1. A l’arbre caigut, cada u li fa feix
L’infeliç és maltractat per tots.
2. Amor de senyor, aigua en cistella
Vol diure que l’afecte d’un ric és efímer;
això és, passa llest com l’aigua que es posa
a dins d’una cistella.
3. Amor nova ne catxa la vella
Els antics amors no s’esborren (El contrari seria: l’amor
d’una nova dona esborra el record de la precedent).
Sin: Allà on hi ha hagut sempre hi queda.
Catxar: fer fora.
4. Ària neta no té por de trons
Qui té la consciència neta no tem càstig.
Ària: aire
5. Cada cutxo mal encàpita bon os
Es diu, per exemple, de la dona mala que troba un marit bo.
Sin: Totes les putes tenen sort.
Cutxo mal: gos dolent; encapitar: escaure, succeir,
trobar
6. Cada hortolà vanta el sou rave
Tothom valora molt les seves coses.
7. Cada u que tiri al carro d’ell
Que tothom s’espavili.
Sin: Cadascú procura per a ell i Déu per a tots.
8. Cercar el pèl a l’ou
Voler trobar faltes on no n’hi ha.
Sin: Trobar pèls, dificultats, pegues; tenir ganes d’emprenyar.
9. De Nadal a Sant Esteve poc hi vol
Es diu d’una cosa que té poca durada.
Sin: Durar de Nadal a Sant Esteve.
10. Del bé que et vull, et trec un ull
Es diu de qui es professa amic d’algú i al mateix temps
li fa mal. També vol dir que l’excés de passió
i d’amor pot provocar danys.
11. De més dels corros, sense ous
Es diu de qui ha tengut les befes i la pèrdua de tot.
Sin: Ésser cornut i pagar el beure, cornut i fustigat (l’Alguer).
Corros: corregudes, feina
12. Dos ulls veuen bé, ma quatre veuen millor
En totes les coses, les precaucions no són mai massa.
Sin: Hi veuen més quatre ulls que dos.
13. Enrera d’un dit no se pot amagar una mà
S’ha de ser moderat en les exageracions perquè no es
notin.
14. Enrera del rei se fan les figues
Comentari que es fa a qui diu mal d’algú, no sent-hi
aquest present.
Sin: Les coses s’han de dir a la cara.
15. Entre marit i muller, qui hi posa un dit hi perd una
mà
No convé ficar-se en els fets de marit i muller, perquè
s’hi perd sempre.
16. Entre sogres i cunyades, una filla és mal casada
Gran veritat.
17. És més el so que el tro
Es diu quan la veu que corre és superior als fets; això
és, per exemple, com dir que és molt ric algú
que té pocs diners més del normal.
Sin: No n’hi ha per a tant, no és tant com sembla.
18. Fer un fos a l’aigua
Fer una cosa inútilment.
Sin: Perdre el temps, picar ferro fred.
Fos: fes, tall, forat.
19. Feu bé, que tenguereu mal
Moltes persones són desagraïdes.
Sin: Fes favors a rucs i te’ls pagaran a coces, dóna
la confitura al molendo: te pegarà coces (l’Alguer).
Molendo: ase
20. Gitar-ne cinc i prendre’n deu
Es diu de qui és lladre.
Sin: Gitar cinc i aganxar deu (l’Alguer).
Ex: Aquell gita cinc i pren deu.
21. L’home no es mesura a pams
La sapiència d’un home no es mesura per les seves mides
físiques (es diu “no se mesura” ).
Sin: Es pot ser alt i gros i tarrandós.
22. La cera ve al foc
Tot té fi.
Sin: Tot ve que s’acaba.
23. La paella no va sense el mànec
Vol dir que les coses han de ser raonables, adequades i lògiques,
cosa que no és una paella sense mànec. Es diu per
les coses exagerades.
24. La processó, d’on ixi torna
Vol dir que el mal cau a damunt de qui l’augura; no cal desitjar
mal a ningú.
Sin: Les burles fan com les processons que tornen d’àllà
on surten (Convé no fer burla dels mals dels altres perquè
acaba perjudicat el burler Girona).
Ex: A –Només teniu 6 punts?, què feu? (jugant
a cartes, ho diu el contrari) B –No te’n fotis, mira
que les burles fan com les processons, que tornen d’allà
on surten (vol dir que encara que estigui guanyant per molt pot
acabar perdent; Girona).
25. La verga (vèrtiga) s’endreça de
petita.
Els defectes morals s’han de corregir amb temps, ja des de
petits.
Sin: Els vicis no s’han de deixar créixer.
26. El (lo) bé se’n va i el molendo resta
(arresta) en casa
Es diu especialment de les joves que es casen amb un vell ric. Vol
dir que els diners s’acabaran i aleshores la dona es quedarà
amb un home inútil.
Molendo: ase (sardisme)
27. El (lo) cutxo de l’hortolà ni menja ni
deixa menjar (o El ca...)
Es diu d’aquell que no fa res de bo i no en deixa fer als
altres.
Sin: Aquest no fa ni deixa fer, ésser com el cutxo de l’hortolà
(l’Alguer).
Cutxo: ca, gos
28. El (lo) lleó la sang d’altri s’ha
menjat, la d’ell mai
Es pot maltractar un foraster, però no un propi parent!
29. El (lo) menester treu la vella a corrir
En les necessitats l’home fa actes d’abnegació.
Sin: La necessitat fa fer moltes coses.
30. El (lo) que s’usa no se excusa
Si seguim el costum general no ens poden blasmar.
Sin: Qui fa el que fan els altres no és ni boig ni savi (Girona).
Adagis
trets per JOAN ARMANGUÉ de dos reculls folklòrics:
L’epistolari alguerès de Rossend Serra (L’Alguer:
La Celere, 1996), pàgs. 241-260; i L’escola algueresa
d’estudis de cultura popular (1778-1908) (Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002), pàgs.
166-174.

|
Jull |
DE L’ACCIÓ VOLUNTÀRIA A LA REFORMA
LINGÜÍSTICA: EL CAS DE L’ALGUER (1992-2003)
Joan
Armangué
Luca Scala
Arxiu de Tradicions de l’Algueró
|
Extracte
de la conferència pronunciada en ocasió de
la II Sessió del Seminari de Formació del
Voluntari, del programa «Units pel servei i la llengua»
de l’Associa- ció Internacional de Voluntariat,
celebrada al llarg del «II Col·loqui de catalanística
txeca», Universitat Carolina de Praga, 16-18 d’abril
de 2004.
Amb la present comunicació
pretenem difondre una experiència relativa al procés
d’estandardit- zació de la morfologia de l’alguerès.
1.- Amb l’esperança de suavitzar
la distància entre l’alguerès col·loquial
i l’alguerès formal va cons- tituir-se el Grup
per a la Normativització de l’Algue- rès.
El mes de novembre de 1992 va decidir de seguir la pauta
metodològica adoptada per l’IEC a la seva Proposta
per a un estàndard oral.
2.- El 18 de desembre de 1992 el Grup
per a la Normativització de l’Alguerès
feia a mans del secre- tari de la Secció Filològica
de l’IEC les primeres con- clusions. Va bastir la
seva Proposta per a una normativització del català
de l’Alguer.
3.- Sentit el parer de l’IEC al
llarg d’una sèrie de contactes informals, hom
va procedir a expurgar la Proposta per a una normativització
del català de l’Alguer, que quedà
reduïda a un llistat de quaranta-vuit punts.
4.- El 16 d’octubre de 1996, l’IEC
havia aprovat tretze dels punts de la Proposta i en la quarta
edició revi- sada del fascicle relatiu a la Morfologia
de la Pro- posta per a un estàndard oral de la llengua
catalana, del juny de 1998, ja hi figuraven vint punts.
5.- El 6 de novembre de 1998 l’Arxiu
de Tradicions de l’Alguer havia adreçat una
crida per a la consti- tució de la Plataforma Algueresa
de Cultura Cata- lana. El Grup per a la Normativització
de l’Alguerès es dissolgué dins de la
nova estructura, després d’encarregar-li de
portar endavant les negociacions necessàries per
a l’aprovació i l’assumpció, per
part de l’administració local, de la Proposta
per a una normativització del català de l’Alguer.
6.- L'objectiu principal de la Plataforma
va ser la redacció d’un Model local de transició
fidel a la Proposta de 1993, tot recollint els
mateixos qua- ranta-vuit punts però eliminant les
referències als àmbits «general»
i «restringit» i als registres «formal»
i «informal».
7.- El 2 i 3 de juny de 2000 l’IEC
decidí de celebrar a l’Alguer les seves anuals
Jornades de la Secció Filològica. Durant l’acte
foren intensament tracta- des temàtiques relatives
al procés d’estandar- dització i de
normalització lingüística a l’Alguer.
El Sr. Joan Argenter, llançà la idea que hom
elaborés, des de l’Alguer, un treball en la
línia del Model de llengua per a l’escola firmat
per la Universitat de les Illes Balears.
8.- El 1993 s'havia obert a l’Alguer
una delegació de l’Òmnium Cultural de
Barcelona. La seva finalitat d’acció ha estat
la introducció progressiva del català de l’Alguer,
de manera oficial, a les escoles del terme municipal. Coincidint
amb l’estrena del primer lectorat de català
a la universitat de Sàsser (universitat de referència
per als estudiants algue- resos), es va signar un conveni
entre Òmnium Cultural i la universitat, que donà
vida a l’anomenat Centre de Recursos Pedagògics
Maria Montessori de l’Alguer. Director fou nomenat
el professor Ignazio Delogu, titular de la nova Càtedra
de Llengua i Literatura Catalanes de la susdita universitat,
i el coordinador de les activitats fou Andreu Bosch i Rodoreda,
el primer lector de català de Sàsser.
9.- L’activitat del CRP Montessori
va començar aglu- tinant la majoria dels mestres
que, de manera voluntària, però, aïllada,
ja feien alguna activitat marginal en català a les
seves aules. Naixia el Grup de Mestres. Es necessitaven
materials didàctics en la variant local de la llengua
catalana. Crear-los fou la tasca assignada al Grup de Joves.
Destaca la revista infantil Mataresies i altres
publicacions (Contes de Tolstoi, Tintín al país
de l’or negre, Robin Hood, Pinocchio, Alí Babà).
10.- El 1999 s’inaugurava el primer
curs de l’ano- menat Projecte Joan Palomba, evolució
de les acti- vitats del Grup de Mestres, que, realitzat
en col·laboració entre Òmnium Cultural
de l’Alguer, l’Ajuntament de l’Alguer
i l’associació barcelonina Enllaç, porta
una hora setmanal d’alguerès a les escoles
primàries de l’Alguer dins l’horari curri-
cular (i que el present curs abasta 91 aules d’es-
tudiants entre 3 i 13 anys). La progressivament major demanda
d’ensenyament d’alguerès a les escoles
proporcionava paradoxalment també un problema d’èxit
i ‘de creixement’ als autors dels materials
didàctics. Molts més materials a realitzar
i, alhora, molts més casos en els quals calia afron-
tar qüestions de forma i de coherència de la
llen- gua.
11.- L’estiu del 2000, se celebren
les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans a l’Alguer. L’associació
barcelonina Enllaç i Òmnium Cultural de l’Alguer
varen encarregar a Luca Scala, titular de feia 4 anys del
Servici de Normalització Lingüística
d’Òmnium Cultural de l’Alguer, la redac-
ció d’una proposta de criteris de llengua escrita.
La proposta, que seguia el patró de l’homòloga
apro- vada per a les Illes Balears, havia d’aplegar
les prin- cipals característiques dialectals alguereses
(lèxi- ques, gramaticals i de morfologia verbal)
que, tot respectant l’ortografia catalana, donessin
entrada a uns trets distintius de l’alguerès,
sovint arcaismes compartits amb altres dialectes del domini
català. La proposta, presentada el març de
2001, va ser aprovada amb una declaració oficial
de la Secció Filològica de l’IEC el
12 d’abril de 2002, gairebé sense modificacions.
12.- El febrer de 2003 es publicava a
Barcelona el llibre Català de l’Alguer.
Criteris de llengua escrita, a cura de Luca Scala (Publicacions
de l’Abadia de Montserrat), que recollia la Declaració
de la SF de l’IEC, més un consistent apèndix
de 131 verbs conjugats d’acord amb la modalitat algueresa.
El llibre, que comptava amb el suport de l’Ajuntament
de l’Alguer, va ser presentat en un acte l’1
de març de 2003 a l’Alguer, presidit per l’alcalde
alguerès, a la presència del president de
la SF de l’IEC que havia aprovat la Declaració
i del nou president, de representants de la Presidència
de la Generalitat de Catalunya i del seu Departament d’Ensenyament,
i de les associacions culturals alguereses.
13.- La Secció Filològica
de l’IEC decidí, a finals de 2003, de publicar
amb una edició pròpia, dins la col·lecció
de la seva «Biblioteca Filològica», la
declaració ja emesa el 12/04/2002, amb el títol
El català de l’Alguer: un model d’àmbit
restringit.

|
|