L'edició d'enguany del festival de música independent Primavera Sound promet bastant, i a més sembla estar molt ben organitzada. No ens podem queixar del ventall musical que han triat pel cartell: hi podem trobar grups de casa nostra, alguns clàssics, i gairebé tota la flor i nata del món indie actual. Fins i tot en l'únic punt problemàtic que podrien tenir, el muntage d'un horari ben organitzat, han tret bona nota. Està clar que les coses no s'han fet d'un dia per l'altre amb la idea al cap de 'aquests els col·loco aquí perquè no hi ha més lloc'. I a més hem pogut gaudir de vàries activitats extres als dies del festival, centrades a la sala [2] de l'Apolo o en algunes de les parades de metro de Barcelona el passat 26. Inversemblant però cert.
Els grups locals The Queen Machine, Mazoni, Stay i 12twelve ens van oferir una serie de concerts 'underground', que no vol dir foscos i alternatius, durant la tarda d'un divendres assolellat i unperfecte preludi pel cap de setmana. Exactament a Maria Cristina, línia 3, cap allà a les 8 del vespre van cpmençar la seva actuació els Stay. Són un quartet de la ciutat comptal nascut el 1998 quan tres dels seus components es van trobar per fer música i passar l'estona, i ara toquen al Primavera!
Pel què fa al concert, no va ser gran cosa. Clar que tampoc pots fer massa birgueries en un racó de la parada de metro veient com la gent estressada (la que no es quedava a escoltar-los) només s'atrevia a fixar la mirada al final del passadís tot pensant que aquell detall de la feina que ha deixat penjat per l'endemà, tot i ser dissabte, no el deixarà dormir. Musicalment pobre. Una espècie d'acústic on la majoria dels temes sonen iguals, poc innovadors, i que et recorden a aquell grup desconegut de pop-rock que tantes vegades has sentit tot just engegar la radio. Alguns temes amb un ritme prou important com per fer moure el peu al compàs de la música van ser l'única nota positiva de l'actuació.
Tot i això, una cinquantena de persones es van trobar a les escales de la 'Sortida Av. Carles III" per acabar aplaudint un tema rera l'altre, esperant reveure'ls en viu aquest proper cap de setmana al Parc del Forum i comprovar que fer un concert al metro no és bufar i fer ampolles.
Jinete