Encara no haviem acabat de metabolitzar aquella joia titulada ‘Mother's Daughter and Other Songs', un dels millors debuts del passat 2005, quan els londinencs Tunng tornaven a il·luminar els nostres sentits amb ‘Comments of the Inner Chorus'. Aquest nou treball reprèn conscientment i amb coherència les trames harmòniques del seu predecessor, aprofundint-ne el costat més sensual i passional. Els noms que venen automàticament al cap quan s'escolta aquest àlbum són The Books (pel què fa a l'ús de l'ordinador, sampler i en general per la desestructuració dels ritmes) i Adem (un altre representant de luxe del moviment folktrònic). El que distancia, però, els Tunng de les bandes citades és la sensualitat insinuada a cada nota de l'àlbum, dels dolços acords de ‘Jenny Again' a les líquides harmonies de ‘Woodcat', passant pel glitch de ‘The Wind Up Bird' i ‘Man in the Box', on sons naturals mostrejats, banjo i ordinador fan de base sonora a una melodia que posa la pell de gallina.

La música de Tunng ve etiquetada com folktrònica. No obstant, respecte els seus col·legues, aquesta jove banda sembla que tingui unes ganes d'experimentar, mesclar colors i sensacions antiestètiques per resultar molt més fresca i innovadora. Fins i tot quan decideixen abandonar-se a una ritme 4-4 no deixen de banda la seva elegància bàsica (‘It's because we've got Hair'). Aquest ‘tot' es tanca amb ‘Engine room', absolutament el millor tema on tradició i innovació s'agafen de la mà per última vegada en espera d'un tercer disc que podria representar la maduresa definitiva d'un col·lectiu musical que encanta escolta darrera escolta.

 

Adriano