Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants

http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_pl_1196c.htm

........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg
Un diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

r - rywsut

Adolygiad diweddaraf - darrera actualització 2005-06-08

pl- [ - ]
1 contracció de (p + vocal + l) sobretot yn gal·lès col·loquial
paladur > pladur (= scythe)
pa le (= quin lloc) > ple / ble
pileru (= posar pilars ) > pleru

2 una paraula que indica el revers d’aquest procés és palasty al segle 1800 erròniament en literatura amb el sentit de ‘casal’.
..1/ Casal és plas (de l’anglès [plaas] ‘place’ = casal; en anglès d’avui en dia [pleis] ‘place’ = lloc, residència).
..2/ hi ha també una forma composta (plas = casal) + mutació suau + (ty = casa) > plasdy > plasty (= casal) (la mutació suau es perd sot la influència de la ‘s’)
..3/ Es pensava (erroniament) que era més aviat etimologicament p’lasty < palasty (amb palas = palau com a primer element)

pla [plaa] substantiu masculí
PLURAL plâu [plâi]
1 plaga
y pla du the bubonic plague ("the black plague")
2 (Bíblia) pestilència enviada per Déu com a càstig per els pecats humans
3 (persona) molèstia, destorb mae'n bla ar f'enaid i és la ruina de la meva vida ("és una plaga sobre la meva ànima")
am bla yw'r plentyn na!, també dyna bla yw'r plentyn na! que pesat és aquest nen!
4 una cosa no desitjada que afecta a moltes persones
ma lladrata'n bla yn ein hardal ni ers i orsaf heddlu'r pentre gau
els robatoris són una plaga a la nostra contrada des del tancament de la comisseria del poble
ETIMOLOGIA: gal.lès pla < *plagh < britànic < llatí plâga (= cop, ferida)

pladres, pladresi [PLA dres, pla DRE si] substantiu femení
1 dona gran i forta

pladur [ pla -dir] substantiu femení
PLURAL pladuriau [ pla- dir -ye]
1 dalla
2 llafn y bladur bog asphodel (Narthecium ossifragum) (“làmina (de) la dalla”)
3 cawell pladur recepta de dalla
4 coes pladur pal de dalla
ETIMOLOGIA: pladur < paladur (palu = cavar) + (adur sufix nominatiu, que indica un dispositiu o llibre),. Cf escocès (Gàidhlig) falaid (= falç, corbella )

pladuro [ pla-dî -ro] v
1 (verb amb objecte) dallar
2 (verb sense objecte) dallar
ETIMOLOGIA: (pladur = dalla) + (-o sufix per formar verbs)

pladurwr [ pla- dî -rur] masculí
PLURAL pladurwyr [ pla- dir -wir]
1 segador
ETIMOLOGIA: (pladur = dalla) + (-wr sufix = home)

plaen [PLAIN] (adjectiu)
1 clar

plaengan [plein -gan] substantiu femení
PLURAL plaenganau [plein-gâ-ne]
1 cant pla = música no acompanyada cantada en unisó que era característica de l'església medieval (cant gregorià, etc)
ETIMOLOGIA: (plaen = pla) + mutació suau + (cân = cant)

plaladdwr [pla-lâ-dhur] substantiu masculí
PLURAL plaladdwyr [pla-ladh-wir]
1 pesticidi
ETIMOLOGIA: (pla = plaga ) + mutació suau + (lladdwr = matador, substància matadora)

planhigfa rwber [pla-nhig-va rû-ber] substantiu femení
PLURAL planhigféydd rwber [pla-nhig-veidh rû-ber]
1 plantació de cautxú

plaid, pleidiau [PLAID, PLEID ye] substantiu femení
1 partit (polític)

plaid Cymru [plaid KØM ri] substantiu femení
1 El partit nacionalista de Gal·les ("partit (de) Gal·les")

plaid geidwadol, pleidiau ceidwadol [plaid geid WA dol, pleid ye keid WA dol] substantiu femení
1 partit conservador

plaid genedlaethol, pleidiau cenedlaethol [plaid ge ned LEI thol, pleid ye ce ned LEI thol] substantiu femení
1 partit nacionalista

plaid Genedlaethol Cernyw [plaid ge ned LEI thol KER niu] substantiu femení
1 Partit Nacionalista de Cornualles

plaid Genedlaethol Cymru [plaid ge ned LEI thol KØM ri] substantiu femení
1 Partit Nacionalista de Gal·les - antic nom de Plaid Cymru

plaid Genedlaethol yr Alban [plaid ge ned LEI thol ør AL ban] substantiu femení
1 Partit Nacionalista d'Escòcia

plaid lafur, pleidiau llafur [plaid LA vir, PLEID ye LHA vir] substantiu femení
1 partit laborista

plaid ryddfrydol [plaid ridh VRØ dol] substantiu femení
1 partit liberal (= centre-esquerre)

planhigyn, planhigion [pla NHI gin, pla NHIG yon] substantiu masculí
1 planta

plannu [PLA ni] (verb)
1 plantar

plant [PLANT] (pl)
1 forma plural; vegeu: plentyn [PLEN tin]

plas [plaas ] substantiu masculí
PLURAL plasau [pla -se]
1 casal = casa de noble o cavaller / cavallera
(grange = large country house with attached farm buildings; manor house.)
2 casal, com a residència de la noblesa local - benestant, anglicà de religió, i als anys 1800 generalment del partit conservador i anglèsoparlants
3 Yr Henblas ("l'antic casal") (1) SH9837 casal de Llandderfel, comarca de Gwynedd; (2) SH4272casal de Llangristiolus, comarca de Môn
4 merch plas = noia que és la filla d'una família que viu en un casal, dona criada en una casal ; mab plas = noi que és el fill d'una família que viu en un casal, home criat en una casal
Merch plas yn Sir Drefaldwyn oedd fy mam la meva mare era la filla d'un casal de la comarca de Trefaldwyn
5 noms de cases - per una casa d'una filera de cases ajuntades, d'una casa ajuntades en parelles, aïllada d'un poble, d'una ciutat
Plas-hedd ("(el) casal (de la) pau")
6 en noms d'edificis d'oficines
Concordia Cyf, Plas-gwynt, Clos Sophia, Caer-dydd Concordia S.A. (nom d'empresa), ("(el) casal (del) vent"), Clos Sophia (nom de carrer), Caer-dydd (nom de ciutat)
7 noms de carrers - el nom commemora un casal del veïnat o un casal antiga del veïnat o on hi ha les cases; sovint amb nom de carrer
Heol Plasnewydd carrer de Caer-dydd al costat del casal antic anomenat Plasnewydd ("nou casal")
8 noms de carrers - amb el sentit de 'lloc'
Plas Croeso carrer de Casllwchwr ("(el) lloc (de) (la) benvinguda")
Plas y Delyn carrer de Caer-dydd ("(el) lloc (de) l'arpa")
Plas Taliesin carrer de Penárth ("(el) lloc (de) Taliesin")
Plas Heddwch carrer d' Y Pil ("(el) lloc (de la) pau")
ETIMOLOGIA: gal·lès plas < anglès place = casa de ciutat; casa i les terres del voltant < francès antic place < llatí platea < grec plateia (hodos) = (carrer) ample
Canvos fonètics: En anglès mitjà la a en síl·labes obertes es va fer aa, i moltes paraules va n ser manllevades de l'anglès al gal·lès en aquella època. Més tard, en anglès, circa 1500 aa > ei
Francès antic "plas" (vocal curta) > Middle English "plas" (vocal curta) >"plaas" (vocal llarga) > gal·lès plas [plaas].
En anglès "plaas" mentrestant ha experimentat el canvi de la vocal llarga > "pleis", encara que la grafia francesa es mantén

plasebo, plasebos [pla SE bo, pla SE bos] substantiu masculí
1 placebo

plastig [PLA stik] (adjectiu)
1 plàstic

plât, platiau [PLAAT, PLAT ye] substantiu masculí
1 plat

platfform, platfformau [PLAT form, plat FOR me] substantiu masculí
1 plataforma

plât rhif [plaat hriiv ] substantiu masculí
PLURAL platiau rhif [plat-ye hriiv]
1 matrícula; placa amb el número de registració d'un cotxe, normalment una al davant a una al darrere; plât y rhif = la matrícula

pledio [PLED yo] (verb)
1 suplicar

pledren, pledrenni [PLE dren, ple DRE ni] substantiu femení
1 bufeta, veixiga

pledu [PLE di] (verb)
1 (Nord) llençar

plegid [PLE gid] substantiu masculí
1 (obsolet) part, causa; vegeu oblegid

pleidleisio [pleid LEI sho] (verb)
1 votar

plentyn, plant [PLEN tin, PLANT] substantiu masculí
1 nen - plentyn ysgol, plant ysgol [plen tin Ø skol, plant Ø skol] substantiu masculí
1 escolar

plentyndod [plen TØN dod] substantiu masculí
1 infantesa

pleser [ple -ser]substantiu masculí
PLURAL pleserau [ ple- se -re]
1 plaer, delit delícia
cael pleser wrth (wneud rhywbeth)
donar-li gust de (fer alguna cosa), divertir-se (fent alguna cosa)
cael pleser mawr wrth
donar-li molt de gust de (fer alguna cosa)
cael pleser o
delectar-se en
gyda phleser [gø da FLE ser] (adverbi)
amb molt de gust
rhoi pleser i
complaure
pleser neilltuol
delit excepcional
2 pa bleser sydd genyt i'm poenydio?
Per què et complau molestar-me?

3 plaer = un activitat que es gaudeix fer
pêl-droed yw ei hoff bleser
el futbol és la seva delícia (“el seu plaer favorit”)
4 llong bleser vaixell de recreació, vaixell de plaer; vaixell que fa curts recorreguts per turistes
5 ffair bleser parc d'atraccions
6 mae'n bleser i fi... em complau
7 bod yn bleser ser un plaer
Roedd yn bleser darllen ei erthygl Era un plaer llegir el seu article
8 cyfuno busnes â phleser ?combinar els negocis amb el plaer
ETIMOLOGIA: anglès pleser (variant obsoleta de pleasure = plaer) < francès, ús substantival de l’infinitiu llatí plâcere (= plaure), Francès modern: plaisir (= plaer)

pleserus [ple SE ris] (adjectiu)
1 agradable

pleth, plethau / plethi [PLEETH, PLE the / PLE thi] substantiu femení
1 trena

plethu [PLE thi] (verb)
1 trenar

plicio [PLIK yo] (verb)
1 treure (pèsols de la tavella)

plisman, plismyn [PLI sman, PLI smin] substantiu masculí
1 policia (Gal·les del Sud / South Wales)

plismon, plismyn [PLI sman, PLI smin] substantiu masculí
1 policia (Gal·les del Nord / North Wales) -plismon plant [pli smon PLANT] substantiu masculí
1 oficial que busca els nens que fan campana de l'escola

plismona [pli SMO na] (verb)
1 fer de policia

plismones, plismonesau [pli SMO nes, pli smo NE se] substantiu femení
1 policia

plismyn [PLI smin] (pl)
1 forma plural; vegeu: plismon [PLI smon]

ploryn [ plo -rin] masculí
PLURAL plorynnod, plorod [ plo-rø-nod, plo -rod]
1 gra = tumoració de la pell
2 mynd yn blorod tenir una florida de grans
roedd ei wyneb yn blastar o blorod a phennau duon hla seva cara era coberta de (“era un guix de”) grans i barbs
1 dit d’aluna cosa lletja
Roedd y bynglo newydd fel ploryn mawr haerllug ar war y bryn
El nou bungalow semblava un gra caradura al cim del turó
ETIMOLOGIA: (plôr = (obsolet) pols, grans) + (-yn sufix diminutiu afegit a substantius per fer una forma singular d’un substantiu col.lectiu)

plotyn [plo-tin] substantiu masculí
PLURAL plotau [plo-te]
1 (Gal·les del Sud-est) pedaç sobre l’ull
ETIMOLOGIA: (plot = pedaç) + (-yn sufix diminutiu);
plot < anglès blot (origen desconegut)

pluf (plu') [PLIIF, PLII] (pl)
1 forma plural; vegeu: plufyn

plufyn, pluf (plu') [PLIIF, PLII] substantiu femení
1 ploma

PLURALS DOBLES
1 Alguns substantius en gal·lès tenen dos sufixos plurals en comptes d’un sol sufix. Exemples:
celain (substantiu masculí) (cadàver) > celaneddau (-edd + -au)
neges (substantiu femení) (missatge) > negeseuon (-au + -on)
ty (substantiu masculí) (casa) > teiau (plural irregular “tai” + -au) (en ús a Gal·les del Sud)

plwca [plu -ka] substantiu masculí
1 fang
2 fangós
dwr plwca aigua fangosa
3 Topònims
..1/ Plwca Halog antic nom de camp, Caer-dydd) (“gangar brut”) ; Heol y Plwca (“carretera del fangar”) (nom de carrer d’aquest indret, Caer-dydd);
..2/ Plas Plwca (“casal del fangar”) nom de casa a la comarca de Ceredigion
..3/ Plwcadafydd, granja de Tredodrij (Bro Morgannwg) (“fangar d’en Dafydd / David”)
..4/ Pwllyplwca lloc de la parròquia de Llaneirwg (Pwll-y-plwcca, Kelly’s Directory of Monmouthshire, 1901) “bassa del fangar”)
ETIMOLOGIA: de l’anglès; probablament de plucky = (sentit obsolet) pesat, enganxós

plwcan [plu -kan] substantiu masculí
1 (Gal·les del Sud) vibrar
ETIMOLOGIA: (plwc = espasme muscular) + (-an = sufix per formar verbs )

plwg clust [plug klust] substantiu masculí
PLURAL plygiau clust [pløg-ye klist]
1 tap d’orella
ETIMOLOGIA: traducció de l’anglès “ear plug”; (plwg = tap) + (clust = orella)

plwm [PLUM] substantiu masculí
1 plom

plwyf, plwyfi [PLUIV, PLUI vi] substantiu masculí
1 parròquia

plygain, plygeiniau [PLØ gen, plø GEIN ye] substantiu masculí
1 (obsolet) cant de gall
2 matines

plygu [PLØ gi] (verb)
1 plegar

plwm [plum ] substantiu masculí
1 plom (Pb) (82) CYM-Z
2 mor drwm â phlwm tan pesat com el plom
3 plom = bales de plom
peledi plwm
llond ei gorff o blwm poeth el seu cos tot ple de plom calent, com un colador
4 gwaith plwm mina de plom
gwythïen blwm filó de plom
5 dalen blwm làmina de plom
dalennau plwm làmines de plom
6 plwm coch plom vermell, òxid vermell de plom
plwm gwyn blanc de plom
7 di-blwm sense plom
8 gwenwyno â phlwm enverinament amb plom
9 llinyn plwm plomada, cordill de plomada
10 plymen plom (de plomada)
ETIMOLOGIA: gal.lès plwm < britànic < llatí plumb-um
De la mateixa arrel britànica: còrnic plomm (= plom) bretó plom (= plom)

plwmwr [plu-mur] substanti masculí
PLURAL plymwyr [plum-wir]
1 (Gal·les del Sud-est) lampista (gal·lès estàndard: plymer)
ETIMOLOGIA: plwmwr < plymiwr (= lampista) (plym-, arrel de plymio = treballar amb plom, fer de lampista) + (-i-wr = sufix d'agent)
NOTA: (1) al sud és la semiconsonant i al començament de la síl·laba final es perd; (2) no hi ha el canvi w > y a la síl·laba penúltima

plymer [plø -mer] substanti masculí
PLURAL plymeriaid [plø-mer-yed]
1 lampista, fontaner
Roedd Taid yn blymar yn Nolgellau ac yn botsiwr o fri
L'avi era lampista a Dolgellau i un caçador furtiu de renom
criw o blymars un colla de lampistes
rhoi help llaw i Jôs y plymar donar un cop de mà a Jones el lampista
ETIMOLOGIA: anglès plumber (= lampista) < francès (cf francès modern plombier = lampista) < llatí plumbum (= plom)
NOTA: (1) també plymyr [plø-mør]; (2) al nord-oest plymar (perque aquí un e final es fa a; (3) al sud-est, plwmwr [plu-mur] (qv)

plymfomio [pløm-vom-yo] verb
1 bombardejar en picat
ETIMOLOGIA: (plym-, arrel de plymio = caure com un plom; fer un capbussó) + mutació suau + (bomio = bombardejar)

plymio [PLØM yo] (verb)
1 capbussejar

plymiwr [pløm-yur] substanti masculí
PLURAL plymwyr [pløm-wir]
1 bus (de treball subaquàtic)
2(de vegades) lampista (gal·lès estàndard: plymer)
ETIMOLOGIA: (plym-, arrel de plymio = capbussejar) + (-i-o = sufix per formar verbs)

plymwyr [pløm-wir]
1 bussos; plural de plymiwr (= bus (de treball subaquàtic))
1 lampistes; plural de plwmwr (= lampista), forma del sud-est (gal·lès estàndard: plymer)

pnawn [PNAUN] substantiu masculí
1 tarda (= prynháwn)

pob [POOB] (det) cada - pob un [poob IIN] (pronom) cadascú

pobi [PO bi] (verb)
1 coure (en un forn)

pobl, pobloedd [PO bol, PO blodh] substantiu femení
1 gent
2 poble = nació - y bobl gyffredin [ø BO bol gø FRE din] substantiu femení
1 els ciutadans ras

poblen [ po -blen] substantiu femení
PLURAL poblenni, pobls [ po-ble-ni, po-bøls]
Gal·les del Sud (zona dels rius Aman i Tawe)

1 còdol
Nid ti yw’r unig boblen ar y traeth (“no ets l’únic còdol de la platja”) – hi ha moltes més noies per triar
Pwll y Boblen (“(la) bassa (de)l còdol”) una bassa de la riera anomenada Nant y Groes, (reierol de la creu) near Y Garnant

ETIMOLOGIA: anglès pobble, variant de pebble (= còdol) < anglès antic papolstaan (papol = ?còdol) + (staan = perdra)
NOTA: A la comarca de Penfro al sud-oest, i a la part priental de Morgannwg, al sud-est, la forma usada és poplen, popls i també poplisen, poplis

poblogaeth, poblogaethau [po BLO geth, po blo GEI the] substantiu femení
1 població
ETIMOLOGIA: (poblog = populat) + (-aeth sufix per formar substantius)

pobol [PO bol] substantiu femení
1 vegeu: pobl [PO bol]

pob peth [ poob peeth] substantiu masculí
1 tot, tota mena de coses
gwerthwr pob peth venedor de tota mena de cose s
ETIMOLOGIA: (pob = cada) + (peth = cosa)

pob un ohonynt [ poob iin o- ho -nint] pronom
1 cada un d’ells
lladwyd pob un ohonynt es va matar cada un d’ells

pobydd, pobyddion [PO bidh, po BØDH yon] substantiu masculí
1 forner

poced, pocedau [PO ked, po KE de] substantiu masculí
1 butxaca
1 la butxaca com a loc per portar els diners
mae mwy yn ei boced nag yn ei ben
ser imprudent amb els diners, tenir molts diners i poc sentit comú
(“hi ha més a la seva butxaca que al seu cap”)

poen, poenau [POIN, POI ne] substantiu masculí
1 dolor
2 mae’n boen enaid imi ddweud hynny em fa pena de dir això (“és dolor d’ànima a mi dir això”)
3 Roedd ei wyneb wedi ei ddirdynnu gan boen La seva cara era ¿contorçut de dolor

poeni [POI ni] (verb)
1 preocupar(-se)

poenus [POI nis] (adjectiu)
1 dolorós

poeth [POITH] (adjectiu)
1 calent
2 (Gal.les del Sud) purboeth ardent (pur = pur) + mutació suau + (poeth = calent)

poethder [POITH der] substantiu masculí
1 calor

points [POINTS] (pl)
1 cita

poliad [ pol -yad] substantiu masculí
1 (Gal·les del Sud-est) polad tallada de cavells
ETIMOLOGIA: (pol- arrel de polio afaitar el cap) + (-iad sufix per formar substantius)
NOTA: al sud-est, la [y] al començament d’una síl·laba final normalment es perd poliad > polad

polio [ pol -yo] verb
1 afaitar el cap
ETIMOLOGIA: (anglès poll = afaitar el cap, < poll = cap) + (-io sufix per formar verbs)

polion [POL yon] (pl)
1 forma plural; vegeu: polyn [PO lin]

polîs [po LIIS] substantiu masculí
1 (col·loquial) policia (cos)

polyn, polion [PO lin, POL yon] substantiu masculí
1 pal - polyn lamp, poliau lamp [po lin LAMP, pol ye LAMP] substantiu masculí
1 fanal

polyn lein [ pô-lin lein ] substantiu masculí
PLURAL polion lein [ pol-yon lein]
1 pal del fil d’estendre la roba
fel polyn lein (Gal·les del Nord) (“com un pal del fil d’estendre la roba”)
ETIMOLOGIA: (polyn = pal) + (lein = fil, línia)

pom [ pom ]
1 una forma de pont (= pont) en algunes pronunciacions locals de topònims. El canvi n > m pot ocurrir abans de p, b, ff [f], f [v]
..1/ Y Bont-faen (comarca de Bro Morgannwg) > Pom-ffään
..2/ Pont-y-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf) > Pom-pridd

Pom-ffään [ pom- fään ] substantiu femení
1 forma local de Y Bont-faen (comarca de Bro Morgannwg)

pompren [pom -pren] substantiu femení
PLURAL pomprennau [pom-pre-ne]
1 pont de tauló, palanca (passera feta de taulons entre les dues ribes d'un rec, una riera), passarel·la sobre una riera; també en topònims menors
2 palanca (passera feta de taulons entre la nau i el moll)
3 Gal·les del Sud-est pompren yr ysgwydd clavícula ("pont del muscle")
4 com a segon element en topònims
Penypompren (el) cap (del) pont de vianants; casa de la parròquia de Llangynfelyn, comarca de Ceredigion (Cens de l'any 1851)
5 pont de vianants d’una estació de trens sobre les vies que conecta les andanaes
Rètol que indica el pont de vianants a l’estació de Casnewydd, Gal·les del sud-est, anotat 24.08.2002 “Via Footbridge / Ar Hyd y Bompren”
ETIMOLOGIA: "pont-arbre", un tronc d'arbre que serveix com a pont; (pont = pont) + mutació suau + (pren = arbre) > pónt-bren > pónt-pren > pón'pren > pompren.
El canvi n > m davant p o b occureix en altres paraules en gal·lès (Llanbedr > Llambed = església de Sant Pere) i en altres llengües també - per exemple, en llatí imposar (in), composar (con), etc)
Cf t-b > p a la paraula motbren, mopren (= pal per remanar) < ymopren < ymot-pren < ymot-bren (ymod = remanar) + mutació suau + (pren = fusta)

Pom-pridd [ pom- priidh ] substantiu femení
1 forma local de Pont-y-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf)

Y Ponciau [ ø pong -kye]
1 localitat de la comarca de Wrecsam
ETIMOLOGIA: “els pujolets”, plural de ponc (= pujolet)

poncan [ pong -kan] substantiu femení
PLURAL poncia [ pongk -ya]
(Gal·les del Nord-oest)
1 pujolet; = poncen, plural ponciau

poncen [ pong -ken] substantiu femení
PLURAL ponciau [ pongk -ye]
(Gal·les del Nord)
1 pujolet
També en noms de camps, com ara Cae Boncan (cae y boncen – “(el) camp (de)l pujolet”)
ETIMOLOGIA: (ponc = pujolet) + (-en sufix diminutiu)
NOTA: al nord-est, poncen; al nord-oest poncen > poncan

ponco, poncos [PONG ko, PONG kos] substantiu masculí
1 (Nord) truita (d'ous)

pond [ pond ] substantiu masculí
PLURAL pondydd [ pon-didh]
1 bassa
1 Erw’r Pond (l’acre de la bassa’) Nom de camp. Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “ERW'R-POND An acre of land in the hamlet of Ely (1719)” (un acre de terra al poblet de Tre-lai)
ETIMOLOGIA: anglès pond < ponde (= bassa, tancat); relacionada amb pound < [puund] < anglès antic tardà pund

pônio [POON yo] (*) deixar de penyora, empenyorar, donar pen

ponsiop [PON shop] (*) casa de préstecs

ponsyn [PON sin] substantiu masculí
1 marieta, doneta

pont, pontydd [PONT, PON tidh] substantiu femení
1 pont
- pont droi, pontydd troi [pont DROI, pon tidh TROI] substantiu femení
1 pont mòbil
- pont grog, pontydd crog [pont GROOG, po tidh KROOG] substantiu femení
1 pont de suspensió
- Y Bontnewydd [ø bont NE widh] substantiu femení
1 nom de poble 'el pont nou'

Pont ar Ddyfi [pont ar dhø-vi] substantiu femení
1 SH7401 pont de la ciutat de Machynllaith (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: ("pont sobre (el riu) Dyfi") (pont = pont) + (ar = sobre) + mutació suau + (Dyfi = nom de riu)

Pontcanna [pont ka na] substantiu femení
1 ST1677 districte de la ciutat de Caer-dydd; vist com a poble de parla gal·lesa dintre de la ciutat puix que molts gal·lesoparlants que s'han traslladat a Caer-dydd per treballar a l'ensenyament, les mitjans de comunicació o l'administratió s'han instal·lat aquí
ETIMOLOGIA: "(el) pont (de) (la riera anomenada) Canna" (pont = pont) + (Canna)

Pontfadlen [pont VAD len] substantiu femení
1 topònim (nom anglès: Merlin's Bridge)

pont garreg [ pont ga-reg] substantiu femení
PLURAL pontydd carreg [ pon-tidh ka-reg]
1 pont d’una sola llosa
Hi ha una foto d’un pont d’aquest tipus al rieol de Nant Cadair, Gwynedd a la web “28th January 2001 - Cadair Idris”
www.hmallett.co.uk/28012001.html
ETIMOLOGIA: (pont = pont) + mutació suau + (carreg = pedra, llosa)

Pontgarreg [ pont ga-reg] substantiu femení
1 (SN3354) localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del Sud-oest, a la parroquia de Llangrannog, 3km a l’est del poble de Llangrannog
ETIMOLOGIA: “pont d’una sla llosa”. Vegeu l’anterior pont garreg

Pont-llan-fraith [pont lhan VRAITH] substantiu femení
1 topònim; poble de Sud-est; originalment "llyn", no "llan"; "pont de la bassa variagada"

Pontrhydfendigaid [pont rhiid ven DI ged] substantiu femení
1 topònim; poble del sud-oest

Pont-rhyd-y-cyff [pont rhiid ø KIIF] substantiu femení
1 topònim; poble del sud-est;

Pont-rhyd-yr-ynn [pont rhiid ø RIN] substantiu femení
1 topònim; poble del sud-est;

Pont-sarn [pont SARN] substantiu femení
1 topònim; poble del sud-est;

Pontsenni [pont SE ni] substantiu femení
1 topònim; poble del sud-est;

Pont-Siôn-Norton [pont shoon NOR tøn] substantiu femení
1 topònim; poble del sud-est;

Pont-tal-y-bont [ pont-tal-ø-bont]
nom habiutatiu
1 casa de la comarca de Bro Morgannwg al sud de la casal de Mesigyn (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: (“el pont al costat de la casa que es diu Tal-y-bont”) Pont-tal-y-bont (nom de casa) < Pont Tal-y-bont (nom de pont). El nom Tal-y-bont és ‘cantó del pont, casa situada a l’entrada del pont) (tâl = front; lloc de davant) + (y = el, la, els, las) + mutació suau + (pont = pont). En aquest nom podem suposar que una casa al pont es deia Tal-y-bont. El pont va perdre el seu nom original – sgui quin sigui – i es coneixia després com a Pont Tal-y-bont. Una nova casa aqui aleshores va prendre el nom del pont)

Pontypridd

Vegeu Pont-ty-pridd

Pont-ty-pridd [pon ti PRIIDH] substantiu femení
1 ciutat del sud-est;
2 Una forma col·loquial és Pom-pridd
..1/ Pont-y-pridd > Pont-pridd (la pèrdua de l’article definit d’enllaç és general en topònims)
..2/ Pont > Pon’
..3/ davant p, la n es fa m. Per tant Pon-pridd > Pom-pridd
Fuas i ariod lawar gytta’r train, dim on diccyn o Gluttach i Bompridd (Ni’n Doi, Glynfab, 1918)
(gal·lès del sud-est amb una grafia més endreçada = fuas i ariod lawar gyta’r train, dim ond dicyn o Glutach i Bom-pridd)
(gal·lès estàndard = ni fûm erioed lawer â’r trên, dim ond dipyn o Glydach i Bont-y-pridd)
No havia estat gaire amb el tren, només una mica entre Clydach i Pont-y-pridd

Pont-y-pw^l [pon tø PUUL] substantiu femení
1 ciutat del sud-est;

pop [pop] substantiu masculí
1 "fanta"

popeth [PO peth] (pronom)

1 tot
2 pac popeth (mena de bossa) “bossa (de) tot” (pac = bossa) + (popeth = tot)

poplen [ po -plen] substantiu femení
PLURAL poplis / poplys; popls [ po-plis; po-pøls]
1 còdol (forma sudenca de poblen, plural poblenni, pobls, a la comarca de Penfro i a la comraca del costat, la part baixa de la comarca de Ceredigion, i també a la part oriental de Morgannwg)
2 popls superfície amb paviment de còdols
Y Popls nom d’un carreró de Tyddewi, comarca de Penfro, que es dirigeix cap a la catedral. El ètol bilíngüe d’aquí curiosament té una grafia anglesa “Y Popples / The Pebbles”
ETIMOLOGIA: anglès dialectal popples = còdols

poplysen, poplys [po PLØ sen, PO plis] substantiu femení
1 pollancre, àlber

popty mícro-don, poptai mícro-don [POP ti MI kro don, POP tai MI kro don] substantiu masculí
1 micro-ones

porchell, perchyll [POR khelh, PER khilh] substantiu masculí
1 porcell

porcyn [POR kin] (adjectiu)
1 nu, despullat

porfa, porféydd [POR va, por VEIDH] substantiu femení
1 herba
2 pastura

porffor [POR for] substantiu masculí
1 violeta

porffor golau [por for GO le] substantiu masculí
1 violeta clar

pori [PO ri] (verb)
1 pasturar

..1 porth [ porth ] substantiu masculí
PLURAL porthau [ por the]

1 port

2 (topònims) lloc de barca de pas
Y Borth [ø BORTH] substantiu femení
1 poble de l'illa de Môn

..2 porth [ porth ] substantiu masculí
PLURAL pyrth [ pirth ]
1 entrada = lloc gran d’entrada
ym mhorth y stesiwn a l’entrada de l’estació
wrth enau porth y sínema a la boca de l’entrada del cine
porth y fynwent porta de cementiri
porth yr eglwys entrada de l’església

1 (Bíblia) cyfyng yw’r porth el portal és estret
Matthew 7:13 Ewch i mewn trwy’r porth cyfyng: canys eang yw’r porth, a llydan yw’r ffordd sydd yn arwain i ddistryw; a llawer yw’r rhai sydd yn myned i mewn trwyddi: (7:14) Oblegid cyfyng yw’r porth, a chul yw’r ffordd, sydd yn arwain i’r bywyd; ac ychydig yw’r rhai sydd yn ei chael hi.
Matthew 7:13 Enter ye in at the strait gate: for wide is the gate, and broad is the way, that leadeth to destruction, and many there be which go in thereat:
(7:14) Because strait is the gate, and narrow is the way, which leadeth unto life, and few there be that find it

2 porta de l’aigua (porta d’una ciutat que dona a un riu)
Nehemeia 8:1 A'r holl bobl a ymgasglasant o un fryd i'r heol oedd o flaen porth y dwfr, ac a ddywedasant wrth Esra yr ysgrifennydd, am ddwyn llyfr cyfraith Moses, yr hon a orchmynasai yr ARGLWYDD i Israel.
Nehemiah 8:1 And all the people gathered themselves together as one man into the street that was before the water gate; and they spake unto Ezra the scribe to bring the book of the law of Moses, which the LORD had commanded to Israel.

3 porta = accés principal (d'una ciutat, etc); porta de castell
ceidwad porth plural ceidwaid pyrth porter de castell
mynd trwy byrth y castell entrar per les portes del castell
porthdy casa del portal
porthor plural porthorion porter de castell
Porth Senghennydd = porta de la ciutat de Caer-dydd (anteriorment) (‘porta per anar a la contrada de Senghennydd’). English name: West Gate
ty porth casa del portal

4 port de muntanya
Y Porth ciutat de Rhondda, a la boca de les dues valls

5 tollborth lloc de peatge; (Història) lloc de peatge d’una carretera

(toll = peatge ) + mutació suau + (porth = porta )

ETIMOLOGIA: gal.lès porth (masculí) < porth (femení) < britànic < llatí porta
El canvi de gènere possiblement sota l'influència de drws (masculí) (= porta)
De la mateixa arrel britànic: porzh (= porta de ciutat)
De la mateixa arrel llatina: manx purt

2 porth, porthau [PORTH, POR the] substantiu masculí
1 (topònims) port de muntanya

y Porth [ø PORTH] substantiu femení
1 poble de la vall de Rhondda (Sud-est)

porthaethwy [por THEI thui] substantiu femení
1 poble de l'illa de Môn (nom local: Y Borth)

porthfeistr, porthfeistri [PORTH veis tir, porth VEI stri] substantiu masculí
1 director d'un port

porthladd, porthladdau / porthladdoedd [PORTH ladh, porth LA dhe, -dhodh] substantiu masculí
1 port

porthmon [porth -mon] substantiu masculí
PLURAL porthmyn [porth -min]
1 ramader
2 mercader de bestiar
porthmon moch North Wales comerciant de porcs
3 rhwng y porthmon a'r moch no t'hi fiquis a la disputa, deixa que ho resolguin entre ells ('(deixa-ho) entre el comerciant de porcs i els porcs)
4 ffordd borthmyn camí ramadêr
5 obsolet porthmon sanau fabricant de mitjons, mercant viatjant de mitjons
ETIMOLOGIA: adaptacio de l'anglès portman (= ciutadà, burgès)
(port = ciutat) + (man = home)
..1/ port assimilada al gal·lès porth (= port);
..2/ sufix gal.lès mon substitueix man; el sufix de l'anglès mon, una variant dialectal de man (si no d'una forma anglesa portmon)

Portiwgaleg [por tiu GA leg] substantiu femení
1 portugués

Pórtiwgal [POR tiu gal] substantiu femení
1 Portugal

Port Talbot [port TAL bot] substantiu femení
1 Vegeu: Aberafan

posibiliad, posibiliadau [po si BIL yad, po si bil YA de] substantiu masculí
1 possibilitat

posibl (posib') [PO sib] (adjectiu)
1 possible

post [POST] substantiu masculí
1 correu
2 fan bost plural faniau post furgoneta de correus

Y Post Brenhinol [ ø post bre-nhî-nol ]substantiu masculí
1 “El Correu Reial” – l’entitat de correu anglesa

Correu Reial / Talwyd y Post / DG
Post Brenhinol / Talwyd y Post / DG Correu Reial / “va ser pagat el correu” / Regne Unit. Inscripció als segells imprimits amb màquina de metre
ETIMOLOGIA: “El Correu Reial” - traducció literal del nom anglès ‘Royal Mail’ (post = correu) + (brenhinol = reial)

postfeistr, postfeistri [POST vei stør, post VEI stri] substantiu masculí
1 director d l'oficina de correus d'un poble / una ciutat

postio [POST yo] (verb)
1 enviar (una carta)

postmon, postmyn [POST mon, POST min] substantiu masculí
1 carter

postyn, postiau [POS tin, POST ye] substantiu masculí
1 pal

2 gwely pedwar postyn llitotxa (“llit de quate pals”)

pot, potiau [POT, POT ye] substantiu masculí
1 test, torreta

..1 potel [ po -tel] substantiu femení
PLURAL poteli [ po- tê -li]
1 ampolla
banc poteli container d’objectes de vidre pel reciclatge
Ysgydwer y botel Agiteu l’ampolla
2 bod ar y botel ser alcoholic
ETIMOLOGIA: potel (= ampolla) < y botel (= l’ampolla) (es pensava que la consonant radical ‘b’ era de fet la mutació suau de ‘p’) < anglès bottle < francès bouteille (= ampolla) < llatí butticula (butta = bóta) + (cula sufix diminutiu); butta < grec boûtis

..2 potel [ po -tel] f
PLURAL poteli [ po-tê-li ]
1 farcell (de palla, fenc)
potel o wair farcell de fenc
ETIMOLOGIA: potel (= farcell) < y botel (= el farcell) (es pensava que la consonant radical ‘b’ era de fet la mutació suau de ‘p’) < anglès mitjà botel (en anglès modern bottle, paraula dialectal) < francès, una paraula de l’holandès bote (= farcell, amb un sufix diminutiu francès -el). En francès modern botte (= farcell de fenc, grapar de pastanagues), boteller (= lligar un farcell de fenc)
NOTA: També botel

potelaid, poteleidiau [po TE led, po te LEID ye] substantiu femení
1 contingut d'un ampolla (ççpotelaid o gwrwççç = ampolla de (= qué és plena de) cervesa, ççpotel gwrwççç = una ampolla de cervesa - per la cervesa)

potel ddwr poeth [po tel DHUUR poith] substantiu femení
1 ampolla d'aigua calenta (per escalfar el llit)

potes [PO tes] substantiu masculí
1

1 Fel y gwnei dy botes rhaid i ti ei fwyta qui juga amb foc es crema (“com fas la teva sopa has de menjar-la”)
2 ei gadael hi rhwng rhywun a’i botes deixar que se les compongui tot sol
Rhyngddo ef a’i botes! Que se les compongui tot sol

potio [ pot -yo] verb
1 (verb sense objecte) beure (cervesa, etc)
Tair blynedd o botio fu ei gyfnod yn y coleg
Tres anys de beure eren la seva època a la universitat
potio ei hochr-hi yr oedden nhw estàven bevent amb entusiasme / àvidament
Mae-o'n potio drwy'r dydd Beu tot el sant dia
1 (billar) posar la bola al forat
1 posar en pots
ETIMOLOGIA: (pot = pot) + (-io sufix per formar verbs)

potsho [ po- cho ] substantiu masculí
1 escumar (un ou)
ETIMOLOGIA: (potsh-) + (-io sufix per formar verbs). potsh- < anglès poach < francès pocher (= posar en una bossa”, del fet que el rovell de l’ou és dintre del blanc) < poche (= butxaca). Paraula relacionada amb anglès poke (= bossa) (‘buy a pig in a poke’ = ‘comprar un porc dins una bossa’, = comprar a ulls clucs) < anglès antic pocca.
Francès modern pocher = escumar, oeuf poché = ou escumat.

powdr, powdrau [POU dwr, POU dre] substantiu masculí
1 pols
- powdr burum [pou dur BI rim] substantiu masculí
1 pols de llevat
- powdr cwstard [POU dur KU stard] substantiu masculí
1 pols de "cwstard"
- powdr cyri [POU dur KØ ri] substantiu masculí
1 pols de curry
- powdr golchi [pou dwr GOL khi] substantiu masculí
1 pols de rentar la roba

powlen, powlenni [POU len, pou LE ni] substantiu femení
1 bol, escudella - powlen salad [POU len SA lad] substantiu femení
1 bol d'amanida

Powys [POU is] substantiu femení
1 (1) regne antic del nord-est (2) (des de 1972) comtat (= comarca) del centre-est, part de l'antic regne amb un gran tros al sud que històricament no formava part de Powys
- Powys Fadog [pou is VA dog] substantiu femení
1 (Història) regne del Nord-est
- Powys Wenwynwyn [pou is wen WØN win] substantiu femení
1 (Història) regne del Nord-est

Powyseg [pou I seg] (f / adj) dialecte de Powys (forma del dialecte nordenc del nord de la comtat)

praidd, preiddiau [PRAIDH, PREIDH ye] substantiu masculí
1 ramat (d'ovelles, etc)
2 ramar de fidels

prawf, profion [PRAUV, PROV yon] substantiu masculí
1 prova

pregeth, pregethau [PRE geth, pre GE the] substantiu femení
1 sermó

pregethu [pre GE thi] (verb)
1 predicar

pregethwr, pregethwyr [pre GE thur, pre GETH wir] substantiu masculí
1 predicador

preifat [PREI vat] (adjectiu)
1 privat
2 menter breifat iniciative privada

pren, prennau [PREN, PRE ne] substantiu masculí
1 fusta
2 (Sud) arbre

pren mesur, prennau mesur [pren ME sir, pre ne ME sir] substantiu masculí
1 mesura ("fusta de mesura")
2 criteri, norma

Pren-teg [pren-teeg] -
1 SH5841 localitat de Gwynedd, , 3km al nord-est de Porthmadog
ETIMOLOGIA: “y pren teg” ‘l’arbre bonic’ (y article definit) + (pren = arbre) + (teg = bonic)

pres [PREES] substantiu masculí
1 llautó
2 (col·loquial) diners, calés, cèntims, quartos

preseb [pre -seb] substantiu masculí
PLURAL presebau [pre- sê -be]
1 pessebre = menjadora per cavalls, bestiar
2 (Bíblia) pessebre = menjadora de l'establa de la fonda de Betlem on es va posar el nounat Jesus
Luc 2:7 A hi a esgorodd ar ei mab cyntaf-anedig, ac a'i rhwymodd ef mewn cadachau, ac a'i dododd ef yn y preseb; am nad oedd iddynt le yn y llety
3 El Pessebre = Praesepe, conjunt de centenars d'estels a la constel·lació Càncer, visible a l'ull a simple vista com una taca de llum difosa
4 fel ci yn y preseb (qv) ser un egoista; 'com un gos al pessebre'
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí *presep- < praesep- < praesaep-
De la mateixa arrel britànica: còrnic preseb = pessebre, bretó prezeb = pessebre

presennol [pre SE nol] (adjectiu)
1 present

Prestatyn [pre STA tin] substantiu femení
1 poble del nord-est

preswylfa [pre- suil -va] substantiu femení
PLURAL preswylfaoedd, preswylféydd [pre-suil-vaa-odh, pre-suil-veidh]
1 residència
2 Preswylfa nom d’església (per exemple, una església metodista de la ciutat de Cyffordd Llandudno, comarca de Conwy)
Salmau 26:8 ARGLWYDD, hoffais drigfan dy dŷ, a lle preswylfa dy ogoniant.
Salms 26:8 ...
3 Preswylfa (nom de casa) = la Llar (possiblement per la relació am ‘la casa de Déu’ com a la citació prèvia)
4 nom de carrer (Preswylfa, al poble de Llanberis)
ETIMOLOGIA: (preswyl, arrel del verb preswyl = viure) + (-fa = lloc)

pric [ prik ] substantiu masculí
PLURAL priciau [ prik -ye]
1 estella
2 agulló
3 priciau cynnau tân encenalls
4 pal per remanar
5 (Gal·les del Sud) penis
6 (Gal·les del Sud) expressió de menyspreu per un home
’En bric yw a (Hen bric yw ef) És un estúpid
7 (Gal·les del nord-est) pric clust dolor d’orella
8 (Gal·les del nord-est) pric pwdin (2) pal posat a través de la boca d’una caldera del qual és suspès un púdin en un drap per bullir (2) riota, objecte de mofa
9 pric troi uwd pal per remanar civada bullida
A la revista Llafar Gwlad, número 73, Haf (estiu) 2001 un article de’n Bobi Owen sobre sobrenoms a la ciutat de Dinbych (‘Denbigh’ en anglès) parla de Dic Pric Troi Uwd (“Dic del pal de la civada bullidastick”), i diu ‘enw sydd yn ein hatgoffa am yr arfer ers talwm o roi’r plentyn ieuengaf yn y teulu i eistedd wrth y lle tân i droi’r uwd yn y crochan rhag iddo geulo’ (un nom que ens recorda de la pràctica al passat de posar a seure el més petit de la família a la llar per remanar la civada a la caldera perquè no es coagulés)
10 pric cwyr espelma prima
11 pric edafedd bastó usat en fer fil de fibres
mae ganddo goesau fel priciau dafedd té cames com bastons de fer fil (és a dir, molt primes)
12 pric coctel palet de còctel
13 (Gal·les del sud-est) dolor sobtat
ETIMOLOGIA: anglès prick (= agulló, bastó amb punta) < anglès antic ‘prica’ (= punta); hi ha paraules semblants en holandès i les llengües escandinaves

prid [PRIID] (adjectiu)
1 car (Sud); la forma estàndard és drud [DRIID]

pridd [PRIIDH] substantiu masculí
1 terra (= sol)
2 argila (Pont-ty-pridd)

prif [PRIIV] (adjectiu)
1 principal - prif gwnstabl, prif gwnstablau [priiv GUN sta bøl, priiv gun STA ble] substantiu masculí
1 cap de policia

prifardd, prifeirdd [PRI vardh, PRI veirdd] substantiu masculí
1 poeta guanyadro (de l'eisteddfod)

prifathrawes, prifathrawesau [pri va THRAU es, pri va thrau E se] substantiu femení
1 directora d'escola

prifathro, prifathrawon [pri VA thro, pri va THRAU on] substantiu masculí
1 director d'escola

prifddinas, prifddinasoedd [priv DHI nas, priv dhi NA sodh] substantiu femení
1 capital (ciutat)

priffordd, priffyrdd [PRI fordh, PRI fyrdh] substantiu femení
1 carretera principal

priflythyren, priflythrennau [priv lø THØ ren, priv lø THRE ne] substantiu femení
1 majúscula

prifswm, prifsymiau [PRIV sum, priv SØM ye] substantiu masculí
1 capital

prifwyl [priv-uil] substantiu femení
PLURAL prifwyliau [priv-uil-ye]
1 festa principal
2 y Brifwyl (:cat)l'eisteddfod nacional(cat:)
yn y Brifwyl ddilynol a l’eistèdvod següent
3 Prifwyl Llan-rwst l'Eisteddfod nacional de Llan-rwst (1989); Prifwyl Pen-coed l'Eisteddfod nacional de Pen-coed (1998)
4 Prifwyl yr Urdd l'eisteddfod nacional de l'associació de la juventut gal·lesa, que se celebra cada mes de maig
5 Prifwyl y Ffermwyr l'exposició agrícola de Llanelwedd , Gal·les del Nord que se celebra cad mes de juliol

prifysgol, prifysgolion [pri VØ skol, pri vø SKOL yon] substantiu femení
1 universitat

prìn [PRIN] (adjectiu)
1 escàs

prìn ddigon [prin dhî-gon ]
1 amb prou feines suficient, gairebé insuficient
cyflog prìn ddigon i fyw arno un sou gairebé insuficient per viure
Does gen i ond prin ddigon
Tinc només el suficient
ETIMOLOGIA: (prìn = amb prou feines) + mutació suau + (digon = suficient)

prinder [PRIN der] substantiu masculí
1 carència

prìn eich Saesneg [prin økh Søs-neg] adjectiu
1 que no sap gaire anglès, que no sabia gaire anglès ("escàs vostre anglès")
Aeth dyn prin ei Saesneg i ymweld â'r meddyg...
Un home que no sabia gaire anglès va anar a cal metge...

printiedig [print YE dig] (adjectiu)
1 imprès

printio [PRINT yo] (verb)
1 imprimir

printiwr [ print-yur ] substantiu masculí
PLURAL printwyr [ print-wir]
1 (ordinador) impressora = dispositiu per imprimir fulls
ETIMOLOGIA: (print- = arrel de printio = imprimir) + (-i-wr sufix per indicar un dispositiu o agent; literalment = home)

prìn un o [ prin iin oo ]
pronom
1 amb prou feines, a penes cap de..
prin un ohonyn nhw a penes cap d’ells
ETIMOLOGIA: (prin = amb prou feines) + (un = un / una) + (o = for)

priod [PRI od] (adjectiu)
1 casat
- gwraig briod, gwragedd priod [gwraig BRI od, gwra gedh PRI od] substantiu femení
1 dona casada
- gwr priod, gwyr priod [guur PRI od, gwiir PRI od] substantiu masculí
1 home casat

priodas, priodasau [priO das, pri o DA se] substantiu femení
1 casament

priodfab, priodfeibion [pri OD vab, priod VEIB yon] substantiu masculí
1 nuvi

priodferch, priodferched [pri OD verkh, priod VER khed] substantiu femení
1 núvia

priodi [pri O di] (verb)
1 casar-se

priodol [pri O dol] (adjectiu)
1 apropiat

priordy, priordai [pri OR di, pri OR dai] substantiu masculí
1 priorat

pris, prisiau [PRIIS, PRIS ye] substantiu masculí
1 preu

problem, problemau [PRO blem, pro BLE me] substantiu femení
1 problema

proffesiwn, proffesiynau [pro FE shun, pro fe SHØ ne] substantiu masculí
1 professió

proffidiol [pro-fid-yol] adjectiu
1 profitós
ETIMOLOGIA: (proffid = guany, benefici) + (-iol sufix per formar adjectius)

proffidioldeb [pro-fid-yol-deb] substantiu masculí
1 rendibilitat
ETIMOLOGIA: (proffidiol = rendible) + (-deb sufix per formar substantius abstractes)

proffwyd, proffwydi [PRO fuid, pro FUI di] substantiu masculí
1 profeta

profi [PRO vi] (verb)
1 verificar

profiad, profiadau [PROV yad, prov YA de] substantiu masculí
1 experiència

profion [PROV yon] (pl)
1 forma plural; vegeu: prawf [PRAUV]

prom [PROM] substantiu masculí
1 = promenâd

promenâd, promenadau [pro me NAAD, pro me NAD] substantiu masculí
1 passeig marítim

prosesydd bwyd, prosesyddion bwyd [pro SE sidh BUID, pro se SØDH yon BUID] substantiu masculí
1 ??màquina de tallar/moldre aliments

prudd [PRIIDH] (adjectiu)
1 melancòlic, trist

prun? / p'run? [PRIIN] (pronom) quin? (= pa ryw un)

prun a ych chi'n ei hoffi ai peidio [priin a ii khiin i hô-fi ai peid-yo]
1 volgueu o no
ETIMOLOGIA: (prun = quin) + (a ych chi = esteu) + (ei hoffi = estimant-lo) + (ai = o) + (peidio = deixant de fer-ho, aturant, parant)

1 pryd, prydiau [PRIID, RPID ye] substantiu masculí
1 vegada, ocasió
- ar brydiau [ar BRØD ye] (adv)
1 de tant en tant - ar hyn o bryd [ar HIN o BRIID] (adv)
1 en aquest moment
- ar yr un pryd [ar ør iin PRIID] (adv)
1 a la mateixa hora
- mae'n bryd [main BRIID] (adv)
1 és hora (de fer alguna cosa)
- mae'n hen bryd [nymain heen BRIID] (adv)
1 ja és hora (de fer alguna cosa)
- mewn pryd [meun PRIID] (adv)
1 a temps
- o bryd i'w gilydd [o BRIID iu GI lidh] (adv)
1 de tant en tant
- o bryd i bryd [o BRIID i BRIID] (adv)
1 de tant en tant
- pa bryd? [pa BRIID] (adv)
1 quan? ("pa bryd" normalment reduit a "p'ryd" > "pryd")
- pryd? [PRIID] (adv)
1 quan? (de fet, una contracció de "pa bryd" = 'quina vegada')
pryd (y) [PRIID ø] (conj) quan

2 pryd, prydau [PRIID, PRI de] substantiu masculí
1 àpat: també - pryd (o fwyd) [PRIID o VUID]

prydain [PRØ den] substantiu femení
1 la Gran Bretanya

pryder [PRØ der] substantiu masculí
1 preocupació

pryderu [prø DE ri] (verb)
1 preocupar-se

pryderus [prø DE ris] (adjectiu)
1 inquietar-se

prydferth [PRØD verth] (adjectiu)
1 bonic

prydles [ prød -les] substantiu femení
PLURAL prydlesi, prydlesau [ prød-le-si, prød-le-se ]
1 arrendament
2 contracte d’arrendament
eiddo ar brydles immoble llogat
3 eiddo ar brydles immoble llogat (per un període determinat)
ETIMOLOGIA: ‘contracte (d’un període determinat de) temps’ (pryd- < pryd = temps) + (les = contracte d’arrendament)

prydlon [PRØD lon] (adjectiu)
1 punctual

pryf, pryfed [PRIIV, PRØ ved] substantiu masculí
1 insecte
2 animal
- pryf cop, pryfed cop [priiv KOP, pri ved KOP] substantiu masculí
1 aranya (Nord)
- pryf copyn, pryfed copyn [priiv KO pin, pri ved KO pin] substantiu masculí
1 aranya (Nord)
- pryf genwair, pryfed genwair [priiv GEN wer, pri ved GEN wer] substantiu masculí
1 cuc (Nord)

prynedigaeth [prø-ne- dî -geth] substantiu femení
1 redempció = slalvar del pecat o del mal
ETIMOLOGIA: (prynedig = salvat) + (-aeth sufix per formar substantius abstractes)

prynháwn [ prø- nhaun ] substantiu masculí
PLURAL prynhawniau, prynhawnau [ prø- nhaun-ye, prø- nhau-ne]
NOTA: forma col.loquial: Nord pnawn, Sud-est pyrnáwn [pør-naun]
1 tarda 12.00-18.00,
yn y prynháwn a la tarda
bob prynháwn cada tarda
ar brynhawniau Gwener a les tardes dels divendres
y prynháwn ‘ma (adverbi) aquesta tarda
y prynháwn heddiw (adverbi) aquesta tarda
heddiw’r prynháwn (adverbi) aquesta tarda (nord-est de Gal·les)
y prynháwn ddoe (adverbi) ahir a la tarda
y prynhawn hwnnw aquella tarda (de la qual estic parlant)
2 de la tarda
am dri o'r gloch y prynhawn a les tres de la tarda
3 oedfa’r prynháwn missa de la tarda en una capella o església
4 te’r prynháwn te de la tarda
5 dangosiad prynháwn (Cine) sessió de tarda
6 perfformiad prynháwn (Teatre) sessió de tarda
7 prynháwn da o pnawn da (salutació) bona tarda
ETIMOLOGIA: prynháwn < pryd-náwn (pryd = perióde) + (nawn = la nona, la novena hora, les tres de la tarda - és a dir, la novena hora després de la sortida del sol). En irlandès hi ha una construcció semblant: trathnóna (trath = període, nona = la nona)

prynu [PRØ ni] (verb)
1 vendre

Prys [ priis ]
1 patronímic = fill d’en Rhys
1 cognom = descendent de Prys (forma anglicitzada: Price, Preece, Breeze)
1 nom de pila
ETIMOLOGIA: Prys < aprýs < ap Rhys ‘fill (d’en) Rhys’ (ap = fill < ab < fab, forma amb mutació suau de mab = fill)
NOTA: També Preis [preis] com a cognom al nivell col·loquial, gal·lesització de la forma anglèsa Price [prais]. En manlleus de l’anglès, el diftong [ai] anglès es fa [ei]

prysglwyn [ prøsk -luin] substantiu masculí
PLURAL prysglwyni [ prøsk-lui-ni]
1 matoll
1 bosquet
ETIMOLOGIA: (prysg = bosquet, sotabosc) + mutació suau + (çllwyn = bosquet, arbust)

prysur [PRØ sir] (adjectiu)
1 ocupat
2 (Sud) ràpid

pum [pim] substantiu masculí
1 cinc (+ substantiu)
- pum munud [pim MI nid] (-) cinc minuts

pumed [PI med] (adjectiu)
1 cinquè

pumlumon [pim LI mon] substantiu femení
1 serra aprop d'Aberystwyth

pump [PIMP] substantiu masculí
1 cinc

pun? / p'un? [PIIN] (pronom) quin? (= pa un)

punnoedd [PI nodh] (pl)
1 forma plural; vegeu: punt [PINT]

punt, punnau / punnoedd [PINT, PI ne / PI nodh] substantiu femení
1 lliura

pupur, pupurau [PI pir, pi PI re] substantiu masculí
1 pebrot
- pupur a halen [pi pir a HA len] (frase)
1 pebre i sal
- pupur coch, pupurau coch / cochion [pi pir KOOKH, pi pi re KOOKH / KOKH yon] substantiu masculí
1 pebrot vermell
- pupur du [pi pir DII] substantiu masculí
1 pebre negre
- pupur gwyn [pi pir GWIN] substantiu masculí
1 pebre blanc
- pupur gwyrdd, pupurau gwyrddion [pi pir GWIRDH, pi pi re GWIRDH / GWØRDH yon] substantiu masculí
1 pebrot verd
- pupur mâl [pi pir MAAL] substantiu masculí
1 pebre molt

pupur tshili [pi pir CHI li] substantiu masculí
1 pebre txili

pur [PIIR] (adjectiu)
1 pur
- pur dda [PIIR DHAA] (adv)
1 molt, força bo

purboeth [ pir-both] adj
1 (Gal.les del Sud) ardent
ETIMOLOGIA: (pur = pur) + mutació suau + (poeth = calent)

purwyn [pir -win] adjectiu
1 blanc pur
ETIMOLOGIA: (pur = pur) + mutació suau + (gwyn = blanc)
NOTA: forma femenina: purwen

putain, puteiniaid [PI ten, pi TEIN yed] substantiu femení
1 prostituta, meuca

puteindra [pi TEIN dra] substantiu masculí
1 prostitució

puteindy [ pi- tein -di] substantiu masculí
PLURAL puteindai [ pi- tein -dai]
1 bordell
ETIMOLOGIA: (putein- < putain = puta ) + mutació suau + ( ty^ = casa )

puteinfeistr, puteinfeistri [pi TEIN vei stør, pi tein VEI stri] substantiu masculí
1 macarró

puteiniaeth [pi TEIN yeth] substantiu femení
1 prostitució

puteinig [ pi-tei-nig] adjectiu
1 puta
Diarhebion 6:6 Oblegid y fenyw buteinig y daw dyn i damaid o fara; a gwraig gw^r arall a hela yr enaid gwerthfawr.
Proverbis 6:6 ..........
ETIMOLOGIA: (putein-, forma de la síl·laba penúltima de putain = puta ) + (-ig, sufix per formar adjectius)

puteinio [ pi-tein-yo] verb
1 (verb sense objecte) putejar, anar de putes
2 (verb sense objecte) fer de puta
mae’r teuluoedd tlawd hyn yn anfon y merched i buteinio aquestes famílies pobres envien les seves filles a treballar com a putes
3 oferir per finalitats poc dignes
puteinio eich dawn prostituir el seu talent
ETIMOLOGIA: (putein-, forma de la síl·laba penúltima de putain = puta ) + (-io, sufix per formar verbs)

puteiniwr [ pi-tein-yur] substantiu masculí
PLURAL puteinwyr [ pi-tein-wir]
1 home que va de putes
Hebreiaid 12:16 Na bu un puteiniwr, neu halogedig, megis Esau, yr hwn am un saig o fwyd a werthodd ei enedigaeth-fraint
Hebrews 12:16 ..... .
ETIMOLOGIA: (putein-, forma de la síl·laba penúltima de putain = puta ) + (-i-wr, sufix = home )

pwdin, pwdinau [PU din, pu DI ne] substantiu masculí
1 púdin
- pwdin bara 'menyn [pu din BA ra ME nin] substantiu masculí
1 púdin de pa i mantega
- pwdin crwst [pu din KRUST] substantiu masculí
1 (mena de púdin) "púdin de crosta"
- pwdin cyrens [pu din KØ rens] substantiu masculí
1 púdin de groselles
- pwdin Efrog [pu din E vrog] substantiu masculí
1 "púdin de York"
- pwdin ffrwythau [pu din FRUI the] substantiu masculí
1 púdin de fruites
- pwdin gwaed [pu din GWAID] substantiu masculí
1 embotit ("pudin de sang")
- pwdin reis [pu din REIS] substantiu masculí
1 púdin d'arròs (= arròs bullit en llet)
- pwdin sbwng [pu din SPUNG] substantiu masculí
1 púdin de pessic
- pwdin stêc a lwlod [pu din STEEK a LU lod] substantiu masculí
1 púdin de bistec i ronyons

pwdr [PU dur] (adjectiu)
1 (Sud-est) pudrit; mandrós

pwdryn, pwdrod [PU drin, PU drod] substantiu masculí
1 (Sud) dròpol

pwer, pwerau [PU er, pu E re] substantiu masculí
1 força, energia
2 poder

pwl, pyliau [PUUL, PØL ye] substantiu masculí
1 atac (de ràbia, etc)
2 mynd i bwl o ddagrau desfer-de en un ma de llàgrimes (“anar a un atac de llàgrimes”)

pwll, pyllau [PULH, PØ lhe] substantiu masculí
1 bassa

2 pou (de carbó)

3 pwll o fudreddi placesentina, podrimener (“bassa de brutícia”)

Pwllbrochfael [pulh brokh- vel]
1 SO5301 poble de Gloucestershire (Anglaterra) aprop d'abaty Dyndyrn, al marge oriental del riu fronterer Gwy, 8km al nord de la ciutat de Cas-gwent. Nom anglès: Brockweir
ETIMOLOGIA: “la bassa d’en Brochfael” (pwll = bassa) + (Brochfael = nom d’home q.v. )

pwll clai [pulh KLAI] substantiu masculí
1 gredar

Pwll-coch [puulh-kookh] substantiu femení
1 SM8836 localitat de la comarca de Penfro
2 districte de Caer-dydd
Ysgol Gynradd Pwll-coch nom d’una escola primària de llengua gal·lesa aquí

Pwllcrochan [pulh KRO khan] substantiu femení
1 topònim "la bassa del la caldera"

Pwll-du, y [ø pulh DII] substantiu femení
1 topònim "la bassa negra"

Pwll-glas, y [ø pulh GLAAS] substantiu femení
1 topònim "la bassa blava"

pwll glo [pulh GLOO] substantiu masculí
1 mina de carbó "pou de carbó"

Pwllgrawys [pulh -grau-is] -
1 nom de carrer de la ciutat de Dinbych; nom anglès: Lenten Pool
2 Pwll Grawys lloc de la ciutat de Dinbych (nom anglès: "Lenten Pool")
ETIMOLOGIA: (“(la) bassa (de) la Quadragésima") (pwll = pool) + (y = article definit) + (Grawys = Quadragésima) Diuen que el nom és de la pràctica de reure oeixos d’aquesta bassa pels habitants del castell anglès quan la carn no es menjava durant la Quadragésima.

pwll hwyaid [ pulh hui -ed] substantiu masculí
PLURAL pyllau hwyaid [ pø-lhe hui -ed]
1 bassa d’anecs
fel pwll hwyaid (mar) calm
roedd y môr fel pwll hwyaid “el mar era com una bassa d’ànecs”
Pwllyfelinç granja a l’est de Glynogwr (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)

pwll melin [ pulh mê -lin] substantiu masculí
PLURAL pyllau melinau [ pø-lhe me-lî -ne]
1 bassa de molí
Pwllyfelinç granja a l’est de Glynogwr (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)

Pwllmeurig [pulh MEI rig] substantiu masculí
1 topònim "la bassa d'en Maurici"

pwll nofio [pulh NOV yo] substantiu masculí
1 piscina

pwll tro [ puulh troo ] substantiu masculí
PLURAL pyllau tro [ pø-lhe troo]
(Gal·les del Sud)
1 remolí
1 Y Pwll Tro topònim (ara perdut) de Bedwas (comarca de Caerffili)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911):
“PWLL-TRO(the whirlpool.) A deep place in the river Rhymny, below Bedwas bridge, in the hamlet of the Van in the parish of Bedwas (1755.)”
“(el remoló). Un lloc profund del riu Rhymni, més avall del Pont de Bedwas. al poblet de Fan de la parròwuia de Bedwas (1755)”
ETIMOLOGIA: “bassa (de) gira” (pwll = bassa) + (tro = gira)
NOTA: al nord. amb els elements al revers – trobwll

Pwllybiswail [pulh ø bis-wail ]
1 lloc de la parròquia de Llaneirwg (Pwll-y-Biswael, Kelly’s Directory of Monmouthshire, 1901) “bassa dels fems”)
ETIMOLOGIA: (pwll = bassa) + (y = article definit) + (biswail = fems)

pwll y gaeaf [pulh ø GEI a] substantiu masculí
1 periode al voltant del solstici hivernal "pou de l'hivern"

pwll y gesail [pulh ø GE sel] substantiu masculí
1 aixella

Pwll-y-pant [ pull ø pant ]
1 (ST1588) localitat de la comarca de Caerffili
ETIMOLOGIA: (pwll = bassa) + (y = article definit) + (pant = sot)

Pwllyplwca [pulh ø plu-ka ]
1 lloc de la parròquia de Llaneirwg (Pwll-y-plwcca, Kelly’s Directory of Monmouthshire, 1901) “bassa del fangar”)
ETIMOLOGIA: (pwll = bassa) + (y = article definit) + (plwca = fang, fangar)

pwlman, pwlmans [PUL man,PUL mans] substantiu masculí
1 (la Patagònia) autobus

pwlofer, pwlofers [PU lo ver, PU lo vers] substantiu masculí
1 jersei

pwn, pynnau [PUN, PØ ne] substantiu masculí
1 càrrec

pwnc, pynciau [PUNGK, PØNGK ye] substantiu masculí
1 assignatura

pwnsh [ punsh ] substantiu masculí
PLURAL pwnshis, pynshiau [ pun –shis, pønsh-ye]
1 punxó
ETIMOLOGIA: Anglès punch < puncheon < francès ponçon < llatí punctiô (= punxada) < pungere (= to punxar)
Francès modern: poinçon (= punxó)

pwrs, pyrsau [PURS, PØR se] substantiu masculí
1 portamonedes

pwrs y wlad [purs ø WLAAD] substantiu masculí
1 diners de l'estat ("moneder del país")

pwy [PUI] (pronom) qui

pwyleg [PUI leg] substantiu femení
1 polonès

pwyll [PUILH] substantiu masculí
1 nom d'home
2 el primer dels quatre contes del 'Mabinogi'

pwyllgor, pwyllgorau [PUILH gor, puilh GO re] substantiu masculí
1 comitè

pwyntiau [ puint -ye]
1 forma plural de pwynt = punt

pwyntiwr [ puint -yur] substantiu masculí
PLURAL pwyntwyr [ puint-wir]
1 (Ferrcarril) persona que opera les agulles
ETIMOLOGIA: (pwynt = punt, agulla) + (-i-wr sufix = home)

pwys, pwysau [PUIS, PUI se] substantiu masculí
1 pes

pwysig [PUI sig] (adjectiu)
1 important

pwyso [PUI so] (verb)
1 pesar

pwyth, pwythau [PUITH, PUI the] substantiu masculí
1 punt (de cosir)

pydew, pydewau [PØ deu, pø DEU e] substantiu masculí
1 pou

pydru [pø -dri] verb
1 podrir
2 cosa que passa normalment
fel rheol com a regla normal
3 rheol y ffordd la norma viària, codi de circulació = guardar l'esquerre; els usuaris de la via pública es mouen cap a l'esquerre al trobar-se per deixar passar, i per passar es mouen cap a la dreta
4 bod yn groes i'r rheolau anar contra les regles
5 regla = mètode matemàtic per calcular o solucionar problemes
6 y rheol euraid la regla principal
7 rheolau'r gêm regles del joc
8 rheolau a rheoliadau estatuts i reglaments
ETIMOLOGIA: probablament del llatí; rheol < rhyol < rhywol < rhwyol < rhwyghol < llatí rêgula (= regla)

pyg [PØG] substantiu masculí
1 betum

pyliau [PØL ye] (pl)
1 forma plural; vegeu: pwl

pyllau [PØ lhe] (pl)
1 forma plural; vegeu: pwll [PULH]

pymtheg [PØM theg] substantiu masculí
1 quinze

pymthegfed [pøm THEG ved] (adjectiu)
1 quinzè

pynciau [PØNGK ye] (pl)
1 forma plural; vegeu: pwnc [PUNGK]

pyncio [PØNGK yo] (verb)
1 fer versos

pynnau [PØ ne] (pl)
1 forma plural; vegeu: pwn [PUN]

pynshiau [ pønsh-ye] -
1 forma plural de pwnch (= punxó)

pyrsau [PØR se] (pl)
1 forma plural; vegeu: pwrs

pyrth [ pirth ] plural
1 Forma plural de porth = porta, entrada

pysen, pys [PØ sen, PIIS] substantiu femení
1 pèsol

pysg [PISK] substantiu masculí
1 (obsolet) peix; la forma moderna
-