El
bon funcionament d'una llengua necessita el
contacte freqüent dels seus parlants,
|
| |
|
|
•
de
manera que es formi un estàndard lingüístic
cohesionat. Això s'assoleix amb sistemes de comunicació
compartits (TV, ràdio, premsa, etc.). Aquest aspecte falla
al nostre país, perquè els referents culturals o
nacionals comuns pràcticament no existeixen o bé
són molt minoritaris, sobretot si els comparem amb els
que arriben de Madrid o de París. En aquest sentit, el
nostre diccionari pot actuar apropant els usuaris del català
dels diferents territoris de parla catalana, fent que s'hi identifiquin.
Alhora,
les relacions lingüístiques entre els països
de parla catalana han passat normalment pel "sedàs"
de Barcelona. |
|
•
Açò és ben normal, atès que n'és
la capital demogràfica i cultural moderna, i atès
el paper del noucentisme, de Pompeu Fabra, etc. Però no
sempre ha estat així, i fóra bo que les altres regions
recuperessin presència lingüística i aportessin
amb més naturalitat doll propi a la creació del
català modern. Això no es pot fer sense constància
escrita -sense publica- cions-, i heus ací un altre avantatge
del nostre diccionari: la seva concepció "marginal"
(en el bon sentit de la paraula), és a dir, que hagi tingut
en compte notablement el pes de la llengua de tots els dialectes
(amb l'aportació de mots d'escassa o nul·la tradició
lexico- gràfica). |
| •
Volem una llengua que s'assembli, com més millor, a allò
que seria el català sense la influència excessiva
de l'espanyol i del francès, una llengua unificada tant
com es pugui, neta de barbarismes innecessaris i amb una gramàtica
normativa i entenedora. La majoria de les entrades i exemples
del diccionari són de recollida oral. Una part del diccionari
és una llista de barbarismes que hem sentit, al carrer
i als mitjans de comunicació. Treballant amb aquest diccionari
ens adonarem de la unitat lingüística del català
i de la gran uniformitat territorial que té la nostra llengua,
que no permet divisions ni trencaments per raons filològiques
o científiques.
•
Pretenem fer un diccionari diferent. Creiem, per dir-ho de manera
entenedora, que un bon motor ha de ser alemany i un bon diccionari,
o una bona enciclopèdia, han de ser anglesos, és
a dir, treballats com ho fan els autors anglesos. Això
vol dir fer definicions senzilles, però sovint difícils
de fer, inventar les definicions i no copiar-les, introduir molts
exemples que ajudin a entendre la definició, etc.
|
| |
|
•
L'índex és la part més innovadora de l'obra.
És un llistat de mots clau que ens permeten arribar a cadascuna
de les entrades del diccionari. Per això diem que hem fet
un diccionari "pràctic", pràctic i relativament
ràpid, si hom s'acostuma a treballar-hi. Això dóna
una riquesa de vocabulari a qui redacta, una informació
de com es parla a cada regió i la seguretat que està
escrivint tal com parla espontàniament un catalanoparlant,
perquè el nostre diccionari és, bàsicament,
un recull oral de mots en zones on el català es parla força
correctament. |
| |
|
|
| |
|
|
| 
|
Apropar |
El
DPC pretén apropar els diferents parlants mitjançant
el català. |
|
Exemple |
El
DPC pretén facilitar el coneixement i l'intercanvi
de lèxic. |
|
Senzill
i clar |
El
DPC pretén ser un diccionari senzill i entenedor, amb
molt exemples. |
| |
|
|
|
|
|
|
