Andreu Salom i Mir
Walden
ANDREU SALOM I MIR
A l’estat nord-americà de Massachussets, a les terres de Nova Anglaterra, prop de la ciutat de Concord, hi ha un petit llac, un estany d’origen glacial de 41 metres de profunditat, una superfície de 61 acres i un perímetre de 1’6 milles. Es diu Walden, un topònim d’origen saxó que, segons sembla, deriva de Walled-in, és a dir emmurallat. No és l’únic llac de la contrada, ni el més gran, ni tampoc el més bell, però sí que n’ha esdevingut el més emblemàtic, fins al punt que aquest nom és un símbol per a tots aquells que desitgen viure en harmonia total amb la natura i són coneixedors de la literatura essencial del pensament ecologista.
Walden, o la vida als boscos, és una de les obres cabdals de la literatura nord-americana del segle XIX. Publicada l’any 1854 a Boston, capital de l’estat, per Henry David Thoreau (Concord, 1817 – 1862) és, en part, llibre d’aventures autobiogràfiques, en què queden reflectides les millors virtuts de l’estil de vida americà (pensem també en Les aventures de Tom Sawyer, de Marc Twain, i en La crida de la natura, de Jack London) i és, a més d’això, un tractat de reforma moral en què l’autor reflexiona sobre el sentit últim de la vida de l’home senzill i contemplatiu.
En aquesta obra de culte, Thoreau detalla la seva estància de dos anys, dos mesos i dos dies (de l’estiu del 1845 a la tardor del 1847) a una cabana de troncs construïda per ell mateix a la vora del llac Walden, a dues hores a peu de la seva ciutat de Concord, en un indret propietat del seu amic i mentor Ralph Waldo Emerson (principal teòric i impulsor del moviment filosòfic romàntic conegut amb el nom de transcendentalisme, caracteritzat per un espiritualisme antimaterialista, per una vida simple i crítica i per una consciència ecologista). Amb aquest projecte de vida solitària, al bell mig del bosc, en què el nostre home s’alimenta bàsicament del que ha conreat, i on té prou temps per dedicar-se a l’escriptura, tot exposant les seves reflexions i relatant les seves vivències, aquest fill predilecte de Concord es proposà tres objectius. El primer era el d’escapar dels efectes deshumanitzats de la revolució industrial i tornar a un estil de vida més simple, agrària i en contacte íntim amb la natura, una pretensió que l’acostava als ideals del filòsof suís d’expressió francesa Jean-Jacques Rousseau. El segon fou simplificar la seva vida i reduir al màxim les seves despeses i necessitats, cosa que, per a Thoreau, l’havia de conduir a la felicitat i a gaudir d’un temps dedicat a la reflexió i a la contemplació. Amb el tercer, finalment, pretenia posar en pràctica la idea transcendentalista, en què hom pot “transcendir” millor la normalitat espiritual i experimentar la vida ideal a través de la naturalesa. El propi autor ho expressà amb les següents paraules: “Vaig anar al bosc perquè volia viure a consciència, per fer front únicament als fets essencials de la vida i veure si no era capaç d’aprendre el que aquesta tenia per ensenyar-me i no trobar-me que, just abans de morir, veiés que no havia viscut”.
Llegir Walden no suposa únicament una extraordinària experiència intel·lectual, car posseeix una amenitat insòlita i una quantitat de matisos gairebé inacabable (quin bagatge cultural tan gran que posseïa aquest home!), sinó també, i sobretot, endinsar-se en l’expressió íntima d’una sensibilitat ecològica que, a inicis del segle XXI, s’està tornant imprescindible per a la supervivència del planeta. En aquest sentit, Dersu Uzala, de Vladimir Arseniev, és una altra de les obres clàssiques que, com Walden, va molt més enllà de la simple opció literària, i la sensibilitat de la qual la fa, també, un llibre perfectament modern, en plantejar el gran tema de la llibertat i de l’individualisme. Ja ho va deixar escrit el mateix escriptor i pensador nord-americà: “El veritable paradís a recuperar no és sinó la llibertat, la creació responsable de les nostres relacions amb la natura, amb nosaltres mateixos i amb els altres”. No en podem demanar res més.
