| Pau
Alabajos (1982) i Hermes Mas (1983) toquen per primer cop en una
sala al pub del cafè teatre Lo Rat de Torrent i
graven una primera maqueta amb cinc temes. Més tard s'afegeix
al grup, com a percusionista, Juancho Carrión (1973) i toquen
junts per primer cop a la Facultat de Medicina de la Universitat
de València, amb motiu de la Setmana Cultural de
2004. Pocs dies després participen en un concurs de cantautors
de Viladecans i, aprofitant la proximitat amb Barcelona, toquen
a les Rambles i s'apliquen a l'exercici de la música urbana.
Arribats en aquest punt, decideixen ampliar el grup amb la violinista
Laura Navarro (1989) i el trompetista Roberto Morcillo (1986). Pel
juny de 2004 són seleccionats per l'organització del
Circuit de Música Jove de la comarca de l'Horta per a una
sèrie d'actuacions amb què es promocionaran durant
uns quants mesos. Al cap de poc temps, els comuniquen que han guanyat
el II Concurs Música-Jove «Nosaltres tam- bé
c@ntem», organitzat per l'ajunta- ment de Montcada (l'Horta).
Vicent Sengermés, productor de Cam- bra Rècords,
després de sentir-los tocar al carrer Micalet de València,
els proposa d'enregistrar un primer treball d'estudi. El grup incorpora
aleshores Òscar Sanjaime (1974) com a baixista i rep la col·laboració
del guitarrista solista Andreu Garcia, del grup Soul Atac,
el qual també fa diversos arran- jaments per als temes. Altres
músics i companys que han participat en el disc són:
Fede Mahiques (pianista), Xavi Mata (acordió), Enric Bernabé
(mando- lina, mandola i cítara) i Isaac Sencher- més,
Joan Sengermés i Adrián Barenca (guitarres elèctriques).
|
| Miratges |
| |
|
|
| |
De què
val escriure en la paret
centenars de versos que després
esdevenen somnis per complir
somnis impossibles d’assolir?
De què val sentir indignació
quan em parles de la teua por?
D e què val saber la veritat
quan ja és massa tard per reaccionar?
Tanca la boca i observa com s'escapa l'últim
tren des de l'andana
com cauen les paraules pel seu pes
quan les cadenes no et deixen
contemplar el blau del cel
quan els miratges
s'afonen com un vaixell de paper. (bis) |
|
| |
De què
val tractar de recordar
obrir les ferides del passat?
De què val reviure aquell dolor
si això no repara el nostre error?
De què val sentir-me defraudat?
De què val fugir amb dignitat?
De què val cremar els meus quaderns?
De què val plorar en el present?
Tanca la boca i observa com s'escapa l'últim
tren des de l'andana
com cauen les paraules pel seu pes
quan les cadenes no et deixen
contemplar el blau del cel
quan els miratges
s'afonen com un vaixell de paper. (bis) |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Foto:
Laia Marqués |
|
| |
|
|
|
