http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_s_0197c.htm

Yr Hafan / Home Page

....1861c Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web

..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web

...............1006c Geiriaduron / Diccionaris

.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en català

........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina

..

Gwefan Cymru-Catalonia La Web de Gal·les i Catalunya Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg Un diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants s -syw

Adolygiad diweddaraf - darrera actualització 2005-06-08

-s [-]
1 sufix plural – manlleu de l’anglès
(1) a la forma plural de manlleus anglesos, tant en gal·lès literai com en gal·lès col·loquial
gini, ginis = moneda antiga d’Anglaterra
stiwdio, stiwdios = estudi
(2) a la forma plural de manlleus anglesos, en gal·lès col·loquial Welsh (la paraula manllevada normalment tú un plural gal·lès en la llengua literària)
lori, loris = camió, camions (gal·lès literari: lori, lorïau)
(3) També ocurreix en paraules auctòctones; en alguns dialectes, la -s es pot afegir a una forma plural existent:
corc (= tap de suro) > cyrc > cyrcs (= taps)
fforc (= forqueta) > ffyrc > ffyrcs (= forquetes)
(4) gwr (= home), gwyr (= homes). Com a sufix, aquest és -wr, i la forma plural és -wyr. Però col·loquialment -wrs és freqüent.
capelwr (= membre d’una capella noconformista), capelwyr > capelwrs (= gent de la capella)
gweithiwr (= treballador), gweithwyr > gweithiwrs (=treballadors) - a Gal·les del sud-est gwithwrs
pregethwr (= predicador), pregethwyr > pregethwrs (=predicadors)
llwythwr (= un que carrega), llwythwyr > llwythwrs (= persones que carreguen)
pysgotwr / sgotwr (= pescador), pysgotwyr / sgotwyr > pysgotwrs / sgotwrs (=pescadors)
bradwr (= traïdor), bradwyr > bradwrs (=traïdors)
(5) ci = gos, cwn = gossos. Com a sufix, és -gi, i la forma plural -gwn. Però col·loquialment hi ha
corgi (= raça de gos de bestiar, “corgi”) > corgwn > corgwns
i imitant questa paraula
tyrci (= gall d’indi) > tyrcwn > tyrcwns
(6) després de cognoms que no acaben amb –s
mae Dafydd Wigleys y byd yma yn rhai prin
Són escassos els Dafydd Wigleys d’aquest món
cf -us després de –s: Williams, Williamsus

s
1 alguns manlleus de l’anglès amb ‘s’ final s’han malentès com a formes plurals, i s’ha fet una forma singular treient la -s; un procès semblant va succeir amb certs manlleus a l’anglès:
(1) francès: cherry (= cirera) < cerise;
(2) castellà: sherry (= vi de Xerès)
En gal·lès,
(1) Japaní (= japonès) de l’angles Japanese,
(2) Tsheiní (= xinès) de l’angles Chinese
(3) clip (= eclipsi) < clips < eclips < anglès eclipse


s
1 en certs topònims (en general formes col·loquials, però de vegades formes oficials sorgides de formes col·loquials) la s representa la consonant final d'un primer element perdut
(per exemple llys = court, ynys = meadow)
(1) Cwm-ynys-gou / Cwm-ynys-gau, a la comarca de Torfaen (cwm = vall, cou / cau = tancat) ("vall del prat tancat")
Forma parlada: Cwm-sgou
(2) Llyscleddau (cort + Cleddau / nom de riu) forma parlada Scledde
(3) Ynysgedwyn (prat + Cedwyn / nom de persona) (comarca of Powys); forma parlada Sgedwyn
(4) Ynysgeti (meadow + Ceti = ?nom de persona) (comarca of Abertawe); forma parlada i forma oficial Sgeti
(5) Ynysgynwraidd – el nom anglès d’aquest lloc de la comarca de Mynwy és Skenfrith, que probablament representa una forma gal·lès local *Sgenffridd [sken-fridh] (el gal·lès va ser eliminat finalment d’aquesta contrada fa més d’un segle) de *Sgynfridd [skøn-vridh]
(6) Ynysmeudwy (prat + hermità) (comarca d’Abertawe); forma parlada (a través de *Smeudwy) = Smitw
(7) Ynystawe ((prat + Tawe / nom de riu) (comarca d’Abertawe); forma parlada Stawe
(8) Ynysforgan SS6799 (prat + nom d’home Morgan) (comarca d’Abertawe); forma parlada Sforgan

sach, sachau [SAKH, SA khe] (mf) sac (Nord-est: f)

- sach cysgu, sachau cysgu [saakh KØ ski, saa khe KØ ski] (m) sac de dormir

1 sach chi = fe fuasech chi [SA khi] (v) estaries

2 sach chi = pe tasech chi [SA khi] (v) si estigués

sachabwndi [ sa-kha- bun -di] substantiu masculí
1 fardell
2 massa sense forma
3 (Gal·les del Sud-oest) mae e fel sachabwndi va molt deixat
ETIMOLOGIA: aparentment una paraula basada en sachbwn (= fardell, càrrega) < (sach = sac) + mutació suau + (pwn = fardell)

sa chi [SA khi] (v) vegeu: sech chi

Sadwrn [SA durn] (m) dissabte (vegeu: Dydd Sadwrn, nos Sadwrn)

Sadyrnin [sa DØR nin] (m) nom de sant celta

saer [sâir] substantiu masculí
PLURAL seiri [sei -ri]
1 artesà
2 artesà / artesana definit per el material amb el qual treballa
saer coed fuster (sovint senzillament saer)
siop saer (Gal·les del Sud: siop saar, Gal·les del Sud-est: siop säär fusteria, taller d’un fuster)
saer maen paleta
3 pensaer arquitecte (‘artesà / constructor en cap’)
4 fabricant (definit pels seus productes)
saer celfi (Gal·les del Sud) ebenista
saer dodrefn (Gal·les del Nord) ebenista
saer cadeiriau fabricant de cadires
saer cerbydau fabricant de carrosseries de cotxes / camions / vagons
saer cychod constructor de barques
saer troliau roder, carreter
5 saer rhydd francmaçó
6 Saeran obsolet nom d’home
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic < Indoeuropeu *sapero-
de la mateixa arrel britànica: còrnic ser (= artesà); no existeix en bretó
de la mateixa arrel cèltica a les llengües hibèrniques: irlandès saor (=artesà, fuster, paleta), escocès saor (= artesà, fuster, paleta). Forma part del cognom Mac an tSaoir / Mac an tSaoir (irlandès) (anglicitzat com Macateer), Mac an t-Saoir (escocès) = fill del fuster (anglicitzat com MacIntyre)
NOTA: al sud, ae > aa en moltes monosíl·labes. Per tant saar. Al sud-est aa > ää. Per tant säär

saer coed, seiri coed [sair KOID, sei ri KOID] (m) fuster

saer rhydd [ sair trol-ye hriidh ] substantiu masculí
PLURAL seiri rhyddion [ sei-ri hriidh ]
1 francmaçó
Neuadd Seiri Rhyddion una Aula dels francmaçons
Neuadd y Seiri Rhyddion l’Aula dels francmaçons
Cyfrinfa Seiri Rhyddion una llotja dels francmaçons
Cyfrinfa'r Seiri Rhyddion la llotja dels francmaçons

ETIMOLOGIA: (saer = artesà) + (rhydd = lliure)

saer maen, seiri maen [sei ri MAIN] (m) picapedres
- pensaer, penseiri [PEN sair, pen SEI ri] (m) arquitecte

saer troliau [ sair trol-ye ] substantiu masculí
PLURAL seiri troliau [ sei-ri trol-ye ]
1 roder, carreter
ETIMOLOGIA: (saer = artesà) + (troliau = carros)

saeryddiaeth rydd [ sei-rødh-yeth riidh ] substantiu femení
1 francmaçoneria
ETIMOLOGIA: (saeryddiaeth = maçoneria) + mutació suau + (rhydd = lliure)

Saesneg [SEI sneg] (adj)
1 anglès (el poble, el país - no la llengua)
Doedd ganddi ddim Saesneg No sabia anglès

Saesnes, Saesnesau [SEI snes, sei SNE se] (f) anglesa

Saeson [SEI son] (pl) forma plural: vegeu: Sais [SAIS]

saeth, saethau [SAITH, SEI the] (f) fletxa

sa fe [SA ve] (v) Vegeu: se fe

PLURAL saffarïau [sa-fa-rî-e]
1 safari = expedició de caça
siwt saffari vestit de safari
mynd ar saffari anar de safari
ETIMOLOGIA: < anglès safari < swahili safari (= viatge) < àrab safariiya < safara (= viatjar)

saffrwm [sa -frum] substantiu masculí
1 (planta) safranera, safrà
2 (condiment) safranera, safrà
3 (tinta) safranera, safrà
4 lliw saffrwm de color de safrà
ETIMOLOGIA: anglès saffron < llatí medieval safrân-um <
àrab za'farân; cf àrab asfar (= groc) (> Urdu asfar = groc)
NOTA: també amb n final – saffrwn

safn, safnau [SA van, SAV ne] (f) 1 gola 2 (topònim) ravina

safon, safonau [SA von, sa VO ne] (m) nivell

sa hi [SA hi] (v) Vegeu: se hi

saif [ saiv ] verb
1 tercera persona indicativa del present-futur del verb sefyll = estar third person present-future indicative of sefyll = estar dempeus, estar dret

2 està dempeus, estan dempeus
Salmau 24:3 Pwy a esgyn i fynydd yr ARGLWYDD? a phwy a saif yn ei le sanctaidd ef?
Psalms 24:3 .....
Daniel 2:44 Ac yn nyddiau y brenhinoedd hyn, y cyfyd Duw y nefoedd frenhiniaeth, yr hon ni ddistrywir byth: a'r frenhiniaeth ni adewir i bobl eraill; ond hi a faluria ac a dreulia yr holl freniniaethau hyn, a hi a saif yn dragwydd.
Daniel 2:44 An.....
Pwy a saif gyda ni? Qui es posarà amb nosaltres? Qui es farà del nostre bàndol?

3 és situat
Saif hen blasdy y Pritshardiaid, sef y Collena, yn nhghanol maesydd eang gwyrddion, ar war Tonyrefail.
L’antiga casa pairal de la familía Pritshard, la “Collena”, és situada al mig de camps verds amples, a dalt de (l poble de) Tonyrefail

sail [ sail ] substantiu femení
PLURAL seiliau [ seil -ya]
1 base
2 seiliau = fonaments d’una casa
gosod seiliau bloc swydféydd fer els fonaments d’una casa de pisos
3 seiliau fonaments d’una antiga casa
Capel Soar a saif heddiw ar seiliau ei hen gartref Ty^’r Clwtwr - hanner ffordd i fyny’r bryn o groesffordd Tonysguboriau i dref Llantrisant
L’Església de Soar és avui sobre els fonaments de la seva antiga llar Ty^’r Clwtwr - a mig camí costa amunt de la cruïlla de Tonysguboriau cap ala ciutat de Llantrisant
ETIMOLOGIA: britànic < llatí *solia < solea (= sandàlia), relacionda amb solum (= sol, terra)

sain, seiniau [SAIN, SEIN ye] (m)
1 so
sain ddeialu senyal de marcar
codi’r sain pujar el volum

Sain Ffred [ sain freed ]
1 (SM8010) església i loclaitat de la comarca de Penfro
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: forma de Sant Braid = la santa Bríd
NOTA: Com que Ffred és una monsíl.laba, amb una única consonant final “d”, segons les normes ortogràfiques la vocal és llarga. Però com que els anglesos hi establerts o visitants pronuncien el nom amb vocal curta, com si fós el nom anglès “Fred” (de “Frederick”), l’ajuntament local hi posa als indicadors una circumflex – Sain Ffrêd – per que els anglesoparlants li dongui una pronunciació més correcta

Sain Siorys [sain shô-ris] -
1 (ST0976) poble de la comarca de Bro Morgannwg
nom anglès: Saint George-super-Ely

2 una parròquia d'aquest indret
1961: population: 255; proportion of Welsh-speakers: 5%
1971: population: 260; proportion of Welsh-speakers: 4%
ETIMOLOGIA: “(l’església de) sant Jordi”(sain = sant) + (Siorys = Jordi)

saint [SAINT] (m) forma de "sant" en alguns topònims

Sais, Saeson [SAIS, SEI son] (m) anglès (= home anglès)

Saisgarwr [ sais- gâ -rur] substantiu masculí
PLURAL Saisgarwyr [ sais- gar -wir]
1 anglòfil, persona que admira els anglesos
2 (Gal.les) persona que mostra el seu respecte envers els anglesos i menyspreu per gent de la seva pròpia ètnia
ETIMOLOGIA: (Sais = anglès) + mutació suau + (carwr = persona que estima)



Sais-gasäwr [ sais-ga- sâ -ur] substantiu masculí
PLURAL Sais-gasawyr [ sais-ga- sâ -wir]
1 anglòfob, persona que odïa els anglesos
ETIMOLOGIA: (Sais = anglès) + mutació suau + (casäwr = persona que odïa)

Sais-Gymro [ sais- gøm -ro] substantiu masculí
PLURAL Sais-Gymry [ sais- gøm -ri]
1 gal·lès anglicitzat, que no sap la llengua auctòctona
y Sais-Gymry els gal·lesos anglesos
Wrth bob tebyg Sais, neu Sais-Gymro, yw’r gorsaf-feistr: gwelais, y dydd o’r blaen, fod Sais wedi ei benodi hyd yn oed i Gricieth. (Yn Eisieu - Safon Gymreig. W. Llewelyn Williams. Geninen 1906)
Molt probablament el cap d’estació és anglès, o un gal·lès anglès; l’altre dia vaig veure que s’ha destinat un anglès fins i tot a Cricieth (NOTA: és a dir, que en aquella època era totalment gal·lèsoparlant)
ETIMOLOGIA: (Sais = (home) anglès) + mutació suau + (Cymro = (home) gal·lès)

saith [saith] (m) set

salad, saladau [SA lad, sa LA de] (m) amanida

salad caws [sa lad KAUS] (m) amanida amb formatge

salad ffrwythau [sa lad FRUI the] (m) macedònia

salad ham [sa lad HAM] (m) amanida amb pernil

salad wyau [sa lad UI e] (m) amanida amb ous

salami [sa LAA mi] (m) salami

Salesbury, William [WIL yam SEILZ bri] (m) (1520-1584) (traductor del Nou Testament al gal·lès, 1567)

Sali [SA li] (f) Sara (forma diminutiva)

salm, salmau [SALM, SAL me] (f) psalm/salm

sal - sâl [SAAL] (adj) malalt

salw [SA lu] (adj) lleig (Gal.les del Sud)

salwch [SA lukh] (m) malaltia

Sâms [SHAAMS] (m) Jaume

samwn [SA mun] (m) salmó (com a plat)

sanau / 'sanau [SA ne] (pl) forma plural: vegeu: hosan [HO san]

sa nhw [SA nu] (v) vegeu: se nhw

sanctaidd [SANK tedh] (adj
1 sagrat
2 Y Groes Sanctaidd La Santa Creu
Eglwys y Groes Sanctaidd Església de la Santa Creu
(nom d’una església de Llanor, Gwynedd)

sa ni [SA ni] (v) vegeu: se ni

sant, seintiau [SANT, SEINT ye] (m) sant

Sara / Sarah (Lal, Lali) [SA ra] (f) Sara / Sarah (Lal, Lali)

sarff, seirff [SARF, SEIRF] (f) serp

1 sarn [sarn] substantiu femení
PLURAL sarnau [sar -ne]
1 calçada
Diarhebion 16:17 Sarn y cyfiawn yw dychwelyd oddi wrth ddrwg: y neb a gadwo ei ffordd, a geidw ei enaid.
Proverbis 16:17 .....
2 camí prehistòric
3 topònims (camí prehistòric o camí romà)
Bwlchysarnau, Cefnddwysarn, Pen-y-sarn / Pen-sarn, Pont-sarn, Rhydsarnau, Y Sarnau, Sarn-y-bryn-caled, Talsarnau, Tal-y-sarn / Tal-sarn
4 formació geològica del mar que s'assembla a una calçada
Sarn Gynfelyn SN/5885 formació de la comarca de Ceredigion, al mar a la parròquia de Llangynfelyn
5 pas, passera d’una riera / riu
Croesasom y sarn - nid oedd pont yno mwyach, dim ond rhes o gerrig i'r parc gyferbyn
Vam creuar el pas – no hi havia pont ara, només una fila de pedres al camp de l’atra banda
6 calçada al fons d’un riu sota una cascada de resclosa perquè l’aigua no es formi un forat
7 jaç de palla per un animal
8 destrucció, desordre, ruïna
ETIMOLOGIA: ??

2 sarn [sarn] adjectiu
1 trepitjat
2 (figuratiu) sotmès, aixafat
Mae iaith a diwylliant Cymru yn sarn
la llengua i cultura de Gal·les han estat sotmeses / trepitjades
chwalu yn sarn trepitjar, aixafar

Y Sarn3 [ø sarn] substantiu femení
1 (SH2332) localitat a prop de Pwllheli (comarca de Gwynedd)
2 (SS9083) localitat de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
3 (SO2090) localitat del districte de Maldwyn (comarca de Powys)
4 localitat (SJ1179) de la comarca de Y Fflint, entre Prestatyn i Treffynnon
5 localitat (SJ4444) de la comarca de Y Fflint
ETIMOLOGIA: ‘la calçada’

Sarnau [ø sar -ne] plural
1 (SN3318) localitat de la comarca de Caerfyrddin
2 (SN3150) localitat aprop de Llandysul(comarca de Ceredigion)
3 (SH9739) localitat de Llanfor, districte de Meirionnydd; aprop de Y Bala (comarca de Gwynedd)
4 (SO0232) localitat aprop d’Aberhonddu (comarca de Powys)
5 (SJ2315) localitat del districte de Maldwyn (comarca de Powys); aprop de Cegidfa
Sarnau Uchaf lloc aprop d’aquí (uchaf = més alt, de dalt)
ETIMOLOGIA: ‘les calçades’, plural de sarn

sathrfa [ sathr -va] substantiu femení
1 condició de quedar trepitjat, calcigut, fressat
Daniel 8:13 Yna y clywais ryw sant yn llefaru, a dywedodd rhyw sant arall wrth y rhyw sant hwnnw oedd yn llefaru, Pa hyd y bydd y weledigaeth am yr offrwm gwastadol, a chamwedd anrhaith i roddi y cysegr a'r llu yn sathrfa?
Daniel 8:13 .....

ETIMOLOGIA: (sathr- arrel del verb sathru = trepitjar) + (-fa sufix nominal que denota una acció)

sa ti [SA ti] (v) vegeu: se ti

sawdl, sodlau [SAU døl / SAU dul, SOD le] (m) taló
- o'i gorun i'w sawdl [oi GO rin iu SAU døl] (frase) de cap a peus

sawl [SAUL] (det) quants/quantes? (+ substantiu singular) (sawl merch = quantes noies)

saws [SAUS] (m) salsa

Sbaen [SPAIN] (f) Espanya

Sbaeneg [SPEI neg] (f) castellà, espanyol (llengua)

Sbaenes, Sbaenesau [SPEI nes, spei NE se] (f) castellana, espanyola

Sbaenwr, Sbaenwyr [SPEI nur, SPEIN wir] (m) castellà, espanyol

Sbaenwyr, y [ø SPEIN wir] (pl) els castellans, els espanyols

sbarion [SBAR yon] (pl) sobres (del menjar)

sbectol [ spek -tol] substantiu femení
PLURAL sbectols, sbectolau [ spek –tols, spek-tô-le]
1 ulleres
ETIMOLOGIA: sbectol < *sbectal < anglès spectacle < francès < llatí spectaculum (= spectacle) < spectâre (= mirar) < specere (= mirar)

sbésimen [ spe-si-men] substantiu masculí
PLURAL sbesimenau [ sbe-si-mê-ne]
1 espècimen = teixit, sang, etc que es treu per fer una diagnòsi
cymryd sbésimen o waed treure un espècimen de sang
ETIMOLOGIA: anglès specimen < llatí specimen (= marc, evidència) < specere (= mirar)

Sblot, y [ø SPLOT] (f) districte de Caer-dydd (d'una paraula anglesa, = parcel·la)

sboner, sboners [SPO ner, SPO ners] (m) nuvi (Gal.les del Sud)

sbort [SPORT] (m) 1 esport 2 burla

sbring [ spring ] substantiu masculí i femení
PLURAL sbringiau, sbrings [ spring-ye, springs ]
1 moll
sbring watsh moll de rellotge plural sbrings watshus molls de rellotges
matras sbrings matelàs de molls

ETIMOLOGIA: anglès spring (= moll) < to spring (= saltar) < anglès antic springan; cf alemany springen (= saltar), der Sprung (= el salt)

sbwnjlyd [ spunj -lid] (adj)
1 esponjós, que s’assemla una sponja – tou i compressible
ETIMOLOGIA: (sbwnj = esponja ) + (-lyd sufix adjectival)

sebon [SE bon] (m) sebó

1 se chi = fe fuasech chi [SE khi] (v) estarieu

2 se chi = pe tasech chi [SE khi] (v) si estiguéssiu

secsi [sek -si] adjectiu
1 sexy
ETIMOLOGIA: anglès sexy (sex = sexe) + (-y sufix per formar adjectius)

sectwr [sek-tur]
PLURAL: sectwyr [sekt-wir]
substantiu masculí
1 sectari
ETIMOLOGIA: (sect = secta) + (-wr = sufix d' agent)
també sectydd, plural sectyddion

sedd [ seedh] substantiu femení
PLURAL seddau [ sê-dhe]
1 seient, cadira
sedd gadw seient reservat

sedila [ se- dî -la] substantiu femení
PLURAL sedilâu [ se-di- lai ]
1 el signe diacrític de la “c” trencada, usada davant “a, o, u” en català, portugués i francès per indicar que es pronuncia con a [s] i no [k]
ec sedila c trencada

ETIMOLOGIA: anglès < castellà cedilla = zeta petita (escrita antigament després d'una “c” per indicar que era sibilant

1 se fe = fe fuase fe [SE ve] (v) estaria (ell)

2 se fe = pe tase fe [SE ve] (v) si estigués (ell)

sefydlog [se VØD log] (v)
1 ferm
2 bod mor sefydlog â’r graig ser tan ferm com una roca

sefydlu [se VØD li] (v) establir

sefyll [SE vilh] (v) estar dret, posar-se dret

sefyll allan [se vilh A lhan] (v) destacar-se

sefyll allan fel ffeiriad mewn ffair [ sê-vilh a-lhan vel feir-yad meun fair]
1 ser molt evident
ETIMOLOGIA: “destacar-se com capellà en una fira” (sefyll allan = destacar-se) + (fel = com) + (ffeir’ad < ffeiriad < offeiriad = capellà) + (mewn = dins) + (ffair = fira)

sefyll allan fel llaid ar farch gwyn [ sê-vilh a-lhan vel lhaid ar varkh gwin]
1 ser molt evident
ETIMOLOGIA: “destacar-se com el fang sobre un cavall blanc” (sefyll allan = destacar-se) + (fel = com) + (llaid = fang) + (ar = sobre) + mutació suau + (march gwyn = cavall blanc)

sefyll arholiad [se vilh ar HOL yad] (v) fer un exàmen

sefyll yn feichiau dros [sê -vilh øn veikh –ye dros] verb
1 ser fiador d’algú, donar una fiança com a garantia que una obligació es compleixi, perddent-la en el cas que no es faci; actuar com a agents que asseguràn que un compromís es respecti
Mae'r Eglwys Wladol yn gosod pwys mawr ar
fedydd, - dywed fod rhyw gyfnewidiad gwyrthiol yn
cymeryd lle drwy'r ordinhad, a mynna gael tad a
mam bedydd i sefyll yn feichiau dros y baban bach.
L’església estatal dóna una gran importància al baptisme – diu que un canvi miraculós ocurreix a través d’aquesta pràctica religiosa, i insisteix en tenir un padri i una padrina per ser garants per al nadó
ETIMOLOGIA: (sefyll = estar dret, ser situat) + (yn = com) + mutació suau + (meichiau = garantia) + (dros = per)

segur [sê gir] adjectiu
1 gandul, sense ganes de treballar
y cyfoethogion segur els rics ganduls
byw’n segur viure gandulejant
2 aturat = sense moviment
nid yw amser ddim yn segur el temps no s’atura per ningú
3 aturat = sense activitat
ffatri segur fàbrica parada, fàbrica sense activitat
cyfnod segur període sense activitat (d’un cicle)
4 (màquina) amb la transmissió desconnectada
troi’n segur (també: troi’n weili) funcionar desconectada
5 no utilitzat
cyfalfa segur capital mort
rheilffordd segur ferrocarril abandonat
6 aturat = sense feina; a l'atur
7 (nen) quiet
8 Gal·les del Sud (casa) buit, desocupat
Tysegur ('casa desocupada') és un nom de carrer de la ciutat de Castell-nedd, Gal·les del Sud (Vegeu NOTA al peu de l’entrada)
9 (riu) lent
tai mawrion ar lan yr afon segur grans cases al marge del riu lent
10 partner segur
soci en una empresa que no té una part activa en dirigir l’empresa; normalment un que hi ha invertit el capital
11 (temps) lliure, desocupat
dysgu naddu pren yn ei amser segur aprendre a esculpir fusta en els seus moments lliures
Pan fo awr segur gyda'r nos quan hi hagi una hora lliure al capvespre

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí secûr(us) (= lliure de cura) < sê- (= sense) + (cûra = cura).
(La paraula llatina secûrus és represenatada en català per segur, seguretat)
La paraula correspondent en còrnic és segur.

NOTA: A Gal·les del sud-est, col·loquialment [b,d,g] a l’inici de la síl·laba final es desonoritzen > [p,t,k] Per tant segur > secur [se-kir]

segura [se-gî-ra] verb
1 gandulejar, passar l'estona gandelujant
segura hyd yr heolydd gandulejar als carrers
ETIMOLOGIA: (segur = gandul, inactiu) + (-a sufix per formar verbs)
NOTA: també seguran al sud (segur + sufix -an per formar verbs indicant una acció repetida o contínua)

seguran [se-gî-ran] verb
1 Vegeu segura

segurddyn [se- gir -dhin] substantiu masculí
PLURAL segurddynion [se-gir-dhøn-yon]
1 dròpol, gandul
ETIMOLOGIA: (segur = gandul, inactiu) + mutació suau + (dyn = home)

segurdod [se-gir-dod] substantiu masculí
1 ociositat
2 oci
3 inactivitat
ETIMOLOGIA: (segur = gandul, inactiu) + (-dod sufix per formar substantius abstractes )

segurswydd [se- gir -suidh] substantiu femení
PLURAL segurswyddi [se-gir- sui -dhi]
1 sinecura
ETIMOLOGIA: (segur = gandul, inactiu) + (swydd = ofici, feina, treball)
NOTA: també: swydd segur, segur swydd

segurwr [se- gi -rur] substantiu masculí
PLURAL segurwyr [se- gir -wir]
1 dròpol, gandul
un o segurwyr cornel y stryd una de les persones que gandulejen a la cantonada del carrer
ETIMOLOGIA: (segur = gandul, inactiu) + (-wr sufix = ‘home’)

seguryd [se- gî -rid] substantiu masculí
1 indolència, ociositat
ETIMOLOGIA: (segur = gandul, inactiu) + (-yd sufix per formar substantius abstractes )

seguryn [se- gî -rin] substantiu masculí
PLURAL segurwyr [se- gir -wir]
1 dròpol, gandul
ETIMOLOGIA: (segur = gandul, inactiu) + (-yn sufix per formar substantius)
NOTA: El plural és de segurwr (amb el mateix sentit)

segura [se GI ra] (v) passar l'estona gandelujant

1 se hi = fe fuase hi [SE hi] (v) estaria (ella)

2 se hi = pe tase hi [SE hi] (v) si estigués (ella)

seiciatryddolADJECTIU [sei ki a trø dhol]
1 psicològic
derbyn triniaeth seiciatryddol
rebre tractament psiciàtric
ETIMOLOGIA: seiciatrydd = psiciatre + -ol = suffix per formar adjectius

seiclo [SEI klo] (v) anar am bici

seidbord, seidbordydd [SEID bord, seid BOR didh] (f) prestatge/armari

seidr [SEI dir] (m) sidra

seilam [sei -lam] substantiu masculí o femení
PLURAL seilams [ sei -lams]
1 manicomi
bod yn barod i’r seilam ser boig per tancar (“ser a punt per al manicomi”)
(A la revista Llafar Gwlad (“llengua del país”, gal.lès parlat”), número 73, Haf (estiu) 2001
Ysbyty Meddwl Gogledd Cymru (neu’r Seilam i bobl leol)
L’Hospital Mental de Gal.les del Nord (o el “seilam” per als locals)
ETIMOLOGIA: anglès ’sylum < asylum (= asil) < llatí < grec asulon = asil, asulos cosa que no es pot confiscar, a+ (prefix negatiu) + sulon = dret de confiscar

seiliad [ seil -yad] substantiu masculí
PLURAL seiliadau [ seil-yâ-de]
1 fundació
cyn seiliad y byd abans d’assentar l’univers (“abans de la fundació del món”)

Effesiaid 1:4 Megis yr etholodd efe ni ynddo ef cyn seiliad y byd, fel y byddem yn sanctaidd ac yn ddifeius ger ei fron ef mewn cariad:
Carta als d’Efes 1:4... :

Ephesiaid 5:19 Gan lefaru wrth eich gilydd mewn salmau, a hymnau, ac odiau ysbrydol; gan ganu a phyncio yn eich calon i'r Arglwydd;
Carta als d’Efes 5:19 Speaking to yourselves in psalms and hymns and spiritual songs, singing and making melody in your heart to the Lord;

ETIMOLOGIA: (seil-, arrel de seilio = fundar) + (-i-ad sufix per formar substantius)

Seimon [sei -mon] substanti masculí
1 Simó
ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès Simon [sai-møn]. A la Bíblia gal·lesa és "Simon" < grec "Simon" < hebreu "Simeon" (= obedient) Cf un altre nom amb anglès [ai] adaptat en gal·lès amb [ei] - Meic (= "Mike" [maik])

Seion [ sei -on] substantiu femení
1 mynydd Seion la muntanya de Sió, sobre la qual és situada Jerusalem
Salmau 125:1 Caniad y graddau. Y rhai a ymddiriedant yn yr Arglwydd, fyddant fel mynydd seion, yr hwn ni syflir, ond a bery yn dragwydd
Psalm 125:1 .....

Eseia 8:18 Wele fi a’r plant a roddes yr Arglwydd i mi, yn arwyddion ac yn rhyfeddodau yn Israel; oddi wrth Arglwydd y lluoedd, yr hwn sydd yn trigo ym mynydd Seion
Isaiah 8:18 .....

Salmau 76:1 Hynod yw DUW yn Jwda; mawr yw ei enw ef yn Israel. 76:2 Ei babell hefyd sydd yn Salem, a’i drigfa yn Seion
Salms 76:1...

2 nom d’església noconformista
Bryn Seion nom d’una església Congregacionalista church, ara interdenominacional, at Beavercreek, Oregon, USA (17 milles al sud-est de Portland),, establerta al juny 1884, i considerada l’església gal·lesa més antiga de la costa oest dels Estats Units
http://www.wapnw.org/brynseion.htm
Heol Bryn Seion nom de carrer de Rhymni (comarca de Caerffili)

3 Topònims de noms d’esglésies:
(1) Seion SH5467 lloc aprop de Y Felinheli, comarca de Gwynedd
(2) Capelseion
.....(a) SN5113 place de la comarca de Caerfyrddin, al nord de Pontyberem
.....(b) SN6379 place de la comarca de Ceredigion, aprop de Aberystwyth

4 (judaisme) territori dels israelites; Palestina

5 (judaisme) Palestina com a pàtria dels jueus; l’estat hebreu actual

6 (cristinaisme) el cel, lloc on tots els creients finalment s’ajunten
Seion fry Zió de dalt

ETIMOLOGIA: anglès Zion < llatí tardà < grec < hebreu
NOTA: La ‘z’ anglesa antigament se substuia per ‘s’ en gal·lès, l’ equivalent muda, com que la consonant sonora no existia en gal·lès. El difthong ‘ei’ [ei] subsitueix l’anglès modern [ai]

seirf [SEIRF] (pl) forma plural: vegeu: sarff [SARF]

seiri [SEI ri] (pl) forma plural: vegeu: saer [SAIR]

Seisnig [SEI snig] (adj) anglès (país, habitants; no la llengua)

Seisnigrwydd [sei SNI gruidh] (m) condició de ser anglès

seithfed [SEITH ved] (adj) setè

Seland Newydd [SE land NEU idh] (f) Nova Zelanda

seld, seldau [SELD, SEL de] (f) moble del menjador per els cobertts, plats, etc

selio VERB [sel yo]
1 segellar
roedd yr amlen heb ei selio
el sobre no era segellat ("era sense el seu segellar")
ETIMOLOGIA: gal·lès < anglès < francès antic "seel" (francès modern "sceau" = segell, "sceller" = segellar) < llatí "sigillum", forma diminutiva de "signum" = signe

séliwlait [sel-iu-leit] substantiu masculí
1 celulita = gras subcutani sobretot a les cuixes del les dones que suposadametn és impossible treure fent dietes
ETIMOLOGIA: anglès cellulite < francès cellulite < cellule (= cel·la) < llatí cellula (forma diminutiva de cella = cel·la)

serch [SÊ-log] (adj)
1 zelós, apassionat, entusiasta
un o gefnogwyr selocaf y blaid un dels seguidors més apassionats del partit (polític)
pysgotwr selog un pescador entusiasta

selsig, selsigod [SEL sig, sel SI god] (f) embotit sausage

Selyf [SE liv] (m) Salamó

Senghenydd [se NGHE nidh] (f) divisió medieval del Sud-est

1 se nhw = fe fuasen nhw [SE nu] (v) estarien

2 se nhw = pe tasen nhw [SE nu] (v) si estiguéssin

1 se ni = fe fuasen ni [SE ni] (v) estariem

2 se ni = pe tasen ni [SE ni] (v) si estiguéssim

Serbeg [SER beg] (f) serbi (llengua)

serch [SERKH] (m) amor

seren [se-ren] substantiu femení
PLURAL sêr [ seer ]
1 estel, estrella
seren ddwbl estel ??binari (dwbl = doble)
seren gorachaidd estel ??nan (corach = (substantiu) nan, corachaidd (adjectiu) = nan)
seren sefydlog estel fix
seren gwympo Gal·les del Sud-est estel fugaç (cwympo = caient, caure)

2 estel = objecte celestial (estel o sobretot un planeta) que es considera com a influència de les fortunes de les persones
mae ei seren ar gynnydd el seu estel puja??, ella té cada vegada més possibilitats, prosperitat, influència, etc

1 estel = actor, cantant famós

3 estel = persona brillant, figura més imporrtant (d'un equip, etc)

4 estel = objecte amb forma d'estel; sovint un estel convencionalitzat??, amb cinc o més punts

5 estel = asterisc que indica la qualitat, sovint en una gama d'un a cinc
marciau sêr punctuació d'estels
un seren d'un estel
dwy seren de dos estels
tair seren de tres estels
pedair seren de quatre estels
pum seren de cinc estels
gwesty tair seren hotel de tres estels

6 estel = objecte amb forma d'estel com a premi o guardó

7 estel = petita xapa per indicar graduació

8 estel = un dels cinquanta símbols de la bandera dels Estats Units cada dels quals representa un estat
baner y Sêr a'r Barrau 'els estels i les ratlles'

9 marc blanc al front d'un cavall, d'una vaca, d'un gos, etc
ci coch â seren wen dros ei lygaid gos vermell amb un marc blanc sobre els ulls

10 Seren,i als racons del nord-oest i sud-est del país Seran; nom de vaca (probablament perquè té un marc al front)

11 noms d'algunes plantes, fongs, peixos, etc
seren Féthlehem (planta) "estel de Betlem", membre de la família de lliris amb flors amb forma d'estels (Ornithogalum)
seren y ddaear (fong) "estel de la terra"
seren frau (peix) "peix fràgil"
seren y tywod (peix) "estel de la sorra"
seren fôr (peix)"estel del mar"

ETIMOLOGIA: (sêr = estels) + (-en, sufix singulatiu); sêr < stêr < britànic < cèltic
De la mateixa arrel britànica: còrnic sterenn (= estel), bretó sterenn (= estel)
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí stella (= estel) < sterula,
grec astro (= estel), anglès star (= estel) < anglès mitjà sterre (= estel), alemany Stern (= estel)

NOTA: forma col.loquial: sêrs (amb el sufix plural anglès -s); als racons del nord-oest i sud-est del país a > e, i per tant la proununciació d'aquestes contrades és seran

Seren Dafydd [ se-ren da -vidh] substantiu femení
1 L’estel de David, l’estel de sis pics dels judaisme
ETIMOLOGIA: (seren = estel) + (Dafydd = David)

Seren Hafren [ sê-ren ha-vren]
1 ("(l') estel (del riu) Hafren")
Seren Hafren - Papur Bro Dyffryn Hafren - Drenewydd, Caer-sws, Carno, Aberhafesp, Bwlch-y-ffridd, Llanidloes, Pen-y-ffordd-las, Trefeglwys, Llawr-y-glyn
Seren Hafren - el periòdic comunitari de la vall del riu Hafen - (les comunitats de) Y Drenewydd, Caer-sws, Carno, Aberhafesp, Bwlch-y-ffridd, Llanidloes, Pen-y-ffordd-las, Trefeglwys, Llawr-y-glyn

seren wib [se ren WIIB] (f) estel fugaç

Seren y Bore [sê-ren ø bô-re ] substantiu femení
1 Seren y Bore, or Y Seren Fore [ ø sê-ren vô-re ] l'estel de matí = el planeta Venús
ETIMOLOGIA: ("estel (de)l matí") (seren = estel) + (y = el) + (bore = matí)

serfrith [ ser-vrith ] adj
1 estrellat
ETIMOLOGIA: (sêr = estels) + mutació suau + (brith = bigarrat, ple)

serimoni, serimonïau [SE ri mo ni, se ri mo NI e] (f) ceremònia

serthni [ serth -ni] substantiu masculí
1 acinglerament
ETIMOLOGIA: (serth = costerut) + (-ni sufix per fer substantius abstractes)

set, setiau [SET, SET ye] (f) conjunt

- set deledu, setiau teledu [set de LE di, set ye te LE di] (f) televisor

- set dominos [set DO mi nos] (f) dómino

sêt, seti [SEET, SE ti] (f) banc, seient

- sêt fawr [seet vaur] (f) banc dels governadors d'una capel·la

1 se ti = fe fuaset ti [SE ti] (v) estaries

2 se ti = pe taset ti [SE ti] (v) si estiguéssis

setl, setlau [SE tøl] (f) banc, escó

setlo [SET lo] (v) (disputa) saldar

setsen, sets [SET sen, SETS] (f) llamborda

sg
1 A l’anglicisatzió de noms gal·lesos la combinació es fa ‘sk’, ‘sc’
(1) Meisgyn (lloc aprop de Llantrisant) > Misgyn (forma local) > ortografia anglesa: Miskin
(2) Cwm-ynys-gou > ortografia anglesa: Cwmynyscoy
(3) Ynysgynwraidd > Sgynfridd > English Skenfrith

sganiwr [ skan -yur] substantiu masculí
PLURAL sganwyr, sganiwrs [ skan –wir, skan-yurs ]
1 persona que escaneja
2 (ordinador) escànner, dispositiu que escaneja
ETIMOLOGIA: (sgan- = arrel de sganio = escanejar) + (-i-wr sufix per indicar un dispositiu o agent; literalment = home)

sgarff [skarf] substantiu femení
PLURAL sgarffiau [skarf -ye]
1 bufanda
2 mocador del cap (també pensgarff, pensgarffiau)
ETIMOLOGIA: anglès scarf (= bufanda), probablament relacionat amb francès nordenc escarpe (francès modern écharpe = bufanda, faixa, cabestrall)

Sgedwyn [ sked -win]
1 Forma local (amb pèrdua de les primes dues síl·labes) de Ynysgedwyn SN7709 àrea d'Ystradgynlais Isaf (Brycheiniog, comarca de Powys)

sgen i [ske -ni]
1 contracció col·loquial de nid oes gennyf fi no tinc
sgen i ddim syniad no sé pas
1 contracció col·loquial de a oes gennyf fi que tinc...?

sgert / sgyrt, sgertiau, sgyrtiau [SKERT / SKØRT, SKERT ye / SKØRT ye] (f) faldilla

sgertin [ sker -tin] substantiu masculí o femení
PLURAL sgertins [ sker -tins]
1 sòcol, entornpeu
ETIMOLOGIA: anglès skirting < skirting board
NOTA: també al nord amb palatalització: sgiertin

sgidiau [SKID ye] (pl) forma plural: vegeu: esgid [E skid]

sgio [SKI o] (v) esquiar

sgiw, sgiwiau [SKIU, SKIU ye] (f) banc, escó

Sgiwen [SKI wen] (f) poble del Sud-est

sgiwen lostfain [ski-wen lost-vain] substantiu femení
PLURAL sgiwod llostfain [ski-wod lhost-vain]
1 Stercorarius longicaudus = ??
ETIMOLOGIA: (sgiwen = ??) + mutació suau + (llostfain = de cua prima)

sglodyn [sklo -din] substantiu masculí
1 xip; Vegeu: ysglodyn

'sgolion = ysgolion [SKOL yon] (pl) forma plural: vegeu: ysgol [Ø skol]

sgôr, sgoriau [SKOOR, SKOR ye] (f) 1 resultat, puntuació

sgorio [SKOR yo] (v) fer un gol

Sgot-Wyddel [skot- wi-dhel] substantiu masculí
PLURAL Sgot-Wyddelod [skot-wi-dhê-lod]
1 irlandès descendent dels colonistes escocesos
y Sgot-Wyddelod els irlandesos d'origen escocès
ETIMOLOGIA: (Sgot = escocès, persona escocesa) + mutació suau + (Gwyddel = irlandès)

sgou [ sgôi ]
1 Cwm-sgou, de Cwm-ynys-gou / Cwm-ynys-gau, comarca de Torfaen (cwm = vall, cou / cau = tancat) ("vall del prat tancat"), amb reducció de l'element ynys > s davant la síl·laba accentuada

sgrech y coed, sgrechod y coed [skreekh ø KOID, SGRE khod ø KOID] (f) gaig

sgrialu [ skri- â -li] verb
1 relliscar
Sgrialodd y lori ar y rhew El camió va relliscar sobre el gel
2 fer una corredissa (amb dificultats, una persona empentant una altra)
3 bwrdd sgrialu, també sgrialfwrdd monopatí
ETIMOLOGIA: ??

sgribl [ skri -bøl] substantiu masculí o femení
1 gargots, escriptura feta sense cura i molt difícil de llegir
ETIMOLOGIA: (sgribl- arrel del verb sgriblo = gargotejar)

sgriblad [ skri -blad] substantiu masculí
PLURAL sgribladau [ skri-blâ-de]
1 gargots, línies o marcs sense sentit (per exemple, per obliterar una error)
dileu rhywbeth â sgriblad esborrar alguna cosa fent gargots

ETIMOLOGIA: (sgribl- arrel del verb sgriblo = gargotejar) + (-ad sufix per formar substantius)

sgriblan [ skri -blan] verb
1 gargotejar, escriure malament; vegeu sgriblo

sgriblo [ skri -blo] v
NOTA: També amb el sufix -an > sgriblan. De vegades en gal·Lès literari amb y- inicial: ysgriblo, ysgriblan
1 gargotejar, escriure malament
sgriblan ar draws rhywbeth escriure gargots per sobre d’alguna cosa
2 escriure amb rapidesa, a corre-cuita
papur sgriblan paper de fer apunts
pad sgriblan bloc de fer apunts

3 (menyspreu) escriure (carta, llibre, poesia, etc) (suggereix d’inferior qualitat)
sgriblo llythyr escriure una carta (de poca qualitat)

ETIMOLOGIA: anglès to scribble < llatí medieval scrîbillâre (= escriure ràpodament) < scrîbere (= escriure) + (-o sufix per formar verbs)

sgriblog [ skri -blog] adj
1 de gargots, amb línies o marcs sense sentit
ETIMOLOGIA: (sgribl- arrel del verb sgriblo = gargotejar) + (-og sufix per formar adjectius)

sgriblwr [ skri -blur] substantiu masculí
PLURAL sgriblwyr [ skribl -wir]
1 persona que gargoteja
2 (menyspreu) escriptoret, escriptor o periodista de poca qualitat
ETIMOLOGIA: (sgribl- arrel del verb sgriblo = gargotejar) + (-wr sufix = home)

sgrifen [SKRI ven] (f) = ysgrifen

sgrifennu / 'sgrifennu [skri VE ni] (v) vegeu: ysgrifennu [ø skri VE ni]

1 sgriw, sgriwiau [SKRIU, SKRIU ye] (mf) avar

2 sgriw, sgriwiau [SKRIU, SKRIU ye] (f) cargol

- sgriwdreifer, sgriwdreifers [SKRIU drei ver, SKRIU drei vers] (m) tornavís

sgwad [skwad] substantiu femení
PLURAL sgwadiau [skwad -ye]
1 esquadra; colla de soldats organaitzada per fer una maniobra militar
2 escamot de feina; colla de persones organitzada per treballar junts
3 equip de rygbi
ETIMOLOGIA: anglès squad < francès escouade (francès modern també escouade) < castellà escuadra < escuadrar = quadrar, perquè eren formacions amb forma de cuadra; < llatí (ex + quadrâre)

sgwadron, sgwadronau [SKWA dron, sgwa DRO ne] (mf) esquadró = (exèrcit de l'aire)

sgwâr, sgwarau [SKWAAR, SKWA re] (f)
1 quadrat
2 (adj) quadrat (Gal·les del Nord) mynd i’r lle sgwâr anar al llit (“anar all lloc cuadrat”)

sgwrfa [ skur -va] substantiu femení
PLURAL sgyrféydd [ skør- veidh ] 1 acció de fregar
1 acció de pegar
2 buidar el ventre, una bona cagada
3 netejat una fossa, cavant-la el fons i posant la terra al costat
4 lloc on és treure terra de mineral de ferro o carbó
On hi havia mineral de ferro o carbó aprop de la superfície a la vessant d’un turó, es construia una bassa termporària; es liurava l’aigua acumulada perquè fluia en una torrent turó avall per treure la terra de sobre i exposar el mineral subjacent.
Trwynysgwrfa lloc al costat de Crycywel (comarca de Powys). Aparentment “nas / esperó de la lloc de ‘purgar’)
ETIMOLOGIA: (sgwr- arrel del verb sgwrio = fregar, pegar, purgar) + (-fa sufix per formar substantius que indiquen una acció)
NOTA: Una forma més literària és ysgwrfa

sgwrio [ skur -yo] verb
(Gal·les del Nord)
1 (fossa) netejar fent servir un flux ràpid d’aigua
2 fregar
Yr oedd y ford yn lân, wedi ei sgwrio'n ofalus La taula era neta, com que s’havia fregat curosament
4 brwsh sgwrio raspall de fregar
5 (zona de Maldwyn = part septentrional de la comarca de Powys) (de bestiar) tenir diarrea
Mae'r lloi yn sgwrio els vedells tenen diarrea

ETIMOLOGIA: sgwrio < ysgwrio < anglès scour [skuur] < baix alemany mitjà schüren (cf alemany scheuern = fregar), < francès antic escurer < llatí excûrâre (= netejar) (ex + curâre = curar)

sgwrs, sgyrsiau [SKURS, SGØRS ye] (f) xerrada

sgwrsio [SKURS yo] (v) parlar, enraonar

sgyrsiau [SGØRS ye] (pl) forma plural: vegeu: sgwrs [SKURS]

sgyrt, sgyrtiau; sgert, sgertiau [SKØRT, SKØRT ye; SGERT, SGERT ye] (f) faldilla

shesbin, shesbins / shesbinau [SHE spin, SHE spins / she SPI ne] (m) calçador

shibwnsyn, shibwns [shi BUN sin, SHI buns] (m) ceba gal·lesa

shifft, shifftiau [SHIFT, SHIFT ye] (m) torn, tanda

shigwdad, shigwdadau [shi GU dad, shi gu DA de] (f) agitació (Sud-oest)

shigwdo [shi GU do] (v) agitar (Sud-oest)

shilff, shilffoedd [SHILF, SHIL fodh] (f) prestatge

shimdde [shim -dhe] substantiu femení
PLURAL shimddeiau [shim-dhei-e]
1 xemeneia; Vegeu: shimnai

shime [shi -me] substantiu femení
1 xemeneia; Vegeu: shimnai

shimla [shim -la] substantiu femení
1 Gal·les del Sud-est xemeneia; Vegeu: shimnai

shimle [shim -le] substantiu femení
1 Gal·les del Sud xemeneia; Vegeu: shimnai

shimnai [shim -ne] substantiu femení
PLURAL shimneiau [shim-nei-e]
1 xemeneia = canal a la paret per que puji el fum d'una llar a la teulada
glanháwr simneiau escura-ximeneies
brwsh glanháu simnai chimey brush
cornel simnai racó del foc
congl simnai racó del foc
twll simnai ?canal de la xemeneia dins la paret
corn simnai canó de xemeneia
chimney = hollow space in a wall for smoke from a fireplace to pass to the roof, (Scotland: lum)
2 columna que porta el fum d'una operació industrial
3 la part que puja sota la teulada
pot simnai ??
4 xemeneia de locomotor, de vaixell
5 vidre, tub (de llum d'oli)
6 xemeneia de volcà
7 xemeneia? - tub metall que porta el fum d'una estufa
ETIMOLOGIA: anglès chimney < francès cheminée < llatí camînâta < caminus (= forn) < grec kaminos (= forn)
NOTA: tref Caernarfon: sifdda, sifddeia [siv-dha, siv-dhei-a]; Gal·les del sud-oest shime, shimeia [shi-me, shi-mei-a / shi-mi-e]; comarca de Caerfyrddin també jime, shwme [ji-me, shu-me]; al sud també shimle, shimleie [shim-le, shim-lei-e / shim-li-e]. Al sud-est shimla, shimleia [shim-la, shim-lei-a / shim-li-a]. També al sud-est shwmla [shum-la]

shingrug [ shin -grig]
1 (Gal·les del Sud) forma de singrug, < eisingrug (qv) pila de segó. La pèrdua de la primera síl·laba és freqüent en els cas de moltes paraules en gal·lès col·loquial. La palatalització si > shi és típic al sud. Al poble de Ffosygerddinen (comarca de Caerffili) hi ha un carrer que duu el nom Heol Shingrug ("Shingrig Road")

shir [ shiir ] substantiu femení
1 pronunciació sudenca de sir (= comarca). La palatalització de [s] davant o després de [i] és un característica del gal·lès del sud
Shir Aberteifi comarca d’Aberteifi (fins 1974; ara Sir Ceredigion) (anglès: Cardiganshire)
Shir Fynwa (= Sir Fynwy) comarca de Mynwy (anglès: Monmouthshire)
Shir Bemro (= Sir Benfro) comarca de Penfro (anglès: Pembrokeshire)

2 Aquesta pronunciació és també coneguda al nord
’R oedd ‘no ddau foi o Shir Fôn yn yr Hendra... (’R wy’n Cofio / Yr Hen Was / 1963 / t67 )
Hi havia dos nois de la comarca de Môn a la granja de Yr Hendre

Shir Gâr [ shiir gaar ]
1 pronunciació meridional de forma Sir Gaer, nom col.loquial de Sir Gaerfyrddin, la comarca de Caerfyrddin (nom anglès: Carmarthenshire)
hwelps Shir Gâr “els cadells de Sir Gaerfyrddin” sobrenom pels habitants d’aquesta comarca

NOTA: shir, pronunciació sudenca de sir. La palatalització de [s] davant o després de [i] és una característica del gal·lès del sud. Gaer, pronunciació sudenca de gaer. El canvi en monsíl·labes ae [âi] > â [aa] és també una característica del gal·lès del sud.

Shôn [ shoon ]
1 Una grafia variant de Siôn (= Joan). Com que Siôn podria ser possiblement [syoon], la forma amb sh- s’utilitzava en escrits en dialecte per evitar cap ambigüitat.

shwme [shu -me] substantiu femení
1 comarca de Caerfyrddin xemeneia; Vegeu: shimnai

shwmla [shum -la] substantiu femení
1 Gal·les del Sud-est xemeneia; Vegeu: shimnai

shwd [SHUD] (adv) com (Sud)

shwd ych chi [ shu-di-khii, shu-dii-khi]
(Gal·les del Sud)
1 Com esteu? (vos, vosaltres).
ETIMOLOGIA: forma col·loquial estàndard, sut yr ydych chi ("com esteu" - sut = com, yr ydych = esteu, chi = vos, vosaltres)

NOTA: La forma estàndard col·loquial sut yr ydych chi de fet no és diu mai. Al Nord diuen su’ dach chi? [si-da-khii, si-da-khi], su’ dech chi? [si-de-khii, si-de-khi]



shwmae [ shu- mâ -i]
Vegeu shwmâi

shwmâi [ shu- mâ -i]
(Gal·les del Sud)
1 com va la cosa?
NOTA: De vegades s’escriu shw mae, shw’ ma ‘i, shwt ma ‘i

ETIMOLOGIA: forma col·loquial de sut y mae hi ("com està" - sut = com, y mae = està, hi = ella)
(1) shwt = forma meridional de sut (= com); a la frase la t generalment és absent > shw [shu]
(2) maa = reducció col·loquial de mae (= és), en monosíl·Labes al gal·le`s del sud el deiftong "ae" [âi] es fa una vocal llarga "aa" [aa]. Aquí maa s’emfatitza a la frase i per tant es retén la vocal llarga. Normalment en una frase maa no s’emfatitza i la vocal és curta ma
Yn yr ardd y mae Siôn > yn yr ardd ma Siôn (és al jardí que és el Joan)
(3) i - la "h" inicial de hi (= ella) es pers a Gal·les del Sud quen no porta cap èmfasi (i al sud-est als dialectes tradicionals en tota paraula que comença amb ‘h’).
Com que la forma mâi que resulta de la fusió de maa + i es pronuncia exactament igual com la forma literària mae (= és), hi ha una tendència general d’escriure shw mae; la millor grafia no obstant, però ara per ara menys usual, és shwmâi. Aquesta és la grafia de Geiriadur yr Acádemi (el Diccionari de l’acadèmia gal·lesa) (com a dues paraules seperades shw mâi suggeria que la vocal de "w" és llarga, com en paraules com ara llw = jurament, quan de fet és curta. Com una sola paraula, segons les regles de l’ortografia gal·lesa, queda ben palès que es tracta d’una vocal curta

siaced [sha -ked] substantiu femení
PLURAL siacedi [sha-kê-di]
1 jaqueta, americana
2 siaced fraith 'túnica de varis colors' (< braith, forma femenina de brith)
Genesis 37:3
Ac Israel oedd hoffach ganddo Joseff na'i holl feibion, oblegid efe oedd fab ei henaint ef; ac efe a wnaeth siaced fraith iddo ef
Genesis 37:3
Israel estimava Josep més que tots els altres fills, perquè era fill de la seva vellesa, i li féu una túnica de mànigues llargues
3 siaced gaeth camisa de força - camisa estreta que un criminal o un lunàtic és obligat a portar per evitar la reistència o agressions o l'evasió; també gwasgod gaeth (caeth = confinat, que limita)
4 siaced ginio smòking
5 siaced coediwr jaqueta de treballador forestal
6 siaced achub salvavides
7 siaced ledr jaqueta de cuiro
ETIMOLOGIA: anglès jacket (= jaqueta) < francès jacquet (= jaqueta)
< jacquet (= Jaumet, pagès) < Jacques (= Jaume; pagès). En francès modern és jaquette (= frac)
NOTA: Gal·les del Sud-est shacad [sha-kad]

siachmat, siachmatau [shakh MAT shakh MA te] (m) escac i mat

siafio [SHAV yo] (v) afaitar-se

Siân [SHAAN] (f) Joana

Sianco [SHANG ko] (m) nom d'home - forma diminutiva de Siencyn

siandi, siandis [SHAN di, SHAN dis] (m) clara (cervesa i llimonada)

sianel, sianeli [SHA nel, sha NE li] (f)
1 canal
2 canal per un líquid
sianel orlif sobreeixidor (canal)

Siani [shâ -ni] substantiu femení
1 forma diminutiva de Siân (= Joana)
1 mae e'n hen Siani o ddyn sembla una velleta (dit d'un homeque fa molts escarafalls com una àvia (suposadament) tendeix a fer
1 noms d'insectes siani fantell (qv), siani flewog (qv); nom d'ocells siani lwyd (qv)
ETIMOLOGIA: (Siân = Joana) + (-i = sufix diminutiu)

siani flewog [shâ-ni vleu-og] substantiu femení
PLURAL sianis blewog
[shâ-nis bleu-og]
1 eruga pelosa (normalment de papallona tigre Arctia Parasemia, Euplagia etc)
ETIMOLOGIA: (Siani = Joana) + mutació suau + (blewog = pelós)

siani wrachen [ shâ-ni wrâ -khen] substantiu femení
1 (Gal.les del Nord) centpeus
ETIMOLOGIA: (“Joana (la) bruixa”) (Siani = Joana ) + mutació suau + (gwrachen = bruixa)

siâp, siapiau [SHAAP, SHAP ye] (m) forma

siarad (â) [SHA rad] (v)
1 parlar (amb)
2 siarad ar draws pen a chlustiau xerrar com una mallerenga / com una cotorra

siaradus [sha RA dis] (adj) xerraire

siart, siartiau [SHART, SHART ye] (f) carta (= mapa)

sibrwd [SHI brud] (v) xiuxiuejar

sicr [SI kir] (adj) segur

sidan [ sî -dan] substantiu masculí
PLURAL sidanau [ si- dâ -ne]
1 seda = tela fina de fils fets pel cuc de seda
hosan sidan mitjó de seda
sidan gwneud seda artificial
sidan symudliw seda tornassolada (teixit amb fils d’ordit d’un color i de fils dtrama d’un altre de tal manera que es produeix l’efecte d’un color que canvïa segons el punt de vista )
sidanau sedera

2 seda
chwarren sidan glàndula sedera
gwynfyn sidan papallona de seda (Bombyx mori)
pryf sidan cuc de seda (Bombyx mori)
edau sidan fil de seda

3 seda = toga portada per un conseller del rei o reina (anomenat per President de la Cambra dels Lords)
cael sidan = ser anomenat coneseller del rei
gwneud cais am sidan sol·licitar una pocició com a conseller rel rei

4 (Gal·les del Sud-est) (amb nens petits) y sidan > shitan estimat
ym shitan our i (= fy sidan aur i) el meu estimat / la meva estimada (“la meva seda d’or”)
ETIMOLOGIA: anglès antic sîde (= seda); cf alemany die Seide (= seda)

NOTA: Gal·les del Sud: shidan (la palatalisation de la s dvant de i és típica del gal·lès sudenc)

siec, sieciau [SHEK, SHEK ye] (f) taló

sied [sheed ] substantiu masculí
PLURAL sieds [sheeds]
1 tonalitat
2 pantalla de llum
3 (adverbi) una mica
Dwi sied yn flinedig heddiw (Gwynedd) (Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 3272)
Estic una mica cansat avui
Dwi ’di blino sied heddiw (Gwynedd) (Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 3272)
Estic una mica cansat avui (“M’he cansat una mica avui”)
sied fach yn well (Gwynedd) (Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 3272)
una mica millor

4 ryw sieden miqueta (sied + -en sufix diminutiu per substantius femenins)
ryw sieden (adverbi) una miqueta
Ma’r cwrw ‘ma ryw siedan yn gryfach n’all llall (Gwynedd) (Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 3272)
Aquesta cervesa és una miqueta més forta que l’altra

ETIMOLOGIA: anglès shade (= ombra) < anglès antic sceadu;
Paraules relacionades: alemany der Schatten (= ombra), irlandès scáth (= ombra), grec skottos (= foscor)

NOTA: Gal·les del sud-est: siad [shaad]

sièd, siediau [SHED, SHED ye] (f) barraca

Sieffre [SHE fre] (m) nom d'home

sielffo [SHEL fo] (v) cardar

Siemsyn [SHEM sin] (m) nom d'home Jaumet (diminutiu de Siâms [SHAAMS]

Siencyn [SHEN kin] (m) nom d'home - Joanet (de l'anglès del nederlandès)

siersi [SHER si] (f) = jyrsi

sifdda [siv -dha] substantiu femení
1 ciutat de Caernarfon xemeneia; Vegeu: shimnai

sigarét, sigaréts [si GA ret, si GA rets] (f) cigarreta

siglad, sigladau [SI glad, si GLA de] (m) agitació (Sud)

sigledig [si GLE dig] (adj) movedís, inestable

siglen, siglenni [SI glen, si GLE ni] (f) gronxador

sigo [SI go] (v) agitar; també (forma literària): ysigo

sillaf, sillafau [si lhav, si LHA ve] (f) vocal

sillaf fer, sillafau byrion [si lhav VER, si LHA ve BØR yon] (f) vocal curta

simnai [shim -ne] substantiu femení
1 xemeneia; Vegeu: shimnai

sinc, sinciau [SINGK, SINGK ye] (m) pica

sinema, sinemâu [SI ne ma, si ne MAI] (m) cine

siobet [ sho -bet] substantiu femení
PLURAL siobetau [ sho-be-te]
1 (Gal·les del Sud) cony
ETIMOLOGIA: ??

sioc [SHOK] (m) espant

sioe, sioeau [SHOI, SHOI e] (f)
1 fira
2 sioe wartheg, PLURAL sioeau gwartheg fira de bestiar

siol [ shol ] substantiu masculí
PLURAL siolau, siols [ sho –le, shols]
1 cap
Mae’n wag yn ‘i siol Té el cap buit, és estúpid (“ell és buit dins el seu cap d’ell”)
Does dim llawer yn ‘i siol hi És més aviat estúpida (“no n’hi ha gaire dins els seu cap d’ella”)
cymryd yn ‘i siol i (wneud rhywbeth) decidir-se fer alguna cosa (“agafar diins el seu cap fer alguna cosa”)
2 gwacsiol capsigrany, cap verd

ETIMOLOGIA: gwacsiol > gwagsiol (gwag = buit) + (siol = cap)

siolen [ sho -len] substantiu femení
PLURAL siolennau [ sho-le-ne]
1 (Gal·les del Sud) cony
ETIMOLOGIA: (siôl = xal) + (-en sufix diminutiu afegit a substantius)

siom [SHOM] (f) decepció

siomedig [sho ME dig] (adj) decebut

siomi [SHO mi] (v)
1 decepcionar
2 cael eich siomi ar yr ochr gorau sorprendre’s gratament, quedar gratament sorprés ("rebre la vostra decepció sobre el millor cantó")

Siôn [SHOON] (m) nom d'home - Joan

- Siôn Barrug [shoon BA rig] (m) personificació de la gelada "Joan Gelada")

Sioned [SHO ned] (f) dom de dona = Joana

Sioni [SHO ni] (m) forma diminutiva de Siôn

- Sioni Winwns [sho ni WI nuns] (m) venedor itinerant de cebes de Bretanya a Gal·les (segle 1900 fins a la dècada dels setanta)

siop, siopau [SHOP, sho pe] (f)
1 botiga
2 taller
3 bwrglwr siop lladre de botigües (que força la porta o finestra)

- siop adrannol [shop a DRA nol] (f) grans magatzems

- siop cigydd [shop KI gidh] (f) = siop y cigydd

- siop ddillad, siopau dillad [shop DHI lhad, sho pe DHI lhad] (f) botiga de roba

- siop ddodrefn, siopau dodrefn [shop DHO drevn, sho pe DO drevn] (f) botiga de mobles (Nord); cf "siop gelfi"

- siop deganau, siopau teganau [shop de GA ne, sho pe te GA ne] (f) botiga de joguines

- siop esgidiau [shop e SKID ye] (f) sabateria

- siop felysion, siopau melysion [shop ve LØS yon, sho pe me LØS yon] (f) confiteria, bomboneria

- siop fferyllydd [shop fe RØ lhidh] (f) farmàcia

- siop ffrwythau [shop FRUI the] (f) fruiteria

- siop flodau, siopau blodau [shop VLO de, sho pe BLO de] (f) floristeria

- siop gadwyn, siopau cadwyn [shop GAD win, sho pe KAD win] (f) botiga d'una cadena de botigues

- siop gelfi, siopau celfi [shop GEL vi, sho pe KEL vi] (f) botiga de mobles (Sud); cf "siop ddodrefn"

- siop groser [shop GRO ser] (f) vegeu: siop y groser

- siop gydweithredol, sipau cydweithredol [shop gid wei THRE dol, sho pe kid wei THRE dol] (f) cooperativa de consum

- siop lyfrau, siopau llyfrau [shop LØ vre, sho pe LHØ vre] (f) llibreria

- siop siafins [shop SHA vins] (f) embolic

- siop sych-lanháu [shop sykh la NHAI] (f) tintoreria

- siop wystlo, siopau gwystlo [shop UIST lo, sho pe GUIST lo] (f) casa de préstecs, mont de pietat

- siop y cigydd [shop ø KI gidh] (f) carnissereria

- siop y fferyllydd [shop ø fe RØ lhidh] (f) farmàcia

- siop y gof [shop ø GOOV] (f) taller del ferrer

- siop y groser [shop ø GRO ser] (f) botiga de comestibles

siopa [SHO pa] (v) anar a comprar

siopwr, siopwyr [SHO pur, SHOP wir] (m) botiguer

Siorys [shô-ris] m
1 Jordi
Sain Siorys (ST0976) poble de la comarca de Bro Morgannwg
nom anglès: Saint George-super-Ely

ETIMOLOGIA: anglès George
NOTA: (normalment Jordi és Siôr)

Siôr [SHOOR] (m) nom d'home = Jordi

sir, siroedd [SIIR, SI rodh] (f) comtat (Sud: "shir" [SHIIR]

Sir Aberteifi [shiir a ber TEI vi] (f) (fins a 1974) comtat; després una divisió del nou comtat de Dyfed, amb el nom de Ceredigion; 1996 - de nou comptat independent amb el nom de Ceredigion (= 'comtat (de la ciutat de) Aberteifi')

Sir Benfro [shiir BEN vro] (f) (fins a 1974) comtat; després dues divisions del nou comtat de Dyfed, amb el noms de Preseli i De Penfro; 1996 - de nou UN comptat independent (Sir Benfro) (= 'comtat (de la ciutat de) Penfro')

Sir Ddinbych [shiir DHIN bikh] (f) (fins a 1974) comtat; després tres divisions del nou comtat de Clwyd (Colwyn, Glyndwr, Wrecsam Maelor);; 1996 - de nou comptat independent (Sir Ddinbych) molt diferent de l'antic comtat, pre-1974(= 'comtat (de la ciutat de) Dinbych)

Sir Drefaldwyn [shiir dre VALD win] (f) (fins a 1974) comtat; després una divisió del nou comtat de Powys; 1996 (= 'comtat (del poble de) Trefaldwyn)

Sir Faesyfed [shiir vai SØ ved] (f) (fins a 1974) comtat; després una divisió del nou comtat de Powys; 1996 (= 'comtat (del poble de) Maesyfed)

Sir Feironydd [shiir vei ri O nidh] (f) (fins a 1974) comtat; després una divisió (Meirionydd) del nou comtat de Gwynedd; 1996 (= 'comtat (de la regió de) Meirionydd')

Sir Fôn [shiir VOON] (f) (fins a 1974) comtat; després una divisió del nou comtat de Gwynedd; 1996 - de nou un comptat independent (= 'comtat (de) (l') illa (de) Môn')

Sir Forgannwg [shiir vor GA nug] (f) (fins a 1974) comtat; després dues divisions (Rhuddlan, Delyn) del nou comtat de Clwyd; 1996 - de nou un comptat independent (= 'comtat (de la ciutat de) Y Fflint'), però no amb la mateixa extensió que el comtat històric

Sir Frycheiniog [shiir vrø KHEIN yog] (f) (fins a 1974) comtat; després tres comtats; 1996 es fan vuit comtats de l'antic territori (= 'comtat (de la regió de) Morgannwg)

Sir Fynwy [shiir VØ nui] (f) (fins a 1974) comtat; després una divisió (Caerfyrddin) del nou comtat de Dyfed; 1996 - de nou un comtat propi (= 'comtat (de la ciutat de) Caerfyrddin')

Sir Gaerfyrddin [shiir gair VØR dhin] (f) (fins a 1974) comtat; després dues divisions (Rhuddlan, Delyn) del nou comtat de Clwyd; 1996 - de nou un comptat independent (= 'comtat (de la ciutat de) Y Fflint'), però no amb la mateixa extensió que el comtat històric

Sir Gaernarfon [shiir gai NAR von] (f) (fins a 1974) comtat; després una divisió (Arfon) del nou comtat de Gwynedd; (= 'comtat (de la ciutat de) Caernarfon'),

siriol [SIR yol] (adj) alegre

sirioldeb [si ri OL deb] (m) alegria, bon humor

siryf [si -riv] substantiu masculí
PLURAL siryfion [si- riv -yon]
1 siryf i també uchel siryf "xèrif superior"
(1) (història) en un comtat, el representatiu del rei o de la reina, amb poders judicials
(2) primer oficial amb responsibilitats més aviat ceremonials com presidir les eleccions
2 is-siryf "xèrif inferior" = ajudant de xèrif
3 (Escòcia) "xèrif” primer jutge d’un comtat
4 Estats Units xèrif = oficial principal (normalment votat) del manteniment de la llei en un comtat (colloquialment sheriff)
ETIMOLOGIA: d'una forma anterior de l'anglès modern sheriff < anglès antic ”shiir-yøréev” (scîrgerêf); ("shiir" (scîr) = comtat, ofici) + ("yøríiv” (gerêf) = magistrat, agutzil)
NOTA: de vegades sirydd, com si fos sir (= comarca, comtat) + (-ydd, sufix d’agent)

siryfiaeth [si-røv-yeth] substantiu femení
1 ofici de xèrif
2 període de l’exercici de la fucció de xèrif
3 territori d’un xèrif
ETIMOLOGIA: (siryf = xèrif) + (-i-aeth sufix)
NOTA: també siryddiaeth (sirydd + -i-aeth)

Sir y Fflint [shiir ø FLINT] (f) (fins a 1974) comtat; després dues divisions (Rhuddlan, Delyn) del nou comtat de Clwyd; 1996 - de nou un comptat independent (= 'comtat (de la ciutat de) Y Fflint'), però no amb la mateixa extensió que el comtat històric

siswrn, sisyrnau [SI surn, si SØR ne] (m)
1 tisores
2 fel siswrn (intel·ligència)
Mae hi fel siswrn És molt astut (“com (unes) estisores”)

Síterdwn [si-ter-dun] substantiu femení
1 localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est), aprop de Saint-y-brid. Nom anglès: Southerndown. Aquesta forma gal·lesa apareix com a Siterdwn a “A Glossary of the Welsh of Glamorgan (Glossari de la llengua gal·lesa de Morgannwg) / assaig de l’Eisteddfod de la ciutat d’Abertawe 1907 d’en Cadrawd (Timothy Christopher Evans) / (manuscrit, Biblioteca Nacional de Gal·les)
ETIMOLOGIA: ?

Siw [SYUU] (f) nom de dona (forma curta de Siwsan) = Susana

siw [siu] adjectiu
1 gràfia errònia de syw (= elegant, esplèndid)

Siwan [SI wan] (f) nom de dona

siwed [SI wed] (m) sagí

siwgr, siwgrau [SHU gur, SHU gre] (m) sucre

siwmper, siwmperi [SHUM per, shum PE ri] (f) (literari) jersei; vegeu jymper

siwr [SHUUR, SIUR] (adj) segur, cert

siwrnai, siwrneiau [SHUR ne, shur NEI e] (f) viatge

siwt, siwtiau [SIUUT, SIUT ye] (f) vestit, 'trajhe'

siwtces [siut -kes] substantiu masculí
PLURAL siwtcesys [siut-ke-sis]
1 maleta
també: ces dillad (bossa (de) roba)
ETIMOLOGIA: anglès suitcase (suit = vestit) + (case = bossa)

siyntio [SHØNT yo] (v) (ferrocarril) maniobrar = ordenar

sleisen, sleisiau / sleisus [SLEI sen, SLEIS ye / SLEI sis] (f) llesca

- sleisen ddatys, sleisiau datys [slei sen DHA tis, sleis ye DA tis] (f) torta de dàtils

sleisio [SLEIS yo] (v) 1 llescar 2 fer rodanxes

slip, slipiau [SLIP, SLIP ye] (m) trosset de paper

slochian [SLOKH yan] (v) beure a grans glops

Slofaceg [slo VA keg] (f) slovac (idioma)

slofi [SLO vi] (v) (col·Loquial) anar més a poc a poc

slogan, sloganau [SLO gan, slo GA ne] (mf) eslògan

slorwm, slorymod [SLO rum, slo RØ mod] (m) anguis fragilis - noia

slot, slotiau [SLOT, SLOT ye] (f) ranura

slwmran cysgu [slum ran KØ ski] (v) fer la becaina

slwtshlyd [ sluch -lid] adj
1 fangós
ETIMOLOGIA: (slwtsh = fang espés ) + (-lyd, sufix = ‘ple’, sovint amb matís de menyspreu)

s'ma'i [SMAI] (frase) (Nord) com anem? vegeu: "sut mae hi?" [sit MAI hii]

smocio [SMOK yo] (v) (col·Loquial) fumar; literàri - ysmygu [ø SMØ gi]

smonaeth [SMO neth] (f) (Nord) desordre (reducció de hwsmonaeth = govern de la casa)

smot, smotiau [SMOT, SMOT ye] (f) taca

smotyn, smotiau [SMO tin, SMOT ye] (f)
1 taca
2 smotyn ar y orwel pic / punt a l’horitzó

smygler [smø-gler] substantiu masculí
PLURAL smygleriaid [smø-gler-yed]
1 contrabandista
ETIMOLOGIA: anglès smuggler (= contrabandista)

smyglo [smø-glo] verb
1 passar de contraban
Yr oedd lot o smyglo yr amser hwnnw
Hi havia molt de passar de contraban en aquella època
ETIMOLOGIA: (smygl- = anglès to smuggle) + (-o, sufix per formar verbs); smuggle és probalament de l’holandès o del baix alemany

smygu [SMØ gi] (v) = ysmygu

snam / s’na’m / s’nam [ snam ] substantiu masculí
1 (col·loquial) no hi ha cap...
S’nam llonydd i’ ga’l No hi ha pau, no pots descansar-te

NOTA: (1) La forma literària és nid oes (llonydd). Col·loquialment
(1) “yna” és avui en dia normal (= hi), probabñament una imitació de l¡’anglès “there is” (= hi ha), reduïda a ’na
nid oes ’na...
i (2) s’afegeix un segon negador dim, que té mutació suau (ddim) darrera ’na
nid oes ’na ddim...
(3) nid oes es fa una monosíl·laba
does ’na ddim...
(4) la frase en la parla col·loquial ràpid es redueix a snam (does ’na ddim... )

snâm [ snaam ] substantiu masculí
1 (Gal·les del Nord) cognom
ETIMOLOGIA: snâm < syrNÂM < anglès surname (= cognom)
NOTA: També snêm al ditricte d’Arfon
sobr [SO bor] (adj) serè

soced, socedi [SO ked, so KE di] (f) 1 (electricitat) endoll 2 (articulació) fossa, cavitat 3 (dent) alvèol

socsen, socs [SOK sen, SOKS] (f) mitjó

soffa, soffas [SOO fa, SOO fas] (f) sofà

soflyn, sofl [SOV lin, SO vol] (m) rostoll

soia [SOI a] (m) soia

..1 sôn [SOON] (m)
1 esment
2 mygu pob sôn am rywbeth posar terra al damunt (d’alguna cosa) (“asfixiar tot esment d’alguna cosa”)

..2 sôn [SOON] (verb)
1 esmentar

soned, sonedau [SO ned, so NE de] (f) sonet

sonedwr, soneddwyr [so NE dur, so NED wir] (m) un que escriu sonets

sosban [so -span] substantiu femení
PLURAL sosbenni, sosbyn [so- spe-ni, so-spin]
1 olla, casolla
2 idiota = terme de menyspreu per un que es considera idiota o inútil
Ma fe mor dwp â bat. –Pwy? -Y sosban yna sy’n mynd maas gyda Haf
-És tan estupíd (“com un pal”) –Qui? –Aquell idiota que surt amb la Haf
3 Tre'r Sosban sobrenom per la ciutat de Llanelli ('la ciutat de l’olla', de la molt coneguda cançó ‘Sosban Fach’ d’aquella ciutat – ‘petita olla’)
(article de diari) Celebrant mig segle a la Ciutat de l’Olla. L’escloa de llengua gal·lesa de Sant David celebra el seu cinquantè anniversari aquest any
ETIMOLOGIA: anglès [sospøn] “saucepan” (= olla); el primer element ara pronunciada coma la paraula independent “sauce” [sóospøn] (cf [saaspan] als Estats Units) - "pot (de) salsa", (sauce = salsa) + (pan = pot)

sosban frys [so –span vriis] substantiu femení
PLURAL sosbenni brys [so- spe-ni briis]
1 olla a pressió
ETIMOLOGIA: (sosban = olla) + mutació suau + (brys = ràpid)

soser, soseri [SO ser, so SE ri] (f) platet

sosialaeth [so SHA leth] (f) socialisme

sosialaidd [so SHA ledh] (adj) socialista

sosialydd, sosialwyr [so SHA lidh, so SHAL wir] (m) socialista

sothach [ sô-thakh ] substantiu masculí
1 escombraries
sothach o bapur diari sense cap valor
ETIMOLOGIA: (soth- element desconegut) + (-ach sufix per formar substantius)

sothachlyd [ so-thakh-lid] adj
1 de poc valor, pastitxo
ETIMOLOGIA: (sothach = escombraries) + (-lyd sufix adjectival)

sownd [SOUND] (adj) fix, ferm

sowth [SOUTH] (m) (col·loquial) sud (= De, Deheu)

Sowthen, Sowthiaid [SOU then, SOUTH yed] (f) (col·loquial) dona del sud, sudenca

Sowthyn, Sowthiaid [SOU thin, SOUTH yed] (m) (col·loquial) home del sud, sudenc

srinj, srinjus [SRINJ, SRIN jis] (f) (col·loquial) xeringa; vegeu chwistrell [KHWI sttrelh]

stabl, stablau [STA bal, STA ble] (f) establa, quadra

stad, stadau [STAAD, STA de] (f) 1 finca 2 polígon

’Stade [ stâ-de] -
1 forma local del nom Gwastadau (“terres planes ”) (nom de granja, Llandderfel, Gwynedd) (Pèrdua de la primera síl.laba, “-au” col·loquialment és [e] )

staen, staeniau [STAIN, STEIN ye] (m) taca

'stafell, 'stafelloedd [STA velh, sta VE lhodh] (f) habitació = "ystafell"

staff darlithio SUBSTANTIU MASCULÍ / MASCULINE NOUN[staf dar lith yo]1 docents d'una universitat ("plantilla (de) donar conferències")

staliwn, stalwyni [STAL yun, stal WI ni] (m) cavall (mascle)

stamp, stampiau [STAMP, STAMP ye] (m) segell

stampio [STAMP yo] (v) estampar

stamp rwber [stamp RU ber] (m) estampilla

stand, standiau [STAND, STAND ye] (mf) 1 (esport) tribuna 2 penjador

stand dillad [stand DI lhad] (m) penjador per eixugar la roba

staplen, staplau / staplenni [STA plen, STA ple / sta PLE ni] (f) grapa

staplwr, staplwyr [STA plur, STAPL wir] (m) grapadora

stedda [ste dha]
1 (forma amb afèresi de eistedda, forma col·loquial de eistedd) seu!

Stedda'n llonydd yn y gader na, machgen i - seu tranquil en aquella cadira, fill meu

Steffan [STE fan] (m) nom d'home - Esteve

stem, stemiau [STEM, STEM ye] (f) torn (de feina)

stereo, stereos [STE re o, STE re os] (f) ?estèreo

stiwdio, stiwdio / stiwdioau [STYUUD yo, STYUUD yos / styuud YO e] (f) estudi (de televisió etc)

stôl, stolion / stoliau [STOOL, STOL yon / STOL ye] (f) tamboret

stondin, stondinau [STON din, ston DI ne] (f) parada

- stondin farchnad, stondinau marchnad [STON din VARKH nad, ston DI ne MARKH nad] (f) parada de mercat

stori, storïau / straeon [STO ri, sto RI e / STREI on] (f) història, conte

- stori fer, storïau byrion [sto ri VER, sto ri e BØR yon] (f) narració curta, conte

- stori iasoer [sto ri IA soir] (f) història de terror

storm [ storm ] femení
PLURAL stormydd [ stor -midh]
1 tempesta
Fe fydd yn storm arnon ni Tindrem una tempesta
Dyna storm fu nithwr ynta fa? (south-east) Quina tempesta hi va ser ahir, no?
rhybudd storm / rhybudd o storm avís de tempesta
storm fawr / storom fawr un gran temporal
storm o eira / storm eira / storom eira rufa, torb, borrufada (“tempesta (de) neu”)
storm o law aiguat, tempesta de pluja (“tempesta de pluja”)
storm o daranau tronada, tempesta de trons (“tempesta de trons”)
storm o fellt a tharanau tronada, tempesta de trons (“tempesta de llamps i trons”)
storm o law taranau tronada, tempesta de trons (“tempesta de pluja de trons”)
(Sud) storm o luched a thyrfau tronada, tempesta de trons (“tempesta de llamps i trons”)
(Sud) storm o law tyrfau tronada, tempesta de trons (“tempesta de pluja de trons”)
storm o wynt vendaval, ventúria (“tempesta de vent”)
storm dywod simun, tempesta de sorra (“tempesta de sorra”)

2 daw tawelwch ar ôl storm després d’una tempesta vé la calma

3 dod trwy storm capejar un temporal

4 mae hi am storm el temps amenaça tempestat
mae hi’n magu storm el temps amenaça tempestat
(Nord) mae hi’n hel am storm el temps amenaça tempestat
(Nord) mae hi’n cau am storm el temps amenaça tempestat

5 diogel rhàg stormydd a prova de tempestes

6 storm mewn cwpan te / cwpan deuna tempesta en un got d'aigua

ETIMOLOGIA: anglès storm < anglès antic
Alemany der Sturm (= tempesta)
Relacionada amb el verb anglès stir (= remanar) < anglès antic styrian
i anglès sturgeon esturió < francès < alemany. En alemany der Stör (= esturió)

NOTA: Al sud-oest hi ha una forma col.loquial storom

stormus [STOR mis] (adj) tempestuós

strach [straakh] masculine or feminine noun
1 desordre
mewn strach en desordre
Mae pawb yn cofio'r strach yn 1974 pan newidiwyd ein siroedd
Tothom recorda el desordre a l’any 1974 quan es van canviar els comtats

2 mal tràngol
mewn strach en un mal tràngol

3 embolic, daltabaix
Sôn am strach i orffen y traethawd mewn pryd Vaig haver f’anar de bòlit per acabar la redacció (“parla d’embolic per acabar la redacció”)

ETYMOLOGY: ??

straeon [STREI on] (pl) forma plural; vegeu: stori

strap [STRAP] (mf) = strapen

strapen, strapiau [STRAP, STRAP ye] (f) corretja

stratosffer [STRA tos fer] (m) estratosfera

stric, striciau [STRIK, STRIK ye] (m) eina per esmolar (dalles, etc)

stryd, strydoedd [STRIID, STRØ dodh] (f) carrer

stwff [stuf] substantiu masculí
1 matèria, substància, estofa

ETIMOLOGIA: anglès stuff (= estofa); avui en dia la pronunciació estàndard és [stu·f] (u· per representar la v invertida de l’afabet fonètic internacional); antigament era [stuf], i la forma gal·lesa és d’aquesta. stuff < francès antic estoffe (en francès modern és étoffe = estofa) < estoffer (= formir) < germànic; una paraula relacionada en alemany és stopfen (= omplir, reblir)

stwffio [stuf -yo] verb
1 reblir, forçar
stwffiodd y llythyr i’w phoced va ficar la carta al la seva butxaca
stwffio bwyd i lawr eich gorn gwddf omplir-se amb menjar (‘forçar menjar la pipa del coll avall’)
2 farcir
stwffio ffowlyn farcir un pollastre

3 omplir una pell d’ animal amb serradures, etc, per donar-li la forma d’una animal viva
roedd yn stwffio anifeiliaid fel hobi com a hobby feia de taxidermista (‘omplia animals’)
ETIMOLOGIA: (stwff = estofa) + (-io, sufix per formar verbs)

NOTA: al sud stwffo [stu-fo] (amb sufix -o en comptes de -io)

stwffiwr [stuf -yo] substantiu masculí
PLURAL stwffwyr [stuf -wir]
1 person que rebleix

2 taxidermista
A la revista Llafar Gwlad, número 73, Haf (estiu) 2001 un article de’n Bobi Owen sobre sobrenoms a la ciutat de Dinbych (‘Denbigh’ en anglès) parla de Huw Stwffiwr (yn enwog yn y ganrif ddiwethaf am stwffio adar ac anifeiliaid...) (famós al segle passat per ser taxidermista treballant amb animals i ocells)

ETIMOLOGIA: (stwff-, arrel de stwffio = reblir, omplir) + (-i-wr, sufix = home)

stwmp pys [stump piis] m
1 Gal·les Central patates i pèsols bullits junts; després s’en fa un puré
ETIMOLOGIA: (stwmp = puré) + (pys = pesols)

stw^r [ stuur ] substantiu masculí
1 soroll, enrenou
2 mawr eich stw^r sorollós
Ar noson mor braf ag ydoedd hon, nid rhyfedd bod plant y pentref yn fawr eu stw^r yn chwareu â'u gilydd.
Amb una nit tan bona com aquesta, no és cap sorpés que els nens del poble jugan junts sorollosament
3 discussió, debat sorollós
cryn stw^r molta discussió
Mae 'na gryn stwr wedi codi o bryd i'w gilydd yngly^n â merched yn y lluoedd arfog
Hi ha hagut molta discussió de tant en tant sobre les dones a les forces armades

4 soroll = plors
Nawr stopa di'r st#r 'na, a gwêd wrtho i beth sy'n bod. O's rhywun wedi rhoi coten iti?
Ara para aquell soroll, i digues-me què’r passa. T’ha copejat algú?

5 codi stw^r fer soroll
codi stw^r ynghylch rhywbeth fer soroll sobre alguna cosa
gwneud stw^r fer soroll

6 reny, allissada
Ceso stw^r dag e Em va renyar (“Vaig aconseguir un soroll / un reny amb ell”)

ETIMOLOGIA: anglès obsolete stour (= conflicte). Aquesta paraula existeix encara al dialecte del nord d'Anglaterra i al terrabaixès d’Escòcia [stuur] stoor o stour (= coflicte) < francès estour (= combat armat) < germànic; cf alemany sturm (= tempesta), anglès storm (= tempesta); bretó (del francès) stourm (= combat)

stwrllyd [STUR lhid] (adj) sorollós

stydi, stydis [STØ di, STØ dis] (f) (col·loquial) estudi, escriptori (habitació per estudiar) = astudfa [a STID va]

styfnig [STØV nig] (adj) tossut (literari: ystyfnig)

su dech chi [si-de-khii] -
Gal·les del Nord-est
1 Com esteu? (vos, vosaltres), què tal? Vegeu sut dech chi?

sudd, suddion [SIIDH, SIDH yon] (m) suc

sut dach chi? [si-da- khii] -
Gal·les del Nord-oest
ETIMOLOGIA: sut dach chi < sut dech chi (es fa servir aquesta última forma al nord-est). Una a en comptes d'una e a la síl·laba final és típica del gal·lès del nord-oest. Vegeu l'entrada a continuació.

sut olwg [ sit ô -lug]
1 sut olwg sydd arni? com és (d’aspecte)? (“Quine mena d’aparença hi ha sobre ella?)
ETIMOLOGIA: (sut = quina mena de) + mutació suau + (golwg = aparença)

sut rai? [ sit rai]
1 quina mena de persones?
2 quines coses? quina mena de coses?
sut rai fynnwch chi? (Coses de) quina mena voleu?
3 nid pa faint, ond sut rai és més important la qualitat i no la quantitat
ETIMOLOGIA: (sut = quina mena) + mutació suau + (rhai = alguns, algunes coses, algunes persones )

Sul (dydd Sul) [SIIL (diidh SIIL)] (m) diumenge

Sulgwyn [sil-gwin] substantiu masculí
1 Y Sulgwyn pentecosta, diumenge de Pentecosta, Segona Pasqua, commemora el descent de l’Esperit Sant; el setè diumenge després de Pasqua
gwyl y Sulgwyn (1) període de pentecosta (diumenge i dilluns) (2) festa de Pentecosta (diumenge i dilluns)
wythnos y Sulgwyn setmena de pentecosta (la setmana després de diumenge de Pentecosta)
penwythnos y Sulgwyn cap de setmana de Pentecosta (el dissabte, i el diumenge de Pentecosta)
dydd Llun y Sulgwyn dilluns de Pentecosta – el dilluns després de diumenge de Pentecosta (també y Llungwyn)
dydd Mawrth y Sulgwyn dimarts de de Pentecosta – el dimarts després dels dos dies de Pentecosta
ETIMOLOGIA: (Sul = diumenge) + (gwyn = blanc) “Diumenge blanc” - dels vestits blancs baptismals que portaven els religiosos en aquell dia

Sulwen [SIL wen] (f) nom de dona

Sulwyn [SIL wen] (m) nom d'home

sur [SIIR] (adj) agre, àcid

surop [SI rop] (m) (beguda (sucre en aigua); xarop = medecina; almívar; xarop de sucre

surop, suropau [SI rop, si RO pe] (m) xarop

sut [SIT] (adv) per què

su dach chi [si-da-khii] -
Gal·les del Nord-oest
1 Com esteu? (vos, vosaltres), què tal? Vegeu sut dach chi?

sut dech chi? [si-de- khii] -
Gal·les del Nord-est
1 Com esteu? (vos, vosaltres).
ETIMOLOGIA: (1) La forma col·loquial estàndard és sut yr ydych chi però de fet no la diu ningú exactament així.
(2) "how are you" (sut = com) + (yr ydych = esteu) + (chi = vos / vosaltres)
(3) sut dech chi < sut dych chi, una forma reduida de sut yr ydych chi. L'ús de la e en comptes de la y també ocurreix a la forma col·loquial de la ciutat del nord-est Dinbych, que es fa "Dimbech", i al verb edrych (= mirar) > edrech. Hi ha algunes paraules en gal·lès estàndard que ara tenen e però historicament tenien y (Mercher = Mercuri, dimecres; Tawe (nom de riu), etc). Veggeu l'entrada e.

1 sut dych chi/ 1 sut dech chi? 3 sut dach chi [sit di KHII / de KHII / da KHII?] (frase) Com estàs? Nord (1 nord - referencial / 2 nord-est / 3 nord-oest) Al sud: "Shwd ¡ch chi?" [shu di KHII?]

sut hwyl? [sit HUIL] (frase) com anem? (Nord) ("quina emoció?")

sut mae hi? [sit mâi hii] -
1 com va la cosa? com anem? ("com està ella" - és a dir, la situació)
De fet, a la llengua parlada és
(1) Smâi? [smâ-i] al nord i
(2) Shwmâi [shu-mâ-i] i al Sud
(que sovint s'ecriu shwmae, shwd mae, shw' ma 'i, shwd ma 'i).
(resposta: (Sud) Rwy'n dda iawn, diolch [ruin dhaa YAUN, DI-olkh]

ETIMOLOGIA: sut mae hi és la forma estàndard col·loquial del gal·lès literari sut y mae hi "com està (la cosa)" - (sut = com), (y mae = és), (hi = ella). Tanmateix, sut mae hi normalment no s'utlitza - es fa servir o la forma nordenca o la forma sudenca, de la mateixa manera que en anglpes no s'utilitza la frase "God be with ye" en comptes de "goodbye", encara que és la base d'aquesta expressió

sut mâi? [sit mâ -i] -
1 Com va? Com estàs?
ETIMOLOGIA: forma septentrional de sut mae hi?;
(sut = com) + (mae = és) + (hi = ella)
També su mâi (amb la pèrdua de la t), o amb una contracció més gran smâi)

sut yr ydych chi? [sit ø- rø dikh khii] -
1 Com esteu? (vos, vosaltres). Aquesta és la forma estàndard col·loquial, però no és diu mai així.
Al nord és
(1) (nord-est) sut dech chi? (o més ben dit su dech chi) [si-de-khii, si-de-khi],
(2) (nord-oest) sut dach chi? (o més ben dit su dach chi) [si-da-khii, si-da-khi],
(3) i al sud shwd ych chi? [shu-di-khii, shu-dii-khi]
ETIMOLOGIA: forma col·loquial de sut yr ydych chi "com esteu" (sut = com) + (yr ydych = esteu), (chi = vos, vosaltres)

swch [SUUKH] (m) rella

Swedeg [SWE deg] (f) suec (idioma)

Sweden [SWE den] (f) Suècia

swedsen, swêds [SWED sen, SWEEDS] (f) col-i-nap

swejen, swêj [SWE jen, SWEEJ] (f) col-i-nap

swigen [ swî -gen] substantiu femení
PLURAL swigog [ swî -god]
1 (Gal·les del Nord) bombolla
swigen sebon bombolla de sabó
ETIMOLOGIA: swigen < *wsigen < chwysigen (= bombolla)

swil [SWIL] (f) tímid

swildod [SWIL dod] (adj) timidesa

swing [swing] substantiu masculí?
1 cop (de destrall, dall, etc)
Dyma'r wydd yn chwythu arno. Dyma swing ar y gryman a thorri pen yr wydd i ffwrdd
L'oca li va xiuxiuejar (??). Va fer un cop de falç i va tallar el cap de l'oca ("vet aquí l'oca xiuxiuejant-lo. Vet aquí un bransoleig sobre el falç i (el) tallar (del) cap (de) l'oca) separat")
ETIMOLOGIA: anglès swing (= balanceig, bransoleig, oscil·lació) < angles antic swing-;
de la mateixa arrel germànica: alemany scwingen (= oscil·lar)

Swisiaid [SWIS yed] (m) els Suissos

Swistir, Y [SWI stir] (pl) Suissa

swllt, sylltau [SULHT, SØLH te] (f)
1 xelí (moneda antiga anglesa, abolida el 1971)
2 gwario swllt er ennill ceiniog imprudent amb grans quantitats de diners i massa primmirat pel que fa a petites quantitats (“gastar un xelí per guanyar un penic”)

swm, symiau [SUM, SØM ye] (m) suma

swn, synau [SUUN, SØ ne] (m) soroll

- swnllyd [SUN lhid] (m) estaria (jo)

1 swn i = fe fuaswn i [SU ni] (v) estaria (jo)

2 swn i = pe taswn i [SU ni] (v) si estigués (jo)

swnt [sunt] substantiu masculí
1 estret, braç de mar, freu
2 Swnt Enlli (“(l’) estret (d’) Enlli”) – nom anglès ‘Bardsey Sound’, l’estret entre la península de llyn del nprd-oest de Gal·les strait i l’illa anomenada Ynys Enlli (‘nom anglès: Bardsey Island’)
ETIMOLOGIA: gal.lès swnt < anglès antic sund (= mar, braç de mar), paraula relacionada amb to swim (= nedar);
noruec sund (= braç de mar, lloc on es pot nedar cap a l’altra banda)

swper, swperau [SU per, su PE re] (v) sopar

swrn, syrnau [SURN, SØR ne] (m) turmell (Sud)

swydd, swyddi [SUIDH, SUI dhi] (m) feina

swyddfa, swyddféydd [SUIDH va, suidh VEIDH] (f)
1 oficina
2 despatx, oficina
bloc swyddféydd bloc d’oficines

swyddfa bost, swyddféydd post [suidh va BOST, suidh veidh POST] (f) oficina de correus

swyddfa dacsis, swyddféydd tacsis [suidh va DAK sis, suidh veidh TAK sis] (f) oficina de taxis

swyddfa docynnau, swyddféydd tocynnau [suidh va do KØ ne, suidh veidh to KØ ne] (f) oficina per vendre localitats?

swyddfa ganolog, swyddféydd canolog
[suidh va ga NO log, suidh veidh ka NA log] (f) oficina central

swyddfa heddlu [suidh va HEDH li] (f) comisseria

swyddfa goetshus [suidh-va goi-chis] substantiu femení
PLURAL swyddféydd coetshus [suidh-veidh koi-chis]
1 oficina d'autocars
ETIMOLOGIA: (swyddfa = oficina) + mutació suau + (coetshus = autocars, < coetsh = autocar)

swyddfa longau [suidh-va lo-nge] substantiu femení
PLURAL swyddféydd llongau [suidh-veidh lo-nge]
1 oficina de vaixells?
ETIMOLOGIA: (swyddfa = oficina) + mutació suau + (llongau = vaixells)

swyddog, swyddogion [SUI dhog, sui DHOG yon] (f) oficial

swyddog, swyddogion [SUI dhog, sui DHOG yon] (m) oficial

swyn, swynau [SUIN, SUI ne] (m) encant

swyno [SUI no] (v) encantar

sy [SII] (v) que és / està (= sydd)

sych [SIIKH] (adj) sec

syched [SØ khed] (m) sed; mae syched arna i [mai SØ khed ar nai] = tinc sed

sychedig [sø KHE dig] (adj) assedegat

sych-lanháu [sikh-lan HAI] (v) netejar a sec

sych-lanháwr [sikh-lan HA ur] (m) netejador a sec

sychu [SØ khi] (frase)
1 eixugar, assecar
sychu’r chwys ??eixugar la perspiració

- sydd [SIIDH] (v)
1 que és / està
1 mwy nag sydd ei eisiau més que suficient

sydd ohoni [ siidh o- ho -ni]
1 actual, d'avui, d'ara
yn y byd sydd ohoni al present, al dia d'avui, al temps en què vivim, a la nostra època
yn yr oes sydd ohoni at the present day
ETIMOLOGIA: (sydd = que hi ha) + (ohoni = d’ella)

sydyn [sø DIN] (v) sobtat

syfi [sø -vi] plural
1 maduixes; vegeu syfïen

syfïen [sø- vi -en] substantiu femení
PLURAL syfi [sø -vi]
Gal·les del Sud
1 maduixa, fraula
Glynsyfi nom de carrer de Cwmsyfïog, Tredegar Newydd
= glyn y syfi (“(la) vall (de) les maduixes”). És un eco del nom del poble– Cwmsyfïog (cwm = vall) + (syfïog caracteritzat per maduixe) ¿¿Glynsyfi¿¿¿

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
de la mateixa arrel britànica: còrnic sevienn = maduixa, bretó Breton sivienn = maduixa

NOTA: A Gal·les del Nord i a la llengua estàndard mefusen (= maduixa)

syjestiỳn [ sø- jest-yøn ] substantiu femení
PLURAL syjestiyns [ sø- jest-yøns]
1 (anglicisme) suggeriment

ETIMOLOGIA: anglès suggestion (= suggeriment). El primer exemple d’aquesta paraula en gal·lès es remunta a l’any 1670

NOTA: (Normalment s’escriu ‘syjestiyn’. Aquí hem fet servir una ‘y’ amb accent greu per indicar que representa una vocal neutra. Una ‘y’ en una síl·laba final és sempre [i], però en gal·lès modern la introducció de manlleus de l¡anglès amb [ø] a la síl·laba final syllable ha subvertit la regla)

sylfaenu [søl VEI ni] (adj) fondar

syllu ar [SØ lhi] (v) mirar (fix)

sylwebydd chwaraeon [søl WE bidh khw REI on] (v) comentarista esportiu

sylweddoli [søl we DHO li] (m) adonar-se'n

sylwi ar [SØL wi ar] (v) notar, observar

syml [SI mil] (v) senzill

symol [SØ mol] (adj) (salut) regular (forma abreviada de rhesymol = raonable)

symud [SØ mid] (adj) moure, moure's

synhwyrol [sø NHUI rol] (v) assenyat

synhwyrydd mwg [sø NHUI ridh MUUG] (adj) detector d'incendis

syniad, syniadau [SØN yad, søn YA de] (m) idea

synnu [SØ ni] (m) sorprendre's

synnwyr [SØ nuir] (v) sentit

synnwyr cyffredin [sø nuir kø FRE din] (m) sentit comú

syrnau [SØR ne] (m) plural de SWRN [surn]

syrthni [SØRTH ni] (m) mandra

syth [SIITH] (adj) recte

syw [ siu ]
1 elegant, esplèndid
Rwy'n myned heno, Duw a'm helpo, i ganu ffarwel i'r seren syw
Vaig aquesta nit, valga’m Déu, a dir adeú a la noia bonica (“l’estel esplèndid”)
Línia de la cançó popular “Rwy'n caru merch o Blwy Penderyn” (Estimo una noia de la parròquia de Penderyn)
2 confident

ETIMOLOGIA: probablement gal·lès < britànic < celta < indoeuropeu, amb elements que corresponen a gal·lès modern hy- (prefix intensificador) + (gwydd- = saber)

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

0197 Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a G