La Montserrat
és nascuda al Bergadà, al poble de Puig-Reig, però
ja de petita anà a viure amb la família a Gavà.
Sempre ha tingut il·lusió per llegir i escriure prosa
i poesia. Ha escrit en català i d'una manera ben senzilla.
Ha publicat diversos treballs.
Des de fa molts anys col·labora a la Parròquia
de Sant Pere de Gavà fent el full informatiu setmanal (des
de l'any 1984) i escrivint en una senzilla revista anome- nada Diàleg,
on es publiquen articles i poemes de diferents temes. També
es fan uns Jocs Florals des de fa 18 anys per als nens de les escoles.
Hi ha, encara, la possibilitat de participar en una Tertúlia
Poètica.
Aquest poema és fruit d'una vivència.
Ha estat pensat i escrit en vigílies d'una operació
de cor de la qual no sabia si podria reeixir. El final va ser afegit
després. L'ha dedicat a Francesc Giner, l'espòs estimat,
ajuda i puntal que sempre li ha fet costat.
La Montserrat té una filla i dos néts
petits.
|
Vola
esperit |
|
|
|
|
Vola esperit,
sempre enlaire
com vola gràcil l'estel,
que no aturarà pas l'aire
si el fa voleiar pel cel.
Lliure i lleuger com el cérvol
que salta alegre pel bosc,
entre pins, avets i grèvol
i cireretes d'arboç.
Al cor té una rosa encesa
o una blanca flor de neu,
l'edelweiss té la puresa
que l'Esperit rep de Déu.
També deu tenir a les ales
el suau vellut de la flor,
que neix dalt de les muntanyes
prop del cel on viu l'Amor.
Torna l'esperit enrere,
d'enlairar-se s'ha desdit,
de moment viurà a la terra
i el Senyor l'ha beneït. |
|
|
|
|
|
|
|
|