Després de publicar dos discs i un parell d'EPs, Decemberists ens presenten el seu tercer llarga durada, que, tal com s'avançava en l'anterior (‘Her Majesty'), és un àlbum de pop somniador amb molt component de folk britànic. A ‘The Picaresque' podem trobar diferents estils musicals, o millor dit variacions d'un leit-motiv centrat en un folk-pop que en alguns temes ens omple de felicitat, mentre en altres ens podria enfonsar en una profunda depressió. Tot això representat per unes composicions fortes i ballables, o per altres dignes d'un recital de poesia.

L'àlbum s'obre amb ‘The infanta', tot un exemple de pop animat, amb un ritme agradable i amb molta força. Altres temes que segueixen el mateix patró són ‘The sporting life', que amb una percussió clàssica ens recorden els Strokes més tranquils, o ‘Sixteen Military wives', una cançó de folk bastant comercial amb un ritme molt divertit. Per altra banda, entre els temes menys alegres trobem ‘We both go down together', que recorda en molts aspectes, musicals i de significat, a ‘Loosing my religion' de R.E.M.

Una tècnica que fan servir bastant els Decemberists és l'utilització de canvis de ritme importants, dins de la mateixa cançó, que aporten equilibri i interès a la creació. Un exemple clar és ‘The bagman's gambit', on passen d'estrofes de cantautor folk a un pop energètic; sens dubte és un bon tema.

I a la vessant de folk més clàssic trobem la composició ‘The mariner's revenge song', on el cantant Colin Meloy ens mostra les seves dots de ‘storyteller'. És un d'aquells temes que musicalment ha estat composat per enganxar l'oient a l'història que s'explica, com en el clàssic ‘Hurricane' de Dylan.

Jinete