El món cinematogràfic és molt ampli, és a dir que de pel·lícules se'n fan moltes. N'hi ha de bones i de dolentes, d'entretingudes i d'avorrides, de llargues i de curtes... però el que totes tenen en comú es que es poden considerar com obres on un seguit d'aspectes s'entrellacen per assolir un objectiu que, en principi, el creador ha escollit. I un d'aquests aspectes és la banda sonora.

Al film 'Lost in translation', Sofia Coppola ens ofereix una selecció de temes que, a part d'enriquir la pel·lícula, són un excel·lent recull de música indie experimental digne de ser escoltada en els moments més profunds i relaxants, on el flux dels pensaments segueix el seu camí fins a dur-los al lloc corresponent.

És un disc variat però perfectament equilibrat. Tot comença amb una intro de sons de la ciutat de Tokyo per posar-nos en situació i relacionar-ho tot amb el llargmetratge. Dins de la mencionada experimentalitat, la reina del disc, podem trobar temes suaus i relaxants com 'K. Shields - Goodbye' o 'Air - Alone in kyoto', o altres més enèrgics com 'Death in Vegas - Girls' o 'My bloody valentine - Sometines'. També hi ha referències pròximes a la tradició japonesa, 'S. Tellier - Fantino', o a un indie pop més comercial, 'Phoenix - Too young'. I, finalment, una recomanació personal és l'ultim tall, justament amb el que s'obre la pel·lícula (inclou un bonus track més que original).

En conclusió, estem davant d'un disc de banda sonora que es mereix molt més que això gràcies a l'encert al'hora d'escollir els temes per la pel·lícula. Si l'heu vista i us ha captivat, escolteu-vos el disc perquè no us deixarà indiferents.

Jinete