Andreu Salom i Mir
13, Joan Binimelis
ANDREU SALOM I MIR (Pollença)
El títol d’aquest article respon a una doble vessant qüestionable. La posició del nombre dels carrers en el nomenclàtor urbà, d’una banda, i la figura controvertida de l’historiador mallorquí Joan Binimelis de l’altra, que, a Pollença, dóna nom a un carrer a tocar de la parròquia de Sant Jordi, el qual, tradicionalment, ha fet de porta d’entrada a la barriada d’El Camp.
Tot fent referència al primer aspecte, el de la numeració dels carrers, cal dir, per endavant, que no guarda, en la nostra vella -i bella- Europa, el mateix ordre posicional. Així, en els països de parla neo-llatina, amb l’excepció de França, l’expressió numèrica ve indicada a la franja dreta del nom del carrer, mentre que a l’Europa germànica és general indicar primer el número (sia cardinal o ordinal), situat, per tant, a l’esquerra de l’apel·latiu de la via. A tall d’anècdota, podem esmentar que als nord-catalans (Catalunya Nord és sota administració francesa) els sobta d’allò més l’ús de l’abreviatura C/ davant el nom del carrer en qüestió, cosa que representa, en aquest cas un costum d’origen castellà, i que, en català, cal evitar (hi hem de posar el substantiu Carrer, com sempre s’ha fet), independentment de la posició a dreta o esquerra del numeral corresponent.
Quant a la denominació del carrer al qual fem referència, sembla que porta aquest nom arran del fet que durant un cert temps hom considerés que Joan Binimelis, una de les personalitats més importants del Renaixement mallorquí i home d’una gran formació científica i humanista, fos natural de la vila de Pollença. La mateixa Gran Enciclopèdia Catalana així ho confirma, però estudis més recents, com El Dr. Joan Binimelis, el primer historiador de Mallorca, de Llorenç Pérez, han corroborat finalment que nasqué a Manacor el 1539 i morí a Ciutat el 1616.
A grans trets referirem que el científic i humanista manacorí estudià medicina a València i posteriorment es formà com a capellà a Roma. Gaudí de beneficis eclesiàstics a la Seu de Palma i fou rector de Marratxí durant alguns anys. Al llarg de la seva vida escriví un gran nombre d’obres científiques (tant de matemàtiques com d’astronomia i medicina) de les quals només ens n’han arribat unes quantes. També es dedicà, amb notable èxit, a la geografia i a la cartografia. Realitzà mapes de Menorca i de Cabrera, però sobretot excel·lí en l’elaboració d’un mapa descriptiu de Mallorca, amb les mesures i distàncies geomètriques, molt útil per a la defensa de la costa mallorquina de l’atac de corsaris i pirates.
Cap a 1593, per tal de completar el mapa descriptiu, els Jurats de la Ciutat de Mallorca li encomanaren la labor d’escriure una història de Mallorca, que portà a terme en la Història general del Regne de Mallorca, obra dividida en set llibres, i que pretén descriure el territori físic i humà de l’illa (com ara el caràcter i forma de vida dels seus habitants, els esdeveniments històrics fins a les Germanies -1523-, a més de biografies dels fills il·lustres, tot destacant-ne el gran Ramon Llull). Aquesta obra magna, tanmateix, romangué inèdita fins al segle XX (el manuscrit de l’autor desaparegué i tenim la seva crònica gràcies a algunes còpies que es conservaren). Els motius pels quals no va ésser publicada en el seu moment no són gaire clars, però sembla que l’autor patí diversos infortunis i caigué en desgràcia (suportà un escandalós procés inquisitorial al 1605, acusat de conducta amoral amb una monja). A més a més, el fet que el dit treball inclogués un bon reguitzell d’anècdotes i llegendes, cosa mal vista a l’època, tampoc no ajudà gens. Tot plegat féu que la figura de Joan Binimelis, una persona important a la Mallorca de finals del segle XVI, un intel·lectual de primera línia que havia gaudit de la protecció del bisbe i del virrei, desaparegués del panorama social de l’illa, víctima de la intolerància, de l’enveja i de la incomprensió; i així, també, l’obra binimeliana restà condemnada a un oblit tan injust com propi d’un país immers en una profunda decadència.
