L'Alguer
2004 / Desembre / Núm. 6

1. A l’arbre caigut, cada u li fa feix
L’infeliç és maltractat per tots.

2. Amor de senyor, aigua en cistella
Vol diure que l’afecte d’un ric és efímer; això és, passa llest com l’aigua que es posa a dins d’una cistella.

3. Amor nova ne catxa la vella
Els antics amors no s’esborren (El contrari seria: l’amor d’una nova dona esborra el record de la precedent).
Sin: Allà on hi ha hagut sempre hi queda.
Catxar: fer fora.

4. Ària neta no té por de trons
Qui té la consciència neta no tem càstig.
Ària: aire

5. Cada cutxo mal encàpita bon os
Es diu, per exemple, de la dona mala que troba un marit bo.
Sin: Totes les putes tenen sort.
Cutxo mal: gos dolent; encapitar: escaure, succeir, trobar

6. Cada hortolà vanta el sou rave
Tothom valora molt les seves coses.

7. Cada u que tiri al carro d’ell
Que tothom s’espavili.
Sin: Cadascú procura per a ell i Déu per a tots.

8. Cercar el pèl a l’ou
Voler trobar faltes on no n’hi ha.
Sin: Trobar pèls, dificultats, pegues; tenir ganes d’emprenyar.

9. De Nadal a Sant Esteve poc hi vol
Es diu d’una cosa que té poca durada.
Sin: Durar de Nadal a Sant Esteve.

10. Del bé que et vull, et trec un ull
Es diu de qui es professa amic d’algú i al mateix temps li fa mal. També vol dir que l’excés de passió i d’amor pot provocar danys.

11. De més dels corros, sense ous
Es diu de qui ha tengut les befes i la pèrdua de tot.
Sin: Ésser cornut i pagar el beure, cornut i fustigat (l’Alguer).
Corros: corregudes, feina

12. Dos ulls veuen bé, ma quatre veuen millor
En totes les coses, les precaucions no són mai massa.
Sin: Hi veuen més quatre ulls que dos.

13. Enrera d’un dit no se pot amagar una mà
S’ha de ser moderat en les exageracions perquè no es notin.

14. Enrera del rei se fan les figues
Comentari que es fa a qui diu mal d’algú, no sent-hi aquest present.
Sin: Les coses s’han de dir a la cara.

15. Entre marit i muller, qui hi posa un dit hi perd una mà
No convé ficar-se en els fets de marit i muller, perquè s’hi perd sempre.

16. Entre sogres i cunyades, una filla és mal casada
Gran veritat.

17. És més el so que el tro
Es diu quan la veu que corre és superior als fets; això és, per exemple, com dir que és molt ric algú que té pocs diners més del normal.
Sin: No n’hi ha per a tant, no és tant com sembla.

18. Fer un fos a l’aigua
Fer una cosa inútilment.
Sin: Perdre el temps, picar ferro fred.
Fos: fes, tall, forat.

19. Feu bé, que tenguereu mal
Moltes persones són desagraïdes.
Sin: Fes favors a rucs i te’ls pagaran a coces, dóna la confitura al molendo: te pegarà coces (l’Alguer).
Molendo: ase

20. Gitar-ne cinc i prendre’n deu
Es diu de qui és lladre.
Sin: Gitar cinc i aganxar deu (l’Alguer).
Ex: Aquell gita cinc i pren deu.

21. L’home no es mesura a pams
La sapiència d’un home no es mesura per les seves mides físiques (es diu “no se mesura” ).
Sin: Es pot ser alt i gros i tarrandós.

22. La cera ve al foc
Tot té fi.
Sin: Tot ve que s’acaba.

23. La paella no va sense el mànec
Vol dir que les coses han de ser raonables, adequades i lògiques, cosa que no és una paella sense mànec. Es diu per les coses exagerades.

24. La processó, d’on ixi torna
Vol dir que el mal cau a damunt de qui l’augura; no cal desitjar mal a ningú.
Sin: Les burles fan com les processons que tornen d’àllà on surten (Convé no fer burla dels mals dels altres perquè acaba perjudicat el burler Girona).
Ex: A –Només teniu 6 punts?, què feu? (jugant a cartes, ho diu el contrari) B –No te’n fotis, mira que les burles fan com les processons, que tornen d’allà on surten (vol dir que encara que estigui guanyant per molt pot acabar perdent; Girona).

25. La verga (vèrtiga) s’endreça de petita.
Els defectes morals s’han de corregir amb temps, ja des de petits.
Sin: Els vicis no s’han de deixar créixer.

26. El (lo) bé se’n va i el molendo resta (arresta) en casa
Es diu especialment de les joves que es casen amb un vell ric. Vol dir que els diners s’acabaran i aleshores la dona es quedarà amb un home inútil.
Molendo: ase (sardisme)

27. El (lo) cutxo de l’hortolà ni menja ni deixa menjar (o El ca...)
Es diu d’aquell que no fa res de bo i no en deixa fer als altres.
Sin: Aquest no fa ni deixa fer, ésser com el cutxo de l’hortolà (l’Alguer).
Cutxo: ca, gos

28. El (lo) lleó la sang d’altri s’ha menjat, la d’ell mai
Es pot maltractar un foraster, però no un propi parent!

29. El (lo) menester treu la vella a corrir
En les necessitats l’home fa actes d’abnegació.
Sin: La necessitat fa fer moltes coses.

30. El (lo) que s’usa no se excusa
Si seguim el costum general no ens poden blasmar.
Sin: Qui fa el que fan els altres no és ni boig ni savi (Girona).

 

 

Adagis trets per JOAN ARMANGUÉ de dos reculls folklòrics: L’epistolari alguerès de Rossend Serra (L’Alguer: La Celere, 1996), pàgs. 241-260; i L’escola algueresa d’estudis de cultura popular (1778-1908) (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002), pàgs. 166-174.

 

 

 

Jull


DE L’ACCIÓ VOLUNTÀRIA A LA REFORMA LINGÜÍSTICA: EL CAS DE L’ALGUER (1992-2003)

Joan Armangué
Luca Scala

Arxiu de Tradicions de l’Algueró

Extracte de la conferència pronunciada en ocasió de la II Sessió del Seminari de Formació del Voluntari, del programa «Units pel servei i la llengua» de l’Associa- ció Internacional de Voluntariat, celebrada al llarg del «II Col·loqui de catalanística txeca», Universitat Carolina de Praga, 16-18 d’abril de 2004.


Amb la present comunicació pretenem difondre una experiència relativa al procés d’estandardit- zació de la morfologia de l’alguerès.

1.- Amb l’esperança de suavitzar la distància entre l’alguerès col·loquial i l’alguerès formal va cons- tituir-se el Grup per a la Normativització de l’Algue- rès. El mes de novembre de 1992 va decidir de seguir la pauta metodològica adoptada per l’IEC a la seva Proposta per a un estàndard oral.

2.- El 18 de desembre de 1992 el Grup per a la Normativització de l’Alguerès feia a mans del secre- tari de la Secció Filològica de l’IEC les primeres con- clusions. Va bastir la seva Proposta per a una normativització del català de l’Alguer.

3.- Sentit el parer de l’IEC al llarg d’una sèrie de contactes informals, hom va procedir a expurgar la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer, que quedà reduïda a un llistat de quaranta-vuit punts.

4.- El 16 d’octubre de 1996, l’IEC havia aprovat tretze dels punts de la Proposta i en la quarta edició revi- sada del fascicle relatiu a la Morfologia de la Pro- posta per a un estàndard oral de la llengua catalana, del juny de 1998, ja hi figuraven vint punts.

5.- El 6 de novembre de 1998 l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer havia adreçat una crida per a la consti- tució de la Plataforma Algueresa de Cultura Cata- lana. El Grup per a la Normativització de l’Alguerès es dissolgué dins de la nova estructura, després d’encarregar-li de portar endavant les negociacions necessàries per a l’aprovació i l’assumpció, per part de l’administració local, de la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer.

6.- L'objectiu principal de la Plataforma va ser la redacció d’un Model local de transició fidel a la Proposta de 1993, tot recollint els mateixos qua- ranta-vuit punts però eliminant les referències als àmbits «general» i «restringit» i als registres «formal» i «informal».

7.- El 2 i 3 de juny de 2000 l’IEC decidí de celebrar a l’Alguer les seves anuals Jornades de la Secció Filològica. Durant l’acte foren intensament tracta- des temàtiques relatives al procés d’estandar- dització i de normalització lingüística a l’Alguer. El Sr. Joan Argenter, llançà la idea que hom elaborés, des de l’Alguer, un treball en la línia del Model de llengua per a l’escola firmat per la Universitat de les Illes Balears.

8.- El 1993 s'havia obert a l’Alguer una delegació de l’Òmnium Cultural de Barcelona. La seva finalitat d’acció ha estat la introducció progressiva del català de l’Alguer, de manera oficial, a les escoles del terme municipal. Coincidint amb l’estrena del primer lectorat de català a la universitat de Sàsser (universitat de referència per als estudiants algue- resos), es va signar un conveni entre Òmnium Cultural i la universitat, que donà vida a l’anomenat Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l’Alguer. Director fou nomenat el professor Ignazio Delogu, titular de la nova Càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la susdita universitat, i el coordinador de les activitats fou Andreu Bosch i Rodoreda, el primer lector de català de Sàsser.

9.- L’activitat del CRP Montessori va començar aglu- tinant la majoria dels mestres que, de manera voluntària, però, aïllada, ja feien alguna activitat marginal en català a les seves aules. Naixia el Grup de Mestres. Es necessitaven materials didàctics en la variant local de la llengua catalana. Crear-los fou la tasca assignada al Grup de Joves. Destaca la revista infantil Mataresies i altres publicacions (Contes de Tolstoi, Tintín al país de l’or negre, Robin Hood, Pinocchio, Alí Babà).

10.- El 1999 s’inaugurava el primer curs de l’ano- menat Projecte Joan Palomba, evolució de les acti- vitats del Grup de Mestres, que, realitzat en col·laboració entre Òmnium Cultural de l’Alguer, l’Ajuntament de l’Alguer i l’associació barcelonina Enllaç, porta una hora setmanal d’alguerès a les escoles primàries de l’Alguer dins l’horari curri- cular (i que el present curs abasta 91 aules d’es- tudiants entre 3 i 13 anys). La progressivament major demanda d’ensenyament d’alguerès a les escoles proporcionava paradoxalment també un problema d’èxit i ‘de creixement’ als autors dels materials didàctics. Molts més materials a realitzar i, alhora, molts més casos en els quals calia afron- tar qüestions de forma i de coherència de la llen- gua.

11.- L’estiu del 2000, se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer. L’associació barcelonina Enllaç i Òmnium Cultural de l’Alguer varen encarregar a Luca Scala, titular de feia 4 anys del Servici de Normalització Lingüística d’Òmnium Cultural de l’Alguer, la redac- ció d’una proposta de criteris de llengua escrita. La proposta, que seguia el patró de l’homòloga apro- vada per a les Illes Balears, havia d’aplegar les prin- cipals característiques dialectals alguereses (lèxi- ques, gramaticals i de morfologia verbal) que, tot respectant l’ortografia catalana, donessin entrada a uns trets distintius de l’alguerès, sovint arcaismes compartits amb altres dialectes del domini català. La proposta, presentada el març de 2001, va ser aprovada amb una declaració oficial de la Secció Filològica de l’IEC el 12 d’abril de 2002, gairebé sense modificacions.

12.- El febrer de 2003 es publicava a Barcelona el llibre Català de l’Alguer. Criteris de llengua escrita, a cura de Luca Scala (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), que recollia la Declaració de la SF de l’IEC, més un consistent apèndix de 131 verbs conjugats d’acord amb la modalitat algueresa. El llibre, que comptava amb el suport de l’Ajuntament de l’Alguer, va ser presentat en un acte l’1 de març de 2003 a l’Alguer, presidit per l’alcalde alguerès, a la presència del president de la SF de l’IEC que havia aprovat la Declaració i del nou president, de representants de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i del seu Departament d’Ensenyament, i de les associacions culturals alguereses.

13.- La Secció Filològica de l’IEC decidí, a finals de 2003, de publicar amb una edició pròpia, dins la col·lecció de la seva «Biblioteca Filològica», la declaració ja emesa el 12/04/2002, amb el títol El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit.


 

 

 

 

 

 

 

Col·laboracions
Agrairem qualsevol aportació dels lectors, així com també les observacions i puntualitzacions que ens vulguin fer arribar i que, amb el seu consentiment, esperem poder anar divulgant a través d'aquestes mateixes pàgines.


 

Carrer de l'Alguer Port de l'Alguer