No són pas un grup de nova creació, tampoc unes estrelles del pop d'aquelles que omplen estadis. Són una banda amb més de 15 anys d'experiència a les espatlles que el que omplen són clàssiques i acolidores sales de concerts o participen a importants festivals pels que, segons alguns, només hi van els més freaks. Com deia un conegut espai publicitari: 'el que pesa no són els anys', sinó que poder importa més la qualitat.

Aquest 'Victory for the Comic Muse' és l'ultim disc de la banda irlandesa i, segons la rumorologia, sembla ser que serà el que posarà fi a la trajectòria musical. És un album de contrastos molt ben aconseguits, com el grup en sí. D'una banda ens ofereixen temes de pop de càmara bastant energètic, un estil propi molt ben aconseguit, com el tema que obre el disc 'Die a Virgin' o la magnífica 'Party fears two'. També hi ha hagut lloc per temes més tranquils com la melancòlica 'The Light of Day' o l'ensizadora 'A Lady of a Certain Age', i d'altres més curiosos com el solo de teclat 'Threesome', 'The Plough' - un inquietant tema a ritme de vals - o 'Mother Dear' que ens mostra la cara més tradicional, musicalment parlant.

Resumint, un molt bon disc, d'un grup no menys bo, que realment recomano i, encara més, si pot ser en directe, tot i que serà un pèl més complicat. Esperem que els rumors no siguin certs.

Jinete