Eivissa
2005 / Abril / Núm. 10

1. A temps vell
Fa molts any
Sin: Antigament, en temps passats, en aquell temps.
Ex: A temps vell, a sa casa de Collet, hi vivia un matrimoni ben avingut com pocs n’hi ha.

2. Anar amb seny
Fer les coses amb prudència, sense exageracions.
Sin: Tenir senderi, anar amb compte, tenir trellat (Val).
Ex: Va dir-li que anàs amb seny, no fos que li passàs com a s’ase d’en Castelló (quan s’ase va estar avesat a no menjar es va morir).

3. Anar mans ventant
No dur res a les mans.
Sin: No dur res, anar amb les mans al cap.
Ex: Sa petita se n’emportà un senallonet per dur sa compra, sa grossa se n’anà mans ventant.

4. Anar xavat
Estar a gust, no desitjar res més.
Sin: Trobar-se com el peix a l’aigua, estar a pler (Eivissa).
Ex: Creieu-vos que amb sa fritada, es vinet i aquests bunyols tan bons que he menjat, he quedat ben xavat! (diu: Cregueu’s que amb sa fritanga...).

5. Bona nit, caragol
Es diu d’una cosa que s’ha perdut o que desapareixerà perquè s’ha deixat abandonada.
Sin: Bona nit i bona hora, bona nit i tapat, tururut.
Ex: No podem deixar la llengua a s’estacada ni dir-li bona nit, caragol.

6. Caure bé
Pair bé un aliment.
Sin: Posar-se bé (un aliment), fer una fona digestió.
Ex: Es veu que sa crosta i sa botifarra no m’han caigut mica bé.

7. De gra en gra s’ompli s’olla
Moltes coses minúscules en fan una de ben grossa.
Sin: De mica en mica s’omple la pica, a poc a poc es va lluny, tota pedra fa paret (Val), de gota en gota s’ompli sa bóta (Eivissa).
Ex: Recordem que de gra en gra s’ompli s’olla, tot arribarà. Aprofita més els retalls de roba que de gra en gra s’ompli l’olla.

8. Dinar de companatge (o sopar)
Menjar només pa amb una altra cosa per acompanyar.
Sin: Menjar pa i tall (Girona).
Ex: Ja a ca seua, sa grossa es trobà sense cap fava i hagueren de dinar de companatge.

9. Es negoci de na peix frit (fregit)
S’empra en parlar d’un negoci que ja es veu clarament que serà ruïnós, que s’hi perdran sous.
Sin: El negoci d’en Gibert amb les cabres.
Ex: No hi posaré ni un duro més, n’estic fart de perdre sous! Això és es negoci de na Peix Frit.

10. Ésser de s’any des tro
Vol significar que una cosa és molt vella (l’any 1730 hi va haver una gran explosió de pólvora provocada per un llamp Eivissa).
Sin: Ésser més vell que l’anar a peu, ésser més vell que cagar ajupit.
Ex: Això que dius és de s’any des tro.

11. Ésser foc colgat
Haver desaparegut completament una manifestació cultural, un costum, un sentiment, etc.
Sin: Perdre’s, desaparèixer, esvanir-se, fondre’s, no quedar-ne ni rastre, no cantar-se’n ni gall ni gallina.
Ex: Abans la nostra llengua sigui foc colgat, creiem que és hora de dir: “O faixa o caixa”.

12. Ésser més antic que l’any tirurany
Ésser mot antic.
Sin: Ésser més vell que anar amb sabates, ésser del temps d’Adam.
Ex: La nostra cultura, més antiga que l’any tirurany, però que ara es troba entre dos focs.

13. Estar en temps de flor d’estepa
Estar en temps d’escassetat, que no sobra res.
Sin: Haver-hi escassetat; passar penúria, fretura o estretor.
Ex: Que vols menjar més pa, dius?, no saps que estam en temps de flor d’estepa?

14. Fer es somrís
Fer la cara alegre.
Sin: Somriure, fer la mitja rialla.
Ex: Ara ja feien es somrís tots dos (estaven contents).

15. Fer garips
Fer mostra d’alegria jugant, saltant, rient, etc.
Sin: Fer amoretes, tenir alegrois, mostrar gaubança.
Ex: Na Marieta sortia a sa tanqueta a fer-li garips fins que ell s’amagava as cantó de sa feixa ampla.

16. No tenir un clau
S’empra per expressar sa màxima misèria, sa manca absoluta de sous.
Sin: No tenir ni un cèntim, no tenir ni un canet (Eivissa).
Ex: Pobre home, no té ni un clau.

17. No valer dos canets
Ésser, una cosa, de molt mala qualitat.
Sin: No tenir cap valor, no valer un clau, no valer una escopinada.
Ex: En aquest moment apareixia s’estafador amb un animal que no valia dos canets, però que almanco caminava bé (diu al mancos).

18. Per com
D’una manera semblant.
Sin: Semblantment a, de la forma de.
Ex: Li deien creuet (una moneda) perquè en es dors tenia una creu feta per com a dos claus creuats.

19. Posar sa baga al coll
1 Actuar, una persona, inconscientment i sense analitzar ses conseqüències ni es mal que li pot venir d’aquesta actuació.
Sin: Fer-se el dogal, tirar-se terra als ulls, tirar pedres a la seva teulada.
Ex: No sé per què s’ha ficat en un negoci tan brut, ell mateix s’ha ficat sa baga as coll. Esperem que la nostra cultura no continuï posant-se sa baga as coll.
2 Tenir a un altre agafat amb alguna cosa de sa que no es pot escapar.
Sin: Ésser atrapat, ésser al sac, ésser mort.
Ex: Aquest polític té els dies comptats i haurà de dimitir, es mateixos des seu partit li han posat sa baga as coll.

20. Prendre camí
Començar a caminar.
Sin: Partir, anar-se’n, alçar veles, posar-se en camí, emprendre camí.
Ex: Es dia assenyalat, a trenc d’auba, prengueren caminet i cap a Vila s’ha dit.

21. Prendre pes mac de fer trons (a algú).
Es diu d’una persona que es deixa acapissar i prendre es pèl per tothom.
Sin: Prendre la mida, fer burla, ésser la riota (algú).
Ex: Avui t’han pres pes mac de fer trons -Arrels-.
Acapissar: escometre, envestir el ca a les ovelles.

22. Sortir en camí
Restar en un lloc fins que algú arribi.
Sin: Anar a trobar, anar a esperar.
Ex: Es migdia, en tornar a dinar, ella li sortia en camí i li demanava: “Ai, Xomeuet meu, digues, m’estimes molt?”.

Jull


IO NO SÓC TONTU (1)


Sebastià Oliveras

Avui estic cofat, satisfet, em sento realitzat, tal com diuen ara, i ja us explicaré perquè.

Tinc el costum, des de molt jove, d’anar a caminar. Quan hi vaig i compto fer uns quants quilòmetres me n’enduc un transistor d’aquests que s’acoblen a l’orella.

Ja fa temps que, sempre que puc, escolto cadenes musicals. Ho faig per tres raons: 1. M’agrada la música. 2. No agafo la BBC des d’AMER i no puc sofrir el tuf de rusticitat urbana ni la manera com rebreguen el català les emissores que m’arriben. Em sap greu, però un producte, per a mi, ha de ser mínimament bo. 3. Les coses que sento no m’agraden, no em sembla que el món vagi millor: hipocresia, guerres, mentides, més hipocresia, més guerres i destrucció arreu. Tot plegat em fa venir migranya perquè no puc fer res per esme- nar-ho.

De vegades sintonitzo Catalunya Música. Hi posen una música delitosa: m’agrada, però només una estona. La música clàssica acaba atribolant-me. Altres emissores programen balls més moderns i els d’aquesta casta m’escalfen el cap. Jo ja no tinc edat, franca- ment, perquè m’atabalin de mala manera amb rock i altres galindaines. Quina és la solució? Doncs escoltar Ona Música.

Així, de tant en tant, faig cap a Ona Música (d’Ona Catalana). Hi domina l’anglès, però s’hi poden sentir algunes cançons en francès, italià, castellà i fins i tot català. Sí, sí, català. Ho heu entès bé.

Fan alguns anuncis. (És lògic, també han de viure.) Dels anuncis n’hi ha un de molt graciós. Parla un noi i fa propaganda d’un comerç de Girona i dels avantatges que té anar-hi a comprar. Acaba amb una frase contundent, d’aquestes que enganxa, que convenç. Diu Io no sóc tontu. Tal com us ho dic, ben clar i català! Hem de suposar que diuen tontu perquè no saben mots equivalents a aquesta gran troballa forastera. Deu ser això perquè, si hi veiessin un sinònim correcte, amb la cura que tots tenim a enaltir i ennoblir l’idioma, segur que el farien servir.

Tornant a Ona Música, tinc la impressió que hi passa quelcom. Darrerament, la música anglesa hi és encara més abundant que fa uns mesos. I direu: És més bona la cançó anglesa? A mi em sembla que no. He fet la prova a casa: he posat mitja dotzena de cançons angleses de diferents estils i cantants, i tot seguit mitja dotzena de cantants del nostre país. (Encara que molta gent no ho sap i se li farà estrany de llegir-ho, hi ha persones que canten, i molt bé, a Mallorca, Catalunya Nord, la Franja, etc.). Ben mirat i escoltat, amb franquesa, no veig en què ens superen els anglesos. En ben poca cosa, us ho dic imparcialment. Han fet cançons d’allò més bones que tots recordem, però el 95 % de tot el que ens venen els mitjans de comunicació és música per anar tirant, si fa no fa com la francesa, la italiana, la grega o la romanesa.

Per què tothom, esnobs i terregada, posa discos anglesos? Perquè els sent a la televisió i a la ràdio. I per què la ràdio es dedica gairebé de manera exclusiva a l’anglès musical? Perquè hi ha diners pel mig: els americans saben fer una bona promoció i una bona distribució, subvencionen –i és ben legal, no ho critico- a qui posa música seva, etc. Tot és una roda.

I per què la majoria dels catalans no compren música cantada en català? Perquè no la senten ni a la ràdio ni a la televisió. I per què no la senten? Ah, amics! Aquesta és la mare dels ous! Algú ens ho hauria d’explicar. La primera causa potser és que els de dalt estan acomplexats, tenen por de fer el pagès, de semblar de poble. Aquesta por és real, jo l’he comprovada, i ara us diré com: No vaig gaire a Barcelona i, com que sóc un bon consumidor de cultura catalana, he de demanar a parents i coneguts que em duguin discos dels PPCC de la capital. Ara, ja és aviat dit! Em trobo que em diuen: “Si els ensenyo aquesta llista de discos es pensaran que baixo de la muntanya”. Tenim –tenen molts- el complex d’inferioritat ben apoderat.

I què passaria si algú engegués una emissora que programes principalment música catalana? Idò seria un èxit, se’ns n’anirien de cop les dèries i seríem un poble una mica menys anormal. Voleu una prova de tot això? “Som Ràdio”. Fa tres o quatre anys, el Govern de les Illes va posar a funcionar una ràdio que emetia íntegrament en català. El 25 % de les cançons eren catalanes, sobretot de cantants illencs. El resultat? Vint mil oients, que és molt allà! Per això els que varen guanyar les eleccions d’enguany es varen afanyar a tancar l’emissora. D’excuses de mal pagador les que vulgueu, no val ni la pena d’entrar-hi, sempre se’n troben. La qüestió era evitar els “mals exemples”, no fos cas que algú es posés a pensar i les coses “empitjoressin”. Fóra perillós mantenir una emissora catalana, ja han fet bé!

Ara a la freqüència de Som Ràdio, al 106.1 de la FM s’hi pot sentir Máxima FM, una ràdio fórmula del Grup Prisa. Ho llegeixo a la revista El Mirall, núm. 151. També diu la revista: “L’emissora que encara té més sensibilitat amb els músics illencs que canten en català són els 40 Principales”. És ben curiós! I continuo copiant: “Un cas que mereix una menció especial és el d’Ona Mallorca. Aquesta emissora depèn del Consell de Mallorca, institució responsable de la campanya “Tenim una llengua per sentir”, la qual té com a objectiu fomentar l’ús social de la llengua catalana. Bona part de la seva programació és musical, amb la particularitat que tota la música que hi sona és en llengua anglesa”. D’això els empordanesos en diem coherència.

A les Illes, doncs, és com un miracle sentir una cançó en català, a València ja no cal dir-ho, de Perpinyà què us n’he d’explicar? Encara sort que hi ha Ràdio Arrels, però, a Perpinyà perquè els altres no tenen ni una petita balma per aixoplugar-se.


Sebastià Oliveras


23. A la junta
Es diu quan dues o més persones comencen a rallar al mateix moment.
Sin: A la vegada, plegats, junts, a l’emplegat (Girona).
Ex: Això ha sét es barruguet! –diuen es dos a la junta.

24. Córrer tot quant els permeteren ses cames
Córrer, algú, tan de pressa com pot.
Sin: Córrer o fugir cames ajudeu-me, córre cames a coll (Am).
Ex: Pegaren a córrer tot quant els permeteren ses cames.

25. Estar regirat
Està molt enfadat o ofès.
Sin: Estar esverat, empipat, etc.
Ex: Es hòmens han fuit –deia sa mare molt regirada.

26. Fer una sonada
Tocar un instrument en públic.
Sin: Fer música, fer una serenata.
Ex: Per què no agafes es tambor i sa flaüta i fas una sonada en alguna casa on vegis al·lotes?


27. Mala fi puguis fer!
Maledicció.
Sin: Maleït sigues!
Ex: Mala fi puguis fer tu, i sa hisenda també- va dir una germana.

28. Tot qui
Totes les persones que puguin fer quelcom.
Sin: Tothom qui.
Ex: Tot qui pugui donar notícies del seu fill rebrà la quantitat de vint-mil sous de plata.


Frases fetes tretes del llibre Arrels de refranys i dites –de la 1 a la 22- (les frases 7, 9, 13, 16, 19 i 21 són entrades del llibre) de Vicent Tur i Guasch. Editorial Mediterrània – Eivissa.

Les frases fetes de la 23 a la 28 són del llibre de contes
Rondalles des Barruguet, també d’Editorial Mediterrània.

 

 
Col·laboracions
Agrairem qualsevol aportació dels lectors, així com també les observacions i puntualitzacions que ens vulguin fer arribar i que, amb el seu consentiment, esperem poder anar divulgant a través d'aquestes mateixes pàgines.