Fonètica (1)

Tinc ganes de dir algunes coses de fonètica, d’exposar alguns casos de sons que a mi em semblen mal pronunciats. I no és que estigui preparat per parlar de fonètica catalana, sóc un llec en aquesta matèria, només en sé les quatre coses que n’he llegit. Tinc en compte la dita “En negocis que no entens hi deixaràs les dents”, però decideixo continuar, què carall!, en aquest món s’ha de ser decidit! Qui no s’arrisca no pisca.

Fa una pila d’anys, quan estudiava filologia anglo-germànica a la Universitat Autònoma em vaig atipar de fer transcripcions fonètiques. Ens donaven uns coneixements teòrics mínims i fèiem molta pràctica. El coneixement de l’alfabet fonètic internacional i de les lleis que regeixen la fonètica m’han ajudat a saber la pronuncia aproximada dels mots anglesos. Pensem que l’anglès és una llengua amb constants canvis de pronúncia. Al segle vint hi va haver tres grans canvis vocàlics que varen trasbalsar-ne la llengua. Encara em sonen les lleis de Grimm i de Verner, que tant em varen costar d’entendre. Tot plegat em va formar i el pas per l’anglès em va donar un criteri de com ha de ser i per a què ha de servir un treball fonètic.

L’evolució del nostre idioma té poca cosa cosa a veure amb el de la llengua anglesa. No hi veig canvis generacionals, vull dir grans canvis generats per la pròpia llengua. Hi veig, això sí, força calcs de l’es-panyol. M’adono que hi ha pronúncies diferents a cada regió catalana, però em sembla que l’estudi teòric d’aquestes varietats, molt complicat i poc pro-ductiu, al meu parer, s’hauria de reservar a espe-cialistes, a persones que frueixin desenvolupant aquestes qüestions.

Jo, deixeu-m’ho dir per endavant -només és una opinió-, ensenyaria molt poca fonètica teòrica a l’escola, em limitaria a fer pronunciar bé els sons de les lletres a la mainada, sense cap explicació.

Als estudiants més grans els proposaria uns quants exercicis pràctics amb un petit suport teòric i ho esbandiria en una setmana o dues. Els ensenyaria, per exemple, a pronunciar la t de Sant Hilari, els diria quan la s del mot aquest sona i quan no sona, i mitja dotzena més de nocions que millorarien la seva parla. Estalviaria als alumnes els batis fonètics. Ja és prou difícil tenir-los quiets! A mi no em sembla que la fonètica els motivi, els arribi a interessar. A les classes de català treballaria l’ortografia, la gramàtica (la concreta i clara, la que parla de normes i excepcions), el vocabulari, la redacció, els escrits dels autors dels PPCC, etc.

De tot plegat, de la importància que cal donar a la fonètica a les escoles, cal fer-ne una reflexió seriosa i trobar-hi un punt d’equilibri. Em sembla que ens haurien d’assessorar experts d’altres països. Ací donem massa voltes a qüestions que a mi no em semblen gaire importants. Hem de millorar mirant enfora.

Bé, no fem més marrades. Em decideixo a comentar el jo. No el sento mai tal com s’havia pronunciat sempre a casa, només io a tot arreu. Ho comento a un company que és llicenciat en català i em diu: "Alerta!, que la pronúncia io s’admet en alguns territoris". Veig que no vaig pel bon camí i ho deixo córrer, encara prendria mal!

Penso: "Comentaràs el so x, que tot sovint sento pronunciat tx. Sento la Txina, la txocolata, etc. Me’n vull assegurar". La gramàtica diu que el so del dígraf castellà ch no equival fonèticament al de la x catalana. M’animo. Després trobo al Ruaix: “La x s’articula tx en català occidental.” Ja hi som! Pleguem.

En acabat recordo que un dia al matí vaig sentir a la ràdio un espot que deia, més o manco: "Si vols vendre un pis o una caça, confia en la gent de Grupassa, ....és qüestió de pristigi (o pristixi, no ho vaig acabar de copsar bé)."

També em ve a la memòria un comentarista de TV, no sé de quin canal, però l’orella no m’enganya. El bon home diu: "El Castelló ha perdut dos a cero (cero amb s sorda)."

Ara sí que tinc un tema clar, m’agafaré aquí; truco a un company i li comento. Em diu que l’ensordiment de la s és un fenomen que es dóna en algunes zones, que no sap si és incorrecte o no, que ho ha de mirar en una gramàtica. Em desanimo i li dic que ho deixi córrer. Ja no li comento allò del pristigi. Segur que també es pot justificar!

Ho deixo estar tot plegat, és massa enrevessat per a una mentalitat simple com la meva. Ja no tinc ganes de remenar més aquest tema. I ja veig una cosa clara, si quelcom és pot dir en una comarca, tothom ho abona i és fa general a tot el territori. I no per influència del castellà. Noooooooo! I ara!

Sebastià Oliveras