diccionari de gal·lès i català / geiriadur Cymraeg-Catalaneg / Welsh-Catalan Dictionary

http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_t_1036c.htm

........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg
Un diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

t - tost

Adolygiad diweddaraf - darrera actualització 2005-06-08

T, t [tii] feminine noun
1) lletra vint de l’alfabet romà de vint-i-sis lletres
..1 a, 2 b, 3 c, 4 d 5 e, 6 f, 7 g, 8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n, 15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t, 21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
2) lletra vint-i-cinc de l’alfabet gal.lès de vint-i-nou lletres
..1 a, 2 b, 3 c, 4 ch, 5 d, 6 dd 7 e, 8 f, 9 ff, 10 g, 11 ng, 12 h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m, 18 n, 19 o, 20 p, 21 ph, 22 r, 23 rh, 24 s, 25 t, 26 th, 27 u, 28 w, 29 y

t [ - ]

1 Resultat de la combinació d'una "d" final i una "d" inicial, quan es tracta d'una "t" amb mutació suau
(1) atal: ad- (= prefix) + dal (= retenir) > ad-dal > atal (= aturar)
(2) diotyn: diod (= beguda ) + dyn (= home ) > diod-ddyn > diotyn (= borratxo)
(3) llety: lled (= mig) + ty (= casa) > lled-dy > llety (= hostal)
(4) lowtre: gwaelawd (= part baixa) + tref (= casa, masia) > gwaelawd-dref > gwaelawtref > gwaelawtre > 'lawtre > lowtre (comarca de Ceredigion) (= casa ruinosa)
(5) tafotrwg: tafod (= llengua) + drwg (= dolent) > tafod-ddrwg > tafotrwg (= groller)
(6) troetrwm: troed + trwm > troed-drwm > troetrwm (= de peus que camina amb peus pesats)
(7) ynfytyn: ynfyd (= boig) + dyn (= home) > ynfyd-ddyn > ynfytyn (= home boig)

tabl, tablau [TA bøl, TA ble] (m) quadre table (list of columns)

Tachwedd (mis Tachwedd) [TAKH wedh (miis TAKH wedh)] (m) novembre November

tacsi, tacsis [TAK si, TAK sis] (m) taxi

tad, tadau [TAAD, TA de] (m) pare

tad-cu [tad KII] (m) avi (Gal.les del Sud)

tad-yng-nghyfraith, tadau... [taad ø NGHØ vreth, TA de...] (m) sogre

taenellwr dwr, taenellwyr dwr [tai NE lhur DUUR, tai NELH wir DUUR] (m) apagafocs automàtic

Taf [TAAV] (f) 1 riu del sud-est; vegeu Caer-dydd, Ystum-taf, Ffynnon-taf 2 riu del sud-oest

tafarn, tafarnau [TA varn, ta VAR ne] (mf) taverna

- tafarn datws [ta varn DA tus] (f) botiga de peix i patates fregides

tafell, tafellau / tafelli [TA velh, ta VE lhe / lhi] (f) llesca, tall

1 taffi, taffis [TA fi, TA fis] (m) caramel

- taffi almon [ta fi AL mon] (m) caramel d'ametlles

2 Taffi, Taffis [TA fi, TA fis] (m) malnom donat als gal·lesos pels anglesos (que ho conecta amb el riu Taf [TAAV] , en anglès Taff [TAF], del sud-est de fet, és una imitació del nom Dafydd [DA vidh]. Cf Paddy (irlandès), de l'irlandès Paídí (Patrici), escocès Jock, del terrabaixès Jock (Joan)

taflen, taflenni [TAV len, tav LE ni] (f) follet

taflod, taflodydd [TAV lod, tav LO didh] (f)

1 pallissa = lloc damunt l'establa

2 "taflod y genau" - paladr

taflu [TAV li] (v)

Col·loquialment "tywli" [TU li]

1 llençar

2 taflu arian da i ganlyn arian drwg throw good money after bad (“throw good money to follow bad money”) estar amb l’aigua al coll (“llençar bon diner a seguir diner dolent”)

tafod, tafodau [TA vod, ta VO de] (m) llengua

Tafod-Elái El mensual comunitari en llengua gal·lesa de la contrada de Llantrisant (Sud-est de Gal·les) "Tafod-Elái" (fins el 1997, hi havia una comarca anomenada Taf-Elái, els noms de dos rius. "Tafod" vol dir 'llengua (de la boca)", i el títol és doncs un joc de paraules 'la llengua d'Elái / la llengua de Taf-Elái'.

http://www.tafelai.u-net.net

tafodiaith, tafodieithoedd [ta VOD yeth, ta vod YEI thodh] (f) dialecte

tafod y ddraig [ tâ-vod ø dhraig] substantiu masculí
1 la llengua gal.lesa
2 una llengua del drac, de la bandera nacional, símbol de Cymdeithas yr Iaith Gymráeg
3 Tafod y Ddraig = revista mensual de Cymdeithas yr Iaith Gymráeg
ETYMOLOGY: ‘(la) llengua (de)l drac’ (tafod = llengua) + (yr article definit) + mutació suau (draig = dragó)

tafod y fuwch [ tâ-vod ø viukh] m;;)
1 Borago officinalis, borratja
ETYMOLOGY: ‘(la) llengua (de) la vaca (tafod = llengua) + (y article definit) + mutació suau (buwch = vaca)

tafod yr hydd [ tâ-vod ør hiidh] m;;)
1 Phyllitis scolopendrium = llengua de cérvol
ETYMOLOGY: ‘(la) llengua (de)l cérvol’ (tafod = llengua) + (yr article definit) + (hydd = cérvol)

tafod yr wydd [ tâ-vod ør uidh] m;;)
1 Achillea ptarmica
ETYMOLOGY: ‘(la) llengua (de) l’oca’ (tafod = llengua) + (yr article definit) + mutació suau + (hydd = oca)

tafod yr ych [ tâ-vod ør iikh] m;;)
1 Borago officinalis, borratja
ETYMOLOGY: ‘(la) llengua (de)l bou’ (tafod = llengua) + (yr article definit) + (ych = bou)

tafol [ta-vol] substantiu femení
(Gal·les del Sud)
1 balancí
ETIMOLOGIA: British < Latin tabula

tafolen [ta-vô-len] substantiu femení
PLURAL tafol [tâ-vol]
1 Rumex conglomeratus = paradella, romàs
ETIMOLOGIA: britànic *taual (si no és del llatí tabula)
(tafol = paradelles) + (-en sufix singulatiu)
De la mateixa arrel britànica: còrnic tavolenn (= paradella), bretó teolenn (= paradella)

tafoli [ta- vô -li] verb
Gal·les del Sud
1 pesar
2 evaluar
ETIMOLOGIA: (tafol = balancí) + (-i = sufix)

tafolog [ta- vô -log] adjectiu
1 ple de paradelles
2 (substantiu femení) lloc de paradelles
Es troba en noms de llocs i noms de camps
Gellidafolog nom de granja aprop de Penderyn (comarca de Rhondda Cynon Taf)
y gelli dafolog ‘bosquet de paradelles’ (y = article definit) + mutació suau + (celli = bosquet) + mutació suau + (tafolog = ple de paradelles)
ETIMOLOGIA: (tafol = paradelles) + (-og sufix)
De la mateixa arrel britànica: còrnic tavolenn (= paradella), bretó teolenn (= paradella)

Tafolwern [ta- vol -wern] substantiu femení
1 (SH8902) localitat de la comarca de Powys
ETIMOLOGIA: a primera vista: “pantà de paradelles”
(tafol = paradelles) + mutació suau + ( gwern = pantà), però de fet d’una forma original Dywalwern (dywal = ??)

Tafolwg [tav- ô -lug] substantiu femení
1 carrer de Treharris (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules independents “Taf Olwg”)
ETIMOLOGIA: (= vista del riu Taf) .
(Taf = nom de riu) + mutació suau + (golwg = vista)

tafotrwg [ ta-vot-rwg] adjectiu
1 groller
ETYMOLOGY: (tafod = llengua) + mutació suau + (drwg = dolent) > tafod-ddrwg > tafotrwg (d-dd > t)

Tafwys [TA vuis] (f) Tamesi, riu de del sud-est d'Anglaterra (Oxford, Londres), anglès: Thames [TEMZ].Nom d'origin proto-gal·lès, com altres rius d'Anglaterra amb el nom Tame / Thame, i els dos rius de gal·lès de nom Taf [TAAV] (sud-est i sud-oest del país).

taglys [ tag -lis] substantiu masculí
1 vinya del genus Calystegia
taglys blewog Calystegia pulchra
taglys estron Calystegia silvatica
taglys mawr Calystegia sepium
taglys arfor Calystegia soldanella

2 (Gal·les del Sud) Convolvulus arvensis Nom estàndard: Cwlwm y Cythraul (“nus del diable”)
ETIMOLOGIA: (tag- arrel de tagu = estrangular) + mutatació suau + (llys = planta )

tai [TAI] (pl) (forma plural) vegeu: ty [TII]

Y Tai-bach [ ø tai -baakh]
1 SS7788 localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
Als districtes que s’envolten el nom era Tai-bach Aberafan (col·loquialment Tai-bach ’Brafan) “(el lloc anomenat) Tai-bach (que és a) Aberafan”
Era el nom de quatre petites cases amb sostre de palla que hi havia al final del carrer anomenat Heol y Dwr
Dyffryn y Tai-bach la vall de Tai-bach
1 localitat in Pentre-bach (comarca de Merthyrtudful)
ETIMOLOGIA: les cases petites; (y = article definit) + (tai = cases, plural of ty^ = casa) + (bach = petit)

taid, teidiau [TAID, TEID ye] (m) (Nord) avi

Y Taiduon [tai- dî -on]
1 topònim
nom d’esglèsia dels Metodistes Calvinistes de Clynnog Fawr “Capel Tai Duon” (M.C. / Methodistiaid Calfinaidd)
ETYMOLOGY: y tai duon “les cases negres” (y article definit) + (tai = cases, plural de ty^ = casa) + (duon = negre, plural de du = black)

tail [TAIL] (m) fem

tair [tair] substantiu femení
PLURAL teirau [tei-re]
1 tres (3, forma femenina)
- tair blwydd oed [tair BLUIDH oid] (frase) tres anys d'edat three years old

- tair ceiniog [tair KEIN yog] (frase) tres penics three pence (or the now more or less obsolete form thruppence, referring to a coin in circulation until 1971)

2 En topònims, ocurreix en noms de mapes en llengua anglesa que mantenen grafies errònies
(1) D’aquesta manera Taironenn (grafia correcta) (ST0374) una granja de Llantriddyd, a la carretera de Caer-dydd a Pen-y-bont ar Ogwr, és “tair onnen” els tres oms;
(2) però Tairysgol SS/6997 localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan no vol dir ‘tres escoles’ sinó és Tai’rysgol (tai + yr + ysgol = les cases de l’escola, al costat de l’escola)

Tai'r-gwaith [tair gwaith]
1 localitat de la vall del riu Rhondda (comarca de Rhondda-Cynon-Taf)
2 poble SN7112 a l’est de Gwauncaegurwen (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: “(les) cases (de) l’explotació / la mina / la foneria / la fàbrica, etc”, cases al costat d’una mina, cases que pertanyen a un propietari de mina
(tai = cases, plural de ty = casa) + (yr = the) + (gwaith = feina / explotació / mina / foneria / fàbrica). Desprès d’una vocal anterior yr > ’r. Una monosíl·laba final accentuat té al davant un gionet a l’ortografia de topònims habitatius

Taironnen [tair –o-nen]
1 (ST0374) granja a Llantriddyd, a la carretera de Caer-dydd a Pen-y-bont ar Ogwr
2 (SN6503) localitat aprop de Felindre (comarca d’Abertawe)
ETIMOLOGIA: y tair onnen = els tres oms (y = article definit) + (tair, foprma femenina de tri = tres) + (onnen = om)

Tai’rysgol [tair ø-skol]
1 (SS6997) localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
ETIMOLOGIA: (les) cases (al costat de) l'escola (tai = cases, plural de ty = casa) + (yr = the) + (ysgol = escola)

taith, teithiau [TAITH, TEITH ye] (f) viatge

- pen y daith [pen ø DAITH] (frase) destinació ("fi del viatge")

- teithio [TEITH yo] (v) viatjar

tal [TAL] (adj) alt (persona, edifici)

tâl, taliadau [TAAL, tal YA de] (m) pagament

Talacharn [ta LA kharn] (f) (Història) "veinat" (cwmwd) de Gwarthaf

talaith, taleithiau [TA leth, ta LEITH ye] (f) 1 província 2 estat (dels Estats Units) - 'y Taleithiau Unedig / yr Unol Daleithiau'

talar, talarau [TA lar, ta LÂ re] (f)

1 andana = llenca de terra que resta sense llaurar, banda de terra en angle recte als solcs d'un camp

2 tynnu at ben talar ser gairebé acabat

- Taleithiau Unedig América [ta LEITH ye i NE dig a ME ri ka] (f) Estats Units d'Amèrica

talcen, talcennau / talcenni [TAL ken, tal KE ne / tal KE ni] (m)

1 front

2 mor llithrig â thalcen iâr molt lliscós “tan lliscós com el fron d’una gallina”

talent, talentau [TA lent, ta LEN te] (f) talent

talfeistr [ tal –vei-stir] substantiu masculí
PLURAL talfeistri [ tal- vei -stri]
1 oficial pagador, un que paga els sous en una administració o empresa
Y Tâl-feistr Cyffredinol ‘El Pagador General’ oficial del govern anglès que abans era el cap del departament que lliura pagaments a altres departaments del govern, però avui té més aviat responsibilitats especials que li dona el Primer Ministre

Talgarth [TAL garth] (f) poble del sud-est

taliadau [tal YA de] (pl) (forma plural) vegeu: tâl [TAAL]

Taliesin [tal YE sin] (m) 1 nom d'home 2 nom de poeta, pre-800 3 vegeu: Mabinogion [ma bi NOG yon]

Talmwd [TAL mud] (m) Talmud

talu [TA li] (v) pagar pay

- talu a chario [TA li a KHAR yo] (frase) pagament al comptat amb el transport inclós

- talu'r bil [ta lir BIL] (frase) pagar la factura

- talu sylw i [ta li SØ lu i] (v) fer cas a (algú)

talwrn, talyrnau [TA lurn, ta LØR ne] (m) 1 era, lloc de la batuda dels blats 2 gallera, ròdol de brega

Talybolion [ta lø BOL yon] (f) (Història) "veïnat" (cwmwd) de Cemais ("centenar" = cantref del país de Gwynedd Uwch Conwy)

Tal-y-bont [ta lø BONT] (f) topònim - vora/cap del pont, lloc al cap del pont

Tal-y-fan [ta lø FAN] (f) topònim - cim del turó

Tal-y-garn [tal ø garn]
1 (SH0380) casal al sud del poble de Pont-y-clun (comarca de Rhondda CynonTaf)
ETIMOLOGIA: (tâl = front; lloc de davant) + (y = el, la, els, las) + mutació suau + (carn = pila de pedres)

tamaid, tameidiau [TA med, ta MEID ye] (m) 1 tros 2 bocada

- ennill ei damaid [E nilh i DA med] (v) guanyar-se la vida ("guanyar(-se) la bocada")

- tamaid i aros pryd [TA med i A ros PRIID] (frase) berenar, snack

tamprwydd [TAM pruidh] (m) humitat (d'una casa, etc)

tan [TAN] (prep) fins

tân, tanau [TAAN, TA ne] (m) foc

- coed tân [koid TAAN] (m) llenya

- tân glas [tan GLAAS] (m) bengala

- lle tân [lhe TAAN] (m) llar

- shilff-ben-tân [shilf ben TAAN] (f) palmar de la xemeneia

tanc, tanciau [TANGK, TANGK ye] (m) 1 dipòsit 2 (vehicle de guerra) tanc

tancer, tanceri [TANG ker, tang KE ri] (m) camió cisterna

tanerdy [ ta- ner -di] substantiu masculí
PLURAL tanerdai [ ta- ner -dai]
1 adoberia
ETIMOLOGIA: (taner = barcer, barciwr, cywieiwr crwyn) + mutació suau + (-ty = casa, edifici)

tangnefedd [tang NE vedh] (m) pau

tangnefeddwr [ tang-ne- ve -dhur] substantiu masculí
PLURAL tangnefeddwyr [ tang-ne- vedh -wir]
1 (Bíblia) pacificador
Mathew 5:9 Gwyn eu byd y tangnefeddwyr canys hwy a elwir yn blant i Dduw
Sortosos els portadors del la pau perquè seran anomenats fills de Déu
ETIMOLOGIA: (tangnefedd = pau) + (-wr = sufix d'agent, 'home' )

tanio [ tan -yo] verb
1 disparar (a = ar)
cael ei danio (arma de foc) disparar-se
clywais i wn yn cael ei danio vaig sentir disparar-se una pistola
2 disparar (un tret)
taniodd ddwy ergyd ac arhosodd
va disparar dos trets i esperava
3 (pipa) encendre
taniodd ei bibell a syllodd ar y môr
va encendre la seva pipa i va mirar el mar
4 (llumí) encendre per la fricció
taniodd fatshen a'i fflicio dros y stafell
va encendre un llumí i el amb el dit el va fer disparar a través de la cambra
5 engegar el motor d'un vehicle
Wyddwn i ddim sut oedd tanio'r tractor
No sabia com engegar el tractor
6 engegar (un extinctor, etc)
pwy sy wedi tanio'r diffoddydd?
qui ha deixat anar l'extinctor?
7 (imaginació) inspirar, provocar
llyfrau storïau i danio dychymyg plant
llibres de contes per inspirar l'imaginació dels nens
tanio brwdfrydedd rhywun provocar la curiositat d'algú
8 omplir d'entusiasme, de passió
Yn yr adeilad hwn yn Heol y Wig, Ewenni byddai Edward Matthews yn tanio'i gynulleidfa chweugain mlynedd yn ôl
En aquest edifici a Heol y Wig (la carretera que va a Wig), (poble d') Ewenni, Edward Matthews ompliria els fidels (de la capella) de passió fa cent vint anys
9 maes tanio camp de tir
10 peiriant mewndanio, motor tanio mewnol camp de tir
11 (substantiu masculí) disparar, fer explotar
tanio tanllyd = disparar bales traçadores? (visibles quan sorten a cause de la llum i fum que emeten produits per substàncies químiques)
ETIMOLOGIA: (tân = foc) + (-i-o sufix per formar verbs)

tanws [ ta-nus] substantiu masculí
PLURAL tanysau [ ta- ner -dai]
1 adoberia
ETIMOLOGIA: anglès [ta-nus], pronunciació antiga de tanhouse [tan-haus]

tap, tapiau [TAP, TAP ye] (m) aixeta

- tap dwr oer [tap duur OIR] (m) aixeta d'aigua freda

- tap dwr poeth / twym [tap duur POITH / TUIM] (m) aixeta d'aigua calenta

taradr, taradrau [TA ra dør / TA rad, ta RA dre] (m) forador

taran, taranau [TA ran, ta RA ne] (m) (Gal·lès septentrional, i gal·lès estàndard) tro

Tarell [TA relh] (f) nom de riu del sud-est

taro [TA ro] (v)

1 pegar

2 taro enw ar restr posar un nom en un registre

3 taro ar ddyddiau drwg trobar-se en una època díficil
Tarodd ar ddyddiau drwg les coses la van començar a anar malament
4 ’thrawodd erioed yn ’y mhen no m’havia acut mai

tarren, tarrenydd [TA ren, ta RE nidh] (f) escarp (vegeu - "Darrenfelen", etc)

Tarrenhendre [ta ren HEN dre] (f) topònim ("escarp de la masia")
Tarren y Gesail [ta ren ø GE sel] (f) topònim ("escarp de l'aixella / del racó")

tarten, tartennau / tartenni [TAR ten, tar TE ne / tar TE ni] (f) torta

tarw, teirw [TA ru, TEI ru] (m) bou

tas, tasau / teisi [TAAS, TA se / TEI si] (f) pila

- tas wair, tasau gwair [taas WAIR, ta se GWAIR] (f) paller, pallera

taten, tatws / tatw [TA ten, TA tus / Ta tu] (f) patata

tatw [TA tu] (pl) (forma plural)

Vegeu: taten [TA-ten] = patata

tatwedig [ta tu E dig] (adj) tatuat

tatws [TA tus] (pl) (forma plural)

Vegeu: taten [TA-ten] = patata

tatws stwnsh [ta tus STUNSH] (pl) (Nord) pure de patates

taw [ tau ] substantiu masculí
1 silenci
rhoi tar aw fer callar (“posar silenci sobre”)
rhoi taw ar eich piser chi fer-vos callar (“posar silenci sobre el vostre gerro”)

2 arian taw diners pagats a algú per fer-lo callar (“diners (de) silenci”)
2 does daw (de llista que no s’acaba)
ar enwi ei gynnyrch does daw (línia d’una balada) no s’acaba anomenar els seus productes, la llista de les seves coses que ha fet no s’acaba
3 rhoi taw arni
callar
rho daw arni!
calla!
4 Does dim taw arno fe, (Sud) ’Oos ’m taw arno fe
No calla mai (“no hi ha silence sobre ell”)
5 Does dim taw ar ei glep e, (Nord) Toes ’na ddim taw ar ‘i glep o
No calla mai (“no hi ha silence sobre la seva xerrameca”)
6 Taw a’i piau hi / Taw piau hi no no diguis res d’això, muts i a la gàbia (“(és el) silenci que el posseeix”)
Col·loquilament (Sud) Taw pia ’i
ETIMOLOGIA: taw < britànic
Bretó tav (= silenci)

tawel [TAU el] (adj) tranquil

Tawelfan [tau-el-van] -
1 nom de casa
2 carrer de Treharris (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules independents “Tawel Fan”)
ETIMOLOGIA: 'lloc tranquil' (tawel = tranquil) + mutació suau + (man = lloc)

tawelwch [tau E lukh] (m) tranquilitat quietness

taw - gwn taw ef yw'r dyn [gun tau EEV iur DIIN] (conj) (Sud) què és X que, que està X que - sé que és ell que és l'home (= sé que és ell) that it is X that is - sé que és ell que és l'home I know it's him, 'I know that it is he who is the man'

te [TEE] (m) te tea

- te biff [te BIIF] (m) suc de carn de bou com a beguda calent beef tea

tebot [ te -bot] substantiu masculí
PLURAL tebotau [ te- bo -te]
1 tetera
2 cap tebot cobretetera
3 broc, galet, gal
pig tebot un broc de tetera
pig y tebot el broc de la tetera
cap tebot cobretetera

ETIMOLOGIA: anglès teapot (= tetera) < (tea = te) + (pot = pot)
NOTA: (Gal·les del Sud-est) tepot (en aquesta regió de Gal·les [b] a l’inici de la consonont final perd la sonorització > [p]

tebycach [ te- bø -kakh] adjectiu
adj
1 més semblant, més probable; forma comparativa de l’adjectiu tebyg
NOTA: (tebyg = semblant) + (-ach sufix comparatiu); tebýg-ach > tebycach, amb el canvi de g > c com a resultat de la influència de la forma superlativa tebycaf

tebycaf [ te- bø -kav] adjectiu
1 el més emblant, més probable; forma superlativa de l’adjectiu tebyg
NOTA: (tebyg = semblant) + (-haf sufix superlatiu); tebýg-haf > tebycaf
NOTA: Al nivell col.loquial, paraules de més d’una síl.laba amb una [v] final la perd; tebycaf > tebyca

tebyg [TE big] (adj) semblant similar

tecáu [te KAI] (v) començar a fer-se bon temps després de la pluja (weather) clear

teclyn clywed, taclau clywed [te klin / ta kle KLØ wed] (m) auricular hearing aid

Tecwyn [TEK win] (m) nom d'home man's name

Tedi [TE di] (m) nom d'home - forma diminuitva d'Edward (Eduard) man's name - Teddy (pet form of Edward)

tedi, tedis [TE di, TE dis] (m) osset de peluix teddy (= teddy bear)

Tèd [TED] (m) forma diminutiva d'Edward [ED ward](= Eduard)

Tefeidiad [te-VEID-yad ]
1 SO1284 Afon Tefeidiad riu del districte de Maesyfed (comarca de Powys)
Nom anglès: “Teme”
Dyffryn Tefeidiad vall del riu Tefeidiad
Llanfair Dyffryn Tefeidiad poble d’aquesta vall, a l’altra banda de la frontera en Anglaterra (en anglès li diu “Llanfair Waterdine”).
Llanfair és “l’església de Santa Maria”, molt estès com a nom de poble a Gal·Les; el nom gal·lès vol dir “la Llanfair de la vall del riu Tefeidiad”
ETYMOLOGY: ??

teflyn [ tev -lin] substantiu masculí
PLURAL teflynnau [ tev- lø -ne]
1 projectil
ETIMOLOGIA: (tafl- = arrel de taflu = llençar) + (-yn sufix per formar substantius masculins); amb afecció vocàlica a > e deguda a la y de la sílaba final

teg [teeg] adjectiu
1 bell, bonic, maco
teg yr olwg bonic (“bonic (de) la vista”)
y rhyw deg el bell sexe, les dones

2 (temps) bo
ar dywydd teg quan fa bon temps
ar Sabothau teg yr haf diumenges a l’estiu quan feia bon temps

3 just, equitatiu
dyw-hi ddim yn deg! no hi ha dret! no és just!
dyw hynna ddim yn deg això no és just!
annhêg injust (an + mutació nasal + teg)

4 (preu) raonabe

5 teg pob harddua aspect atractiu fa que un objecte sigui atractiu, la bona roba fa que una persona sigui atractiva (“(és) bonica tota (cosa) bella”)

6 just, imparcial
teg a chymwys just i equitatiu
teg dewud fod... no é sinjust dir que...

7 gwynt teg ar ei ôl bon vent i barca nova (“un bon vent darrere seu”)
8 oedran teg edat avançada

byw i oedran teg viure a una edat avançada
mewn oedran teg força vell (“en una edat bonica”)
er mewn oedran teg dalia Mr Edwards i gerdded deng milltir bob dyddd
tot i ser força vell although he’s well on in years Mr edwards continues to walk ten miles every day

9 yn deg (adverbi) = moltíssim
roedd wedi gwylltu yn deg s’havia enfadat moltíssim

10 deg (adverbi) molt
ara deg lentament, molt lentament

ara’ deg piau hi tranquil·litza’t! no perdis la calma! no t’alarmis! (“lent bonic ho té”)

11 yn deg (abast màxim) de tot
ar y gwaelod yn deg yr oedd y dillad gwely
la roba del llit era al final de tot (del llit)

12 glandeg bonic (glan = bonic) + mutació suau + (teg = bonic)

13 total
damwain deg oedd hi
va ser totalment un accident

14 topònims:
(1) Bro-deg ‘(la) contrada bonica; nom de carrer de Aber-dâr
(2) Bryn-teg ‘(el) turó bonic’ Nom de varis llocs – per exemple SJ3052 localitat de la comarca de Wrecsam; també amb els elements al revés Tegfryn (teg + mutació suau [b] > [v] + bryn)
(3) Derwen-deg ‘roure bonic’, nom de carrer de Pontardawe (comarca of Castell-nedd ac Aberafan) ++
(4) Fron-deg < y fron deg ‘el turó bonic’
(5) Gelli-deg “(el) bosc bonic” SO0207 localitat de Merthyrtudful (de la comarca del mateix nom)
(6) Maes-teg ‘(el) camp bonic’ SS8591 ciutat de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
(7) Pant-teg Nom de varis llocs – per exemple ST2898 localitat aprop de Pont-y-pwl, de la comarca deTorfaen
(8) Pren-teg ‘(l)’arbre bonic’ (si no és una adaptació d’un altre topònim) SH5841 localitat de Gwynedd, 3km al nord-est de Porthmadog
(9) Ton-teg ‘(la) pastura bonica’ ST0986 localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf, south-east Wales
(10) Twyn Teg (“(el) turó bonic’”) nom de carrer, Bryn-coch, Castell-nedd
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic teg (= bònic)

Tegeingl [te GEING gøl] (f) "centenar" (cantref) del país de Gwynedd Is Conwy

tegell, tegelli / tegellau [TE gelh, te GE lhi / lhe] (m) bullidor

Tegid [tê -gid] substantiu masculí
1 nom d'home = Tàcit
Llyn Tegid el llac de Tegid, nom de llac aprop de Y Bala, comarca de Gwynedd
Bro Tegid ((“el”) districte (de) Tegid”) la contrada al voltant de Llyn Tegid
Ysgol Bro Tegid (“escola (de) Bro Tegid”) nom d’escola primària al poble de Y Bala
ETIMOLOGIA: Probablament Tegid < gal·lès < britànic < llatí Tacitus
NOTA: El nom normalment indica una connecció amb l’àrea al voltant Llyn Tegid. Utilitzat com a epitet als pseudònims d’alguns poetes dels anys 1800, De vegades ocurreix avui en dia com a nom de pila

Tegwedd [TEG wedh] (f) nom de dona (teg = bonic, gwedd = aspecte)

Tegwen [TEG wen] (f) nom de dona (teg = bonic, gwen = bonic)

tegyll [TE gilh] (pl) (forma plural) vegeu: tegell [TE-gelh] = bullidor

tei, teis [TEI, TEIS] (mf) corbata (Nord: m, Sud: f) tie (Nord: m, Sud: f) teidiau

teidiau [TEID ye] (pl) (forma plural) vegeu: taid [TAID] = avi

teier, teiers [TEI er, TEI ers] (m) pneumàtic tyre

- teier eira, teiers eira [tei er EI ra, tei ers EI ra] (m) pneumàtic de neu

teigr, teigrod [TEI gir, TEI grod] (m) tigre

teiliwr, tetilwriaid [TEIL yur, tei LUR yed] (m) sastre

Teilo [TEI lo] (m) nom de sant gal·lès

teilwng [TEI lung] (adj) digne

teilwra [ tei- lu -ra] verb
1 fer de sastre, guanyar la vida com a sastre
2 fer vestits
3 fer, confeccionar (una peça de roba)
siwt wedi ei theilwra vestit fet per un sastre, vestit sastre
ETIMOLOGIA: (teilwr = sastre) + (-a = sufix per formar verbs)

teilyngdod [tei-løng-dod] substantiu masculí
PLURAL teilyngdodau [tei-løng-dô-de]
1 mèrit
2 (títol de respecte d’un alcalde)
ei Deilyngdod y Maer el senyor alcalde
ei Theilyngdod y Faeres la senyora alcaldessa
ETIMOLOGIA: (teilyng- forma de la síl·laba penúltima de teilwng = digne) + (-dod sufix)

teim [TEIM] (m) farigola

teimladrwydd [ teim- lad -ruidh] substantiu masculí
1 sensibilitat
ETIMOLOGIA: (teimlad = sensibilitat, sensitivitat) + (-rwydd sufix per formar substantius abstractes)

teimlo [TEIM lo ] (v) sentir (de sensació)

teimlydd, teimlyddion [TEIM lidh, teim LØDH yon] (m) banya d'insecte

teipiadur, teipiaduron [teip YA dir, teip ya DI ron] (m) maquina d'escriure

teipiedig [teip YE dig] (adj) escrit amb màquina

teipio [TEIP yo] (v) escriure amb màquina

teipyddes, teipyddesau [tei PØ dhes, tei pø DHE se] (f) mecanògrafa

teipysgrif, teipysgrifau [tei PØ skriv, tei pø SKRI ve] (m) mecanografiat

teir- [teir]
1 tres, tri-; forma de combinació; no causa cap mutació
teirochrog trilateral
teirieithog trilingüe
teirblynyddol trienial
ETIMOLOGIA: forma antiga de tair (= tres)

teirawr [teir -aur] substantiu femení
1 tres hores
am tua theirawr durant tres hores més o menys
prin deirawr mewn car o borthladd Calais yw Brwsel
Brussel·les és a només tres hores amb cotxe del port de Calais
2 adjectiu que dura tres hores
arholiad teirawr un exàmen de tres hores
ETIMOLOGIA: (teir- prefix = tres) + (awr = hora)

Teirtref [TEIR trev] (f) 'veinat' (cwmwd) (Gwent Is coed) ("tres masies")

teirw [TEI ru] (pl) plural de tarw [TA ru] = bou

teisen, teisennau / teisenni [TEI sen, tei SE ne / tei SE ni] (f) pastís

- teisen ben-blwydd, teisennau pen-blwydd [tei sen ben BLUIDH, tei SE ne pen BLUIDH] (f) pastís d'anniversari

- teisen blât, teisennau plât [tei sen BLAAT, tei SE ne PLAAT] (f) pastís pla ("pastís de plat")

- teisen briodas, teisennau priodas [tei sen bri O das, tei SE ne pri O das] (f) pastís de boda

- teisen ffrwythau, teisennau ffrwythau [tei sen FRUI the, tei SE ne FRUI the] (f) pastís de fruites

- teisen frau, teisennau brau [tei sen VRAI, tei SE ne BRAI] (f) "pastís trencadís"

- teisen gri, teisennau cri [tei sen GRII, tei SE ne KRII] (f) "pastís sense llevat"

- teisen Gwener y Groglith, teisennau Gwener y Groglith [tei sen GWE ner ø GRO glith, tei SE ne...] (f) "pastís de divendres Sant"

- teisen heb wybod i'r siop, teisennau heb wybod i'r siop [tei sen hen UI bod ir SHOP, tei SE ne...] (f) pastís fet a casa

- teisen lap, teisennau lap [tei sen LAP, tei SE ne LAP] (f) "pastís mullat"

- teisen radell, teisennau gradell [tei sen RA delh, tei SE ne GRA delh] (f) "pastís de reixa"

teithiadur [ teith- yâ -dir] substantiu masculí
PLURAL teithiaduron [ teith-ya-dî-ron]
1 itinerari = guia per viatgers
ETIMOLOGIA: (teithi-, arrel del verb teithio = viatjar) + (-adur sufix nominatiu, que indica un llibre)

teithiau [TEITH ye] (pl) (forma plural) vegeu: taith [TAITH] = viatge

teithio [TEITH yo] (v) viatjar

teithiwr, teithwyr [TEITH yur, TEITH wir] (f) viatger

teitl, teitlau [TEI tøl, TEIT le] (m) títol

teits [TEITS] (m) pantyhose

telaid [ tê -laid] adjectiu
1 (obsolet) bonic
teleidwyn (obsolet) bonic (= telaid + gwyn / blanc, bonic)
Plural: teleidion
Rho’dd duwies or-hael Buddugoliaeth ei choron / O flodau teleidion ar aeliau teg Gwen (Dyffryn Cynon / Jenkin Howell / Geninen 1900 / tudalen 214)
La deessa molt generosa de la Victòria va posar la seva corona de flors boniques sobre el front de na Gwenllian
ETIMOLOGIA: probablament una forma de telediw (= bonic), < tâl- < talu (= pagar) + -ediw (= ??)

telediad, telediadau [te LED yad, te led YA de] (m) transmissió

teledu [te LE di] (m) televisió

- set deledu [set de LE di] (m) televisor

- teledu lloeren [te LE di LHOI ren] (m) televisió de satèl·lit

teledydd [TE le didh] (m) = teledu

teleidwyn [ te-leid -win] adjectiu
ans
1 (obsolet) bonic

O sweet Gweny Morgan, y “Ferch o Benderyn,” / Brenhines blith-ferched teleidwyn y byd (Dyffryn Cynon / Jenkin Howell / Geninen 1900 / tudalen 214)
Oh bonica Gweny (= Gwenllian) Morgan, la “Noia de Penderyn”, la reina de les leteres del món”
ETIMOLOGIA: (telaid- < telaid = bonic) + mutació suau + (gwyn = blanc; bonic)

telerau [te LE re] (pl) condicions, modalitats

Teleri [te LE ri] (f) nom de dona

teli [TE li] (m) (col·loquial) = televisió

teliffon, teliffonau [te LI fon, te li FO ne] (m) telèfon

teliffonwraig, teliffonwragedd [te li FON wreg, te li fon WRA gedh] (f) telefonista

telifisiwn [te li VI shun] (m) televisió (col·loquial)

telir [tê -lir] verb
1 serà pagat Vegeu: talu = pagar
Telir lwfans hyfforddi o £6,500 es pagarà un subsidi de formació de £6.500
ETYMOLOGY: (tâl-, arrel de talu = pagar) + (-ir, terminació passiva, temps de present-futur) (canvi de la vocal a > e sota la influència de la i final)

telor, teloriaid [TE lor, te LOR yed] (m) mosquiter

telori [te LO ri] (v) trinar

telyn [ tê -lin] substantiu femení
PLURAL telynau [ te-lø-ne]
1 arpa
canu'r delyn tocar l'arpa ("fer cantar l'arpa") (també la forma menys correcta chwarae'r delyn, una imitació de l'anglès 'to play the harp' literalment 'jugar l'arpa' )
telyn Geltaidd arpa celta
telyn Gymreig arpa gal·lesa
tant telyn corda d'arpa
telynores arpista (dona)
telynor arpista (home)
Tre'rdelyn ("mas (de) l'arpa") Harpton, lloc de Powys (nom anglès: "Harpton")
gwyl delynau festival d'arpes

2 s'utilitza la paraula en noms de camps amb forma de triangle
Llain y Delyn = (el) tros (de ) l'arpa
Cae'r Delyn or Cae Delyn = (el) camp (de ) l'arpa
Heol Caedelyn nom d'un carrer d'Eglwysnewydd, Caer-dydd ("heol" = carrer)
Compareu noms de camps triangulars amb heter = planxa

3 crogi'ch telyn ar yr helyg ("penja la vostra arpa dels salzes") deixar de fer una activitat
Psalmau 137:1 Wrth afonydd Babilon, yno ye eisteddasom, ac wylasom, pan feddyliasom am Seion.
137:2 Ar yr helyg o'u mewn y crogasom ein telynau.
137:3 Canys yno y gofynnodd y rhai a'n caethiwasent i ni gân; a'r rhai a'n hanrheithiasai, lawenydd, gan ddywedyd, Cenwch i ni rai o ganiadau Seion.
137:4 Pa fodd y canwn gerdd yr Arglwydd mewn gwlad ddieithr?
Un gwael iawn am lunio englyn oeddwn, ac felly rhoddais y delyn honno ar yr helyg
Era molt dolent compositor de versos i per tant vaig deixar de fer-ho ("vaig penjar aquella arpa als salzes")

ETYMOLOGY: gal·lès < britànic telen- < tenel-

De la mateixa arrel britànica: bretó telenn = arpa

Cf llatí tend(ere) = tibar

telyneg, telynegion [te LØ neg, te lø NEG yon] (f) poema líric

telynegol [te lø NE gol] (adj) de l'estil d'un poema líric

telynor, telynorion [te LØ nor, te lø nOR yon] (m) arpista

telynores, telynoresau [te lø NO res, te lø no RE se] (f) arpista

teml, temlau [TE møl, TEM le] (f) temple

tempro [tem -pro] verb
1 trempar = feer més dur escalfant i refredant
ETYMOLOGY: tempr- < anglès to temper (= trempar) + (-o, sufix verbal), < anglès mitjà tempren < anglès antic < llatí temperâre (= barrejar), probablament < tempus (= temps)

temptio [TEMPT YO] (v) temptar

tenant, tenantiaid [TE nant, ta NANT yed] (m) llogatuer, arrendatari

tenau [TA ne] (adj) prim

teneuder [ te-nei-der] substantiu masculí
1 primesa
ETYMOLOGY: (teneu- < tenau = prim) + (-der sufix per formar substantius)

teneuo [ te-nei-o] verb
1 aprimar-se
2 aprimar-se = perdre pes
3 fer-se més escàs
4 (cabells) fer-se més escàs; (persona) perdre cabells
Roedd Arwyn wedi teneuo rywfaint ar y top
Arwyn tenia els cabells més escassos?? ("havia aprimat fins un cert punt al cim")
5 verb amb objecte aprimar
6 (plantes) treure'n per fer més espai per les altres
yn yr ardd yn teneuo’r rwdins
a l'hort espaient els naps
ETYMOLOGY: (teneu- < tenau = prim) + (-o sufix per formar verbs)

teneuwch [te-nei-ukh] substantiu masculí
1 primesa
ETIMOLOGIA: (teneu- < tenau = prim) + (-wch sufix per formar substantius)

tenis [TE nis] (m) tennis

tentacl, tentaclau [TEN ta køl, ten TA kle] (m) tentacle

tentaclog [ten TA klog] (adj) amb tentacles

terfyn, terfynau [TER vin, ter VØ ne] (m)

1 límit

2 final del dia
ar derfyn dydd a la fi del dia
Roedd y dydd yn tynnu at ei derfyn el dia estava a punt d’acabar-se

terfynell [ ter-vø-nelh ] substantiu femení
PLURAL terfynellau [ ter-vø-nê-lhe ]
1 (Electricitat) born
ETIMOLOGIA: (terfyn = límit) + (-ell sufix)

terfysgwr [ ter- vø -skur]
PLURAL terfysgwyr [ter-vøsk-wir]
1 insurgent, insurrecte
2 terrorista (Un ús incorrecte, molt freqüent als mitjans de comunicació; la paraula correcte és brawychwr)
ETYMOLOGY: (terfysg = aldarull) + (-wr sufix = home)

testun, testunau [TE stin, te STI ne] (m) text

testun siarad [te-stin shâ-rad]
1 tema de debat
ETIMOLOGIA: (testun = assumpte) + (siarad = parlar)

teth, tethau [TEETH, TE the] (f) mamella, mugró

teulu, teuluoedd [TEI li, tei LI odh] (m) família (casa + colla, ty + llu)

tew [TEU] (adj) gras

tewgoed [teu-goid] -
1 bosc espès
Tewgoed granja de Pentremeurig (comarca de Bro Morgannwg)
Craig y Tewgoed lloc més amunt de Pwll-y-glaw (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“(la) roca (de)l bosc espès”)
Al poble de Cwmafan, més avall de Pwll-y-glaw, hi ha un carrer que es diu Heol Tewgoed
ETIMOLOGIA: (tew = espès) + mutació suau + (coed = bosc)

tewi [TEU i] (v)

1 callar

2 y calla’ ’dawo s’ha dit prou (“el més assenyat sugui callat”)
tawed y calla’ s’ha dit prou (“que calli el més assenyat”)

3 cytuno yw tewi el silenci fa còmplici?? (“(és) estar d’acordar que-és callar-se”)

Teyrnas Unedig Prydain Fawr a Gogledd Iwerddon [TEIR nas i NE dig prø den VAUR a GO gledh i WER dhon] (f) traducció gal·lesa del nom oficial de l'estat anglès - el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord

t-g [- ]
1 Resultat de la combinació d'una "d" final i una "g" inicial, quan es tracta d'una "c" [k] amb mutació suau
llwyd (= gris) + coed (= bosc) > llwyd-goed > llwytgoed
ad- (= prefix) + cof (= memòria) > ad-gof > atgof (cosa recordada)
coed (= bosc) + cae (= camp) > coed-gae > coetgae (camp tancat amb bardisses)

th [-] -
1 -th final a les paraules gal·leses < britànic correspon a -cht final en paraules irlandeses de la mateix origen celta
Gal·lès craith = scar, irlandès créacht = cicatriu
Gal·lès saith = seven, irlandès seacht = set
Gal·lès noeth = nu, irlandès nocht = nu

2 -th final a les paraules gal·leses correspon a -zh o z final en paraules bretones de la mateixa font
(z = [z] a tots els dialectes bretons; zh = [z] a tots els dialectes llevat del de Gwened, que té [h] )
Gal·lès craith = cicatriu, bretó kreizenn (< kreiz) = cicatriu
Gal·lès saith = set, bretó seizh (< seiz) = set

tha- [tha ]
1 paraules amb tha- poden ser formes amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
(1) la conjunció a = i,
(2) la preposició â = amb,
(3) i el determinant ei = el seu / la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
(4) i dialectalment (o amb la grafia 'i); i després d'algunes paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
(5) a'i = i el seu etc (d'ella),
(6) â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),

tad = pare,
mam a thad una mare i un pare
â thadau'r plant amb els pares dels nens
ei thad, i thad, 'i thad el seu pare
a'i thad i el seu pare
â'i thad amb el seu pare
o'i thad del seu pare
neu'i thad o el seu pare

the- [the ]
1 paraules amb the- poden ser formes amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
(1) la conjunció a = i,
(2) la preposició â = amb,
(3) i el determinant ei = el seu / la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
(4) i dialectalment (o amb la grafia 'i); i després d'algunes paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
(5) a'i = i el seu etc (d'ella),
(6) â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),

tegan = toy,
afal a thegan una poma i un joguina
â theganau'r plant amb les joguines dels nens
ei thegan, i thegan, 'i thegan la seva joguina
a'i thegan i la seva joguina
â'i thegan amb la seva joguina
o'i thegan de la seva joguina
neu'i thegan o la seva joguina

theatr, theatrau [THE a tør, the A tre] (f) teatre

theatraidd [the A tredh] (adj) teatral

theatr fiwsig, theatrau miwsig [THE a tør VIU sig, tehA tre MYU sig] (f) teatre de varietats

thi- [thi ]
1 paraules amb thi- poden ser formes amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
(1) la conjunció a = i,
(2) la preposició â = amb,
(3) i el determinant ei = el seu / la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
(4) i dialectalment (o amb la grafia 'i); i després d'algunes paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
(5) a'i = i el seu etc (d'ella),
(6) â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),

tir = terra,
corsydd a thir sych pantans i terra ferma
â thir y mynydd amb la terra de al muntanya
ei thir, i thir, 'i thir la seva terra
a'i thir i la seva terra
â'i thir amb la seva terra
o'i thir de la seva terra
neu'i thir o la seva terra

tho- [thi ]
1 paraules amb tho- poden ser formes amb mutació aspirant (t es fa th després del següents paraules:
(1) la conjunció a = i,
(2) la preposició â = amb,
(3) i el determinant ei = el seu / la seva / els seus / les seves (d'ella) , que és
(4) i dialectalment (o amb la grafia 'i); i després d'algunes paraules d'una sola vocal o amb vocal final (preposicions, conjuncions)
(5) a'i = i el seu etc (d'ella),
(6) â'i = amb el seu etc (d'ella),
(7) o'i = del seu etc (d'ella),
(8) neu'i = o el seu etc (d'ella),

tocyn = bitllet,
cerdyn a thocyn una targeta i un bitllet
â thocynau'r plant amb els bitllets dels nens
ei thocyn, i thocyn, 'i thocyn el seu bitllet
a'i thocyn i el seu bitllet
â'i thocyn amb el seu bitllet
o'i thocyn del seu bitllet
neu'i thocyn o el seu bitllet

ti [TII] (pronom) tu

ti [tii] feminine noun
1 nom de la lletra "t"
ti fach t minúscula
ti fawr t majúscula
2 (qualificador) descriu qualsevol cosa amb forma de "T"
rhan T (enginyeria) part amb forma de T

ti a minnau [tii a mi-ne] pronouns
1 tu i jo

ticyn [ti -kin] substanti masculí
PLURAL [ti-kø-ne] Gal·les del Sud-est
South-east Wales
1 mica
ticyn o arian una mica de diners
ETIMOLOGIA: ticyn < dicyn < digyn < ychydigyn (ychydig = una mica) + (-yn sufix diminutiu)
NOTA: també dicyn

tild [tild] masculine noun
PLURAL tildiau [tild -ye]
1 signe diacrític damunt una 'n' en castellà per representar un so palatalitzat
2 signe diacrític damunt una 'o' en portugués per representar un so nasal
3 signe diacrític damunt una 'n' en bretó; aquesta lletra quan es posa després d'un a vocal indica que la vocal és nasal
4 signe diacrític posat daumunt una vocal a l'Alfabet Fonètic Internacional per representar la nasalització
ETIMOLOGIA: anglès tild [tildø] < castellà tilde < tild- < llatí titulus (= títol, superscripció)
NOTA: plural també tildau

tîm, timau [TIIM, TI me] (m) equip

tin, tinau [TIIN, TI ne] (m)

1 cul

2 rhych y tin la ranura entre les nalgues
mae’n credu bod yr haul yn codi yn rhych ei din (d’algú que té una opinió mol inflada de si mateix) “pensa que el sol es lleva al la ranura del seu cul”
3 bod â’i din am ei ben (lloc) estar fet un fàstic (“estar mab el cul al voltant del cap”)

tincer, tinceriaid [TIN ker, tin KER yed] (m)

1 calserer, llauner = persona que fa i repara objectes com bullidores i paelles

2 fel dau dincer dit de dues persones en una forta disputa, o amb tendència de barallar.-se entre ells ("com dos llauners")

tingoch [TIN gokh] (adj) de cul vermell

tinwen [TIN wen] (adj) de cul blanc white-arsed, white-bottomed

tip, tipiau [TIP, TIP ye] (m) abocador tip, dump, rubbish heap

tipyn [TI pin] (m) una mica

tir, tiroedd [TIIR, TO rodh] (m)

1 terra

curo rhywun ar ei dir ei hun derrotar algú fent servir els mateixos les matèices tàctiques
2 cytir terrenys comunals
Nom de carrer de Bangor – “Cyttir Lane” als mapes, presumablament d’una forma original Lôn y Cytir Y Cytir (SH8715) coster a la comarca de Gwynedd (districte de Meirionnydd)
ETIMOLOGIA: cytir < cyd-dir (cyd- = junt ) + mutació suau + ( tir = terra )

tirfesurydd, tirfesurwyr [tir ve SI ridh, tir ve SIR wir] (m) agrimensor

Tir Iarll [tiir YARLH] (f) districte del sud-est district in South-east Wales

Tiriseg [ti RI seg] (f /adj) (neologisme) terrabaixès (llengua d'Escòcia, de l'anglès antic)

Y Tir Newydd [ø tiir neu -idh]
1 Terra Nova
ETIMOLOGIA: ‘la terra nova’ (y = la) + (tir = terra) + (newydd = nou)

Tir Ralff [tiir RALF] (f) districte del Sud-oest

tithau, "tithe" [TI the] (pronom) tu també

tiwniwr piano [tyun–yur pia-no] substantiu masculí
PLURAL tiwnwyr pianos [tyun–wir pia-nos]
1 afinador de pianos
Os am diwniwr piano cysyllter â Hefin Tomos, Llys Teilo Sant, Caerdydd
SI voleu un afinador de pianos, poseu-vos en contacte amb Hefin Tomos, Llys Teilo Sant (= cort de sant Teilo’) , Caerdydd
ETIMOLOGIA: traducció de l’anglès ‘piano tuner’ (tiwniwr = afinador) + (piano = piano)

tl [ - ]
1 La combinació tl al començament de certes paraules en gal·lès col·loquial pot esdeveir cl [kl]
(1) tlawd (= pobre) > clawd
(2) tlws (= bonic) > clws
(3) Talerddig (= bom de poble de la comarca de Powys) > T’lerddig > Clerddig

tlawd [TLAUD] (adj) pobre

tlodi [TLO di] (m) pobresa

tlotach na [TLO takh] (adj) més pobre (que)

tlotaf, tlota' [TLO ta] (adj) el més pobre

tlws [TLUUS] (adj) bonic

to, toeau / toeau [TOO, TOI e / TOI on] (m) teulada

tocbren [tok -bren] substantiu masculí
PLURAL tocbrennau [tok- bre -ne]
1 arbre podat
ETIMOLOGIA: (toc-, arrel de tocio = tallar ) + mutació suau + ( pren = arbre )

tociad [ tok -yad] substantiu masculí
PLURAL tociadau [ tok- yâ -de]
1 (arbre) poda
ETIMOLOGIA: (toc-i-, arrel de tocio = tallar ) + (-ad = sufix per formar substantius)

tocio [tok -yo] verb
1 (pren, planta) podar, esporgar
tocio’r rhosod podar les roses
2 tallar (la cua d’un cavall); esquilar la cua d’una ovella

3 tocio asgell ecurçar? una ala

4 tocio maip tallar le sfulles i arrels de naps

5 tallar per que la mida sigui adient (teules, etc)
tocio slâts escurçar teules

6 tocio ar tallar
Bydd pum cant o weithwyr y cwmni yn cael eu rhoi ar y clwt wrth iddo geisio tocio ar gostau
Cinc cents treballadors de l’empresa perdran els seus llocs de treball perque intenta tallar costs

7 tocbren arbre podat

ETIMOLOGIA: tocio < docio < (doc-, anglès to dock = tallar) + (-io sufix per formar verbs)

NOTA: Altres paraules en gal·lès que ténen t que són manlleus de paraules angleses amb d són

(1) tracht = glop,

(2) tropyn = gota,

(3) tamp = húmid

(4) traen = desguàs

tocwaith [toc -waith] substantiu masculí
1 art de podar arbustos en forma d’animals o altres formes
ETIMOLOGIA: (toc-, arrel de tocio = tallar ) + mutació suau + ( gwaith = feina, obra)

tocyn, tocynnau [TO kin, to KØ ne] (m) 1 bitllet 2 entrada 3 fitxa (de telèfon, consigna) 4 fitxa (de joc)

- tocyn dwyfford [to kin DUI fordh] (m) bitllet d'anar i tornar

- tocyn gwystlo [to kin GUIST lo] * carta d'empenyorament -

tocyn unffordd [to kin IN fordh] (m) bitllet d'anar

tocynnwr, tocynwyr [to KØ nur, to KØN wir] (m) revisor de bitllets

toddwr [ tô -dhur] substantiu masculí
PLURAL toddwyr [ todh -wir]
1 fonedor (de ferro)
toddwr haearn fonedor de haearn
ETIMOLOGIA: (todd-, arrel del verb toddio = fondre) + (-wr, sufix per formar substantius = ‘home’)

toeddach chi ddim [toi dha khi DHIM] (v) no ereu / estàveu (Nord-oest)

toeddan nhw ddim [toi dha nhu DHIM] (v) no erem / estàvem (Nord-oest)

toeddan ni ddim [toi dha ni DHIM] (v) no eren / estàven (Nord-oest)

toeddat ti ddim [toi dha ti DHIM] (v) no eres / estàves (Nord-oest)

toeddech chi ddim [toi dhe khi DHIM] (v) no ereu / estàveu (Nord-est)

toedden nhw ddim [toi dhu nhu DHIM] (v) no eren / estàven (Nord-est)

toedden ni ddim [toi dhe ni DHIM] (v) no erem / estàvem (Nord-est)

toeddet ti ddim [toi dhe ti DHIM] (v) no eres / estàves (Nord-est)

toedd hi ddim [toi dhi DHIM] (v) no era / estava (ell) (Nord)

toedd o ddim [toi dho DHIM] (v) no era / estava (ella) (Nord)

toeddwn i ddim [toi dhu ni DHIM] (v) no era / estava (jo) (Nord)

to gwellt [too GWELHT] (m) teulada de palla

toiled, toiledau [TOI led, toi LE de] (m) lavabo

tollfa, tollféydd [TOLH va, tolh VEIDH] (f) peatge (lloc)

toll, tollau [TOLH, TO-lhe] (f)

1 peatge (preu)

toll fewnforio impost d’exportació
toll allforio impost d’exportació

tollborth [ tolh -borth] substantiu masculí
PLURAL tollbyrth [ tolh -birth]
1 lloc de peatge
2 (Història) lloc de peatge d’una carretera
Ffordd Tollborth ffordd y tollborth = carrer del lloc de peatge; nom de carrer de Llansamlet (comarca d’Abertawe)
3 entrada amb finestreta (de fira, etc)
ETIMOLOGIA: (toll = peatge ) + mutació suau + (porth = porta )

tollti [ tolh-ti ] verb
1 (Gal.les del Nord) vessar
ETIMOLOGIA: forma de tywalltu (= vessar). Una variant amb la terminació verbal -u de la forma estàndard és tywallt

tom, tomydd [TOM, TO midh] (f)

1 brutícia

2 fem

1 (Bíblia) ymdreiglfa yn y dom lloc on els animals es rebolquen en els fems
Pedr-2 2:22 Eithr digwyddodd iddynt yn ôl y wir ddihareb, Y ci a ymchwelodd at ei chwydfa ei hun; a’r hwch wedi ei golchi, i’w hymdreiglfa yn y dom
Segona carta de Sant Pere-2 2:22 ...

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta

Cf irlandès tom (= arbust; mata de plantes)

tomato, tomatos [to MA to, to MA tos] (m) tomàquet

tomen, tomenni / tomennydd [TO men, to ME ni / to ME nidh] (f) 1 pilot 2 femer

- gwlyb domen [gwliib DO men] (f) xop

Tomos [TO mos] (m) nom d'homa = Tomàs

tomwellt [tom -welht]
1 capa de palla o herba o fulles (barrejada amb fems) per reduir l’evaporació i pèrdua de terra seca amb el vent
ETIMOLOGIA: (tom = merda) + mutació suau + (gwellt = palla, herba )

tôn, tonau [TOON, TO ne] (f) melodia

ton, tonnau [TON, TO ne] (f) ona

ton [ton] substantiu masculí
1 pastura
cae o don tancat de pastura
(hay = rich pasture land)
2 en molts topònims del sud-est de Gal·les
Mynydd Ton (“muntanya (de la) pastura”), Ton-du (“prat negre”), Tongwynlais (“prat al costat de la riera Gwynlais”), Tonna (= tonnau, “prats”), Tonpentre (“prat del lloc anomenat Pentre”; pentre = poblet), Ton-teg (“prat bonic”), Tonypandy (“(el) prat (de)l molí draper”), Tonyrefail (“(el) prat (de) la ferreria”)
3 obsolet; zona de Gwynllwg, Gal·les del sud-est cyfyldon [kø-vøl-don] = herba a la vora de la carretera (cyfyl = vora) + mutació suau + (ton = pastura)
4 Gal·les del Sud-est hendon pastura sense llaurar, pastura vella (hen = vell) + mutació suau + (ton = pastura)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic;
de la mateixa arrel britànica: còrnic tonn (= prat), bretó tonenn (= capa vegetal del sol)
ETIMOLOGIA: britànic *tond-

Y Ton [ø ton] substantiu masculí
1 forma curta de topònims amb ton com a primer element
Ffair Ton (= ffair y ton) era el nom de la fira del poble de Tongwynlais (Welsh Outlook 26, 1929)

tonc, tonciau [TONGK, TONGK ye] (f) dring, dringadissa

tondir [ton-dir] substantiu masculí
PLURAL tondiroedd [ton-dî-rodh]
1 Gal·les del Sud prat, pasturatge
Yr oedd drws hen amaethdy Gelliwrgan yn agor i ddarn o dondir ysgwâr (Tarian y Gweithiwr 04 05 1899)
La porta de la vella granja de Gelliwrgan donava a un tros quadrat de pasturatge
ETIMOLOGIA: (ton = prat) + mutació suau + (tir = terra)

tonnen [to-nen] substantiu femení
PLURAL tonenni [to-ne-ni]
1 pastura
2 district of Arfon, in the county of Gwynedd pantà
3 comarca de Ceredigion pell
tonnen cig moch pell dura de pernil
ETIMOLOGIA: (ton = superfície, pell) + (-en sufix dimiutiu)
cf bretó tonenn (= capa vegetal del sol; pell de pernil)

tonnog [ to -nog] adjectiu
1 ondulat
môr tonnog, tywodlyd y Sahara el mar ondulat i arenós
gwallt brown tonnog cabells castanys ondulats
2 (corrent elèctric) altern
cerrynt tonnog = corrent altern
3 (mar) mogut
ETIMOLOGIA: (ton = ona) + (-og sufix per formar adjectius)

tonsur [ton-sir] substantiu masculí
PLURAL tonsuriau [ton-sir-ye ]
1 tonsura = la part afaitada del cap
ETIMOLOGIA: anglès tonsure < francès, o directament < llatí tônsûra < tondêre (= afaitar)

tonsurio [ton-sir-yo] verb
1 tonsurar = (monjo) afaitar una part del cap
ETIMOLOGIA: (tonsur = tonsur) + (-io sufix per formar verbs)

Tonyrywen [ton-ør-ø-wen] substantiu femení
1 Topònim. Nom d'una granja ara desapareguda

John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), diu (traducció de l'anglès) "Una granja al costat oriental de la carretera de Llanishen, a la tercera pedra mil·lar de Caer-dydd, sobre Y Mynydd Bychan {nom d'una terra comuna}".

El nom sobreviu en un nom de carrer (oficialment "Ton-yr-Ywen Avenue", que seria Heol Tonyrywen en gal·lès)

top, topiau [TOP, TOP ye] (m) tapa

- top y tebot [top ø TE bot] (m) tapa del tetera

torcalon [ tor- ka -lon] substantiu masculí
1 trencament del cor
marw o dorcalon morir amb el cor trencat
ETIMOLOGIA: (tor = trencament, ruptura) + (calon = cor)

torch, torchau [TORKH, TOR khe] (f)

1 corona (d'enterrament)

torf, torfoedd / torféydd [TORV, TOR vodh / tor VEIDH] (f)

1 gentada

2 ymwthio trwy’r dorf obrir-se pas / camí entre la multitud (“estirar-se per la multitud”)

torheulo [tor HEI lo] (v) prendre el sol

toriad, toriadau [TOR yad, tor YA de] (m) fractura, etc

- toriad dydd [tor yad DIIDH] (m) trenc d'alba

torri [TO ri] (v)

1 trencar
2 torri ar draws [to ri ar DRAUS] (v) interrompre
3 torri i lawr [to ri i LAUR] (v) averiar-se
4 torri lawr = torri i lawr [to ri LAUR] (v) averiar-se
5 torri syched [to ri SØ khed] (v) (sed) apagar, calmar

6 lle torri gwallt perruqeria, barberia
mynd i’r lle torri gwallt anar a la barberia

7 rhoi eich pen i’w dorri arriscar-se, gosar manifestar una opinió

8 cael torri eich gwallt fer-se tallar els cabells

torth, torthau [TORTH, TOR the] (f) pa

tost [TOST] (adj)

(paraula usada sobretot al Sud)

1 malalt

2 dolorós

1036 Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i probablament mig milió més fora de Gal·les

·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CATALUNYA-CYMRU