Per fer música no és necessiten massa coses. Per fer-ne d'instrumental pots ser un cantautor assegut en un escenari fosc, ser un home orquestra com Dick van Dike a Mary Poppins, o senzillament ajuntar-te amb un altre, com han fet aquest duet de San Diego.

'Born to be a motorcycle' és el seu àlbum debut, i no ho han fet gens malament. És un disc que no et deixa indiferent, que et porta al final de l'escolta sense problemes. Un leit motiv de pop instrumental que amb petites variacions, segons el tema, fan del disc una composició molt interessant. Un pèl més punk a 'Baba', o més estil Beck a 'Yes/No'. Algunes balades molt maques i psicodèliques, 'Boy/girl', o amb incursions de tornades que et contagien unes ganes de saltar per la pista, 'Funny like the moon'. O per exemple 'Glass of water', un tema amb un ritme a l'estil brit-pop (de Parklife de Blur per concretar una mica més) que el fa molt divertit.

En conclusió, és un àlbum més que recomanable.

Jinete