http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_r_1035c.htm
Yr Hafan / Home Page
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
r-
1 En gal·lès col·loquial en paraules de més d’una síl·labaa hi ha la pèrdua
d’una r final a les combinacions -dr,
-tr, -thr
(1) pèrdua de r final després de d
..(a) aradr (= arada) > arad
...(b)
Cadwaladr (= nom d’home) >
’Dwalad,
...(c) llanastr (= farrigo-farrago)
> llanast
...(d) Llanbedr
(= topònim, varis llocs, “església (de) Pere”) > Llanbed / Llambed
...(e) Llangynidr (topònim, per
exemple, al districte de Brycheiniog, de la comarca de Powys, ‘l’església del
sant Cynidr’) > Llangynid
...(f) rhaeadr (= cascada) > rhaead
...(g) taradr (= trepant) > tarad
(2) pèrdua de r final després de t
cebyst (= cabestre) > cebyst
ffenest (= finestra) > ffenest
(3) pèrdua de r final després de th
aruth (= enorme) > aruth
(4) pèrdua de r final després de g
finegr (= vinagre) > fineg
Aquesta pèrdua no es produeix fa amb paraules d’origen culte
theatr (= teatre)
cílomedr (= kilometre)
Vegeu l’entrada r
per exemples d’una pèrdua semblant en gal·lès col·loquial
amb r final
perygl (= perill ) > peryg
posibl (= possible) > posib
triagl (=
melassa) > triag,
r-
1 r inicial que resulta d’una divisió errònia de la sequència (yr =
article definit) + (substantiu que comença amb vocal)
exemples de topònims:
Rachub (poble de la comarca de
Gwynedd) < Y Rachub < Yr Achub (= el refugi)
Y Refel (la ferreria, en topònims
menors) < Yr Efail
Rhewl (localitats de Gal·les del
nord-est) < Y Rhewl < Yr Hewl (= la corral)
Y Rhobell (nom de turó del nord-oest de Gal.les) < *Y Robell < Yr Obell
(“la sella”)
Y Rhyl (ciutat de la comarca de
Dinbych) < Yr Hyl (= el turó)
Gal·lès col·loquial:
rhen < yr hen (el / la / els / les + vell / vella / vells /
velles)
radeg ny < yr adeg hynny (en aquell època)
y rig / y rhig < yr hig (singlot)
run < yr un (el mateix / la mateixa / els mateixos / les
mateixes)
y rarmi < yr armi (l’exèrcit)
en renecs:
rarswyd! < yr arswyd (l’ horror)
rargian! < yr arglwydd (el senyor)
2 de la preposició ar = sobre
rôl < ar ôl (= després)
Y Rachub [ râ -khib] (f)
1 (SH6268) localitat del districte d'Arfon (comarca de Gwynedd)
Població: (1961) 1,009
Proporció de gal.lesoparlants: (1961) 85%
ETIMOLOGIA: divisió erroònia de l’article definit i la paruala següent
rachub < y rachub < yr achub
(“el refugi”). Vegeu achub (=
salvar)
radd [ raadh ]
1 mutació suau de gradd = grau
bod |radd yn uwch na'r ser superior a (“ser grau més alta que”)
mae hi |radd yn uwch na'r gweddill és superior als altres
radio,
radios [RAD yo, RAD yos] (m) ràdio
- Radio Cymru [rad yo KØM ri]
(m) Ràdio de Gal·les - emissora estatal en llengua gal·lesa
- set radio [set RAD yo] (f)
ràdio
ras, rasus [RAAS, RA sis] (f)
cursa
ras falwns, rasus balwns [raas
va LUUNS, ra sis ba LUUNS] (f) cursa de globus
ras hwyl
[ raas huill ] substantiu femení
PLURAL rasus
hwyl [ ra-se huil ]
ETIMOLOGIA: (as = cursa) + (hwyl = diversió)
rasiwr
ceir, raswyr ceir [ras yur KEIR, ras wir
KEIR] (m) pilota (d'automòbils)
Ratshel [RA chel] (f) nom de
dona
Rawys
[rau -is] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de Grawys (=
Quadragésima)
cacen Rawys, plural cacennau Grawys pastís de Quadragésima,
pastís de fruites menjat durant la Quadragésima o Setmana Santa
recordydd
tâp, recordyddion tâp [re KOR didh TAAP,
re kor DØDH yon TAAP] (m) ??gravadora
recriwtio [re KRIUT yo] (v)
reclutar
redig [rê-dig] verb
1 forma afètica d’ aredig = llaurar
agor ffos, torri gwrych, neu ’redig
cavar una fossa, tallar una bardissa, o llaurar
EN gal.lès parlat, un fenòmen molt estès és la pèrdua d’uan primera síl.laba
pretònica
refferî,
refferîs [re fe RII, re fe RIIS] (m)
àrbitre
resin cánabis [re sin KA na bis]
(m) resina de cànabis
reslo [RE slo] (v) lluitar
(lluita lliure)
rhaca, rhacanau [HRA ka, hra KA
ne] (f) rascle
rhad [HRAAD] (adj)
1 arat
2 rhad fel baw baratíssim
bod yn rhad fel baw ser baratíssim
“barat com brutícia / merda” (rhad =
barat) + (fel = com) + (baw brutícia / merda)
rhad
arnat! [HRAAD ar nat] (frase) que ajudi't
el Senyor
rhaeadr, rhaeadrau [HREI ad,
hrei A dre] (m) cascada
- Rhaeadr-gwy [hrei ad GUI] (f)
poble del nord-est
rhaff, rhaffau [HRAAF, HRA fe]
(f) corda
rhàg [HRAG] (prep)
(obsolet) de, davant
rhagddo i [HRAG dhoi] (primera persona singular) de mi
rhagddon ni [HRAG dho ni] (primera
persona plural) de nosaltres
rhagddot ti [HRAG dho ti] (segona
persona singular) de tu
rhagddoch chi [HRAG dho khi] (segona
persona plural) de vosaltres
rhagddo fe / fo [HRAG dho ve / vo]
(tercera persona singular masculina) d'ell
rhagddi hi [HRAG dhi hi] (tercera
persona singular femenina) d'ella
rhagddyn nhw [HRAG dhi nu
1 després d’alguns verbs
ffoi rhag rhywbeth fugir d’alguna cosa
rhwystro (rhywun) rhag privar
algú de (fer alguna cosa)
.....rhwystro rhywun rhag ffoi impedir
la fugida d’algú (“impedir algú davant fugir”)
rhagafon, rhagafonydd [hra GA von,
hra ga VO nidh] (f) afluent
rhagbrawf, rhagbrofion [HRAG
brawv, hrag BROV yon] (m)
1 prova preliminària
rhagbrofol
[ hrag- brô -vol] adjectiu
CAT-Y eliminatori
yn y rowndiau rhagbrofol a les
eliminatòries CAT-Z
ETIMOLOGIA: (rhagbrawf =
eliminatòria ) + (-ol = sufix per
formar adjectius)
rhagfarn
[HRAG varn] (f)
1
prejudici
2 bod yn uwd o ragfarn estar
carregat de prejudicis
Rhagfyr [HRAG vir] (m) desembre
rhaglen, rhaglenni [HRA glen,
hra GLE ni] (f) programa
rhagolwg, rhagolygon [rah GO
lwg, hra go LØ gon] (m) pronòstic
rhagolygon [hra go LØ gon] (pl)
forma plural: vegeu: rhagolwg [hra GO lug]
rhagor [hrâ -gor] preposition
1 que
mwy swmpus o lawer yw'r ail argraffiad rhagor y gyfrol wreiddiol
la segona edició és molt més gruixuda que el volum original
dwedodd fod llawer mwy o hwyl i'w gael yn Steddfod y Buarth rhagor y Brifwyl
Va dir que era molt més divertida l“Eistèdvod (de)l corral” (La Fira Agrícola
de Gal.les) que el “Gran Festival” (l’eistèdvod nacional, concurs anual de la
literatura i del cant)
2 més que, donant preferència a... damunt de...
Gwnaeth y gorau o’r rhyddid roddodd iddo rhagor bechgyn eraill y cylch
S’aprofitava la llibertat que li va donar més que els altres nois del districte
Esther 2:17 A'r brenin a hoffodd Esther rhagor yr holl
wragedd, a hi a gafodd ffafr a charedigrwydd yn ei w^ydd ef rhagor yr holl
wyryfon; ac efe a osododd y deyrngoron ar ei phen hi, ac a'i gwnaeth yn
frenhines yn lle Fasti.
Esther 2:17 .....
3 comparat amb
Fe welodd hi’r gwahaniaeth oedd ynddo rhagor y diwrnod cynt
Va veure la diferència en ell comparat amb el dia anterior
ETIMOLOGIA: del substantiu rhagor (=
més)
rhagor [HRA gor] (pronom) més
rhagor [ rha -gor] substantiu masculí
1 superioritat
2 diferència
Mae ’na ragor ofnadwy rhwng
ebol a cheiliog
És tan diferent / són tan diferents com la nit i el dia
(‘hi ha una diferència terrible / enorme entre un poltre i un gall’)
Mae rhagor rhyngddyn nhw són diferents (“hi ha una diferència entre
ells’)
Exodus 11:7 Ond yn erbyn neb o
blant Israel ni symud ci ei dafod, ar ddyn nac anifail;
fel y gwypoch fod yr ARGLWYDD yn gwneuthur rhagor rhwng yr Eifftiaid ac Israel.
Exodus 11:7 But against any of
the children of
Malachi
Malaquias
Brenhinoedd-1 3:9 A’th was sydd ymysg dy bobl, y rhai a ddewisaist ti; pobl
aml, y rhai ni rifir ac
Reis-1 3:9
Corinthiaid-1
Primera Carta als de Corint
15:41
I frases basades en aquesta:
A oes rhagor rhwng wy ac wy mewn gogoniant? Ateb: Oes yn wir - ac mae'n talu
i holi cyn prynu (Cymro 11 01 1995)
Que hi ha alguna diferència entre un ou i un altre? Resposta – Sí que n’hi ha –
i val la pena preguntar abans de comprar
Dacw’r arwerthwr yn
esgyn i’w lwyfan, a’i glerc yn ei ddilyn. Mae “rhagor rhwng seren a seren” yn y
gogoniant hwn. Yr ydym wedi dyfod i gyffyrddiad â phump neu chwech o arwerthwyr
mewn gwahanol ocsiynau oddiar pan yr ymsefydlasom yn Nyffryn Tywi, a phob un yn
meddu ar ei neillduolion arbenig ei hun
Allà el subhaster puja a l’escenari, i el seu secretari el segueix. Cadascú és
diferent (“Hi ha una diferència entre un estel i un estel en aquesta glòria”)
He conegut cinc o sis subhasters en vàries subhastes des de quan hi vam venir a
viure a la Vall del riu Tywi, i cadascú té les seves pròpies característiques
(Yn Nyffryn Tywi Sef Brasluniau o Fywyd Gwledig (A la Vall de Tywi, és a dir
aproximacions de la vida rural) . Gan y Parch. D. Rhagfyr Jones, Pontargothi.
Cyfaill yr Aelwyd a’r Frythones. Cyfrol III (Cyfres Newydd) 1894. Tudalen 423
ETIMOLOGIA: rhagor (= més, afegit) < (rhag = davant) +
(l’element obsolet ôr = límit, marge). Ôr forma part de les
paraules cyfor (= ple a vessar), dygyfor (= brollar), (goror
= límit, frontera). A les llengües hibèrniques, té el sentit de ‘marge’ en manx
oirr, escoc`s oir, i irlandès fóir (amb una ‘f’ inicial no
etimològica)
rhagorach [ hra-gô-rakh]
adj
1 millor
yn rhagorach fyth encara millor
Aeth y gwaith ymláen yn rhagorach fyth La feina seguia d’una manera encara
millor
2 (substantiu masculí) millor = superior
Gwrando air gan dy ragorach. Escolta una paraula del teu superior
ETIMOLOGIA: (rhagor = més,
quantitat extra) + (-ach sufix
comparatiu)
rhagori [hra GO ri] (v)
1 rhagori ar superar
rhagori arnoch eich hun lluir-se, fer alguna cosa molt millor que
ho feu normalment
rhagorol [hra GO rol] (adj)
excel·lent
rhai
[ hrai
] pronom
1 els, les (persones, animals,
coses)
y rhai hyn aquests, aquestes (col·loquialment també y rhain)
y rhai hynny aquells, aquelles (col·loquialment també y rheiny)
pa rai? quins? quines ?
sut rai? quina mena de coses?
nid pa faint, ond sut rai és més important la qualitat i no la quantitat
2 amb determinador posessius
(1a) ’yn rhai í (forma literària) fy rhai í els que són meus, les que són
meves
(1b) yn rhai ní (forma literària) fy ein rhai ní els que són nostres, les
que són nostres
(2a) dy rai dí els que són vostres,
les que són vostres
(2b) ych rhai chí (forma literària) eich rhai chí els que són meus, les que
són meves
(3a) ’i rai é (forma literària) ei rai ef els que són seus, les que són
seves (d’ell)
(3b) ’i rhai hí (forma literària) ei rhai hi els que són seus, les que
són seves (d’ella)
(3c) ’u rhai nhw' (forma literària) eu rhai nhw els que són seus, les que
són seves (d’ells / d’elles)
3 individus, aquells individus
Dros y blynyddoedd y mae Prifysgol Cymru wedi dewis rhai digon od i roi
gradd anrhydedd iddyn nhw.
Durant molts anys la Universitat de Gal·les ha escollit uns individus bastant
estranys per donar-los una llicenciatura honorífica
Gobeithir ymestyn y gwasanaeth i gynnwys rhai sydd yn gaeth i dabledi lliniaru
poen hefyd
Tenim l’esperança d’ampliar el servei per incloure aquells que són adictes a
pastilles de reduir el dolor
4 en algunes expressions (adjectiu + rhai). Hi ha mutació suau rhai > rai deprés d’una adjectiu
Yr Etholedig Rai = Els Escollits
Y Dirmygedig Rai Els Vells
Menyspreables (Una força expedicionàri anglesa que va anar a França en 1914,
dit així de la descripció del Kaiser d’ells com a “petit exèrcit
menyspreable”).
ETIMOLOGIA: gal.lès rhai < rhei < britànic
De la mateixa arrel britànica: bretó re
(= individus)
rhaib,
rheibiau [HRAIB, HREIB ye] (f) embruix
rhaid, rheidiau [HRAID, HREID
ye] (m) necessitat
rhain, y [ø RHAIN] (pronom)
aquest, aquestes
rhan, rhannau [HRAN, HRA ne] (f)
1 part
2 participació
cael mwy na’ch rhan o rywbeth rebre
una part més que li correspongui d’alguna cosa
-
y rhan fwyaf [ø rhan VUI a] (f)
1 la
majoria
rhanbarth, rhanbarthau [HRAN
barth, hran BAR the] (m) regió
rhanbarthol
[hran- bar -thol] adjectiu
1 regional
ETIMOLOGIA: (rhanbarth = regió) + (-ol
= sufix per formar adjectius)
rhannol
[ rha –nol] adjectiu
1 parcial
2 yn rhannol (adverbi) en part,
parcialment
gwir = veritable, mae'n rhannol wir = és veritat en part
yn rhannol gyfrifol am responsable en part per
rhannol fyddar parcialment sord
ETIMOLOGIA: (rhann-, arrel de rhannu =
compartir, separar) + (-ol =
sufix per formar adjectius)
rhannu [HRA ni] (v) dividir
rhatach [RAH takh] (adj) més
barat
rhaw, rhawiau [HRAU, HRAU ye]
(m) pala
rhawdd [
hraudh ] -
1 (obsolet) parla – ocurreix com a element en algunes paraules de la
llengua moderna
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic < cèltic
De la mateixa arrel cèltica : irlandès rá
(anteriorment radh) = parlar
NOTA:
(1) adrodd (= recitar) < ad- (prefix) + rhawdd. També amb l’aegiment del prefix reflexiu ym- > ymadrodd (= expressió)
(2) athrod (= calumnia) < athrodd < athr- (prefix) + rhawdd.
(3) brawddeg (= frase) < mrawddeg < amrawddeg < am
(prefix = ‘al voltant’) + rhawdd
(4) cyfrawdd (obsolet, = conversa)
< cyf- prefix = ‘junts’) + rhawdd. Correspon a l’rlandès modern cómhra (= conversa)
(5) Rhondda < *rhondde < *rhoddne < *rhoddnei
< rhawdd + sufix -nei
rhech,
rhechod [HREEKH, HRE khod] (m) pet
rhediad, rhediadau [HRED yad,
hred YA de] (m) sèrie (de periodic/revista)
rhedeg [HRE deg] (v) córrer
- rhedeg nerth eich traed [HRE
deg nert i DRAID] (v) córrer cames-ajudeu-me
rhediad, rhediadau [HRED yad, hred YA de]
1
correguda
2 rhediad o risiau escala (“corregut d’esglaons”)
rhedynen,
rhedyn [hre DØ nen, HRE din] (f) falguera
rhef [
hreev] adjectiu
1 gruixut
2 (districte de Brycheiniog, de la comarca de Powys) (substantiu masculí) gruix
ETIMOLOGIA: Britànic / Celta
rhefder
[ hrev-der ] substantiu masculí
1 gruix
Eto aeth ef yn ei flaen, a chynlluniodd
yn nesaf beiriant at wau sidanau blodeuog, gyda threfniant i drwsio'r edau, fel
ag i wneyd eiddo pob ysgainc yn gyfartal o ran rhefder
(Jaquard) va seguir malgrat això i a continuaciió va inventar una màquina per
teixir sedes florides, amb un dispositiu per arreglar el fil perquè la troca de
cada fos del mateix gruix
(Hunan-Gymorth / Samuel Smiles / Cyfiethieidig gan J. Gwrhyd Lewis, Tonyrefail.
1898)
ETIMOLOGIA: (rhef = gruixut) + (-der sufix per formar substantius
abstractes)
NOTA: També (f). S’utilitza al sud-est de Gal·les. amb la forma refdar o ryfdar
rheg,
rhegféydd [HREEG, hreg VEIDH] (f)
imprecació
Rheged [HRE ged] (f) regne
britànic dins c800 al nor de l'illa de la Gran Bretanya, avui la regió frontera
d'Escòcia i nord-oest Anglaterra
rhegen, rhegennod [HRE gen, hre
GE nod] (f) rasclet
rheiddiadur
[hreidh- yâ -dir] substantiu
masculí
PLURAL rheiddiaduron
[ hreidh-ya-dî-ron ]
1 radiador = dispositiu per dissipar calor i per refredar el motor d’un vehicle
2 radiador = dispositiu per radiar calor a una habitació, amb pipes o ductes
per circular vapor o aigua calenta o aire calenta
ETIMOLOGIA: (rheiddi-, arrel del
verb rheiddio = radiar) + (-adur sufix nominatiu, que indica un
dispositiu)
rheidiau [HREID ye] (pl) forma plural: vegeu: rhaid [HRAID]
rheilffordd, rheilffyrdd [HREIL
fordh, HREIL firdh] (f) ferrocarril
rheilgar
[ hreil-gar] substantiu femení
PLURAL rheilgeir
[hreil-geir]
1 automotor = vagó de passatgers amb la seva pròpia unitat de tracció
ETIMOLOGIA: (rheil = rail, carril) +
mutació suau + (car = vagó); calc de
l'anglès railcar (= autmotor)
rheina [HREI na] (pronom) aquells, aquelles
Rheinallt [HREI nalht] (m) nom
d'home
rheini [HREI na] (pronom)
aquells, aquelles (no a la vista)
rheithfarn, rheithfarnau [HREITH
varn, hreith VAR ne] (f) veredicte
rheithgor, rheithgorau [HREITH
gor, hreith GO re] (m) jurat
rhelyw [HRE liu] (pronom) resta
rheng, rhengoedd [HRENG, HRE
ngodh] (f) fila
rheng flaen, rhengoedd blaen
[hreng VLAIN, HRE ngodh VLAIN] (f) (rugby) fila de davant
rhentu [HREN ti] (v) llogar
rheol, rheolau [HRE ol, hre O
le] (f)
1 regla, norma
cadw'r rheolau observar les regles
yn groes i’r rheolau contrari a les
normes
yn ôl y rheolau segones les normes
2 bod yn rheol ac nid yn eithriad ser la norma, no pas una excepció
rheoleiddio
[ hrei-o-leidh-yo ] verb
1 regulamentar
Swyddfa Rheoleiddio Trydan Oficina
per la Regulamentació de l’Electricitat, organització per regulamentar
l’indústria elèctrica, promoure la competció, i defensar els interessos dels
consumidors de l’electrictat
ETIMOLOGIA: (rheol = regla,
reglament, norma) + (-eiddio element
per formar verbs)
rheolfwrdd
[hre- ol-vurdh ] substantiu
masculí
PLURAL rheolfyrddau [
hre-ol-vør -dhe]
1 panell de control
ETIMOLOGIA: (rheol-, arrel de rheoli = controlar) + mutació suau + (-bwrdd = fusta, panell)
Rheol
Gymráeg, y [ø RHE ol gøm RAIG] (f)
(eisteddfod) la norma decretada a Caerffili, el 1950, que l'unica llengua de
l'eisteddfod nacional serà el gal·lès. Anteriorment, aquesta celebració de la
llengua gal·lesa era bilingüe.
rheoli [hre O li] (v) 1
controlar 2 regnar
- rheoli cenhedlu [hre O li ke
NHED li] (m) contracepció
rheoliadur, rheoliaduron [hre ol
YA dur, hre ol ya DI ron] (m) controlador
- rheoliadur calon, rheoliaduron
calon [hre ol YA dur KA lon, hre ol ya DI ron KA lon] (m) marcapassos
rheolwr, rheolwyr [hre O lur,
hre OL wir] (m) director
- rheolwr banc [hre o lur BANGK]
(m) director de banc
rhes, rhesi / rhesau [HREES, HRE
si / RHE se] (f)
1
filera
2 rhes o risiau escala (“fila d’esglaons”)
rhestr,
rhestrau [HRE ster, HRE stre] (f) llista
rheswm, rhesymau [HRE sum, hre
SØ me] (m) raó
rhesymau [hre SØ me] (pl) forma
plural: vegeu: rheswm [HRE sum]
rhesymol [hre SØ mol] (adj)
raonable
rhew [HREU] (m) (Nord) gel
rhewgell, rhewgelloedd [HREU
gelh, hreu GE lhodh] (f) nevera
rhewin [HRE win] (m) (Sud) rec,
rierol
rhewllyd [HREU lhid] (adj)
gelat, de glaça
Rhian [HRI an] (f) nom de dona
Rhianedd [hri A nedh] (f) nom de
dona
Rhiannon [hri A non] (f) nom de
dona
rhiant, rhieni [HRI ant, hri E ni]
(m) pare o mare
Rhianwen [hri AN wen] (f) nom de
dona
Rhianydd [hri A nidh] (f) nom de
dona
rhibyn [ hrî -bin] substantiu masculí
PLURAL rhibyniau
[ hri- bøn -ye]
1 (tela) tira, cinta, banda
2 (comarca de Ceredigion) fenc rasclada en una fila
3 (Gal·les del Sud-est) molta distància Mae'n
ripin o ffordd o man-hyn És una gran distància d'aquí
4 (Gal·les del Sud-est) ripin o dai
fila / renglera de cases
5 mynd yn rhibyn anar en fila índia
("anar com a tira / cinta")
ETIMOLOGIA: rhib- probablament de l'angès
rib = costella (·a·)
NOTA: a Gal·les del Sud-est, ripin,
plural ribina
(Questió: Rhubina, nom de granja, Maerun, Caer-dydd – és aquest nom de fet ribina?)
rhïeddog
[ hri- ê -dhog] adjectiu
1 noble, magnífic, majestuós, gloriós
Gynt bygwth bu rhyw luoedd – rhïeddog / Ein rhyddid a’n tiroed (Chwech Englyn I
Gastell Y Faerdref. Iona Ddu. Yr Eisteddfod Ionawr 1865, tudalen 372)
Antigament alguns exèrcits majestuosos van amenaçar la nostra llibertat i les
nostres terres
ETIMOLOGIA: (ehiedd = glòria, majestat)
+ (-og sufix per formar adjectius)
rhieni [hri E ni] (pl) vegeu rhiant [HRI ant]
rhif, rhifau [HRIIV, HRI ve] (m)
número
rhifo [HRI vo] (v) comptar
rhifyn, rhifynnau [HRI vin, hri
VØ ne] (m)
1
exemplar (de revista)
2 ôl-rifyn (periòdic)
exemplar anterior
rhigian
[ hrig -yan] v
1 (comarca de Penfro) fúmer-se de
ETIMOLOGIA: anglès “to rig” (= fúmer-se de)
NOTA: a la comarca de Caerfyrddin rigan
rhinflas [ hrin -vlas]
substantiu masculí
PLURAL rhinflasau
[ hrin- vla -se]
1 (menjar) essència = substància oliosa
ETIMOLOGIA: (rhin = essència)
mutació suau + (blas = gust)
rhinio [ hrin -yo] verb
1 secretar
ETIMOLOGIA: (rhin = essència) + (-io
sufix per formar verbs)
rhiniog,
rhiniogau [HRIN yog, hrin YO ge] (m)
llindar
Rhisiart [HRI shart] (m)
nomd'home (Ricart)
rhith-weld
[ hriith -weld] verb
1 al·lucionar
ETIMOLOGIA: (rhith = il.lusió) + mutació suau + (gweld = veure)
rhithwelediad
[ hrith-we-led -yad] substantiu
masculí
PLURAL rhithwelediadau
[ hrith-we-led-yâ -de]
1 al·lucinació
ETIMOLOGIA: (rhithweled- (ara rhithwel’d > rhithweld = al.lucinar)
+ (-iad suffix for forming nouns)
rhithweledigaeth [ hrith-we-le-dig -yeth] substantiu masculí
PLURAL rhithweledigaethau
[ hrith-we-le-di-gei -the]
1 al·lucinació
ETIMOLOGIA: (rhithweledig = hall.lucinat,
rhithwel- + -edig, participi del passat de rhithweld)
+ (-aeth sufix per formar
substantius)
rhithweledol
[ hrith-we-lê -dol] adjectiu
1 al·lucinador
ETIMOLOGIA: (rhithwelediad = il.lusió
) + mutació suau + (-ol suffix for
forming adjectives)
rhithyn [ hrî -thin] substantiu masculí
1 borrall, porció petitíssima, el més mínim
cyhuddo rhywun heb rithyn o brawf acusar algú sense la més mínima prova
Nid oes iddo’r rhithyn lleiaf o werth na phwys no té el més nínim valor
o importància
Nid oes rhithyn o nerth yn ei ddadl no hi ha la més mínima força en el
seu argument
Nid oes rhithyn o wirionedd yn ei ddystiolaeth ni hi ha la més mínima
veritat en el seu testimoni
Nid oes rhithyn o olwg gennyf arno (oos dim r’ithyn o olwg gin i arno)
No l’aguanto (no hi ha un borrall de vista amb mi sobre ell)
Er nad oes gen i rithyn o ddiddordeb yn y byd bocsio... although I don’t
have the slighest interest in boxing...
Does dim rhithyn o
amheuaeth taw fe a’i gwnaeth There’s not a ounce of doubt that he was the
one who did it / that he’s the culprit
ETIMOLOGIA: (rhith = il.lusió) + mutació suau + (-yn sufix
diminutiu afegit a substantius)
Rhiwabon [ hriu-â-bon ] substantiu
femení
1 SJ3043 localitat de ka comarca de Wrecsam.
Nom anglès: Ruabon
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: “la vessant de Mabon”
Rhiwabon < Rhiwfabon (rhiw = vessant, turó) + mutació suau +
(Mabon = nom d'home)
rhiwbob [HRIU bob] (m)
ruibarbre
Rhiwderyn [ hriu dê -rin] substantiu femení
1 ST2687 localitat de la comarca de Casnewydd
ETIMOLOGIA: Aparentment rhiw’r deryn
“turó de l’ocell”, (rhiw = turó,
vessant) + (’r article definit) + (deryn, forma popular de aderyn = ocell)
rho [rhroo] adv
Gal·les del Sud-oest (comarcas de Penfro i una part de Caerfyrddin)
1 Provoca la mutació suau d’un adjectiu que li segueix.
rho fach = massa petit (bach = petit)
rho fawr= massa gros (mawr = gran)
rho lydan = massa ample (llydan = ample)
rho dost = massa adolorit (tost = adolorit)
ETIMOLOGIA: Vegeu rhy, de la qual és
una variant
Y Rhobell Fawr [ø hrô-belh vaur] -
1 SH/7825 muntanya del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (rhobell = sella ) +
mutació suau + (mawr = gren)
y rhobell < y robell < yr obell
< (yr article definit) + mutació
suau + (gobell = sella)
Rhobert [HRO bert] (m) nom d'home - Robert (també: Robet, Robat)
rhochian [HROKH yan] (v)
grunyir, gardenyar
rhoddwr morgais, rhoddwyr morgeisi
[HRO dhur MOR gais, HRODH wir mor GEI si] (m) deutor hipotecari
rhoden [ rhô -den] substantiu femení
PLURAL rhodenni
[ hro-de-ni]
1 vara, vareta, barra
2 (retina) vareta??
3 (vehicle) rhoden brâc, plural rhodenni braciau vara de fre??
4 rhodfacteriwm ??bacteri de vara
5 rhoden droi plural rhodenni troi ?vara de remenar
6 rhoden fellt plural rhodenni mellt parallamps
ETIMOLOGIA: (rhod) + (-en sufix diminutiu); rhod- < anglès rod < anglès antic rodd;
cf noruec rydda = branqueta
rhodfa,
rhodféydd [HROD va, hrod VEIDH] (f)
passeig
Rhodri [HRO dri] (f) nom d'home
rhoi [HROI] (v)
1
donar
2 amb accions – substantius amb -iad, -ad formats de verbs
cribiad pentinada
rhoi cribiad i’ch gwallt fer una pentinada als cabells
rhoi
1 rhoi’r gyfraith mewn grym aplicar
la llei
rhoi
benthyg [hroi BEN thig] (v) deixar (=
préstec)
rhoi bwch i [hroi BUUKH i] (v)
cardar
rhoi chwip din i [hroi khwip
DIIN i] (v) pentinar ja el pentinaré jo, aquell
rhoi cynnig ar [hro KØ nig ar]
(v) intentar
rhoi
eich pen i’w dorri [ hroi
øch pen iu do-ri] verb
1 arriscar-se, gosar manifestar una opinió
rhoi
hwthad i [hroi HU thad i] (v) (Sud)
cardar (sexe)
rhoi maldod i [hroi MAL dod i]
(v) fer carícies a
rhoi mwythau i [hroi MUI the i]
(v) fer carícies a
rhoi'r gorau iVERB[hroir go
re i]
1 deixar de (fer alguna cosa)
ymgyrch rhoi'r gorau i ysmygu
una campanya per deixar de fumar
ETIMOLOGIA: 'donar el millor a'; rhoi =
donar + y gorau = el millor
rhoi rhwystr ar [hroi RHUI stir
ar] (v) frustrar
Rholant [HRO lant] (m) nom
d'home
rholio [HROL yo] (v) rotllar
rholstoc [ hrol -stok] substantiu masculí
1 (ferrocarril) material mòbil -
ETIMOLOGIA: adaptació del l’anglès rolling
stock; (rhol-, arrel de rholio = rotllar) + (stoc = estoc)
Rhonabwy [hro NA bui] (m) nom d'home; vegeu: Breuddwyd Rhonabwy
[BREI dhuid rho NA bui]
rhos, rhosydd [HROOS, HRO sidh]
(f) 1 promontori 2 terra alta 3 erm
Y Rhos-ddu [ø hroos dhii] 1 districte al costat occidental
de Wrecsam
ETIMOLOGIA: (l’erm negre’) (y =
article definit) + (rhos = erm) +
mutació suau + (du = nergre)
Rhos-fawr,
y [ø rhoos VAUR] (f) poble del nord-oest
("gran promontori")
Rhosneigr [hroos NEI gir] (f)
poble de l'illa de Môn
rhostio [HROST yo] (v) rostir
rhostir, rhostiroedd [HRO stir,
hro SRI rodh] (m) erm
Rhos-y-bol [hroos ø BOL] (f) poble
de l'illa de Môn
rhosyn, rhosus [HRO sin, HRO
sis] (m) rosa
Rhosyr [HRO sir] (f) (Història)
"centenar" (cantref) de Gwynedd Uwch Conwy ("rhos-fair",
erm de la Santa Maria)
rhuban, rhubannau [HRI ban, hri BA ne] (m)
1
cinta
2 mynd fel rhuban anar amb molta velocitat (“anar com una cinta”)
rhudd [HRIIDH] (adj) vermell
Rhuddlan [HRIDH lan] (f) poble
del nord-est
Rhufain
[ hri -ven] f
1 Roma
2 chwarae’r crwth a Rhufain yn llosgi
(“tocar el violí i / mentre Roma cremant”)
canu crwth tra llosgo Rhufain
(“tocar un violí i mentre està cremant Roma”)
ffidlan pan yw Rhufain yn llosgi
(“tocar (un violí) quan Roma està cremant”)
‘tocar la lira mentre crema Roma’, estar ocupat amb temes poc importants al mig
d’una crisi
3 nid mewn undydd y codwyd Rhufain Roma no es va fer en un sol dia
4 Pan foch yn Rhufain, gwnewch fel y Rhufeiniaid cal ballar al so que
toquen (“quan estigueu a Roma, feu com els romans”)
5 Roma com un lloc de pilgrimatge
I Rufain yr arwain pob ffordd tots
els camins porten a Roma
6 Eglwys Rufain l’Esglèsia, el
catolicisme
ETIMOLOGIA: gal.lès Rhufain < Rhufein < *Rhôfein < britànic
< llatí Rômân- < Rômania-
Rhufoniog [rih VON yog] (f) (Història) "centenar"
(cantref) de Gwynedd Is Conwy
rhuo [HRI o] (v)
1
bramar, rugir
2 dit d’algu que rugeix:
rhuo fel llew rugint com un lleó
Rhuthun [HRI thin] (f) poble del nord-est; Vegeu: Cyngor Sir
Ddinbych ("fortalesa vermella, hrudd + din)
rhw [hruu] adv
(Gal·les del Sud-est)
1 La forma col·loquial general és rw.
La pèrdua de la ‘h’ és típica del sud-est
rw fääch = massa petit (bach = petit, forma local bääch))
rw fawr= massa gros (mawr = gran)
rw lytan = massa ample (llydan = ample, forma local llytan)
rw dost = massa adolorit (tost = adolorit)
ETIMOLOGIA: Vegeu rhy, de la qual és
una variant
rhwbio [HRUB yo] (v) fregar
- rhwbio allan [hrub yo A lhan]
(v) esborrar
rhwng [HRUNG] (prep)
1
entre
rhwng bodd ac anfodd [ hrung boodh aag an-vodh ]
1 de medies tintes
ETIMOLOGIA: “entre voluntat i no-voluntat” (rhwng = entre) + (bodd =
voluntat) + (ac = i) + (anfodd = no-voluntat)
Rhwng Gwy a Hafren [hrung GUI a
HAV ren] (f) (Història) regne del Nord-est ("(districte) entre (els rius)
Gwy i Hafren")
rhwng
rhywun a’i bethau [ hrung hriu-in
ai bê-the] verb
1 ei gadael hi rhwng rhywun a’i bethau deixar que se les compongui
tot sol
rhyngddo ef a’i bethau! que se les compongui tot sol
rhwng
rhywun a’i botes [ hrung hriu-in
ai bo-tes] verb
1 ei gadael hi rhwng rhywun a’i botes deixar que se les compongui
tot sol
rhyngddo ef a’i botes! que se les compongui tot sol
rhwng
rhywun a’i gawl [ hrung hriu-in
ai gaul] verb
1 ei gadael hi rhwng rhywun a’i gawl deixar que se les compongui tot
sol
rhyngddo ef a’i gawl! que se les compongui tot sol
y Rhws
[ø hruus] substantiu femení
1 ST0666 localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est).
Nom anglès: Rhoose. Segons l’autor Cadrawd (Timothy Christopher Evans) a “A
Glossary of the Welsh of Glamorgan (Glossari de la llengua gal·lesa de
Morgannwg) / assaig de l’Eisteddfod de la ciutat d’Abertawe 1907 / (manuscrit,
Biblioteca Nacional de Gal·les) la forma local és Y Rws, és a dir [ø ruus]
, forma esperada com que al dialecte del sud-est li falta la fonema [h]
ETIMOLOGIA: ?
rhwysgfawredd [hruisk-vau-redh] substantiu masculí
1 ostentació, pompositat
Fry esgyn i'w aur-orsedd
Wna'r haul trwy borth arddunedd -
Teyrnasa mewn rhwysgfawredd
Ar forau Haf (Mynydau
Hamddenol: Ail Lyfr Nathan Wyn. 1905. Tudalen 70)
A dalt el sol puja al seu tro d’or / per la porta de magnificència / Regna en
ostentació / en matins d’estiu
ETIMOLOGIA: (rhwysgfawr = ostentós)
+ (-edd sufix per formar substantius
abstractes)
rhwto [HRU to] (v) (Sud) fregar
- rhwto maas [hru to MAAS] (v)
esborrar (Sud)
rhwyd, rhwydau / rhwydi [HRUID, HRUI
de, di] (f) xarxa, filat
rhwydd [HRUIDH] (adj) fàcil
rhwydwaith, rhwydweithiau [HRUID
waith, hruid WEITH ye] (m) xarxa
rhwyf, rhwyfau [HRUIV, HRUI ve]
(f) rema
rhwyfo [HRUI vo] (v) portar una
barca a rem
rhwygo [HRUI go] (v) estripar
rhwymo [HRUI mo] (v) lligar,
vincular
rhwymyn, rhwymynnau [HRUI min,
hrui MØ ne] (m) embenat
rhwymynnu [hrui MØ ni] (v)
embenar
rhwysg, rhwysgau [HRUISK, HRUIS
ke] (m) pompa
rhwysgfawr [HRUISK vaur] (adj)
pompós
rhwystr, rhwystrau [HRUI stir,
HRUI stre] (m) obstacle
rhwystredig [hrui STRE dig]
(adj) frustrat
rhwystredigaeth [hrui stre DI
geth] (f) frustració
rhy [HRII] (adv)
1 massa (+ mutació suau) (poeth = calent, rhy boeth =
massa calent)
2 rhy ychydig massa poc
rhoi rhy ychydig o (rywbeth) donar massa
poc (d’alguna cosa)
codi rhy ychydig ar (rywun)
cobrar-li (a algú) massa poc
rhybudd,
rhybuddion [HRØ bidh, hrø BØDH yon] (m)
avís
rhybuddio [hrø BIDH yo] (v)
avisar
rhych [ hriikh ] substantiu femení
PLURAL rhychau [ hrø -khe]
1 solc, rega; solc fet per l’arada per sembrar cereals, etc
cadw i'r rhych no sortir del solc,
mantenir el rumb
rhegen y rhych Crex crex
guatlla maresa (nom estàndard: rhegen yr
yd)
2 regueró per plantar patates
3 ranura
4 ranura entre les nalgues
mae’n credu bod yr haul yn codi yn rhych
ei din (d’algú que té una opinió mol inflada de si mateix) “pensa que el
sol es lleva al la ranura del seu cul”
5 rodera, carrilada (= feta en una superfície tova per una roda)
6 rutina, camí fressat
dod allan o'r rhych sortir de la rutina
mynd i gerdded rhych caure en una
rutina (“anar a caminar un solc”) walk a rut”)
7 arruga, solc (de la cara)
8 tomba
9 na rhych na rhawn ni cap ni peus
ni allaf wneud na rhych na rhawn ohono
per mi no té ni cap ni peus
(“ni solc ni crinera”)
10 a Porth-cawl (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr) hi ha un carrer anomenat “Rhych Avenue” (pregunta: Heol y
Rhych en gal·lès?)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *rok- < *prok- < *prk-
(1) irlandès eitre (= solc, rega); eitrigh (= solcar), irlandès antic et-rech
De la mateixa arrel indoeuropea:
(2) anglès furrow < anglès mitjà
çforwe, furgh < anglès antic furh
(3) terrabaixès (Escòcia) furr (=
solc);
(4) alemany die Furche (= solc)
(5) llatí porca (= cavalló entre
solcs)
(6) català pórca (= feixa de terra entre
solc i solc) < llatí porca
(7) català rega < ricâ < indo-europeu *prka
Cf rec < pre-romà *recu (= canal
NOTA: també substantiu masculí
rhyd,
rhydau [HRIID, HRØ de] (f) gual (lloc de
pas per un riu)
- Rhyd yr Indiaid [hriid ør IND
yed] (f) localitat de la Patagonia ("guals (dels) indis")
- Rhydychen [hri DØ khen] (f)
Oxford ("gual (del) bou")
rhydd [HRIIDH] (adj)
1
lliure
2 menter rydd = lliure empresa, llibertat
d’empresa
..2 rhydd [ hriidh ] verb
1 mutació suau de rhydd = da, darà
(rhoi)
Contexts en els quals aquesta forma freqüentment es troba són després del la
partícula interrogativa a (s’omet en
ús col·loquial), i les partícules negatives ni a (s’omet en ús
col·loquial) i na (sovint conservada
ús col·loquial), i a (pronom relatiu
- s’omet en ús col·loquial)
Pwy (a) rydd y ffidil yn y to gyntaf?
qui es donarà per vençut primer? (“(és) qui que posarà el violí primer a
(l’espai de ) la teulada?”)
Pwy (a) rydd y ffidil yn y to gyntaf? Who'll give up first? (“(It is) who that will
put the fiddle in the (space of the) roof first?”)
rydd o ddim no donarà
rydd o mo’i no donarà el seu / la
seva / els seus / les seves...
Rhydderch [HRØ dherkh] (m) nom d'home
rhyddháu [HRØDH hai] (v)
alliberar
rhyddiaith [HRØDH yaith] (f)
prosa
rhyddid [HRØ dhid] (m) llibertat
Rhyd-fach [hriid vaakh] f
1 nom de carrer de Pentre-bach (comarca de Merthyrtudful)
ETIMOLOGIA: “y rhyd fach” el gual petit (y
= el) + (rhyd = gual) + mutació suau
+ (bach = petit)
Rhydhalog [ hriid- hâ -log]
1 granja al sud-est de Llanhari (Rhondda Cynon Taf)
Nant Rhydhalog un rierol al costat
de la granja
ETIMOLOGIA: “y rhyd halog” el gual fangós (y
= el) + (rhyd = gual) + (halog = fangós)
NOTA: Com que la combinació d+h
es fa [t] a la pronunciació gal·lesa, altres llocs del mateix nom de vegades es
troben com a Rhytalog
rhyfedd [HRØ vedh] (adj)
1 estrany
rhyfedd yr olwg d’aspecte estrany
2 bod ryfeddaf:
fel y mae hi ryfeddaf és curiós
constatar (que) (“com és el més estrany”)
rhyfeddu
(at) [hrø VE dhi] (v) meravellar-se
rhyfel
[ hrø -vel] substantiu masculí
PLURAL rhyfeloedd
[hrø- ve -lodh]
1 guerra, conflicte bèl.lic
mynd i ryfel anar a la guerra
bod mewn rhyfel estar en guerra
cyhoeddi rhyfel ar declarar la
guerra contra
rhyfel diarbed guerra total
rhyfel sanctaidd guerra santa
rhyfel oer guerra freda
rhyfel cartref guerra civil
mynd â’r rhyfel at y gelyn portar la
guerra al lloc de l’enemic
rhyfel ffug guerra estrafolària
pan fo rhyfel en temps de guerra
adeg rhyfel en temps de guerra
ar adeg rhyfel en temps de guerra
parod ar gyfer rhyfel preparat per
una guerra
rhyfel ymrhyddhâd guerra de
liberació
trosedd rhyfel crim de guerra
difrod rhyfel danys de guerra
cofgolofn ryfel monument als caiguts
(amb forma de columna)
awyren ryfel avió de guerra
rhyfel yn torri allan sclatar una
guerra
ond oherwydd i'r rhyfel dorri allan dri
mis yn ddiweddarach...
però com que la guerra es va esclatar tres mesos després
rhyfel cartref guerra civil
2 mynd yn rhyfel rhwng (“esdevenir
guerra entre”) esclatar una guerra entre...
3 guerra = un determinat conflicte bel·lic
yn ystod y rhyfel durant la guerra
Y Rhyfel Byd Cyntaf La Primera
Guerra Mundial
Y Rhyfel Mawr La Primera Guerra
Mundial
Yr Ail Ryfel Byd La Segona Guerra
Mundial
Y Trydydd Rhyfel Byd La Segona
Guerra Mundial
Rhyfel Caerdroia La Guerra de Troia
Rhyfel Olyniaeth Awstria La Guerra de la Successió austríaca
4 carcharor rhyfel presoner de
guerra
5 llong ryfel vaixell de guerra
6 mynwent ryfel cementiri de caiguts
a la guerra
7 gohebydd rhyfel corresponsal de
guerra
8 guerra = campanya i accions per assolir un objectiu, elimar alguna cosa poc
desitjable
rhyfel yn erbyn tlodi una guerra
contra la pobresa
9 guerra = qualsevol conflicte
roedd rhyfel ddistaw rhwng y ddwy wraig
hi havia una guerra silenta entre les dues dones
10 bwyell ryfel destral de guerra
ETIMOLOGIA: ??
NOTA també de vegades un substaniu femení
rhyfela [hrø VE la] (v) fer la guerra
rhyfelgar [hrø VEL gar] (adj)
bel·licós, guerrer
rhyfelgarwch [hrø vel GA rukh]
(m) bel·licositat
rhyfelgri, rhyfelgrïau [hrø VEL
gri, hrø vel GRI e] (m) crit de guerra
rhyfelgyrch, rhyfelgyrchoedd
[hrø VEL girkh, hrø vel GØR khodh] (m) campanya, operació militar
rhyg [HRIIG] (m) sègol
rhyng - [hrøng] (prep) forma
base de la conjugació de la preposició rhwng
Rhys [HRIIS] (m) nom d'home
rhyw [HRIU] (det) algun (+
mutació suau); rhyw wraig = alguna dona
- rhywbeth [HRIU beth] (pronom)
alguna cosa
- rhywrai [HRIU rai] (pronom)
alguns
- rhywun [HRIU in] (pronom) algú
- rywbryd [RIU brid] (adv) tard
o d'hora
- rywsut [RIU sit] (adv)
d'alguna manera
- yn rhywle [øn RHIU le] (adv)
en algun lloc
rhywogaeth, rhywogaethau [hriu O
geth, hriu o GEI the] (f) espècie
rifolfer, rifolferi [ri VOL ver,
ri vol VE ri] (m) revòlver
rif y gwlith [riiv ø GWLIITH]
(adv) sens nombre ("quantitat/númera de la rosada")
rigan [ rî -gan] verb
1 (comarca de Caerfyrddin) fúmer-se de
Yr oedd Morgan Jones yn hoff iawn o
“rigan” Sali ynghylch Nat
A Morgan Jones li agradava fúmer-se de Sali sobre Nat
ETIMOLOGIA: anglès “to rig” (= fúmer-se de)
NOTA: a la comarca de Penfro rhigian
riparo [ri PA ro] (v) (col·loquial) reparar
robin goch, robinod cochion [ro
bin GOOKH, ro bin yed KOKH yon] (m) pitroig
roc [ROK] (m) rock (música)
roced, rocedi [RO ked, ro KE di]
(f) coet
roced oleuo, rocedi goleuo [RO
ked o LEI o, ro KE di go LEI o] (f) coet de senyal
roedd [ roidh
] verb
1 forma singular del temps imperfet (tercera persona) del verb bod
2 amb nom definit = era, estava; eren, estaven
roedd Siôn yn cysgu = Joan dormia (“Joan estava en dormint”)
roedd Siôn a Siân yn cysgu = Joan i Joana dormien (“Joan i Joanan
estaven en dormint”)
roedd y papur ar y llawr el diari era a terra
roedd y papurau ar y llawr els diaris eren a terra
3 amb els pronoms: ef = ell, hi = ella
roedd hi yn y gwely ella estava al llit
roedd e yn y gwely ell estava al llit
4 amb el pronom hi = subjecte buit (as in English it, German es)
roedd hi’n bwrw glaw plovia (“ella estava tirant pluja”)
5 sense pronom
roedd yn dda gen i glywed hynny estava content de saber-ho
6 amb nom indefinit = hi havia
roedd dwr ar y llawr hi havia
aigua al terra
també amb la forma roedd yna, or roedd na + mutació suau
(yna = allà; possiblement és una imitació de la contrucció anglesa
‘there was’; però altres llengües també tenen l’idea de locació i l’indefinició
– català hi havia, francès il y avait)
roedd na ddwr ar y llawr hi havia aigua a terra
7 ús conjunctiu = que (ell-ella) era / estava.
Fet servir quan un verb o un adverbial es posa al començament d’una frase per
èmfasi
yn yr ardd roedd e, nid ar yr heol era la jardí, no al carrer (“(és”) al
jardí que era...”)
canu roedd hi, er gwaethaf popeth ella cantava (“(és) cantar que ella
estava...”) malgrat tot
8 roedd... a roedd en una seqüència com aquesta, el segon exemple de roedd
normalment s’omet
Roedd wedi troi wyth o'r gloch a'i fam eisoes yn paratoi swper
Eren les vuit tocades i la seva mare ja preparava el sopar
ETIMOLOGIA: contracció de la forma literària yr oedd > yróedd
> roedd. La pèrdua d’una síl·laba inicial pretònica en una paraula es
col·loquialment molt estesa en gal·lès
NOTA: col·loquialment al sud oe [oi] > oo [oo]. Per tant, roedd
> roodd / ro’dd . Al sud, també amb pèrdua de la r
inicial : roodd > oodd
roeddach
chi [ROI dha khi] (v) ereu / estàveu
(Nord-oest)
roeddan nhw [ROI dha nu] (v)
eren / estaven (Nord-oest)
roeddan ni [ROI dha ni] (v) erem
/ estàvem (Nord-oest)
roeddat ti [ROI dha ti] (v) eres
/ estaves (Nord-oest)
roedd e [ROI dhe] (v) era / està
(ell)
roeddech chi [ROI dh] (v) ereu /
estàveu
roedden nhw [ROI dh] (v) eren /
estaven
roedden ni [ROI dh] (v) erem /
estàvem
roeddet ti [ROI dh] (v) eres /
estaves
roedd hi [ROI DH hi] (v) era /
està (ella)
roedd o [ROI dho] (v) era / està
(ell) (Nord)
roeddwn i [ROI dh] (v) era /
estava (jo)
Roeg
[rôig] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (g > ZERO) de Groeg
= grec
yr Eglwys Roeg l'Esglèsia Grega
yr iaith Roeg, la llengua grega
en aquestesexpressions hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu
que segueix un substantiu femení)
Romaneg [ro MA neg] (f) romanès
Roser
[ ro -ser]
1 Una forma del sud-est del nom Rhosier
= Roger. Al sud-est el so [h] era tipicament absent, per tant rh > r
Caeroser nom de granja de Glynogwr SS9587 (comarca de Pen-y-bont ar
Ogwr)
1 noms de carrers:
(1) en mapes anglesos com a ‘Rosser Street’, que en gal·lès seria Heol Roser
(a) Castell-nedd
(b) Glynrhedynnog (comarca de
Rhondda Cynon Taf)
(c) Maes-y-coed, Pont-y-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf)
(2) en mapes anglesos com a ‘Rosser Terrace’, que en gal·lès seria Rhestr
Roser
(a) Bryn-coch (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr)
NOTA: Al sud-est Roser seria
de fet Rosar - al sud-est una ‘e’ de
la síl·laba final és sempre ‘a’
rownd
laeth [rowndiau llaeth] (f) ronda de
lleter
rw
[ruu] adverbi
(Gal·les del Sud-est)
1 Provoca la mutació suau d’un adjectiu que li segueix.
rw fääch = massa petit (bach = petit, forma local bääch))
rw fawr= massa gros (mawr = gran)
rw lytan = massa ample (llydan = ample, forma local llytan)
rw dost = massa adolorit (tost = adolorit)
ETIMOLOGIA: Vegeu rhy, de la qual és
una variant
rwan [RU an] (adv) (Nord) ara. Al Sud: nawr [NAUR]
rwber [RU ber] (m) goma
rwden, rwdins [RU den, RU dins]
(f) col-i-nap
rw i [ru i] (v) sóc / estic (Sud)
Rwsia [RU sha] (f) Rúsia
Rwsiad, Rwsiaid [RU shad, RU
shed] (pl) rus
Rwsieg [RU sheg] (f) rus
(llengua)
rwtsh [RUCH] (m) (Nord) 1
porqueria 2 bestieses, ximpleries
rwyt ti [rui TII] (v)
1 ets / estàs
2 rwyt ti amdani! ja ho pagaràs
car!
rych
chi [rii KHII] (v) sou / esteu (Sud)
rydach chi ('dach chi) [rø da
KHII] (v) sou / esteu (Nord-oest)
rydan ni ('dan ni) [rø da NII]
(v) som / estem (Nord-oest)
..1 rydd
[ riidh ] adj
1 mutació suau de rhydd = lliure
Un context en el qual es troba aquesta forma freqÜentment és després d’un
substantiu femení singular
Cymru Rydd Gal·lès lliure
masnach rydd comerç lliure
cic rydd puntada lliure
menter rydd llibertat d’empresa
..2 rydd
[ hriidh ] verb
1 mutació suau de rhydd = da, darà
(rhoi)
Contexts en els quals aquesta forma freqüentment es troba són després del la
partícula interrogativa a (s’omet en
ús col·loquial), i les partícules negatives ni a (s’omet en ús
col·loquial) i na (sovint conservada
ús col·loquial), i a (pronom relatiu
- s’omet en ús col·loquial)
Pwy (a) rydd y ffidil yn y to gyntaf?
qui es donarà per vençut primer? (“(és) qui que posarà el violí primer a
(l’espai de ) la teulada?”)
rydd o ddim no donarà
rydd o mo’i no donarà el seu / la
seva / els seus / les seves...
rydd o ddim
cymaint â'r du o dan ei ewin i chi [ riidh oo dhim kø-mint aar dii oo dan ii eu-in
ii khii ]
1 districte d'Arfon, de la comarca de Gwynedd
(dit d’una persona garrepa). Literalment: No us donarà ni la brutícia sota la
seva ungla
ETIMOLOGIA: (ni rydd ef >
col.loquialment rydd o ddim = ell no
donarà) + (cymaint â = tant com) + (y du = la brutícia, ‘el negre’) +(o dan = sota) + (ei ewin = la seva ungla) + (i
chi = a vos)
rydech
chi ('dech chi) [rø de KHII] (v) sou /
esteu (Nord-est)
ryden ni ('den ni) [rø de NII]
(v) som / estem (Nord-est)
rydw i ('dw i) [rø du I] (v) sóc
/ estic (gal·lès col·loquial unificat)
rydych chi [rø di KHII] (v) sou
/ esteu (gal·lès col·loquial unificat)
rydyn ni [rø di NII] (v) som /
estem (gal·lès col·loquial unificat)
rygbi [RØG bi] (m) rugby
ryn ni [riin ni] (v) som / estem
(Sud)
rywbryd [RIU brid] (adv) tard o
d'hora
rywsut [RIU sit] (adv) d'alguna
manera
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
1035
Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català
per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de
Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran
Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear
Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a
les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i
probablament mig milió més fora de Gal·les
·····
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page
from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CATALUNYA-CYMRU