Sacsejades morals
Alexandre Pineda Fortuny
Cal sacsejar l'ànima, rebrotar-la bruscament per treure’n nous fruits morals, on les conductes i els pensaments siguin rectes en el sentit de que siguin profitosos per a tota la humanitat, no restin reclosos dins d’una vida encofurnada, no podem mai estar en àmbits estrets físicament, ni ser foscos mentalment. Malgrat aquests desitjos la societat ens ha creat fronteres físiques i mentals, ens ha anat delimitant les passes perquè no veiéssim les belleses que ens ofereix la simple existència, en tots els vessants, ens han amagat els plaers, que els hem hagut de trobar a pleret, ens han robotitzat tot el que han pogut a nivell de creences, les tangibles i les intangibles, amb propòsits de descarada dominació. La informació, l’ensenyament històric, ens l’han tergiversat de manera indecent, el poder ha creat la seva arquitectura a través de diversos estaments, el militar, el polític, l’eclesial, el jurídic, i tots han demostrat que són inics.
Fins i tot aquells on la prudència i el rang adquirit dins la societat mitjançant els estudis, haurien d’ésser justos, plens d’equitat, doncs, resulta que majoritàriament, són a l’igual inics. Aquí hi situem amb total encert gairebé a tots els elements de la judicatura, doncs, els jutges, són una immoralitat de la societat, no són un poder equilibrador, ans al contrari, resulten ser servidors d’unes estructures estatals obsoletes, escleròtiques; les seves decisions serien banals sinó tinguessin implicacions socials, doncs dicten sentències, creen falses jurisprudències al servei de conceptes antidemocràtics, emparant-se sempre en unes lleis que han creat al servei dels ens fundacionals de l’estat que abans hem esmentat. Anem a parar en directe cap els sistemes d’educació, que provenen d’aquell esperit jeràrquic que hem de rebutjar, si veritablement volem encaminar-nos cap a la democràcia ben aplicada i avançada.
Tal vegada, haurem de saber que cos i l’esperit són una unitat indefugible, i això també ens ho han furtat, el cos l’han situat on han volgut (a la guerra, quan els ha convingut), l’esperit l’han conquerit amb dogmes insuportables fins a dir-nos que cos i ànima arriba el dia que es separen a través del final de la nostra existència física, i que aquell esperit, aquella ànima que hem nodrit de coneixements i de bonesa, romandrà en espais intangibles per a sempre més. Els direm que tot el que resti aquí serà la descendència física i si hem pogut deixar alguna empremta de caràcter o moral. Hem d’usar l’ànima per fer un món més suportable pel milions de persones avui terriblement manipulades i empobrides fins a la fam. Sacsejades morals, imatges colpidores, les tenim a diari si seguim els mitjans de comunicació, en llenguatge popular direm que ens trenquen el cor. Crec amb fermesa que desperten la rebel·lia, la mort de centenars d’infants diàriament de fam, mentre els opulents es gasten milers de milions en armes i les venen a indrets on provoquen o atien les guerres. La devastació ideològica del món dels dirigents, és tanmateix on hem d’incidir per implantar un món ètic, i tot seguit socialitzar-lo a tot el planeta.
La policia del pensament propagat des del poder l’hem d’engrunar fins fer-lo fonedís, el policia, és el gos guardià, per tant haurem d’enderrocar qui té justament la vareta de comandament. Ben cert tanmateix, que les camàndules i hipocresies que ens imparteixen com a lliçons hem de llevar-nos-les de la nostra ment. Caldrà tenir referents per fer-ho, els qui es vanen de poder moral com les religions, haurem d’estirar-los les orelles, estripar-los les falsedats d’on ells n’han fet una còmode manera de viure, recordant-los totes les malvestats fetes, que han creat pòsit. Serveixi només com exemple, però podrem amb tota garantia simbolitzar-ho en d’altres situacions. Em refereixo al que va fer l’església catòlica el 1953, el Vaticà va beneir el feixisme espanyol, quan ja havia pres part al seu favor d’ençà del seu aixecament militar, i sempre portava sota pal·li a l’assassí dictador. Passen anys i panys i no saben situar el pensament ni els capteniments a favor d’un avenç humà d’alçada moral, les seves prèdiques són al buit, sense valors socials, les contradiccions escandaloses, obscenes.
Davant del transcurs històric, encaminat devers l’avenir, que hom mai no contempla com a vel·leïtat, ans al contrari amb delit de poder gaudir-ne de tots aquells d’afers bàsics, tot esperant amb delectança, que sorgeixi des de les institucions públiques, s’impulsi i s’escampi l’ensenyament per escoles i universitats, la definició dels valors de l’esforç, de la constància, de la tenacitat; algun programa polític els hauria de contemplar com a prioritaris, saber a nivell individual i col·lectiu que cal sacrificar-se per tot aquells béns comunitaris. No volem deixar la realitat de la pertinença de la identitat, com a primer suport i alçaprem per a l’embranzida personal: encarrilar-la, projectar-la cap a la societat en majúscula, no hem de deixar ni un bri de tots els valors que ens acompanyen en plena connivència, i complicitat amb el món.
No hi ha entorn, rodalies de la personalitat on no puguem encabir-hi amb extrema dolcesa, la nostra identitat que en comunió amb la pertinença, dins d’uns valors històrics, culturals, lingüístics que ens han volgut manllevar, però que amatents hem sabut mantenir vius, qual i com eines de tasques democràtiques, i així armats d’arguments, enriquits ideològicament, pragmàtics, amb la dosi d’empirisme que ens ha brindat la vida, anem curulls de coratge, de sana bravesa, de forma estrènua cap a uns horitzons de futur ple de benestar, i alt nivell cultural. On la nostra lluita era de defensa, ara és de creativitat. Tota empresa ha de tenir un marc referencial i el nostre no pot ser cap més que reconèixer-nos orgullosos de la nostra identitat, que ens permetrà refer-nos de la sagnia econòmica i cultural infringides per el regne espanyol d’ençà de més de tres segles.
Volem esmentar que estem engrunant l’adversari, amb la simplicitat que ens empara la raó històrica, la democràtica, la de les lleis internacionals més avançades. No ens entristirà la contemplació dels esgüells histèrics dels que ens han volgut com a botí constant, no ho serem a perpetuïtat, estem alliberant-nos-en. Nosaltres refarem el nostre camí de llibertat, revigoritzarem l’economia a través del treball productiu i de recerca i de tots aquells valors anotats més amunt de l’esforç, la constància, el lliurament personal projectat cap a una societat que sabem nostra, no encabits dins un cos estrany com el que ara ens constreny.
L’esperit d’iniciativa que els darrers anys estem perdent, el recuperarem, doncs, deslliurarem de càrregues abusives el món funcionarial, deixant-lo en la seva justa mesura. Creant les condicions objectives perquè tothom que tingui un projecte productiu, trobi totes les ajudes per tirar-lo endavant. La praxis diària ens ha fet derivar de les sacsejades morals, que ens infligeix la realitat de la fam en el món, a implicar-nos en el nostre univers, en justícia per això mateix ho relatem. Els malaltissos costums dels dominadors espanyols, la seva moral social envers els catalans, no difereix en absolut amb els provocadors de les malvestats de les guerres, simplement s’expressa en un altre context radicalment diferent, aquí d’acord amb la nostra realitat, del seu odi recreat amb obtusa constància, des de temps pretèrits tanmateix, d’un llunyà passat; (donde llega la lengua llega el imperio: Nebrija, i..., mientras haya catalanes habrá guerra y enemigos: Quevedo i....Barcelona hay que bombardearla cada cincuenta años: Azaña i....) A l'Àfrica el mateix odi l’implanten fins robotitzar la ment i les actituds dels nens soldats, rematant-t’ho amb l’explotació econòmica que provoca a diari centenars d’infants morts de gana i de malalties.
