Ja tenim entre les mans una de les publicacions més esperades dels últims mesos. Aquesta artista, encara poc coneguda (temps al temps), ens presenta el seu primer disc després d'una llarga experiència en el món de la música.

"eh, a que se oye muy bajo? EH, A QUE SE OYE MUY ALTO?"

'Kradiaw' és un àlbum en el que podem trobar quins són els estils en que la cantant es mou més a gust: des d'influències clares dels Stooges fins a tocs propis de PJ Harvey, tot passant a prop del mestre Neil young. Podriem dividir els camp d'acció en: folk rock, garage i punk. A simple vista sembla una mescla que ha de donar uns resultats possiblement difícils d'entendre, però només fa falta escoltar-se el disc un parell de vegades i veure que tot està al seu lloc, en equilibri i ben compensat.

El primer tema, 'So far sober', 'és un dels que destaquen més: folk rock no gens tranquil que fa agafar ritme des d'un principi. També ens trobem amb composicions més potents, amb més guitarres, amb més ritme punk ('Charming Gigolo' o 'Chill out, Charles'). I una de ben especial, i curiosa, és 'Killing Bluebird', on sembla que s'hagi mesclat una banda de punk del final dels '70 amb un cantant de rockabilly dels '50. Tota aquesta energia musical ens la presenta perfectament compensada amb balades màgiques com 'James Dean is alive' o l'acollidora 'Like I owe you the world'. Fins i tot s'ha atrevit a fixar-se en els temps actuals i en el tema 'Fleshback' ens trobem amb un tema ballable pertanyent al 'rock de discoteca' que tant es porta últimament (seria un bon single, comercialment parlant).

"adiós, adiós, adiós, que me voy ya, adiós, me despido yaaa, adiós!"

Les cartes estan sobre la taula. Maika Makovski ja ens ha ofert el que millor sap fer, i ara la pilota està al nostre camp. Després d'una etapa als EEUU, el proper gener comença la seva gira per terres més pròximes, sense anar més lluny el 14 d'aquest més en farà la presentacio a la sala Apolo de Barcelona. Ens veiem allà.

Jinete