http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_u_1037c.htm
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
U, u [ii] substantiu
femení
1) lletra
vint-i-ú de l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
..1
a,
2 b, 3 c,
4 d 5 e,
6 f, 7 g,
8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m,
14 n, 15 o,
16 p, 17 q,
18 r, 19 s, 20 t, 21 u,
22 v, 23 w,
24 x, 25 y,
26 z
2)
lletra vint-i-set de l'alfabet gal.lès tradicional de de vint-i-nou
lletres
..1
a,
2 b, 3 c,
4 ch, 5 d,
6 dd 7 e,
8 f, 9 ff,
10 g, 11 ng,
12 h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m,
18 n, 19 o,
20 p, 21 ph,
22 r, 23 rh,
24 s, 25 t,
26 th, 27 u,
28 w, 29 y
uchaf [I kha] (adjectiu)
1 més alt
uchedydd [i-khê-didh] substantiu
femení
PLURAL uchedyddion
[ i-khe- dødh -yon]
1 alosa
Hi ha una granja de nom Pantyruchedydd a la carretera Heol Mynydd Gelliwastad, a
prop de Gelliwastad al poble d’Ynysforgan (comarca d’Abertawe)
ETIMOLOGIA: variant de la paraula ehedydd
(= alosa), amb la influència de l’element uch- com a la paraula uchel (=
alt)
uchel [I khel] (adjectiu)
1 alt
uchelseinydd
[i-khel-sei-nidh] substantiu
masculí
PLURAL uchelseinyddion
[i-khel-sei-nødh-yon]
1 altaveu
ETIMOLOGIA: (uchel = alt ) + (sein-, arrel de seino = sonar, < sain = so) + (-ydd = sufix)
uchelwyl [i- khel -uil] substantiu femení
PLURAL uchelwyliau
[i-khel- uil -ye]
1 gala, festa
2 uchelwyl y glowyr = gran festa dels minaires, amb desfilades, música, i
altres activitats
ETIMOLOGIA: “alta festa” (uchel =
alt) + mutació suau + (gwyl = festa)
udo [I do] (verb)
1 udolar
uffern [I fern] substantiu femení
1 infern
uffernol [i FER nol] (adjectiu)
1 infernal
ufudd-dod [i-vidh-dod ] substantiu masculí
1 obedència
mynnu ufudd-dod demanar l’obedència
1 obedència
ETIMOLOGIA: (ufudd = obedient) + (-dod sufix per formar substantius abstractes)
ugain [I gen] substantiu masculí
1 vint
ugeinfed [i GEIN ved] (adjectiu)
1 vintè
ulw [I
lu] substantiu masculí
1 cendres
llosgi yn ulw convertir-se en cendre
Ulwelw [i lu E lu] substantiu femení
1 la Ventafocs
un [IIN] substantiu masculí
1 un, ú
2 un o'r dyddiau nesaf yma [iin or DØDH ye NE sa MA] (adv)
1 algun dia
3 prìn un o a penes cap de..
prin un ohonyn nhw a penes cap
d’ells
unarddeg [iin ar DHEEG] substantiu
masculí
1 onze
unawd, unawdau [I naud, i NAU de] substantiu masculí
1 solo
unawdydd, unawdwyr [i NAU didh, i NAUD wir] substantiu masculí
1 soloista
unben, unbeniaid [IN ben, i BEN yed] substantiu masculí
1 dictador
unbenaethol [in be NEI thol] (adjectiu)
1 dictadorial
unbennaeth [in BE neth] substantiu femení
1 dictadura
uncorn [ in -corn] substantiu
masculí
1 ximeneia, única ximeneia
a mygai uncorn Number 5 Bangor Street fel stemar fach drwy'n pnawn (Teisennau
Berffo, T Parry Jones, ?1957)
I la ximeneia de Número 5 arrer de Bangor fumejava com un petit vaixell de
vapor durant la tarda
2 (qualificant) d’una sola ximeneia
Tai Uncorn (“cases d’una sola ximeneia”) nom de carrer de Blaenau Ffestiniog
(Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (un = un) + (corn = corn, ximeneia)
undeb, undebau [IN deb, in DE be]
substantiu masculí
1 unió
2 sindicat
Undeb Ffermwyr Cymru [IN deb FERM wir KØM ri] substantiu masculí
1 unió de pagesos de Gal·les
un dim arall [ iin dim â-ralh] pron
1 alguna cosa O’r braidd ’mod i’n meddwl
am un dim arall A penes no penso en cap altra cosa
Nid oedd un dim arall i'w wneud No
hi havia remei (“no hi havia capaltra cosa a fer”)
ETIMOLOGIA: ‘cap altra cosa’ (un =
un) + (dim = alguna cosa, res) + (arall = altre)
undod [IN dod] substantiu masculí
1 unitat (ser junts)
uned, unedau [I ned, i NE de] substantiu masculí
1 unitat (par d'un conjunt)
uned ffatri [I ned FA tri] substantiu masculí
1 nau industrial
uniaith [in yeth] adjectiu
1 que parla una sola llengua
Cymro uniaith oedd fy nhad-cu
el meu avi era un gal.lès monolingüe, el meu avi només sabia gal·lès
ETIMOLOGIA: (un = un) + (iaith = llengua)
uniaith Gymráeg
[in yeth gøm-raig] adjectiu
1 que només sap parlar gal.lès
1 escrit en gal.lès només
ETIMOLOGIA: (uniaith = monolingüe) + mutació suau + (Cymraeg =
gal·lès)
uniaith Saesneg
[in yeth seis-neg] adjectiu
1 que només sap parlar anglès, que no sap aprlar gal·lès
1 escrit en anglès només; que no inclou el gal·lès
Ysgrifennais yn Gymraeg at f’aleod seneddol, ond uniaith Saesneg oedd y
llythyr a gefais yn ateb
Vaig escriure al meu diputat però la carta que vaig rebre com a resposta era
només an anglès
ETIMOLOGIA: (uniaith = monolingüe) + (Saesneg = anglès)
unig [I nig] (adjectiu)
1 sol (sense companys)
2 únic
3 yn unig tan sols
fe’n unig a wyr tan sols ell sap
unigryw [i NI griu] (adjectiu)
1 únic
union [IN yon] (adjectiu)
1 directe
unman [IN man] (adv)
1 en algun lloc; enlloc
yn unman [øn IN man] * * en algun
lloc; enlloc
uno
1 casar, unir en matrimoni
uno mewn glân briodas ajuntarse en
matrimoni sagrat??
Unol Daleithiau, yr [ør I nol da
1 els Estats Units
unrhyw [IN rhiu] (det) qualsevol
untu [ in -ti] adjectiu
1 d’una sola costat
cyfrwy untu = sella de senyora
ETIMOLOGIA: (un = un) + (tu = costat)
unwaith [IN weth] (adv)
1 una vegada
urdd, urddau [IRDH, IR dhe] substantiu femení
1 ordre
usyn, us [I sin, IIS] substantiu masculí
1 boll, pellofa
Uthr Pendragon [I thir pen DRA gon] substantiu masculí
1 pare del rei Arthur , segons la tradició popular ("Uthr el guerrer, lit:
cap de drac")
uwch [IUKH] (adjectiu)
1 º1 més alt
2 (prep)
1 damunt
Uwch Aeron [iukh EI ron] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riu Aeron enllà"
Uwch
Aled [iukh â-led] substantiu femení
1 Història veinat (cwmwd) de la zona (cantref)de Rhufoniog (del país de Gwynedd Is Conwy) (les parròquies
de Llansannan, Gwytherin, a Llanfair Talhaearn, a la comarca de Conwy)
2 Districte electoral; un dels 59 escons del consell comarcal de Conwy
3 Nom d'un escola d'ensenyament primari de Cerrigydrudion (encara que
aquest poble era al veinat de Is Aled
("Aled de baix")
Ysgol Uwchaled, Cerrigydrudion
("escola (d') Uwchaled")
ETIMOLOGIA: "lloc a aquesta banda del riu Aled" (uwch = més alt; damunt; de dalt) + (Aled)
Uwch Artro [iukh AR tro] substantiu
femení
1 "veinat" cwmwd "riu Artro enllà"
uwchbén [iukh BEN] (prep)
1 damunt
Uwch Coed [iukh KOID] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "el bosc enllà"
Uwch Cuch [iukh KIIKH] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riera Cuch enllà"
Uwch Dulas [iukh DI las] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riera Dulas enllà"
Uwch Gwyrfai [iukh GUIR fe] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riu Gwyrfai enllà"
Uwch Rhaeadr [iukh RHEI a dør] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riu Rhaeadr enllà"
Uwch Tryweryn [iukh trø WE rin] substantiu femení
1 "veinat" cwmwd "riu Tryweryn enllà"
uwd
[iud] substanti masculí
1 civada bullida
2 civada bullida, referent al menjar d’una presó (era a alguna època la dieta
bàsica d’una presó)
Bu am bum mlynedd yng ngwesty ei
Mawrhydi yn bwyta uwd
Durant cinc anys era a l’hotel de la seva Majestat menjant civada bullida
3 renyecs – un euphemisme per Duw (=
Déu)
O'r uwd, be wna i? Punyetes! Què
farè?
4 bol uwd panxa grasa
5 bod yn uwd o ragfarn estar carregat de prejudicis
6 uwdffon, plural uwdffon (“bastó de civada bullida”)
cullera de civada bullida, per remanar-la quan es prepara
També com a
..1/ wtffon / wtffyn,
..2/ o amb una ‘h’ inicial afegida hwtffon
/ hwtffyn
..3/ Gal·les del Sud: pren uwd
(“bastó (de) civada bullida”)
ETIMOLOGIA: uwd < iwd (amb ‘i’ vocàlica) < iwd (amb ‘i’ consonantal) < britànic
De la mateixa arrel britànica: bretó yod
(= civada bullida)
NOTA: Cadwaladr nom usat per
personificar la civada bulllida (cf Morgan,
yr hen Forgan = bullidor, Rhys o’r mynydd (“RHys de la muntanya /
la terra alta”) = el vent)
w
La -w final en gal·lès modern era
antigament consonantal fins al començament del període modern; al gal·lès
d'avui és una vocal. Es veu sobretot amb monosíl·labes que s'acaben amb -d, -dd, -n, -l, -r, -s, que ara són
disíl·labes
..1/ La w consonantal torna en formes derivatives
berw [be-nu] (= bullir), berwais
[ber-wes] (= vaig bullir)
cadw [ka-du] (= guardar), cedwais
[ked-wes] (= vaig guardar)
delw [de-lu] (= imatge), delwau
[del-we] = imatges
galw [ga-lu] (= cridar), galwais
[gal-wes] (= vaig cridar)
garw [ga-ru] (= aspre), geirwon
[geir-won] (= aspre, forma plural)
llanw [lha-nu] (= omplir), llenwais
[lhen-wes] (= vaig omplir)
marw [ma-ru] (= mort), meirwon
[meir-won] (= mort, forma plural)
masw [ma-su] (= obscè, licenciós), maswedd
[mas-wedh] (= obscenitat)
meddw [me-dhu] (= begut), meddwon
[medh-won] (= beguts)
..2/ en polisíl·labes, la -w final s'met després de l, n, i sobretot r
erw = acre: (formes compostes amb
número + erw) cannerw
/ chwecherw / pumerw / teirerw
Amanw (nom de riu) ara Aman [a-man]
arddelw (= reclamar), ara arddel
[ar-dhel]
buddelw (= estaca – a la qual es
lliga una vaca a l’estable),
ara buddel [bî-dhel] buddel < buddelw (bu = vaca) + mutació suau + (delw = estaca, imatge, idol)
cannerw (= cent acres), en noms de
camps com a canner [ka-ner]
(i de la mateixa manera per altres formes compostes amb número + erw)
cefnderw (= cosí), ara cefnder,
ce'nder [ken-der]
chwecherw (= sis acres), en noms de
camps com a chwecher [khwê-kher]
cyflwrw (= condició), ara cyflwr [køv-vlur]
cyfnitherw (= cosina), ara cyfnither, c'nither [knî-ther]
cyfyrderw (= segon cosí), ara cyfyrder [kø-vør-der]
del (= bonic) (Gal.les del Nord) < del (= dur, caparrut) < delw
(= estàtua)
diarddelw (= repudiar), ara diarddel [di-ar-dhel]
dylanw (= mar, ona), ara Dylan
(nom d'un dei marí; usat com a nom de pila, Dylan Thomas (poeta en llengua
anglesa 1914-1953) era el primer que el portava)
gorllan (Gal·les del Nord) (<
gorllanw) marea alta (gor- = gran, llanw = marea)
Hirerw (topònim, Bangor, Gal·Les del
Nord = acre llarg) > Hirer
(després Hirel i ara Hirael (qv) )
Ogfanw (nom de riu) ara Ogwan / Ogwen [o-gwan, o-gwen]
pumerw (= cinc acres), en noms de
camps com a pumer [pi-mer]
syberw (= endreçat), ara syber
teirerw (= tres acres), en noms de camps
com a teirer [tei-rer]
La -w torna en formes derivatives
cefnder (= cosí) (antigament cefndrew), plural cefnderwedd,
ce'nderwedd [ken-der-wedh]
(= cosins)
De vegades hi ha metatesi:
(a) gwarchadw > gwarchawd > gwarchod (= cuidar)
(basat en cadw = guardar) gwar- = gor-, cadw
(b) ymoralw > ymorawl > ymorol am, morol am (= cuidar)
(basat en galw = cridar) ym-, gor-, galw
..3/ en polisíl·labes, entre
consonants, hi ha l'elició de la w,
però pot romandre a la ortografia
bedwlwyn [bed-luin] (=bosc de bedolls), en noms de lloc escrit de vegades bedlwyn
Derwfael [der-vail] (= nom d'home), ara Derfael,
Derfel (derw = de debó, veraç, mael = príncep, líder)
derwgoed [der-goid] (= bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades dergoed
derwlwyn [der-luin] (=bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades derlwyn
meddwdod [medh-dod] (= embriaguesa), escrit de vegades medd-dod
..4/ Pèrdua de la “w” després de “y”
dwy (paraula obsoleta = déu) < dwyw, Gal·lès modern duw (=
déu) és també de dwyw, per una altre camí. Dwy occóre en
algunes paraules derivades (dwyfol =
diví) i topònims (Dwyfor, el gran
riu anomenat “Dyw”, Dwyfach el petit
riu anomenat “Dyw” (dos rius a la pen
Gal·lès modern duw (= déu) és també de dwyw, per una altre camí
ydyw = és > ydy > ydi > ’di
..5/ Hi ha la pèrdua de la "w” final
(a) després de una “i” en un
grapat de paraules
lleisi (= lleixiu) (històricament lleisiw)
eli (= ungüent) (històricament eliw < llatí olivum = oli)
tanlli (= el color de les flames)
(històricament tanlliw)
També la forma col·loquial sudenca de heddiw
(= avui) > heddi, 'eddi
..6/ en polisíl·labes, entre
consonants, hi ha l'elició de la w,
però pot romandre a la ortografia
derwgoed [der-goid] (= bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades dergoed
derwlwyn [der-luin] (=bosc de roures), en noms de lloc escrit de vegades derlwyn
bedwlwyn [bed-luin] (=bosc de bedolls), en noms de lloc escrit de vegades bedlwyn
meddwdod [medh-dod] (= embriaguesa), escrit de vegades medd-dod
Derwfael [der-vail] (= nom d'home), ara Derfael,
Derfel (derw = de debó, veraç, mael = príncep, líder)
w
1 w < anglès o a la
síl.laba tònica
cwt (= caseta) < cot (= caseta)
bwrdd (= taula) < *bordd > anglès board (= taula, tauló)
ffwrdd (a l’expressió i ffwrdd des d’aquí, “cap [a la]
carretera”]) < ffordd (=
carretera) < ford (= carretera en
anglès antic, gual en anglès modern)
ffwrdo (= tenir prour diners per
poder comprar [alguna cosa]) < fforddio
(= mateix sentit) < anglès afford
(= mateix sentit)
w < wy
1 w < wy Reducció del diftong en una síl·laba
final
La reducció del diftong a una vocal a la síl·laba final és una característica
general en gal·lès col·loquial. Examples de wy [ui] a w [u] són:
annwl < annwyl (= estimat)
Ebw < Ebwy (nom de riu, sudest de Gal·les. La forma col·loquial es veu al
nom anglès Ebbw Vale, una cituat fins fa poc amb una important indústria
siderúrgica al marge d’aquest riu. La grafia amb dues ‘b’s és errònia. El nom
gal·Lès és Glynebwy – de fet una traducció del nom anglès; és nom gal·Lès de
debò és Pen-cää / Pen-y-cae)
Maelgwn (nom d’un rei de Gwynedd,
mort 547) > Maelgwyn. Aquesta
‘restauració’ equívoca del diftong hauria sembla justificat perquè un nom amb
un significat poc clar (mael = senyor, -gwn sense cap significat apparent) es
feia entenidor (mael = sneyor, gwyn = blanc)
ofnadw < ofnadwy (= horrorós)
Al nivell de gal·lès literari es prefereixen les formes sense cap reducció.
De vegades hi ha hiprecorreció – es pensa que una paraula amb un a w final original és una forma reduïda,
i s’hi posa wy
2 w < wy Reducció del diftong en una síl·laba
tònica
..a/ cwmpo (forma col.loquial
sobretot al Sud) < cwympo (=
caure)
..c/ gwbod (forma col.loquial del
Sud) < gwybod (= saber)
See the entry -wy-
ẁ
1 l’accent greu indica una vocal curta en un ambient de vocal llarga
La ‘a’ en monosíl.labes en gal.lès amb –b, -d, -g final és llarga
mwg [muug] fum
rhwd [hruud] rovell
Tot i això, amb paraules angleses manllevades en gal.lẁs amb el mateix
patró (monosíl.labes, consonant final = –b, -d, -g) però amb vocal curta, es
manté aquest vocal curta en gal.lès.
clẁb club
tẁb tina, cibell
wà [wa] substantiu masculí
1 (tractament) home
ETIMOLOGIA: wà < wàs [was] < was [waas], forma vocativa
(amb mutació suau) de gwas [gwaas] = (antigament) noi; (ara) servidor
NOTA: també :wàs, wash i
wachal
[wâ -khal] verb
Gal·les del sud-oest
1 evita!
Vegeu: gochel = to avoid
wachla
[wakh -la] verb
Gal·les del sud-oest
1 evita!
See: gochel = evitar
Vegeu: gochel = to avoid
wachlwch
[wakh -lukh verb
Gal·les del sud-oest
1 eviteu!
See: gochel = evitar
Vegeu: gochel = to avoid
wagen [wâ-gen] substantiu femení
PLURAL wagenni [wa-ge-ni]
1 (ferrocarril) vagó, vehicle obert de remolc
wagen wedi rhedeg yn rhydd vagó a la
deriva
wagen fforch godi [wâ-gen forkh gô-di] substantiu femení
PLURAL wagenni
fforch godi [wa-ge-ni
forkh gô-di]
1 transportadora de forqueta
ETIMOLOGIA: "vagó (de) forqueta (d') aixecar" (wagen = vagó) + (fforch
= forqueta) + mutació suau + (codi
aixecar)
wagen wartheg, wagenni gwartheg [wa gen
WAR theg, wa GE ni GWAR theg] substantiu femení
1 (ferrocarril) vagó de bestiar
wahân
[ wa- haan ] substantiu masculí
1 forma amb mutació suau de gwahân =
separat
ar wahän (·adverbi·) per separat
wahaner
[ wa- hâ -ner] verb
1 forma amb mutació suau de gwahaner
= que se separi
hyd oni wahaner ni gan angau fns que
la mort ens separi
wahanfa [ wa- han -va] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de gwahanfa
= separació, línia divisòria
Y Wahanfa Fawr
[ ø wa-han-va vaur ] -
1 La línia divisòria de les Muntanyes rocoses d’Amèrica del Nord
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutació suau + (gwahanfa = lloc de
divisió) + mutació suau + (mawr =
gran)
waitsetler
[wait-set-ler] substantiu masculí
PLURAL waitsetlers
[wait-set-lers]
1 nom insultant donat a les persones riques (generalment anglesos) que
s’instal·len a Gal·les i que mostra el seu menyspreu a la població nadiu, a la
manera dels colonistes anglesos que es van instal·lar a l’Àfrica i van subjugar
les poblacions nadius
(Etholiadau Ewrop) Pwy ffwc yw'r holl
bobl (yng Nghymru) sydd wedi bod yn pleidleisio i'r Cwd Moel Asgell Dde Wiliam
Hague... ac i ffasgwyr yr UKIP yng Nghymru? Mae'n amlwg fod y White Settlers
wedi codi o'u hogofau a bod na wrthryfel yn y gwynt (Colofn Lythyrau Dic
Sais, Mawrth 15 Mehefin 1999)
(Eleccions europees) Qui cony és tota aquesta gent (a Gal·les) que han votat
l’escrot calb de dretes William Hague... i els fatxes del Partit de
l’Independència del Regne Unit? És evident que els “colonistes blancs” s’han
aixecat de les seves coves i es trama la rebel·lió
ETIMOLOGIA: anglès white settler
(‘colonista de pell blanca”)
wal [ wal ] substantiu femení
PLURAL waliau [
wal-ye]
1 paret
wal gydrannol paret mitgera
wal solet paret sòlida
wal geudod paret amb cámera d’aire
wal gynnal mur de contenció
wal rannu paret mitgera
wal gynnal pwysau paret que porta el
pes
2 (jardí) closa, tanca, sardinell
3 Y Wal Wynt, nom d’un banc de núvols
que apareix de vegades als cims de les muntanyes Carneddau – presagi de mal
temps (“la paret del vent”)
4 glas bach y wal mallerenga blava
(“little blue bird of the wall”)
5 mae
gan welydd glustiau les parëts tenen orelles
hela (rhywun) lan y wal fer tornar boig (algú)
6 mor ddall â'r wal cec com un talp
("cec com la paret")
7 torri (wal) i lawr esventrar (una pared)
chwalu (wal) esventrar (una porta)
bylchu (wal) esventrar (una pared)
dymchwel (wal) esventrar (una pared)
ETIMOLOGIA: anglès wall (= paret)
< anglès antic < llatín vallum
(= palissada) < valla (= estaca)
waled, waledi [WA led, wa LE di]
substantiu femení
1 cartera
walrws
[wal-rws] substanti masculí
PLURAL walrysod [wal-
rø-sod]
1 morsa
ETIMOLOGIA: anglès {wólrøs} walrus <
1600+ hol.landès < escandinau
(cf danès hvalros 'cavall-balena'; hval (= balena), ros (= cavall)
wan [wan] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (g > ZERO) de gwan
= dèbil, fluix
pont wan pont dèbil;
ar awr wan en un moment de feblesa
hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un
substantiu femení
waren
[wa -ren] substanti femení
1 y waren = la conillera; forma amb
mutació suau de gwaren (= conillera)
Ysguborywaren lloc de Sant-y-brid
(comarca de Bro Morgannwg)
(“(el) graner (de) la conillera”)
warren
[wa -ren] substanti femení
1 grafia consderada menys correcta per waren,
forma amb mutació suau de gwaren (=
conillera)
yn y warren = yn y waren a la
conillera
2 = gwarren; forma radical amb una grafia
consderada menys correcta per gwaren
(= conillera)
y cwningod yn eu warren = yn eu gwaren
els conills a la seva conillera
was [was]
substantiu masculí
1 tractament; ‘home’, ‘amic meu’
2 (amb un gos, cavall)
Dere was vine, noi
ETIMOLOGIA: was [waas] , forma
vocativa (amb mutació suau) de gwas [gwaas]
= (antigament) noi; (ara) servidor
NOTA: al nord, amb vocal curta: was [waas]
> wàs [was]
També :wà, wash i
wasi [ wa -si]
1 (forma vocativa) home, jove
gad iddo, wasi deixa-ho córrer, home
ETIMOLOGIA: wasi [wa-si] < fy ngwas i [vø ngwaas i]
= el meu jove (fy = el meu) +
mutació nasal + (gwas = jove, criat)
+ (i = (de) mi)
wasier, wasieri [WA sher, wa SHE ri] substantiu femení
1 volandera
Watcyn [WAT kin] substantiu masculí
1 nom
2 cognom 1
watsh, watshus [WACH, WA chis] substantiu femení
1 rellotge de polsera
waun
[wain] substanti femení
1 forma amb mutacio suau de gwaun (=
prat de muntanya; terra alta pantanosa; terra baixa pantanosa)
y waun = el prat
2 En alguns topònims, s'usa com si fos una forma radical. ‘Gwaun’ seria més
normal en estructures d’aquest tipus:
..1/ Waunarlwydd (= “Gwaunarlwydd”)
(= gwaun yr arglwydd – l’erm del senyor) (comarca d’Abertawe)
..2/ Waunfelin (= “Gwaunfelin”)
(comarca de Torfaen) (gwaun y felin – l’erm del molí)
..3/ Waun Meisgyn (= “Gwaun
Meisgyn”), a prop de Meisgyn ST0498 (comarca de Rhondda-Cynon-Taf) (= l’erm de
Meisgyn). Els anglesos li diuen ‘Miskin Meadow’.
(4) Waun Treoda (= “Gwaun Treoda”) (= l’erm de la granja Treoda) (Caer-dydd) (el districte és oficialment Gwauntreoda, una forma més estàndard; aquí hi ha un carrer Heol Wauntreoda )
3 forma curta de noms amb
gwaun com a element principal - per
exemple,
..1/ Gwauncaegurwen SN7011
(Comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
..2/ Waun-fawr (Meirionnydd)
NOTA: Pronunciation:
..1/ Al Nord, gweun / weun (amb [ê]
i la ‘u’ nordenca),
..2/ Al gal·lès del sud [i] ha substituït la ‘u’ original; per tnat al sud-oest
gwein / wein (amb [e] i [i] );
..3/ i al sud-est gwain, wain
Y Waun [ø
wain] substantiu femení
1 forma curta de noms amb gwaun com a element principal - per exemple,
..1/ Gwauncaegurwen,
..2/ Waun-fawr (Meirionnydd)
2 SH9962 localitat 1km al nord-oest de Nantglyn (comarca de Dinbych)
3 SJ0969 localitat de 6km al nord-est de Dinbych (comarca de Dinbych)
4 SJ1065 localitat de 6km a l’est de Dinbych (comarca de Dinbych)
5 SH8504 localitat de 1km al nord-est de Comins-coch (comarca de Powys)
6 SH8504 localitat de 1km a l’est de Llansanffráid ym Mechain (comarca de
Powys)
7 (SJ/0574) localitat de Rhuddlan (comarca de Dinbych)
(1961) població: 246, proporció de gal.lesoparlants: 59%
8 (SJ/2937) localitat de la comarca de Wrecsam
també: Castell y Waun; nom anglès: Chirk
1 forma errònia d'una localitat de Caer-dydd;
Y Waun és una traducció de l'angles
'The Heath' (l’erm). Antigament aquesta zona era ‘The Great Heath' (l’erm
gran). El nom nadiu era Y Mynydd Bychan
(l’erm petit), i el nom correcte en gal·lès per aquest barri és Y Mynyddbychan (una sola paraula com
que és una nom de lloc habitat)
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (gwaun = terra
pantosa)
NOTA: Alguns d’aquests noms s’escriuen Waen an anglès; una grafia errònia
gal·lesa del segle 19 que no cal perpetuar
Waunarlwydd [wai NAR luidh] substantiu femení
1 poble del sud-oest ("erm del senyor")
Waun Gron [ø wain gron]
1 muntanya de Gwynedd
2 Nom de camp Caer-dydd.
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la
seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911):
“WAUN-GRON, Y (the round meadow) A piece
of waste land, measuring
2 acres,
2 rods, 7 perches in the manor of Llandaff”
“(el prat rodó) Un peça de terra abandonada, de
2 acres, ,
2 ‘vares’, 7 ‘perxes’ al casal de Llan-daf”
El nom sobreviu com a nom de districte Waun-gron.
Vegeu l’entrada a continuació
ETIMOLOGIA: y waun gron = el camp (d’erm) rodó
(y = article definit) + mutació suau
+ (gwaun = camp d’erm) + mutació
suau + (cron, forma femenina de crwn = rodó)
NOTA: noms topogràfics que no són noms habitatius (casa, granja, poble, ciutat)
s’escriuen amb els elements separats. Per tant Waun Gron. Compareu Waun-gron
a continuació
Waun-gron [ø wain gron]
1 SS6596 localitat de Abertawe, damunt Pen-gelli-ddrain, i 1km al sud de
Pontarddulais
2 SN/5802 localitat 1km al sud de Pontarddulais (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
3 districte i estació de ferrocarril de l’oest de Caer-dydd
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Waun-gron. Vegeu l’entrada anterior Waun Gron
Waun Lon [ wain lon ]
1
nom de carrer de Y Drenewydd yn Notais (comarca de Bro Morgannwg) (“prat
alegre”) (“Waunlon”)
ETYMOLOGY: y waun lon < (y
article definit) + mutació suau + (gwaun
= prat de terra alta) + mutació suau + (llon
= alegre)
Waun Lwyd [ wain luid ]
1
Y Waun-lwyd granja 4km al sud de
Crymych SN1833 (comarca de Penfro)
2
En noms de carrers
“Waun Lwyd Terrace” Nant-y-moel (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
En gal.lès seria
senzillament Waun-lwyd, o
“Rhestr y Waun Lwyd
ETYMOLOGY: y waun lwyd “l’erm gris”,
(y article definit) + mutació
suau + (gwaun = prat de terra alta)
+ mutació suau + (llwyd = gris)
Wcreineg [u KREI neg] (f / adj)
1
ucrainès
Weblai [ we -blai]
1 (SO4051) (nom anglès: Weobley) localitat d’Anglaterra a prop de la
frontera gal.lesa 16km al nord-oest de la ciutat anglesa de Hereford (Henffordd
en gal.lès), i 8km al sud-oest del poble anglès de Kington (Ceintun en gal.lès)
ETIMOLOGIA: del nom anglès
wedi [WE
di] (prep)
1 després
wedyn [WE din] (adv)
1 després (= wedi + hyn / aquest moment)
2 byth wedyn mai més
Weles i moni byth wedyn No la vaig veure més després d’això
weithiau [WEITH ye] (adv)
1 de vegades
Weithiau fel hyn, weithiau fel arall De vegades així, i de vegades d’una
altra manera
wej [ wej] femení
PLURAL wejys
[ we
–jis]
1
falca, tascó
També wejen amb el sufix (diminutiu)
-en
ETYMOLOGY: anglès wedge < anglès
antic wecg
Cf noruec vegg (= paret)
wejen [ we -jen] femení;;)
PLURAL wejys,
wejens [ we –jis, we-jens]
1
(Gal·les del Sud) xicota
Oos da fe wejen? Té xicota?
ETYMOLOGY: wejen < *we’tshen < *wentshen (wentsh = anglès wench = noia) + (-en
sufix afegit a un substantiu d’una altra llengua per gal.lesitzar-la). L’anglès
wench és de l’anglès antic wencel (= nen), paraula relacionada amb
anglès antic wancol (= dèbil)
NOTA: També wajen / wajys
wejen
[ we
jen] femení
PLURAL wejys
[ we
–jis]
1
falca, tascó
ETYMOLOGY: (wej = falca, tascó )
+(-en sufix diminutiu afegit a
substantius; també afegit a un substantiu d’una altra llengua per
gal.lesitzar-la)
wel [WEL] (adv)
1 bé
wen
[wen] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (g > ZERO) de gwen,
la forma femenina de gwyn = blanc
Y Bont Wen el pont blanc
Dôl Wen prat blanc;
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que
segueix un substantiu femení)
Wenfro [ wen -vro]
1 Wenfro (“terra formosa, paradís”)
nom de carrer d’Abergele (comarca de Conwy)
ETIMOLOGIA: “y wenfro” (y article
definit) + mutació suau + (gwenffro
= terra formosa , paradís)
(En topònims, sovint s’omet l’article definit, però queda la mutació suau que
ha causat)
wenog [ we -nog]
1 Vegeu: wynog abundant en xais
(Hafodenog = Hafodwynog)
werdd [ ø werdh] adjectiu
1 forma amb mutació suau de gwerdd,
forma femenina de gwyrdd = verd
yr Ynys Werdd Irlanda (“l’illa
verda”)
helygen
werdd (Salix x rubra)
werddlas [ ø werdh-las] adj
1 forma amb mutació suau de gwerddlas,
forma femenina de gwyrddlas = verd;
blau-verd, un color entre blau i verd a l'espectre
1 helygen
werddlas (helyg
gwyrddleision)
(Salix alba var. caerulea)
Vegeu: helygen las
1 Y Werddon [ø wer-dhon] substantiu femení
1 topònim, Wrecsam (nom anglès: Island Green)
ETIMOLOGIA: “el lloc verd”; (y =
article definit) + mutació suau + (gwerddon
= lloc verd). Vegeu gwerddon
2 Y
Werddon [ø wer-dhon]
substantiu femení
1 una forma col·loquial del nom Iwerddon
= Irlanda
ETIMOLOGIA: Iwerddon > Y Werddon - la vocal de la primera
síl·laba es fa neutra, i s’entén com a article definit.
Exemples semblants: Abermo (topònim)
> Y Bermo,
Aberffro (topònim) > Y Berffo
werfa
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutació suau + + (gwerfa < abric,
recer = lloc fresc al costat de la muntanya on les vaques o les ovelles buscan
l'ombra);
gwerfa < göoerfa (go = prefix
intensificador) + (oerfa = lloc
fresc) (oer = fred, fresc; -fa sufix = lloc)
Y Werfa [ø wer-va] substantiu femení
1 nom d’una casa pairal
d’Aber-nant, Aber-dâr (nom angles: Werfa House), i antigament d’una mina de
carbó aquí;
Twyn y Werfa turó al costat de Y Werfa (“(el) turó (de) Y Werfa”)
..2/ lloc al costat meridional de la carretera entre Cwm-parc (comarca de
Rhondda Cynon Taf) i Blaengwynfi (comarca de Castell-nedd ac Aberafan), a prop
de Bwlch yr Afan i Twyn Crug yr Afan
Maesywerfa granja a l’est de Bryncethin, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr (“(el)
camp (de) l recer”)
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutació suau + + (gwerfa < abric,
recer = lloc fresc al costat de la muntanya on les vaques o les ovelles buscan
l'ombra);
gwerfa < göoerfa (go = prefix
intensificador) + (oerfa = lloc
fresc)
wern [ wern ]
1 forma amb mutació suau de gwern (=
vernada, bosc de verns; aiguamoll; prat; erm)
y wern la vernada
1 Forma utilitzada en alguns topònims com a forma radical en comptes de gwern
Wernywylan (“Wern y Wylan”) (“(l’)
erm (de) la gavina”)
Nom de carrer
..a/ Llandudno, comarca de Conwy
..b/ Cricieth, comarca de Gwynedd
(la forma esperada seria gwern y gwylan)
NOTA: Altres paraules amb la forma mutada suau que es fa servir com a radical: gwaun / waun (= prat, erm), ban / fan (= cim), glan / lan (= marge de riu; vessant, turó)
Wernas-deg [ wer-nas deeg]
1 localitat de Beddgelert (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y wernas deg < y wernos
deg (“els bells petits verns”)
(Hi ha altres exemples en gal.lès del canvi o > a en una síl.laba
final. Vegeu a) (y = article definit) + mutació suau + ( gwernos = petits verns ) + mutació
suau + ( teg = formós, bell, bonic)
Y Wern-ddofn
[ø gil-vakh dho -von] adj
1 nom d’una granja 4km al nord-est de Crymych (comarca de Penfro)
ETIMOLOGIA: (“(el) pantà profund / (la) verneda profunda”)
(y = el) + mutació suau + (gwern = pantà, verneda) + mutació suau
+ (dofn, forma femenina de dwfn = profund)
NOTA: noms topogràfics de noms habitatius (casa, granja, poble, ciutat)
s’escriuen com a una sola paraula. Si té al final una paraula monosíl·laba accentauda
s’hi posa al davant un guionet. (Dwfn
/ dofn popularment al sud té dues
síl·labes, però històricament, a la llengua estàndard, i a la llengua popular
del nord és d’una sola síl·laba)
Wernos [ø wer -nos]
1 topònim
..a/ localitat a prop de Crucadarn, al districte de Brycheiniog (comarca de
Powys)
..b/ localitat a prop de Rhydaman) (comarca de Caerfyrddin)
ETIMOLOGIA: y wernos (y = article definit) + mutació suau + ( gwernos = petits verns )
Wernydd [ ø wer -nidh]
1 varis topònims (amb mutació suau després de l’article definit)
ETIMOLOGIA: y wernydd “els aiguamolls” (y
= article definit) + mutació suau + (
gwernydd, plural de gwern =
aiguamoll de verns )
Werydd [ wê -ridh]
1 Y Werydd l’Oceà Atlàntic
Una forma truncada de Yr Iwerydd
Talywerydd (“Tal-y-werydd”) nom de
casa d’ Aber-arth (comarca de Ceredigion) (a la llista de socis a “The
Transactions of the Honourable Society of Cymmrodorion” 1961 / Part 1)
2 Werydd Name of a street in Aber-arth (
ETIMOLOGIA: (“(l’) extremitat (de) l’Atlàntic”, lloc davant l’Atlàntic) (tâl = final; davant) + (y = article definit) + (Werydd = Oceà Atlàntic)
weunog [ wei -nog]
1 Vegeu: wynog abundant en xais
(Hafodeunog = Hafodwynog)
wfft [ uft ]
1 exclamació se deubuig, insatisfacció; Quina vergonya!
gweiddi wfft i protestar contra
(“cridar ‘wfft’ a”)
wh- [-]
1 Aquesta convenció ortogràfica anglesa es fa servir per representar el so [hw]
, pronunció característica al sud-oest de chw-
[khw]
chwech / hwech = sis
En aquest diccionari però farem servir la grafia hw-
..1/ ës un representació més lògica del so
..2/ Es pot veure com a mig camí entre la forma plena (nordenca i estàndard) chw- [khw] i la forma del sud-est amb
pèrdua de h- [h] .
(chwarae = jugar (estàndard), chwara nord-oest, hware sud-oest, wara
sud-est)
wi [ui] verb
Gal·les del Sud
1 forma col·loquial de yr wyf fi = jo sóc / jo estic....
Wi newydd weld ych brawd ar yr hewl
Acabo de veure el vostre germà al carrer
wi [wi] substantiu masculí
PLURAL wiau
[wi-e]
Gal·les del Sud
1 ou (forma estàndard: wy)
NOTA: in dialect writing, south-west wie
[wi-e], south-east wia [wi-a]
wia [wi-a] substantiu masculí
Gal·les del Sud-est
1 ous; vegeu wi
wie [wi-e] substantiu masculí
Gal·les del Sud-oest
1 ous; vegeu wi
wiliwch am y Gwr
Drwg a mae e'n siwr o ddod [wi-li-ukh
am ø guur druug a mai en shuur o dhood]
Gal·les del Sud
1 parla del dimoni i veuràs com ve
ETIMOLOGIA: (wiliwch < chwedleuwch =
parleu) + (am = de, sobre) + (y Gwr Drwg, l'home dolent, és a dir 'el
dimoni') + (a mae e, forma
col·loquial de ac mae ef = i ell
està, i ell és) + (yn = partícula de
vinculació) + (siwr = segur) + (o = de) + mutació suau + (dod = venir)
Wil [WIL] substantiu masculí
1º nom - Guillem (forma diminutiva)
Wiliam [WIL yam] substantiu masculí
1 nom - Guillem
Wilym [ wi-lim ]
1 en certs topònims en una forma antiga genitiva – és a dir, amb mutació suau Gwilym > Wilym
..a/ Rhydwilym (SN1124) localitat de
la comarca de Caerfyrddin (Gal·les del Sud-oest) a Llandysilio
(“(el) gual (de) Guillem”)
..b/ Stad Pontwilym (“Pontwillim
Estate”), Aberhonddu (comarca de Powys)
“urbanització de Pontwilym” (“(el) pont (de) Guillem”)
..c/ Craigwilym topònim de Pen-tyrch
(comarca de Caer-dydd) - nom d’un habitatge a l’any 1666
(“(la) roca (de) Guillem”)
winc
SUBSTANTIU FEMENÍ
[wingk]
PLURAL: winciau [wingk ye]
1 picada d'ull
·······rhoi winc fawr ar
·······fer l'ullet (a algú) - ('donar gran picada d'ull sobre') (per
exemple, per indicar que es mofa d'una tercera persona)
2 (dit de la manca de son)
·······Cysgais i'r un winc y noson honno
·······Aquella nit no vaig aclucar l'ull en tota la nit fer l'ullet ('no
vaig dormir ni una picada d'ull aquella nit')
ETIMOLOGIA: anglès "wink'" = picada d'ull; anglès antic
"wincian" = fer una picada d'ull. Paraula relacionada: alemany
"winken" = fer signes amb la mà, dir adéu amb la mà, "der
Wink" - signe amb la mà, picada d'ull, senyal fet amb el cap
winwnsyn, winwns [wi NUN sin, WI nuns; ni
O nin, ni O nod ] substantiu masculí
1 ceba (South); Nord: nionyn, nionod
winwns yn picl [WI nuns øn PI kil] (pl)
1 cebes petites en vinagre
Winsh-fawr [ winsh- vaur ] substantiu femení
1
llogaret al sud de Clwydyfagwyr (comarca de Merthyrtudful)
Aquí hi ha “Winch
Fawr Road” (que seria Heol Winch-fawr
en gal.lès) i al poble del costat, Heolgerrig, hi ha “Winch Fawr Park” que
seria Parc Winch-fawr en gal.lès)
ETYMOLOGY: “y
winsh fawr” “la gran font” (y =
article definit) + (winsh = font) +
mutació suau + (mawr = gran)
)
Winsh-wen [ winsh- wen ] substantiu femení
1
(SS6896) poble al sud-est de Y Trallwng (SS6996) a la comarca d’Abertawe
ETYMOLOGY: “y
winsh wen” “la font blanca” (y =
article definit) + (winsh = font) +
mutació suau + (gwen forma femenina
de l’adjectiu gwyn = blanc)
wisgeren [ wi- ske -ren] femení
PLURAL wisgers
[ wi
-skers]
1
bigoti (gat, ratolí)
ETYMOLOGY: (wisger = bigoti <
anglès whisker = bigoti) + (-en sufix afegit a un substantiu d’una
altra llengua per gal.lesitzar-la)
Anglès whisker < whisk < wisk (= escombrar) < escandinau
Cf noruec viske (= fregar, netejar),
German wischen (= fregar)
Y Wladfa [ør WLAD va] substantiu femení
1 (Gwladfa Patagonia) el poblament gal.lès de la Patagònia
(establert l’any 1865)
creulys y Wladfa Magellan ragwort
(Senecio smiithi)
wlpan, wlpanau [UL pan, ul PA ne]
substantiu masculí
1 ulpan (curs d'imersió del gal·lès basat en cursos d'aprenatge ràpid de
l'hebreu)
-wm
[ - ] X
1 Algunes paraules en gal·lès són d’origen llatí. Manllevats de l’anglès,
retenen com le sparaules angleses la forma plural llatina.
auditoriwm, awditoria = auditori
bacteriwm, bacteria = bacteri
candelabrwm, candelabra = candelabre
mileniwm, milenia = mil·leni
pericóndriwm, pericóndria =
pericondri
refferendwm, refferenda = referèndum
stadiwm, stadia = estadi
Wmffre [UM fre] substantiu masculí
1 nom d'home
wnaeth [ wnaith ] verb
NOTA: Col.loquialment: naath
(normalment escrit nath)
1 a wnaeth que va fer. Gwnaeth = tercera persona singular del
preterit gwneud (= fer)
Pa beth a wnaeth ef? > Be’ naath e? Què va fer? (“és”) quina
cosa que va fer?”)
wnaiff [ wnaif ] verb
NOTA: Col.loquialment: sovint naiff
1 a wnaiff que farà. Gwnaiff = tercera persona singular del
futur de gwneud (= fer)
Pa beth a wnaiff ef? > Be’ naiff e? Què farà? (“és”) quina
cosa que farà?”)
wnawn [ wnaun ] verb
NOTA: Col.loquialment: sovint nawn
1 a wnawn que farà. Gwnawn = segona persona plural del
futur de gwneud (= fer)
Pa beth a wnawn ni? > Be’ nawn ni? Què farem? (“és”) quina
cosa que farem?”)
Beth yn y byd ’wnawn ni? Què dimonis
farem?
wnei di? [ wnei
dii]
1 a wnei di? ho faràs?
Afegiment després d’un imperatiu, per demanar
Gwrando, wnei di! Escolta!
Rwan, Beca, ’nghariad i, gafael di'n
siansi Huw bach, wnei di? Ara, Beca, reina, agafa el jersei d’en Huw
Mae eisiau dwy gadair arall o'r parlwr.
Cyrhaedda nhw, wnei di? Cal dues cadires de la sala d’estar. Ves-hi a
buscar-les.
Darllen o, Jên Elin, wnei di?
Llegeix-ho, Jên Elin,
ETIMOLOGIA: (a = partícula
interrogativa) + mutació suau + (gwnei
di = faràs)
wn i ddim [un i DHIM] (verb)
1 no sé
wnnog [ u -nog]
1 Vegeu: wynog abundant en xais
(Hafodwnnog = Hafodwynog)
-wr [
Wrecsam [WREK sam] * Vegeu: Cyngor Bwrdeistref Sirol Wrecsam
[urth] al costat de; amb certs
verbs = a (dweud wrth = dir a) wrth [urth]
(prep)
1 al costat de
-wrth [urth]
(preposició)
1 a prop
-(1) wrtho i [UR thoi] (prep)
1 (primera persona singular) aprop meu
-(1) wrthon ni [UR tho ni] (prep)
1 (primera persona plural) aprop de nosaltres
-(2) wrthot ti [UR tho ti] (prep)
1 (segona persona singular) aprop tu
-(2) wrthoch chi [UR tho khi] (prep)
1 (segona persona plural) aprop de vosaltres
-(3) wrtho fe / fo [UR tho ve / vo]
(prep)
1 (tercera persona singular masculina) aprop seu (ell)
-(3) wrthi hi [UR thi hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) aprop seu (ella)
-(3) wrthyn nhw (forma literària - wrthynt hwy) [UR thi nu, UR thint
hui] (prep)
1 (tercera persona plural) aprop d' ells / d'elles (3)
wrth
1 (juxtaposició)
..1/ cefn wrth gefn donant-se
l’esquena
(però: wyneb yn wyneb cara a cara)
tai cefn wrth gefn cases que es
donen l’esquena
..2/ rudd wrth rudd molt a prop l’un
de l’altre (galta a costa de galta)
..3/ ystlys wrth ystlys costat a
costat
wrth y drws [URTH] (frase) 1 a la porta
2 després de verbs
(Nord) bwrw’ch bol wrth rywun
franquejar-se a
galw rhywbeth wrth ei enw dir pa al
pa i vi al vi (“anomenar alguna cosa amb el seu nom”)
achwyn wrth [URTH] (verb) 1
queixar-se a
digio wrth [URTH] (verb)1 enfadar-se amb
3 modismes
wrth ei fodd [urth i VOODH] (adv)
ben content, super content
wrth weithio'n galed [URTH] (conj) mentre que treballava molt
wrth eich bodd
1 bod wrth eich bodd dros...
alegrar-se de
Rw i wrth ’y modd drosoch chi Me
n’alegro (del teu èxit, etc) (“estic a la meva satisfació sobre teu”)
wrth eich
galwedigaeth [urth
økh gal-we-dî-geth] adverb
1 segons el seu ofici
ETIMOLOGIA: (wrth = per) + (eich = el vostre) + (galwedigaeth = ofici)
wrth fodd
eich calon [ urth voodh økh ka-lon]
1 que us agrada moltíssim (“a la satisfacció
gwneud gwaith sydd wrth fodd eu calon
fer una feina que li agrada moltíssim
Dyn wrth fodd fy nghalon yw e
És un home tal com a mi m’agraden
ETIMOLOGIA: (wrth = a) + mutació
suau + (bodd = satisfacció) + (eich = el vostre) + (calon = cor)
wrth gefn [ urth ge -ven] adverbi
1 en reserva
bod gennych ddigon wrth gefn tenir
prou per viure
cadw (rhywbeth) wrth gefn tenir una
reserva (d’alguna cosa)
ETIMOLOGIA: “a l’esquena” (wrth =
per) + mutació suau + (cefn =
esquena)
wrth fodd
eich calon [ urth voodh økh ka-lon]
1 que us agrada moltíssim (“a la satisfacció
gwneud gwaith sydd wrth fodd eu calon
fer una feina que li agrada
moltíssim
dyn wrth fodd fy nghalon yw e
és un home tal com a mi m’agraden
ETIMOLOGIA: (wrth = a) + mutació
suau + (bodd = satisfacció) + (eich = el vostre) + (calon = cor)
wrth gwrs [urth KURS] (frase)
1 és clar
wrthi [ ur -thi] adv
1 ‘a prop d’ella’ tercera persona singular femenina de la preposició wrth
1 ocupat
bod wrthi fel petai'n lladd nadroedd
estar treballant assíduament (“fent-ho com si estigués matant serps”)
bod wrthi fel lladd nadroedd estar
treballant assíduament (“fent-ho com matant serps”)
-ws [us] (verb)
1 (arcaic; existeix a la llengua col·loquial del Sud) tercer persona singular
preterit = gal·lès estàndard -odd. "rhedodd / rhedws" [RHE dodh / RHE dus] = va córrer
-ws [us] suffix
1 en paraules tretes de l'anglès antic o mitjà amb l'element final -us (de {huus} = casa; és a dir, com a
segona element, amb vocal curta i la pèrdua de la "h" inicial)
En anglès modern, moltes d'aquestes paraules han estat reformades amb {haus}
"house" en comptes de {-us}.
betws església (la forma en anglès
modern, però no és en ús general) < "beadhouse" = casa de pregar)
rheinws presó de l'anglès
"roundhouse" (casa rodona)
wyrcws casa de treballs forçat pels
pobres (segle 1800) , de l'anglès "workhouse" = casa de treball
storws magatzem, de l'angles
"storehouse"(store = emmagatzemar)
briws rebost, de l'anglès
'brew-house' (= casa de fer cervesa; brew = fer cervesa)
coetsiws = ccotxera (de l'anglès
"coach house", coach = cotxe, diligència)
wsnos [us -nos]
Gal·les del Nord-oest
1 week; Vegeu wythnos
mae’n well gan y band chwara ar ganol wsnos
el conjunt prefereix a mitjans de setmana
ETIMOLOGIA: wythnos > wthnos; (reducció de la vocal tònica wy
> w); substitució de th per s a cause d la influència
de la s de la síl·laba següent (wthnos > wsnos)
wt [ut] substantiu masculí
1 (Sud-oest) penis (nom col·loquial)
wtra [ u -tra] substantiu femení
PLURAL wtregydd,
wtrëydd [ w-trê-gidh, u-trê-idh ]
1 (centre de Gal.les, sobretot a l’antiga comarca de Trefaldwyn) camí petit
Wtra’rfelin camí a prop de l’església de Dolgellau (“(el) camí (de)l molí”)
Wtra Plas-coch nom de carrer de Dolgellau (“(el)
camí (de) Plas-coch”). Plas-coch vol dir “casa (apIral) vermella”
Tynyrwtra casa al camí a l’est de
Llanidloes cap a Mynachlog (“(la) granjeta (de)l camí”)
ETIMOLOGIA: anglès dialectal outrake
= camí per ovelles
NOTA: Sembla que wtra és la forma
original de la paruala . Al racó del nord-oest de Gal.les una –a final
normalment substitueix una –e final original. L’us de la –e final (wtre) pot ser a consequència de
parlants amb –e final pensàven que parlants amb–a final utilitzàven una paraula
amb una –e final original a les zones limítrofes on aquest tret es contrasta
(per exemple, la zona de Dolgellau, on Dolgella / Dolgelle són formes locals).
Si no és així, la forma plural podria haver influït la paruala (el canvi a >
e al plural és degut a la [i] del sufix plural –ydd) A la zona “e final = a” de Gal.les central, per exemple a
prop de Dolgellau, wtre > wtra
wtre [ u -tre] substantiu femení
1 forma de la paraula wtra a la zona
“e final = e” de Gal.les central. Vegeu wtra
wwnco
[wun -co] pronom masculí
Gal·les del Sud
1 aquell (allunyat); vegeu hwn acw
wy
1 al gal·lès parlat, hi ha una tendència per que es reduexi el diftong [wø-]
> [u] ; alguns topònims que són formes reduïdes són estandàrds
chwydu (= vomitar) > chwdu (Nord), hwdu, wdu (Sud)
chwythu (= bufar) > chwthu (Nord), hwthu, wthu (Sud)
chwysu (= suar) > chwsu (Nord), hwsu, wsu (Sud)
chwyrnu (= roncar) > chwrnu, hwrnu
gwyndon (= pastura) > gwndon > gwndwn
gwynnu (= blaquejar) > gwnnu
gwythi > gwthi
(venes, tendons) (Sud)
hwyrach (potser) > wrach (Nord)
Llan Wyndaf (ésglésia de Gwyndaf) > Llanwnda (poble de Powys)
Bod Wynnog (ésglésia de Gwynnog) > Botwnnog (poble de Gwynedd)
tywyllwch > *tywllwch (= foscor) > twllwch
tywysu (dirigir) > *tywsu > twsu
tewychu (= engreixar, enfreixar-se) > tywychu > *tywchu
> twchu
awyddu (desitjar) > awdduç > wddu
ewyllys (= voluntat; testament) > wyllys > wllys
tywynnu (= brillar) > tywnnu > twnnu
wy
1 diftong - vocal [u] + vocal [i]
2 als dialectes a la síl·laba penúltima wy es redueix a w,
sobretot al Sud
wythnos (= setmana) > wthnos, wsnoth
wyneb (= cara) > wmed
twymiad (= escalfament) > twmiad
Algunes formes amb w ara són estàndards
twmpath (= pujolet) < twympath < twynpath
Llafar Gwlad Mai 93
Llan y Gwyryfon (església de les verges) > Llangwyryfon (poble
de Ceredigion) > Llangwyryddon (canvi f > dd) > Llangwrddon
(forma local del nom del poble)
(Maldwyn, Powys) cwynos (= àpat) > cwnos ENG-Z
gwydn [gwi-] (= dur) > gwwyddn [gwui-] > gwyddyn
[gui-] > gwddyn [gu-]
3 La wy en monosíl·labes i
polisíl·labes és sovint d’una ‘e’ llarga en britànic (paraules del cètlic comú,
o manlleus del llatí)
cadwyn (= cadena) < britànic <
llatí cadêna (= cadena)
cannwyll (= espelma) < britànic
< llatí candêla (= espelma)
cwyr (= cera) < britànic <
llatí cêra (= cera)
dwys (= dens) < britànic <
llatí dênsus (= dens)
eglwys (= església) < britànic
< llatí ecclêsia (= església)
egwyddor (= principi) < britànic
< llatí âbêcêdârium (= alfabet)
gwenwyn (= verí) < britànic <
llatí venênum (= verí)
proffwyd (= profeta) < britànic
< llatí profêta (= profeta)
rhwyd (= xarxa) < britànic <
llatí rête (= xarxa)
També d’altres procedències
paradwys (= paradís)< britànic
< llatí paradîsus (= paradís)
swyn (= encant) < britànic <
llatí signum (= signe)
synnwyr (= sentit) < britànic
< llatí sentîre (= sentir)
wy, wyau [UI, UI e] substantiu masculí
1 ou (Sud - wi [wii]
2 moel fel wy (‘calb com
un ou’) completament calb
3 (Gal.les del sud-est, i Ceredigion) pilio
wyau no anar al gra, fugir de l’estudi, escopir fora de la trona, regar
fora del test
heb bilo wyau anant de dret a
l’assumpte
4 wylys albergínia
neologisme; de l’americà eggplant (=
albergínia) (“ou-planta”, planta de l’ou) (wy
= ou) + mutació suau + (llys =
planta)
wybren [WI bren] substantiu masculí
1 cel
Yr Wyddfa [ør uidh-va]
1 (SH6054) muntanya de Gwynedd (la més alta de gal.les) la més alta de Gal·les - 1085m "(cim
de) la tomba/el túmul"
Nom anglès: Snowdon (“turó de neu”)
Moel yr Wyddfa - nom del cim
d’aquesta muntanya
(Yr Alpau) Y mae'r mynyddoedd enfawr hyn
yn gwneud i'n Gwyddfa fach ni
edrych fel twmpath gwâdd ymron, a Bannau Brycheiniog fel cwys ar ôl yr aradr
(Seneddwr ar Dramp, Rhys J Davies, 1935)
(Els Alps) Aquestes muntanyes enormes fan que la nostra Gwyddfa petita gairebé
s’assembli una talpera, i Bannau Brycheiniog com un solc darrere una arada
Gwyddfa Rhita Gawr (“el túmul del gegant Rhita”) nom antic de la
muntanya
2 Trên Bach yr Wyddfa (“el petit tren / el tren de la via estreta de Yr Wyddfa”) Snowdon Mountain Railway
3 lili’r Wyddfa Lloydia serotina lliri de Y
Wyddfa
4 altres topònims
..a/ Gwêlyrwyddfa vista de la muntanya anomenada Yr Wyddfa,
(gwêl = vista) + (yr Wyddfa nom de muntanya, “la tomba”)
Nom de carrer de Porthaethwy (comarca de Môn)
..b/ Tremywyddfa / Trem y Wyddfa
“vista (de) (la muntanya anomenada) Y Wyddfa”
nom de casa, i nom de carrer d’alguns llocs
5
Pe bydde’r Wyddfa i gyd yn gaws / Mi
fydde’n haws cael enllyn (part d’un versicle tradicional)
Si (la muntanya de) Yr Wyddfa fós tot formatge / seria més fàcil
obtenir companatge
pan fo'r Wyddfa'n gaws (per indicar que és molt poc probable que passi alguna cosa) (“quan Y Wyddfa sigui de formatge”)
ETIMOLOGIA: yr Wyddfa < y Wyddfa (y = article definit) + mutació suau + ( gwyddfa = túmul)
Wyddgrug, Yr [ør UIDH grig] substantiu
femení
1 ciutat del nord-est "la tomba/el túmul vegeu: Cyngor Sir y Fflint
wyddwn i ddim
[ ui –dhun i dhim] verb
1 jo no sabia
wyddwn i ddim llai na...
estava segur que..., estava convençut que..., a mi em semblava que... (“no
sabia menys que”)
wyddwn i ddim llai na’i fod e wedi boddi
estava convençut que s’havia ofegat
ETIMOLOGIA: wyddwn i ddim < ni wyddwn i ddim (ni = partícula negativa - col·loquialment es perd aquesta partícula
negativa) + mutació suau + (gwyddwn
= jo sabia, < gwybod = saber) + (i = jo) + (ddim = pas)
Wyl
Eilian [uil eil -yan] adverbi
1 a la festa d’Eilian, el 13 de gener Ocurreix en la dita que refereix a
l’extensió del dia després del solstici hivernal que es fa palpable a partir
del Nou Any.
Awr fawr Calan, dwy Wyl Eilian, tair Wyl
Fair
‘gran hora (a la) calenda (“awr fawr y Calan”), dues a la festa d’Eilian, i
tres a la festa de Maria’
és a dir, al Dia de Nou Any (Y Calan) (gener 1), el dia haurà augmentat en una
hora (mitja hora al matí i mitja hora al vespre), dues hores a la festa d’en
Eilian (Gwyl Eilian) (gener 13), i tres hores a la festa de na Maria (Gwyl
Fair) (febrer 2)
NOTA: Wyl Eilian < Gwyl Eilian = festa de sant Eilian. En
frases adverbials, hi ha mutació suau de la consonant inicial, per tant gwyl > wyl.
wylo [WI lo] (verb)
1 plorar
wyn [UIN] (pl)
1 (forma plural) vegeu: oen [OIN] = xai
ºWyn [WIN] substantiu masculí
1 cognom = de cavells rossos (forma anglicitzada: Wynn, Wynne·[win] ºWyn ºWyn
wyneb, wnynebau [UI neb, ui NE be] substantiu masculí
1 cara
wyneb yn wyneb [UI neb øn UI neb] (adv)
1 cara a cara
..1 w^yr
[ uir ] substantiu masculí
PLURAL wyrion
[ uir -yon]
1 nét
gor-wyr besnét
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic;
Paraules relacionades: irlandès ó
< ua (= nét; originalment
descendant)
cf llatí puer (= nen, nena; fill),
grec pais, paidós (= nen, nena)
..2 wyr [ uir ] verb
1 forma amb mutació suau de gwyr ell
/ ella sap
ni wyr (ell no sap / ella no sap) és
col.loquialment wyr e ddim / wyr hi
ddim
Wyr e ddim beth yw beth no sap les coses (“no sap que és què”)
wyrcws
[wør -kus] substantiu masculí
1 (Història) 'casa de treball' - una institució mantinguda per els contribuents
d'una parròquia on els pobres estaven internats i obligats a realitzar feines
sense remuneració
mae'r gostyngiad yn y prisie wedi gyrru
sawl ffarmwr i'r wyrcws
la davallada dels preus ha fet que molts grangers hagin hagut d'entrar en la
casa de treball
ETIMOLOGIA: anglès workhouse 'casa
de treball' (work = treball, house = casa). En anglès modern és {wøørrkhaus},
però la paraula gal·lesa conserva la pronunciació antiga de la paraula en
anglès {wørkus}. En anglès modern s'ha recompost la paraula donant la pronunciació
plena dels dos elements "work" i "house".
wyres [ui -res] substantiu femení
PLURAL wyresau [ui-re-se]
1 néta
ETIMOLOGIA: (wyr = net) + (-es sufix per indicar una femella)
wyrion [UIR yon] (pl)
1 (forma plural) vegeu: wyr [UIR] = net
wyrlod [ wør -lod] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de gwyrlod,
una forma del sud-est de gweirglodd
(= prat)
2 Y Wyrlod-ddu granja al nord de
Cefncoedycymer (comarca de Merthyrtudful), a la carretera d’Aberhonddu
(y weirglodd ddu = el prat negre)
Wysg [UISK] substantiu femení
1 nom de riu del sud-est
wyt [UIT] (verb)
1 éts / estàs
2 (pregunta) éts / estàs...? 3 (resposta) sí, éts / estàs
wyth [UITH] substantiu masculí
1 vuit
wythfed [UITH ved] (adjectiu)
1 vuitè
wythnos [uith nos]
PLURAL wythnosau [uith no se]
1 setmana
ETIMOLOGIA: 'vuit nits'; (wyth =
vuit) + (nos = nit)
wyt ti? = a wyt ti? [UI ti] (verb)
1 ets / estàs?
x [eks]
substantiu femení
1 ics, lletra 24 de l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
(nom gal.lès: ecs, plural ecsys, ecsiau [ek-sis, ek-sye] )
...1 a,
2 b, 3 c, 4 d 5 e, 6 f, 7 g, 8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n, 15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t, 21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
2 no hi és a l’alfabet tradicional gal·lès
1 (lletra) (nom: ecs = ics) forma de
la vint-i-segona lletra de l’alfabet grec, khi, que representa el so [kh]
Aquesta lletra usada per epresentar ‘Jesucrist’ – perque és la primera lletra
de ‘Khristos’ (XPISTOS)
2 (lletra) (nom: ecs = iks) per
referir a alguna cosa amb forma de x
croesffordd ar ffurf x
una cruïlla amb forma de lletra x
3 (lletra) (nom: ecs = iks)
classificació de cine – indica una pel·lícula no daient perls menors de dinou
anys (nom: croes = creu)
tystysgrif Xç certificat X
ffilm Xç pel·lícula X
1 (lletra) (nom: ecs = iks) Persona
de la qual no se sap la identitat: (nom: ecs
= iks)
Mr. X el senyor X
bywyd ac ameserau X la vida i
l’època d’en X
4 (lletra) (nom: ecs = iks) alguna
cosa desconeguda
rhaid canfod beth yw'r ffactor X sydd yn
achosi y sefyllfa siomedig hon
hem de desbinar quin és el factor X que causa aquesta situació decebedora
5 (lletra) (nom: ecs = iks)
alguna cosa identificada contratant-la amb la lletra ‘y’ o les lletres ‘y’ i
‘z’
crómosom x, crómosom ecs cromòsom x (un ou fertilitzat amb dos cromòsoms x
evoluciona com a femella; un x amb un y es fa mascle (nom: ecs = iks)
6 (símbol) número romà = 10 (nom: ecs
= iks)
7 (símbol) (nom: ecs = iks) petó
8 (símbol) (nom: croes = creu) per
indicar un lloc en un mapa
mae croes y dynodi’r fan el lloc
està assenyalat amb una x, una creu indica el lloc
9 (símbol) (nom: croes = creu)
(votació) marca per indica una tria
10 (símbol) (nom: croes = creu)
(èxamens) indica un error
11 (símbol) (nom: croes = creu)
marca o firma d’una persona analfabeta
12 (símbol) (nom: ecs = iks) Matemàtiques:
representa una quantitat desconegada
buddsoddi x o filoedd o ewros
invertir x mil euros
13 (símbol) (nom: ecs = iks)
Matemàtiques: variable en àlgebra
pelydr x, pelydr ecs = raig x; radiografia (anomenat així per W.C. Röntgen a l’any
1895 del símbol algebraic d’una quantitat desconeguda)
14 (símbol) (nom: ecs = iks)
Matemàtiques: echelin x, echelin ecs eic x d’un gràfic
15 (símbol) (nom: ecs = iks)
Matemàtiques: indica la multiplicació
3 x
2 = 6, mae tair gwaith dau yn chwech,
mae tri dau yn gwneud chwech
16 (símbol) (nom: croes = creu) Matemàtiques:
indica dimensions
cwpwrdd tridarn cynnar (48” lled x 76”
uchder) (= pedair modfedd a deugain o led wrth un ar bymtheg a thrigain o
uchder) armari de tres parts de quaranta-vuit polzades d’ample i
setanta-sis d’alçada) (nom: ecs =
iks)
Y, y [ø] substantiu
femení
1) lletra
vint-i-nou de l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
..1
a,
2 b, 3 c,
4 d 5 e,
6 f, 7 g,
8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m,
14 n, 15 o,
16 p, 17 q,
18 r, 19 s, 20 t, 21 u,
22 v, 23 w,
24 x, 25 y,
26 z
2)
lletra vint-i-nou de l'alfabet gal.lès tradicional de de vint-i-nou
lletres
..1
a,
2 b, 3 c,
4 ch, 5 d,
6 dd 7 e,
8 f, 9 ff,
10 g, 11 ng,
12 h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m,
18 n, 19 o,
20 p, 21 ph,
22 r, 23 rh,
24 s, 25 t,
26 th, 27 u,
28 w, 29 y
y [ø]
1 representa la vocal neutra; en monosíl·labes antigament no era possible
fonologicament (només y [i] era
possible - per exemple llyn = llac) però
avui en dia hi alguns manlleus de l’anglès amb y [ø] , que substitueix la ‘u centralitzada’ anglesa que es
realitza gairebé com (o exactament com, amb alguns parlants d’anglès) la vocal
neutra anglesa
Hyn [høn] = hun (un de la tribu
germànica)
byn [bøns] = pastissets
En una època anterior, (pre 1700) l’anglès encara no havia evolucionat la ‘u
centralitzada’ i feien servir la ‘u posterior’ com a les parules en anglès
modern ‘bull’ (= brau) ‘bush’ (= arbust’), i paruales com aquestes es van
incorporar la gal·lès amb [u]
A continuació fem servir el símbol u· per representar the la ‘u centralitzada’,
a l’Alfabet Internacional fonètic una ‘v’ invertida
anglès ‘cut’, ara pronunciada [ku·t, køt] però antigament [kut] , és gal·lès
modern cwt [kut]
Algunes paraules s’escriuen en gal·lès modern amb w però de fet es diuen amb
[ø]
Exemple: bws [bøs] = autobus
2 En reformacions angleses de la
grafia de topònims gal·lesos s’escriu ‘u’ (perquè aquesta lletra també
representa [ø]). Per tant les formes errònies següents:
..1/ Dyffryn > “Duffryn” (“vall”,
topònim fprça comú)
..2/ Crymlyn > “Crumlin” (“vall
curbada”, poble de la comarca de Caerffili)
..3/ Dynfant > “Dunvant” ( =
dyfn-nant “vall profunda”, poble de la comarca d’Abertawe)
..1 y [ø] (article definit )
(yr davant de vocal)
1 y
ci = el gos
yr
wy = l’ou
Causa mutació suau amb substantius
femenins
merch,
y ferch = noia,
la noia
2 de vegades es troba en topònims
amb cognoms anglesos
Llwyn-y-grant anteriorment una
granja de Caer-dydd, el nom es conserva en noms de carrers (llwyn = bosquet)
Twynyrharris nom de granja de
Ystradmynach (Comarca de Caerffili) (twyn = turó)
3
article definit fals; de l’afluixament d’una vocal inicial que aleshores se
separa i es travta com a article definit
(a) topònims
Aberffro (poble de la comarca d’Ynys
Môn) > Y Berffro
Abermo (poble de la comarca de
Gwynedd) > Y Bermo
América (Amàrica) > Y
Mérica (i’r Mérica = a Amèrica)
Amwythig (nom gal·lès de Shrewsbury, Anglaterra) > Y Mwythig
Aradur (poble de la comarca de
Caer-dydd) > Y Radur
Elái (= nom de riu del sud-est) >
Y Lai
Ewenni (= nom de riu del sud-est)
> Y Wenni
Iwerddon (= Irlanda) > Y Werddon
En alguns topònims
amb ynys (= prat) com a primer
element
Ynysawdre (county of Pen-y-bont ar
Ogwr) > Y Snawdra
Ynysgiwen (
(b) pronoms
efô = (ell) > y fo
(c) substantius comuns
eboles (poltra) > y boles, que al nord-oest s’entén com
si fós (l’article definit) + (mutació suau) + (poles), i aquesta forma amb ‘p’ inicial és fa servir generalment al
nivell col·loquial
4 (article definit) (ús
irregular) a la llengua col·loquial, i de vegades en topònims, es troba amb
noms de rius
..1/ Twyn Crug yr Afan (“el turó del
túmul del riu Afan”), i “Bwlch yr Afan” (“El port del riu Afan”) a prop de
l’ull del riu a la carretera entre Cwm-parc (comarca de Rhondda Cynon Taf) and
Blaengwynfi (comarca de Castell-nedd ac Aberafan).
..2/ Parcyrirfon (“parc yr Irfon”,
camp al costat del riu Irfon) urbanització de Llanfair yn Muallt
..3/ Bum lawer gwaith yn tosturio wrth
yr afon Alun yn y pwynt lle y mae yn colli ei hunan yn y Dyfrdwy. (Rhys Lewis / Daniel Owen / 1885 / tudalen 19)
Moltes vegades tenia llàstima del riu Alun al lloc on es perd al riu Dyfrdwy
- y mae [ø MAE] (verb)
1 és / està
- y mae ef [ø MAE EEV] (verb)
1 és / està (ell)
- y mae hi [ø MAE HII] (verb)
1 és / està (ella
- y maent [ø MAINT] (verb)
1 són / estàn
- y maent hwy [ø MAINT HUI] (verb)
1 són / estàn
..2 y [ø]
(yr davant de vocal)
1
partícula amb el verb BOD = ser, estar
y mae =
és, està
yr wyf =
sóc, estic
..3 y [ø]
1
relatiu - dyna'r ferch y bûm yn siarad â
hi - veus allà la noi amb la qual estava parlant
ych [IIKH] (verb)
1 sou / esteu (Sud)
ych chi [ii khi] (verb)
1 sou / esteu (Sud)
ychwanegyn bwyd, ychwanegion bwyd [økh wa NE gin BUID, økh wa NEG yon BUID
] substantiu masculí
1 aditiu alimentari
ychydig [ø KHØ dig] substantiu masculí
1 mica
2 rhy ychydig massa poc
rhoi rhy ychydig o (rywbeth) donar
massa poc (d’alguna cosa)
codi rhy ychydig ar (rywun)
cobrar-li (a algú) massa poc
yd [IID] (pl)
1 (forma plural) vegeu: yden [Ø-den] espiga
ydach chi? [ø da khi] (verb)
1 sou / esteu? (Nord-oest)
ydan ni? [ø da ni] (verb)
1 som / estem? (Nord-oest)
-ydd
[idh]
sufix per formar substantius
1 (persona - home)
ysgrifenydd = secretari
melinydd = moliner
L’afegiment de -es indicata una femella
ysgrifenyddes = secretària
S’utilitza cada vegada més aqyest sufix com a sufix lliure de gènere
Estrictament arlunydd = artista (mascle); però s’usa també per indicar: artista
(mascle o femella).
El problema és la forma plural, com que -ydd es considerava un
equivalent al sufix -wr (home), i la forma plural de tots dos és
freqüentment -wyr (homes). La forma plural de -ydd és -yddion
que amb certes paraules és inusual fora d’un context formal
2 antigament popular per formar pseudònims de ‘bards’ (poetes)
Ogwenydd - nom d’un poeta que
apareix com a autor d’un vers d’ una pedra lapidària de Pentir, Bethesda
(comarca de Gwynedd) (Ogwen és una forma d’Ogwan, el nom del riu d’aquest
indret)
3 (dispositu) llathrydd màquina per polir
gwasgydd espremedora
4 (substància) llathrydd edulcorant
ETIMOLOGIA: britànic *ij-ô;
sufix plural -yddion < *yddon < britànic ijon-es
NOTA: no hi ha afecció de vocals en formes compostes modernes; de vegades hi ha
formes duals – gwesgydd (amb afecció), gwasgydd (sense afecció),
ydech chi? [ø de khi] (verb)
1 sou / esteu? (Nord-est)
yden, yd [Ø den, IID] substantiu femení
1 gra de blat
2 yd = blat
yden ni? [ø de ni] (verb)
1 som / estem? (Nord-est)
ydfran [ød vran] /
nom femení
Plural: ydfrain [ød vrain]
1 gralla
ETIMOLOGIA:: (yd = cereals) + mutació
suau + (brân = corb)
ydi [ø DI] és / està (gal·lès col·loquial unificat)
ydi e? [Ø di e] (verb)
1 és / està? (ell) (gal·lès col·loquial unificat)
ydi hi? [Ø di hi] (verb)
1 és / està? (ella) (Nord, gal·lès col·loquial unificat)
ydi’n wir [ ø-din wiir] verb
1 isn’t it / she / he? indeed it is / she is / he is
tag element after an afirmative statement, as an exclamation
mae hi’n dda, ydi’n wir she’s good,
isn’t she?
ETIMOLOGIA: = ydi yn wir (ydi = és) + (yn wir veritablement); (yn =
enllaç predicatiu) + mutació suau + (gwir
= veritable, veraç)
ydi o? [Ø di o] (verb)
1 és / està (ell) (Nord) º
ydlan [ød lan] / nom femení
Plural: ydlannau [ød la ne], ydlannoedd [ød la nodh]
1 paller
ETIMOLOGIA: (yd = cereals) + mutació
suau + (llan = tancat)
ydoedd
ef [ø DOIDH ev] (verb)
1 és / està (ell)
ydoedd hi [ø DOIDH hi] (verb)
1 és / està (hi)
ydw [ø DU] * 1 soc / estic
2 (pregunta) soc / estic...? 3 (resposta) sí, soc / estic
ydw i? [ø DU] (verb)
1 sóc / estic?
ydwyt [ø DUIT] (verb)
1 (forma literària) 1 ets / estàs
2 (pregunta) ets / estàs...? 3 (resposta) sí, ets / estàs
ydy [ø DI] (verb)
1 és / està (frase del tipus complement-verb)
2 (pregunta) és / està...? 3 (resposta) sí, és / sí, està
ydych [ø DIKH] (verb)
1 sou / esteu
2 (pregunta) sou / esteu...? 3 (resposta) sí, sou / esteu
ydych chi? [ø DI khi] (verb)
1
ydy e? [ø DI e] (verb)
1 (pregunta) és / està...?
ydy hi? [ø DI hi] (verb)
1 (pregunta) és / està...?
ydym [ø DIM] (verb)
1 som / estem
2 (pregunta) som / estem...? 3 (resposta) sí, som / estem
ydyn [ø DIN] (verb)
1 son / estàn
2 (pregunta) son / estàn...? 3 (resposta) sí, son / estàn
ydyn nhw? [ø DI nu] (verb)
1 són / estàn?
ydynt [ø DINT] (verb)
1 (forma literària) 1 son / estàn
2 (pregunta) son / estàn...? 3 (resposta) sí, son / estàn
ydy o [ø DI o] (verb)
1 (Nord) (pregunta) és / està...?
ydyw [ø DIU] (verb)
1 (forma literària) 1 és / està (frase del tipus complement-verb)
2 (pregunta) és / està...? 3 (resposta) sí, és / sí, està
yfed [Ø ved] (verb)
1 beure
yfory [ø VO ri] (adv)
1 demà
yma [Ø ma] (adv)
1 aquí
ymadael [ø MA del] (verb)
1 marxar (â = de)
ymadawiad
[ ø-ma- dau -yad] substantiu
masculí
PLURAL ymadawiadau
[ ø-ma-dau- ya -de]
1 sortida, marxa, partida
2 dimissió d’una feina
3 mort
Ymadawiad Arthur La Mort d’Arthur
(‘awdl’ - poema al.literat de metres diferents – d’en T. Gwynn Jones que va
premiat amb la cadira de bard a l’eisteddfod de l’any 1902, sobre la mort d’Arthur,
ferit després d’una batalla)
ychydig cyn ei ymadawiad un xic
abans de la seva mort
ETIMOLOGIA: (ymadaw-, arrel de ymadael = marxar) + (-iad sufix per formar substantius)
ymaflyd codwm [ø MAV lid KO dum]
substantiu masculí
1 lluite lliure
ymarfer [ø MAR ver] (verb)
1 practicar
ymarferol [ø mar VE rol] (adjectiu)
1 pràctic
ymarfogi [ø mar VO gi] (verb)
1 armar-se
ymbarél, ymbaréls / ymbarelau / ymbareli [øm ba REL, øm ba RELS / øm ba RE
le / øm ba RE li] substantiu femení
1 paraigua
ymbelydredd [øm be LØ dredh] substantiu masculí
1 radiació
ymbelydrol [øm be LØ drol] (adjectiu)
1 radioactiu
ymbincio [øm BINGK yo] (verb)
1 maquillar-se
ymddangos [øm DHANG gos] (verb)
1 manifestar-se, aparaèixer
ymddeol [øm DHE ol] (verb)
1 jubilar-se
ymddidan [øm DHI dhan, øm dhi DHAN yon] substantiu masculí
1 (literari) conversa, xerrada col·loquial - sgwrs
ymddidan â [øm DHI dhan] (verb)
1 (literari) conversar, xerrar col·loquial - sgwrsio
ymddiddori (mewn) [øm dhi DHO ri] (verb)
1 interessar-se per
ymddiried [øm DHIR yed] (verb)
1 posar la confiança (yn = en)
ymddiswyddo [øm-dhi- sui -dho] verb
1 dimitir, renunciar
Cyhoeddodd Prif Weithredwr y cwmni ei
fod yn ymddiswyddo ar ôl blwyddyn
Va declarar l’executiu en cap de l’empresa que renuncia després d’un any
ETIMOLOGIA: (ym- prefix reflexiu) +
mutació suau + (diswyddo =
acomiadar)
ymdrabaeddu [øm-dra- bei -dhi]
1 rebolcar-se; vegeu ymdrybaeddu
ymdreiglfa [øm- dreigl -va] substantiu femení
1 Pedr-2 2:22 Eithr digwyddodd iddynt yn ôl y wir ddihareb, Y ci a ymchwelodd at ei
chwydfa ei hun; a’r hwch wedi ei golchi, i’w hymdreiglfa yn y dom
Segona carta de Sant Pere-2 2:22 ...
lloc done els animals es rebolquen
ETIMOLOGIA: (ymdreigl- arrel de ymdreiglo = rebolcar-se) + (-fa sufix nominatiu, que indica lloc)
ymdrochi [øm DRO khi] (verb)
1 banyar-se
ymdrybaeddu [øm-drø- bei -dhi]
1 rebolcar-se
ymdrybaeddu yn y mwd rebolcar-se al
fang
1 abandonar-se a, rabejar-se en
ymdrybaeddu mewn budreddi viure en
el vici
ETIMOLOGIA: (ym- prefix reflexiu) +
mutació suau + (trybaeddu = tacar;
rebolcar-se)
NOTA: També ymdrabaeddu
ymennydd, ymenyddau [ø ME nidh, ø me NØ
dhe] substantiu masculí
1 cervell
ymenyn [ø ME nin] substantiu masculí
1 mantega
ymerawdr, ymerawdwyr [ø mhe RAU dør ] substantiu masculí
1 emperador
ymerodraeth, ymerodraethau [ø me RO dreth, ø me ro DREI the] substantiu
femení
1 imperi
ymestyn [ø ME stin] (verb)
1 estendre's
ymfudiad, ymfudiadau [øm VID yad, øm vid YA de] substantiu masculí
1 migració
ymfudo [øm VI do] substantiu masculí
1 migrar
ymfudol [øm VI dol] (adjectiu)
1 migratori
ymfudwr, ymfudwyr [øm VI dur, øm VID wir] substantiu masculí
1 migrant
ymfyddino [øm vø DHI no] (verb)
1 (exèrcit) mobiltzar-se
ymgeleddu [øm ge LE dhi] (verb)
1 cuidar
ymgeleddwr, ymgeleddwyr [øm ge LE dhur, øm ge LEDH wir] (verb)
1 un que cuida
ymgofleidio [øm-go- vleid -yo] verb
1 abraçar-se (l’un a l’altre)
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu o
recíproc) + mutació suau + (cyfleidio
= abraçar)
ymgom, ymgomion [ØM gom, øm GOM yon]
substantiu femení
1 (literari) conversa, xerrada col·loquial - sgwrs
ymgomio â [øm GOM yo] (verb)
1 (literari) conversa, xerrada col·loquial – sgwrs
ymguddio [øm- gidh -yo] verb
1 amagar-se
Tai mawrion yn ymguddio yn y coed ar
lannau’r afon segur
Grans cases amagades entre els arbres als marges del riu lent
mynd i ymguddio anar a amagar-se
2 refugiar-se
byddai’r glowyr yn ymguddio mewn manol
pan ddeuai siwrne i lawr yr inclein
Els miners es refugiaven en una alcova quan un convoi de carros de carbó
baixava el pendent
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu,
‘auto-‘, ‘-se’ ) + mutació suau + (cuddio
= amagar-se)
ymgynhaliol [øm-gø-nhal-yol] adj
1 de substistència
ffermio ymgynhaliol agricultura de
substistència
ETIMOLOGIA: (ymgynhal-, forma de la
síl·laba penúltima de ymgynnal =
suportar-se) + (-iol sufix
adjectival)
ymgynnig [øm- gø -nig] verb
1 oferir-se
ymgynnig ar gyfer rhywbeth oferir-se
per alguna cosa
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu )
+ mutació suau + (cynnig = oferir)
ymhén [ø MHEN] (prep)
1º al cap de
ymhlîth [ø MHLIITH] (prep)
1 entre
ymhobman [ø MHOB man] (adv)
1 arreu
ymhôb [ø MHOOB] (prep + det) a cada
ymiro [ø - mî -ro] verb
1 ungir-se
Daniel 10:3 Ni fwyteais fara blasus, ac ni ddaeth cig na
gwin yn fy ngenau; gan ymiro hefyd nid ymirais, nes cyflawni tair wythnos o
ddyddiau.
Daniel 10:3 .....
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix
reflexiu ) + (iro = untar, lubricar)
ymlacio [øm LAK yo] (verb)
1 relaxar-se, descansar-se
ymladd
VERB
[øm ladh]
1 lluitar, barallar-se
·······ymladd fel cwn a chathod
·······lluitar com gossos i gats = barallar-se sempre
·······rych chi'r Taffis a'r Padis yn
ymladd fel can a chathod
·······vosaltres els 'Tafis' (gal·lesos) i els 'Padis' (irlandesos) es
baralleu com gossos i gats
2 diwedd ar yr ymladd cessació de les hostilitats
3 ymladd neu ffoi (Biologia) lluitar
o fugir
ETIMOLOGIA: sentit original - matar l'un a l'altre: ym- = prefix reflexiu i recíproc; causa la mutació suau; + lladd = matar
ymláen [øm LAIN] (adv)
1 endavant
2 o hyn ymláen a partir d'ara, d'aquí endavant (o = de) + (hyn aquest
(temps)) + (ymláen = endavant)
ymlusgiad, ymlusgiaid [øm LISK yad, øm
LISK yed] substantiu masculí
1 rèptil
ymnhedd [ øm -nhedh] verb
1 (obsolet) suplicar
ymnhedd < ymanhedd = suplicar(ym +
hyedd + -u)
Diarhebion 19:7 Holl frodyr y tlawd â'i
casânt ef - pa faint mwy yr ymbellha ei gyfeillion oddi wrtho? er maint a
ymnheddo, ni throant ato
Proverbis 19:7 .....
Esther 4:8 Ac efe a
roddodd iddo destun ysgrifen y gorchymyn a osodasid yn Susan i'w dinistrio
hwynt, i'w ddangos i Esther, ac i'w fynegi iddi, ac i orchymyn iddi fyned i
mewn at y brenin, i ymbil ag ef, ac i ymnhedd o'i flaen ef dros ei phobl.
Esther 4:8 ....
ETIMOLOGIA: ymnheddu < ymanhedd < *ymanhyedd (ym- = prefix reflexiu)
+ (anhyedd = suplicació)
ymofyn [ø MO vin] (verb)
1 voler
2 anar a buscar
ymolch [Ø molkh] (verb)
1 rentar-se
ymolchi [ø MOL khi] (verb)
1 rentar-se
ymoleuo
[øm- o-lei-o] vn+
1 il·luminar
2 (substantiu masculí) il·luminació
Cyfnod yr Ymoleuo Edat de la
Il·luminació
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu )
+ mutació suau + (goleuo =
il·luminar)
ymoleuol
[ ø-mo-lei-ol] adjectiu
1 il·luminant
ETIMOLOGIA: (ymoleu- arrel de ymoleuo = il·luminar) + (-ol sufix per formar adjectius)
ymollwng [ø MO lhung] (verb)
1 caure
ymollwng i anobaith caure en la
desesperació
ymosod (ar) [ø MO sod] (verb)
1 atacar ('posar-se sobre')
ympryd, ymprydiau [ØM prid, øm PRD ye] substantiu masculí
1 dejuni
ymprydio [øm PRØD yo] (verb)
1 dejunar
ymprydiwr, ymprydwyr [øm PRØD yur, øm PRØD wir] substantiu masculí
1 dejunador
ymreolaeth [øm re O leth] substantiu femení
1 autonomia
ymreolaethol [øm re o LEI thol] (adjectiu)
1 autonòmic
ymreolaethwr, ymreolaethwyr [øm re o LEI thur, øm re o LEITH wir]
substantiu masculí
1 autonomista
ymrhyddâd [øm-hridh-haad ] v
1 liberació
rhyfel ymrhyddhâd guerra de
liberació
ETIMOLOGIA: (ymrhydd- arrel de l
verb ymrhyddháu = alliberar-se) + (-hâd, sufix per formar substantius de
verbs amb la terminació -háu, = ha- + -ad)
ymrhyddáu
[øm-hridh-hai ] v
1 alliberar-se
ETIMOLOGIA: (ym- = prefix reflexiu )
+ (rhyddháu = alliberar )
ymroddi [øm RÔ dhi] (verb)
1 dedicar-se
2 ymroddi eich holl egni i’r gwaith o
devote all one’s efforts to dirigir tots els vostres esforços a
ymweld â [øm WELD] (verb)
1 visitar
ymweliad, ymweliadau [øm WEL yad, øm wel YA de] substantiu masculí
1 visita
ymwelydd, ymwelwyr [øm WE lidh, øm WEL wir] substantiu masculí
1 visitant
ymwisgo [øm WI sko] (verb)
1 posar-se la roba, vestir-se
ymyrryd [ø MØ rid] (verb)
1 interferir
ymysg [ø MISK] (prep)
1 entre
ymwthio [øm
UTH yo] (verb)
1 empènyer-se
2 ymwthio trwy’r dorf obrir-se pas /
camí entre la multitud (“empènyer-se per la multitud”)
ymyriad [ø- mør-yad] substantiu masculí
PLURAL ymyriadau
[ø-mør-yâ-de ]
1 interferència
2 ymyriad dwyfol intervenció divina
3 ymyriad â hawliau dynol la
vulneració dels drets humans
ETIMOLOGIA: (ymyr-, arrel de ymyrru = interferir) + (-iad sufix per formar substantius)
yn [øn] en, a, dins
yn- [øn] (prep)
1 en, a, dins
(1) yno i [Ø noi] (prep)
1 (primera persona singular) dins meu
(2) ynon ni [Ø no ni] (prep)
1 (primera persona plural) dins de nosaltres
(3) ynot ti [Ø no ti] (prep)
1 (segona persona singular) dins tu
(4) ynoch chi [Ø no khi] (prep)
1 (segona persona plural) dins de vosaltres
(5) ynddo fe / fo [ØN dho ve / vo] (prep)
1 (tercera persona singular masculina) dins seu (ell)
(6) ynddi hi [ØN dhi hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) dins seu (ella)
(7) ynddyn nhw (forma literària: ynddynt hwy) [ØN dhi nu - ØN dhint hui]
(prep)
1 (tercera persona plural) dins d' ells / d'elles
yna [Ø na] (adv)
1 allà yna yna
ynad, ynadon [Ø nad, ø NA don] substantiu masculí
1 magistrat
ynad heddwch [Ø nad HE dhukh] substantiu masculí
1 jutge de pau
yn ambell fan [ø NAM belh VAN] (adv)
1 en alguns llocs
yn anffodus [øn an FO dis] (adv)
1 per desgràcia
yn awr [ø NAUR] (adv)
1 ara (Sud: nawr)
yn awr ac eilwaith [ø NAUR ag EIL weth] (adv)
1 de tant en tant
yn barod [øn BA rod] (adv)
1 ja
yn byw [øn BIU] (frase)
1 vivint
yndach [øn DAKH] (verb)
1 sí, sou /esteu (Nord-oest)
yndan [øn DAN] (verb)
1 sí, som /estem (Nord-oest)
yn ddiamau [øn dhi A me] (adv)
1 sens dubte
yn ddïau [øn DHI e] (adv)
1 sens dubte
yn ddistaw bach [øn DHI stau BAAKH] (adv)
1 d'amagatotis
yndech [øn DEKH] (verb)
1 sí, sou /esteu (Nord-est)
ynden [øn DEN] (verb)
1 sí, sou /esteu (Nord-est)
yn do? [øn DOO] (frase)
1 = onid do; no era? no estava?
ynddi [ØN dhi] (prep)
1 = vegeu "yn"
ynddo [ØN dho] (prep)
1 = vegeu "yn"
ynddyn [ØN dhin] (prep)
1 = vegeu "yn"
yndw [øn DU] (verb)
1 sí, sóc / estic (Nord)
yndy [øn DI] (verb)
1 sí, és / està (Nord)
yndyn [øn DIN] (verb)
1 sí, son /estan (Nord)
yn eisiau [øn EI she] (frase)
1 requerit
yn erbyn [øn ER bin] (prep)
1 contra
yn farw [øn VA ru] (frase)
1 mort
yn fry [øn VRII] (adv)
1 a dalt
yn fy myw [øn vø MIU] (adv)
1 (mai) de la vida
ynfyd [ØN
vid] (adv)
1 dement, boig
2 mynd yn ynfyd wallgo’ posar-se
furibund (“anar boig dement”)
bod yn ynfyd wallgo’ estar furibund
(“anar boig dement”)
yn fynych [øn VØ nikh] (adv)
1 sovint
yn fyw [øn V¿W] (frase)
1 viu
yng [øng] (prep)
1 en, a (forma d'yn amb mutació de C,G - Caernarfon / yng Nghaernarfon,
Gwynedd, yng Ngwynedd)
yng : -yng-nghyfraith [ø NGHØ vreth] * (sufix)
polític (mab-yng-nghyfraith = fill polític, gendre)
yngan [Ø ngan] (verb)
1 pronunciar
ynghanol [ø NGHA nol] (prep)
1 al mig de
yn gynt [øn GINT] (adv)
1 més d'hora
yn hytrach [øn HØ trakh] (adv)
1 més aviat
yn llawes ei grys [øn LHAU es i GRIIS] (adv)
1 sense jaqueta / jersei, portant només camisa
yn lle [øn LHEE] (prep)
1 en comptes de
yn marw [øn MA ru] (frase)
1 morint
ynn [in] (plural) (plural form) veu: onnen = freixa
yn nhw [i nu] (verb)
1 són / estan
yn ni [i ni] (verb)
1 som / estem
yno [ø NO] (adv)
1 allà (lloc que no és veu)
yn nwfn eich calon [ øn nu-vun økh ka-lon] adv
1 el el fons del seu cor (“en (la) profunditat (de)l vostre cor”)
ETIMOLOGIA: (yn = en) + mutació
nasal + (dwfn = profunditat) + (eich = el vostre) + (calon = cor)
yn oes oesoedd [øn ois OI sodh] (adv)
1 per sempre
yn ofer [øn O ver] (adv)
1 inútilment
yn ogystal [øn o GØ stal] (adv)
1 també
1 yn ôl [ø NOOL] (prep)
1 segons
- yr Efengyl yn ôl Marc [ør e VE ngil ø nool MARK] * segons l'evangili de
Marc
2 yn ôl [ø NOOL] (adv)
1 fa (cinc) anys
2 enrere
- dair blynedd yn ôl [dai BLØ nedh ø NOOL] fa tres anys fa tres anys
- dod yn ôl [dood ø NOOL] (verb)
1 tornar
- yn ôl ac ymlaen [ø NOOL ag øm LAIN] (adv)
1 cap endavant i cap enrere
- yn ôl pob tebyg [ø NOOL poob TE big] (adv)
1 molt probalament
yn raddol [øn RA dhol] (adv)
1 gradualment
ynt [int] (verb)
1 (literari) són / estan
ynta fa [ øn-ta va ]
1 al sud-est, forma de onid e
(afegiment després d’un frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui
el verb es posa primer, per èmfasi). Català: no? oi? eh?
Dyna storm fu nithwr ynta fa?
(south-east) Quina tempesta hi va ser ahir, no?
yntau [ØN te] (pronom) ell també
ynte [øn TE] (prep)
1 (conjuncció) o
2 oi que sí?
yn unman [ø NIN man] (adv)
1 enlloc
yn wir [øn WIIR] (frase)
1 de veritat, veritablement
ynydu [ ø-nø -di] v
1 iniciar
iniciar en ynydu mewn
ETIMOLOGIA: (ynyd = inici) + (-u sufix per formar verbs)
yn y fan a’r fan [ øn ø van aar van] adv
1 en tal lloc, en un lloc indicat però
no especificat
aem at bobl y farchnad a dweud wrthynt fod “John Jones,
Ty^-gwyn,” neu ryw berson dychmygol arall, yn ymofyn ei weled yn y fan-ar-fan
Acercàvem la gent del mercat i els dèiem que John Jones, de Ty^-gwyn, o un
altre personatge inventat, els demanava veure en tal lloc
yn y Gymru gyfoes [øn ø GØM ri GØ vois]
(adv)
1 actualment a Gal·les
yn y Gymru Gymráeg [øn ø GØM ri gøm RAIG] (adv)
1 a les zones no anglicitzades
2 entre els gal·lesos no anglicitzats (" al Gal·lès gal·lès")
yn y Gymru sydd ohoni [øn ø GØM ri sidh o HO ni] (adv)
1 al país de Gal·les actual
ynys, ynysoedd [Ø nis, ø NI sodh] substantiu femení
1 illa
Ynys Afallon [ø nis a VA lhon] substantiu femení
1 paradís celta
2 zona identifica amb Glastonbury, Anglaterra del sud-oest - terres perdudes pels
gal·lesos ?cap al l'any 700
Ynysgedwyn [ ø-nis ged -win]
1 SN7709 àrea d'Ystradgynlais Isaf (Brycheiniog, comarca de Powys)
Forma local: ’Sgedwyn
2 escó al consell comarcal de Powys
ynys groesi, ynysoedd croesi [ø nis GROI
si] substantiu femení
1 illa de vianants
Ynys Gybi [ø nis GØ bi] substantiu femení
1 illa del nord-oest, a l'illa de Môn ('illa d'en Cybi')
Ynys Manaw [ø nis MA nau] substantiu femení
1 l'Ílla de Man
Ynysmeudwy [ ø-nis mei -dui]
1 SN7305 poble de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
Nom local: Smiitw
ETIMOLOGIA: (aparentment “ynys y meudwy” - ‘prat de l’ermità’)
NOTA: Explicació de la forma local Smiitw
..1/ Ynysmeudwy > *Y Smeudwy (pèrdua de la primera
síl·laba)
..2/ *Smeudwy (pèrdua de l’
“article” y)
..3/ *Smeudw al gal·lès col·loquial wy final [ui] > vocal w [u]
..4/ *Smiidw al sud, una [ei] de la
síl·laba tònica > vocal mig-llarga [i]
..5/ al sud-est, la “d” al començament de la síl·laba final > “t” (pèrdua de
la sonorització)
Ynys Môn [Ø nis MOON] f
1 l’illa de Mòn, al nord-oest de Gal.les
2 una comarca fins a 1974
2 (1974-1996) durant vint-i-dos anys, un districte ("dosbarth") de la
comarca de Gwynedd
3 comarca restaurada el 1996
trigolion Ynys Môn a Gwynedd els
habitants (de les comarques d') Ynys Môn i Gwynedd
yn ystod [ø NØ stod] (prep)
1 durant
Ynys Werdd, yr [ø nis WERDH] substantiu femení
1 l'Illa Verda = Irlanda
(Yorath) [yo rath] m
1 Grafia anglicitzada de Iorath,
forma del nom d’home Iorwerth al sud-est
1 yr [ør] * article definit el la els les
: vegeu y
2 yr [ør] partícula amb el verb BOD = ser, estar) [ør] * vegeu y [ø];
relatiu - dyna'r meddyg yr aeth ato - veus allà el metge que va anar a veure
yr oeddech chwi [ø ROI dhe khwi] (verb)
1 ereu / estàveu
yr oedd ef [ø ROI dhev] (verb)
1 (ell) era / estava
yr oeddem ni [ø ROI dhem ni] (verb)
1 erem / estàvem
yr oeddet ti [ø ROI dhe ti] (verb)
1 eres / estaves
yr oedd hi [ø ROIDH hi] (verb)
1 (ella) era / estava
yr oedd o [ø ROI DHOO ] (verb)
1 (ell) era / estava (Nord)
yr oeddwn i [ø ROI dhun i] (verb)
1 era / estava (jo)
yr oeddynt hwy [ø ROI dhint hui] (verb)
1 eren / estaven
yr un [ ør iin ] pronosubstantiu masculí
1 (amb partícula negadora ni / na / nid
/ nad ) cap, ni un,
Forma col.loquial ’run després d’una
vocal
yr un o cap de...
yr un ohonom; yr un ohonon ni cap de
nosaltres
yr un ohonoch; yr un ohonoch chi cap
de vosaltres
yr un ohonynt; yr un ohonÑyn nhw cap
d’ells
'phrynwn i 'run o'r llyfrau hyn no
compraria cap d'aquests llibres
1 does yr un... no n’hi ha ningú...
does yr un ato no n’hi ha ningú que
està a la seva alçada (“no n’hi ha ningú a ell”)
1 yr un... el de, la de
mi fydd yr ornest honno yn siwr o fod
tipyn yn galetach na'r un yn yr Ariannin
aquella contesa serà segurmanet més difícil que la de l’Argentina
yr wyf [ø RUIV] (verb)
1 sóc / estic
yr wyt [ø RUIT] (verb)
1 ets / estas
yr ych [ø RIIKH] (verb)
1 sou / esteu (Sud)
yr ydoedd ef [ø rø doi DHEEV] (verb)
1 (ell) era / estava
yr ydoedd hi [ø rø doidh HII] (verb)
1 (ella) era / estava
yr ydwyf fi [ø rø dui VII] (verb)
1 sóc / estic
yr ydwyt ti [ø rø dui TII] (verb)
1 ets / estàs
yr ydych chwi [ø rø di KHWII ] (verb)
1 sou / esteu
yr ydym ni [ø rø dim NII] (verb)
1 som / estem
yr ydynt hwy [ø rø dint HUI] (verb)
1 són / estan
yr ydyw ef [ø rø diu EEV] (verb)
1 (ell) és / està
yr ydyw hi [ø rø diu HII] (verb)
1 (ella) és / està
yr ym [ø RIIM] (verb)
1 som / estem (literari) (Sud)
ysbaddu [ø SPA dhi] (verb)
1 castrar
ysbaid, ysbeidiau [Ø spaid, ø SPAID ye] substantiu femení
1 estona
ysbail, ysbeiliau [Ø spail, ø SPEIL ye] substantiu femení
1 botí
ysbeilio [ø SPEIL yo] (verb)
1 espoliar
ysbiwr, ysbiwyr [ø SBI ur, ø SBI wir] substantiu masculí
1 espia
ysblennydd [ø SPLE nidh] (adjectiu)
1 esplèndid
ysbodol bysgod, ysbodolau pysgod [ø SPO dol BØ skod, ø spo DO le PØ skod]
substantiu femení
1 espàtula, pala (del peix)
ysbryd, ysbrydion [Ø sprid, ø SPRID yon] substantiu masculí
1 esperit
ysbrydol [ø SPRI dol] (adjectiu)
1 espiritual
ysbyty
SUBSTANTIU MASCULÍ
[ø spø ti]
PLURAL: ysbytai [ø spø tai]
1 hospital
ETIMOLOGIA: ysbyty < *esbyty < *osbyty (*osbyd + ty = casa). La forma britànica *ospít- < llatí ospites < hospites = hostes,
plural de hospes = hoste
ysgadenyn, ysgadan [ø ska DE nin, ø SKA dan] substantiu masculí
1 arengada
ysgafell, ysgafellau [ø SKA velh, ø ska VE lhe] substantiu femení
1 (precipici) plataforma sorgint
ysgafn [Ø ska vøn, Ø skaun ] (adjectiu)
1 lleuger
2 (malaltia , infecció) sense ser
perillosa, que no amenaça la vida
ffurf ysgafn ar falaria una forma
benigne
ysgallen
[ø-sga-lhen] substantiu femení
PLURAL ysgall [ø-sgalh]
1 Cynara cardunculus = card
2 ysgallen Fair (“card (de la Verge)
Maria”). També ysgallen wen (“card
blanc”) o ysgallen fraith (“card variegat”)
(:ç)Silybium marianum(ç:)
Ynys-yr-ysgallen-fraith (nom perdut)
(“(el) prat (de)l card blanc”)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911), es trobava com a nom de casa al capellania
d’Yr Eglwysnewydd, Caer-dydd
3 plu ysgell borrissol, pelussa de
card (“plumes (de) card”)
4 gwlaniach ysgall borrissol,
pelussa de card (“miquetes de llana (de) card”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: bretó askollenn
(= card), còrnic askallenn (= card)
ysgarlad [ ø- skar -lad] adjectiu
1 escarlata
gwraig ysgarlad dona de món
D’aquesta versicle de la Bíblia:
Datguddiad Ioan 17:3 Ac efe a’m dygodd i i’r diffeithwch yn yr
ysbryd: ac mi a welais wraig yn eistedd ar fwystfil o liw ysgarlad, yn llawn o
enwau cabledd, a saith ben iddo, a deg corn.
Revelacions 17:3 vaig veure una dona muntada sobre una bèstia escarlata
Cywennod claearwyn eu plu â chribau ysgarlad
Aviram amb plumes de blanc brillant i de cresta escarlata
ETIMOLOGIA: anglès scarlet <
francès escarlate un teixit fi,
paraula d’origen desconegut.
Francès modern écarlate (=
escarlata)
ysgawen,
ysgaw [ø SKAU en, Ø skau] substantiu
femení
1 saüc
ysgeler [ø SKE ler] (adjectiu)
1 atroç
ysglefrio [ø SKLEVR yo] (verb)
1 patinar
ysgol, ysgolion [Ø skol, ø SKOL yon] substantiu femení
1 escola
- ysgol annibynnol, ysgolion annibynnol [Ø skol a ni BØ nol, ø SKOL yon a
ni BØ nol] substantiu femení
1 escola 'independent' - que no rep ajuts de l'ajuntament
- ysgol baratói [ Ø skol ba ra TOI, ø SKOL yon ba ra TOI] ( f) escola 'de
preparació' - escola privada que prepara els alumnes per una escola secundària
fora del sistema estatal
- ysgol Basg, , ysgolion Pasg [Ø skol BASK, ø SKOL yon PASK] substantiu
femení
1 jornades de la Setmana Santa
- ysgol breifat, ysgolion preifat [ø skol BREI vat, ø SKOL yon PREI vat]
substantiu femení
1 escola particular, escola privada
- ysgol ddyddiol, ysgolion dyddiol [ø skol DHØDH yol, ø SKOL yon DØDH yol]
substantiu femení
1 escola on els alumnes no són internats
- ysgol eglwys, ysgolion eglwys [ Ø skol E gluis, ø SKOL yon E gluis]
substantiu femení
1 escola primària, pagada per l'estat però gestionada per l'església anglicana
- ysgol elfennol, ysgolion elfennol [Ø skol el VE nol, ø SKOL yon el VE
nol] substantiu femení
1 escola primària
- ysgol fabanod, ysgolion babanod [ Ø skol va BA nod, ø SKOL yon ba BA nod]
( f) parvulari = escola per nens entre cinc anys i set anys
- ysgol farchogaeth, ysgolion marchogaeth [ Ø skol var KHO geth, ø SKOL yon
mar KHO geth] (f ) picador, lloc on les persones aprenen a muntar
- ysgol fechgyn, ysgolion bechgyn [Ø skol VEKH gin, ø SKOL yon BEKH gin]
substantiu femení
1 escola per nois
- ysgol feithrin, ysgolion meithrin [ø skol VEITH rin] substantiu femení
1 escola bressol = escola de nens dels 3 als 5 anys
- ysgol feithrin Gymráeg, ysgolion meithrin Cymráeg [ø skol VEITH rin gøm
RAIG, ø SKOL yon MEITH rin gøm RAIG] substantiu femení
1 escola bressol en llengua gal·esa = escola de nens dels 3 als 5 anys
- ysgol ferched, ysgolion merched [Ø skol VER khed, ø SKOL yon MER khed]
substantiu femení
1 escola per noies
- ysgol foduro, ysgolion moduro [ Ø skol vo DI ro, ø SKOL yon mo DI ro] (
f) escola de conducció, autoescola
- ysgol fonedd, , ysgolion bonedd [ø skol VO nedh, ø SKOL yon BO nedh]
substantiu femení
1 internat privat de la noblessa anglesa
- ysgol gyfun, ysgolion cyfun [ Ø skol GØ vin, ø SKOL yon KØ vin] *
institut (insitut intergrat, és a dir lloc on s'ofereixen cursos acadèmics i
no-acadèmics, i on hi han estudiants de tots nivells) (dels 11 als 18 anys) en
contraposició a l'YSGOL RAMADEG i l'YSGOL FODERN
- ysgol gyfun Gymráeg, ysgolion cyfun Cymráeg [ø skol GØ vin køm RAIG, ø
SKOL yon KØ vin køm RAIG] substantiu femení
1 institut de llengua gal·lesa
- ysgol Gymráeg, ysgolion Cymráeg [Ø skol køm RAIG, ø SKOL yon køm RAIG]
substantiu femení
1 escola bilingüa gal.lesa i anglesa (lit: escola gal.lesa)
- ysgol gymysg, ysgolion cymysg [Ø skol GØ misk, ø SKOL yon KØ misk]
substantiu femení
1 escola no segregada, d'ambdós sexes
- ysgol gynradd, ysgolion cynradd [Ø skol GØN radh, ø SKOL yon KØN radh]
substantiu femení
1 escola primaria = escola per nens dels 7 fins als 11
- ysgol gynradd Gymráeg, ysgolion cynradd Cymráeg [Ø skol GØN radh køm
RAIG, ø SKOL yon KØN radh køm RAIG] * escola primaria en llengua gal·lesa =
escola per nens dels 7 fins als 11
- ysgol haf, ysgolion haf [ø skol HAAV, ø SKOL yon HAAV] substantiu femení
1 universitat d'estiu
- ysgol ramadeg, ysgolion gramadeg [ Ø skol ra MA deg, ø SKOL yon gra MA
deg] ( f) institut = centre estatal d'ensenyament secundari amb orientació
acadèmica per estudiants dels 11 als 18 anys que es seleccionen amb un exàmen
als onze anys, al final de l'educadió primària. (
- Ysgol Sul, ysgolion Sul [Ø skol SIIL, ø SKOL yon SIIL] substantiu femení
1 escola de doctrina cristiana que es fa els diumenges en una capella o
església, escola de catequisi
- ysgol undydd [ Ø skol IN didh, ø SKOL yon IN didh] ( f) jornada
- ysgol uwchradd, ysgolion uwchradd [Ø skol IUKH radh, ø SKOL yon IUKH
radh] substantiu femení
1 institut d'ensenyament secundari o mitjà (11-18
- ysgol uwchradd fodern, ysgolion uwchradd modern [Ø skol IUKH radh VO
dern, ø SKOL yon IUKH radh MO dern] substantiu femení
1 institut d'ensenyament secundari per estudiants que i es consideren com no
tenen prou nivell acadèmic o recursos econòmics per anar a l'ysgol ramadeg
(11-16 anys)
ysgoldy, ysgoldai [ ø SKOL di / dai] substantiu femení
1 escola (edifici)
ysgolfeistr, ysgolfeistri [ ø skol-VEIS-stir, ø skol-VEIS-stre] substantiu
masculí
1 professor, mestre
ysgolfeistres, ysgolfeistresau [ ø skol-VEI-stres, ø-skol-vei-STRE-se] (f )
professora, mestra
ysgolháig, ysgolheigion [ø skol HAIG, ø skol HEIG yon] substantiu masculí
1 erudit, savi
ysgolheictod [ø skol HEIK tod] substantiu masculí
1 erudició
ysgolheigaidd [ø skol HEI gedh] (adjectiu)
1 erudit
ysgolor, ysgolorion [ø SKO lor, ø skoLOR yon] substantiu masculí
1 alumne becari
ysgoloriaeth, ysgoloriaethau [ø sko LOR yeth, ø sko lor YEI the] substantiu
femení
1 beca
Ysgotyn, Ysgotiaid [ø SGO tin, ø SKOT yed] substantiu masculí
1 escocès
ysgrif, ysgrifau [ø SKRIIV, ø SKRI ve] substantiu femení
1 essaig (literari)
ysgrifbin [ø SKRIV bin] substantiu masculí
1 ploma
ysgrifen [ø SKRI ven] substantiu femení
1 escritura
ysgrifennu [ø skri VE ni] (verb)
1 escriure
ysgrifennydd, ysgrifenyddion [ø skri VE nidh, ø skri ve NØDH yon]
substantiu masculí
1 secretari
ysgrifenyddes, ysgrifenyddesau [ø skri ve NØ dhes, ø skri ve ne DHØ se]
substantiu femení
1 secretària
Ysgrythur [ø SKRI thir] substantiu femení
1 (escola) Història Sagrada
yr Ysgrythur Lân [ør ø SKRI thir LAAN] substantiu femení
1 Sagrada Escriptura
ysgub, ysgubau [Ø skib, ø SKI be] substantiu femení
1 garba
ysgubo [ø SKI bo] (verb)
1 escombrar
ysgubor
[ø-skî-bor] substantiu femení
PLURAL ysguborau
[ø-ski-bô-re]
1 graner – lloc de guardar fenc i gra, i de vegades bestiar
Tonysguborau (Tonsgubora) poble de
la comarca de Rhondda Cynon Taf (ton yr ysguborau - “(el) prat (de)ls
graners”). Nom anglès: Talbot Green
ETIMOLOGIA: ysgubor < ysgubawr < britànic, aparentment
< llatí *scopârium
De la mateixa arrel britànica: còrnic skiber
(= graner), bretó skiber (= graner);
irlandès scioból (= graner) és un
manlleu del gal·lès, una forma de la paraula ysgubor (= lloc per garbes) < scopae, scopârum (substantiu femení plural) = bris d’herba; garba)
NOTA: forma col.loquial: sgubor [skî-bor] – pèrdua de la primera
síl·laba
ysgubor ddegwm
[ø-skî-bor dhê-gum] substantiu
femení
PLURAL ysguborau
degwm [ø-ski-bô-re dhê-gum]
1 graner dels delmes; graner on antigament els delmes de la parròquia es
guardaven
ETIMOLOGIA: (ysgubor = graner) +
mutació suau + (degwm = delme)
Yr Ysgubornewydd
[ø-skî-bor neu-idh] -
1 localitat de la ciutat de Merthyrtudful
ETIMOLOGIA: ‘el nou graner’ (yr =
el) + (ysgubor = graner) + (newydd = new)
ysgubor wersyllu
[ø-skî-bor wer-sø-lhi] substantiu
femení
PLURAL ysguborau
gwersyllu [ø-ski-bô-re
gwer-sø-lhi]
1 ‘graner de fer camping’ – graner amb allotjament bàsic barat per viatgers,
facilitats mínimes per rentar-se i amb lavabos, i llits o lliteras per sacs de
dormir
ETIMOLOGIA: (ysgubor = graner) +
mutació suau + (gwersyllu = fer
camping); traducció del gal·lès ‘camping barn’
Ysgubor-y-coed
[ø-skî-bor ø kôid] substantiu femení
1 casal i localitat del nord de la comarca de Ceredigion
Cyngor Bro Ysgubor-y-coed Consell
del la Comunitat d’Ysgubor-y-coed
ETIMOLOGIA: ‘(el) graner (de)l bosc’ (ysgubor
= graner) + (y = el) + (coed = bosc)
ys gwn i [ø SKU ni] (frase)
1 e pregunto
ysgwydd, ysgwyddau [Ø skuidh, ø SKUI dhe] substantiu masculí
1 espatlla
ysgwyd llaw â [Ø skuid LHAU ] (verb)
1 donar la mà a
ysgyfant, ysgyfaint [ø SKØ vant , ø SKØ vent] substantiu masculí
1 pulmó
ysgyfarnog, ysgyfarnogod [ø skø VAR nog, ø skø ver NO god] substantiu
femení
1 llebre ('orellut')
ysigo [ø SI go] (verb)
1 = sigo
ystâd, ystadau [ø STAAD, ø STA de] substantiu femení
1 estat
2 polígon
- ystâd dai, ystadau tai [ø-staad DAI, ø-STA-de TAI] urbanització
- ystâd ddiwydiannol, ystadau diwydiannol [ø STAAD dhi wø di A nol, ø STA
de di wø di A nol] substantiu femení
1 polígon industrial
ystafell, ystafelloedd ('stafelloedd) [ø STA velh, sta VE lhodh] substantiu
femení
1 habitació
- ystafell arddangos [ø STA velh ar DHANG gos] substantiu femení
1 sala d'exposicions
2 (cotxes) sala de vendes??
- ystafell aros [øs STA velh A ros] substantiu femení
1 sala d'espera
- ystafell ddiogel, ystafelloedd diogel [ø STA velh dhi O gel, ø sta VE
lhodh di O gel] substantiu femení
1 cambra cuirissada
- ystafell ddosbarth, ystafelloedd dosbarth [ø ATA velh DHO sparth, ø sta
VE lhodh DO sparth] substantiu femení
1 classe
- ystafell ddysgu, ystafelloedd dysgu [ø STA velh DHØ ski, ø sta VE lhodh
DØ ski] substantiu femení
1 sala d'instrucció
- ystafell de, ystafelloedd te [ø STA velh DEE, ø sta VE lhodh tee]
substantiu femení
1 casa de te
- ystafell fwyta, ystafelloedd bwyta [ø STA velh VUI ta, ø sta VE lhodh BUI
ta] substantiu femení
1 menjador
- ystafell fyw, ystafelloedd byw [ø STA velh VIU, ø sta VE lhodh BIU]
substantiu femení
1 sala d'estar
- ystafell gefn, ystafelloedd cefn [ø STA velh GE ven, ø sta VE lhodh KE
ven] substantiu femení
1 sala de la part darrera de la casa
- ystafell goffi, ystafelloedd coffi [ø STA velh GO fi, ø sta VE lhodh KO
fi] substantiu femení
1 sala de cafè
- ystafell groeso, ystafelloedd croeso [ø STA velh GROI so, ø sta VE lhodh
KROI so] substantiu femení
1 recepció
- ystafell sbâr [ø STA velh SPAAR] substantiu femení
1 habitació de trastos
- ystafell wely, ystafelloedd gwely [ø STA velh WE li, ø sta VE lhodh GWE
li] substantiu femení
1 dormitori
- ystafell ymolchi [ø STA velh ø MOL khi] substantiu femení
1 habitació de bany
Ysteffan [ ø-stê-fan] substantiu masculí
1 Esteve
Eglwys Ysteffan SN350108 nom d’una
església anglicana del poble de Llansteffan
ETIMOLOGIA: El nom Steffan, com al
nom Llansteffan, amb y protètica –
aquest tipus de protèsi és típic de paraules en gal.lès antic < britànic
< llatí (1) ysgol (= escola) < llatí schôla, (2) ysgol (= escala) >
llatí escâla, etc. En el cas de “Ysteffan”, podria ser una forma artificial,
des d’un intent de fer conformar la paraula amb altres de “y- protètica”, i
evitar la combinació poc normal “s + consonant” al començament d’una paraula
ystod, ystodion [Ø stod, ø STOD yon ]
substantiu femení
1 falçat, falçada
2 capa 3 yn ystod = durant
ystof, ystofau [Ø stov, ø STO ve ] (mf) ordit
ystor
[ø -stor] substantiu masculí
1 resina
ystor cánabis resina de cànabis, de
les fulles seques i les flors
ETIMOLOGIA: britànic < llatí storax
(= estírax; resina de l'arbust "Styra Officinalis", antigament usada
en medecina i per fer encens i perfums) < grec storax, variant de styrax
Ystrad-dyfodwg [ø-strad dø- vo-dug] -
1 ST/0177 localitat (poble) de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf [rhon-dha kø-non taav], També
escrit Ystradyfodwg (que representa
més la pronunciació, però amaga el sentit). Noms alternatius: Yr Ystrad, Ystrad Rhondda
(1971) població: 6.530, proporció de gal.lesoparlants: 9%
ETIMOLOGIA: ‘(la) vall (de) Tyfodwg’ (ystrad
= vall) + mutació suau + (Tyfodwg
nom de sant de l’Església Celta, un dels tres sants als qualsés deidcada
l’església de Llantrisant, no gaire lluny d’aquí– els altres sants són Illtud i
Gwynno)
Ystrad Marchell [ø strad MAR khelh]
substantiu femení
1 la vall de Marchell
Ystradmynach [ø strad MØ nakh] substantiu femení
1 poble del sud-est ("vall del monjo") Vegeu: Cyngor Bwrdeistref
Sirol Caerffili
Ystrad Tywi [ø strad TØ wi] substantiu femení
1 la vall de Tywi
Ystradyfodwg
[ø-strad dø- vo-dug] substantiu femení
1 Vegeu Ystrad-dyfodwg
Ystrad
Ϋw [ø strad IU] substantiu femení
1 "veinat" (cwmwd) del centenar de Talgarth (país: Brycheiniog)
(Sud-est) "la vall d'Ϋw"
ystrodur
[ø- strô -dir] substantiu femení
PLURAL ystroduriau
[ø-stro-dur-ye]
1 albarda
2 sella
ETIMOLOGIA: gal.lès ystrodur < *ystrodúr < *strodúr < *strawdúr
< britànic *strâtûr- < llatí strâtûra < strâtum (= cosa estendida, manta per a tapar els cavalls) < sternere, strâtum (= estendre)
ystryw, ystrywiau [Ø striu, ø STRIU e]
(mf) truc
ystum, ystumiau [Ø stim, ø STIM ye] substantiu femení
1 revolt
Ystumanner [ø sti MA ner ] substantiu femení
1 topònim, "revolt del vedell"
Ystum-taf [ø stim TAAV] substantiu femení
1 zona de Caer-dydd "revolt (del riu) Taf"
Ystwyll (Dydd Ystwyll) [Ø stuilh diidh Ø stuilh] substantiu masculí
1 Dia de Reis
1 ystwyth [Ø stuith] (adjectiu)
1 flexible
2 Ystwyth [Ø stuith] substantiu femení
1 nom de riu del centre del país
ystwythder [ø STUITH der] substantiu masculí
1 flexibilitat
ystyfnig [ø STØV nig] (adjectiu)
1 tossut
ystyr, ystyron [Ø stir, ø STØ ron ] substantiu femení
1 sentit
ystyried [ø STØR yed] (verb)
1 considerar
ystyrlon [ ø-stør-lon] adj
1d’una manera significativa
Ni all iaith fodoli heb bobl i’w siarad
ac ni all unrhyw gymuned weithredu’n ystyrlon heb iaith.
Una llengua no pot existir sense persones per parlar-la i cap comunitat pot
funcionar d’una manera significativa sense una llengua language.
yw [IU] (verb)
1 és / està
yw
yw [iu] en monosíl.labes > yw [øu] en formes derivades
cyw plural cywion
- yw e [IU e] (verb)
1 és / està (ell)
- yw hi [IU i] (verb)
1 és / està (ella)
ywa
[ø -wa] substanti masculí
Gal·les del Sud-est
1 oncle; vegeu ewa
ywen
[øu-en] substantiu femení
PLURAL yw
[iu]
1 teix Taxus baccata (sovint en
cementiris probablament com a símbol d'una vida eterna)
Dodwyd gweddillion yr hen filwr i
orffwys dan gysgod yr ywen ddu ganghennog
Els restos del vell soldat es van posar a descansar sota l'ombra del teix negre
brancut
2 Heol Tonyrywen nom d'un carrer de
Caer-dydd ("Ton-yr-Ywen Avenue"). Del nom d'una granja ara
desapareguda ("(el) prat (de)l teix")
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911), diu (traducció de l'anglès) "Una granja al costat
oriental de la carretera de Llanishen, a la tercera pedra mil·lar de Caer-dydd,
sobre Y Mynydd Bychan {nom d'una terra comuna}"
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic; de la mateixa arrel britànica: bretó ivinenn (= teix)
Ywain [Ø wen] substantiu masculí
1 nom d'home - forma obsoleta d'Owain, Owen
Zëws [ZE us] substantiu masculí
1 Zeus
zinc [ZINGK] substantiu masculí
1 zinc
zw [ZUU] substantiu masculí
1 zoo (també: "sw")
·····
1037c Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de
la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants. El gal·lès és
una llengua celta, pròpia del País de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era
la llengua de tota l'illa de la Gran Bretanya, abans de l'arribada dels
invasors irlandesos al nord (on van crear Escòcia) i els invasors germànics
(que van crear la seva nació d'Anglaterra a les terres celtes conquerides). Té
mig milió de parlants a Gal·les, i probablament mig milió més fora de Gal·les
Adolygiad diweddaraf - darrera actualització 16 02 2002 – 10 03 2003 :: 29 06
2003
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page
from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CATALUNYA-CYMRU