|
1. A estall
Es diu d’una feina que no es cobra ni per hores ni per dies,
sinó quan s’ha acabat i la quantitat fixada prèviament.
Sin: A preu fet, a escarada, a tant la peça.
Ex: Hi havia una metralladora que segà més blat
que deu quadrilles a estall.
2. A la valenta
D’una manera violenta, impulsiva.
Sin: D’una espenta, amb força i decisió.
Ex: ...tot llevant-se’ls del davant a la valenta.
3. Anar com l’aigua a l’ull de la mola
Aconseguir que les successions d’accions siguen regulars i
organitzades.
Sin: Anar com una seda, anar rodat, anar bé.
Ex: Calia eixir de València i arribar a Catarroja, després
tot aniria com l’aigua a l’ull de la mola.
4. Anar en comandita
Anar juntament amb altres persones i no sol.
Sin: Anar acompanyat, anar en grup.
Ex: Carme aniria però en comandita, adargada darrera
de son pare.
5. Aplegat el punt i l’hora
Arribat el moment adequat per enllestir alguna cosa.
Sin: Arribat el moment, en el moment més adient.
Ex: ...aguantava la mirada dels presents, com si prenguera nota
dels qui eren per tal de , aplegat el punt i l'hora, retraure'ls
el seu comportament.
6. Caure traca al damunt
Rebre un pallisssa o un atac verbal.
Sin: Rebre per tots els costats, carregar les culpes a algú;
de surres no li'n faltaran (es diu al xiquets per part dels pares
Castelló).
Ex: Lluiria tota la gamma de colors pel cos de tanta traca com
li anava a caure al damunt (el pegarien i li farien blaus).
7. Cridar cor endins
Sentir emocions i no poder expressar-les, haver de callar-se-les.
Sin: Mossegar-se la llengua, mossegar-se els llavis, reprimir-se,
contenir-se.
Ex: ...s’hi apostava sobre el pont bé a resar pels
ajusticiats, bé a cridar cor endins visca la República.
8.D’anar per casa
Simple, poc apropiat per engalanar o lluir.
Sin: Fet de qualsevol manera, amb poca cura, sense ostentacions;
d’estar per casa.
Ex: Els llèpols d’anar per casa amanien amb paraules
de dolça humilitat llesquetes mullades d’ou batut.
9. Deixar-se de galindaines
No buscar excuses i afrontar un problema.
Sin: Deixar-se d’històries, no venir amb contes, oblidar-se
de la resta.
Ex: Cal torejar-los i deixar-se de galindaines.
10. Eixir com una fona
Sortir molt ràpidament, sense parar atenció (L’expressió
es pot utilitzar amb altres verbs: anar com una fona, entrar com
una fona, passar com una fona, etc. –Castelló-).
Sin: Eixir molt de pressa, anar a una velocitat molt elevada.
Ex: ...la Bonaigua, astorada, amb l'excusa de demanar safrà
o mistos, eixia al carrer com una fona.
11. Fer surar
Contar, algú, un esdeveniment secret i desconegut.
Sin: Revelar, fer conèixer, manifestar.
Ex: ...per traure a la superfície allò que només
el caliu del carbó de les tardes d’hivern faria surar
amb les parpelles de l’àvia inundades (parla d’un
passat trist).
12. Fer voltes, el destí
Anar, el destí, per camins insospitats; arribar a finals
poc esperats.
Sin: Pegar voltes la vida (Castelló).
Ex: El destí féu voltes i més voltes i
aquell matí...
13. Girar el fetge
Causar malestar un record, una imatge, etc.
Sin: Regirar l’estómac, girar el ventrell, trasbalsar,
(causar retorçons, donar ganes de vomitar Castelló).
Ex: Més encara si el que es recorda et gira el fetge
cada vegada que hi pense.
14. Marxar a gambades
Dirigir-se ràpidament a un lloc amb passes molt llargues.
Sin: Pegar o anar a camallades, fer passes llargues, arribar en
quatre passes.
Ex: ...i marxà a gambades cap a la formació.
15. Menjar per tres
Menjar molt i en abundància.
Sin: Menjar com un bou, ésser una llima menjar més
que una revolta de riu (Castelló).
Ex: Tot ho intercanviava llevat del menjar, que gana mai no
li n’ha faltat, ni avui, que menja per tres.
16. Ni és que, ni és ca!
Resposta que se sol donar a un altra persona quan no interessen
les seves excuses o aquestes no són vàlides (ho sol
dir una mare a un fill; normalment respon a l’excusa començada
“És que...”).
Sin: No em contes històries, deixa’t d’excuses,
no em vingues amb cançons (Castelló).
Ex: A -Però és que jo... B- Ni és que,
ni és ca! Espera’t ací que ara arreglem aquest
pardal.
17. No deixar ni llavor
Matar totes les persones d’una família.
Sin: Exterminar.
Ex: Que no deixen ni llavor.
18. No treure ni posar pes a la balança
Dit d’una acció que no aporta cap conseqüència,
ni positiva ni negativa, per a qui la realitza; que no té
efectes secundaris.
Sin: No servir per a res, no caldre, no tenir cap finalitat, quedar
tot igual.
Ex: ...tant de bram no treia ni posava pes a la balança.
19. No surar
No guanyar, no sobreeixir entre altres.
Sin: Sucumbir, perdre; tenir les de perdre, tenir-ho malament.
Ex: Els indis mai no suren.
|
| Jull |
|
UN ROSSINYOL MONSTRUÓS
|
| Manuel
Tosca |
|
Algunes corals de Catalunya (afortunadament
no pas totes), quan canten la coneguda i bellíssima
cançó de Jacint Verdaguer titulada El
Rossinyol, disposen d'una partitura o particel·la
defectuosa a la lletra de la qual manca una essa,
i diuen una autèntica barbaritat que van repetint
a través dels temps.
En aquestes malaurades còpies
que s'arrosseguen fa anys per les mans dels nostres cantaires,
hi figura, erròniament, el mot bocatge
en lloc del correcte boscatge, i atribueixen
al gràcil rossinyol la qualitat i tot l'aspecte
d'un petit monstre amb el cos d'ocell i proveït d'una
bella «boca de pou», que és precisament
això el que vol dir, si mireu el diccionari, el
mot bocatge. Els rossinyols no tenen boca de
cap mena, sinó bec.
Tot això que és tan evident
ens ho confirma, autoritzadament tamb tota la contundència
de la seva paraula, l'eminent lingüista i gramàtic
Josep Miracle en un article publicat al Diari de Terrassa,
titulat Entre l'errada i l'error, diu:
«...l'errada s'ha convertit en un error i en un
gran error, que és l'expressió d'una enorme
falsedat; i com he pogut constatar molt bé i molt
més d'una vegada, aquest francament intolerable
error ha quedat perpetuat en el cantar de les agrupacions
corals quan entonen aquella deliciosa cançó
popular dita El Rossinyol i que comença
així:
|
Rossinyol que vas a França, |
| |
rossinyol;
encomana'm a la mare,
rossinyol
d'un bell bocatge,
rossinyol,
d'un vol |
He fet notar expressament l'errada que condueix no ja
a l'error, sinó a la mateixa aberració.
L'he vista en diverses edicions de cançonística
popular, raó que explica prou bé que hagi
estat reproduïda sota els pentagramenes i en plena
gorja dels cantaires. Parlem-ne. Què és
el bocatge que es diu cantant? Bocatge
és, per definició, l'obertura superior de
les sitges, dels cups, dels pous; què hi tenen
a veure els rossinyols, amb els cups, amb les sitges i
amb els pous? Absolutament res. Allò que en podríem
dir molt exageradament l'obertura superior, seria el bec,
i no és pas del bec que es tracta quan es diu bocatge.
Totes les masses corals que hagin caigut en el gravíssim
error per causa d'una errada d'impremta, haurien de recordar
que al text correcte hi ha el mot boscatge, i
tots sabem que boscatge, aparent o real, té
el sentit de bosc, que el bosc no és gens estrany
a cap ocell; per la qual cosa es veu claríssimament
que, bo i cantant, s'ha de dir:
|
Rossinyol que vas a França, |
| |
rossinyol;
encomana'm a la mare,
rossinyol
d'un bell BOSCATGE,
rossinyol,
d'un vol |
Manuel Tosca. Viatge
per la memòria.
|
|
20. Passar a degolla
Tractar els vençuts amb gran rigor, o matar-los,
si cal.
Sin: Oprimir, maltractar.
Ex: El nou règim estava disposat a passar a degolla
tot aquell que no portara la brusa a mida.
21. Pel davant i pel darrere
Totalment, completament.
Sin: Per totes bandes, molt bé, ben bé.
Ex: El Banderer ja s’ho havia ben rumiat pel davant
i pel darrere.
22. Pelat com un genoll (el cap)
Es diu de qui no té ni un pèl al cap.
Sin: Calb, pelat com un cogombre (Am).
Ex: ...inclinà la mirada i es descobrí
el cap, pelat com un genoll.
23. Si fa al cas
Es diu de quelcom que passa segons com es presenten les
coses.
Sin: Segons com vagin les coses, si escau, si les circumstàncies
s’ho porten (Girona).
Ex: ...per tal de veure com passava el Vicent i, si feia
al cas, llançar-li rebles a les canyelles.
24. Traure el cor per la boca
Estar molt fatigat després d'haver realitzat un gran
esforç.
Sin: Ofegar-se, sentir el batecs molt forts, esbufegar,
treure el fetge per la boca (Principat).
Ex: Acabà traient el cor per la boca.
25. Tocar la grossa sense traure les bolletes (a
algú)
Tenir molta sort.
Sin: Ésser afortunat, tocar la rifa sense jugar-hi.
Ex: El cridaven pel nom i pels cognoms i sabé
que li havia tocat la grossa sense traure les bolletes (usat
irònicament, el van afusellar).
26. Tocar la música que ve de grat (a algú)
Fer tot el que algú mana i vol.
Sin: Haver de ballar el ball que mana algú, tractar
a baqueta, dominar la situació, caciquejar.
Ex: ...perquè tothom entenguera que allí
es tocava la música que a ell li venia de grat.
27. Venir de grat
Triar algú o alguna cosa perquè és
el que més ens atrau en un moment concret.
Sin: Abellir, apetir, venir de gust.
Ex: ...després confesa el crim al primer capellà
que li ve de grat.
Frases tretes del llibre La
cara oculta de la lluna, de Pasqual Mas i Usó
(Almassora – Castelló de la Plana 1961). Buidatge
i redacció fets per Glòria Broch i Arnau (Vila-real).
|
|
