http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_tr_1198c.htm
Yr Hafan / Home Page
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
tra [TRAA] (prep) mentre
tra [TRAA] (adv) molt (literari)
-tra chyfoethog [tra khø VOI thog] molt ric
tractor, tractorau [TRAK tor, trak TO re] (m) tractor
traed [TRAID] (forma plural)
vegeu troed [TROID] = peus
traed moch [ traid mookh ]
1 desordre
bod yn draed moch (1) (lloc) (estar) damunt davall, (ser) desordenat (2)
(persona) ser en un mal tràngol
roedd y stafell yn draed moch l’habitació era feta una desastre
gwneud traed moch o’r cwbl fer un embolic
de tot
mynd yn draed moch ar acabar malament per
mi eith yn draed
moch arnon ni os na frysiwn ni tot s’acabarà malament per nosaltres si no
fem pressa
2 desordre, caos, confusió
mynd yn draed moch (reunió) acabar
fet un garbuix (?)
Esboniodd sut yr aeth pethau yn draed moch yn y gymdeithas
Va explicar com l’associació és va fer un garbuix
dyma ni’n dod i drafod y cynnig ac aath y cyfarfod yn draed moch ar unwaith
Vam abordar la proposta i la reunió va caure en el caos
ETIMOLOGIA: “peus de porcs” (traed = peus) + (moch = porcs) Es
diu que l’expressió vé del fet que un porc que intenta nedar es talla el coll
amb els seus peus
traeth, traethau [TRAITH, TREI the] (m) platja
traethawd, traethodau [TREI thaud, trei THO de] (m)
1 tesi, tesina
2 assaig
traethawd arobryn assaig guardonat
traethell, traethellau [TREI thelh, trei THE lhe] (f) banc de sorra
traeth
gwyllt [ traith gwilht ] substantiu
masculí
PLURAL traethau
gwylltion [ treith-ye gwølht-yon]
1 arenes movedisses, zona de sorra molla gens ferma on objectes pesats
s’enfonsen
ETIMOLOGIA: “platja salvatja” (traeth = platja) + (gwyllt = salvatge)
traethlin [treith -lin] substantiu femení
PLURAL traethlinau
[treith- lî-ne]
1 línia entre la terra i l’aigua
ETIMOLOGIA: (traeth = platja) + mutació suau + (llin = línia)
Y Traeth Mawr [ø traith maur ] -
1 (SH5939) platja del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
2 (SM7326) platja de la comarca de Penfro, Gal·les del Sud-oest
ETIMOLOGIA: “la gran platja” (y =
article definit) + (traeth = platja)
+ (mawr = gran)
traethu [TREI thi] (v) declarar
trafaeliwr [m] * variant ortogràfica de
trafeiliwr
trafal, trafals/trafeiliau [TRA vals, tra VEIL ye] (f) (Nord) ronda de viatjant
trafeiliwr, trafeilwyr [tra VEIL yur, tra VEIL wir] (m) representant, viatjant
traffig [TRA fig] (m) trànsit
traffordd, traffyrdd [TRA fordh, TRA firdh] (f) autopista
trafod [TRA vod] (v) discutar
tragwyddoldeb
[ tra-gui- dhol -deb] substantiu
masculí
1 eternitat
am dragwyddoldeb eternament
2 Bíblia y bryniau tragwyddoldeb
les collades eternes
Genesis 49:26 Rhagorodd
bendithion dy dad ar fendithion fy rhieni, hyd derfyn bryniau tragwyddoldeb:
byddant ar ben Joseff, ac ar gorun yr hwn a neilltuwyd oddi wrth ei frodyr.
Gènesi 49:26 ....
Deutoronium 33:15 Ac â hyfrydwch
pen mynyddoed y dwyrain, ac â hyfrydwch bryniau tragwyddoldeb
Deuteronomi 33.15 ...
ETIMOLOGIA: (tragwyddol = etern) + (-deb = sufix per formar substantius
abstractes)
trai [TRAI] (m) reflux
Trallwng, y [ø TRA lhung] (f) ("el pantà")
1
ciutat del nord-est
2
poble de Môn (Nord-oest) (Llannerchhudol)
transh [transh] (substantiu
masculí
PLURAL transhus
[tran -shis]
1 trinxera, fossa
2 camí pel bosc
3 en noms d’alguns llocs del sud-est:
(1) Tynytransh (“(la) granja (de) la
fossa / el sender”) nom d’una granja de Llanharri (comarca de Rhondda Cynon
Taf)
(2) Y Transh (“la fossa / el
sender”) nom d’una granja de Stormy Down, comarca de Bro Morannwg, al costat d’un
camí que es dirigeix cap al poble de Trelales (SS/8581 a la parròquia de
Llandudwg Uchaf “Tythegston”).
(3) Y Transh (“la fossa / el
sender”) SO/2700 localitat de l’oest de la ciutat de Pont-y-pwl (comarca de
Torfaen)
(4) Coed y Transh (“(el) bosc (de)
la fossa / el sender”) a Llanfihangel y Fedw, comarca de Casnewydd
ETIMOLOGIA: anglès trench (= fossa)
< francès antic trenche (= cosa
tallada) > trenchier (= tallar)
< Latin truncâre (= tallar);
francès modern tranche (= llesca de
pa; seccío transversal; porció, etc), tranchée
(= fossa), trancher (= tallar)
traphont
[trâ -font] substantiu femení
PLURAL traphontydd
[tra-fon-tidh]
1 viaducte = pont que porta una carretera o un ferrocarril a través d'una vall
ETIMOLOGIA: (tra- = prefix
intensificador) + mutació espirant + (pont
= pont)
traphont
ddwr [trâ -font duur] substantiu femení
PLURAL traphontydd
dwr [tra-fon-tidh duur]
1 aqueducte = pont que porta un canal a través d'una vall
ETIMOLOGIA: (traphont = viaducte) +
mutació suau + (dwr = aigua)
tras, trasau [TRAAS, TRA se] (f) descendència
trásiedi, trasiedïau [TRA she di, tra she DI e] (f) tragèdia
traul, treuliau [TRAIL, TREUL ye] (m)
1 gastament, consumpció
2 diffyg traul [di fig TRAIL] (f) - indigestió
trawiad ar y galon
SUBSTANTIU MASCULÍ
[trau yad ar ø ga lon]
PLURAL: trawiadau... [trau ya
de]
1 infart
·······mae ysmygu yn cynyddu'r perygl
o gael trawiad ar y galon
·······el fumar incrementa el perill de tenir un infart
ETIMOLOGIA: 'un cop sobre el cor'
trawsblannu
[trau SPLA ni] (v) transplantar (organ, planta) transplant (organ, plant)
trawst, trawstiau [TRAUST, TRAUST ye] (m) biga
tre' [TREE] (f) vegeu: tref / tre' [TREE] = ciutat see: tref / tre [TREEV,
TREE]
Trebor
[ trê -bor] substantiu masculí
1 nom d’home. De fet, és el nom Robert
al revés. El primer exemple d’aquest és el pseudònim del poeta Robert Williams
de Llanrhychwyn, Gwynedd (1830-1877), que es deia Trebor Mai (“Trebor del més de maig”), però de fet la frase anglès
‘I am Robert’ (sóc en Robert) al revés.
2 Trebor Lloyd Jones (1909-1979), autor nescut a Y Bala, Gwynedd
trech dwy
wrach nag un [ treekh dui
wraakh naag iin ]
1 més val quatre ulls que dos
ETIMOLOGIA: “més fortes dues bruixes que una”
(trech = més fort) + (dwy = dues) + mutació suau + (gwrach = bruixa) + (nag = que, forma de na davant una vocal) + (un = un)
trech gwlad nac
arglwydd [ treekh gwlaad naag ar-gluidh ]
1 mai no dura la tirania
ETIMOLOGIA: ('és més fort un país que
no pas un senyor') (trech = més
fort) + (gwlad = país) (nac = que, forma de nac davant una vocal) + (arglwydd = senyor)
trechaf
treisied, gwannaf gwaedded [ trê-kha
trei-shed, gwa-na gwei-dhed
1 "la llei del més fort", no hi ha compassió per als desvalguts;
'que oprimiguin els més poderosos, que cridin els més dèbils'
ETIMOLOGIA: “que (el) més fort
oprimeixi, que (el) més dèbil cridi” (trechaf
= el més fort) + (treisio = oprimir;
-ed terminació de la tercera persona
singular de l’imperatiu), (gwannaf =
el més dèbil) + (gwaeddu = cridar; -ed terminació de la tercera persona
singular de l’imperatiu)
NOTA: Sovint només es diu la primera
part de la dita – trechaf treised;
la resta queda entesa.
Tre-din [ tre-
diin ] substantiu femení
1 mynd i Dre-din (empresa) fallir
ETIMOLOGIA: ‘poble (del) cul’ (tref /
tre = granja (en topònims); poble, ciutat) + mutació suau + (tin = cul)
tref [ treev ] substantiu femení
PLURAL trefi [
trê -vi]
forma col.loquial: tre [tree]
1 (topònims) masia
2 gran poble, ciutat
y dre, the town = name given to the
nearest own
tref gaerog ciutat envoltada per una
muralla
Mynydd y Dre terra alta de la ciutat
ce Conwy, nom anglès “Conway Mountain”
3 (Gal·les del Sud-est) llar = casa
aros yn nhref quedar-se a casa
mynd o dre marxar de casa, sortir de
casa
bod yn dre (bod yn nhref) estar a casa
tua thref cap a casa,
col..oquialment sha thre
mynd sha thre anar cap a casa
4 bwrdeistref ciutat amb privilegis
fiscals
5 un example d'una ciutat identificada pel sobre nom dels habitants és
Caernarfon (Gwynedd)
Tre'r Cofis ("ciutat dels
'cofis'"). La paraula cofi (=
paio, tio) és de l'anglès 'cove' (= paio, tio), amb el sufix dimiutiu gal·lès -i. D'aquesta associació amb la ciutat,
també vol dir "habitant de Caernarfon", El Diccionari Webster diu que
'cove' és 'segons sembla del romaní kova
(= criatura)'.
6 algunes ciutats s'identifiquen en alguns contexts pel nom d'algun fill
il·lustre o filla il·lustra
tref Glyn Dwr ("(la) ciutat
(de) Glyndwr") = Machynlleth, on Owain Glyn Dwr va fundar un parlament a
l'any 1406
tref Daniel Owen ("(la) ciutat
(de) Daniel Owen") = Yr Wyddgrug, d'aquest novelista celebrat (1836-1895),
7 algunes ciutats s'identifiquen en alguns contexts pel nom d'alguna
característica coneguda
Tre'r Sosban sobrenom per la ciutat
de Llanelli ('la ciutat de l’olla', de la molt coneguda cançó ‘Sosban Fach’
d’aquella ciutat – ‘petita olla’)
ETIMOLOGIA: gal.les tref (ara
femení, antigament masculí) < britànic *treb-
= casa, família < cèltic, cf
cartre (m)
De la mateixa arrel britànica: bretó trev
(f) = divisió de parròquia
irlandès: treibh = casa, família,
tribu
Cf una evoluvió semblat del sentit
(1) en anglès: anglès antic tuun (= tancat, granja) > town
(= ciutat). En alemany és der Zaun (=
tanca)
(2) en francès – llatí villa (=
casa), francès ville (antigament = granja, poble) > ville (= ciutat)
trefi [TRE vi] (pl) (forma plural) vegeu tref / tre' [TREE] = ciutat (plural form) See: tref / tre [TREEV, TREE]
trefn, trefnau [TRE ven, TREV ne]
(f)
1 ordre, arranjament, disposició regular
2 dodrefnyn moble, plural dodrefn mobles
dodrefn (= mobles; antigament =
habitació) < dy-o-drefn
(do prefix = ‘a’) + mutació suau + (gwo prefix = sota) + mutació suau + (trefn = ordre)
trefnu [TREV ni] (v) organitzar
trefnwr, trefnwyr [TREV nur, TREVN wir] (m) organitzador
- trefnwr angladdau [TREV nur an GLA dhe] (m) director de servei de pompes fúnebres
Trefor [TRE vor] (f) 1 topònim
("masia gran") 2 nom d'home
trefwr [ trê -vur] substantiu
masculí
PLURAL trefwyr [ trev -wir]
1 ciutadà, persona de ciutat
trefwyr la gent de la ciutat
trefwyr Dyffryn Tywi la gent de les ciutats de la vall del riu Tywi
ETIMOLOGIA: (tref = ciutat) + (-wr sufix = home)
Trefyclo [tre vØ klo] (f) topònim; 'tref y clawdd' la vila de la
fossa; nom anglès - Knighton
Tre-grug [tre GRIIG] (f) topònim; 'masis del bruc'
treiglo [TREI glo] (v) (gramàtica
gal·lesa) mutar una consonant
treio [TREI o, TRI o] (v) intentar
Tre-lew [tre LEU] (f) poble de la
Patagònia
Tremffrancon
[ trem frang -kon] -
1 nom de carrer de Bangor (comarca de Gwynedd)
ETYMOLOGY: (“vista (de) (Nant) Ffrancon”) (SH6363 vall del riu Ogwen entre
Bethesda i Llyn Ogwen)
(trem = vista) + (Ffrancon)
tremle, tremleoedd [TREM le, trem LE odh]
(m) mirador
trên, trenau [TREEN, TRE ne] (m) tren
Treoda
[tre-ô-da] -
1 (1) nom d’una granja de Yr Eglwysnewydd, comarca de Caer-dydd
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911), “An ancient messuage in the village of
Whitchurch, immediately north of the remains of Whitchurch Castle” (Una masia
antiga al poble de Yr Eglwysnewydd, just al nord deles restos del Castell de Yr
Eglwysnewydd)
(2) granja de Dyffryn, Bro Morgannwg
ETIMOLOGIA: (tre = masia) + (Oda nom)
Tre'r
Cofis [treer ko -vis] substantiu femení
1 sobrenom de la ciutat de Caernarfon (Gwynedd)
ETIMOLOGIA: "ciutat dels 'cofis' ". Un cofi és un habitant de Caernarfon, de l'anglès cove (= paio) (en el seu origen una paraula romaní = home) amb l'afegiment
del sufix diminutiu gal·lès –i
Tre'r-ddôl [treer- dhool ] substantiu femení
1 SN6592 localitat de la comarca de
Ceredigion
ETIMOLOGIA: “(la) trêv (de)l prat fluvial” (tref = “trêv”, masia) + (yr
article definit) + mutació suau + (dôl
= prat de revolt de riu)
Tre’r Delyn [treer dê-lin]
1 casa pairal de la parròquia de
Pencraig, comarca de Powys. Nomanglès: Harpton Court. (‘cort de la masia de
l’arpa’). Aquí va néixer l’historiador
John Lewis (1548?-1616?), autor de l’obra en llengua anglesa “The History of
Great Britain... til the Death of Cadwaladr” (La Història de la Gran
Bretanya... fins a la mort d’en Cadwaladr) (publicat per primera vegada el
1729, més d’un segle després de la seva mort)
ETIMOLOGIA: “(la) trêv (de) l’arpa” (tref
= “trêv”, masia) + (yr article
definit) + mutació suau + (telyn =
arpa)
treth [treeth]
substantiu femení
PLURAL trethi
[trê -thi]
1 impost
2 càrrega, feix
3 càrrega, feix = estrès
4 twyllwr trethi un que no paga els
impostos
5 efadwr trethi un que trobo mètodes
legals per no pagar els impostos
6 ad-daliad treth devolució
d'impostos
7 blwyddyn drethi, plural blynyddoedd trethi = any fiscal
8 casglu trethi (m) recaptació
d'impostos
9 codi treth (ar rywun) carregar
(algú) amb un impost ("llevar impost sobre...")
10 codi trethi (ar rywbeth) imposar
un impost sobre (alguna cosa), gravar; ("llevar impost sobre...")
11 di-dreth lliure d'impostos
("sense impost")
12 hafan rhàg trethi paradís fiscal
("refugi davant impostos")
13 eithrio (rhywun) rhàg talu trethi
exemptar (algú) de pagar impostos
trethadwy
[tre- thâ-dui] adjectiu
1 imposable, subjects a impost
2 incwm trethadwy renda imposable
3 anhrethadwy gravable, no imposable
ETIMOLOGIA: (treth- arrel de trethu = imposar) + (-adwy sufix)
treth incwm
[treeth ing -kum] substantiu
femení
1 impost sobre la renda
2 datganiad treth incwm declaració
de la renda
3 ffurflen dreth incwm formulari de
la declaració de la renda; forma curta ffurflen
dreth
treth ar werth (TAW) [treeth ar WERTH] (f) IVA
trethu
[ trê -thi] verb
(verb amb objecte)
1 imposar un impost sobre, gravar
2 posar un impost (sobre alguna cosa)
3 trethu eich nerth ser una càrrega
molt pesada per (algú) ("carregar la vostra força")
4 trethu eich amynedd aabar la
paciència d'algú
ETIMOLOGIA: (treth = impost) + (-u sufix per formar verbs)
treth y pen [ treeth ø pen ] substantiu femení
1 capitació ("impost del cap")
Tretomas
[ tree- to -mas] substantiu
femení
1 (ST1888) localitat de Cwm Rhymni (Morgannwg Ganol)
Nom anglès: Thomastown
ETIMOLOGIA: (la) vila (de) Tomas (tre,
forma col·loquial de tref = ciutat;
urbanització) + (Tomas = Tomàs). Nom
d'una urbanització construida a finals del segle 1800 per els seus treballadors
per un propietari d'un pou de carbó, W.J. Thomas]
Tre-twr
[ tree- tuur ] substantiu femení
1 (SO1821) localitat de Brycheiniog (Powys)
Nom anglès: Tretower
ETIMOLOGIA: (la) 'trêv' (de) la torre [tref)
+ (yr) + (twr)
Treuddyn [
trei -dhin] substantiu femení
1 (SJ2558) poble de la comarca de Y Fflint
2 fins el 1997 era del districte d'Alun a Glannau Dyfrdwy (Clwyd)
3 una parròquia d'aquest lloc
ETIMOLOGIA: gal.lès Treuddyn < Trefddyn = "trêv
fortificada"; (tref) ) +
mutació suau + (dynn = fortalesa)
NOTA: localment el nom es diu Tryddyn [trø-dhin]
treuliad
[ treil -yad] substantiu masculí
1 digestió diffyg treuliad =
indigestió ("manca de digestió")
(= diffyg traul)
treuliau
[ treil -ye] n pl
1 despeses
Forma plural de traul
treulio
[ treil -yo] verb
1 (verb amb objecte) (temps) passar;
Treuliodd beth amser yn Iwerddon =
va passar un temps a Irlanda
Un bore Sadwrn braf aeth Mr. Arthur Owen
gyda’i deulu i dreulio diwrnod ar lan y môr
One fine Saturday morning Mr. Arthur Owen went with his family to spend a day
at the seaside.
2 (verb sense objecte) consumir-se, fer-se malbé de tant fer-lo servir; mae'r carped yn dechrau treulio = la
catifa comença a gastar-se??
3 (verb amb objecte) gastar; mae wedi
treulio ei sgidiau = ha gastat les seves sabates
treulio ei drwser
4 (verb amb objecte) (menjar) digerir, pair
5 (Geologia) hindreulio (roca)
desgastar-se ("temps-gastar")
ETIMOLOGIA: (traul = gastament,
consumpció) + (-io)
NOTA: (1) tercera persona singular (=
gastarà) : (literària) treulia,
(col·loquial) treuliff
(2) (Gal·les del Sud) treulo (la pèrdua de la i al principi de la síl·laba final (io
> o) és normal al Sud)
Tréwyn
[ tre -win]
1 (SO3222) poble de la comarca de Mynwy
Nom anglès: Wynston
NOTE: Although the form Tre-wyn would be expected, with the accent on the final
syllable, the accent has shifted to the first syllable. (To indicate that Trewyn is not a misspelling
of Tre-wyn, we have placed an accent on the element with unusual stress; other
examples of this in place names are Abérffraw
(*Aber-ffraw would be the expected form), Penýberth (*Pen-y-berth) in the Llyn peninsula, Trefýclo (also Tref-y-clawdd) in Powys
on the border with England, Nántmel
(*Nant-mêl) in Powys, etc)
tri [TRII] (m) tres (3, forma masculina) forma femenina = tair
triagl [TRI ag] (m)
1 melassa
La forma col.loquial és triag
1 En gal.lès parlat, una l final
des+rés de b / d / g s’omet
Altres exemples són: posib (posibl = possible), danad (danadl = ortigues), peryg
(perygl = perill).
triagl du [tri ag
DII] (m) melassa de color negre
triagl melyn [tri ag ME lin] * xarop
de sucre
triawd, triawdau [TRI aud, tri AU de] (m) trio
trigain [TRI gen] (m) sixanta
("tres vints")
trigo [TRI go] (v) 1 viure, estar-se
(en un lloc) 2 (animal) morir
trim, trims / trimiau [TRIM, TRIMS / TRIM ye] (m) adorn
Trimsaran [trim SA ran] (f) topònim,
poble del sud-oest
1..trin [TRIIN] (v)
1
tractar
2 cael trin eich gwallt arreglar-se els cabells
2..trin [TRIIN] (f)
1 batalla, conflicte, tribulació
doeth drannoeth y drin criticar a
postrior (“savi l’endemà de la tribulació”)
Trinant [TRI nant] (f) topònim - "tres rieres"
trindod
[trin -dod] substantiu femení
PLURAL trindodau
[trin-dô-de]
1 trinitat; condició de ser triple
2 trinitat - un grup de tres considerat com a unitat, tres en un.
3 tres deus
4 la Trinitat = el Deu dels cristians ortodoxes, considerat com a compost de
tres persones - el Pare, el Fill i l'Esperit Sant Y Drindod Sanctaidd the Holy Trinity
5 Eglwys y Drindod Sanctaidd
“Església de la Sagrada Trinitat”, una església dedicada a la Sagrada Trinitat
Eglwys y Drindod església de
Ystradmynach (comarca de Caerffili)
Eglwysydrindod ST3489 localitat de
Casnewydd; nom anglès: Christchurch
Coleg y Drindod Col·legi de la
Trinitat, Llanbedr Pont Steffan; part de la Universitat de Gal·les
6 Llandrindod (qv) SO0561 una ciutat de la comarca de Powys
(Llan y Drindod - (l') església (de) la trinitat)
7 Sul y Drindod diumenge de la
Trinitat, festa de la Sagrada Trinitat, el diumenge després de diumenge de
Pentacosta o Segona Pasqua
8 tymor y Drindod ("el semestre
de la festa de la Sagrada Trinitat" = en algunes institucions
d'ensenyament, per el semestre de l'estiu)
9 Ty'r Drindod diumenge de la
Trinitat, el diumenge després de
10 bwa’r Drindod nom alternatiu de l’arc iris (“arc de la Trinitat”)
(normalment: enfys)
ETIMOLOGIA: trindod < tríndawd < *trin'dáwd < *trinidáwd
< britànic < llatí < trînitât-em
< trînitâs; trînus = triple.
Si ha hagués llatí trinitât- > trin'tât hauria resultat la forma *trinnawd;
Altres llengües britàniques: bretó treinded
(= trinitat)
triniaeth, triniaethau [TRIN yeth, trin
YEI the] (f) tractament
triog [TRI og] (m) vegeu: triagl
triongl, trionglau [TRI o ngøl, tri O ngle] (m) triangle
trip, tripiau [TRIP, TRIP ye] (m) viatge
- trip ysgol Sul [trip ø skol SIIL] (m) sortida de l'escola dominical (a la platja)
triphlyg [TRI flig] (adj) triple
Trisant [TRI sant] (f) topònim
"tres sants"
trist [TRIST] (adj) trist
- trist gennyf fod... [TRIST ge niv
vood] (adj) em dol que... (literalment:
"trist amb mi que")
tristáu [tris TAI] (v) entristir
tristfawr [TRIST vaur] (adj) de gran
tristesa
tristwch [TRI stukh] (m)
1 tristesa
2 bod tristwch ar ôl haver-hi tristesa després que marxés
Symudodd o Langurig i Gilfynydd i fyw, a
bu tristwch ar ei ôl yn ei hen ardal
Es va traslladar de Llangurig a viure a Cilfynydd, i hi va haver tristesa al
seu district nadiu en la seva absència
triw [TRIU] (adj) fidel
triwant
[triu -ant] substantiu masculí
PLURAL triwantiaid
[triu-ant-yed]
1 escolar que fa campana
2 chwarae triwant fe campana
("jugar (el) 'triwant'")
ETIMOLOGIA: anglès truant, 1300-
< francès truant < gal;
francès modern truand = delinqüent,
gàngster, captaire; cf gal.lès truan =
persona desgraciada
..1 tro, troeon [TROO, TROI on] (m)
1 volta
2 Daw ei dro i bawb cada porc té el
seu Sant Antoni (“vindrà el seu torn a tothom”)
3 tro trwstan, troeon trwstan [troo TRU
stan, troi on TRU stan] (m) daltabaix
..2 tro [troo ]
-
1 arrel del verb troi (= llaurar)
usada com a participi passat (= llaurat)
cae tro = camp llaurat
2 cadair dro cadira giratòria
‘cadira (de) girar’ (cadair =
cadira) + mutació suau + (tro, arrel
de troi = girar-se)
trochiad caws, trochiadau caws [trokh yad
KAUS, trokh YA de KAUS] (m) crema de
formatge per sucar-hi bastonets de pa, etc
troed, traed [TROID, TRAID] (m)
1 peu
2 clymu rhywun draed a dwylo
hogtie somebody lligar els peus i les mans d’algú
3 ar flaenau ei draed [ar VLEI ne i
DRAID] (adv) de puntetes
4 nerth ei draed [nerth i DRAID] (adv) ràpidament
"(amb la) força (de)ls seus peus"
troellen, troellennau [TROI lhen, troi LHE ne] (f) espiral
troellwr
[ troi -lhur] substantiu femení
PLURAL troellwyr
[ troilh -wir]
1 disc jockey
2 (ocell) enganyapastors
ETIMOLOGIA: (troell- arrel de troelli
= girar) + (-wr sufix = home)
trogen
[trô -gen] substantiu femení
PLURAL trogod
[trô -god]
1 paparra
gwaredu ci o drogod treure-li les
paparres a un gos
ETYMOLOGY: trogen < torogen < (torog = paparres) + (-en
sufix afegit a substantius per fer una forma singular d’un substantiu
col.lectiu o plural); < britànic
En bretó: teureug, plural teureuged
troi [TROI] (v)
1 girar(-se)
2 ei
throi hi marxar
‘girar-la’ (ei = seva) + mutació
aspirada + (troi = girar) + (hi (d’)ella)
rhaid imi ei throi hi He de marxar /
tocar el dos
ei throi hi am adre marxar cap a
casa
troi eich bodiau
[ troi økh bod -ye]
1 girar els polzes
ETYMOLOGY: (troi = girar) + (eich = el vostre) + (bodiau = polzes, plural de bawd = polze)
troi ymláen
VERB
[troi øm lain]
1 encendre (llum, ràdio, etc)
·······bellach does dim pwrpas troi Radio
Cymru ymláen
·······ara no val la pena encendre Radio Cymru
ETIMOLOGIA: traducció parcial de l'anglès 'turn on'; troi = girar + ymláen =
endavant
trombôn ,
tombonau [trom BOON, trom BO ne] (m) trombó
trosedd, troseddau [TRO sedh, tro SE dhe] (m) delicte, crim, infracció
troseddu [tro SE dhi] (v) violar la
llei, delinquir
troseddwr, troseddwyr [tro SE dhur, tro SEDH wir] (m) 1 delinqüent 2 infractor
trothwy, trothwyau / trothwyon [TRO thui, tro THUI e / tro THUI on] (m) llindar
trotian [TROT yan] (v) trotar, fer
trotar
trowsus, trowsusau [TROU sis, trou SI se] (m) pantalons: variant de trywsus
- trowsus bach [trou ser BAAKH] (pl) pantalons
curts (Nort) (North)
trowynt, trowyntoedd [TRO wint, tro WIN todh] (m) terbolí
truan, trueniaid [TRI an] (m) pobre,
desgraciat
trueni [tri E ni] (m) pena,
llàstima, greu
- cymryd trueni ar [køm rid tri E ni ar] (frase) compadir (algú), apiadar-se (d'algú)
truenus [tri E nis] (adj) llastimós,, commovedor
truenusrwydd [tri e NIS ruidh] (m) lamentabilitat
trw- [tru] (prep) radical de trwy (primera i segona persones)
trwch
[truukh] substantiu masculí
PLURAL trychion
[trøkh -yon]
1 tallada
2 gruix
nid yw harddwch ond trwch croen
no n’hi ha prou amb la bellesa externa (“la bellesa no és sinó (el) gruix (de)
pell”)
3 gros (el gros dels soldats, etc)
trwch poblogaeth Dwyfor la majoria dels habitants de Dwyfor
teithio i wledydd eraill yw trwch mawr ei gwaith
la majoria de la seva feina és viatjar a altres països
pobl o Loegr oedd trwch y rhai a siaradodd yn y cyfarfod
la majoria d’els que van parlar eren persones d’Anglaterra
treuliodd drwch ei fagwraeth yno
va passar la majoria de la seva infantesa allà
4 capa
yr oedd trwch o iâ ar y llyn hi
havia una capa de gel sobre el llac
5 trwch o wallt cabellera
yr oedd trwch mawr o wallt ar ei ben
tenia una gran cabellera sobre el seu cap
6 (parlant d’una neu espesa que cau)
Yr oedd yr eira yn dod i lawr yn drwch
Una gran quantitat de neu queia
Fe wnaeth hi drwch o eira neithiwr
Va caure una gran quantitat de neu ahir
7 bod yn drwch o ser cobert de, ser
tot ple de
Roedd y lôn yn drwch o fwswg El
carreró era tot ple de molsa
8 trwch blewyn mida d’un pèl
dianc (rhag rhywbeth) o drwch blewyn
salvar-se d’un pèl (d’alguna cosa)
ETIMOLOGIA: ?
trwchus [ trû -khis] adj
1 gruixut
llyfr trwchus llibre gruixut
Yr oedd carped trwchus ar y llawr Hi havia una catifa gruixuda a terra
2 (persona) rabassut
dyn bychan trwchus a barf frowngoch yn
dechrau britho
home baix rabassut amb barba de color roigenc que es tornava blanca
tree trunk
3 (herba, arbres) dens
fforest drwchus bosc dens
ETIMOLOGIA: (trwch = gruix) + (-us sufix per formar adjectius)
trwm eich clyw
[trum økh kliu] adjective
1 dur d'orella (“pesat la vostra oïda”)
Un trwm ei glyw fu Jêms Jôns erioed
Jêms Jôns sempre havia estat dur d’orella
trwo i [TRU oi ] (primera
persona singular) a través de mi (primera
persona singular) a través de mi
(1) trwon ni [TRU o ni ] (prep) (primera
persona plural) a través de nosaltres
(2) trwot ti [TRU o ti ] (prep) (segona
persona singular) a través de tu
(2) trwoch chi [TRU o khi ] (prep) (segona
persona plural) a través de vosaltres
(3) trwyddo fe / fo [TRUI dho ve / vo ] (prep) (tercera persona singular masculina) a través d'ell
(3) trwyddi hi [TRUI dhi hi ] (prep) (tercera
persona singular femenina) a través d'ella
(3) trwyddyn nhw [TRUI dhi nu ] (prep) (tercera
persona plural) a través d'ells / elles
trwm, trymion [TRUM, TRØM yon] (adj) pesat
trwser, trwseri [TRU ser, tru SE ri] (m) pantalons (Sud)
- trwser byr [tru ser BIR] (m) pantalons
curts (Sud)
trwsio [TRU sho] (v) reparar
trwy [TRUI] (prep) (Nord) a través
de; vegeu drwy
trwy gydol [trui GØ dol] (prep) al
llarg de
trwyddedai, trwyddedeion [trui DHE dai, trui dhe DEI on] (m) persona autoritzada
trwydded, twyddedau [TRUI dhed, trui DHE de] (f) permís
- trwydded breswyliad [TRUI dhed bre SUIL yad] (m) permís de residència
- trwydded cerbyd nwyddau [trui dhed KER bid] (m) permís de conductor de camió
- trwydded deledu [TRUI dhed de LE di] (m) permís de televisió (a l'estat anglès cal pagar uns 20,000 pessetes a
l'any per tenir un televisor)
- trwydded waith [trui dhed WAITH] (m) permís
de treball
trwyn, trwynau [TRUIN, TRUI ne] (m)
1 nas
2 trwyn y person carpó de pollastre
rostit (“nas del capellà”)
Trwyn y Sger [ truin ø sker ]
1 (SS7879) promomtori de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr, 4km al nord del
poble de Porth-cawl.
Nom anglès: Sker Point
ETIMOLOGIA: (trwyn = nas /
promontori) + (y Sgêr nom de
localitat aquí, i també casa païral) + (sger
= lloc rocós, d’una paraula anglesa dialectal “sker”)
trybedd, trybeddau [TRØ bedh, trø BE dhe]
(f) trípode
tryc, trycs / tryciau [trøk, trøks / TRØK ye] (m) camioneta
- tryc agored [trøk a GO red] (m) furgoneta
oberta
- tryc damweiniau [trøk dam WEIN ye] (m) grua (d'averies i d'accidents de trànsit)
trychfilyn, trychfilod [trøkh VI lin, trøkh VI lod] (m) insecte
trydan [TRØ dan] (m) electricitat
(tra = intensificador, + tân = foc)
trydanwr, trydanwyr [trø DA nur, trø DAN wir] (m) electricista
trydar [TRØ dar] (v) piular
trydedd [TRØ dedh] (adj, f) terçera
trydydd [TRØ didh] (adj, m) terçer
Tryleg [TRØ leg] (f) poble del
sud-est
trym-
[ trøm ] adjectiu
1 forma de la sil·laba penúltima de trwm
= pesat
(1) formes derivades
trymed = tan pesat, trymach = més pesat, trymaf = el més pesat
trymion = pesat (forma plural de
l’adjectiu)
trymháu = fer més pesat, esdevenir
més pesat
trymaidd = pesat, opressiu
trymder = pesadesa
(2) paraules compostes
cwsg = son, trymgwsg = son profund
gwaith = feina, trymwaith = feina pesada
llwyth = càrrega, trymlwythog = força carregat
trymgwsg [
trøm -gusg] substantiu masculí
1 son profund
bod mewn trymgwsg be sound asleep
syrthio i drymgwsg quedar-se adormit (profundament)
dihuno o'ch trymgwsg wake despertar-se (d’un son profund)
Daniel 10:9 Eto mi a glywais sain ei eiriau ef: a phan glywais sain ei eiriau ef,
yna yr oeddwn mewn trymgwsg at fy wyneb a’m hwyneb tua'r ddaear.
Daniel 10:9 .....
ETYMOLOGY: (trwm = pesat ) + mutació
suau + ( cwsg = son)
trysor, trysorau [TRØ sor, trø SO re] (m)
tresor
trysorlys, trysorlysoedd [trø SOR lis, trø sor LØ sodh] (m) tresor (públic)
trysorydd, trysorwyr [trø SO ridh, trø SOR wir] (m) tresorer
trywsus, trywsusau [TRØU sis, trøu SI se] (pl) pantalons (Nord)
tshacra [cha -kra] substantiu femení
PLURAL tshacras
[cha -kras]
Gal.lès de la Patagònia
1 granja
ETIMOLOGIA: castellà < quetxua
Tsheceg [CHE keg] (f / adj) txec (idioma)
Tshecia [CHEK ya] (f) Txecia
Tsheina [CHEI na] (f) Xina
Tsheineiaid [chei NEI ed ] (pl) xinesos
Tsheineieg [chei NEI eg] (f / adj) xinès
(llengua)
tsheto
[che -to] verb
Gal·les del Sud
1 verb sense objecte fer trampa
2 verb amb objecte fer trampa
3 tsheto'r gwt passar al dvant de la
cua
ETIMOLOGIA: tsheto = (tshêt) + (-o sufix per formar verbs); tshêt
< anglès cheat (pre-1500
pronunciació en anglès = [cheet] amb 'e' larga) < escheat (= predre terra; un senyor feudal prenia la terra on ho hi
havien hereus legals o un arrendatari va ser declarat un proscrit< llatí *excadere (ex + cadere = caure)
tshipsen [CHIP sen] * (fitxa
de pòquer)
tu, tuoedd [TII, TI odh] (m) costat
- tu allan [tii A lhan] (adv) fora
- tu draw [tii DRAU] (adv) més enllà
- tu draw, y [tii DRAU] (m) el més
enllà
- tu mewn, y [tii MUEN] (m) interior
- tu ôl [tii OOL] (adv) darrere
- tu ôl i, y [tii OOL i] (prep) darrere
- tu yma i, y [tu ø MA i] (prep) en
aquesta banda de
tua, tuag [TI a, TI ag] (prep)
cap a (tua + consonant, tuag + vocal)
tua Chaerdydd = cap a Caer-dydd;
tuag ugain = al voltant de, aproximadament
tudalen, tudalennau [ti DA len, ti da LE ne] (m) pàgina
tudalen
gweili [ tu-da-len gwei-li ] substantiu masculí
PLURAL tudalennau
gweili [ ti-da-le-ne gwei-li ]
1 full de guarda, full blanc al començament o el final d’un llibre
ETYMOLOGY: (tudalen = pàgina, full) + (gweili
= buit)
Tudful [TID vil] (f) 1 nom de dona 2
nom de santa gal·lesa (dona segons la tradició però possiblement era sant i no
santa) (topònim: Merthyrtudful - Gal·les del sud-est)
Tudno [TID no] (m) 1 nom d'home 2 nom de sant gal·lès
(topònim: Llandudno)
Tudur [TI dir] (m) nom d'home ("líder de la [seva] gent")
tùn, tuniau [TIN, TIN ye] (m) llauna
tunaid, tuneidiau [TI ned, ti NEID ye] (m) contingut d'una llauna (Nord-oest: tyniad, tyniadau)
tunelli [ti NE lhi] (pl) (forma plural) vegeu: tunnell [TI nelh] = tona
tunnell, tunelli [TI nelh, ti NE lhi] (f) tona
y tu ôl [ ø tii ool ] substantiu masculí
1 el darrere
o’r tu ôl del darrere
ymosod o’r tu ôl atacar del darrere
2 cul
ETIMOLOGIA: (tu = costat) + (ôl = rere)
turtur [ tir -tir] substantiu
femenina
PLURAL turturod [ tir-tî-rod
]
1 Streptopelia turtur = tórtora
Canai'r durtur yn alarus o frig hen
ffawydden
La tórtora cantava tristament del cim d’un vell faig
Salmau 74:19 Na ddyro enaid dy durtur
i gynulleidfa y gelynion: nac anghofia gynulleidfa dy drueiniaid byth.
Salms 74:19 ...
Lefiticus 5:7 Ond
os ei law ni chyrraedd werth oen, dyged i'r ARGLWYDD, am ei gamwedd yr hwn a
bechodd, ddwy durtur, neu ddau gyw colomen; y naill yn aberth dros bechod, a'r
llall yn boethoffrwm.
Levític 5:7 ...
ETIMOLOGIA: anglès medieval turtur < francès < llatí. En
francès modern és tourterelle.
Per altra part turtur pot ser un
manlleu directe del francès; o fins i tot directe del lláti, com a manlleu
erudit; (un manlleu popular a l’època
britànica hauria donat *turthur, amb “th”)
twbyn, tybiau [TU bin, TØB ye] (m) tina, cubell
- twbyn o ddyn [TU bin o DHIIN] (frase) home gras ("cubell d'home") (a tub of a man)
twca [ tu-ka
] substantiu masculí
PLURAL twcaod [
tu-kâ-od ]
1 ganivet de degollador
2 rho dy dwca yn ei gwain
calla! (“posa el teu ganivet a la seva beina”)
gya
3 ffitio fel gwain am dwca ser cöm
l'anêll al dit
ETIMOLOGIA: anglès mitjà (= anglès actual
tuck) < francès estoc (=
espada, tronc) < germànic;
cf alemany der Stock (= pal);
cf anglès stock < anglès antic stoc (= tronc);
cf francès estocade (= cop mortal)
twlc, tylciau [TULK, TØLK ye] (m) cort de porcs
twll, tyllau [TULH, TØ lhe] (m)
1 forat
2 twll cwningen [tulh ku NGI ngen] (m) cau
de conills
3 twll dan y stâr [tulh dan STAAR] (m) (Sud)
espai tancat sota l'escala d'una casa
4 twll botwm [tulh BO tum] (m) trau
buttonhole
5 twll llygoden [tulh lhø GO den] (m) forat
de ratolí
6 twll tan y grisiau [tulh tan ø GRI she] (m) (Nord) espai tancat sota l'escala d'una casa
7 twll tin, tyllau tinau [tulh TIIN, tø lhe TI ne] (m) forat del cul
8 twll yn y 'stumog [tulh øn ø STI
mog] (frase) (dit d'un que té gana -
'mae twll yn fy stumog' "tinc un forat a l'estomac, 'hi ha un forat al meu
estomac ")
9 Heol Twll-yn-y-wal carrer
de Margam (Castell-nedd ac Aberafan)
Y Twll Du [ø tulh dii] -
1 (Ordnance Survey Map Reference: SH 6358) fissura en un penyasegat al costat
nord de la muntanya de Glyder. Nom anglès: Devil’s Kitchen
ETIMOLOGIA: (y = el) + (twll = forat) + (du = negre)
twll tin [ tulh tiin ] substantiu masculí
PLURAL tyllau
tinau [ tø –lhe tî-ne]
1 forat de cul, ull de cul, anus
2 (dit d’un lloc aïllat) twll tin y byd
lloc de mala mort (“el forat del cul del món”)
byw yn nhwll tin y byd viure en un
lloc de mala mort
3 en expressions de menyspreu
twll dy din di! ves a fer punyetes!
(literalment: el forat del teu anus)
twll eich tin chi! > twll ych tin
chi! aneu (vos) a fer punyetes!
twll eich tinau chi! aneu
(vosaltres) a fer punyetes!
Twll ei din e! > Twll ’i din e! Que s’en vagi a la merda (ell)
Twll ei thin hi! > Twll ’i thin hi! Que s’en vagi a la merda
(ella)
Twll eu tinau nhw! > Twll ’u tine nhw! Que s’en vagin a la merda
Twll tin pob Sais Que els anglesos s’en vagin a la merda “(al) forat del cul (de) tot anglès”
Twll tin pob Sais, iechyd da Un brindis.
“Que els anglesos s’en vagin a la merda
(i) bona salut”.
També el nom d’una cançó de taverna.
ETIMOLOGIA: (twll = hole) + (tin = ass / arse)
NOTA: També twll din
Y Twll-yn-y-wal [ø tulh
øn ø wal] -
1 localitat de Y Bala
Roedd o’n gorwedd ar y palmant y tu
allan i Twll-yn-y-wal
Estava estirat a la vorera fora de Twll-yn-y-wal
ETIMOLOGIA: ‘el forat de la pared’ (y
= el) + (twll = forat) + (yn = dins) + (y wal = la paret)
Twm [tum] substantiu masculí
1 nom d'home (forma afectuosa de Tomos)
2 twm-pib (qv) nom popular de (Haematopus
ostralegus) = garsa de mar.
(Nom estàndard: pioden y môr = garsa
(de)l mar; (‘Tomàs (de) (la) flauta’)
ETIMOLOGIA: primera síl·laba de Twmws,
una variant de Tomos (= Tomás)
NOTA: També Twmi [tu-mi], amb l’afegiment del sufix
diminutiu -i
Twm Barlwm [tum BAR lum] (f) turó del sud-est (de fet, "twyn"
= turó, no "Twm" = Tomàs, "bar" = cim, "llwm" =
pelat) = puig (de cim) pelat
twmffat, twmffatiau / twmffedi [TUM fat, tum FAT ye / tum FE di] (m) embut (Nord)
Twm-lygad-y-geiniog
[tum lø-gad ø gein-yog]
-
1 nom per a el que és massa estalviador, persona gasiva
ETIMOLOGIA: ‘Twm (de l’) ull (de)l penic’ , algú que mira a l’ull d’un penic
(Twm = Tom) + (llygad = ull) + (y = el) + mutació suau + (ceiniog
= penic)
NOTA: també: Siôn-lygad-y-geiniog
Twm o'r Nant [tum or NANT] (m) 1738-1810. Thomas
Edwards. Dramaturg popular
Twm Siôn Cati [tum shoon KA ti] (m) c1550.
Heroi popular i picaresc que lluitava contra l'injustícia
twmpath [tum
-path] substantiu masculí
PLURAL twmpathau
[tum-pâ-the]
1 puig petit
2 cavalló - lloc d’un carrer on hi ha un cavalló per fer que els vehicles
s’alentin
3 túmul, lloc d’enterrament
4 twmpath morgrug formiguer
5 twmpath gwadd plural twmpathau gwaddod talpera
6 twmpath dawns (1) turnonet de
ballar = lloc a l’aire lliure per ballar,
lloc de terrenys comuns on els joves es reunien per ballar, cantar, i fer
esports rurals com saltar i lluita lliure c1850 el costum del twmpath ja
s'havia perdut (2) trobada per fer balls populars, festa de balls populars
7 mata de plantes
Nant y mynydd yn disgyn dros lechweddau
Moel y Gader rhwng twmpathau grug a brwyn
El torrent de la muntanya baixant per les vessants de Moel y Gader entre mates
de bruc i joncs
ETIMOLOGIA: twmpath < twynpath (twyn = turó) + (element desconegut)
Y Twmpath Mawr [ø tum –path maur] m
1 lloc al costat de Castell Tregawntlo, aprop de Tregawntlo (SS8777)
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
(twmpath = turnonet) + (mawr = gran)
twmpath gwadd, twmpathau geadd - [tum
path GWAADH, tum pa the GWAADH] (m) talpera
twm-pib
[tum piib] substantiu
masculí
1 nom popular de Haematopus ostralegus
= garsa de mar.
(Nom estàndard: pioden y môr = garsa
(de)l mar)
ETIMOLOGIA: ’Tomàs (de la) flauta’ (Twm, forma familiar de Tomos = Tomàs) +
(pib = flauta, pipa)
twmplen, tumplenni / twmplins [TUM plen, tum PLE ni / TUM plins] (f) (pastís)
- twmplen afalau [tum plen VA le] (f) (pastís
de pomes)
twndish, twndishiau [TUN dish, tun
DIDH ye] (m) embut (Sud)
twnel, twneli [TU nel, tu NE li] (m) túnel
twp [TUP] (adj) ximple
twpsyn
[ tup -sin] substantiu masculí
PLURAL twps,
twpsod, twpsiaid [ tups, tup-sod, tup-sed]
1 ximplet
twpsyn hollol un ximplet total
ETIMOLOGIA: (twps = ximplets) + (-yn sufix diminutiu afegit a
substantius per fer una forma singular d’un substantiu col.lectiu o plural), de
l’adjectiu twp = ximple, estúpid
NOTA: Hi ha una forma femenina: twpsen
twr, tyrau [TUUR, TØ re] (m) torre
Twrceg [TUR keg] (f / adj) turc
(llengua)
twrch, tyrchod [TURKH, TØR khod] (m) verro,
marrà
Twrch Trwyth [turkh TRUITH] (m) (porc
senglar caçat per Culhwch en el cinquè conte del 'Mabinogion')
twrci, twrcïod [TUR ki, tur KI od] (m) gall
d'indi
twristiaeth [tu RIST yeth] (f) turisme
twrw [TU ru] (m) soroll
twt [TUT] (adj) ordenat
twyll [TUILH] (m)
1 frau, engany
twyll hollol un frau total
twyllo [TUI lho] (verb)
1 enganyar
2 un hawdd
ei dwyllo (m), un hawdd ei thwyllo
(f) algú fàcil d’engaynar
twyllwr [tui -lhur]
substantiu masculí
PLURAL twyllwyr [tuilh-wir] 1 estafador, estrafolla
1 impostor
ETIMOLOGIA: (twyll-, arrel de twyllo = estafar) + (-wr sufix d'agent, 'home')
twym [TUIM] (adj) calent
twymo [TUI mo] (v) escalfar(-se)
twymo = ymdwymo [øm DUI mo] (v) escalfar-se
twyn, twyni [TUIN, TUI ni] (m) turó
(Sud)
Y Twyn [ø tuin ]
1 street name in Tir-y-berth
(comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: (“el turó ”) (y article
definit) (twyn = turó)
Twynbedw [ tuin - be
-du]
1 nom de carrer de Y Porth (comarca de Rhondda Cynon Taf)
2 Heol Twynbedw nom de carrer de
Clydach (comarca d’Abertawe)
ETIMOLOGIA: twyn y bedw = ‘turó del rierol anomenat Carno’ (twyn = turó) + (y article definit) + (bedw
= bedolls) (la pèrdua de l’article definit d’enllaç és general en topònims)
Twyncarno [
tuin - kar -no]
1 (SO1108) localitat de Rhymni (comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: ‘turó del rierol anomenat Carno’ (twyn = turó) + (Carno nom
de rierol)
twyncyn
[tuin-kin] substantiu masculí
1 turonet
Y Twyncyn district in
Dinaspowys
ETIMOLOGIA: (twyn = turó) + (-cyn sufix diminutiu)
Y Twyn Gwyn [ ø tuin gwin ]
1 Heol y Twyn-gwyn nom de carrer,
Dinas (comarca de Rhondda Cynon Taf) (“Twyn Gwyn Road”)
ETIMOLOGIA: (“el turó blanc”) (y
article definit) (twyn = turó) + (gwyn = blanc)
Twyn-shôn-ifan
[ tuin shoon î-van]
1 localitat de Ystradmynach (comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: “(el) turó (d’) en Siôn fill d’en Ifan“ (Shôn o Siôn = Joan; Ifan també = Joan). En anglès el nom
seria ‘John Evans’
Y Twyn Teg [ ø tuin teeg ]
1 Twyn-teg nom de carrer, Bryn-coch,
Castell-nedd
ETIMOLOGIA: (“el turó bonic”) (y
article definit) (twyn = turó) + (teg = bonic)
Twynyreglwys
[ tuin ør e-gluis]
1 localitat de Tregolwyn (Bro Morgannwg)
ETIMOLOGIA: (“(el) turó (de) l’església”) (twyn
= turó) + (yr article definit) + (eglwys església)
Twynyreos
[tuin ør ê-os] -
1 nom de carrer de Treherbert (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: (“(el) turó (de)l rossinyol”) (twyn
= turó) + (yr article definit) + (eos = rossinyol)
Twynyrharris
[ tuin ør ha-ris]
1 localitat de Ystradmynach (comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: Aparentment “(el) turó (de) Harris”; (twyn = turó) + (yr
article definit) + (Harris cognom) L’ús
de l’article davant un cognom anglès era general en gal·lès en una època
anterior, i es troba en molts topònims. Harris és una traducció anglesa del
gal·lès ‘Harri’ (= (fill de) Harri) o ‘ap Harri’ (= fill (de) Harri)
Twynyrodyn [tuin ø RO diin] (f) poble
del sud-est ("turó del forn (de calç)")
twysgaid "twshged" [TUSH ked] (f) gran quantitat (Sud)
ty
[ - ]
1 (obsolet) el teu (en gal·les modern: dy)
2 prefix hipocorístic en algns noms d'una etapa anterior de la llengua; noms
d'aquest tipus es troben a la toponímia, com a noms de monjos gal·lesos
Briafael > Brïog > Tyfrïog
(Llandyfrïog, comarca de Ceredigion) [bri-a-vel,
bri-og, tø-vri-og, lhan-dø-vri-og]
Cai > Tygái
(Llandygái, comarca de Gwynedd) [kai,
tø-gai, lhan-dø-gai]
Gwynnog >Tywynnog
(Llandywynnog: lloc de la comarca anglèsa de Hereford) [gwi-nog, tøwi-nog,
lhan-dø-wi-nog]
Maelog > Tyfaelog
(Llandyfaelog: una a la comarca de Caerfyrddin, dues al districte de
Brycheiniog de la comarca de Powys) [mei-log,
tø-vei-log, lhan-dø- tø-vei-log]
Sul > Sulio > Tysilio
(Llandysilio) (varis llocs d'aquest nom) [siil,
sil-yo, tø-sil-yo, lhan-dø-sil-yo]
Sul > Tysul
(Llandysul: una a la comarca de Ceregigion; una al districte de Maldwyn, de la
comarca de Powys) [siil, tø-sil, lhan-dø-sil]
ty [tii] m
PLURAL tai [tai]
1 casa = lloc per viure per una famila
gw^r y ty el cap de família
cadw yn y ty quedar-se a casa
caeth i’r ty sense poder sortir de
casa
cerdded tai anar xafardant de casa
en casa
(Gal·les del Nord) hel tai anar
xafardant de casa en casa
glân yn y ty ensenyat a fer les
necessitats en llocs adients (“net dins la casa”)
teiau
Amos 3:15 A mi a drawaf y gaeafdy a'r hafdy; a derfydd am y tai ifori, a
bydd diben ar y teiau mawrion, medd yr ARGLWYDD.
Amos
2 casa = vivenda d’un tipus
determinat
ty cefngefn casa duna fila de cases
de la qual la darrera comparteix un carreró d’acceés amb la darrera duna altra
fila de cases
ty cowrt casa que comparteix un patí
interior
ty hir casa llarga, mena de casa
gal·lesa rural amb estable a un cantó sota la mateixa teulada
ty boncyffion casa de troncs
ty crwn casa rodona
ty tanddaearol casa soterrània
ty sengl casa aïllada (“casa
senzilla”)
ty bychan casa petita
ty pâr casa ajuntada
ty teras casa de filera
3 (en certes expressions) taverna;
normalment ty tafarn
cael glasiad ar draul y ty rebre una
beguda a compte de la casa
gw^r y ty l’amo (de taverna)
4 ty^ bwgan casa encantada
5 (en certes expressions) casa = teatre
"ty llawn" = casa plena,
el teatre és ple; no hi ha més seients disponibles
chwarae o flaen ty gwag fer una
actuació davant una casa buida
chwaraedy(*) = playhouse, theatre;
6 ús atributiu – casoler, de casa
nwyddau ty = bens de casa
glo tai = carbó de casa (“carbó de
cases”)
7 casa per venerar un déu
ty Duw (qv) = la casa de Déu
ty'r Arglwydd = la casa del Senyor
addoldy(*) = place of worship
8 en noms d’algunes botigues del segle 1800 amb varis departments i on es
venien un gran ventall de productes. Normalment el nom era anglès i indicava
d’on venien les productes. Les formes gal·leses són:
Ty^ Lerpwl Liverpool House (ciutat
del nord-oest d’Anglaterra)
Ty^ Llundain London House (ciutat del
sud-est d’Anglaterra)
Ty^ Manceinion Manchester House
(ciutat del nord-oest d’Anglaterra)
9 (obsolet) monestir;
ty^ brodyr = priorat , ty^’r brodyr
= el priorat
Tyddewi = (topònim) el monestir d'en
Dewi
Tyddewi, Hen Dy Gwyn
10 casa = lloc on es reuneix una assemblea legislativa; la gent de la qual
es fa aquesta assemblea
Ty'r Cyffredin Casa dels Comuns, del Parlament anglès
Ty'r Arglwyddi Casa dels Lords, del
Parlament anglès
yn y ty al hemicervle
Ty'r Cynrychiolwyr Casa dels
Representatnts (als Estats Units)
11 casa (en el nom l’oficina central d’una empresa, administració, etc;
normalment la traducció d’un nom anglès)
Ty Ffynnon Fair / Ladywell House
(casa de la font de la Verge)
house = shelter, refuge; in names of various types of buildings such as
residences for the homeless Ty Dyfrig
12 ty merched drwg casa de barrets
(“casa de noies dolentes”)
13 cymdeithas tai organització sense
fi de lucre per a la provisió de vivendes de lloguer en una comunitat
14 “casa” = un de unes divisions d’una escola
a la qual pertanyen els alumnes per promoure competició interna per al treball
acadèmic, esports, etc
Ysgol Doctor Willam (Doctor William’s School, Dolgellau, va ser dividit en sis
“cases” - Cader, Moel, Dyffryn, Plinlimon (= forma anglesa del nom de
muntanya Pumlumon), and Eryri
15 casa = signe del zodiac on un planeta té l’infkuència més gran; qualsevol de
les dotze divisions de l’esfera celestial
16 casa = família composta dels descendets d’una avantpassat determinat
17 beudy estable (British
*bowo-tig-)
ty adar or adardy aviari / ty’r adar l’aviari
ty mwncïod casa de mones / ty’r mwncïod la casa de les mones
ty eliffantod casa d’elefants / ty’r eliffantod la casa dels
elefants
ty llewod casa de lleons / ty’r
llewod la casa dels lleons
ty pengwiniaid casa de pengüins /
ty’r pengwiniaid la casa dels pengüins
ty ymlusgiaid casa de rèptils / ty’r ymlusgiaid la casa dels
rèptils
18 (Gal·les del Nord) tai allan
(cases + fora) edificis d’una granja (estables, graners, etc).A Gal·les del Sud
tai maas o teie maas (de teiau,
forma de plural doble, usat a parts del sud)
19 en noms de la comuna
ty bach comuna (el nom general)
(“casa petita”)
geudy comuna (geu- < gau = fals)
(nom a la Bíblia)
cachdy “casa de cagar” (groller)
20 hi ha moltes formes compostes en -dy.
és a dir, ty fet servir com a sufix
modur = cotxe, modurdy = garatge
gafr = cabra, gafrdy casa de cabres
hwr = puta, hwrdy casa de putes
cloch = campana, clochdy = campanar
-ty deprés de b, g, d
abad = abad > *abad-dy > abaty = abadia
brag = malta > brag-dy > bracty (però també bragdy)
(= cerveseria)
ETIMOLOGIA: gal.lès ty < 'tigh' < britànic *tig-os < cèltic *teg-os
< ie *steg- (= tapar)
(La forma plural tai < tei < britànic *tigja < *tig-esa)
De la mateixa arrel britànica: bretó ti
(= casa),
còrnic chi, antigament ti (= casa),
de la mateixa arrel cèltica: irlandès teach
(= casa),
escocès taigh (= casa)
cf llatí tegere (= cobrir)> català teula, toga, detectar, protectar
cf grec steg- (= sostre) > català
estegocèfals
cf anglès thatch (= sostre de palla)
cf holandès > anglès deck =
coberta (de vaixell)
la paraula basca tegi (= casa) és
probablament un manlleu celta
NOTA: al sud hi ha un plural doble teie (teiau)
(2) Un plural diminuitu és teios
(tai + -os)
tyaid [tî -ed] substantiu masculí)
1 casa plena de
nhw godson dyed o blant da (gal·lès
del sud-est);
estàndard = codasant dyaid o blant da
“van criar la plenitud d’una casa de bons nens”
ETIMOLOGIA: (ty = casa) + (-aid, sufix = ple)
tyb
[tiib] substantiu masculí o femení
PLURAL tybiau
[tøb-ye]
1 supocisió, opinió
2 yn fy nhyb i des de la meu punt de
vista
3 rhithdyb delusió ("il·usió +
suposició")
4 oferdyb delusió ("fútil, va,
inútil + suposició")
5 hunan-dyb presumpció, importància
de si mateix
ETIMOLOGIA: ??
tybaco [tø BA ko] (m) tabac
(també: baco)
tybed [TØ bed] (frase) em pregunto
si
tybied [TØB yed] (v) suposar
tybio [TØB yo] (v) = tybied
ty bwyta, tai bwyta [tii BUI ta, tai BUI ta] (m) restaurant
ty bwyta Eidalaidd [ti BUI ta ei DA ledh] (m) restaurant italià
ty bwyta Ffrengig [ti BUI ta FRE ngig] (m) restaurant francès
ty bwyta Groeg [ti BUI ta GROIG] (m) restaurant
grec
ty bwyta Indiaidd [ti BUI ta iin DI
edh] (m) restaurant indi
ty bwyta Tsheineaidd [ti BUI ta chei NE edh] (m) restaurant xinès
Ty-coch
[tii kookh] substantiu masculí
1 nom de casa, topònim (“la casa vermella”)
(1) (Caer-dydd) (nom perdut) Casa entre Tre-lai i Caerau Segons John Hobson
Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd)
(1889-1911):
“TY-COCH (red house) A farm between Ely and Caerau.” Sobreviu al nom de carer
“Heol Ty-coch” a Tre-lai (o almenys an anglès oficialment “Ty-Coch Road”) i
tres noms de carrer en anglès amb ‘Red House’
(2) (Caer-dydd) (nom perdut) Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva
obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “An ancient building
opposite Cardiff Castle, later the Cardiff Arms Inn” (Un antic edifici davant
el castell de Caer-dydd, després l’Hotel Cardiff Arms)
2 (ST2993) (house name) localitat al costat sud de Cwm-brân (comarca de
Torfaen)
3 zona d’Abertawe, on també hi ha el nom de carrer “Heol Ty-coch
4 nom de carrer de Rhymni (comarca de Caerffili)
5 nom de granja a l’oest de Rhiwderin; al poble hi ha Clos Ty-coch (o oficialment “Ty-Coch Close”)
NOTA: Noms de cases / granjes estrictament haurien de ser escrits com una sola
paraula, com amb latres noms habitatius (pobles i ciutats) (Ty-coch) però sovint noms de casa amb ty s’escriuen amb els elements separats
(Ty Coch)
ty cyngor, tai cyngor [ti KØ ngor, tai KØ ngor] (m) casa de protecció oficial
tydach chi ddim [tø da khi DHIM] (v)
no sou / esteu (Nord-oest)
tydan nhw ddim [tø da ni DHIM] (v) no
son / estan (Nord-oest)
tydan ni ddim [tø da ni DHIM] (v) no
som / estem (Nord-oest)
Tyddewi [ti DHEU i DHIM] (f) poble
del sud-oest, al costat d'una catedral ("casa/monestir de Dewi"
(patró de Gal·les)
tydech chi ddim [tø de khi DHIM] (v) no sou / esteu (Nord-est)
tyden nhw ddim [tø da khi DHIM] (v) no
son / estan
tyden ni ddim [tø de ni DHIM] (v) no
som / estem (Nord-est)
Tydrath [
tø -drath]
1 forma local de Trefdraeth (comarca
de Penfro)
tydwi ddim [tø du i DHIM] (v) no sóc / estic (Nord)
tydy hi ddim [tø di hi DHIM] (v) no
és / està (Nord)
tydyn nhw ddim [tø di nu DHIM] (v) no
son / estan (Nord)
tydy o ddim [tø da o DHIM] (v) no és
/ està (Nord)
Tyfodwg
[tø-vô-dug] m
1 nom de sant de l’església celta. Una dels tres sants de la dedicació de
l’església parroquial del poble de Llantrisant (llan y tri sant - (l') església
(de)ls tres sants - Illtud, Gwynno i Tyfodwg)
(1) Llysdyfodwg
(“(la) cort (de) Tyfodwg”) (llys =
cort) + mutació suau + (Tyfodwg)
nom de carrer de Tonysguboriau, al costat de Llantrisant
(2) Llandyfodwg
(“(l’)església (de) Tyfodwg”) (llan
= església) + mutació suau + (Tyfodwg)
(SS9587) església del poble
de Glynogwr (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
(3) Ystrad-dyfodwg [ø-strad dø- vô-dug] (“(la) vall (de) Tyfodwg”) (ystrad = vall) + mutació suau + (Tyfodwg)
(ST0177) localitat (poble) de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf També escrit Ystradyfodwg (que representa més la
pronunciació, però amaga el sentit)
Noms alternatius: Yr Ystrad, Ystrad Rhondda
2 Hi ha una carrer anomenat Heol Dyfodwg a Treorci (comarca de
Rhondda Cynon Taf) (nom oficial en mapes anglesos és “Dyfodwg Street” tot i que
seria més corecte en anglès “Tyfodwg Street”). Jhi ha mutació suau en gal·Lès
segons el sintaxi del la frase
ETIMOLOGIA: ??
Ty-fry
[ø tii vrii] -
Gal·les del sud-est
1 nom de casa
granja de Sain Siorys (Bro Morgannwg)
2 nom de carrer d’Aber-dâr SO0002
(comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: “la casa alta”; (ty =
casa) + (fry = (adverbi) a dalt;
forma amb mutació suau per indica funció adverbial de *bry, una forma de bre =
puig)
tyfu [TØ vi] (v) créixer
Ty-glas [tii-GLAAS] (m) topònim -
"casa blava"
ty gwydr, tai gwydr [tii GWI dir, tai GWI dir] (m) hivernacle
Y Ty-gwyn
[tii gwin] substantiu masculí
1 nom de casa, topònim (“la casa blanca”, casa emblanquinada)
(1) (Caer-dydd) (nom perdut)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “Whitehouse, The.
Welsh 'Ty Gwyn'. A farmhouse
which stood near the right bank of the river Taff, on the south side of
Nant y Ty-gwyn – un reirol al costat
d’aquesta casa
“The Whitehouse Brook took its name from this house, near which it flowed into the
Taff after pursuing its course along the west side of Cathedral Road. The brook
was condemned as a nuisance and filled in (1874). "Whitehouse Ditch"
was the later name which marked its degradation. In Welsh the brook was called
Nant-y-ty-gwyn. Some traces of it remained until 1895. It was the boundary
between the parishes of
Pont y Ty-gwyn – un pont al costat
d’aquesta casa
“A stone across this brook, opposite Pontcanna Cottages, was dignified with the
title of
2 Y Ty Gwyn la Casa Blanca,
residència del president dels Estats Units a Washington D.C.
3 Allt-ty-gwyn (hill of Ty-gwyn) street
name in Rhosllannerchrugog (
NOTA: Noms de cases / granjes estrictament haurien de ser escrits com una sola
paraula, com amb latres noms habitatius (pobles i ciutats) (Ty-gwyn) però sovint noms de cases amb ty s’escriuen amb els elements separats
(Ty Gwyn)
ty haf [tii haav] substantiu masculí)
PLURAL tai haf [tai
haav]
1 casa de vacances, casa de segona residència
ardaloedd tai haf holiday home
areas
ETIMOLOGIA: “casa (d‘) estiu” (ty =
casa) + (haf = estiu)
NOTA: (Gal·les del Nord) ty ha [tii haa], amb la pèrdua de la [v] final,
típic del nord amb paraules monosíl·labes amb [v] final
tyla
[ tø -la] f substantiu femení
1 (Gal·les del Sud-est) A Gal·les del sud-est una -e final es fa -a
(1) Tyla-gwyn, (“turó blanc”) granja
de la comarca Bro Morgannwg, a través del riu Ewenni del poble de Pen-coed
(comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
(2) Tyla-gwyn, (“turó blanc”), nom
de carrer de Penpedairheol (county of Caerffili)
(3) Tyla-gwyn, (“turó blanc”), nom
de carrer de Nantgarw (comarca de Rhondda Cynon Taf)
(4) Tyla-glas, (“turó verd”), nom de
carrer de Parcwatfford (comarca de Caerffili)
(5) Tyla-coch, (“turó vermell”), nom
de carrer de Llanharri (comarca de Rhondda Cynon Taf)
(6) Tyla-teg, (“turó bonic”), nom de
carrer de Pant-mawr (comarca de Caerdydd)
(7) Heol Tylacelyn, (carratera de
Tylacelyn, “turó (dels) grèvols”), nom de carrer de Tonypandy (comarca de
Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: Vegeu tyle
tyle [ tø-le ] m
PLURAL tyleau [
tø- lê -e]
1 (Gal·les del Sud-est) vessant; puig .
Element general en topònims del sud-est de Gal·les
Com que a la majoria de la zona del sud-est una -e final es fa -a, la
forma usual és tyle, plural tylea (< tylee < tyleau).
Molts topònims té tyla, però la
pràctica és de fer la forma estàndard d’una paraula a la toponomia, Hi ha doncs
molts exemples de tyle on la
pronunciació local és (o era) tyla
(1) Tylegarw, (“turó aspre / difícil
/ en guaret”) nom de carretera aprop de Pont-y-clun (comarca de Pen-y-bont ar
Ogwr)
(2) Tyle-glas, (“turó glas”) nom de
carrer del poble Y Pil (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
(3) Tyle-teg, (“turó bonic”) nom de
carrer de Clydach (comarca d’Abertawe)
(4) Tylemali, (“turó (de) Mali (=
Maria)”) nom de carrer de Llyswyrny (comarca de Bro Morgannwg)
2 (Gal·les del Sud-est) senda de costat de puig o muntanya
3 (obsolet) (feminine noun) sofà; (y
dyle = el sofà)
ETIMOLOGIA: de la mateixa arrel cèltica : possiblement irlandès tulach = puig
tylciau [TØLK ye] (pl) (forma plural) vegeu: twlc [TULK] = cort de porcs
Tyleri [tø LE ri] (f) nom de dona
tylluan, tylluanod [tø LHI an, tø lhi A nod] (f) mussol
tylwythen deg, tylwyth teg [tøl WI then DEEG, tø luith TEEG] (f) fada
tylwythen deg y goeden Nadolig [tøl WI then DEEG ø GOI den na DO lig] * (fada de l'arbre de Nadal)
tymer, tymherau [TØ mer, tø MHE re] (f) geni, temperament (tymer drwg = mal geni)
- colli tymer [ko lhi TØ mer] (v) enfadar-se
tymestl, tymhestloedd [TØ mes tøl, tø MHEST lodh] (f) tempesta
tymherau [tø MHE re] (pl) (forma
plural) vegeu: tymer [TØ-mer]
tymheredd [tø MHE redh] (m) temperatura
tymhestloedd [tø MHEST lodh] (pl) (forma
plural) vegeu: tymestl [TØ-me-støl]
tymhorau [tø MHO re] (pl) (forma
plural) vegeu: tymor [TØ-mor] =
estació de l'any
tymor, tymhorau [TØ mor, tøm HO re] (m) temporada
tymp [TØMP] (m) gestació
tyndro, tyndroeon [TØN dro, tøn DROI on] (m) clau anglesa
- tyndro soced [tøn dro SO ked] (m) clau
anglesa (d'encaix?)
tyner [TØ ner] (adj) tendre
tynerwch [tø NE rukh] (m) tendresa
tyngu
1 tyngu yn anudon jurar falsament
Lefiticus 6:3 Neu os cafodd beth gwedi ei golli, a dywedyd celwydd amdano, neu
dyngu yn anudon; am ddim o'r holl bethau a wnelo dyn, gan bechu ynddynt:
Levític 6:3 Or have found that which was lost, and lieth concerning it,
and sweareth falsely; in any of all these that a man doeth, sinning therein:
tynn [TIN] (adj) (roba) estret tight
tynnu [TØ ni] (v)
1 estirar
2 tynnu at eich terfyn
acabar-se
Roedd y dydd yn tynnu at ei derfyn
el dia estava a punt d’acabar-se
3 tynnu’r dw^r o’ch llygaid fer
plorar els ulls
roedd y mwg yn tynnu’r dw^r o’n llygaid
el fum feia ploral els meus ulls
4 tynnu am (edat) arribar a
mae e’n tynnu am ei hanner cant
arriba als cinquanta anys d’edat
5 dirdynnu (1) torturar (2) contòrcer
Roedd ei wyneb wedi ei ddirdynnu gan
boen La seva cara era ¿contorçut de dolor
(dir- = prefix intensificador) +
mutació suau + (tynnu = estirar)
6 tynnu’r dw^r o’ch llygaid fer
plorar els ulls
roedd y mwg yn tynnu’r dw^r o’n llygaid
el fum feia ploral els meus ulls
tynnu at [ tø-ni at ]
1 (edat, hora, etc) be getting on for, be almost
tynnu at bedair oed oeddwn i ar y pryd
tenia gairebé quatre anys en aquell època
roedd yn tynnu at yr hwyr ja
començava a fer fosc
2 tynnu at ben talar ser gairebé
acabat
3 tynnu at eich terfyn acabar-se
Roedd y dydd yn tynnu at ei derfyn
el dia estava a punt d’acabar-se
4 tynnu ato / ati = encogir-se,
arronsar, fer-se curt
mae'r dyddiau'n tynnu atyn els dies
es fan curt
Y mae hyn yn sicrhau na wna'r crwst fydd
ar yr wyneb ddim tynnu ato
Això evita que la crosta a sobre no es encogeixi
ETIMOLOGIA: (tynnu = estirar) + (at = a)
tynnu coes (rhywun) [TØ ni KOIS rhiu in]
(v) prendre el pèl
tynnu dillad [TØ ni DI lhad] (v) treure
la roba
tynnu yn bedwar aelod a phen [ tø-ni øn bed-war ei-lod a fen]
1 tynnu (rhywun) yn bedwar aelod a phen esquarterar (algú)
1 renyar amb severitat
ETIMOLOGIA: (tynnu = estirar) + (yn = paraula d’enllaç) + mutació suau +
(pedwar = quatre) + (aelod = membre) + (a = i) + mutació aspirada + (pen
= cap)
tynnu yn groes [ tø –ni øn grois]
1 portar la contrària (amb), estar
desagradable, molestar
er mwyn tynnu’n groes i bawb per
portar la contrària amb tothom
tynnwr lluniau, tynwyyr lluniau [TØ nur
LHIN ye, TØN wir LHIN ye] (m) fotògraf
tyno [TØ no] (m) prat
Tynohelyg [tø no HE lig] (f) topònim
("prat dels salzes")
Tyn-rhos [
tin- hroos ]
1 topònim, ‘granja de l’erm’
A Gallipolis, Wisconsin, hi ha “Tyn Rhos Church” 385113N 0822447W i “Tyn Rhos
Cemetery” 385114N 0822445W
(Tyn Rhos Congregational Church, Tyn Rhos Road, Perry township. Església
fundada a l’any 1838)
ETIMOLOGIA: “tyddyn y rhos” (tyddyn
= granja, forma curta a la toponimia tyn)
+ (article definit y) + (rhos = erm). En topònims, aquest
article d’enllaç es perd sovint. Vegeu també Tyn-y-rhos
Tynycoetgae
[tin-ø-koit-ka] 1 lloc de
Cefncoedycymer (comarca de Merthyrtudful)
2 ST/1988 lloc de Machen (comarca de Caerffili), 2km al sud-oest del poble
ETIMOLOGIA: (la) granja (de) la pastura; (tyn
< tyddyn = granja) + (y = article definit) + (coetgae = camp; pastura de terra alta)
Tyn-y-rhos [
tin-ø- hroos ]
1 topònim, ‘granja de l’erm’
Localitat de la zona de Maldwyn (comarca de Powys) Aquí hi ha un rierol, Nant Tyn-y-rhos que s’ajunta al riu
Iaen al poble de Talerddig (SH(r)9200)
ETIMOLOGIA: “tyddyn y rhos” (tyddyn
= granja, forma curta a la toponimia tyn)
+ (article definit y) + (rhos = erm). En topònims, aquest
article d’enllaç es perd sovint. Vegeu també Tyn-y-rhos
NOTA: Vegeu també Tyn-rhos
ty pâr [tii PAAR] (m) una
de dues casa ajuntades semi-detached house
Ty-poeth [tii POIITH] (f) tpònim -
casa incendiada place-name - burnt house
tyr
[ tir ]
1 forma de la tercera persona singular present-futur de torri (= trencar)
(forma literària; col·loquialment és torriff
o torrith)
angen a dyr ddeddf
(“(és la) necessitat que trenca llei”) un necessitat per sobreviure es
farà transgressor de la llei
dyfal donc a dyr y garreg
de mica yn mica s'omple la pica ("(és un) cop constant que trencarà la
pedra")
tyrau [TØ re] (pl) (forma plural) vegeu: twr [TUUR]
= torre
tyrchod [TØR khod] (pl) (forma
plural) vegeu: twrch [TURKH]
tyrd [TIRD] (v) vine (Nord)
tyred [TØ red] (v) vine (Nord)
tyrfa, tyrfaoedd [TØR va, tør Va odh] (f) multitud, arreplec
tyrpant [TØR pant] (m) tremetina
tyrpeg [tør -peg] substantiu masculí
1 barrera de peatge; la barrera a través d’una carretera al costat d’un lloc de
peatge que no s’aixeca fins que no pagui el preu demanat (Antigament eren
quatre piques damunt un pal giratori)
2 heol dyrpeg carretera de peatge (segles 16-19)
iet dyrpeg o iet dwrpeg porta de barrera de peatge
3 carretera principal (que és un antiga carretera de peatge)
rhaid troi o'r tyrpeg ym mhentref Glanrafon, a mynd i fyny ffordd drol
cal desviar-se del a carretera pricipal i pujar un camí de carros
ETIMOLOGIA: anglès turnpike = barrera de peatge < pal giratori amb
piques (turn = girar, pike = pica)
NOTA: També: (1) trampeg [tram-peg] , (2) trwmpeg [trum-peg]
, (3) trympeg [trøm-peg] , (4) twrpeg [tur-peg]
tyst,
tystion [TIST, TØST yon] (m) testimoni
tystio [TØST yo] (v) signar com a
testimoni
tystiolaeth [tøst YO leth] (f) testimoni,
prova
Tysul [TØ sil] (m) nom de sant
ty tafarn, tai tafarnau [tii TA varn, tai ta VAR ne] (m) taverna
Ty-to-maen
[tii-too-mâin] substantiu masculí
1 casa de Llanfihangel y Fedw
2 casa de Pwll-mawr, Caer-dydd
ETIMOLOGIA: “casa amb teulada de teules de pedra” (ty = casa) + (to =
teulada, sostre) + (maen = pedra)
tywel, tyweli / tywelion [TØ wel, tø WE li / tø WEL yon] (m) tovalolla
tywod [TØ wod] (m)
1 sorra, arena
2 Ofer cuddio’ch pen yn y tywod
no serveix amagar el cap dins la sorra
3 fel tywod y môr com la sorra del mar, tan abundant com la sorra del
mar
Genesis 41:49 A Joseff a gynullodd y^d fel tywod y môr,
yn dra lluosog, hyd oni pheidiodd a'i rifo: oblegid yr ydoedd heb rifedi.
Genesis 41:49 ....
tywodfaen [tø-wod-vain] substantiu
masculí)
PLURAL tywodfeini [tø-wod-vei-ni]
1 pedra arenosa
ETIMOLOGIA: (tywod = sorra) + mutació suau + (maen = pedra)
tywodlyd
[ tø- wod -lid] adj
1 sorrenc, arenós
2 Y Diffeithwch Mawr Tywodlyd
El Gran Desert Sorrenc? = un desert d'Austràlia del nord-oest (415,000 km
quadrats, 160 000 milles quadrats), més de vint vegades més gran que Gal·les (20
768 km quadrats, 8017 milles quadrades)
ETIMOLOGIA: (tywod = sorra) + (-lyd, sufix = ‘ple’, sovint amb matís
de menyspreu)
tywysog, tywysogion [tø WØ sog, tø wø SOG yon] (m) 1 líder 2 príncep
tywsoges, tywysogesau [tø wø SO ges, tø wø so GE se] (f)
1 princesa
tywydd [TØ widh] (m) temps
(atmosfèric)
- mae hi'n dywydd braf [TØ widh] (frase) mai hin DØ widh BRAAV
tywyll [TØ wilh] (adj) fosc
tywyllu
[ tø-wø-lhi] verb
1 enfosquir, obscurir
2 enfosquir-se, obscurir-se
3 fer-se fosc;
mae hi'n tywyllu = cau la nit
Yr oedd hi’n tywyllu pan gwblhaodd
Wmffra Dafis ei waith
Es feia fosc quan Wmffra Dafis acabava la seva feina
rhaid bod yn ofalus wrth groesi Cae’r
Waun a hithau'n awr yn tywyllu'n gynnar
Cal anar amb compte ara que es fa fosc d’hora
pobl na welir mohonynt yn tywyllu na
chapel nac eglwys
gent que no es veu cap d’ells que assisti en una església o temple
4 assistir, visitar
ni thywyllodd le o addoliad wedi hynny
no va assistir a cap lloc de culte després d’això
rhai na thywyllwyd ganddynt eisteddfod o
unrhyw fath erioed
gent que no havia visitat cap eisteddfod de qualsevol mena (“que un eisteddfod
de qualsevol mena no va ser visitat per
ells”)
pobl na welir mohonynt yn tywyllu na
chapel nac eglwys
gent que no es veu cap d’ells que assisti en una església o temple
ETIMOLOGIA: (tywyll- [tø-wølh], forma de la síl·laba penúltima
de tywyll [tø-wilh] = fosc) + (-u,
sufix per formar verbs)
NOTA: forma col.loquial: twllu
tywyllni [ tø-wølh-ni] substantiu masculí
1 foscor
Genesis 15:12 A phan oedd yr haul at
fachludo, y syrthiodd trymgwsg ar Abram: ac wele ddychryn, a thywyllni mawr, yn
syrthio arno ef.
Genesis 15:12 .....
ETIMOLOGIA: (tywyll- [tø-wølh], forma de la síl·laba penúltima
de tywyll [tø-wilh] = fosc) + (-ni,
sufix per formar substantius abstractes)
tywyllnos [ tø-wølh-nos] substantiu femení
1 (paraula literària) nit
ym min tywyllnos al crepuscle
ETIMOLOGIA: (tywyll- [tø-wølh], forma de la síl·laba penúltima
de tywyll [tø-wilh] = fosc) + (nos
= nit)
tywyllwch [tø WØ lhukh] (m)
1 foscor
tywynnu [tø WØ ni] (v) brillar
tywys