La primera vegada que s'escolta el CD tot sona com a poc original, cosa que fa que el deixem apartat a l'estanteria i no ens hi tornem a fixar fins el dia que ens decidim a re-escoltar aquell àlbum que haviem deixat a mitges. I és aleshores quan, prestant-li més atenció, veiem que no hauriem d'haver deixat que s'omplís de pols.

Una obertura, 'Clap your hands!' , que recorda una fira de mostres de l'edat mitja, alguns temes enganxosos, rítmics i ballables com 'The skin of my yellow country teeth' o 'Is this love?' o d'altres com 'Let the cool godess rust away' i 'In this home of ice', fan d'aquest grup debutant una de les promeses per aquest 2006.

Si ara farà un any que els 'Arcade Fire' es començaven a conèixer, i van ser el grup revelació del 2005, una cosa semblant podria passar amb els 'Clap your hands and say yeah'. De qualitat no en falta, però deixarem que el temps ens doni la raó.

Jinete