1. A temps vell
Fa molts any
Sin: Antigament, en temps passats, en aquell temps.
Ex: A temps vell, a sa casa de Collet, hi vivia un matrimoni
ben avingut com pocs n’hi ha.
2. Anar amb seny
Fer les coses amb prudència, sense exageracions.
Sin: Tenir senderi, anar amb compte, tenir trellat (Val).
Ex: Va dir-li que anàs amb seny, no fos que li passàs
com a s’ase d’en Castelló (quan s’ase va
estar avesat a no menjar es va morir).
3. Anar mans ventant
No dur res a les mans.
Sin: No dur res, anar amb les mans al cap.
Ex: Sa petita se n’emportà un senallonet per dur
sa compra, sa grossa se n’anà mans ventant.
4. Anar xavat
Estar a gust, no desitjar res més.
Sin: Trobar-se com el peix a l’aigua, estar a pler (Eivissa).
Ex: Creieu-vos que amb sa fritada, es vinet i aquests bunyols
tan bons que he menjat, he quedat ben xavat! (diu: Cregueu’s
que amb sa fritanga...).
5. Bona nit, caragol
Es diu d’una cosa que s’ha perdut o que desapareixerà
perquè s’ha deixat abandonada.
Sin: Bona nit i bona hora, bona nit i tapat, tururut.
Ex: No podem deixar la llengua a s’estacada ni dir-li
bona nit, caragol.
6. Caure bé
Pair bé un aliment.
Sin: Posar-se bé (un aliment), fer una fona digestió.
Ex: Es veu que sa crosta i sa botifarra no m’han caigut
mica bé.
7. De gra en gra s’ompli s’olla
Moltes coses minúscules en fan una de ben grossa.
Sin: De mica en mica s’omple la pica, a poc a poc es va lluny,
tota pedra fa paret (Val), de gota en gota s’ompli sa bóta
(Eivissa).
Ex: Recordem que de gra en gra s’ompli s’olla, tot
arribarà. Aprofita més els retalls de roba que de
gra en gra s’ompli l’olla.
8. Dinar de companatge (o sopar)
Menjar només pa amb una altra cosa per acompanyar.
Sin: Menjar pa i tall (Girona).
Ex: Ja a ca seua, sa grossa es trobà sense cap fava i
hagueren de dinar de companatge.
9. Es negoci de na peix frit (fregit)
S’empra en parlar d’un negoci que ja es veu clarament
que serà ruïnós, que s’hi perdran sous.
Sin: El negoci d’en Gibert amb les cabres.
Ex: No hi posaré ni un duro més, n’estic
fart de perdre sous! Això és es negoci de na Peix
Frit.
10. Ésser de s’any des tro
Vol significar que una cosa és molt vella (l’any 1730
hi va haver una gran explosió de pólvora provocada
per un llamp Eivissa).
Sin: Ésser més vell que l’anar a peu, ésser
més vell que cagar ajupit.
Ex: Això que dius és de s’any des tro.
11. Ésser foc colgat
Haver desaparegut completament una manifestació cultural,
un costum, un sentiment, etc.
Sin: Perdre’s, desaparèixer, esvanir-se, fondre’s,
no quedar-ne ni rastre, no cantar-se’n ni gall ni gallina.
Ex: Abans la nostra llengua sigui foc colgat, creiem que és
hora de dir: “O faixa o caixa”.
12. Ésser més antic que l’any tirurany
Ésser mot antic.
Sin: Ésser més vell que anar amb sabates, ésser
del temps d’Adam.
Ex: La nostra cultura, més antiga que l’any tirurany,
però que ara es troba entre dos focs.
13. Estar en temps de flor d’estepa
Estar en temps d’escassetat, que no sobra res.
Sin: Haver-hi escassetat; passar penúria, fretura o estretor.
Ex: Que vols menjar més pa, dius?, no saps que estam
en temps de flor d’estepa?
14. Fer es somrís
Fer la cara alegre.
Sin: Somriure, fer la mitja rialla.
Ex: Ara ja feien es somrís tots dos (estaven contents).
15. Fer garips
Fer mostra d’alegria jugant, saltant, rient, etc.
Sin: Fer amoretes, tenir alegrois, mostrar gaubança.
Ex: Na Marieta sortia a sa tanqueta a fer-li garips fins que
ell s’amagava as cantó de sa feixa ampla.
16. No tenir un clau
S’empra per expressar sa màxima misèria, sa
manca absoluta de sous.
Sin: No tenir ni un cèntim, no tenir ni un canet (Eivissa).
Ex: Pobre home, no té ni un clau.
17. No valer dos canets
Ésser, una cosa, de molt mala qualitat.
Sin: No tenir cap valor, no valer un clau, no valer una escopinada.
Ex: En aquest moment apareixia s’estafador amb un animal
que no valia dos canets, però que almanco caminava bé
(diu al mancos).
18. Per com
D’una manera semblant.
Sin: Semblantment a, de la forma de.
Ex: Li deien creuet (una moneda) perquè en es dors tenia
una creu feta per com a dos claus creuats.
19. Posar sa baga al coll
1 Actuar, una persona, inconscientment i sense analitzar ses conseqüències
ni es mal que li pot venir d’aquesta actuació.
Sin: Fer-se el dogal, tirar-se terra als ulls, tirar pedres a la
seva teulada.
Ex: No sé per què s’ha ficat en un negoci
tan brut, ell mateix s’ha ficat sa baga as coll. Esperem que
la nostra cultura no continuï posant-se sa baga as coll.
2 Tenir a un altre agafat amb alguna cosa de sa que no es pot
escapar.
Sin: Ésser atrapat, ésser al sac, ésser mort.
Ex: Aquest polític té els dies comptats i haurà
de dimitir, es mateixos des seu partit li han posat sa baga as coll.
20. Prendre camí
Començar a caminar.
Sin: Partir, anar-se’n, alçar veles, posar-se en camí,
emprendre camí.
Ex: Es dia assenyalat, a trenc d’auba, prengueren caminet
i cap a Vila s’ha dit.
21. Prendre pes mac de fer trons (a algú).
Es diu d’una persona que es deixa acapissar i prendre es pèl
per tothom.
Sin: Prendre la mida, fer burla, ésser la riota (algú).
Ex: Avui t’han pres pes mac de fer trons -Arrels-.
Acapissar: escometre, envestir el ca a les ovelles.
22. Sortir en camí
Restar en un lloc fins que algú arribi.
Sin: Anar a trobar, anar a esperar.
Ex: Es migdia, en tornar a dinar, ella li sortia en camí
i li demanava: “Ai, Xomeuet meu, digues, m’estimes molt?”.
|
Jull |
IO
NO SÓC TONTU (1)
Sebastià Oliveras
|
|
Avui estic cofat, satisfet,
em sento realitzat, tal com diuen ara, i ja us explicaré
perquè.
Tinc el costum, des de molt jove, d’anar
a caminar. Quan hi vaig i compto fer uns quants quilòmetres
me n’enduc un transistor d’aquests que s’acoblen
a l’orella.
Ja fa temps que, sempre que puc, escolto cadenes musicals.
Ho faig per tres raons: 1. M’agrada la música.
2. No agafo la BBC des d’AMER i no puc sofrir el tuf
de rusticitat urbana ni la manera com rebreguen el català
les emissores que m’arriben. Em sap greu, però
un producte, per a mi, ha de ser mínimament bo. 3.
Les coses que sento no m’agraden, no em sembla que
el món vagi millor: hipocresia, guerres, mentides,
més hipocresia, més guerres i destrucció
arreu. Tot plegat em fa venir migranya perquè no
puc fer res per esme- nar-ho.
De vegades sintonitzo Catalunya Música.
Hi posen una música delitosa: m’agrada, però
només una estona. La música clàssica
acaba atribolant-me. Altres emissores programen balls més
moderns i els d’aquesta casta m’escalfen el
cap. Jo ja no tinc edat, franca- ment, perquè m’atabalin
de mala manera amb rock i altres galindaines. Quina és
la solució? Doncs escoltar Ona Música.
Així, de tant en tant, faig cap
a Ona Música (d’Ona Catalana). Hi domina l’anglès,
però s’hi poden sentir algunes cançons
en francès, italià, castellà i fins
i tot català. Sí, sí, català.
Ho heu entès bé.
Fan alguns anuncis. (És lògic, també
han de viure.) Dels anuncis n’hi ha un de molt graciós.
Parla un noi i fa propaganda d’un comerç de
Girona i dels avantatges que té anar-hi a comprar.
Acaba amb una frase contundent, d’aquestes que enganxa,
que convenç. Diu Io no sóc tontu. Tal com
us ho dic, ben clar i català! Hem de suposar que
diuen tontu perquè no saben mots equivalents a aquesta
gran troballa forastera. Deu ser això perquè,
si hi veiessin un sinònim correcte, amb la cura que
tots tenim a enaltir i ennoblir l’idioma, segur que
el farien servir.
Tornant a Ona Música, tinc la impressió
que hi passa quelcom. Darrerament, la música anglesa
hi és encara més abundant que fa uns mesos.
I direu: És més bona la cançó
anglesa? A mi em sembla que no. He fet la prova a casa:
he posat mitja dotzena de cançons angleses de diferents
estils i cantants, i tot seguit mitja dotzena de cantants
del nostre país. (Encara que molta gent no ho sap
i se li farà estrany de llegir-ho, hi ha persones
que canten, i molt bé, a Mallorca, Catalunya Nord,
la Franja, etc.). Ben mirat i escoltat, amb franquesa, no
veig en què ens superen els anglesos. En ben poca
cosa, us ho dic imparcialment. Han fet cançons d’allò
més bones que tots recordem, però el 95 %
de tot el que ens venen els mitjans de comunicació
és música per anar tirant, si fa no fa com
la francesa, la italiana, la grega o la romanesa.
Per què tothom, esnobs i terregada,
posa discos anglesos? Perquè els sent a la televisió
i a la ràdio. I per què la ràdio es
dedica gairebé de manera exclusiva a l’anglès
musical? Perquè hi ha diners pel mig: els americans
saben fer una bona promoció i una bona distribució,
subvencionen –i és ben legal, no ho critico-
a qui posa música seva, etc. Tot és una roda.
I per què la majoria dels catalans
no compren música cantada en català? Perquè
no la senten ni a la ràdio ni a la televisió.
I per què no la senten? Ah, amics! Aquesta és
la mare dels ous! Algú ens ho hauria d’explicar.
La primera causa potser és que els de dalt estan
acomplexats, tenen por de fer el pagès, de semblar
de poble. Aquesta por és real, jo l’he comprovada,
i ara us diré com: No vaig gaire a Barcelona i, com
que sóc un bon consumidor de cultura catalana, he
de demanar a parents i coneguts que em duguin discos dels
PPCC de la capital. Ara, ja és aviat dit! Em trobo
que em diuen: “Si els ensenyo aquesta llista de discos
es pensaran que baixo de la muntanya”. Tenim –tenen
molts- el complex d’inferioritat ben apoderat.
I què passaria si algú engegués
una emissora que programes principalment música catalana?
Idò seria un èxit, se’ns n’anirien
de cop les dèries i seríem un poble una mica
menys anormal. Voleu una prova de tot això? “Som
Ràdio”. Fa tres o quatre anys, el Govern de
les Illes va posar a funcionar una ràdio que emetia
íntegrament en català. El 25 % de les cançons
eren catalanes, sobretot de cantants illencs. El resultat?
Vint mil oients, que és molt allà! Per això
els que varen guanyar les eleccions d’enguany es varen
afanyar a tancar l’emissora. D’excuses de mal
pagador les que vulgueu, no val ni la pena d’entrar-hi,
sempre se’n troben. La qüestió era evitar
els “mals exemples”, no fos cas que algú
es posés a pensar i les coses “empitjoressin”.
Fóra perillós mantenir una emissora catalana,
ja han fet bé!
Ara a la freqüència
de Som Ràdio, al 106.1 de la FM s’hi pot sentir
Máxima FM, una ràdio fórmula del Grup
Prisa. Ho llegeixo a la revista El Mirall, núm. 151.
També diu la revista: “L’emissora que
encara té més sensibilitat amb els músics
illencs que canten en català són els 40 Principales”.
És ben curiós! I continuo copiant: “Un
cas que mereix una menció especial és el d’Ona
Mallorca. Aquesta emissora depèn del Consell de Mallorca,
institució responsable de la campanya “Tenim
una llengua per sentir”, la qual té com a objectiu
fomentar l’ús social de la llengua catalana.
Bona part de la seva programació és musical,
amb la particularitat que tota la música que hi sona
és en llengua anglesa”. D’això
els empordanesos en diem coherència.
A les Illes, doncs, és com un miracle sentir una
cançó en català, a València
ja no cal dir-ho, de Perpinyà què us n’he
d’explicar? Encara sort que hi ha Ràdio Arrels,
però, a Perpinyà perquè els altres
no tenen ni una petita balma per aixoplugar-se.
Sebastià Oliveras
|
|