Aquest és el tercer àlbum dels canadencs que, tot i compartir orígen geogràfic amb, per exmeple, The Arcade Fire, no s'agafen de la mà a l'hora d'arremangar-se i posar-se a fer música. Més a prop de mestres com Tom Waits o Nick Cave, de clàssics com The Pixies, o de també canadencs com Wolf Parade. Això si, amb un tò generalment més pessimista i depressiu, que els acosta als primers Muse o a molts dels grups dels anys 80 més obscurs, The Cure per exemple.

Hi ha un element que fa d'aquest disc el què és: la veu del seu cantant Carey Mercer. Una veu que t'atrapa als altaveus i que et fa fugir 'cames ajudeu-me'. Tètriques mescles instrumentals, uns ritmes esfereïdors, la ja mencionada veu, tot això és 'The folded Palm'.

Jinete