El primer treball dels Midlake ‘Bamnan and Silvercork' s'allunya fins al 2004, però no gaires el recorden, poder perquè darrera cada un dels temes de l'àlbum s'hi amagava una altra històrica, i ara ja dissolta, banda del circuit indie Americà, eren els Grandaddy. Les cançons, tot i ser agradables, sonaven massa a la banda de Modesto, i tot i utilitzar acords ben enriquidors, puntualment el ‘tot' conduïa a l'esquema Grandaddy.

A dos anys de distància, els Midlake tornen i abandonen, en part, les influències del primer cd, decideixen tornar enrere i endinsar-se en un so absolutament anys 70's al més pur estil Fleetwood Mac, i que es mescla a la perfecció amb les coordinades estilístiques del grup. Aquella que podia ser considerada una sortida secundèria, es transorma en la sorpresa d'aquesta tardor, i ‘The Trials of Van Occupanther' es col·loca directament entre les millors sortides d'enguany.

Respecte al predecessor, aquest sembla ser més compacte i homogeni, amb acords rics i variats, però mai pomposos. Doncs passem de les guitarres cristal·lines de ‘Bandits' i ‘Van Occupanther', al so compassat d'un piano que ens trasllada als Radiohead de ‘Bracnches', passant per la veritable obra mestra del disc: ‘Young Bride': un violí que posa la pell de gallina obre el tema deixant espai ràpidament a una bateria imponent i una melodia de manual.

Estaria be citar cada una de les cançons d'aquest cd, però seria disminuir la bellesa de cada nota amb paraules inútils i poc apropiades.. Simplement abandoneu-vos a la gràcia d'un àlbum que escolta rera escolta us atraparà totalment. De veritat, una meravella.

Adriano