pinedaAlexandre Pineda Fortuny


Determinismes

ALEXANDRE PINEDA FORTUNY

El diccionari ens defineix el determinisme, com a la doctrina filosòfica segons la qual tots el fenòmens de l'univers, depenen tant estretament dels que els precedeixen, que per a cada instant vital només hi ha un resultat possible. Ho sigui conegudes unes certes condicions, els fets que se’n deriven poden ésser previstos amb exactitud. Aquest és un dels pilars d'aquest article, l'altre un article publicat a l'Estel l'1 de maig del 2009, escrit per aquest modest col·laborador amb l’intent d'analitzar la deformació mental dels violadors, i el tercer i inspirador, és la gran qualitat intel·lectual d'un jove escriptor mallorquí en Melcior Comes, en un article publicat a l'Avui el 3 d'abril d'enguany, denuncià amb molta lucidesa un nou determinisme: entre d’altres, el de l'assassí al volant per ser una part substancial i irrefrenable de la seva naturalesa, l’impuls de la velocitat. Melcior Comes ens explica que si davant del joc, del tabac, o qualque vici els qualifiquem de malalties, quan en realitat són actes voluntaris, el cert és que són accions més lliures que no davant d’una infecció física.

Ara doncs, és una moda excusar les debilitats de caràcter, fins hi tot des d'un punt de vista mèdic, podem caure per la pendent de perdonar-ho tot. Cita el filòsof francès Michel Onfray que diu que la pederàstia també respon a aquests impulsos irrefrenables, ¿com és pregunta Onfray podem responsabilitzar el pederasta d'unes accions que el dominen a ell? Vet aquí el gran engany, seguint per aquest camí, podem comprendre la corrupció política com una malaltia?, no senyors no! Els actes delictius no es podem emparar com a patologia. Si fem alguna cosa malament, la culpa no és d'uns gens o de la morfologia cerebral, és de l’individu que les executa, sigui un corrupte polític que abusant del seu càrrec s'omple les butxaques de milions d'euros. Ni tampoc eximirem mai per mai, els violadors per ser una manifestació del masclisme assassí. Recordarem aquell home predecessor nostre, quan en el seu hàbitat les dones eren simple botí de guerres, ho sabem i és element d'anàlisi, no d'excusa. Ho sabem per recerques de l'evolució, però això no exonera en l'actualitat a ningú del seu comportament.

Volem castració química per els violadors, quan sigui oportú amb el càstig penal de privació de llibertat?, Sí, si convé! No estaria gens malament aplicar alguna mena d'administració química per els corruptes i lladres que sorgeixen com a bolets al món polític, aquesta hauria d'impedir-los ficar les mans a les caixes dels cabals públics. Haurem d'estendre-ho, prodigar-ho en temps d'eleccions per guarir als polítics d'aitals mals que abunden a la seva professió, aquí rau el mal, aquí la penitència, els càrrecs electes no han de ser mai professionals, sinó vocacionals, no es poden perpetuar, han d'estar a la palestra dues legislatures i tornar a la seva professió. Les exigències de rectitud de comportaments morals han d'ésser fèrries, sobretot en els homes públics. Tanmateix serem també rigorosos, en qüestions de convivència social en el tracte entre sexes, on sempre surten greument malparades les dones. Aquesta era la base del meu article de fa un any en el tema dels violadors, i de la violència manta vegades fins a la mort de la mà de l'home envers les dones. Els mals venen de lluny i si voleu cerquem-li alguna raó científica analitzant el còrtex cerebral. Però hi ha dues coses primordials, l'educació des de la infància, i la mà dura judicial per els infractors de l'ètica de la convivència.

Vull fer una prelació, una preferència, un determinisme en relació de major categoria, en quan a la situació de subordinació nacional on vivim tots els mallorquins, valencians, catalans..., serà bo pensar que la dependència cap a la metròpoli, envers l'imperialisme espanyol, ens durà en un temps curt als fets que se'n derivaran, després d'un llarg sotmetiment, cap al procés ciutadà d'emancipació: obrirem escletxes i clivelles que ens duran en lògica determinació cap a la llibertat com a pobles, que han de desplegar tots els seus potencials intrínsecs i avortats d'antuvi, des del primer moment, sota les armes castellanes i franceses. Sortirem indemnes dels camps erms del nacionalisme espanyol, fins a la fertilitat capaç i fins avui reprimida, que germinarà en tota plenitud. Des de les primeres lluites del catalanisme polític, s'ha creat la força social, serà una conseqüent victòria del treball desplegat pels grups pensants que s'han nodrit de les classes populars que ens han determinat cap a la llibertat. M'ha sortit una lloança del determinisme, que serà bo, com a conseqüència natural, com a sinergia que ens portarà fita a fita a la meta de l'emancipació.

Anirem espigolant fructíferament, recollint el blat després de la sega, seran un seguit de triomfs quotidians. Ara ja gaudim de l'orgull i la dignitat nacionals, quan l'enemic es pensava tenir-nos vençuts. Com hem dit no podem negligir-ho, mai ometre’m els estudis seriosos sobre les realitats dels moviments socials, amb ells anem tutelats, protegits contra les adversitats que indubtablement trobarem en el combat. El nostre optimisme no és només estratègic, es fonamenta en l'ona expansiva dels moviments cívics. Hem construït molts ponts per travessar la mar tempestuosa que ens serveixen per transitar camí de la llibertat, els relegats els tornarem a pujar a bord, dins els vaixells de combat, comprendran les raons del nostre entusiasme, admetran que són ells mateixos plegats amb els lluitadors de sempre, el motor i l'ànima del determinisme, que ens porta al camí triat, com a raó i conseqüència del successiu esdevenir històric: Ens ho hem guanyat.

Tanmateix he de referir-me a l'antropologia com a història natural de l'home, que ens explica la innata brutalitat de que som portadors, on hi encabirem en uns dels primers llocs als violadors, sense oblidar cap expressió dels instints criminals, on sempre romanen com a víctimes les dones. Aquest determinisme no té excusa, el parer i la justificació mèdica, no ens complau, no podem res més que rebutjar-la. Com he escrit abans, qualsevol polític corrupte podria adduir, al·legar que la mà que fica en els diners del poble, és una malaltia congènita i no s'hi val castigar-los, perquè són uns malalts atacats per algun virus inoculador d'instints de malfactors, ans al contrari hem d'emprar mà dura contra ells. El subterfugi de que és una inclinació un impuls irrefrenable, no ens val, ni és cert, qualsevol home públic ha de ser més honrat que ningú, està jugant amb el vot que el va elegir i amb els cabals públics que pertanyen al poble. La gran capacitat social humana no ens la poden malbaratar els polítics, doncs, sorgeix d'una àrea concreta del cervell: el neocòrtex, que tenim tots els mamífers: Des d'ell creem l'obra pedagògica de l'educació superior i suprema de tot ser humà, ha de ser el camí per a poder governar, tota altra manifestació és pura estafa, que cal arrencar de soca rel.

El determinisme ens el hem de crear nosaltres, no és una situació de conformitat del collvinclat davant del pes històric, l'optimisme estratègic ens l'hem guanyat de forma estrènua, amb gran coratge aguantant els embats perniciosos d'aquells que per ser veïns hauríem de viure en germanor, però estan determinats per la seva cultura guerrera, a ser-nos enemics. Els vencerem en un camp que desconeixen de manera implícita i explícita, és l'espai de la DEMOCRÀCIA.


 

Retorn a la pàgina principal