La ressaca barcelonista ja comença a mostrar les seves urpes, i no parlo de la que han tingut els campions el dia després de la rua, sinó la que patirem tots després de tanta eufòria futbolística. Per sort ha valgut la pena, una Champions no es guanya cada dia, i si a sobre es fa d'aquesta manera, patint patint, doncs encara millor. Segurament recordarem el gol de Belleti, l'estimat Puyol aixecant la copa, les celebracions a Canaletes (i no incloc els lamentables actes que tots sabem), la rua pels carrers de la ciutat... tots molt bons records. Però què passa amb al partit? que jo recordi, van ser més de 90 minuts on els nervis estaven a flor de pell: moments de nerviosisme, moments d'eufòria, alts i baixos, injustícies arbitrals; tot això també hem de guardar-ho. Per facilitar la feina, què millor que posar música a tots aquests moments? (al jukebox hi trobareu el recopilatori)
minut 0: Henry
Hi ha dos paraules que defineixen l'actuació del francés a la final: crack i ensurt. La primera, tots els culés ho vam pensar veient com se n'anava dels nostres defenses. La segona, l'exaltació que tots vam tenir en aquell parell de rematades que Sant Valdés va salvar. Una cançó? 'Noir Désir' dels Vive la fête!: pels crits eixordadors al final del tema, 'espantosos', perquè ells també són uns 'cracks', i pel mateix nom del tema (sense connotacions racistes, que quedi clar).
minut 10: Descontrol
Uns minuts de total desposicionament del Barça, vés a saber on tenien el cap. No sé si va ser degut a una falta de concentració, a que els anglesos van sortir a tot gas, o poder va ser ella que va perdre el control, com deien els Joy Division a 'She's lost control'.
minut 20: Millores
Les coses sembla ser que es posen a lloc i el Barça comença a dominar una mica la situació, cosa que fa arrencar un somriure als aficionats i, sobretot, aportar un pèl de tranquilitat més que agraïda. El mateix que passa amb el grup Los Planetas, i el seu 'Pesadilla en el parque de atracciones', on es mostra aquest assentament de l'indie espanyol, de qualitat però sense acabar de ser definitiu.
minut 30: Ensorrament
Com un gerro d'aigua freda ens va sentar el gol de... ara recordo el nom... Un contraatac i pam! ja el tenim aquí. Un sentiment generalitzat de tristesa, depressió i desànim va omplir els bars, estadis i menjadors culés. Ja ho anticipaven els Blur amb 'No distance left to run'.
minut 40: No anem bé
Tot i que les ganes les hi posen sembla ser que les coses no s'arreglen, i ens anem directament a la mitja part amb un resultat en contra, cosa que sol ser un problema en un partit de futbol. Escoltem-nos 'Next exit' dels Interpol.
minut 50: Ànims que podem fer.ho
Aquesta era la frase que tot aficionat, entre la cadira i la cervesa, desitjava que els jugadors escoltéssin. L'afició hi era, només faltava materialitzar tota aquesta energia distribuida, com si es tractés de la 'Gran bola universal' de Son Goku. Pàtrick Wolf i 'The Libertine' ens aporta aquest ànim.
minut 60: Falta rematar
El control del partit el teniem i els rondos tan assajats als entrenament ja funcionaven, però desafortunadament tot acaba tornant-se monòton i sense opció de gol. Per exemplificar-ho què millor que 'Around the world' de Daft Punk, amb el seu ritme 100% repetitiu, però que no fa perdre les ganes d'arribar alllà dalt al cim.
minut 70: Rrrremuntada
Sense comentaris. Arcade Fire i 'Crown of love' ho explica: un final explosiu.
minut 80: Felicitat
Els últims moments del match són una mescla d'eufòria i orgull per pertànyer a la comunitat culé. Un nou grup vingut de Suècia ha entès perfectament aquest sentiment i ens dediquen el seu single. Ells són els I'm from Barcelona, i el tema 'We're from Barcelona'.
minut 90: Campions
Per fi l'hem aconseguida i tornem a ser Campions d'Europa. I qui millor que explicar-ho que una altres campions, Queen i 'We're the Chamions'. Si Laporta la canta a la llotja és que nosaltres també podem fer.ho.
Visca el Barça, i visca Catalunya!