El primer llarga durada de Joy Division és un dels pocs discs de la història en què el rock, tot i mantenir l'essència, sobrepassa els límits establerts per adelantar-se descaradament al futur. Una composició sense precedents que ja avisava del que podria haver estat aquesta banda si la seva carrera hagués sigut més llarga (només editarien 'Closer' just després de la mort del líder Ian Curtis, per després formar els conefuts New Order).

Una mescla del punk dels Stooges i del rock dels Velvet Underground per acabar creant el que es podria anomenar post-punk o l'inici del new wave dels anys '80. Sempre anant uns passos més enllà, ens ofereixen temes bastant foscos amb ritmes baixos però d'alta tensió (la veu de Curtis hi fa molt). Un inici relativament agradable amb 'Disorder' ens mostra l'entrada a aquest món obscur i malaltís perfectament representat per la meravella 'She's lost control', una dramàtica anticipació a les futures crisi epilètiques de Curtis.

És un àlbum digne de tenir-lo a la discografia personal per tot el que va significar. Juntament amb el mencionat 'Closer' formen una part de la història musical, de la qual encara se'n noten influències avui dia. En resum, una banda que va canviar la forma de fer música i que va obrir la porta als tant enriquidors anys 80 (musicalment parlant, obviament).

Jinete