DE L’ACCIÓ VOLUNTÀRIA A LA REFORMA LINGÜÍSTICA: EL CAS DE L’ALGUER (1992-2003)

Joan Armangué
Luca Scala
Arxiu de Tradicions de l’Algueró

Amb la present comunicació pretenem difondre una experiència relativa al procés d’estandardit- zació de la morfologia de l’alguerès.

1.- Amb l’esperança de suavitzar la distància entre l’alguerès col·loquial i l’alguerès formal va cons- tituir-se el Grup per a la Normativització de l’Algue- rès. El mes de novembre de 1992 va decidir de seguir la pauta metodològica adoptada per l’IEC a la seva Proposta per a un estàndard oral.

2.- El 18 de desembre de 1992 el Grup per a la Normativització de l’Alguerès feia a mans del secre- tari de la Secció Filològica de l’IEC les primeres con- clusions. Va bastir la seva Proposta per a una normativització del català de l’Alguer.

3.- Sentit el parer de l’IEC al llarg d’una sèrie de contactes informals, hom va procedir a expurgar la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer, que quedà reduïda a un llistat de quaranta-vuit punts.

4.- El 16 d’octubre de 1996, l’IEC havia aprovat tretze dels punts de la Proposta i en la quarta edició revi- sada del fascicle relatiu a la Morfologia de la Pro- posta per a un estàndard oral de la llengua catalana, del juny de 1998, ja hi figuraven vint punts.

5.- El 6 de novembre de 1998 l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer havia adreçat una crida per a la consti- tució de la Plataforma Algueresa de Cultura Cata- lana. El Grup per a la Normativització de l’Alguerès es dissolgué dins de la nova estructura, després d’encarregar-li de portar endavant les negociacions necessàries per a l’aprovació i l’assumpció, per part de l’administració local, de la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer.

6.- L'objectiu principal de la Plataforma va ser la redacció d’un Model local de transició fidel a la Proposta de 1993, tot recollint els mateixos qua- ranta-vuit punts però eliminant les referències als àmbits «general» i «restringit» i als registres «formal» i «informal».

7.- El 2 i 3 de juny de 2000 l’IEC decidí de celebrar a l’Alguer les seves anuals Jornades de la Secció Filològica. Durant l’acte foren intensament tracta- des temàtiques relatives al procés d’estandar- dització i de normalització lingüística a l’Alguer. El Sr. Joan Argenter, llançà la idea que hom elaborés, des de l’Alguer, un treball en la línia del Model de llengua per a l’escola firmat per la Universitat de les Illes Balears.

8.- El 1993 s'havia obert a l’Alguer una delegació de l’Òmnium Cultural de Barcelona. La seva finalitat d’acció ha estat la introducció progressiva del català de l’Alguer, de manera oficial, a les escoles del terme municipal. Coincidint amb l’estrena del primer lectorat de català a la universitat de Sàsser (universitat de referència per als estudiants algue- resos), es va signar un conveni entre Òmnium Cultural i la universitat, que donà vida a l’anomenat Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l’Alguer. Director fou nomenat el professor Ignazio Delogu, titular de la nova Càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la susdita universitat, i el coordinador de les activitats fou Andreu Bosch i Rodoreda, el primer lector de català de Sàsser.

9.- L’activitat del CRP Montessori va començar aglu- tinant la majoria dels mestres que, de manera voluntària, però, aïllada, ja feien alguna activitat marginal en català a les seves aules. Naixia el Grup de Mestres. Es necessitaven materials didàctics en la variant local de la llengua catalana. Crear-los fou la tasca assignada al Grup de Joves. Destaca la revista infantil Mataresies i altres publicacions (Contes de Tolstoi, Tintín al país de l’or negre, Robin Hood, Pinocchio, Alí Babà).

10.- El 1999 s’inaugurava el primer curs de l’ano- menat Projecte Joan Palomba, evolució de les acti- vitats del Grup de Mestres, que, realitzat en col·laboració entre Òmnium Cultural de l’Alguer, l’Ajuntament de l’Alguer i l’associació barcelonina Enllaç, porta una hora setmanal d’alguerès a les escoles primàries de l’Alguer dins l’horari curri- cular (i que el present curs abasta 91 aules d’es- tudiants entre 3 i 13 anys). La progressivament major demanda d’ensenyament d’alguerès a les escoles proporcionava paradoxalment també un problema d’èxit i ‘de creixement’ als autors dels materials didàctics. Molts més materials a realitzar i, alhora, molts més casos en els quals calia afron- tar qüestions de forma i de coherència de la llen- gua.

11.- L’estiu del 2000, se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer. L’associació barcelonina Enllaç i Òmnium Cultural de l’Alguer varen encarregar a Luca Scala, titular de feia 4 anys del Servici de Normalització Lingüística d’Òmnium Cultural de l’Alguer, la redac- ció d’una proposta de criteris de llengua escrita. La proposta, que seguia el patró de l’homòloga apro- vada per a les Illes Balears, havia d’aplegar les prin- cipals característiques dialectals alguereses (lèxi- ques, gramaticals i de morfologia verbal) que, tot respectant l’ortografia catalana, donessin entrada a uns trets distintius de l’alguerès, sovint arcaismes compartits amb altres dialectes del domini català. La proposta, presentada el març de 2001, va ser aprovada amb una declaració oficial de la Secció Filològica de l’IEC el 12 d’abril de 2002, gairebé sense modificacions.

12.- El febrer de 2003 es publicava a Barcelona el llibre Català de l’Alguer. Criteris de llengua escrita, a cura de Luca Scala (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), que recollia la Declaració de la SF de l’IEC, més un consistent apèndix de 131 verbs conjugats d’acord amb la modalitat algueresa. El llibre, que comptava amb el suport de l’Ajuntament de l’Alguer, va ser presentat en un acte l’1 de març de 2003 a l’Alguer, presidit per l’alcalde alguerès, a la presència del president de la SF de l’IEC que havia aprovat la Declaració i del nou president, de representants de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i del seu Departament d’Ensenyament, i de les associacions culturals alguereses.

13.- La Secció Filològica de l’IEC decidí, a finals de 2003, de publicar amb una edició pròpia, dins la col·lecció de la seva «Biblioteca Filològica», la declaració ja emesa el 12/04/2002, amb el títol El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit.