Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants

http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_n_1195c.htm

........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg
Un diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

NA - OWNS

Adolygiad diweddaraf - darrera actualització 2005-06-08

na [NAA] (partícula) no

nabob
1 nabab = (segles 1700, 1800) persona que s'havia fet ric als països orientals, sobretot a l'Índia

'nabod [NA bod] (v) conèixer (= adnabod)

nacw [na -ku] verb
(Gal·les del Sud-est)
1 no sóc, no estic
os nacw i’n camsyniad (= os nad wyf yn camsynied) si no m’equivoco

NOTA: nacw < nagw < nag wyf < nag wy < nad wyf
(1) nag wyf. Aquesta és més ben dit una resposta ‘eco’, que s’escriu en gal·Lès modern nac wyf [naag uiv]. Wyt ti? (= ets? estàs?) Nac wyf (= No sóc, no estic). No hi ha correctament una senzilla paraula per “no” en respostes d’aquest tipus. Als dialectes del sud, nac wyf / nag wyf ha subsituït nad wyf (= que no sóc, que no estic)
(2) nag wyf es comporta com un aparaula disil·làbica; la [v] final es perd (un fenòmen en moltes síl·Labes gal·leses), i la [ui] final es redueix a la vocal [u] (una cosa que passa sovint en gal·lès parlada)
(3) nagw [naa-gu] > nacw [naa-ku] Al gal·lès del sud-est, [g] al començament de la síl·laba final perd la sonorotzació > [k]

nad [NAAD] (partícula) forma de na davant de vocal = que no

Naddawan [ na-dhau-an]
1 nom antic de Afon Ddawan a Gal·les dels sud-est
ETIMOLOGIA: ??

naddo [NAA dho] (frase) no (resposta a un verb del temps preterit) Aethost ti? Naddo Vas anar? No

nad oedd e [na DOI dhe] (v) que no (ell) era / estava

nad oeddech chwi [na DOI dhe khwi] (v) que no ereu / estàveu

nad oedden nhw [na DOI dhe nu] (v) que no eren / estaven

nad oedden ni [na DOI dhe ni] (v) que no erem / estàvem

nad oeddet ti [na DOI dhe ti] (v) que no eres / estaves

nad oedd hi [na DOIDH hi] (v) que no (ella) era / estava

nad oeddwn i [na DOI dhun i] (v) que no era / estava (jo)

Nadolig, Y [ø na DO lig] (m)
1 Nadal
2 Noswyl Nadolig vigília de Nadal (24 desembre)

nadroedd / nadredd [NA drodh, NA dredh] (pl) vegeu: neidr [NEI dir]

nadu [NA di] (v) obstacular

na fasa [na VA sa] (v) 1 (resposta) no seria / estaria 2 que no seria / estaria (Nord-oest)

na fasach [na VA sakh] (v) 1 (resposta) no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu (Nord-oest)

na fasach chi [na VA sakh] (v) 1 (resposta) no, no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu (Nord-oest)

na fasa fo [na VA sa vo] (v) que no seria / estaria (ella) (Nord-oest)

na fasan (= nhw) [na VA san] (v) 1 (resposta) no, no serien / estarien 2 que no serien / estarien (Nord-oest)

na fasan (= ni) [na VA san] (v) 1 (resposta) no, no seriem / estariem 2 que no seriem / estariem (Nord-oest)

na fasan nhw [na VA san] (v) que no serien / estarien (Nord-oest)

na fasan ni [na VA sa ni] (v) que no seriem / estariem (Nord-oest)

na fasat [na VA sat] (v) 1 (resposta) no, no series / estaries 2 que no series / estaries (Nord-oest)

na fasat ti [na VA sat] (v) que no series / estaries (Nord-oest)

na fase [na VA se] (v) 1 (resposta) no seria / estaria 2 que no seria / estaria

na fasech [na VA sekh] (v) 1 (resposta) no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu

na fasech chi [na VA se khi] (v) 1 (resposta) no, no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu

na fase fe [na VA se ve] (v) que no seria / estaria

na fase fo [na VA se vo] (v) que no seria / estaria (ella)

na fase hi [na VA se hi] (v) que no seria / estaria

na fasen (= nhw) [na VA sen] (v) 1 (resposta) no, no serien / estarien 2 que no serien / estarien

na fasen (= ni) [na VA sen] (v) 1 (resposta) no, no seriem / estariem 2 que no seriem / estariem

na fasen nhw [na VA se nu] (v) que no serien / estarien

na fasen ni [na VA se ni] (v) que no seriem / estariem

na faset [na VA set] (v) 1 (resposta) no, no series / estaries 2 que no series / estaries

na faset ti [na VA se ti] (v) que no series / estaries

na faswn [na VA sun] (v) 1 (resposta) no, no seria/ estaria (jo) 2 que no seria / estaria (jo)

na faswn i [na VA su ni] (v) que no seria / estaria (jo)

naffta [naf -ta] ?substantiu masculí
1 Gal·les de la Patagònia benzina
ETIMOLOGIA: castellà de l'Argentina nafta (= gasolina)

na fydda [na VØ dha] (v) 1 (resposta) no, no serà/ estarà (jo) 2 que no serà / estarà (jo)

na fydda i [na VØ dhun] (v) que no serà / estarà (jo)

na fyddan [na VØ dhan] (v) 1 (resposta) no, no seren / estaren 2 que no seren / estaren

na fyddan nhw [na VØ dha nu] (v) que no seren / estaren

na fydde [na VØ dhe] (v) 1 (resposta) no seria / estaria 2 que no seria / estaria

na fyddech [na VØ dhekh] (v) 1 (resposta) no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu

na fyddech chi [na VØ dhe khi] (v) 1 (resposta) no, no serieu / estarieu 2 que no serieu / estarieu

na fydde fe [na VØ dhe] (v) que no seria / estaria

na fydde fo [na VØ dhe vo] (v) que no seria / estaria (ella)

na fydde hi [na VØ dhe hi] (v) que no seria / estaria

na fydden (= nhw) [na VØ dhen] (v) 1 (resposta) no, no serien / estarien 2 que no serien / estarien

na fydden (= ni) [na VØ dhen] (v) 1 (resposta) no, no seriem / estariem 2 que no seriem / estariem

na fydden nhw [na VØ dhe nu] (v) que no serien / estarien

na fydden ni [na VØ dhe ni] (v) que no seriem / estariem

na fyddet [na VØ dhet] (v) 1 (resposta) no, no series / estaries 2 que no series / estaries

na fyddet ti [na VØ dhe ti] (v) que no series / estaries

na fydd e [na VIIDH e] (v) no serà / esterà (ell)

na fydd e [na VIIDH e] (v) no serà / esterà (ell)

na fydd e [na VII dhe] (v) que no serà / estarà (ell)

na fydd hi [na VIIDH hi] (v) que no serà / estarà (ella)

na fyddi [na VØ dhi] (v) 1 (resposta) no, no seres / estares 2 que no seres / estares

na fyddi di [na VØ dhi di] (v) que no seres / estares

na fydd o [na VII dho] (v) que no serà / estarà (ella) (Nord-oest)

na fyddwch [na VØ dhukh] (v) 1 (resposta) no sereu / estareu 2 que no sereu / estareu

na fyddwch chi [na VØ dhu khi] (v) 1 (resposta) no, no sereu / estareu 2 que no sereu / estareu

na fyddwn [na VØ dhun] (v) 1 (resposta) no, no serem / estarem 2 que no serem / estarem

na fyddwn [na VØ dhun] (v) 1 (resposta) no, no seria/ estaria (jo) 2 que no seria / estaria (jo)

na fyddwn i [na VØ dhu ni] (v) que no seria / estaria (jo)

na fyddwn ni [na VØ dhu ni] (v) que no serem / estarem

na fydd [na VIIDH] (v) 1 (resposta) no serà / estarà 2 que no serà / estarà (ell)

nag [NAAG] (partícula negativa) no

nage [NAA ge] (frase) (resposta) no (frase complement + verb)

nag oedd [NAA goidh] (v) (resposta) no, no (ell/ella) era / estava

nag oeddach [NAA goi dhakh] (v) (resposta) no, no ereu / estàveu (Nord-oest)

nag oeddan (ateb - nhw) [NAA goi dhan] (v) (resposta) no, no eren / estaven (Nord-oest)

nag oeddat [NAA goi dhat] (v) (resposta) no, no eres / estaves (Nord-oest)

nag oeddech [NAA goi dhekh] (v) (resposta) no, no ereu / estàveu

nag oedden [NAA goi dhen] (v) (resposta) no, no eren / estaven

nag oeddet [na GOI dhet] (v) (resposta) no, no eres / estaves

nag oeddwn [na GOI dhun] (v) (resposta) no, no era / estava (jo)

nag oes [NAA gois] (v) (resposta) no, no n'hi ha

nag wyt [NAA guit] (v) (resposta) no, no ets / estàs

nag ydw [NAA gø du] (v) (resposta) no, no sóc / estic

nag ydy [NAA gø di] (v) (resposta) no, no és / està

nag ydych [NAA gø dikh] (v) (resposta) no, no sou / esteu

nag ydyn [NAA gø din] (v) (resposta) no, no són / estàn

nai, neiaint [NAI, NEI ent] (m) nebot nephew

naid [ naid ] substantiu masculí
PLURAL neidiau [ neid -ye]
1 salt
2 (Gal·les del sud-est) arc d’un pont
pont pump naid (= pont pum naid) pont de cinc arcs
3 (Lleis nadius) mesure de nou peus
4 (modificador) que té un dia intercalat als anys de traspàs
blwyddyn naid = any de traspàs
5 copulació
rhoi naid i (1) (cavall) cobrir el mascle l’euga; (2) (home) acoblar-se amb (una dona)
6 salt = obstacle per saltar
7 ar un naid = d’una vegada
8 ar naid (heràldica) saltant
9 gwrthnaid salt cap enrere
10 hwb, cam a naid triple salt
naid ar herfa salt amb impuls
niad cwningen salt de conill
naid gwrcwd plural neidiau cwrcwd salt ajupit
naid hir salt de longitud
naid stond salt sense córrer??
naid uchel slat d’alçària
naid wib plural neidiau gwib salt amb impuls
rhoi naid fer un salt
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *natiâ Cf llatí natâre = nedar

nain, neiniau [NAIN, NEIN ye] (f) (Nord) àvia grandmother (North Wales)

Nan [NAN] (f) nom de dona - forma diminutiva del nom Ann = Ana

nant, nentydd [NANT, NEN tidh] (m)
1 riera, vall
2 mornant entrada (de la costa) (môr = mar ) + (nant = vall)

Nant Dyfrgi [nant døvr -gi] -
1 nom de rierol d’Ystradowen, comarca de Bro Morgannwg
ETIMOLOGIA: (nant y dyfrgi) "(el) rierol (de) la llúdria”
(nant = rierol) + (y article definit) + (dyfrgi = llúdria)

Nant Ffrancon [ nant frang -kon]
1 (SH6363) vall del riu Ogwen entre Bethesda i Llyn Ogwen (comarca de Gwynedd)
Adreça postal: Nant Ffrancon, Bethesda, BANGOR, Gwynedd
Tremffrancon nom de carrer de Bangor (“vista (de) (Nant) Ffrancon”)

Nantglyn [nant -glin] substantiu femení
1 (SJ0061) localitat de la comarca de Dinbych, 6km al sud-est de la ciutat de Dinbych
ETIMOLOGIA: ?

nanti [ nan -ti] -
1 (vocatiu, o part d’un nom) tieta
Nanti Jên la tieta Joana
ETIMOLOGIA: nanti < yn anti (= la meva tieta) (yn, forma col·loquial de fy = meu, meva, meus, meves)

Nantygleisiad [nant-ø-glei-shad] -
1 nom de carrer de Rhesolfen, (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA nant y gleisiad = (“(el) rierol (de)l salmó
(nant = rierol) + (y = article definit) + (gleisiad = salmó jove, < glas = blau + -iad sufix. En el seu primer any un salmó té una esquena blavenca”)

Nant y Milwr [nant ø mî-lur] -
1 riera de Craig-cefn-parc (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
Nantymilwr granja d’aquest indret (noms habitatius s’escriuen en una sola paraula)
ETIMOLOGIA: “(la) riera (de)l soldat” (nant = riera) + (y = el) + (milwr = soldat)

Nantymilwr [nant ø mî-lur] -
1 Vegeu Nant y Milwr

Nant y Pandy [ nant ø pan -di] -
1 SJ1542 rierol al costat nord del poble de Glyndyfrdwy que s’uneix amb el riu Dyfrdwy
2 lloc boscós al centre del poble de Llangefni (comarca de Môn). Nom anglès: The Dingle
ETIMOLOGIA: “el rierol del molí draper” (nant = rierol) + (y = article definit) + (pandy = molí draper)

NOTA: Noms que no són habitatius s’escriuen amb els elements per separat. Cf Nantypandy a sota.

Nantypandy [nant ø pan -di] -
1 SH6874 lloc de costat del sud-est del poble de Llanfairfechan
ETIMOLOGIA: Vegeu Nant y Pandy a dalt

NOTA: Noms que no habitatius s’escriuen com una sola paraula. Cf Nant y Pandy a dalt

Nant y Pysgod [ nant ø pø -skod]
1 rierol de la Patagonia
ETIMOLOGIA: “el rierol dels peixos” (nant = rierol) + (y = article definit) + (pysgod = peixos)

nas [ naas ] -
1 que no...
llyfr nas darllenais llibre que no he llegit (“un llibre - que-no-el – vaig llegir”)
tân a osodwyd yn barod yn y parlwr ond nas cyneuir oni ddigwydd i rywun pwysig alw
tân que es va preparar a la sala d’estar i que no es va encendre si no passa que algú important visiti
nid oedd dim nas gwnai no n’hi havia res que no faria
2 nas + forma passiva del verb; que no s’ha..., que no es va...
(1) nas gwelwyd = 'que no s'ha vist'.
Gwen John nas gwelwyd - nom d'exposició, setembre 1997, Caer-dydd
(2) nas gwerthwyd que no es va / van vendre;
pethau nas gwerthwyd devolucions, productes no venuts i per tant tornats
ETIMOLOGIA: forma de na (prounom relatiu = que + no) + (sufix d’objecte s)

Nanw [NA nu] (f) nom de dona - forma diminutiva del nom Ann (= Ana)

nashi [na -shi] substantiu masculí
PLURAL nashis [na -shis] 1 expressió de menyspreu que utilitzan els gal·lesos gal·lesoparlants lleials als conqusitadors anglesos; compareu l’expressió dels gal·lesos anglicitzats pro-Anglaterra – “Welsh Nash”
Mae o’n nashi ac yn ffasgydd
És un nacionalista de merda i fatxe
ETIMOLOGIA: nash, primera síl·laba de la paraula anglesa “(Welsh) nationalist” [ná-shø-nø-list] + (-i sufix diminutiu)

naw [NAU] (m) nou

nawddsant, nawddseintiau [NAUDH sant, naudh SEINT ye] (m) patró

nawfed [NAU ved] (adj) novè, novena

nawn [naun] substantiu masculí
PLURAL nonau [nô-ne]
1 obsolet la nona, la novena hora del dia, a les tres de la tarda
2 obsolet missa diària antigament a la novena hora, i després al migdia
3 migdia
nawn y dydd hwnnw a migdia d’aquell dia
4 prydnawn (prynháwn, pnawn) tarda, 12.00-18.00, (pryd = perióde) + (nawn = la nona)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí nôna hôra = novena hora, tres de la tarda - és a dir, la novena hora després de la sortida del sol)

nawnlin [ naun -lin] substantiu femení
PLURAL nawnliniau [ naun-lin-ye ]
1 meridià
ETIMOLOGIA: (nawn = migdia, tarda, les tres de la tarda) + mutació suau + (llin = línia)

nawr [NAUR] (adv) ara (GS)

nawsaerydd nawsaeryddion [nau SEI ridh, nau sei RØDH yon] (m) unitat d'aire condicionat

ndach [øn DAKH] (v) (Nord-oest) sí, sou /esteu

ndan [øn DAN] (v) (Nord-oest) sí, som /estem

ndech [øn DEKH] (v) (Nord-est) sí, sou /esteu

nden [øn DEN] (v) (Nord-est) sí, som /estem

ndw [øn DU] (v) (Nord) sí, sóc /estic

ndy [øn DI] (v) (Nord) sí, és /està

ndyn [øn DIN] (v) (Nord) sí, son /estàn

neb [NEEB] (pronom)
1 ningú
1 fawr neb gairebé ningú
ddaeth fawr neb no va venir gairebé ningú
Fu yno fawr neb ddoe ahir no hi va haver gairebé ningú

Nebuchodonosor [ ne -bi-kho-do-no-sor] X
1 Nabucodonosor = 605-562 BC, un rei de Babel. Va conquistar Jerusalem i va destruir la ciutat, i va exiliar els jueus a Babel.
Nebuchodonosor brenin Babilon
Nabucodonosor rei de Babel
Brenhinoedd-2 25:1 Ac yn y nawfed flwyddyn o'i deyrnasiad ef, yn y degfed mis, ar y degfed dydd o'r mis, y daeth Nebuchodonosor brenin Babilon, efe a'i holl lu., yn erbyn Jerwsalem, ac a wersyllodd yn ei herbyn hi, a hwy a adeilasant yn ei herbyn hi wrthglawdd o'i hamgylch hi. (25:2) A bu y ddinas yng ngwarchae hyd yr unfed flwyddyn ar ddeg i'r brenin Sedeceia
Kings-2 25:1 .....

Daniel 1:1 Yn y drydedd flwyddyn o deyrnasiad Jehoiacim brenin Jwda, y daeth Nebuchodonosor brenin Babilon i Jerwsalem, ac a warchaeodd arni.
Daniel 1:1 .....

nechrau [nekh -re] -
1 forma amb mutació nasal de dechrau = (noun) començament
yn nechrau’r ail ganrif ar bymtheg
al començament del segle 17

Nedd [ needh ] substantiu femení
1 (SN9111) Afon Nedd = riu de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
El mateix nom de riu es troba als antics territoris britànics: :
(1) (SE5157) “Nidd” = riu de la comarca de North Yorkshire, Anglaterra
(2) (NY0057) “Nidd” = riu d'Escocia
2 Nedd Fechan (“Nedd petit”) rierol que alimenta el riu Nedd
Pontneddfechan (“pont sobre el Nedd Fechan”) nom de poble
Glyn Nedd la vall del riu Nedd
Glyn-nedd nom de població d’aquesta vall
3 divisió (cwmwd) del territori medieval Gwrinydd
Nom anglès: Neath [niith] (cf. altres noms anglesos on un nom de districte es va fer servir per la població més important – “Brecon” per la ciutat d’Aberhonddu (situada al territori de Brycheiniog), “Builth (Wells)” per la ciutat Llanfair ym Muallt, situada al territori de Buellt.
Fan Nedd nom de cim de muntanya (“el cim situada del territori de Nedd”)
Mynachlog Nedd nom d’un monestir de la ciutat de Castell-nedd (“el monestir del territori de Nedd”)
Mynachlog-nedd poble al costat del monestir, ara una part de la ciutat de Castell-nedd
ETIMOLOGIA: ??

nedda [ ne -dha] substantiu femení
1 (Nord-oest) forma de neddau = aixa

neddai [ ne -dhe] substantiu femení
1 Vegeu neddau = aixa

neddau [ne -dhe] substantiu femení
PLURAL neddyfau [ne-dhø-fe ]
1 aixa
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic.
Paraula relacionada amb naddu (= cisellar)
De la mateixa arrel britànica: bretó neze

NOTA: (forma literària: neddyf; d’aquesta forma vé la paraula que s’usa a la comarca de Penfro - nife (metatesi – possiblement neddyf (DD-F)> nefydd (F-DD) (E- I) > nifedd (I-E) > nife)
Nord-oest: nedda < neddau (en aquesta regió au en una síl·laba final es fa a)
Nord-est: nedde < neddau (en aquesta regió au en una síl·laba final es fa e)
Pel que fa a les terminacions -au, -yf (neddau, neddyf) compareu les dues formes de la paraula amb sentit de ‘espasa’ – cleddau, cleddyf

nedde [ ne -dhe] substantiu femení
1 (Nord-est) forma de neddau = aixa

neddyf [ ne -dhiv] substantiu femení
1 Vegeu neddau = aixa

neddyfau [ ne-dhø-ve] substantiu femení
1 Forma plural de neddau = aixa

nef, nefoedd [NEEV, NEE vodh] (f) (Cristianisme) cel

nefoedd [NEE vodh] (f) (Cristianisme) cel (de fet nefoedd és una forma plural, però col·loquialment és singular) vegeu: nef [NEEV]

neges, negesau [NE ges, ne GE se] (f)
1 missatge
2 gwas negesau = messatger

neidio [NEID yo] (v) saltar

neidr, nadredd / nadroedd [NEI dir, NA dredh / NA drodh] (f) serp

neiniau [nein -ye] forma plural
1 àvies; plural de nain = àvia

neintio [neint -yo] verb
1 (districte de Meirionnydd, de la comarca de Gwynedd) forma amb pèrdua de la síl·laba primera de eneintio, variant d’ eneinio = ungir

Neirin [nei -rin] substantiu masculí
1 forma amb pèrdua de la síl·laba primera del nom Aneirin

neis [neis] adjectiu
1 simpàtic
Roedd hynny yn neis iawn ynddi ella va ser molt simpàtica de fer això
dyw e ddim mor neis â hynna ell no és tan simpàtic com penses (“com això”)
Ma nhw wedi bod yn neis iawn wrtho i. O odyn
Han estat molt agradable amb mi. De debó
2 agradable
mae’n neis gweld y plant yn mwynháu fel hyn
és agradable veure els nens passant-ho be d’aquesta manera
3 atractiu, bonic, preciós
bocs wedi ei lapio mewn papur neis
una capsa embolicada amb paper atractiu
4 agradable = amb un gust delicíos
mae’n sieri rhoi blas neis i’r uwd, wyddoch
el xerès dona un bon gust a la cibada bullida, sap
5 Gal·les del Sud-est primmirat amb el menjar
6 neis cwrdd â chi = encantat de conèixer-la
7 neis neis posturer, intentant ser acceptable a tots
nid theatr yw’r dramâu neis neis yma
aquestes obres que intenten coplaure a tots no son teatre
ETIMOLOGIA: anglès nice (= agradable; anteriorment = fi, precís) < francès nice (= estúpid) < llatí nescius (= ignorant) <

neisied, neisedi [NEI shed, nei SHE di] (f) mocador

neithiwr [NEITH yur] (adv) ahir a la nit

Nel [NEL] (f) nom de dona - forma diminutiv d'Elen

nelo [ ne -lo] verb
1 nelo < a wnelo (= que pugui fer ell / ella) < (a = que) + mutació suau + (gwnelo = pugui fer, forma de la tercera persona del subjunctiu del present de gwneud = fer)
Does nelo hynny dim byd â... allò no té res a veure amb (“no hi ha / que pugui fer (ell , ella) / allò / res / (dins el) món / amb”)
Mae a nelo â té a veure amb
Beth sydd a nelo moron â gweld yn y tywyllwch? Quina és la relació entre pastanagues i veure-hi a la foscor?

nelof [ ne -lov] verb
1 nelof < a wnelwyf (= que pugui fer jo) < (a = que) + mutació suau + (gwnelwyf = jo pugui fer, forma de la primera persona del subjunctiu del present de gwneud = fer)
Does nelof fi ddim â’r peth No tinc res a veure amb la cosa (“no hi ha / que pugui fer / jo / pas / amb la / cosa”)

Nelw [NE lu] (f) nom de dona - forma diminutiv d'Elen

nenfwd, nenfydau [NEN vud, nen VØ de] (m) sostre ceiling

nentydd [NEN tidh] (pl) vegeu: nant [NANT] plural of nant = stream

ner- [-] -
1 primera síl·laba en formes afètiques amb hanner com a primer element
(1) nerco < hanercof (pocasolta) < hanner (= mig) + cof (= ment)
(2) nereg < hanereg (mig acre) < hanner (= mig) + -eg (sufix)
(3) nerob < hanerob (tall prim de cansalada) < hanner + hob < (hanner = mig) + (hob = porc)
(4) herpan / nherpan < nerpan < hanérpan < hanner pan (mig enllestit, no suficientment enllestit) (a la preparació de teixits)
(hanner = mig) (pan = enllestit - a la preparació de teixits; l’arrel de pannu = enllestir)

nerco [ner -ko] substantiu masculí
1 (substantiu i adjectiu) pocasolta. Vegeu hanercof

nereg [nê -reg] substantiu femení
1 mig acre. Vegeu hanereg

nerf, nerfau [NERV, NER ve] (m) nervi nerve

nerob [nê -rob] substantiu femení
1 tall prim de cansalada. Vegeu hanerob

nerog [nê -rog] substantiu masculí
1 (comarca d’Ynys Môn) variant de nerob (= tall prim de cansalada). Vegeu hanerob

Nerpwl [ner -pul] substantiu femení
(Gal·les del Nord)
1 variant de Lerpwl (= nom gal·lès de Liverpool, ciutat anglesa)
ETIMOLOGIA: yn Lerpwl (= a Liverpool) > yn Nerpwl (= a Liverpool) (canvi l > n condicionat per la n final de la preposició yn) > Nerpwl (= Liverpool). La forma original Lerpwl de fet conserva una antiga pronunciació anglesa del nom d’aquesta ciutat

nerth, nerthoedd [NERTH, NER thodh] (m) força force

nerth ei fraich [nerth i VRAIKH] (adv) amb tota la força del seu braç

1 nes [NEES] (conj) fins until

2 nes [NEES] (adv) més aprop

- nes ymláen [nes øm LAIN] (adv) més endavant

nesaf / nesa' [NE sa] (adj) proper

nesáu / nesu [ne SAI / NE si] (v) apropar-se

Nest [NEST] (f) nom de dona woman's name

Nesta [NES ta] (f) nom de dona woman's name

neu [NEI] (conj) o or

neuadd, neuaddau [NEI adh, nei A dhe] (f) 1 sala (d'actes) 2 casa pairal

- neuadd bentref, neuaddau pentref [nei adh BEN tre, nei A dhe PEN tre] (f) sala d'actes municipal d'un poble

- neuadd goffa, neuaddau coffa [nei adh GO fa, nei A dhe KO fa] (f) sala d'actes municipal construida per commemorar els caiguts de les guerres memorial hall
- neuadd gymuned, neuaddau cymuned [NEI adh gø MI ned, nei A dhe kø MI ned] (f) sala d'actes d'un veinat

- neuadd gynull, neuaddau cynull [nei adh GØ nilh, nei A dhe øm GØ nilh] (f) sala de reunions (d'un poble)

- neuadd ymarfer, neuaddau ymarfer [NEI adh ø MAR ver, nei A dhe ø MAR ver] (f) sala d'instrucció militar

neu ddim [ nei dhim ]
1 y cwbl neu ddim tot o res
nawr neu ddim ara o mai

neu well [nei welh]
1 o més
ganrif neu well yn ôl fa un segle o més
ETIMOLOGIA: (neu = o) + mutació suau + (gwell = millor)

newid [NEU id] (v) canviar

newydd [NEU idh] (adj) nou

newyddair [ neu-ødh-air ] substantiu masculí
PLURAL newyddeiriau [ neu-ødh-eir-ye]
1 neologisme
ETIMOLOGIA: (newydd = nou) + mutació suau + (gair = paraula)

newyddbeth [neu-ødh-beth] substantiu masculí
PLURAL newyddbethau [ neu-ødh-be-ye]
1 inovació
2 novetat
ETIMOLOGIA: (newydd = nou) + mutació suau + (peth = cosa)

newyddiadur [ne-wuidh-yâ -dir] substantiu masculí
PLURAL newyddiaduron [ne-wuidh-ya-dî -ron]
1 diari, periòdic
ETIMOLOGIA: (newydd = nou, notícia) + (-i-adur sufix nominatiu, que indica un llibre)

newyddiadura [ ne-wuidh-ya-dî -ra]
(verb sense objecte)
1 treballar com a periodista
Bu'n newyddiadura gyda phapurau'r Cambrian News a'r Western Mail cyn mynd yn Olygydd Newyddion gyda'r BBC
Treballar com a periodista amb el Cambrian News i el Wstern Mail abans de ser un Editor de Notícies amb la BBC
2 (nm) periodisme
Enghraifft o’r neywddiadura mwyaf ffiaidd yw’r Welsh Daily Mirror
El Welsh Daily Mirror és un exemple del més periodisme més repugnant
ETIMOLOGIA: (newyddiadur = periòdic) + (-a, sufix per formar verbs indicant un ofici o una professió)

newyddiaduriaeth [ ne-wuidh-ya-dir -yeth] substantiu femení
1 periodisme
ETIMOLOGIA: (newyddiadur = periòdic) + (-i-aeth, sufix per formar noms abstractes)

newyddiadurol [ ne-wuidh-ya-dî -rol] adjectiu
1 periodístic
Y Canolfan Newyddiadurol Centre de Periodisme (= departament universitari)

ETIMOLOGIA: (newyddiadur = periòdic) + (-ol, sufix per formar adjectius)

newyddiadurwr [ ne-wuidh-ya-dî -rur] substantiu masculí
PLURAL newyddiadurwyr [ne-wuidh-ya-dir -wir]
1 periodista
2 venedor de diairis
llyfrwerthwyr a newyddiadurwyr (Tarian Y Gweithiwr 24 12 1908) venedors de llibres i de periòdics
ETIMOLOGIA: (newyddiadur = periòdic) + (-i-aeth, sufix per formar substatius = home)

newyddion [ neu- odh -yon] plural
1 notícies
y Newyddion Da (Cristianisme) la Bona Nova, l’Evangeli, doctrina de Jesucrist i els seus discípols; trauddció del llatí evangelium < grec evangelion (= bona nova, recompensa per a portar una bona nova) < (evangelos = portador de la bona nova) < (eu = bo) + (angelos = missatger)
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès news (= notícies), que en el seu torn és una traducció del francès nouvelles < nouveau (= nou)
NOTA: col.loquialment també: newddion [neudh-yon], nwddion [nudh-yon]

newyddlen [ ne- wødh -len] substantiu masculí
PLURAL newyddlenni [ ne- wødh-le-ni]
1 full de notícies
Mae cangen Penyrheol y blaid yn cwrdd bob mis yn ddi-ffael, yn dosbarthu
newyddlenni rheolaidd yn y ward ac yn trefnu digwyddiadau cymdeithasol La secció de Penyrheol del partit es reuneix cada mes sense excepció, reparteix fulls de notícies a la circumscripció, i organitza actes populars
ETIMOLOGIA: (newydd = nou) + mutació suau + (llen = full)

newyddloer [ ne- wødh -loir]
1 lluna nova; període de la lluna nova; una festa celebrada al període de la lluna nova
Colosiaid 2:16 Am hynny na farned neb arnoch chwi am fwyd, neu am ddiod, neu o ran dydd gwyl, neu newyddloer, neu Sabothau:
Carta als de Colosses 2:16 .....
ETIMOLOGIA: (newydd- [ø] < newydd [i] = nou) + mutació suau + (lloer = lluna)

newyddur [ ne-wø -dhir] substantiu masculí
PLURAL newyddiaduron [ ne-wø-dhî -ron]
1 (obsolet) diari, periòdic
Y Drafod – newyddur y Wladfa El ‘Drafod’ (“debat”) – el periòdic de la Gwladfa (la colònia gal·lèsa de la Patagània, fundada el 1865)
ETIMOLOGIA: (newydd = nou, notícia) + (-ur sufix). Paraula de l’any 1839

-ng [-] (-)
1 hi ha exemples de ng > ng-g
(1) angerdd [a-ngerdd] (= passió) era originalment [ang-gerdd] (el canvi probablament causat per l’ influència de les parauels angau [a-nge] (= mort), angau [a-ngen] (= necessitat)
(2) la paraula dangos [dang-gos] (= mostrar) és generalment pronunciada [da-ngos] al nord de Gal·les
(3) flangell [fla-ngelh] (= fuet) era historicament [flang-gelh]
(4) cronglwyd [kro-ngluid] (= sostre) és de ”cróng-glwyd” [krong-gluid] < crón-glwyd [kron-gluid] < cromglwyd [krom-gluid] (crom = corbat, clwyd = canyissada)

ngwas i [ngwaas i]
1 tractament: fy ngwas i (= amic meu) (Gal·les del Nord-oest – wash i)

nhw [NHUU, NU] (pronom) ells (forma literària: hwy)

1 ni [NII] (pronom) nosaltres

2 ni [NII] (-) partícula de negació

- ni cheir y melys heb y chwerw [ni kheir ø ME lis heeb ø KHWE ru] (frase) no hi ha rosa sense espines

nìb, nibiau [NIB, NIB ye] (m) tremp nib (of a pen)

nicer, nicers [NI ker, NI kers] (m) bragues

ni cheir y melys heb y chwerw
EXPRESSION / FRASE
[ni kheir ø me lis heeb ø khwe ru]
1 no hi ha felicitat sense tristesa (literalment: 'no hi ha el dolç sense l'agre')

nico, nicos [NI co, NI cos] (m) cadernera goldfinch

nid felly [ nid ve -lhi]
1 no d’aquesta manera...
Nid felly y gwelaf i’r peth
No veig el tema no d’aquesta manera
ETIMOLOGIA: (nìd = no) + (felly = d’aquesta manera)

nid fi [ nid vii]
1 “(és) no jo (que)... “
Nid fi a wnaeth hyn No ho vaig fer això, jo

nid mewn undydd y codwyd Rhufain [nid meun in-didh ø ko-duid hri-ven]
1 Roma no es va fer en un sol dia

ETYMOLOGY: (nid = no) + (mewn = en) + (undydd = un sol dia) + (y codwyd = que va ser construida) + (Rhufain = Roma)

nid oeddech chwi [nid OI dhe khwi] (v) no ereu / estàveu

nid oedd ef [nid OI dhev] (v) (ell) no era / estava

nid oeddem ni [nid OI dhum ni] (v) no erem / estàvem

nid oeddet ti [nid OI dhe ti] (v) no eres / estaves

nid oedd hi [nid OIDH hi] (v) (ella) no era / estava

nid oeddwn i [nid OI dhun i] (v) no era / estava (jo)

nid oeddynt hwy [nid OI dhint hui] (v) no eren / estaven

nid ydoedd ef [nid ø DOI dhe] (v) (ell) no era / estava

nid ydoedd hi [nid ø DOIDH hi] (v) (ella) no era / estava

nid ydwyf fi [nid ø DUI vi] (v) no sóc / estic

nid ydwyt ti [nid ø DUI ti] (v) no ets / estàs

nid ydych chwi [nid ø DI khwi] (v) no sou / esteu

nid ydym ni [nid ø DIM ni] (v) no som / estem

nid ydynt hwy [nid ø DINT hui] (v) no són / estan

nid ydyw ef [nid ø DIU ev] (v) (ell) no és / està

nid ydyw hi [nid ø DIU hiI] (v) (ella) no és / està

nifer, niferoedd [NI ver, ni VE rodh] (mf) colla, grapat

ninnau, "ninne" [NI ne] (pronom) nosaltres també

Nigeraidd [ ni-gê-redh] adjectiu
1 nigerià
ETIMOLOGIA: (Niger- arrel de Nigeria) + (-aidd sufix per formar adjectius)

Nigeria [ ni-ger-ya] substantiu femení
1 Nigèria
ETIMOLOGIA:

Nigeriad [ ni-ger-yad] substantiu masculí o femení
PLURAL Nigeriaid [ ni-ger-yed]
1 nigerià
ETIMOLOGIA: (Niger- arrel de Nigeria) + (-i-ad sufix nominatiu, que indica un habitant d’algun lloc)

nionyn [nyô-nin] substantiu masculí
PLURAL nionod [nyô-nod]
Gal·les del Nord
1 ceba

2 pennionyn (Gal·les del Nord) cap de ceba (sobrenom per un home calb) (pen = cap) + (nionyn = ceba)
Tafarn Pennionyn nom d’una taverna del poble de Y Groeslon (comarca de Gwynedd), del sobrenom d’un propietari (Owen Rowlands) a fianls del segle 1800. El nom oficial era “Llanfair Arms” (escut de Llanfair) com que es va construir sobre un solar que era part dels terrenys d’en Hugh Griffith, propietari de la finca de Plas Llanfair. El nom local va esdevenir el nom oficial el maig 2002 (reportatge del setmanari “Y Cymro” 01 juny 2002)
ETIMOLOGIA: < onionyn (onion = ceba) + (-yn sufix diminitiu); onion < anglès onion < francès oignon (= ceba) < llatí ûniô, ûniônis (= unió, gran perla, ceba)

nith, nithoedd [NIITH, NI thodh] (f) niu

ni waeth pa mor... [ nii wâith paa]
1 per més que
Ni waeth beth pa mor fawr bynnag y bo
Per més gran que sigui
Ni waeth beth pa mor gyflym y gweithi di, ni orffeni di’r gwaith mewn pryd
Per més ràpid que trballis, no acabaràs la feina a temps
ETIMOLOGIA: (ni = no) + mutació suau + (gwaeth = pitjor) + (pa = quin) + (mor = tan)

Niwbwrch [NIU burkh] (f) poble de l'illa de Môn

niwclear [NIU kle ar] (v) nuclear

niwed, niweidiau [NI wed, ni WEID ye] (m) dany, perjudici

niwed - niweidio [ni WEID yo] (v) perjudicar

niwed - niweidiol [ni WEID yol] (adj) perjudicial

niweidiau [ni WEID ye] (pl) vegeu: niwed [NI wed]

niwl, niwloedd [NIUUL, NIU lodh] (m) boira

niwlog [NIU log] (adj) boirós

nn [-] -
1 les úniques combinacions en gal·lès modern de llertes dobles són ‘nn’ i ‘rr’
(1) Al segle 1800 ‘nn’ s’escrivia freqüentment com a ‘n’,
Un exemple és Iolo Morganwg (pseudònim d’en Edward Williams de Llancarfan, Bro Morgannwg, 1747-1826)
Gorphenaf enlloc de Gorffennaf (= juliol)
(2) Hi ha exemples d’aquesta mala grafia en certs topònims usats coma a formes ‘oficials anglesos’
Heol Rhydypennau un carrer de Caer-dydd, oficialment ‘Rhyd-y-Penau Road’
Llanerch enlloc de Llannerch
(3) Altres examples esporàdics:
...(a) genod enlloc de gennod (Gal·les del Nord) (= noies), forma reduïda de hogennod (= noies), plural de hogen (= noia)

nod, nodau [NOOD, NO de] (m)

1 objectiu
2 cyrchu at y nod cóorer cap a la meta
Philipiaid 3:14 Yr ydwyf yn cyrchu at y nod, am gamp uchel alwedigaeth Duw yng Nghrist Iesu.
Carta als de Filipos 3:14 .....

nodded [ nô -dhed] f
1 refugi, protecció, defensa
Salmau 94:22 Eithr yr Arglwydd sydd yn amddiffynfa i mi; a’m Duw yw craig fy nodded
Psalm 94:22 .....
Bwriedid yr Elusendai i fod yn gysgod a nodded i nifer o 'hen bobl dlodion a pharchus,' a hynny heb rent na threth
L’objectiu dels asils era ser un aixopluc i un refugi per una quantitat de gent gran pobre i respectable lliure de lloguer i impostos
ETIMOLOGIA: nodded < nawdded (nawdd = protecció) + (-ed sufix)

noddfa [nodh -va] substantiu femení
PLURAL noddfâu, noddféydd [nodh-vâi, -veidh]
1 refugi
chwilio am noddfa rhag y boms buscar refugi de les bombes
2 font d'ajut i protecció
yr Arglwydd yw fy noddfa Déu és el meu refugi
Salmau 94:22 Eithr yr Arglwydd sydd yn amddiffynfa i mi; a’m Duw yw craig fy nodded
Psalm 94:22 .....

Isaiah 8:13 Arglwydd y lluoedd ei hun a sancteiddiwch; a bydded efe yn ofn i chwi, a bydded efe yn arswyd i chwi. (8:14) Ac efe a fydd yn noddfa; ond yn faen tramgwydd ac yn graig rhwystr i ddau dy^ Israel, yn fagl ac yn rhwyd i breswylwyr Jerwsalem.
Isaias 8:13 ...

Noddun [ nô-dhin] adj
1 Ffos Noddun (‘fossa profunda’) a prop de Betws-y-coed SH7956 (comarca de Conwy); nom anglès ‘Fairy Glen’ (‘vall de les fades’)
(Noddun) és una forma amb pèrdua de la primera síl·laba de la paraula anoddun (qv) (obsolet) molt profund

nodi [NÔ di] (verb)

1 apuntar

2 gwarthnodi fer que es miri algú amb disdeny

(gwarthnod = marca de vergonya) + (-i sufix per formar verbs)

nodlyfr [ nod- li -vir] substantiu masculí
PLURAL nodlyfrau [ nod- løv -re]
1 llibreta = llibreta d'apunts
ETIMOLOGIA: (nod- arrel de nodi = notar) + mutació suau + (llyfr = llibre)

nodwr [ nô -dur] substantiu femení
PLURAL nodwyr [ nod -wir]
1 persona que pren notes

nodlyfr poced [NOD li vir PO ked] llibreta (de butxaca)
2 marcador, persona o cosa que que marca
O dan nodwr o haearn bwrw syml y byddent yn cael eu claddu ar ddiwedd eu hoes
Es van enterrar sota un marcador senzill de ferro colat al final de les seves vides
3 observant
nodwr trenau plural nodwyr trenau persona que observa passar locomotors i en nota els números com a passatemps
ETIMOLOGIA: (nod- arrel de nodi = notar) + (-wr sufix per formar substantius, ‘home’)

nodwydd, nodwyddau [NO duidh, no DUI dhe] (f) agulla

noeth-chwilio [ noith- khwil -yo] verb
1 despullar i escollar
ETIMOLOGIA: (noeth = despullat) + (chwilio = escorcollar)

noeth ei bronnau [NOITH i BRO ne] (adj) de pits nus

noethlwm [noith-lum] adjectiu
1 nu = sense roba oni bai am y siopau dillad ail-law ‘ma fe fydd e’n noethlwm rwy’n sicr
si no fós per aquestes botigues de roba de segon mà ell seria despullat, n’estic segur
2 exposat, sense arbres
lleoedd digon noethlwm yw y Llwyn Coch a’r Coed Mwsoglog erbyn heddiw
Llwyn Coch (bosc vermell) i Coed Mwsoglog (bosc molsós) són llocs bastant exposats avui en dia
ETIMOLOGIA: (noeth = nu) + mutació suau + (llwm = descobert)

nofel, nofelau [NO vel, no VE le] (f) novel·la

nofel lofruddiaeth, nofelau llofruddiaeth [NO vel lov RIDH yeth, no VE le lhoov RIDH yeth] (f) novel·la d'assassinats??

nofelydd, nofelwyr [no VE lidh, no VEL wir] (f) novel·lista

nofio [NOV yo] (v) nedar

nol = nôl [NOOL] (adv) enrere

Non [NON] (f) 1 nom de dona 2 santa gal·lesa - mare de Dewi

Normaneg [nor MA neg] (f / adj) normand (llengua)

Normaniad, Normaniaid [nor MAN yad, nor MAN yed] (m) normand

Norseg [NOR seg] (f / adj) nòrdic (llengua)

Norwyeg [no RUI eg] (f / adj) noruec (llengua)

nos, nosau [NOOS, NO se] (f) nit

- nos da [noo STA] (frase) bona nit

- nos Ystwyll [noos Ø stuilh] (f) la nit de reis (6 gener)

- nos Wener [noos WE ner] (f) divendres a la nit

- o fore tan nos [o Vo re GWIN tan NOOS]) tot el sant dia ("des de matí blanc fins nit")

noson [NO son] (f) nit

- noson lawen, nosweithiau llawen [NO son LAU en, no SWEITH ye LHA wen] (f) (1) (antigament) festa de cançons i contes després d'una dia de feina a pagès (2) certamen amb cantors i comediants

- y noson ganlynol [ø NO son gan LØ nol] (adv) la nit següent

noswaith, nosweithiau [NO sweth, no SWEITH ye] (f) vespre

- noswaith dda [no sweth DHAA] (frase) bon vespre

nosweithiau [no SWEITH ye] (pl) vegeu: noswaith [NO sweth]

noswyl [ nos -uil] substantiu femení
PLURAL noswyliau [ nos- uil -ye]
1 vigília d’una festa
Noswyl Calan Mai Vigília de l’ú de maig (abril 30)
Noswyl Galan Cap d’Any (31 desembre)
Noswyl Nadolig Christmas Eve (24 desembre)
Noswyl Ifan vigília del dia de Sant Joan (23 juny)
2 descans després d’un dia de feina
amser noswyl (adv) a l’hora de plegar la feina
cael noswyl ar ôl chwech plegar a les sis
ETIMOLOGIA: (nos = nit) + mutació suau + (gwyl = festa)

noswyl Galan [no suil GA lan] (f) Cap d'Any (31 desembre)

nwyddau [NUI dhe] (pl) bens, efectes

nwyddau lladrad [ nui-dhe lha-drad] plural
1 bens robats
ETIMOLOGIA: (nwyddau = bens, articles) + (lladrad = robatori)

nwyddau moeth [ nui-dhe moith] plural
1 articles de luxe
ETIMOLOGIA: (nwyddau = bens, articles) + (moeth = luxe)

nwyddau para [ nui-dhe pâ-ra] plural
1 nwyddau para mercaderies no corruptibles, articles que es conserven bé
ETIMOLOGIA: “bens (de) durar” (nwyddau = bens, articles) + (para = durar)

nwy [nui] substantiu masculí
PLURAL nwyon [nui -on]
1 gas = una substància com a l’aire que no es fa líquid o sòlid a la seva temperatura normal
2 gas = una substància com a l’aire que és la resultat d’una temperatura alta aplicada a certs líquids o sòlids
3 substància gaseosa encesa per donar calor i llum
nwy glo gas de carbó
ffwrn nwy cuina de gas, forn de gas
cylch nwy anell del forn de gas
tân nwy foc de gas
motor nwy motor de gas
gosodwr nwy instal·lador d’equipaments de gas
offer nwy equipaments de gas
twymydd nwy gas
tanc nwy gasòmetre
prif beipen nwy conducció prinicpal de gas
mesurydd nwy comptador de gas
tyrbin nwy turbina de gas
golau nwy gas light
4 substància gaseosa usada per incapacitar o matar
nwy gwenwynig gas verinós
nwy dagrau gas lacrimògen
siamber nwy càmara de gas
mwgwd nwy màscara de gas
gwenwyno (rhywun) â nwy asfixiar (algú) amb gas
nwy gwenwynig poisonous gas ENG-Z
5 nwyglos a prova de gas
6 cael nwy ser asfixiat amb gas
ETIMOLOGIA: paraula inventada pel lexicògraf Caerfallwch (Thomas Edwards, 1779-1858), aparenrment amb aquesta derivació:
(un prefix capriciós ny que apareix al diccionari de William Owen-Pughe "that is spreading, pervasive, or universal" - és a dir que s'estén, que és pervasiu, o universal)
+ mutació suau
+ (gwy una altra paraula capriciosa, del diccionari d'en Owen-Pughe's dictionary, "a fluid, or liquid; water" - un fluid, o líquid; aigua)

nychlyd [ nøkh -lid] adj;;)
1 gwanychol
gwaeledd nychlyd clefyd gwanychol
2 malaltís
ETIMOLOGIA: (nych- arrel de nychu = llanguir) + (-lyd sufix per formar adjectius)

nyfed [ nø -ved] substantiu masculí
1 bosquet sagrat
2 La paraula nemet-on en britànic es troba incorporada en almneys un nom gal·lès, i en alguns noms romans, i en alguns topònims anglesos d’origen britànic
(1) comarca de Devon, Anglaterra: ‘Nympton’ que ocureeix com a element dels noms de tres pobles veïns: Bishop's Nympton SS7523 / King’s Nympton SS6819 / George Nympton S7023, al sud de South Molton i 20km al sud-est de la ciutat de Barnstaple
(2) comarca de Devon, Anglaterra: Nymet Rowland SS7108, al riu Taw, 15km al sud de Bishop’s Nympton, a la carretera d’Exeter a Barnstaple, 35km al sud-sud-est de Barnstaple i a 30km al nord-oest d’Exeter. A 8km al sud de Nymet Rowland hi ha Nymet Tracy SS7200. Aquest ‘Nymet’ pot ser el mateix ‘nemeton’ del lloc romà de Nemetostatio, que és possiblement North Tawton SS6601, un poble del costat, entre Okehampton i Exeter, a 8km a l’est de Nymet Tracy.
(3) comarca de Gloucestershire, Anglaterra: SO8000 Nympsfield (5km a l’oest de Nailsworth, Gloucestershire). També a Gloucestershire, “Nemetambala” pot ser Lydney SO6203, al marge occidental del riu Wye.
(4) Medionemeton 'Bosc sagrat del mig’. Pot ser Cairnpapple Hill NS9871, a 4km al nord de Bathgate, Scotland; o la fortalesa romana d’Auchendavy NS6774, a l’est de Kenzie, Glasgow
(5) Vernemetum : Willoughby-on-the-Wolds SK6325, on the Fosse Way, south-south-east of Nottingham, between Leicester and Newark on Trent. In Wales it is found in Gwernyfed (·SO 1737·) village in Powys (formerly Brycheiniog), by Aberllynfi
This is the same as British *vernemeton, found in Vernemetum SK6325, 13km nw of Melton Mowbray, Roman settlment where today stands the village of Willoughby-on-the-Wolds. ‘Great sacred grove’ corresponding to modern Welsh elements (gwor- suffix = great) + (nyfed sacred grove)

3 llocs gals:
(1) “Augustonemetum Arvernorum” (ara Clarmont d’Auvernha, Occitània) nom francès: Clermont-Ferrand
(2) “Vernemetis” (ara Caumont, Occitània) nom francès: Caumont-sur-Garonne
ETIMOLOGIA:
Britànic nemet-on (= bosc sagrat). Es troba en aquestes paraules als altres idiomes celtes:
Còrnic kamnevez (= arc de sant Martí), bretó kanevedenn (= arc de sant Martí), gal kambo-nemet-on (gal kamb-, còrnic kamm, bretó kamm = torcit)
Irlandès neimheadh (= santuari; privilegi, persona amb estatus; objecte sagrat)
cf Llatí nemus (= bosc; bosc dedicat a un déu)

nyfytwch [ nø-vø-tukh ] substantiu masculí
1 (Gal·les del Sud-est) brutícia
1 (menjar) menjar fastigós, merda
ETIMOLOGIA: nyfytwch < *nhyfrydwch < anhyfrydwch = cosa desgradable (an- = prefix negatiu) + (hyfrydwch = cosa agredable). Si aquesta és l’origen, els canvis són
(1) pèrdua de la primera síl·laba (fenòmen molt característic del gal·lès)
(2) canvi d > t (la desonorització de la consonant a l’inici de la síl·laba final és típicia de la llengua del sud-est)
(3) nh > n pèrdua de l’aspiració – molt típic del sud-est
(4) pèrdua de la ‘r’

nyrs, nyrsus [NØRS, NØR-sis] (f) infermera

nyrsiwr, nyrswyr [NØRS yur, NØRS wir] (m) infermer

nyrsio [NØRS yo] (v) 1 cuidar 2 fer d'infermera

nyten adeiniog [NØ ten a DEIN yog]) femella d'orelles

nyth, nythod [NIITH, NØ thod] (f) niu

nytha [NØ tha] (v) caçar nius, robar nius

nythle [nøth -le] substantiu masculí
PLURAL nythleoedd [nøth-lê-odh]
1 niu
2 forat de colomar
3 refugi
4 cau, niu, lloc de refugi d’un bàndol
Nythle smyglers oedd y Ceinewydd slawer dydd
Ceinewydd era un cau de contrabandistes al passat
ETIMOLOGIA: (nyth-, forma penúltima de nyth = niu) + mutació suau + (lle = lloc)

nythu [NØ thi] (v) niar, fer el niu

o [OO] (prep)
1 de
2 o... hyd de... fins
o wawr hyd fachlud de sol a sol, del matí al vespre “d’aurora fins posta de sol”

(1) ohono i [o HO noi] (prep) (primera persona singular) de mi

(2) ohonon ni [o HO no ni] (prep) (primera persona plural) de nosaltres

(3) ohonot ti [o HO no ti] (prep) (segona persona singular) de tu

(4) ohonoch chi [o HO no khi] (prep) (segona persona plural) de vosaltres

(5) ohono fe / fo [o HO no ve / vo] (prep) (tercera persona singular masculina) d'ell

(6) ohoni hi [o HO ni hi] (prep) (tercera persona singular femenina) d'ella

(7) ohonyn nhw (lit

ohonynt hwy) [o HO ni nu / o HO nint hui] (prep) (tercera persona plural) d'ells / elles

- wedi'i ei wneud o bren [WE di WNEUD o BREN] (-) fet de fusta

- o amgylch [o AM gilkh] (prep) al voltant de

- o ble [o BLEE] (adv) d'on

- o bry [o BRII] (adv) des de dalt

- o bwys [o BUIS] (frase) important

- o fewn [o VEUN] (prep) dintre

- o flaen [o VLAIN] (prep) davant

- o gwbl [o GU bul] (adv) en absolut

- o gwmpas [o GUM pas] (prep) al voltant

- o hyd [o HIID] (adv) encara

- o'i gorun i'w sawdl [oi GO rin iu SAU dul] (adv) de cap a peus

- o'r blaen [or BLAIN] (adv) anteriorment

- o'r bron [or BRON] (adv) successivament

- o'r cychwyn cyntaf [or køkh win KØN ta] (adv) des del començament

- o'r dde i'r chwith [or DHEE ir KHWIITH] (adv) de la dreta a l'esquerra

- o'r diwedd [or DI wedh] (adv) per fi

- o'r dwyrain i [or DUI ren i] (prep) a l'est de

- o'r gloch [or GLOOKH] (adv) 1 segons la campana de l'església 2 segons el rellotge; mae hi'n ddau o'r gloch - són les dues

- o'r gloch - faint yw hi o'r gloch? [VAINT or GLOOKH iu hi?] (frase) quina hora és?

- o'r gogledd i [or GO gledh i] (prep) al nord de

- o'r gorau [or GO re] (adv) d'acord

- o'r gore [or GO re] (frase) = o'r gorau

- o'r gorllewin i [or gor LHEU in i] (prep) a l'oest de

- o'r cychwyn hyd y diwedd [or KØKH win hiid ø DI wedh] (adv) del començament fins el fi

- o reidrwydd [o REI druidh] (adv) de necessitat

o bell ffordd
1 ennill o bell ffordd guanyar decisivament

1 oblegid [o BLE gid] (conj) per què

2 oblegid [o BLE gid] (prep) a causa de

ochenaid, ochneidiau [o KHE ned, okh NEID ye] (f) gemec

ochneidiau [okh NEID ye] (pl) vegeu: ochenaid

ochneidio [okh NEID yo] (v) gemegar

ochr, ochrau [O khor, OKH re] (f)

1 costat

ochr yn ochr [O khor øn O khor] (adv) l'un al costat de l'altre
2 costat dels contrincants
mynd at ochr y gelyn passar al costat de l’enemic

ochr-chwith [ô-khor khwiith] adjectiu
1 esquerre
mae'r fersiwn Gymraeg o’r stori ar y ddalen ochr-chwith, a'r fersiwn Gatalaneg ar y ddalen ochr-dde
La versió gal·lesa és a la pàgina esquerra, i la versió catalana a la pàgina dreta
ETIMOLOGIA: (ochr = costat) + (chwith = esquerre)

Ochr Draw, yr [ør O khor DRAU]) topònim

Ochr y Foel [o khor ø VOIL]) topònim ("costat del turó")

Ochrymynydd [o-khor ø mø-nidh] substantiu femení
1 S00206 localitat de Merthyrtudful (de la comarca del mateix nom), a 3 km a l'oest del centre de la ciutat
ETIMOLOGIA: ‘(el) costat (de) la muntanya’ (ochr = costat) + (y = article definit) + (mynydd = muntanya, terra alta, pastura de terra alta)

Ocsitaneg [ok si TA neg] (f / adj) occità

od [ od ] conj
1 (obsolet) si
Philipiaid 2:1 Od oes gan hynny ddim diddanwch yng Nghrist, od oes dim cysur cariad, od oes dim cymdeithas yr Ysbryd, od oes dim ymysgaroedd a thosturiaethau,
Carta als de Filipos 2:1 .....

Corinthiaid-1 7:36 Ond os yw neb yn tybied ei fod yn anweddiad tuagat ei wyry, od â hi dros flodau ei hpedran, a bod yn rhaid gwneuthur felly; gwnaed a fynno, nid yw yn pechu; priodant
Primera Carta als de Corint 1-76 .....

ETIMOLOGIA: o (= si) + -d afegida davant una vocal. En gal·lès modern “si” és os tant davant consonant com davant vocal

o dan [oo DAN] (prep)
1 sota
mynd o dan enw ffug fer servir un nom fals (“anar sota un nom fals”)

oddi agos [ ô-dhi â-gos] adv
1 des d’a prop
2 a frec de roba
ETIMOLOGIA: (oddi = de) + (agos = a prop)

oddi ar [o dhi AR] (prep) de ("de damunt de")

oddieithr [o dhi EI thir] (prep) excepte

oddiwrth [o dhi URTH] (prep) de = donat per

ô-di-colôn [ oo-dii-ko-loon ] substantiu masculí
1 (col·loquial) colonia; en gal·lès estàndard amb la grafia francesa (eau de cologne), o dw^r persawrus (“aigua perfumada”)
ETIMOLOGIA: francès eau de Cologne = aigua de Colonia / Köln

odid
1 obsolet; Bíblia (amb números) menys, tret de, amb l’excepció de
Genesis 11:25 A Nachor a fu fyw wedi iddo genhedlu Tera, onid un flwyddyn chwech ugain mlynedd, ac a genhedlodd feibion a merched.
Genesis 11:25 And Nahor lived after he begat Terah an hundred and nineteen years, and begat sons and daughters.

2 gaire

does odid ddim amser ar ôl no queda gaire temps

odid ddim [ o-did dhim ]
1 gairebé cap...
ni fu odid ddim glaw hi va haver gairebé cap pluja
ETIMOLOGIA: (odid = gairebé) + (ddim = cap)

o do [ oo doo] adv
1 i de quina manera es va fer! (després d’una frase amb el verb en els temps preterit)
Fe lorion ni nhw, o do! Els vam tirar a terra, i de quina manera!

odyn, odynau [Ô din, o DØ ne] (f)
1 forn

2 Heol yr Odyn (‘(el) carrer (de)l forn’) nom de carrer de Tre-lai, Caer-dydd

odyn frics [ô-din vriks] substantiu femení
PLURAL odynau brics [o-dî-ne briks]
1 forn de maons
ETIMOLOGIA: (odyn = forn) + mutació suau + (brics = maons)

odyn galch, odynau calch [o din GALKH, o DØ ne KALH] (f) forn de calç

oed, oedau [OID, OI de] (m) edat

- beth yw ei oed? [BEETH iu i OID] (frase) quants anys té?

- tair blwydd oed [TAIR bluidh oid] (frase) tres anys d'edat

oeddach [OI dhakh] (v) (resposta) ereu / estàveu (Nord-oest)

oeddach chi? [OI dha khi] (v) ereu / estàveu (Nord-oest)?

oeddan [OI dhan] (v) 1 (resposta) erem / estàvem 2 (resposta) eren / estàven (Nord-oest)

1 oeddan [OI dhan] (v) sí, eren / estàven (= nhw)

2 oeddan [OI dhan] (v) (resposta) sí, erem / (resposta) estàvem (= ni)

oeddan? [OI dhan] (v) erem / estàvem? (Nord-oest)

oeddan nhw? [OI dhan nu] (v) eren / estaven (Nord-oest)?

oeddat [OI dhat] (v) (resposta) eres / estaves (Nord-oest)

oeddat ti? [OI dha ti] (v) eres / estaves? (Nord-oest)

oeddech [OI dhekh] (v) (resposta) ereu / estàveu

oeddech chi? [OI dhe khi] (v) ereu / estàveu?

oedden [OI dhen] (v) 1 (resposta) erem / estàvem 2 (resposta) eren / estàven

oedden nhw? [OI dhe nu?] (v) eren / estaven ells/elles?

oedden ni? [a OI dhen] (v) erem / estàvem?

oeddet [OI dhet] (v) (resposta) eres / estaves

oeddet ti? [a OI dhe ti] (v) eres / estaves?

oedd o? [OI dho] (v) (ell) era / estava? (Nord)

oeddwn [OI dhun] (v) (resposta) sí, era / estava (jo)

oeddwn i? [OI dhu ni] (v) era / estava (jo)?

1 oedd [OIDH] (v) era / estava - forma col·loquial oodd [OODH]

2 oedd [OI dhe] (v) (resposta) (ell/ella) era / estava

oedd e? [OI dhe] (v) (ell) era / estava?

oedd hi? [OIDH hi] (v) (ella) era / estava?

oedi [OI di] (v) tardar

oedran,,oedrannau [OI dran, oi DRA ne] (m) edat

oen, wyn [OIN, UIN] (m)
1 xai
2 cwrw oen (obsolete) (‘cervesa de xai’), cervesa beguda al dia d’equilar les ovelles
3 bod mor fwynaidd â’r oen “ser tan tendre com un xai”

Oen Duw [ôin diu] substantiu masculí
1 l'Anyell de Déu, Jesucrist al Nou Testament com a símbol de sacrifici, de la pràtica de sacrifica anyells a Jehovà; wele Oen Duw (Ioan / Joan 1:29) mireu l'Anyell de Déu
2 l'Anyell de Déu; figura d'un anyell (que representa Crist) que porta una creu o una bandera inscrita
3 Eglwys Oen Duw = església de l’Anyell de Déu
Eglwys Oen Duw localitat 15km a l’oest de Llanfair ym Muallt (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: (oen = lamb) + (Duw = God)

Oenwen [OIN wen] (f) nom de dona

oer [OIR] (adj) fred

- oerach [OI rakh] (adj) més fred

- oeraf [OI ra] (adj) el més fred

oerfel [OIR vel] (m) fred

oeri [OI ri] (v) refredar-se

Yr Oernant [ ør oir -nant]
1 Bwlch yr Oernant (“port de Yr Oernant”) SJ1846 Port de muntanya de la comarca de Dinbych, a la muntanya anomenada Mynydd Maesyrychen, a prop del poble de Pentre-dw^r entre Llandegla i Llangollen. Els anglesos li diuen “Horseshoe Pass” (‘port de la ferradura’)
2 nom de rierol de Penmachno (SH7950) de la comarca de Conwy
ETIMOLOGIA: (“la vall freda” o “el torrent fred” (yr article definit) + (oer = fred) + (nant = (antigament) vall; gal.lès modern – torrent, rierol)

oes [ôis] substantiu masculí o femení
PLURAL oesoedd, oesau [oi -sodh, oi-se]
1 vida = el període d'existència del naixament fins a la mort;
cael braw mwyaf ei oes tenir l’esglai més gran de la seva vida (d'ell);
yn ystod blynyddoedd olaf ei hoes als últims anys de la seva vida (d'ella);
welais i'r fath beth erioed yn f'oes jo no havia vist una cosa semblant en tota la vida
Hir oes! (Brindis) salut! (“una llarga vida”)
Ac yno y buont yn byw hyd ddiwedd eu hoes
I vivien allà fins al fi de les seves vides ("fins al fi de la seva vida")
2 vida = període d'existència d'alguna cosa inànima, com a màquina, arrendament, estil de roba; daeth ei oes i ben es va acabar la seva vida
3 vida = vida dedicada al treball; treuliodd Wiliam Roberts ei oes yn y chwarel William Roberts va passar la vida (treballant) a la pedrera; bu'n of ym mhentre Ponterwyd gydol ei oes va ser ferrer al poble de Ponterwyd durant tota la seva vida
4 vida = allò que queda de l’existència
cael carchar am oes ser condemant a la presó per la vida
5 archwerthwyr ag iddynt oes byr iawn bestsellers amb una vida molt curta
6 era, època;
yn yr oes honno en aquell època;
yn yr oes sydd ohoni al present, avui en dia, al temps que vivim;

yr oes a fu el passat
Oes y Cerrig l'Edat de la Pedra,
yr Oes Haearn l'Edat del Ferro;
Oes yr Iâ ??L'Edat del Glaç; yr Oes Aur ??L'Edat Daurada
7 oes yr arth a'r blaidd la prehistòria ("a l'època de l'os i el llop");
yn oes yr arth a'r blaidd = a la prehistòria
rhywun / rhywbeth o oes yr arth a'r blaidd alguna cosa / algú de la prehistòria (per exaggerar l'edat d'algú o un objecte)
8 yr oes l'època actual; digywilydd-dra llafnau'r oes = el descarament dels adolescents de l'època actual;
9 la gent de l'època actual; mae'r oes wedi mynd yn fwy hunanol la gent s'ha fet més egoista
10 bod ar ôl yr oes viure al passat, no estar al corrent de l'època actual
11 temps hir d'espera; fe aeth oes heibio va passar una edat, ar ôl oes dyma Catrin yn dod nôl una eternitat després va tornar Catrin ("després d'una edat...")
12 yn gynnar yn eich oes en una primera etapa de la vostra vida
13 bore eich oes la vostra infància ("(el) matí (de) la vostra vida")
ym more eich oes a la vostra infància
cyfeillion bore oes amics de l'infància
14 expressions amb sentit de 'molt de temps (que passat)';
mae oes wedi mynd heibio ers hynny ha passat una eternitat des d'allò
oes mul, ("la vida de un mul")
oes mulsyn, ("la vida de un mul")
oes ci hela (Gal·les del Sud-est), ("la vida de un gos de caçar")
oes pys, ("la vida de pèsols")
oes mochyn ("la vida de un porc")
15 des de una època llunyana; ers oesoedd ("des d'èpoques")
rw i heb ei weld ers oesoedd fa una eternitat que no el veig; ers oes Adam des de l'època de l'Adam
16 yn oes oesoedd per sempre més ("en (l')època de (les) èpoques")
17 (Bíblia) generació
Croniclau-1 16:15 Cofiwch yn dragwydd y cyfamod; y gair a orchmynnodd efe i fil o genedlaethau
Primer Llbre de les Cròniques - Recordeu sempre la seva aliança, la paraula que ha manat per mil generacions
18 drwy'r oesoedd durant les edats
19 yn eich oes a la vostra vida
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic; còrnic oes = període; en celta hibernià: irlandès aois = període, edat; escocès aois = edat

NOTA: (Gal·les del Sud) oes > o's [oos] (el canvi oe > o' en monosíl·labes és una característica del gal·lès d'aquí)

ofer
1 fútil, va, inútil
2 ofer... no serveix (fer alguna cosa)
Ofer cuddio’ch pen yn y tyowd no serveix amagar el cap dins la sorra
3 infructuós, sense èxit
Sovint en la forma ofer + bod
ofer yw és inútil, no val la pena
Ofer yw gwrth-ddadlau â phobl felly És inútil discutir am gent així
ofer fu’r ymdrech l’intent va ser un fracàs
Ofer fu ei ymdrechion hyd yma Fins ara els sus intents ha estar infructuosos

oferdyb [o-ver-dib] substantiu masculí o femení
1 prendre els desitjos per realitats
ETIMOLOGIA: (ofer = fútil, va, inútil) + mutació suau + (tyb = pensament)

ofergoel [o-ver-goil] substantiu femení
PLURAL ofergoelion [o-ver-goil-yon]
1 superstició = exemple d'una creença en el sobrenatural
2 superstició = religió que es considera falsa
ETIMOLOGIA: (ofer = inútil) + mutació suau + (coel = creença)

ofergoeledd [o-ver-goi-ledh] substantiu masculí
1 superstició = la condició de tenir creences en el sobrenatural
ETIMOLOGIA: (ofergoel = superstició) + (-edd = sufix)

ofergoeliaeth [o-ver-goi-li-e0] substantiu femení
1 superstició = la condició de tenir creences en el sobrenatural
ETIMOLOGIA: (ofergoel = superstició) + (-i-aeth = sufix)

ofergoelus [o-ver-goi-lis] adjectiu
1 supersticiós
un ofergoelus oedd Mam erioed Ma mare havia esta supersticiosa durant tota la seva vida
ETIMOLOGIA: (ofergoel = superstició) + (-us = sufix per formar adjectius)

oferwr [o -ve -rur] substantiu masculí
PLURAL oferwyr [o-ver-wir]
1 perdulari, perdut, inútil, un que no és bo per a res
bob tro iddo gyrraedd y porthladd gwariai ei gyflog yng nghwmni oferwyr y dref
cada vegada que arribava al port gastava els seu sou en la companyia dels perduts de la ciutat
ETIMOLOGIA: (ofer = inútil) + mutació suau + (-wr sufix = home)

oferweithio [o ver WEITH yo] (v) (Nord) treballar massa (anglès 'over')

oferwr, oferwyr [o VE rur, o VER wir] (m) inútil

Offa [O fa] (m) 757-796 rei del regne anglès de Mercia, que va fer construir

Offa [ ô -fa] substantiu masculí
1 Offa, rei del regne germànic de Mercia (regnava fins a la seva mort 757-796)
que va fer construir una fossa fronterera entre Anglaterra i Gal·les - una fossa de demarcació entre el seu regne (de terrenys conquerits als gel·lesos) i els territoris que quedaven en mans dels gal·lesos. 1300 anys després encara es diu Clawdd Offa (qv) ‘la fossa d’Offa’
2 Offa nom d’una circumscripció per eleccions locals de Wrecsam
3 Brynoffa (qv) ‘el turó d’Offa, turó damunt de la Fossa d’Offa’
(1) nom de carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam)
(2) nom de carrer de Coed-poeth (comarca de Wrecsam)
(3) nom de districte al costat occidental de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam) i també nom de carrer aquí

offeiriad [o- feir -yad] substantiu masculí
PLURAL offeiriaid, offeriadon, offeiriadau [o- feir -yed, o-feir-yâ-don, o-feir-yâ-de]
1 cura, capellà, mossèn
2 (Eglwys Loegr = Església Anglicana) vicari = clergue que és el capellà d'una parròquia
3 cura no cristià
4 archoffeiriad (antigament) l'ajudant principal d'un bisbe que li'n feia moltes de les seves funcions durant la seva absència
5 fel piso 'ffeirad (dit de cervesa fluixa) "com (el) pixum (d'un) capellà"
6 sefyll allan fel ffeiriad mewn ffair ser molt evident
“destacar-se com capellà en una fira”
(sefyll allan = destacar-se) + (fel = com) + (ffeir’ad < ffeiriad < offeiriad = capellà) + (mewn = dins) + (ffair = fira)
7 llau’r offeiriad (Galium aparine) apegalós (“polls del capallà”)
ETIMOLOGIA: el significat bàsic era "un que dóna una ofrena"; offeiriad < effeiriad < offeiriad (*offér- = ofrena) + (-i-ad = prefix). offér- < llatí offér- < offerere (= presentar) < ob (= a, contra) + ferre (= portar)
La o inicial es va fer e degut a la influència de les vocals de davant a les síl·labes següents, però la o més tard va tornar o es va reestablir, probablament reforçat per offrwm (= ofrena), offrymu (= fer una ofrena)
NOTA: A la llengua parlada, sovint amb la pèrdua de la primera síl·laba
(1) Gal·les del Nord ffeiriad,
(2) Gal·les del Sud ffeirad, ffirad (amb l'absència de la semiconsonant "i" al començament d'una síl·laba final; i la simplificació del diftong de la síl·laba penúltima "ei" > "i"; tots dos canvis característics del sud. La forma plural és ffeiradon (= offeiriadon), que al sud-est és ffiraton (amnb la insonorització de la 'd' inicial de la consonant final; la insonorització de "d", "b" i "g" en aquesta posició és molt típica al sud-est)

offeren [o-fê-ren] substantiu femení
PLURAL offerennau [o-fe-re-ne]
1 missa
2 uchel offeren missa 'alta', missa integral i completa (sense que cap part es deixi a banda), on el capellà canta (i no parla) , i on hi ha música i encens
3 isel offeren missa 'baixa', missa simplificada on el capellà parla en comptes de cantar
4 canu'r offeren cantar la missa
5 offeren ddu missa negra, versió blasfema d'una missa cristiana
6 offeren dros y meirw missa requiem = missa pels morts; també offeren requiem [re-kwi-em]
ETIMOLOGIA: gal·lès offeren < *offerén < llatí offerénda < offerre = presentar < (ob- = davant, etc) + (ferre = portar)
De la mateixa paraula llatina: Còrnic: oferenn (= missa) bretó: oferenn (= missa), irlandès aifreann (= missa)

offeryn, offerynnau [o FE rin, o fe RØ ne] (m) instrument

offeryniaeth, offeryniaethau [o fe RIN yeth, o fe rin YEI the] (f) orquestració, instrumentació

offerynnol [o fe RØ nol] (adj) instrumental

offerynnu [o fe RØ ni] (v) instrumentalitzar

offerynnydd, offerynwyr [o fe RØ nidh, o fe RØN wir] (m) instrumentalista

offis, offisus / offisau [O fis, o FI sis / o FI se] (f) (col·loquial) oficina. Forma estàndard: swyddfa [SUIDH va]

offrwm [o -frum] substantiu masculí
PLURAL offrymau [o-frø-me]
1 ofrena, sacrifici d'un animal per un déu
Lefiticus 7:18 Ac os bwyteir dim o gig offrwm ei ebyrth hedd ef o fewn y trydydd dydd, ni byddir bodlon i’r hwn a’i hoffrymo ef, ac nis cyfrifir iddo, ffieiddbeth fydd; a’r dyn a fwyty ohono, a ddwg ei anwiredd.ñ
Leviticus 7:18 ·····
2 diners donats al final d'una missa pels fons d'una església
3 Gal·les del Nord-oest offrwm y clochydd ("(l') ofrena (de)l sagristà") or offrwm pen pâl ("ofrenda (de) punt (de) pala") propina donada a un sagristà després d'un enterrament - posada sobre el tall de la pala que el sagristà té horizontalment als mans quan la gent s'en va després de l'enterrament
4 Foel Offrwm SH7420 muntanya de la comarca de Meirionnydd (comarca de Gwynedd) "puig (de l') ofrena"
ETIMOLOGIA: offrwm < offrwng < anglès antic ofrung (= ofrenda). El canvi ng > m es veu també al topònim Y Trallwm (forma local) < Y Trallwng (forma estàndard)

ofn, ofnau [O von, OV ne] (m) por

- mae ofn arna i [mai O von ar nai] (frase) tinc por

- ofni [OV ni] (v) tenir por de

- ofnus [OV nis] (adj) porruc

ofnadwy [ov NA dui] (adj) terrrible

1 og, ogiau / ogau [OOG, OG ye / O ge] (f) (eina per esterrosar i anivellar la terra)

2 -og [OG] (sufix) 1 sufix adjectival (gwyntog [GWØN tog]= ventós) 2 sufix nominal (resulta de l'ús nominal del sufix adjectival) (marchog [MAR khog] = cavaller)

ogla [O gla] (m) olor (Nord-oest)

ogof, ogofau [O gov, o GO ve] (f) cova

Ogwen [O-gwen] (f)
1 riu del nord-oest
2 Minogwen / Min Ogwen nom de carrer de Bangor (“(el) marge (del riu) Ogwen”)

oherwydd [o HE ruidh] (conj) per què

ohon [o hon] (prep) radical de la forma conjugada de la preposició "o"

o hyn allan [ oo hin a-lhan ] adv
1 a partir d'ara
-"Shwd ych chi'n hoffi gwaith fferm?"
-"Yn iawn."
-"Felly, ffermio byddwch chi o hyn allan?"
-“Com t’agrada la feina del camp?”
-“Està bé.”
-“Llavorens d’aquí endavant fareu de pagès?”
ETIMOLOGIA: (o = de) + (hyn aquest (temps)) + (allan = fora)

o hyn ymláen [ oo hin øm- lain ] adv
1 a partir d'ara, d'aquí endavant
ETIMOLOGIA: (o = de) + (hyn aquest (temps)) + (ymláen = endavant)

-oi- [ - ]
1 diphthong = vowel [o] and semi-consonant [i]
(1) en manlleus
boi (= noi) < anglès “boy”
(2) paraules amb una –o final i l’afegiment del sufix -i
ffo (= fuga), ffoi (= fugir)
llo (= vedell), lloi (= vedells)
(3) contraction of o + i with loss of medial dd
rhoi (= to give) < rho|i < rhoddi
Normalment en manlleus
boi (= boy)

2 A Gal·les del Sud, el diftong “au” [âi] en monosíl·Labes i “eu” [ei] a la síl·Laba penúltima són col·loquialment “ou” [oi]. En representar aquestes pronunciacions sudenques “oi” s’escriu sovint enlloc de “ou” (tots dos es diuen [oi])
haul (= sol) > houl / hoil (i com que sobretot al sud-est es perd la ‘h’, ’oul / ’oil)
clau (= ràpid) > clou / cloi
beudy (= establa) > boudy / boidy
neuadd (= sala) > nouadd / noiadd
3 A Gal·les del Sud, el diftong “oe” [oi] s’escriu de vegades en escrits dialectals com a “oi” [oi].
coesau (= cames) > coise, coisa

oifad [OI vad] (v) (Sud-est) nedar; = nofio [NOV yo]

-ol [ol] (sufix) sufix adjectival

ôl, olion / olau [OOL, OL yon / O le] (m) 1 marca 2 rastre

olaf, ola' [O la] (adj) final

o lam i lam [ oo lam ii lam ] adv
1 cynyddu o lam i lam augmentar a passos de gegant
ETIMOLOGIA: (o = de) + mutació suau + (llam = salt) + (i = a) + mutació suau + (llam = salt)

olew, olewau / olewon [O leu, o LEU e / o LEU on] (m) oli

olew olewydd [o leu o LEU idh] (m) oli d'olives

ôl-gerbyd [ ool- ger -bid] substantiu masculí
PLURAL ôl-gerbydau [ ool-ger-bø-de]
1 (camió) trailer (part posterior que es remolca)
Nid oedd brêcs yr ôl-gerbyd yn gweithio
no funcionaven els frens del trailer
ETIMOLOGIA: (ôl = rere) + mutació suau + (cerbyd = vehicle)

olrhain [Ol rhen] (v) seguir el rastre de

Olwen [OL wen] (f) 1 nom de dona 2 vegeu: Culhwch ac Olwen [KIL hukh ag OL wen]

++olwg [ô -lug] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de golwg (qv) = vista
2 en paraules compostes, ocurreix en noms de cases o carrers

(a) Tafolwg carrer de Treharris (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules independents “Taf Olwg”) (= vista del riu Taf)

(b) Gartholwg
(1) poble aprop de la muntanya de Y Garth (= vista de la muntanya anomenada Y Garth) . Nom anglès: Church Village.
(2) carrer de Pen-tyrch (però amb grafia errònia, com si fós dues paraules independents “Garth Olwg”)
(3) en altres pobles aprop de Y Garth, els noms de carrers amb aquest sentit són en anglès - ‘Garth View’ – (a) al poble de Gartholwg, (b) al poble de Nantgarw, (c) a la ciutat de Llantrisant

(c) Morolwg nom de casa (= lloc amb una vista del mar)

olwyn, olwynion [OL win, ol WØN yon] (f) roda

olwyn dân, olwynion tân [ol win DAAN, ol WØN yon TAAN] (f) roda caterina

olwyn ddwr, olwynion dwr [ol win DHUUR, ol WØN yon DUUR] (f) roda hidráulica

olwyn Gatrin, olwynion Catrin [ol win GA trin, ol WØN yon KA trin]) roda caterina

olynol [o-lø-nol] adjectiu
1 consecutiu, successiu
am y ddegfed flwyddyn yn olynol per deu anys seguits
ETIMOLOGIA: ôl yn ôl (adverbi) 'pas en pas'; com que hi ha molts adjectius amb el sufix -ol (per exemple, cyfrif = compte, cyfrifol = reponsable) a la llarga es pensava que era també un adjectiu d'aquesta classe, com si fos (*olyn) + (-ol)

omled, omledau [OM led, om LE de] (m) truita (d'ous)

omled caws [om led KAUS] (m) truita de formatge

omled madarch [o led MA darkh] (m) truita de bolets

omled plaen [om led PLAIN] (m) truita només d'ous

ond [OND] (conj)

1 però

2 ond i si
Bydda i’n ddedwydd ond i mi gael digon o arian

Estaré content si passa que rebi prou diners

ond oes [OND ois] (frase) = onid oes

ongl, onglau [O ngol, O ngle] (f) angle

oni [O ni] (conj) sinó

1 onid [O nid] (conj) si no (form col·loquial: ond)

2 onid
1 (obsolet); (Bíblia) (amb números) menys
Genesis 17:1 a phan oedd Abram onid un mlwydd cant, yr ymddangosodd yr Arglwydd i Abram ("menys un any cent", un any menys de cent)
Genesi 17:1 quan Abram tenia noranta-nou anys, Jahveh s'aparegué a Abram

3 onid [ ô- nid ]
1 “si no (és)” (cap de frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui el verb es posa primer, per èmfasi), if (it is)
onid Gwyn a ddaw gyntaf si no és el GWYN que vé primer
El gal.lès col.loquial però té os nad
Os nad Gwyn ’ddaw gyntaf si vé GWYN primer
NOTA: Les formes afirmatives són (nord) os mai, (sud) os taw, os ta’, i en gal.lès literari senzillament os
(nord) os mai Gwyn ’ddaw gyntaf si és el Gwyn que vé primer
(sud) os taw Gwyn ’ddaw gyntaf si és el Gwyn que vé primer
(Gal.lès literari) os Gwyn a ddaw gyntaf,

-onid do? [O nid DOO] (frase) no és cert? (després de verb en el preterit) (forma col·loquial: yn do)

onid e?
[o ni DE] (frase)
1 no és cert? (després de frase complement-verb) (forme acol·loquial - onte fe)
NOTA: sud-oest onte fe, sud-est ynta fa, nord-est yn te, yn de

onid oes [O nid OIS] (frase) no és cert (que n'hi ha)? (formas col·loquial: on’d oes)

onnen, onn / ynn [O nen, ON / IN] (f) om

onte fe? [on te VEE] (frase) = onid e

oo
1 Fem servir en aquest dccionari la vocal double per representar la simplificació (majoritàriament amb monosíl·labes, i normalment al sud de Gal·les) del diftong “oe” [ôi] > [oo] Per exemple, coed (= bosc) > cood
La forma usual d’indicar-ho és o amb circumflex (côd) o (que és la manera recomenada avui en dia) amb apòstrof (co’d).
L’utilització de “aa” però porta avantatges
(1) és evident de seguida que la vocal és llarga
(2) puix que una vocal doble no s’usa en gal·lès, és evident de seguida que es tracta d’un dialectalisme
Els desavantages de “a’” són
(1) no és evident de seguida que la vocal és llarga
po’n [maan] < poen = dolor
(2) a causa d’omissions de síl·labes i contraccions en gal·lès popular, l’apòstrof és massa utilitzat.
Els desavantages de ô’” són
(1) no és evident de seguida que la paraula és una forma local
Formes locals: côs (coes = cama), ôr (oer = fred), môl (moel = calb)
Formes estàndards: dôl = prat, tôn = melodia, bôn = base.
Vegeu també “aa”

oodh [OODH] (v) = oedd

ópera, operâu [O pe ra, o per RAI] (f) òpera

oraensh, oraenshus [O rainsh, o RAIN shis] (m) taronja (Nord)

o'r braidd [ or braidh ] adv
1 a penes, amb prou feines
o’r braidd daw e bellach és poc probable ara que vingui
o'r braidd yr oeddwn yn disgwyl i Gymro Cymraeg o Arfon gefnogi mewnlifiad y Saeson i’r Fro Gymraeg
No hauria esperat que un gal·lès de parla gal.lesa d’Arfon recolzés el flux d’anglesos a la zona gal.lesoparlant (de Gal.les)
ETIMOLOGIA: (o’r = del) + (braidd = gairebé)

ordor, ordors [OR dor, OR dors] (f) (col·loquial) comanda

ordro [OR dro] (f) (col·loquial) demanar, encarregar

oren, orennau [O ren, o RE ne] (f) taronja (estàndard); cf orenshyn; oraensh

orenshyn, orenshus [o REN shin, o REN shis] (m) taronja (Sud)

organ, organau [OR gan, or GA ne] (f) organ

organydd, organwyr [or GA nidh, or GAN wir] (m) organista

orgasm [OR ga søm] (m) orgasme

orgasmig [or GA smig] (adj) orgàsmic

orgraff, orgraffau [OR graf, or GRA fe] (f) ortografia

orgraffiadur, orgraffiaduron [or gra fi A dir, or graf ya DI ron] (m) llibre d'ortografia

orgraffyddol [or gra FØ dhol] (adj) ortogràfic

oriau [OR ye] (pl) vegeu: awr [AUR]

oriel, orielau [OR yel, or YE le] (f) galeria

orji, orjis [OR ji, OR jis] (f) orgia; literari: cywestach

o'r radd flaenaf [ oor raadh vlei -na]
1 o’r radd flaenaf capdavanter
cantorion ifanc o'r radd flaenaf o bedwar ban byd
Cantants joves del nivell més alt d’arreu del món
ETIMOLOGIA: (o’r = del) + mutació suau + (gradd = grau) + mutació suau + (blaenaf = capdavanter, forma superlativa de blaen = (el) davant)

Orsedd, yr [ør OR sedh] (f) = vegeu: Gorsedd y Beirdd

o'r tu ôl i [oor tii ool ] adv
1 del darrere
ymosod o’r tu ôl atacar del darrere
oodd hi ddim wedi ’nabod i o'r tu ôl no m’havia conegut del darrere
ETIMOLOGIA: (o’r = del) + (tu = costat) + (ôl = rere)

os [OS] (conj) si

os byth [os bith ] conjuncció
1 (os byth + berf, os byth y + berf) mai que
Os byth y gofynniff i ti Mai que et pregunti
Os byth bydd angen atgyweirio cyfrifiadur, gewch wasanaeth effeithlon gan ein staff
Si mai necessiteu reparar un ordinador, tindreu un servei eficaç de la nostra plantilla

ETIMOLOGIA: os = if, byth = ever)

os gwelwch yn dda [os GWE lukh øn DHAA] (frase) si us plau

os mai [ os mai ]
1 “si (és)” (cap de frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui el verb es posa primer, per èmfasi), if (it is)
os mai Gwyn ‘ddaw gyntaf si és el GWYN que vé primer
El gal.lès literari però té senzillament os
Os Gwyn a ddaw gyntaf si vé GWYN primer
NOTA: A Gal.les del Sud, és os taw o os ta’. Col.loquialment, la forma negativa de os mai / os taw / os ta’ és os nad (Tant al nord com al sud), que en gal·lès literari és onid
Os taw Gwyn ’ddaw gyntaf
Os ta’ Gwyn ’ddaw gyntaf
Os nad Gwyn ’ddaw gyntaf (col.loquial, nord i sud) si no és el Gwyn que vé primer
Onid Gwyn a ddaw gyntaf (Gal.les literari) si no és el Gwyn que vé primer

os nad [ os naad ]
1 “si no (és)” (cap de frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui el verb es posa primer, per èmfasi), if (it is)
os nad Gwyn ‘ddaw gyntaf si no és el GWYN que vé primer
El gal.lès literari però té onid
Onid Gwyn a ddaw gyntaf si vé GWYN primer
NOTA: En gal·lès literari és onid
Onid Gwyn ’ddaw gyntaf (col.loquial, nord i sud) si no és el Gwyn que vé primer
Les formes afirmatives són (nord) os mai, (sud) os taw, os ta’, i en gal.lès literari senzillament os
(col.loquial, nord i sud) os nad Gwyn ’ddaw gyntaf si és el Gwyn que vé primer
(Gal.lès literari) onid Gwyn a ddaw gyntaf,

os nad oes gwahaniaeth gennych chi [ os naad ois gwa-han-yeth ge-ni khii ]
1 si no us fa res
ETIMOLOGIA: “si no hi ha diferència amb vos” (os = si) + (nad = no) + (oes = és, hi ha) + (gwahaniaeth = diferència) + (gennych chi = amb vos)

osgói [o SKOI] (v) evitar

os taw [ os tau ]
1 “si (és)” (cap de frase ‘anormal’, és a dir, que un element que no sigui el verb es posa primer, per èmfasi), if (it is)
os taw Gwyn ‘ddaw gyntaf si és el GWYN que vé primer
El gal.lès literari però té senzillament os
Os Gwyn a ddaw gyntaf si vé GWYN primer
NOTA: També os ta’. A Gal.les del Nord, és os mai. Col.loquialment, la forma negativa de os mai / os taw / os ta’ és os nad (Tant al nord com al sud), que en gal·lès literari és onid
Os mai Gwyn ’ddaw gyntaf
Os nad Gwyn ’ddaw gyntaf (col.loquial, nord i sud) si no és el Gwyn que vé primer
Onid Gwyn a ddaw gyntaf (Gal.les literari) si no és el Gwyn que vé primer

-ota [o-ta] sufix
1 terminació verbal en verbs formats d’un substantiu plural amb el sufix -od i el sufix verbal -ha (-od + -ha = -ota)
(a) chwilen (= escarabat), chwilod (= escarabats), chwilota (= buscar; verb usat originalment per descriure una gallina o altres ocells buscant insectes)
(b) malwoden / malwen (= cargol, llimac), malwod (= cargols, llimacs), malwota (= recollir cargols, llimacs)
(c) pysg (forma singular obsoleta = peix), pysgod (= peixos), pysgota (= pescar)
(d) merlyn (= poni), merlod (= ponis), merlota (= anar amb poni)

ou
1 diftong: vowel [o] + semi-consonant [i]

2 A Gal·les del Sud, el diftong “au” [âi] en monosíl·labes i “eu” [ei] a la síl·laba penúltima són col·loquialment “ou” [oi]. En representar aquestes pronunciacions sudenques s’escriu “oi” sovint enlloc de “ou” (tots dos es diuen [oi]), i en topònims de vegades s’escriu “oy”
boudy / “boidy” < beudy (= establa)
clou / “cloi” < clau (= ràpid) Dere’n glou! (= Vine ràpid!)
cou / “coi” < cau (= buit, enfonsat; tancat)
counant < ceunant (= gorja) (= cau buit + nant vall)
Counant (a mapes anglesos “Coynant”) granja 6km ssw de Llanboudy SN2123 (comarca de Caerfyrddin)
Cwm-ynys-gou (a mapes anglesos “Cwmynyscoy”) < Cwm-ynys-gau (la vall del prat tancat) (poble de la comarca Torfaen)
dou / “doi” < dau (= dos)
houl / “hoil” < haul (= sol) (al sud-est, ’oul)
nouadd / “noiadd” / “noyadd” < neuadd (= sala)
Pendoulan (als mapes anglesos “Pendoylan”) < Pendoulwn < Pendeulwyn, = pen y ddeulwyn, pen y ddau lwyn (el cantó dels dos bosquets) (poble de la comarca de Bro Morgannwg)
Trefreuan (als mapes anglesos “Trefroyan”) < Trefreuan
3 sovint en manlleus correspon a l’anglès modern [au]
Anglès counter [kaun-tørr] > gal·lès cownter [koun-ter] (taulell)
Anglès trousers [trau-zørrz] > gal·lès trowsus [trou-sis] (pantalons)
Anglès round [raund] > gal·lès rownd [round] (rodó; al voltant)

o un i un [o iin i iin] adverbial
1 d'un en un
Ym mhen ychydig wythnosau fe gafodd Dewi allan fod y cynion yn diflanu o un i un
Després d'unes setmanes Dewi es va adonar que els enformadors desapereixien d'un en un
ETIMOLOGIA: (o = de) + (un = un, una) + (i = a) + (un = un, una)

Owain [O wen] (m) nom (mascle) = Eugeni; la forma històrica és Owain; aquesta forma s'ha fet servir als segles 19, 20. L'ortografia dialectal Owen és la forma més corrent

Owain [O wain / O wen] (m) 1 nom d'home 2 vegeu: Mabinogi [ma bi NO gi]

Owain Glyn Dwr [O wen glin DUUR] (m) Owain (de) la vall de Dyfrdwy; lluitador pels drets nacionals del poble gal.lès c1400 (de Glyndyfrdwy, el nom de la seva casa pairal, "vall (del riu) Dyfrdwy. El segon element és una reducció inusual de 'Dyfrdwy')

o wawr hyd fachlud [ oo waur hiid vakh-lid ] adverbi
1 de sol a sol, del matí al vespre
ETIMOLOGIA: “d’aurora fins posta de sol” (o = de) + mutació suau + (gwawr = alba, aurora) + mutació suau + (machlud = posta de sol)

Owen [O wen] (m) nom d'home; Eugeni. També: Owain

Owenna [o WE ne] (f) nom de dona (Owen + -a)

owns, ownsus [OUNS, OUN sis] (f) unça (28,35 gr)

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

1195 Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i probablament mig milió més fora de Gal·les
·····

·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CATALUNYA-CYMRU