http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_h_1193c.htm
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
h
1 Pèrdua d’una h inicial d’una paraula que és un segon element en un
paraula composta
(a) harn:
llwy (= cullera) + harn (= forma sudenca de haearn = ferro) > llwy-harn
> llwyarn (Gal.les del Sud) (= paleta - és a dir, l’eina)
(b) hob:
hanner (= mig) + (hob = porc) > hanér-hob
> hanerob (= carn del costat d’un porc)
(c) hir: corn
(= banya) + hir (= llarg)
> córn-hir > cornir
(de banyes llargues)
(d) hyn: wedi (= després) + hyn (= això)
> wedyn (= després d’això)
1
Hi ha examples en gal·lès de una h inicial inorgànica (és a dir, una h que no
era part originalment de la paraula però que ha aparegut més tard a la seva història)
..1/ ar ugain > ar hugain als números 21-29 tri ar hugain 23 ("tri sobre
vint")
..2/ efo (Gal·les del Nord = amb)
> hefo
..3/ erwydd (paraula del britànic,
amb elements que equivalen a ar =
davant, gwydd- = veure) > o erwydd > o herwydd (= a causa de)
..4/ hardd és probablament en el seu
origen una forma de ardd (= alt)
..5/ ogi > hogi esmolar (un ganivet),
..6/ un (= un) > (eich) hun (= (vos) mateix)
..7/ unan (= un, + sufix diminutiu -an) > (eich) hunan (= (vos) mateix) (8) uwdffon > wtffon >
hwtffon (“bastó de civada bullida”)
cullera de civada bullida, per remanar-la quan es prepara
ha
[ha]
1 (obsolet) exclamació - per cridar
l'atenció
Sant Ioan 8:10 A'r Iesu wedi ymunioni,
ac heb weled neb ond y wraig, a ddywedodd wrthi, Ha wraig, pa le y mae dy
gyhuddwyr di?
Llavors, alçant-se, li digué. Dona, on són? Ningú no t'ha condemnat?
ha
[haa] substantiu masculí
Gal·les del Nord
1 estiu; Vegeu: haf
NOTA: al nord de Gal·les és frqüent la pèrdua d'una -f [v] final en
monosíl·labes - gof (= ferrer) > go, cryf (= fort) > cry, pryf (= animal, insecte) > pry
haca [ha
-ka] substantiu femení
1 haka = ball de guerra dels maoris
2 haka = mena de ball de guerra que fan els jugadors de rugby de Nova Zelanda
abans d'un pariti
ETIMOLOGIA: gal·lès < anglès < maori
hacsen
[hak -sen] substantiu femení
PLURAL hacs
[haks]
1 (comarca de Ceredigion) puta
ETIMOLOGIA: (hacs = prostitutes)
< anglès hackes = prostitutes;
adicció del sufix singulatiu femení -en
had, hadau [HAAD, HA de] substantiu
masculí
1 llavor
had adar [haad A dar] substantiu
masculí
1 escaiola (llavors per a ocells)
haddef [
hâ -dhev] substantiu masculí
1 (obsolet) llar, casa
2 Haddef” nom de casa de Ffordd
Llanberis, Caernarfon (comarca de Gwynedd)
(a la llista de socis a “The Transactions of
the Honourable Society of Cymmrodorion” 1961 / Part 1)
ETIMOLOGIA: Una variant de addef (=
llar, casa.) La h inicial podria ser
..a/ de l’ús de la paraula en una frase com “yn ei haddef” (“a la seva llar
(d’ella)”),
..b/ una h incial que es veu davant
de la primera síl.laba accentuada d’algunes paraules (hun, hunan = (jo)
mateix; un ar hugain “ú sobre vint”;
..c/ del prefix intensifcador hy- (hy-addef > h’addef) – hi ha un exemple en irlandès antic d’una forma amb so- inicial que correspon al gal.lès hy-.
Irlandès modern té adhbha (= llar,
casa; una paraula literària). La forma en irlandès antic seria en irlandès
modern soadhbha
hadlif
[had-liv] substantiu masculí
1 gonorrea
ETIMOLOGIA: (had = llavors) +
mutació suau + (llif = fluxe)
(had = seed, semen) + soft mutation
+ (llif = flux, flow)
hadlifol
[had-lî-vol] adjectiu
1 gonorreal
ETIMOLOGIA: (hadlif = gonorrea) + (-ol sufix)
(hadlif = gonorrea) + (-ol suffix)
hadu [ ha
-di] verb
1 (verb sense objecte) granar
2 (verb amb objecte) (terra) sembrar de
ETIMOLOGIA: (had = llavors) + (-u sufix per formar verbs)
Bretó: hadañ
hadyd
[ha -did] substantiu masculí
Gal·les del Nord
1 blat / ordi / civada de sembrar
2 hadyd tatws = patates per sembrar
ETIMOLOGIA: (had = llavors) + (yd = cereal)
hadysol [
had- ø -sol] adj
1 que menja llavors
ETIMOLOGIA: (had = llavors) + (-ysol = que menja); (ys- arrel de ysu = consumir) + (-ol
sufix per formar adjectius)
hadysor [
had- ø -sor] substantiu masculí
PLURAL hadysorion
[ had-ø-sor-yon]
1 ocell que menja llavors
ETIMOLOGIA: (had = llavors) + (-ysor = animal que menja); (ys- arrel de ysu = consumir) + (-or
sufix per indicar un agent; del llatí -ârius,
en manlleus del llatí (canghellor (=
canceller) < cancellârius;
després fet servir com a sufix amb paraules nadius – telynor = arpista )
haearn [HEI arn] substantiu masculí
1 ferro
2 haearnwerthwr
ferreter (“ferro-vendedor”)
3 hen heyrn ferralla
prynwr hen heyrn ferroveller
haearnaidd
[hei AR nedh] adj
1 de ferro
bod ewyllys haearnaidd
gan (rywun) tenir
voluntat de fërro
haeddiant [ heidh
-yant] substantiu masculí
PLURAL haeddiannau [ hei-dhi-a-ne]
1 mereixements
cael eich haeddiant = tenir el que hom mereix
2 mèrit, reconeixement
rhoi ei ddyledus barch a haeddiant i tenir el respecte i reconeixement
que hom mereix
hael [HAIL] (adjectiu)
1 generós
2 hael
hyd at fai excessivament generós
haelioni [hei li O ni] substantiu
masculí
1 generositat
haelionus [hei li O
1 caritatiu
haenellu [
hei- nê -lhi] verb
1 plaquejar (un metall)
gya
ETIMOLOGIA: (haenell = capa de
metall) (-u sufix per formar
verbs)
haf, hafau [HAAV, HA ve] substantiu
masculí
1 estiu
2 Cae-haf cae’r haf = el camp de l’estiu
nom de carrer de Pentrecátheral (comarca de Y Fflint)
3 heulsaf yr haf solstici d’estiu
Haf [HAAV] substantiu femení
1 nom (dona)
Hafan-deg [ ha-van deeg
]
1 nom de casa
2 nom de carrer de
Aber-dâr (comarca de Rhondda Cynon Taf) (“Hafan Deg”)
Blaendulais (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“Hafan Deg”)
Coed-poeth (comarca de Wrecsam) (“Hafan Deg”)
Llanfair Caereinion (comarca de Powys) (“Hafandeg”)
Llanarthnau, Carmarthen (comarca de Caerfyrddin) (“Hafan Deg”)
Llan-sain-siôr (comarca de Conwy) (“Hafan Deg”)
Maes-teg (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (“Hafan Deg”)
Pen-coed (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (“Hafan Deg”)
Tanygrisiau (comarca de Gwynedd) (“Hafan Deg”)
Treffynnon (comarca de Y Fflint) (“Hafan Deg”)
Treuddyn, Yr Wyddgrug (comarca deY Fflint) (“Hafan Deg”)
Yr Wyddgrug (comarca de Y Fflint) (“Hafan Deg”)
ETIMOLOGIA: (“refugi / port bonic”) (hafan
= refugi) + mutació suau + (teg =
bonic)
Hafannedd
[hav-a-nedh] substantiu femení
1 nom de casa "casa d'estiu"
ETIMOLOGIA: (haf = estiu) + (annedd = residència)
haf bach Mihangel [haav baakh mi HA
ngel] substantiu masculí
1 estiuet de Sant Martí ("estiuet de Sant Miquel" perquè és un
periode de bonança al voltant del dia de Sant Miquel (29 setembre))
Hafesb [ ha
-vesp] substantiu femení
1 Afon Hafesb = SJ1109 riu de
Maldwyn (Powys). Vegeu també Aberhafesb
SH0792
2 Bedo Hafesb (fl. 1567-85) poeta de
Maldwyn (Powys).
3 SH9337 Nant Hafesb = riera de la
comarca de Gwynedd (districte de Meirionnydd)
Bro Hafesb nom de carrer del poble
de Llandderfel (“districte del rierol Hafesb”)
Dewi Havhesp pesudònim d’un poeta de
versos “englyn” (David Roberts, 1831-1884) de Llanfor, Y Bala, que va adoptar
el nom d’un rierol d’a prop de casa seva. La grafia Havhesp es basa en Hafesp
– amb ‘p’ errònia en comptes de ‘b’, un grafia usada als anys 1800; a més, i ha
una reformació de la paraula per indicar la seva etimologia (per que de fet és
“haf + hesb”, “estiu + sec”), i l’ús de la “v” en comptes de la “f”, que va ser
una reforma ortogràfica promulguda i adoptada per alguns escriptors als anys
1800.
ETIMOLOGIA: “sec a l’estiu”; gal.lès Hafesb,
forma feminina de hafysb < haf-hysb, ‘sec a l’estiu’, (haf = estiu) + (hysb = sec)
hafod, hafodydd [HA vod, ha VO didh]
substantiu femení
1 refugi de pastor a la muntanya ("haf = estiu, bod = casa")
Hafod-decaf [ hâ-vod de-ka(v) ]
1 Nom de carrer (“Hafod Decaf”) a Y Pil (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
Originalment el nom d’una granja estival (“Hafod-deca”, sense la [v] final)
(Vegeu “HAFOD and HAFOTY in Welsh Place-names” / Melville Richards)
ETIMOLOGIA: “yr hafod decaf” (“(la) granja estival més bonica”)
(yr article definit) + (hafod = granja estival) + mutació suau
+ (tecaf = el més bonic, forma
superlativa de teg = bonic)
Però aquesta és l’etapa final d’una transformació estranya a través dels
segles; la forma original era Hafodwgan
“hafod Wgan” (“(la) granja estival (de) Gwgan”)
(hafod = granja estival ) + mutació
suau + (Gwgan nom d’home)
Hafodwgan > Hafodyga (pèrdua inusual de la [n] final, canvi inusual de la vocal
tònica [u] > [y]
> *Hafodyca (al sud-est, [g] al
principi d’una síl.laba final es fa muda [k]
> Hafod-deca element sense sentit
dyca canviat per donar deca (= el més bonic)
> Hafod-decaf (a la llengua
literària la forma superlativa té [v] final, perduda a nivell col.loquial. Aquí
es va ‘restaurar’ aquesta “f”)
Hafod-oer [ hâ-vod oir ]
1 (SH7615) Nom d’una granja de Y
Brithdir al sud-est de Dolgellau
ETIMOLOGIA: “yr hafod oer” ‘granja estival freda’
(yr article definit) + (hafod = granja estival) + (oer = fred)
(possiblement és ‘granja estival abandonada’ - en topònims, oer és possiblement és ‘desert,
abandonat’, com ‘cold’ amb aquest sentit en topònims d’Anglaterra).
De totes maneres, a prop, a 2km cap a l’oest hi ha (SH7824) Waun Oer (“prat de terra alta + freda”)
(Vegeu “HAFOD and HAFOTY in Welsh Place-names” / Melville Richards)
Hafodwenog [ hâ-vod- we -nog]
1 Vegeu: Hafodwynog
Hafodweunog [ hâ-vod- wei -nog]
1 Vegeu: Hafodwynog
Hafodwnnog [ hâ-vod- u -nog]
1 Vegeu: Hafodwynog
Hafodwynog [
hâ-vod- ui -nog]
1 En topònims: “granja estival (de la terra alta) abundant en xais”
(Aquest element de vegades es veu canviat a -wenog / weunog / -wnnog)
..a/ Abersychan (comarca de Torfaen)
..b/ Caeo (comarca de Caeryrddin)
..c/ Castell-nedd
..d/ Llandysiliogogo (comarca de Ceredigion)
..e/ Llan-giwg (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
..f/ Llansanffráid (SN5167) (comarca
de Ceredigon)
..g/ Lledrod (comarca de Ceredigion)
..h/ Melinau (comarca de Penfro)
..i/ Tre-lech (comarca de Caeryrddin)
..j/ Uwchygarreg (districte de Maldwyn, a la comarca de Powys)
(De “HAFOD and HAFOTY in Welsh Place-names” / Melville Richards)
ETIMOLOGIA: (hafod = casa d’estueig
de pastors ) + ( wynog abundant en
xais)
Hafren [HAV
ren] substantiu femení
1 riu del Sud
Hafwen [HAV wen] substantiu femení
1 nom (dona) (haf = estiu + -wen, sufix de noms femenins)
hagr [HA gar] (adjectiu)
1 lleig
2 Llawer hagr hygar fydd Nom n’hi ha prou amb la bellesa externa
(“(és) molta persona lletja (que-és) amable que-serà”)
(hy- = prefix intensificador) +
mutació suau + (car < caru = amar)
haid, heidiau [HAID, HEID ye]
substantiu femení
1 eixam
2 ramat
3 haid o blant [haid o BLANT] un
mosquer de nens
4 heidio [HEID yo] (verb)
eixamenar-se
5 dod yn un haid venir a
munts
haidd [HAIDH] (npl)
1 ordi (plural de heiddyn)
Halchdyn
[ halkh -din] f
1 (SJ4143) localitat de la comarca de Wrecsam;
nom anglès: Halghton
2 una parròquia d'aquest indret
Població: (1961) 289; proporció de gal.lesoparlants: (1961) 0.3%
ETIMOLOGIA: el nom gal·lès és una adaptació del nom anglès, conservant la
pronunciació antiga anglès amb [gh] que s’ha perdut a la pronunciació anglesa
actual
halen [HA len] substantiu masculí
1 sal
2 bod
fel penwaig mewn halen
(Cyfoeth o Sir Gâr = “riquesa del comtat de Caerfyrddin” / H. Meurig Evans /
Llafar Gwlad 55, Gwanwyn 1997)
(of many people in a confined space) (“be like herring in salt”) estar estrets
com arengades
halio [HA lio] (verb)
1 remolcar
halio ymáith remolcar, treure
Mae’r frigâd dân wedi halio ei gar
ymáith
Els bombers van treure el seu cotxe
rhaff halio cable de remolc
2 masturbar, masturbar-se
hallt [HALHT] (verb)
1 salat
halog [hâ
-log] adj
1 pol.luit, contaminat, embrutat
Er nad yw dy wehelyth yn byw mewn halog fyd (Twynog:
Cyfrol Goffa y diweddar T. Twynog Jeffreys, Rhymni. Dan Olygiaeth Dyfed.)
Encara que la teva família viu en un món corrupte
1912 / tudalen 49)
2 brut, enfangat
3 topònims
..1/ Rhydhalog (= rhyd halog, “gual fangós”) granja
..2/ Rhytalog (= rhyd halog, “gual fangós”) Llanarmon yn Iâl SJ1956
(comarca de Dinbych)
..3/ Rhytalog (= rhyd halog, “gual fangós”) SJ 2355 1 km al nord-oest de
Wrecsam
..4/ Plwca Halog (“parcel·la de terra fangosa”) nom de camp, Caer-dydd
..5/ Beilihalog (amb grafia mig-anglesa “Bailyhalog”, nom d’una església
congregacionalista de Gwenddwr, comarca de Powys)
En topònims, després d’una
paraula amb -d final, de vegades hi
ha una tendència de interpretar el nom com si es tractés d’un nom de pila Talog
..1/ Rhydtalog (“gual (d’en)
Talog”), una reformació de Rhytalog
> Rhydhalog (= gual brut )
(Rhydhalog SJ 2355 a Sir y Fflint, i un altre al sud-est de Gal.les)
..2/ Coedtalog (“bosc (d’en) Talog”),
una reformació de Coetalog < Coedhalog (= bosc brut) SH0510, al
districte de Maldwyn a la comarca de Powys
4 topònims: en alguns casos, ho substitueix ‘heulog’ (= assolellat) per donar
un nom un sentit més atractiu;
Dolheulog (“prat assolellat”), Aberaeron (comarca de Ceredigion)
Hafoteulog (< Hafotalog < hafod halog), Margam (comarca de
Castell-nedd ac Aberafan)
Moel Heulog, Llandderfel SH9837 (comarca de Gwynedd)
5 Y Fanhalog (comarca de Rhondda Cynon Taf)
..1/ apparentment: el lloc fangós (y = el) + mutació suau + (man
= lloc) + (halog)
..2/ De fet, fomes antigües indiquen que es tracta de Y Fanalog, forma
sudenca de Y Fanhadlog – lloc de ginestes (y = el) + mutació suau
+ (banhadlog = lloc de ginestes)
6 dihalog pur, imaculat
ETIMOLOGIA: (hâl = brutícia) + (-og sufix per formar adjectius)
halogwr, halogwyr [ha LO gur, ha LOG
wir] substantiu masculí
1 profanador
ham [HAM] substantiu masculí
1 pernil
hambwrdd, hambyrddau [HAM burdh, ham
BØR dhe] substantiu masculí
1 asefata
hamdden [HAM dhen] substantiu
masculí
1 esbarjo
Hanawt
[hâ-naut] substantiu femení
1 Hainault = província de Bèlgica. Pronunciació francesa (Éno)
hances boced, hancesi poced [hang
kes BO ked, hang ke si PO ked] substantiu femení
1 mocador (de butxaca)
hances, hancesi [HANG kes, hang KE
si] substantiu femení
1 mocador
hanerau [ha NE re] substantiu
masculí
1 plural de "hanner"
hanercen
[ha-ner-ken] substantiu femení
1 (comarca de Penfro) naneta
ETIMOLOGIA: haner- (forma de la
síl·laba penúltima de hanner = mig) +
(-cen = sufix diminutiu femení)
hanercof
(nerco) [ha NER ko (NER ko)] (adjectiu)
1 ximple
hanercyn
[ha-ner-kin] substantiu masculí
1 (comarca de Penfro) nan, nanet
ETIMOLOGIA: haner- (forma de la
síl·laba penúltima de hanner = mig)
+ (cyn = sufix diminutiu masculí)
hanereg
[ha-nê-reg] substantiu femení
PLURAL haneregau [ha-ne-rê-ge]
1 (obsolete) mig acre
Ocurreix en noms de camps, sovint amb la forma nereg (pèrdua del al primera síl·laba tònica, un fenòmen comú en
gal·lès)
Hanereg field name in Llan-daf (“The
Hannereg. A close in the city of Llandaff (1755)” segons John Hobson Mathews
(Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (compilada
1889-1911)
ETIMOLOGIA: gal.lès hanereg < hanner = mig) + (-eg = sufix nominal)
hanes, hanesion [HA nes, ha NES yon]
substantiu masculí
1 (Nord: m, Sud: f)1 història
2 conte
hanesydd, haneswyr [ha NE sidh, ha
NES wir] substantiu masculí
1 historiador
hanfodol [ha VO dol] (adjectiu)
1 essencial
hanner, hanerau [HA ner, ha NE re]
substantiu masculí
1 mig
hanner-crwn
[ha-ner-krun] adjectiu
1 semicurcular
ETIMOLOGIA: hanner (= mig) + crwn (= rodó, circular)
hanner ffordd
[ ha-ner fordh]
1 a mig camí
Capel Soar a saif heddiw ar seiliau ei
hen gartref Ty^’r Clwtwr - hanner ffordd i fyny’r bryn o groesffordd
Tonysguboriau i dref Llantrisant
L’Església de Soar és avui sobre els fonaments de la seva antiga llar Ty^’r
Clwtwr - a mig camí costa amunt de la cruïlla de Tonysguboriau cap ala ciutat
de Llantrisant
2 cwrdd a rhywun hanner ffordd
transigir amb algí, avenir-se amb algú (“trobar-se amb algú a mig camí”)
ETIMOLOGIA: “(la) meitat (de) (la) carretera” (hanner = mig) + (ffordd
= carretera)
hapchwarae
[hap-khwâ-re] verb
1 jugar, apostar
1 (substantiu masculí) apostar
ETIMOLOGIA: (hap = casualitat) + (chwarae = jugar)
hapchwaraewr
[hap-khwa-rei-ur] substantiu
masculí
PLURAL hapchwaraewyr
[hap-khwa-rei-wir]
1 jugador, un que fa apostes
ETIMOLOGIA: (hapchwarae-, arrel de hapchwarae = apostar) + (-wr sufix d’agent, ‘home’)
hapfasnachu
[hap-vas-nâ-khi] verb
1 especular
ETIMOLOGIA: (hap = casualitat) +
mutació suau + (masnachu =
comerciar)
hapfasnachwr
[hap-vas-nâ-khur] substantiu
masculí
PLURAL hapfasnachwyr
[hap-vas-nakh-wir]
1 especulador
ETIMOLOGIA: (hapfasnach-, arrel de hapfasnachu = especular) + (-wr sufix d’agent, ‘home’)
hapus [HA pis] (adjectiu)
1 content, feliç
hapusrwydd [ha PIS ruidh] substantiu
masculí
1 felicitat
hardd [HARDH] (adjectiu)
1 bonic
harddwych
[hardh -wikh] adjectiu
1 esplèndid
ETIMOLOGIA: (hardd = bonic ) +
mutació suau + (gwych = esplèndid)
harglwydd
[ har-glui-dh] substantiu masculí
1 forma d'arglwydd amb el prefix h
Timotheus-1 6:14 Gadw ohonot y gorchymyn
hyn yn ddifeius, yn ddiargyhoedd, hyd ymddangosiad ein Harlwydd Iesu Grist
Timothy-1 6:14 ...
NOTA: Aquest prefix es troba després de (1) ei = (el seu, la seva, els seus, les seves) (d'ella); (2) ein (= el nostre, els nostres, la
nostra, les nostres), ('n com a a'n = i el nostre, etc) (3) eu (= el seu, els seus, la seva, les
seves) (d'ells), ('u com a a'u = i el seu, etc) (4) 'm (= el meu, els meus, la meva, les
meves) (a'm = i el meu, etc)
harglwyddes
[har-glui-dhes] substantiu femení
1 forma d'arglwyddes amb el
prefix h.
Ysgol Ein Harglwyddes nom d'una escola de Bangor
(l') escola
(de) La Nostra Senyora
NOTA: Aquest prefix es troba després de (1) ei = (el seu, la seva, els seus, les seves) (d'ella); (2) ein (= el nostre, els nostres, la
nostra, les nostres), ('n - a'n = i el nostre, etc) (3) eu (= el seu, els seus, la seva, les
seves) (d'ells), ('u - a'u = i el seu, etc) (4) ('m (= el meu, els meus, la meva, les
meves) (a'm = i el meu, etc)
Harlech [HAR-lekh] substantiu femení
1 poble de nord-oest (Ffoto /
foto)º
Harri [HA ri] substantiu masculí
1 nom (mascle)
hau [HAI] (verb)
1 sembrar
haul - heulwen [HEIL wen]) sol
(claror sel sol)
haul, heuliau [HAIL, HEIL ye]
substantiu masculí
1 sol
haulwen = heulwen [HEIL wen]
Havhesp [ hav-esp
]
1 Una gràfia ideosincràtica del nom del rieol Hafesb (qv)
Dewi Havhesp pesudònim d’un poeta de
versos “englyn” (David Roberts, 1831-1884) de Llanfor, Y Bala, que va adoptar
el nom d’un rierol d’a prop de casa seva. La grafia Havhesp es basa en Hafesp
– amb ‘p’ errònia en comptes de ‘b’, un grafia usada als anys 1800; a més, i ha
una reformació de la paraula per indicar la seva etimologia (per que de fet és
“haf + hesb”, “estiu + sec”), i l’ús de la “v” en comptes de la “f”, que va ser
una reforma ortogràfica promulguda i adoptada per alguns escriptors als anys
1800.
hawdd [HAUDH] (adjectiu)
1 fàcil
2 un hawdd ei dwyllo
substantiu masculí
1, un hawdd ei thwyllo substantiu
femení
1 algú fàcil d’enganyar
hawdd
eich byd [ haudd øch biid
] adj
1 content
2 pròsper
ETIMOLOGIA: (hawdd = fàcil,
agradable) + (eich = el vostre) + (byd = món; condició)
hawddfyd
[ haudh -vid] substantiu masculí
1 comoditat, felicitat, prosperitat
Er iechyd, hawddfyd a hedd - er urddas,
Er harddwch a mawredd,
Daw awr rhaid mynd i orwedd,
O dwrw byd i ddyfnder bedd
(tudalen 67 Englynion Beddau Dyffryn Ogwen, J Elwyn Hughes 1979)
Tot i salut, comoditat, i pau – tot i dignitat,
Tot i bellesa i grandesa
Vé l’hora de’estirar-se
Del soroll del món a la profunditat de la tomba
Heb faich na gofid o un fath i rwystro
eu hawddfyd
Sense càrrega o preoccupació de qualsevol tipus per impedir la seva felicitat
2 bod mewn hawddfyd viure en
còmodament
ETIMOLOGIA: (hawdd = fàcil;
agradable) + mutació suau + (byd =
món; condició)
hawddgar
[haudh -gar] adjectiu
1 afable
2 agradable
Salmau 84.1 I’r Pencerdd ar Gittith,
Salm meibion Cora. Mor hawddgar yw dy bebyll di, O Arglwydd y lluoedd!
Psalm 84:1 .....
3 bonic
Caniad Solomon 1.5 Du ydwyf fi, ond
hawddgar, merched Jrerwsalem, fel pebyll Cedar, fel llenni Solomon
Song-of-Solomon 1:5 .....
Brynhawddgar (“tiró agradable”) nom
de carrer de Clydach, comarca d’Abertawe
ETIMOLOGIA: (hawdd = fàcil,
agradable) + (-gar sufix adjectival)
hawddgarwch
[haudh-gâ-rukh] substantiu
masculí
1 afabilitat
ETIMOLOGIA: (hawddgar = amable) + (-wch sufix per fer substantius
abstractes)
hawl, hawliau [HAUL, HAUL ye]
substantiu femení
1 dret
hawlfraint, hawlfreintiau [HAUL
vraint, haul VREINT ye] substantiu femení
1 copyright
haws, hawsaf (hawsa') [HAUS, HAU sa]
(adjectiu)
1 més fàcil, el més fàcil
He
[aich ee]
1 símbol de l'heli
he [hee] substantiu femení
1 he, cinquena lletra de l'alfabet hebreu, translliterat a l'alfabet romà com a
h
head
[hê -ad] substantiu masculí
PLURAL headau [he- â -de]
1 sembra, sembrada
ETIMOLOGIA: (he-, arrel de hau = sembrar) + (-ad sufix per formar substantius)
heb [HEEB] (prep)
1 sense
(1) hebddo i [HEB dhoi] (prep)
1 (primera persona singular) sense mi
(1) hebddon ni [HEB dho ni] (prep)
1 (primera persona plural) sense nosaltres
(2) hebddot ti [HEB dho ti] (prep)
1 (segona persona singular) sense tu
(2) hebddoch chi [HEB dho khi] (prep)
1 (segona persona plural) sense vosaltres
(3) hebddo fe / fo [HEB dho ve / vo]
(prep)
1 (tercera persona singular masculina) sense ell
(3) hebddi hi [HEB dhi hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) sense ella
(3) hebddyn nhw [HEB dhi nu (HEB dhint
hui)] (prep)
1 (tercera persona plural) sense ells / elles; forma literària: hebddynt hwy
- heb na siw na miw [heeb na SIU na
MIU] (adv)
1 sense dir ni piu
Heb
[-]
1 (abreviatura) Carta als Hebreus
heb-
[heeb]
1 arrel amb sentit de 'parlar' en algunes paraules compostes
hebu (obsolet) parlar, dir
ateb = contestar
dihareb = proverbi
ebr (eb, ebe) = diu
gohebu â tenir correspondència amb
gwrtheb = contradicció
ETIMOLOGIA: relacionada al llatí inquam
= dic
heb air o
gelwydd [ heeb air oo gel-widh] adv
1 de veritat
ETIMOLOGIA: “sense unaparaula de mentida” (heb
= sense) + mutació suau + (gair =
paraula) + (o = de) + mutació suau +
(celwydd = mentida)
heb
amharu ar eich hawliau [heeb a-mha-ri
ar økh haul -ye] adverbi
1 (la llei) sense detriment dels vostres propis drets
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + (amharu ar = perjudicar) + (eich el vostre, la vostra, els vostres,
les vostres) + (hawliau = drets,
plural de hawl = dret)
heb betruso dim
[heeb be- tri -so dim] adverbi
1 sense un moment de demora
heb ddagrau [heeb dha-gre]
1 sense llàgrimes, fàcilment
ETIMOLOGIA: (heb = sense) +
mutació suau + (dagrau llàgrimes,
plural de deigryn = llàgrima)
heb dderbyn
niwed [heeb dher-bin ni-wed] adverbi
1 il·lès
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (derbyn = rebre) + (niwed = perjudici, dany)
heb ddim dan
eich ewin [heeb dhim dan
økh eu -in]
1 sense res per amagar
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (dim = res) + (dan = sota) + (eich = el vostre, els costres, la vostra, les vostres) + (ewin = ungla)
heb ddim help
[heeb dhim help] adverbi
1 sense ajuda
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (dim = cap) + (help = ajuda)
heb ddim lol
[heeb dhim lol] adverbi
1 (fer alguna cosa) sense cap idiotada
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (dim = cap) + (lol = bajanades)
heb ddim pensen
ar eich elw [ heeb dhim pen-sen
ar økh e-lu] adv
1 sense res, sense diners
ETIMOLOGIA: (“sense cap penic sobre el vostre benefici”) (heb = sense) + mutació suau + (dim
= cap) + (pensen = penic) + (ar = sobre) + (eich el vostre) + (elw =
benefici)
heb ddim ysgol
[heeb dhim ø-skol] -
1 sense formació
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (dim = cap) + (ysgol = escola)
Heb Dduw, heb
ddim. Duw a digon [heeb dhiu,
heeb dhim, diu a dî-gon]
1 Sense Déu no en tenim res. Amb Déu tenim suficient
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (Duw = Déu), (heb = sense) + mutació suau + (dim = res), (Duw = Déu) + (a = i) + (digon = prou, bastant, suficient)
heb ddweud gair
o gelwydd [heeb dhweid gair o gê
-luidh] -
1 sense mentir
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (dweud = dir) + (gair = paraula) + (o = de) + mutació suau + (celwydd
= mentida)
heb ddweud
rhywbeth ar ei ben [ heeb dhweid hriu-beth ar ii ben] adv
1 sense dir-ho explicitament
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (dweud = dir) + (rhywbeth = alguna cosa) + (ar = sobre) + (ei = its) + mutació suau + (pen
= cap)
heb ddweud yr un
gair [heeb dhweid ør iin gair] -
1 sense dir una solaparaula
heb drafferth yn
y byd [heeb drâ-ferth øn
ø biid] -
1 sense cap entrebanc
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (trafferth = entrebanc) + (yn y byd = al món, de cap manera)
heb eich gofyn [heeb
økh gô -vin]
1 heb ei ofyn sense demanar-lo
heb eich tebyg [heeb
øch tê -big] -
1 sense parell, únic
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + (eich = vostre, vostra, vostres,
vostres) + (tebyg semblança)
heb ei fai heb
ei eni [heeb i vai heeb i
ê-ni]
1 ningú és perfecte
mae rhywbeth ar bawb - heb ei fai heb ei eni
tothom té les seves imperfeccions - ("hi ha alguna cosa sobre
tothom") - tothom fa errors
Hefyd: y sawl sydd heb ei fai sydd heb
ei eni
("(és) la persona qui-és sense la seva falta que-és sense el seu
néixer) ENG-Z
ETIMOLOGIA: ("(la persona que és) sense la seva defecte (és) sense el seu
néixer (heb = sense) + (ei = el seu (d'ell)) + mutació suau + (bai = fault), (heb = without) + (ei =
el seu (d'ell)) + mutació suau + (geni =
néixer)
heb esgus da
iawn [heeb e-skis daa yaun]
1 sense una bona excusa
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + (esgus = excusa) + (da = bo) + (iawn = molt)
heb fagu'n
llwyr, heb fagu wyr [heeb vâç-gin
lhuir heeb vâ-gi uir]
1 (dita) fins que no hagueu criat els nets, no sabeu que és de debò pujar un
nen ("sense criar completament, sense criar un net")
ETIMOLOGIA: (heb = without) + soft
mutation + (magu = bring up, rear)
heb fanylu
[heeb va- nø -li]
1 sense entrar en detalls, a grans trets
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (manylu = entrar en detalls)
heb fanylu mwy
[heeb va-nø-li mui] adv;;)
1 en poques paraules, sense entrar en més detalls ("sense entrar en
detalls més")
heb ffys na
ffwdan [heeb føs na fu -dan] adv;;)
1 amb calma ("sense (ni) escarafalls ni forrolla")
heb fod angen
[heeb vood a -ngen]
1 sense necessitat
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (bod = ser, estar, haver-hi)
+ (angen = necessitat)
hebláw [he BLAU] (prep)
1 excepte (sovint, al nord, 'blaw [BLAU]
héblaw
[he-blau] substantiu masculí
comarca de Ceredigion
1 encvalcament (de teulades)
2 volada, ràfec (de teulada)
3 excès
ma fe'n héblaw és més que suficient
4 héblaw rhaff part fluixa d'una
corda
ETIMOLOGIA: Vegeu hebláw
heboca
[he-bo-ka] verb
1 caçar amb falcó
ETIMOLOGIA: (hebog = falcó) + (-ha = sufix per formar verbs) > hebóg-ha > heboca
hebocty
[he-bok-ti] substantiu masculí
PLURAL heboctai
[he-bok-tai]
1 gàbia per un falcó quan canvia la pluma
ETIMOLOGIA: "casa de falcó" (hebog
= falcó) + mutació suau + (ty =
casa) > hebóg-dy > hebocty (g+d = ct)
hebog
[he -bog] substantiu masculí
PLURAL hebogau [he-bo-ge]
1 (ocell) falcó
ETIMOLOGIA: anglès antic "hevok";
cf paraules en altres llengües indo-europees amb el sentit de ‘falcó’ - nors
antic haukr, alemany der Habicht (háabikht), polonès kobuz; irlandpes seabhac (shauk) és probalament de l'anglès antic , manllevat en una
primera època quan en irlandès una h
forestera se substituia per s
Vegeu Moel Hebog (nom de muntanya)
hebog tramor
[hê-bog tra-mor] substantiu masculí
PLURAL hebogau
tramor [he-bô-ge tra-mor]
1 Falco peregrinus = falcó peregrí
ETIMOLOGIA: (hebog = falcó) + (tramor = estranger)
hebog y gogledd
[hê-bog ø go-gledd] substantiu masculí
PLURAL hebogau'r
gogledd [he-bô-ge ø go-gledd]
1 Falco rusticolus
ETIMOLOGIA: "(el) falcó (de)l nord" (hebog = falcó) + (y gogledd
= the north)
hebog yr ehedydd
[hê-bog ør e-he-didh] substantiu masculí
PLURAL hebogau'r
ehedydd [he-bô-ger e-he-didh]
1 Falco subbuteo = falcó mostatxut
ETIMOLOGIA: "(el) falcó (de) l'alosa" (hebog = falcó) + (yr ehedydd
= l'alosa)
hebog
[he -bog] substantiu masculí
PLURAL hebogau
[he-bo-ge]
1 ocell falcó
ETIMOLOGIA: anglès antic "hevok";
cf nors antic haukr, alemany der Habicht (háabikht), polonès kobuz; irlandpes seabhac (shauk) és probalament de l'anglès antic , manllevat en una
primera època quan una h forestera
se substituia per s
hebogaidd
[he-bô-gedh] adjectiu
1 semblant a un falcó
ETIMOLOGIA: (hebog = falcó) + (-aidd)
hebogydd [he-bô-gidh] substantiu masculí
PLURAL hebogyddion
[he-bo-gødh-yon]
1 falconer
ETIMOLOGIA: (hebog = falcó) + (-ydd = sufix d'agent)
hebogyddiaeth [he-bo-gødh-yeth] substantiu femení
1 falconeria
ETIMOLOGIA: (hebogydd = falconer) +
(-i-aeth sufix)
heb os nac
onibái [heb os naag o-ni-bai]
adverbi
1 sens dubte, certament
ETIMOLOGIA: "sense (un) si ni (un) si-no-fós" (heb = sense) + (os = si)
+ (nac = ni) + (onibái = si no fós)
Hebráeg [he BRAIG] (f / adj) hebreu
(llengua)
heb
rithyn o amheuaeth [ heeb ri-thinn
oo am-hei-eth]
1 sense sap dubte
ETIMOLOGIA: (heb = sense) + mutació
suau + (rhithyn = borrall, il·lusió)
+ (o = de) + (amheuaeth = dubte)
heb yr un bensen
ar eich elw [ heeb ør iin ben-sen
ar økh e-lu] adv
1 sense res, sense diners
ETIMOLOGIA: (“sense l’un sobre el vostre benefici”) (heb = sense) + (yr = el)
+ (un = un) + mutació suau + (pensen = penic) + (ar = sobre) + (eich el
vostre) + (elw = benefici)
hecterw
[hek-te-ru] substantiu femení
PLURAL hecterwau
[hek-ter-we]
1 Gal·lès de la Patagònia hectàrea
ETIMOLOGIA: castellà hectárea + influència del gal.lès erw (= acre)
heddferch
[hedh-verkh] substantiu femení
PLURAL heddferched
[hedh- ver-khed]
1 paraula literària policia (dona)
ETIMOLOGIA: (hedd = pau) + mutació
suau + (merch = noia, dona)
heddgeidwad
[hedh-geid-wad] substantiu masculí
PLURAL heddgeidwaid
[hedh-geid-wed]
1 paraula literària policia
ETIMOLOGIA: (hedd = pau) + mutació
suau + (ceidwad = guàrdia,
conservador)
heddi' [HE dhi] (adv)
1 avui (Sud)
heddiw [HE dhiu] (adv)
1 avui (al Sud: "heddi"; al Nord "heiddiw" [HEI dhiu]
heddlu [HEDH li] substantiu masculí
1 policia (= cos de policia)
heddus
[hê-dhis] substantiu femení
1 pacífic, tranquil
2 Heddus nom de dona
ETIMOLOGIA: heddus = (hedd = pau) + (-us = sufix per formar adjectius)
heddwch [HE dhukh] substantiu
masculí
1 pau
heddychol [he DHØ khol] (adjectiu)
1 pacífic
hedfan [HED van] (verb)
1 volar
2 Fuwch fach gota – glaw neu
hindda?
Os daw glaw, cwympa o’m llaw;
Os daw haul, hedfana!
(Endevinar el temps)
Marieta – pluja o bon temps?
Si vindrà pluja, cau de la meva mà
Si vindrà sol, vola!
hedydd
[ hê-dydd]
1 forma de la paraula ehedydd =
(Alauda arvensis) alosa, terrola; amb pèrdua de la primera síl.laba davant la
síl.laba accentuada (tret molt caracter´stic del gal.lès parlat)
Nom de carrer de Bangor: Brynhedydd
(LL57 3HR) que representa bryn (yr)
ehedydd “(el) turó (de) (l’) alosa”
ETIMOLOGIA:
NOTA: Vegeu: ehedydd
hedyn [HÊ din] substantiu masculí
1 PLURAL: had
1 llavor
2 (Bíblia) descendència
had Abraham = la descendència
d'Abraham
Salmau 25:12 Pa ŵr yw efe sydd yn
ofni’r ARGLWYDD? efe a’i dysg ef yn y ffordd a ddewiso. 25:13 Ei
enaid ef a erys mewn daioni: a’i had a etifedda y ddaear.
Salms 25:12, 25:13 .
hefyd [HE vid] (adv)
1 també
2 a hefyd i també...
De vegades incorrectament com a ac hefyd
heibio [HEIB
yo] (adv)
1 per davant
heidden, haidd [HEI dhen, HAIDD] substantiu
femení
1 gra d'ordi
2 haidd = ordi
heidio [HEID yo] (verb)
1 eixamenar-se
heini [HEI ni] (adjectiu)
1 àgil, lleuger
hel [HEL, HA la] (verb)
1
(Al Sud és hala)
1 enviar
2 recollir
3 hel mêl i’r cwch procurar
per la pròpia casa, procurar per si mateix (ignnorant les necessitats d’altres
persones) (“portar mel al rusc”)
hel merched
(Nord) [hel MER khed] (verb)
1 ser faldiller
hela [HE la] (verb)
1 caçar
..1 Heledd [HE ledh] substantiu
femení
1 nom (dona)
..2 Heledd
[ hê-ledh ]
1 Ynysoedd Heledd (Escòcia) illes de
Hebrides
ETIMOLOGIA: ??
hel eich
carcas [hel økh kar-kas] verb
Gal·les del Nord
1 hel dy garcas oddi yma! marxa d'aquí!
ETIMOLOGIA: "recollir la teva carcassa"
helfa [hel-va] substantiu femení
PLURAL helféydd
[hel-veidh]
1 terreny de caça
2 caça = la localització, persecució i la matança d'un animal o un ocell
yn ystod yr helfa durant la caça
helfa lwynogod (qv) Gal·les del Nord
caça de guineu
helfa gadnóid (qv) Gal·les del Sud caça de guineu
helfa abwyd caça on els gossos segueixen
una pista marcada arrosegant un objecte amb olor de llavor d'anís ("caça
(d') esquer")
3 cacera, grup de caçadors = grup organitzat per perseguir i matar un animal o
ocell
Cyfarfu llawer o helfeydd ar hyd a lled
Cymru rhwng y Nadolig a Dydd Calan
Es van reunir moltes caceres arreu de Gal·les entre el Nadal i el Dia de
Nou Any
4 caça = animals o ocells caçats i matats; pesca de peix, xarxada de peix
cael helfa dda
aconseguir un bon número de peces caçades, de peixos agafades
("aconseguir una bona caça")
helfa o bysgod pesca, xarxada
tri brithyllyn braf oedd ein helfa erbyn
hyn
ara la nostra pesca era tres truites esplèndides
Genesis 27:3 Ac yn awr cymer, atolwg, dy
offer, dy gawell saethu, a'th fwa, a dos allan i'r maes, a hela i mi helfa
Genesis 27:3 ....
Luc 5:4 A phan beidiodd â llefaru, efe a
ddywedodd wrth Simon, Gwthia i'r dwfn, a bwriwch eich rhwydau am helfa
Luke 5:4 .....
5 activitat de buscar i recollir fruits; quantitat de fruits recollits
ar yr helfa gyntaf durant la primera
recerca (de mores, etc)
6 aplegament de bestiar escampat
7 botí de lladre
Fe fu'n teulu ni yn ysglyfaeth i'r giwed
anweledig sawl tro. Radio y car a'r olwyn sbâr fu'r helfa ddiweddaraf
La nostra famíla ha estat la víctima d'aquesta xusma invisible moltes
vegades. L'últim botí era la ràdio del car i la roda de recanvi
1 Gal·les del Nord reprensió, reny
ETIMOLOGIA: (hel-, arrel de hel = caçar) + (fa, sufix substantival que indica una acció)
helfa dafarnau [hel-va da-var-ne] substantiu femení
PLURAL helféydd
tafarnau [hel-veidh ta-var-ne]
1 recorregut de pubs o bars, l'acte d'anar de bar en bar per beure en cadascú
(cf anar de tavern en taverna - hel
tafarnau, i també crwydro tafarnau,
mynd o dafarn i dafarn)
ETIMOLOGIA: (helfa = caça) + mutació
suau + (tafarnau = tavernes, plural
de tafarn = taverna)
helfil
[ hel -vil] substantiu masculí
PLURAL helfilod [ hel-vî-lod]
1 animal de caça, animal que es caça per menjar o diversió
mân helfilod petits animals de caça
ETIMOLOGIA: (hel-, arrel de hela = caçar ) + mutació suau + (mil = animal)
helfa
ddewiniaid [hel-va deu-in-yed] substantiu femení
PLURAL helféydd
dewiniaid [hel-veidh deu-in-yed]
1 helfa ddewiniaid = caça de
bruixes, cercada de bruixes / bruixots suposades per exterminar-les / los per lliurar
la gent dels mals que diuen que han causat
ETIMOLOGIA: (helfa = caça) + mutació
suau + (dewiniaid = bruiots, plural
de dewin = bruixot)
helfa drysor [hel-va drø-sor] substantiu femení
PLURAL helféydd
trysor [hel-veidh trø-sor]
1 caça de tresor; un joc on un 'tresor' o premi és amagat, i a partir d'una
pista inicial un cercador ha de trobar el lloc on hi a nota que té una altra
pista, i després de localitzar una sèrie de llocs amb pista, arriba finalment
al lloc del tresor; bod ar helfa drysor fer la caça de tresor
ETIMOLOGIA: (helfa = caça) + mutació
suau + (trysor = tresor)
helfa gadnóid [hel-va gad-nôid] substantiu femení
PLURAL helféydd
cadnóid [hel-veidh kad-nôid]
1 Gal·les del Sud caça de guineus,
persecució d'una guineu per caçadors muntats a cavall i una canilla de gossos
guineuers per martar-la per el plaer de participar en la persecució i observar
la mort de la guineu
ETIMOLOGIA: (helfa = caça) + mutació
suau + (cadnóid = guineus, plural de
cadno = guineu)
helfa lwynogod [hel-va lui-nô-god] substantiu femení
PLURAL helféydd
llwynogod [hel-veidh lui-nô-god]
1 Gal·les del Nord caça de guineus,
persecució d'una guineu per caçadors muntats a cavall i una canilla de gossos
guineuers per martar-la per el plaer de participar en la persecució i observar
la mort de la guineu
ETIMOLOGIA: (helfa = caça) + mutació
suau + (llwynogod = guineus, plural
de llwynog = guineu)
helfarch [hel-varkh] substantiu masculí
PLURAL helfeirch
[hel-veirkh]
1 cavall de caça
ETIMOLOGIA: (hel-, arrel de hela = caçar) + mutació suau + (march = cavall)
Helfetaidd [hel-va-taidh] adjectiu
1 helvètic, de Suissa
ETIMOLOGIA: (Helfet-, arrel de Helfetia (= Helfècia, Suissa)) + (-aidd, sufix adjectival)
Helfetia [hel-vet-ya] substantiu femení
1 Helvècia = nom d'una regió alpina a l'època romana que correspon a la part
nord i oest de la Suissa d'avui en dia
2 Helvècia = nom llatí per Suissa (usat per exemple en segells de correu)
ETIMOLOGIA: llatí Helvetî = poble
celta de Gal.lia del Sud-est
helfeydd [hel-veidh] plural
1 caces; vegeu helfa = caça
helfil [ hel -vil] substantiu masculí
PLURAL helfilod [ hel-vî-lod]
1 animal de caça, animal que es caça per menjar o diversió
mân helfilod petits animals de caça
ETIMOLOGIA: (hel-, arrel de hela = caçar ) + mutació suau + (mil = animal)
helger [hel-ger] masculine or substantiu femení
1 disputa; escarafalls; tràfec; forma de hergel
amb metatesi (qv)
ar ôl yr holl helger am golli ei waled,
dyna fe yn ei ffindio yn ei siaced arall
després de tots els escarafalls sobre perdre la seva cartera, l'ha trobar al
l'altra americana seva
helgig [hel-gig] substantiu masculí
PLURAL helgigoedd
[hel- gî-godh]
1 carn de caça
2 trwydded helgig permís de vendre
carn de caça
ETIMOLOGIA: (hel-, arrel de hela = caçar) + mutació suau + (cig = carn)
helgwn [hel-gun] plural
1 gosses de caça; vegeu helgi =
gos de caça
helltni [helht-ni] substantiu masculí
1 condició de salat
ETIMOLOGIA: (hallt = sal) + (-ni sufix); la [i] final ha causat el
canvi [a] > [e], fet característic en gal·lès
helo [HE lo] (frase)
1 hola
help [HELP] substantiu masculí
1 ajuda
helpu [HEL pi] (verb)
1 ajudar
2 -Allwch chi fy helpu os gwelwch
yn dda?
-Galla, siwr o fod
-Em podeu ajudar?
-Sí, és clar
helpu
eich corff [ hel-pi økh korf]
1 defecar
Yr oedd Ysgol heb fod ymhell o'r dre a'r
plant yn helpu eu cyrff mewn pwcedi budron; nid oedd gan y Cyngor arian i roi
'water closet' i'r plant ond eto yn medru gwario i gael Tywysog o Sais i'r dref
Cerddi ac Atgofion Twm Bethel, T H Jones, 1976, tudalen 41
Hi havia una escola a la vora de la ciutat on els nens defecaven en galledes
brutes; l’ajuntament no tenia diners per donar als nens un WC però en canvi
podia gastar per portar un príncep anglès a la ciutat
Z
ETIMOLOGIA: “ajudar el vostre cos” (helpu
= ajudar) + (eich = el vostre) + (corff = cos)
Helygain [he-lø-gen] substantiu femení
1 SJ2171 localitat de la comarca de Y
Fflint, 5km al sud-est de Treffynnon
forma local: Lygan [lø-gan]
nom anglès: Halkyn
2 una parròquia d'aquest lloc
3 SJ1872 Mynydd Helygain terra alta a l'oest de Helygain, amb rastres de
mines de plom i pedreres
nom anglès: Halkin Mountain
4 Pentre Helygain poblet 1 km al
nord-oest de Helygain al carrer de Treffynnon
ETIMOLOGIA: ??
NOTA: en aquesta part del nord-est una [e] final es fa [a], com al nord-oest;
per tant, Helygain [he-lø-gain] > Helygen [he-lø-gen] >
(He)lygan [(he-)lø-gan]
helygen, helyg [he LØ gen, HE lig]
substantiu femení
1 salze (salix alba)
hemoffilia [he mo FIL ya] substantiu
masculí
1 hemofília
hemoglobin [he mo GLO bin]
substantiu masculí
1 hemoglobina
hen [HEEN] (adjectiu)
1 vell, antic
2 vell/gran (d'edat)
- hen dad-cu, hen dad-cuod [heen dad
KII, heen dad KI od] substantiu masculí
1 besavi
hendon
[hen -don] substantiu masculí
1 Gal·les del Sud-est pastura sense llaurar, pastura vella
ETIMOLOGIA: (hen = vell) + mutació
suau + (ton = pastura)
- hen fam-gu, hen fam-guod [heen vam
GII, hen vam GI od] substantiu femení
1 besàvia
- Hen Wlad fy Nhadau [heen WLAAD vø
NHA dai] substantiu femení
1 himne nacional de Gal·les ("antic pais dels meus avantpassats")
- hen wr [heen UUR] substantiu
masculí
1 vell, avi
henaint [HE naint] substantiu
masculí
1 vellesa
henaint ni ddaw ei hun [HE naint ni
dhau i HIIN] (frase)
1 'la vellesa porta les seves penes' ("vellesa no ve sola")
heneiddio [he NEIDH yo] (verb)
1 envellir
Henffordd [HEN fordh] substantiu
femení
1 topònim - Hereford, Anglaterra
henflew
[ hen -vleu]
1 pèls vells que deixa caure un gat
bwrw eich henflew (animal) perdre
els pèls vells
mae'r gath yn bwrw ei henflew el gat
perd els pèls
mae'r ci yn bwrw ei henflew el gos
perd els pèls
ETIMOLOGIA: (hen = vell, antic ) +
mutació suau + (blew = pèls)
henllug
[hen-lhig] substantiu femení
Gal·les del Sud
1 malson
cael yr henllug > caal yr 'enllug tenir un malson
ETIMOLOGIA: possiblement un variant de hunlle
(= malson)
NOTA: cael yr henllug (forma
estàndard) > caal yr 'enllug
(forma col·loquial)
heno
[hê-no] adverb
1 aquesta nit, aquest vespre
ar noson fel heno durant una nit com
aquesta nit
ETIMOLOGIA: gal.lès heno < henodd < henoedd < henoeth
< henoith < britànic *se-nokti (= aquesta nit) < *nokts (= nit)
cf llatí nox, noct- (= nit)
de la mateixa arrel britànica: bretó henozh
(= henoz, henoh), fenoz (= aquesta
nit);
de la mateixa arrel hibèrnica: irlandès anocht
(= aquesta nit)
henoed [HE oid] substantiu masculí
1 vellesa
2 els vells
Henri [HEN ri] substantiu masculí
1 nom (mascle) Enric
henwan
[ hen-wan]
1 dèbil (de la vellesa)
ETIMOLOGIA: (hen = vell ) + mutació
suau + (gwan = dèbil)
henwendid
[hen-wen-did ] substantiu masculí
1 debilitat de la vellesa
ETIMOLOGIA: (hen = vell ) + mutació
suau + (gwendid = debilitat)
Yr Hen
Was [ør heen waas] substantiu masculí
1 (Gal·les del Nord) el diable (“el vell noi “)
ETIMOLOGIA: (hen = vell ) + mutació
suau + (gwas = noi)
heol , heolydd [HE ol. He O lidh;
HEUL, HEU lidh () carrer, carretera
heol bengaead, heolydd pengaead [heul
ben GEI ad, heu lidh pen GEI ad] substantiu femení
1 cul-de-sac, carrer sense sortida
Yr Heol
Felen [ør hê-ol vê-len] substantiu femení
1 “el camí groc”, nom de camí de Llyswyrny, Bro Morgannwg
1 NOTA: La forma local seria Yr ’Ewl Felan (tot i que no tenim confirmació
d’això);
..1/ absència de la h inicial, una característica típica del gal·lès del
sud-est;
..2/ [e] en una síl·laba final > [a], una altra característica típica del
gal·lès del sud-est
ETIMOLOGIA: (yr = article definit) +
(heol = camí) + mutació suau + (melen, forma femenina de melyn = groc)
heol gefn, heolydd cefn [heul GE ven, heu
lidh KE ven] substantiu femení
1 carretera menor
Heol Glyn
Dw^r [heul glin DUUR]
1 carrer de Coed-poeth (comarca de Wrecsam) (“Heol Glyndwr”)
ETIMOLOGIA: (heol = carrer /
camí) + (Glyn Dwr, = Owain Glyn Dwr,
nom popular d'Owain ap Gruffudd (1350-1416) que va liderar una revolta contra
l'ocupació de Gal·les per civils i militars de l'estat anglès dominat pel rei
Henry IV. La revolta durava quinze anys (1400-1415), Tenia el seu domicili a
Glyndyfrdwy a Gal·les del Nord-est, del qual nom Glyn Dwr és una contracció)
heol unffordd, heolydd unffordd [heul
IN fordh, heu lidh IN fordh] substantiu femení
1 carrer de direcció única
Heol Wen [ heul wen ] substantiu femení
1 nom de carrer de Coed-poeth (comarca de Wrecsam)
ETIMOLOGIA: ‘camí / carrer blanc’ (heol = carrer / camí) + mutació suau
+ (gwen, forma femenina de gwyn = blanc)
Heol y
Cawl [heul ø kaul]
1 nom de carrer
(a) Llyswyrny, comarca de Bro Morgannwg
(b) Corntwn, comarca de Bro Morgannwg – un camí del poble de Corntwn a la
granja de Corntwn
(c) Dinaspowys, comarca de Bro Morgannwg
(d) Heol-y-cawl nom de granja
(Llanilltud Faerdre, comarca de Rhondda Cynon Taf) a la carretera de Gartholwg
aTrefforest
(e) Caer-dydd – carrer al centre de la ciutat
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “The Welsh name for Wharton Street. It means ‘
Sota l’entrada ‘
Recentment, a principis de la dècada 1990, el nom va tornar a la nomenclatura
de la ciutat amb la introducció d’alguns rètols de carrer bilingües, amb el nom
gal·lès sota el nom anglès, en comptes dels rètols unilingües anglesos
ETIMOLOGIA:
..1/ “(el) camí (de) la sopa / embolic / cols” (heol = camí) + (y = article
definit) + (cawl, = sopa / desordre
o embolic / cols) .
..2/ El nom és probablament ‘camí fangós’ (cawl = embolic), però possiblement
és ‘camí del les cols’ indicant horts on es cultiven cols.
..3/ Cawl és del llatí caulis (= tija, col); el sentit en
gal·lès modern és ‘sopa’ i ‘desordre / embolic’. L’evolució és ‘col’ > ‘sopa
de col’ > ‘sopa’ > ‘desordre’.
Cf la paraula anglesa ‘mess’ (= desordre) < ‘mess’ (= menjar semi-liquid)
< francès (= plat) < llatí ‘mittere’ (= enviar)
..4/ Si aceptemn que Heol y Cawl
refereix a cols, els noms anglesos Broth Lane / Porrag Lane / Porridge Lane
(camí de la sopa) serien traduccions de cawl
en el seu sentit tardà de ‘sopa’.
Heol y
Crwys [heul ø kruis]
1 carrer de Caer-dydd
NOTA: (“(la) carretera (de la granja) Crwys”)
Aquí hi havien dues granges - Crwys Bychan (“la petita granja anomenada
‘Crwys’”) i Crwys Mawr (“la gran granja anomenada ‘Crwys’”). Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la
seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911)
..1/ Crwys Bychan – (‘Little Crwys’). A farmstead in the parish of
..2/ Crwys Mawr – (‘Great
Crwys’). A tenement situate some distance to the east of the last, nearer Roath
village. It disappeared so long ago that its position can only be guessed at.
(Una tinença situada a una certa distància a l’est de l’anterior (Crwys
Bychan), més a la vora del poble dr Rhath. Va desapaèixer fa tant de temps que només es pot conjecturar la seva
ubicació)
Explica Heol y Crwys així:
..3/
Heol y Gwynt [heul ø gwint]
substantiu femení
1 nom de carrer de Castell-nedd
("the street runs north-east and south-west, and has the draught of the
valley travelling along it, which thus makes the name very appropriate"
Neath Antiquarian Society Transactions 1937 - "el carrer va del nord-est
al sud-oest i el vent de la vall es mou per aquest carrer, i per tant el nom és
molt adient" Actes de la Societat d'Antiquaris de Castell-nedd, 1937))
1 un altre nom per Y Llwybr Llaethog la
Via Làctea
ETIMOLOGIA: "(el) carrer (de)l vent" (heol = carrer) + (y =
el) + (gwynt = vent)
Heol y Mynydd
[heul ø mø-nidh]
1 “la carretera que va cap a la (pastura de) la terra alta”, “la carretera que
passa per la terra alta”)
..1/ carrer de Y Bargod ST1499 (
..2/ carretera de Garn-swllt SN6209 (
..3/ carrer d’Aber-dâr
SO0002 (
..4/ carrer de
Ystalyfera SN7608 (county of Castell-nedd ac Aberafan)
..5/ carrer de Bryn-coch SS7499 (county of Castell-nedd ac Aberafan)
..6/ carrer de
Glyncorrwg SS8799 (county of Castell-nedd ac Aberafan)
(7) carrer de
Cefncoedycymer SO0308 (
ETIMOLOGIA: (heol = carrer,
carretera) + (y = article definit) +
(mynydd = terra alta, turó,
muntanyeta, muntanya)
NOTA: Una grafia dolent és Heol-y-Mynydd, que (causa confusió com que es llista
per separat en els atlas de carrers i carreteres
..2 Heolymynydd
[heul ø mø-nidh]
1 poblet al nord de Síterdwn (Southerndown) (comarca de Bro Morgannwg)
NOTA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Heolymynydd Vegeu l’entrada anterior Heol y Mynydd
NOTE: Habitative names are written as a single word– Heolymynydd. See the previous entry Heol y Mynydd
Heol yr Odyn [heul ør ô-din]
1 (‘(el) carrer (de)l forn’) nom de carrer de Tre-lai, Caer-dydd
ETIMOLOGIA: (heol = carrer,
carretera) + (yr = article definit)
+ (pdyn = forn)
herlod [her-lod
] substantiu masculí
PLURAL herlodesiaid
[ her- lod-yed]
1 (obsolet) noi
Genesis 42:22 A Reuben a'u
hatebodd hwynt, gan ddywedyd, Oni ddywedais i wrthych, gan ddywedyd, Na
phechwch yn erbyn yr herlod, ac ni wrandawech chwi? wele am hynny ynteu y
gofynnir ei waed ef.
Genesis 42:22 .....
ETIMOLOGIA: (herlod < anglès herlot = criat, bergant) < francès
antic herlot (= brètol) < origen
desconegut. En anglès modern és harlot
que refereix només a femelles (= prostituta) amb el canvi [er] > [ar] que es
va produir en algunes paraules en anglès, aparent en formes doubles com
..1/ university / varsity (= universitat);
..2/ clerk (American [kløørrk]) (= dependent de botiga), clerk (Englandic
[klaarrk]) (= oficinista), surname Clark [klaarrk] (= clergue) ;
..3/ Berkeley (topònim) (American [Bǿørrkli], Englandic [Báarrkli])
herlodes
[her.lô-des] substantiu femení
PLURAL herlodesau,
herlodesi [her-lo-de-se,
-si]
1 noia; normalment al nivell col·loquial amb la pèrdua de la primera síl·laba lodes i també com a lòs
ETIMOLOGIA: (herlod < anglès herlot = criat, bergant) + (-es, sufix per fer substantius
femenins) < francès antic herlot
(= brètol) < origen desconegut. En anglès modern és harlot que refereix només a femelles (= prostituta) amb el canvi
[er] > [ar] que es va produir en algunes paraules en anglès, aparent en
formes doubles com
..1/ university / varsity (= universitat);
..2/ clerk (American [kløørrk]) (= dependent de botiga), clerk (Englandic
[klaarrk]) (= oficinista), surname Clark [klaarrk] (= clergue) ;
..3/ Berkeley (topònim) (American [Bǿørrkli], Englandic [Báarrkli])
hergel [her-gel] masculine or substantiu femení
Gal·les del Sud-oest
1 disputa
1 tràfec
ETIMOLOGIA: anglès obsolet argle (= disputa); cf terrabaixès (llengua germànica
d'Escòcia) argle-bargle, argie-bargie, dublet d'una variant de argue (=
disputar) < francès < llatí argûtâre < argûere (= mostrar, acusar);
relacionat amb llatí argûtus (= clar), argentum (= plata)
NOTA: també: helger [hel-ger]
herlodes
[her.lô-des] substantiu femení
PLURAL herlodesau,
herlodesi [her-lo-de-se,
-si]
1 noia; normalment al nivell col·loquial amb la pèrdua de la primera síl·laba lodes i també com a lòs
ETIMOLOGIA: (herlod < anglès harlot = criat, bergant) + (-es, sufix per fer substantius
femenins) < francès antic herlot
(= brètol) < origen desconegut. Anglès modern harlot refereix només a femelles (= prostituta)
hers
[hers] substantiu femení
PLURAL hersus
[her -sis]
1 cotxe funerari
2 (orginalment) un marc per sobre un fèretre per tenir espelmes ??
ETIMOLOGIA: anglès hearse <
francès antic herse < llatí hirpex, herpicis (= implement per
remenar i trencar l terra de conreu d'un camp) cf italià erpice
NOTA: també: hêrs (vocal llarga)
hestor, hestorau [HES tor, he STO
re] substantiu femení
1 mesura d'àrids - 72.72 litres
het, hetiau [HET, HET ye] substantiu
femení
1 barret
heuldro, heuldroeon [HEIL dro, heil
DROI on] substantiu masculí
1 solstici
heulog [HEI log] (adjectiu)
1 asolellat
1 heulwen [HEIL wen] substantiu
femení
1 sol (claror sel sol)
2 Heulwen [HEIL wen substantiu
femení
1 nom (dona)hewl, hewlydd [HEUL, heu
lidh] substantiu femení
1 forma meridional de "heol"= camí, carrer, carretera
hewlwr, hewlwyr [HEU lur, HEUL wir]
substantiu masculí
1 peó caminer
hi [HII] (pronom) ella
hidio [HID yo] (verb)
1 fer atenció a
hidl [hi -dil] substantiu femení
PLURAL hidlau
[hid -le]
1 sedàs, colador
ETIMOLOGIA: britànic < cèltic < indoeuropeu sê-tlo = filtrar
NOTA: També hi ha una forma diminutiva: hidlen
[hid-len]
Gal·les del Sud-oest la forma
col.loquial és hilydd [hî-lidhl]
Gal·les del Sud-est la forma
col.loquial és hilydd [hî-lidh]
(hidl > hiddl > hiddyl > hilydd)
hidlo [ hid -lo] vt
1 filtrar
2 sedassar, tamisar, colar
3 blaen hidlo filtre de cigarreta
4 hidlo (Gal·les del Sud) ploure a
bots i barrals
(Gal·les del Sud-est) mae'n hidlach y
glaw plou a bots i barrals
5 (cafè) percolar
6 hidlo dagrau ploral (“filtrar
llàgrimes”)
NOTA: (1) A Gal·les del Sud (h)ilo. hidlo > hiddlo > (pèrdua de “dd”) hilo,
i ilo col.loquialment (south-east)
on la “h” és absent. Cf chwedl
(conte) > chweddel al Sud de Gal.les
..2/ també (h)idlach
hil, hilion [HIIL, HIL yon] substantiu femení
1 llinatge
hiliaeth [HIL yeth] substantiu
femení
1 racisme
hiliol [HIL yol] (adjectiu)
1 raciste
hil-laddiad
[hil- ladh -yad] substantiu
masculí
1 genocidi = exterminació d’un poble
ETIMOLOGIA: (hil = llinatge, raça) +
mutatió suau + (lladdiad = matança)
hil-laddwr,
hil-laddwyr [hiil LA dhur, hiil LADH wir]
substantiu masculí
1 genocidi (persona)
hindda
[ hin-dha] substantiu femení
1 bon temps, bonança
mae’n hindda fa bon temps, s’ha
aclarit
(Gal·les del Sud)
(South Wales)
2 codi'n hindda = calarir-se
(districte d’Arfon: codi'n himdda)
3 boed hindda neu ddrycin tant si plou com si fa sol
mi ddof boed hindda neu ddrycin vindré tant si plou com si fa sol
4 Fuwch fach gota – glaw neu hindda?
Os daw glaw, cwympa o’m llaw;
Os daw haul, hedfana!
(Endevinar el temps)
Marieta – pluja o bon temps?
Si vindrà pluja, cau de la meva mà
Si vindrà sol, vola!
ETIMOLOGIA: (hin = temps) + mutació
suau + (da = bo)
hinon
[hî -non] substantiu femení
Gal·les del Sud-est
1 bon temps, sol, temps sec, bonança
2 temps
hinon deg bon temps
3 una bona època de la vida d'algú
ETIMOLOGIA: (hin = temps) + (-on, sufix per formar substantius); bretó hinon (= bon temps)
hinoni
[hi-nô-ni] (verb)
1 Gal·les del Sud-est aclarir-se
Mai'n (mae hi yn) mynd i noni
El temps està a punt d'acalarir-se
ETIMOLOGIA: (hinon = bon temps) + (-i, sufix per formar verbs)
NOTA: la formes col.loquial: (1) noni
[no-ni] pèrdua de la primera
síl·laba; (2) hinoni > inoni >
i'oni > ioni [i-ô-ni]
hinsawdd,
hinsoddiau [HIN saudh, hin SODH ye]
substantiu masculí
1 clima
hinsoddeg [hin SO dheg] substantiu
femení
1 meteorologia
hinsoddegwr, hinsoddegwyr [hin so
DHE gur, hin so DHEG wir] substantiu masculí
1 meteoròleg
hinsoddi [hin SO dhi] (verb)
1 aclimatitzar
hinsoddol [hin SO dhol] (adjectiu)
1 climàtic
hipi, hipis [HI pi, HI pis] (verb)
1 hippie
hir [HIIR] (adjectiu)
1 llarg
2 Hir oes! (Brindis) salut!
(“una llarga vida”)
hirach [HI rakh] (adjectiu)
1 més llarg
Hirael
[hi -rail] substantiu femení
1 localitat la comarca de Gwynedd.
Forma local: Hiral [hi-ral]
Població: (divisió de Bangor) 1.356 (1961);
Proporció de gal.lesoparlants: 78% (1961)
ETIMOLOGIA: sovint entès com a 'cresta llarga' (hir = llarg) + (ael =
cresta de turó; front del cap) el nom original, però, és hirerw 'acre llarg'?? (hir
= llarg) + (erw = acer) > hirer (pèrdua de la consonant final w) > hirel (dissimulació) > hiral
(canvi de vocal e > a a la síl.aba final, un característic
de la regió del nord-oest) > hirael
(hipercorrecció, la vocal final a
malinterpretada com a reducció col.loquial de la forma estàndard ae )
hiraeth
[hî-reth] substantiu masculí
1 (per una persona; per un país, districte, poble, llar) enyorament, anhel,
nostàlgia
2 hiraeth am enyorança de
3 bod hiraeth ar tenir enyorança
("haver-hi enyorança sobre")
A Gal·les del Nord-oest, hi ha la tendència de subsituir gan (= amb) enlloc de ar
4 bod hiraeth ar (rywün) am... enyorar
(una cosa)
Mae hiraeth
arnaf am Langurig [mai HI reth arnai am
lan GI rig] (frase)
1 enyoro (el poble de) Llangurig
bod hiraeth mawr ar (rywün) am... tenir
una gran enyorança d'(alguna cosa), enyorar moltíssim
Mae gennyf hiraeth mawr am y ddau hogyn
'na
Enyora moltíssim aquells dos nois
mae arno hiraeth mawr ar ôl ei wraig
Enyora moltíssim la seva dona
Diawcs! mae 'na hiraeth arna i am y
nosweithia rheini yn llofft y stabal
Déu meu! Enyoro aquells vespres a les golfes de l'establa!
5 teimlo rhyw hiraeth am
experimentar una mena d'enyorament per
6 codi hiraeth ar (rywun) fer (algú)
enyorar, fer (algú) anhelar, fer (algú) nostàlgic
(Gal·les del Sud-est) hela hiraeth ar
(rywun)
mae'r llun 'ma'n codi hirath am Sir Fôn
arna i! aquesta pintura em fa enyorar Sir Fôn
7 bwrw eich hiraeth superar la vostra
enyorança
ETIMOLOGIA: gal.lès 'dolor de llarga durada' (hir = llarg) + (-aeth =
dolor) < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic hireth
= enyorament
hirgoed
[hir -goid] substantiu masculí
1 bosc llarg
Cefn Hirgoed terra comuna al
nord-est de la ciutat de Pen-y-bont ar Ogwr (“(la) carena de Hirgoed”)
ETIMOLOGIA: (hir = llarg) + mutació
suau + (coed = bosc)
(hir = long) + soft mutation + (coed = wood)
hirgrwn
[hir -grun] adjectiu
PLURAL hirgrynion [hir-grøn-yon]
1 oval, ovalat
2 pêl hirgon = pilota oval, pilota
de rugby
dilynwyr y bêl hirgron aficionats
del rugby ("seguidors de la pilota oval")
ETIMOLOGIA: paraula inventada pel lexicògraf Caerfallwch (Edward Thomas,
1779-1858) (hir = llarg) + mutació
suau + (crwn = rodó)
NOTA: forma femenina: hirgron
hirnant [hir -nant] substanti masculí
1 vall larga
ETIMOLOGIA: ("vall llarga") (hir
= llarg) + (nant = vall)
Hirnant
[hir -nant] substantiu femení
1 SJ0522 localitat de Maldwyn (Powys)
2 parròquia d'aquest indret
Població (1961): 117
Proporció de gal.lesoparlants (1961): 92%
ETIMOLOGIA: vegeu entrada anterior
hirnod
[hir -nod] substanti masculí
PLURAL hirnodau [hir-nô-de]
1 circumflex (també acen grom)
2 marca de llargarda - línia curta damunt una vocal
també: hirnod syth ("llarga-marca
recta")
ETIMOLOGIA: (hir = llarg) + (nod = marca)
hirnodi
[hir-nô-di] verb
1 to circumflex, place a circumflex, put a circumflex, write a circumflex
ETIMOLOGIA: (hirnod = circumflex) +
(-i sufix per formar verbs)
hirnos
[hir -nos] substantiu femení
PLURAL hirnosau [hir-no-se]
1 nit llarga
hirnos gaeaf una nit llarga de
l'hivern
Doedd mo'i well o am stori ar hirnos gaea
No n'hi havia ningú millor que ell per (explicar) una història durant una nit
llarga de l'hivern
ETIMOLOGIA: (hir = llarg) + (nos = nit)
hiroes
[hiir ôis]
1 hir oes i... "una llarga vida
per..." (per desitjar be a algú / una idea / una institució, etc)
hir oes i Steddfod yr Urdd "una
llarga vida per l'eistèdvod de l'Associació dels Joves de Gal·les"
2 hir oes i... (brindis) "una
llarga vida per..."
ETIMOLOGIA: (hir = llarg) + (oes = vida)
hir-oes [hiir
ôis] adjectiu
1 de llarga vida
llaeth hir-oes llet de llarga vida
ETIMOLOGIA: vegeu entrada anterior
hirsgwar [HIR skwar] (adjectiu)
1 rectangular
hirwaun
[hir -wain] substantiu femení
1 erm llarg
ETIMOLOGIA: (hir = llarg) + (gwaun = erm)
Hirwaun
[hir -wain]
1 SN9505 localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf (Gal·les del Sud-est);
ar Hirwaun = dins el poble de
Hirwaun
2 terra communa al sud del poble de Heol-y-cyw (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
Entre el poble i Hirwaun hi ha una carretera Pant Hirwaun (el sot de Hirwaun)
ETIMOLOGIA: vegeu entrada anterior
..1 hirymaros [hir-øm-a-ros] verb
1 (verb) hirymaros rhywbeth patir
(alguna cosa) durant molt de temps
ETIMOLOGIA: (hir = llarg) + (ymaros = esperar; el fet d’esperar)
..2 hirymaros [hir-øm-a-ros] substantiu masculí
1 gran paciència
Diarhebion 5:22 Eithr ffrwyth yr Ysbryd yw, cariad,
llawenydd, tangnefedd, hirymaros, cymwynasgarwch, daioni, ffydd, addfwyn,
dirwest
Proverbis 5:22
hit [hit]
substantiu masculí o femení
PLURAL hits
[hits]
1 Gal·les del Nord bufetada
2 comarca de Penfro casualitat,
xamba, tongadahit wedd e ha estat
una xambahit iddo fod 'na serà la
pura casualitat si hi és
3 fumada d'una cigareta de marijuana o haixix
ti moyn hit? (a wyt ti yn ymofyn
hit?) vols una fumada?
4 cael hit fer-se mal, donar-se un
cop
5 cael hit ar = donar-se (l'ulna,
etc) un cop contra
ETIMOLOGIA: anglès hit <
escandinau antic hitta
hithau ("hithe") [HI the] (pronom) ella també
hoelen, hoelion [HOI len, HOIL yon]
substantiu femení
1 clau (de martell)
hoenusrwydd
[hoi- nis -ruidh] substantiu
masculí
1 vivacitat
ETIMOLOGIA: (hoenus = vivaç) + (-rwydd sufix per formar subatatius
abstractes )
hofel
[ho -vel] substantiu femení
PLURAL hofelydd, hofeli [ho- ve -lidh, ho- ve-li]
1 casota
2 (Gal·les del Nord-est)) cobert
cododd hofel fel lle i'r ceffylau
ymochel
va construir una barraca com a lloc on es puguin tenir aixopluc els cavalls
3 (Gal·les del Nord-est) hofel wair
graner
Wedi tynnu'r drol allan o'r hofel,
dyma'r glaw yn dechrau syrthio
Després de treue el carro de la barraca, va começar a ploure
4 (Gal·les del Nord-est)) hofel drol
/ hofel droliau lloc per carros
5 (Dyffryn Elái, Gal·les del sud-est) hofal
pleta, lloc per tancar el bestiar (sobretot ovelles)
(al costat de Parc Busnes Llantrisant (parc de negocis) there is a farm called Yr Hofal)
ETIMOLOGIA: anglès hovel = cobert
obert per carros; casa ruinosa; origen desconegut
hoff [HOOF] (adjectiu)
1 preferit
2 hoff wlad Duw el páis
preferit de Déu
hoffi [HO fi] (verb)
1 agradar
hoffus [HO fis]) simpàtic
hogen, hogennod ('gennod) [HO gen,
ho GE nod (GE nod)] substantiu femení
1 noia
hogwr penseli, hogwyr penseli [ho
gur pen SE li, hog wir pen SE li] substantiu masculí
1 maquineta de fer punta
hogyn, hogiau [HO gin, HOG ye]
substantiu masculí
1 noi
holl [HOLH] (adjectiu)
1 tot
2 ymroddi eich holl egni i’r
gwaith o devote all one’s efforts to dirigir tots els vostres esforços a
hollalluog [ho lha LHI og]
(adjectiu)
1 omnipotent
hollol
[ ho -lhol] adj
1 (després d’un substantiu) total. complet
dieithryn hollol un estranger total
twpsyn hollol un ximplet total
gwneud ffwl hollol ohonoch eich hun quedar completament en
ridícul
twyll hollol un frau total
2 (davant un adjectiu) completament, totalment
hollol ddiwerth completament inútil
hollol glwm â inseperable de
3 (després d’un adjectiu) completament, totalment
enwau dieithr hollol noms
completament aliens
4 (adverbi) yn hollol exactament
ETIMOLOGIA: (holl = tot) + (-ol sufix per formar adjectius)
- hollol ddi-werth [ho lhol dhi
WERTH] completament inútil - completely useless
hollt, holltau [HOLHT, HOLH te]
substantiu femení
1 fissura - fissure, crack
hon [HON] (pronom) aquesta
Honddu [HON dhi] substantiu femení
1 riu (Sud-est); vegeu Aberhonddu
hongian [HONG yan] (verb)
1 penjar
honna
PRONOM FEMENÍ[ho na]
PLURAL: rheina [hrei na]
1 aquella
-Nid ei gôt o ydy honna ar y gwely
-Aquell sobre el llit no és el seu
abric
ETIMOLOGIA: 'aquesta d'allà'; honna <
hon yna (hon = aquesta, forma
femenina de hwn = aquest) + (yna = allà)
Hopcyn [HOP kin] substantiu masculí
1 nom (mascle) = Robert(et)
hopran
[ho -pran] substantiu femení
PLURAL hopranau, hoprod [ho-pra-ne, ho-prod]
1 tremuja
2 (Gal·les del Nord) boca
cau dy hopran! calla! ("tanca
la teva boca")
Cau dy hen hopran fawr am unwaith!
("tanca la teva gran boca per una vegada")
Cau dy hopran, y lolyn gwirion iti!
("tanca la teva boca, le babau estúpid")
3 golut, llefre
ETIMOLOGIA: hopr-, forma de l'anglès
hopper (= tremuja) + (-an = sufix)
hormon, hormonau [HOR mon, hor MO
ne] substantiu masculí
1 hormona
hosan, hosannau [HO san, ho SA ne]
substantiu femení
1 mitjó (col·loquialment: 'sanne) (SA ne)
hostel, hostelau [HO stel, ho STE
le] substantiu masculí
1 hostal
- hostel ieuenctid [HO stel yei ENGK
tid] substantiu masculí
1 alberg de joventud
hostela [ho STE la] (verb)
1 anar de vacances fent estades al alberges de joventud
hostelwr, hostelwyr [ho STE lur, ho
STEL wir] substantiu masculí
1 persona que fa vacances als albergs de joventud
hual
[hi -al] substantiu masculí
PLURAL hualau [hi- a -le]
1 manilla; grilló; anell de ferro amb cadena al voltant del turmell o del puny
d'un incarcerat o d'un esclau per evitar la fugida
2 hualau corda o cadena posada al
voltant de les potes de davant d'un animal (ovella, cabra) per que no
s'estravii
3 hualau (sentit figuratiu) alguna
cosa que limita o restringeix la llibertat, traves de la convenció
cael bod yn rhydd o'r hen hualau
alliberar-se de les velles traves
ETIMOLOGIA: gal.les hual <
britànic; possiblement < llatí *fûbula
< fîbula = fermall, possiblement
< fîgere = lligar;
De la mateixa arrel britànica: bretó hual
(mateix sentit que en gal·lès)
hualu
[hi- â -li] ( verb amb objecte)
1 posar manilles / grillons a
ETIMOLOGIA: (hual = manilla) + (-u = sufix per formar verbs)
huan
[hî -an] msubstantiu femení
(obsolet)
1 sol
2 en alguns topònims - sobretot noms de cases Bodhuan ('casa (del) sol'), Bronhuan
('turó (del) sol'), Huanfryn [hi-an-vrin]
('turó-sol' = turó del sol)
3 (adjectiu) assolellat
ETIMOLOGIA: Desconeguda
hud [hiid] substantiu masculí
PLURAL hudion [hid-yon]
1 màgia; art del control de forces amagades mitjançant coneixements secrets
hud a lledrith magic (“màgia i il·lusió”)
gwlad hud a lledrith terra de fades
2 màgia – la pràctica d’aquesta art
trwy hud per art de màgia
3 màgia = art de produir illusions per prestidigitació
Y Cylch Hud El Cercle Mag
(associació prestigidators professionals)
4 encanteri, encantament
bwrw hud ar embruixar algú
("tirar (un) encanteri sobre")
rhoi hud ar embruixar algú
("posar (un) encanteri sobre")
dan hud embruixat ("sota (un)
encanteri")
torri'r hud rompre l'encantament
chwalu'r hud rompre l'encantament
torri'r hud break the spell
chwalu'r hud break the spell
5 màgia = encant, ambient agradable
hud noswaith nos haf la màgia d’una
nit d’estiu
6 (adjectiu) màgic
cymysgedd hud mescla màgica
carped hud catifa màgica
geiriau hud paraules màgiques
cast hud = conjuring trick
ETYNOLOGY: gal.les hud < britànic
< cèltic *soit-
de la mateixa arrel britànica: còrnic hus
< còrnic antic hud (= encant),
bretó hud (= màgia)
huddugl [HI dhig] substantiu masculí
1 sutge
hudlath
[hid -lath] substantiu femení
PLURAL hudlathau [hid-lâ-the]
1 vareta màgica
Pe bai gennyf hudlath, ail-Gymreigio
Powys wnawn i
Si tingués una vareta, regal·lesitzaria de nou (el comtat de) Powys
ETIMOLOGIA: (hud = màgia ) + mutació
suau + (llath = bastó)
hudo
[hî -do] ( verb amb objecte)
1 encantar = embruixar
2 encantar = causar que alguna cosa esdeveingui propietat seva (mitjançant
arguments de persuasió, etc)
Methodd y porthmon â hudo'r punnoedd o
bocedi'r ffermwyr
El mercader de bestiar no va poder atreure pel seu encant les lliures de les
butxaques dels agricultors
3 atreure, temptar
yr hysbysebion di-ri yn ein hudo ni i
brynu álcohol
els anuncis innumerables que ens atreu a comprar alcohol
4 seduir (sexualment)
5 atreure una víctima prometent falsament un reclam, plaer, segretat, etc
hudo llong ar y creigiau atreure una
barca cap a les roques
ETIMOLOGIA: (hud = màgia) + (-o = sufix per formar verbs)
hudoles
[hi-dô-les] substantiu femení
PLURAL hudolesau [hi-do-le-se]
1 bruixa
Eiseia 57:3 Nesewch yma, meibion yr
hudoles, had y godinebus a’r butain
Isaiah 57:3 .....
ETIMOLOGIA: (hudol = mag) + (-es sufix per formar substantius
indicant una femella )
hudoliaeth
[hi- dol -yeth] substantiu
masculí
PLURAL hudoliaethau [hi-dol- yei -the]
1 al·licient, atractiu, encís, encant; atractiu d'un lloc, d'una persona
2 encantament, màgia
3 engany, falsedat
Sant Marc 4-19 Ac y mae gofalon y byd
hwn, a hudoliaeth golud, a chwantau am bethau eraill, yn dyfod i mewn, ac yn
tagu’r gair, a myned y mae yn ddiffrwyth
Mark 4:19 ...........
Thesaloniaid-1 2:3 Canys ein cyngor ni nid oedd o hudoliaeth
nac o aflendid, nac mewn twyll
Thessalonians-1 2:3 .....
ETIMOLOGIA: (hudol = mag) + (-iaeth = sufix per formar substantius
abstractes)
hudwaith
[hid -waith] substantiu masculí
1 engany
2 hudwaith llaw presdigitació (també
cyfrwystra hud)
ETIMOLOGIA: (hud = màgia ) + mutació
suau + (gwaith = obra)
hufen,
hufenau [HI ven, hi VE ne] substantiu
masculí
1 nata
hufenfa
[hi- ven -va] substantiu femení
PLURAL hefenféydd [hi-ven-veidh]
1 fàbrica de crema, lleteria
ETIMOLOGIA: (hufen = crema) + (-fa sufix = ‘lloc’)
NOTA: també ffatri laeth (“fàbrica
(de) llet”)
hufen iâ [hi ven YAA]) gelat
hufen
tolch [hii-ven tolkh] substantiu masculí
1 crema quallada
ETIMOLOGIA: (hufen = crema) + (tolch = quallat, participi passat de tolchi = quallar)
hugan,
huganau [HI gan, hi GA ne] substantiu
femení
1 capa, mantell
hulio bwrdd (Prov 9:2) [hil yo
BURDH] (verb)
1 posar la taula
..1 hun [HIIN] substantiu femení
1 son
..2 hun [HIIN] substantiu masculí
1 si mateix
- fe ei hun [HIIN; vee i HIIN]
(pronom) mateix (jo, tu, ell, ella); ell mateix
hunain [HI nen] (pronom) mateixos; (nosaltres, vosaltres,
ells/elles) ells mateixos
- nhw eu hunain [nhu i HU nen]
..1 hunan [HIIN] substantiu masculí
1 si mateix
- fe ei hunan (Sud) [HI nan; ve i HI
nan] (pronom) mateix (jo, tu, ell, ella); ell mateix
..2 hunan [HI nan] (prefix) auto-
hunan-fanteisol
[hi -nan van- tei -shol] substantiu femení
1 per el propi avantatge
diddordebau hunanfanteisiol =
interessats creats
ETIMOLOGIA: (hunan = auto-) + mutació
suau + (manteisiol avantatjós)
hunan-geisiol
[hi -nan gei -shol] adjectiu
1 egoista, que fa les coses només pels seus propis interessos, que intenta
aprofitar-se dels altres
gymdeithas hunanol, hunangeisiol una
societat egoista i on els membres intenten aprofitar-se dels altres
ETIMOLOGIA: (hunan-gais = la
condició d'auto-aprofitar-se??) + mutació suau + (cais = intent)
hunangofiant,
hunangofiannau [hi na GOV yant, hi na gov
YA ne] substantiu masculí
1 autobiografia
hunangynhaliol [Hi nan gø NHAL yol]
(adjectiu)
1 autosuficient
hunanladdgar [hi nan LADH gar]
(adjectiu)
1 suicida
hunanladdiad, hunanladdiadau [hi nan
LADH yad, hi na ladh YA de] substantiu masculí
1 suicidi
hunan-obsesiwn
[hi -nan ob-se-shun] substantiu masculí
1 auto-obsessió
ETIMOLOGIA: (hunan = auto-) + (obsesiwn = obsessió)
hunan-obsesiynol
[hi -nan ob-se-shø-nol] adjectiu
1 auto-obsessionat
ETIMOLOGIA: (hunan-obsesiwn =
auto-obsessió) + (-ol, sufix per
formar adjectius)
hunanol [hi NA nol] (adjectiu)
1 egoista
hunanoldeb [hi na NOL deb]
substantiu masculí
1 egoisme
hunllef (hunlle') [HIN lhe]
substantiu femení
1 malson
hunllefus [hin LHE vis] (adjectiu)
1 de malson
huno
[hî -no] (verb sense objecte)
1 dormir
Medrais huno am bedair awr y noson honno
cyn cael fy neffro gan un o’n cyd-filwyr
Vaig poder dormir durant quatre hores aquella nit abans de ser despertat per un
dels mes companys soldats
2 morir-se
Bu Mrs Jones yn dioddef ers peth amser
cyn huno yn Ysbyty ‘r Mynyddbychan ddiwedd mis Ebrill
La Senyora Jones patia durant molt de temps abans de morir-se a l’Hospital
Mynyddbychan a finals d’abril
3 dormir = estar mort (Es veu sobretot en inscripcions de pedres lapidàries)
huno yn yr angau dormir eternalment
(“dormir dins la mort”)
Salmau 13:3 Edrych, a chlyw fi, O
ARGLWYDD fy NUW; ac goleua fy llygaid, rhag i mi huno yn yr angau:
Salms 13:3...
4 huno yn yr Arglwydd morir-se
(“dormir-se en el Senyor”)
5 dihuno despertar; despertar-se
ETIMOLOGIA: britànic < celta < indoeuropeu sopno-s (= son); còrnic hun
(= son), bretó hun (= son).
Llengües hibèrniques: irlandès sua
(= son).
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí somnus
(= son) (i el català son d’aquesta
paraula llatina)
hurio [hin LHE vis])
Huw [HIU] substantiu masculí
1 nom (mascle) Hug; històricament, considerat un equivalent del nom nadiu Hywel
Huwcyn [HIU kin] substantiu masculí
1 'Huget' (Huw + cyn = sufix diminutiu)
hw- [-]
1 pronunciació del sud-oest de paraules amb chw- inicial.
Al sud-est, la h inicial es perd
2 (La represenatació usual d’aquest son en escrits dialectals és wh-, un símbol tret de l’anglès – whilo, whannen, hwâr, hwech, etc)
hwap [HWAP] (adv)
1 com un llamp
hwch, hychod [HUUKH] substantiu
femení
1 truja
Y Hwirglo
Ware [hwir-glo wâ-re]
1 (= Y Weirglodd Chwarae) (‘el prat de jugar’) terra comuna de San Clêr
(comarca de Caerfyrddin) (any 1838, esmentat a Geiriadur Prifysgol Cymru /
Diccionari de l’Universitat de Gal·les, pàgina 1622)
Hwlffwrdd [HUL fordh] substantiu
femení
1 Vegeu: Cyngor Sir Benfro
hwn [HUN] (pronom) aquest
hwn acw
[hun a-ku] pronom masculí;
1 aquell (allunyat)
(Gal·les del Nord) nacw [na-ku] (pèrdua de la primera síl·laba)
(Gal.lès del Sud) hwnco, ’wnco / wwnco [hun-ko, un-ko / wun-ko]
2 hwn acw yn y fan acw aquell
(allunyat) a aquell lloc
(Gal·les del Nord) nacw'n fancw
(Gal.lès del Sud) hwnco manco (qv)
ETIMOLOGIA: hwn acw < hwn aco < hwn rhaco (rhag =
davant)
Gal·les de Sud: hwnco < hwn aco < hwn rhaco
hwn acw yn y fan
acw [hun a-ku] pronom
masculí
1 aquell (allunyat)
(Gal·les del Nord) nacw’n fancw [na-kun van-ku]
(pèrdua de la primera síl·laba, acw
[a-ku] > cw [ku])
(Gal.lès del Sud) hwnco manco, ’wnco manco / wwnco manco
[hun-ko, un-ko / wun-ko]
2 hwn acw yn y fan acw aquell
(allunyat) a aquell lloc
(Gal·les del Nord) nacw'n fancw
(Gal.lès del Sud) hwnco manco (qv)
ETIMOLOGIA: hwn acw yn y man acw (hwn = aquest) + (acw = allà lluny) + (yn y
man = al lloc) + (acw = allà
lluny)
hwnco
[hun -co] pronom masculí
(Gal·les del Sud)
1 aquell (allunyat); vegeu hwn acw
NOTA: també wwnco [wun-ko]
ETIMOLOGIA: "aquest (d')
allà" (hwn = aquest) + (acw = allà al lluny)
hwnco
manco [hun-ko man-ko] pronom masculí
1 (Gal.les del Sud) aquell (allunyat)
Hwnco manco yw'r enillydd? És aquell
el guanyador?
NOTA: també wwnco [wun-ko]
A Gal·les del Nord – nacw’n fancw [na-kun van-ku]
ETIMOLOGIA: hwn aco (yn y) man aco =
hwn acw yn y man acw
(aco és la forma antiga de acw)
(hwn = aquest) + (acw = allà lluny) + (yn y man = al lloc) + (acw = allà lluny)
Hwngareg [hun GA reg] (f / adj) hongarès
Hwngari [HUNG ga ri] substantiu
femení
1 Hongria
hwnna [HU na] (pronom) aquell
Hwntw, Hwntws [HUN tu, HUN tus]
substantiu masculí
1 (malnom) persona del Sud de Gal·les
hwrdd, hyrddod [HURDH, HØR dhod]
substantiu masculí
1 moltó, be
hwren, hwrs [HU ren, HURS]
substantiu femení
1 puta, meuca
hwsmon
[hus -mon] substantiu masculí
PLURAL hwsmyn [hus-min]
1 agricultor, masover
2 (Gal·les del Nord) capatà (de granja)
ETIMOLOGIA: anglès mitjà hous-bond
[húzbønd] (= pagès), amb la substitució del sufix -mon (= home) < anglès dialectal mon (= home).
La paraula housbond < noruec
antic hûsboôndi, hus (= casa), bôndi (= paterfamilias) < boa
(= viure, habitar)
cf noruec modern bonde (=
agricultor), bo (= viure, habitar)
hwy [HUI] (pronom) ells, elles
hwyaden, hwyaid [hui A den, HUI ed]
substantiu masculí
1 ànec
hwyl, hwyliau [HUIL, HUIL ye]
substantiu femení
1 emoció
mynd i hwyl dros (rywbeth)
emocionar-se per, entusiasmar-se per
2 divertiment
3 vela
hwylio [HUI lo] (verb)
1 velar
hwylio
VERB
[huil yo]
1 (vaixell) emprendre un viatge
1 sail, set sail = begin a voyage
·······Bydd y llong yn hwylio nos yfory
·······S'embarca demà a la nit
·······The boat sails tomorrow night
ETIMOLOGIA: hwyl = vela + -io = suffix per formar verbs
hwyr [HUIR] (adjectiu)
1 tard
hwyr
[ huir ] substantiu masculí
PLURAL hwyrau
[hui-re]
1 vespre
gyda’r hwyr al vespre, al capvespre
Salmau 59:6 Dychwelant gyda’r hwyr,
cyfarthant fel cŵn, ac amgylchant y ddinas.
Salms 59:6 ---
yn yr hwyr al vespre, al capvespre
am saith yn yr hwyr a les set del
vespre
hwyr a bore a la nit i al matí
Salmau 55:17 Hwyr a bore, a hanner dydd,
y gweddïaf, a byddaf daer: ac efe a glyw fy lleferydd.
Salms 55:17 ...
2 yn awel yr hwyr ??a la fresca del
vespre
3 seren yr hwyr el planeta Venús
(“l’estel del vespre”)
4 melyn yr hwyr (Oenothera biennis)
(“flor (groga) (de)l vespre ”)
ETIMOLOGIA: Probablament del britànic, paraula relacionada amb hir (= llarg), hwy (= més llarg). Si no, és del llatí sêr-us (= tard)
hwyrddydd
[huir -dhidd] substantiu masculí
PLURAL hwyrddyddiau [huir- dhødh -ye]
1
capvespre, vesprada; crepuscle
2
yn hwyrddydd ei oes a una edat
avançada ("al crepuscle de la seva vida")
3
hwyrddydd einioes els anys de la
vellesa (“vespre [de] vida”)
yn y ty hwnw y treuliodd y tad a’r fam hwyrddydd einioes
en aquella casa el pare i la mare
van passar els anys de la vellesa
yn hwyrddydd eich bywyd a una edat avançada ("al crepuscle de
la vostra vida")
ETIMOLOGIA: "dia tardà" (hwyr
= tard ) + mutació suau + (dydd =
dia ). Neologisme del segle 1800
hychod [HØ khod] (pl)
1 plural de "hwch"
..1 hyd [HIID] (prep)
1 fins - until
- hyd ddiwedd y dydd [HIID dhi WEDH
ø diidh] (adv)
1 fins a la nit - until the close of the day
- hyd yn oed [HIID øn OID] (adv)
1 fins i tot - even
2 hyd, hydoedd
hyd [HIID, HØ dodh] substantiu
masculí
1 llargada
2 hyd o risiau escala
(“llargada d’esglaons”)
hyderus [hø DE ris] (adjectiu)
1 segur de si mateix, confiat – confident
hyd
genhedlaeth a chenhedlaeth [hiid
gen-hed-leth aa khen-hed-leth]
1 de generació a generació
arhosed ein
haith yn ei bri hyd genhedlaeth a chenhedlaeth
que la nosttra llengua quedi predominant de generació a generació
ETIMOLOGIA: (hyd = fins
a) + mutació suau + (cenhedlaeth = generació) + (a = i) + mutació
aspirada + (cenhedlaeth = generació)
hyd oni wahaner ni gan angau [hiid oni wa- hâ –ner nii gan a-nge]
-
1
fins que la mort ens separi
ETIMOLOGIA: (hyd oni = fins) +
mutació suau + (gwahaner = que se
separi) + (ni = nosaltres) + (gan = per) + (angau = mort)
hydref, hydrefau [HØ dre, hø DRE ve]
substantiu masculí
1 tardor - autumn
Hydref [HØ dre] substantiu masculí
1 octubre
- ym mis Hydref [ø mis HØ dre] (adv)
1 a l'octubre
hyd y diwedd [hiid ø di-wedh ] adverbi
1 fins al final
hyd y diwedd un fins al final mateix, fins al desastre
o'r dechrau hyd y diwedd del començament fins al final
dal ati hyd y ddiwedd persistir fins al final
hyf
[ hiiv ] adj
(Gal·les del Nord)
1 audaç, atrevit
2 descarat, insolent
mynd yn hyf ar començar a parlar descaradament
â
bod yn hyf ar parlar descaradament â
ETIMOLOGIA: De fet hy és la forma
original, sense la [v] final. Gal.lès hy
< britànic < cèltic *sefo- <
indoeuropeu *segh- (= agafar, tenir;
superar en batalla; victòria);
cf irlandès sea (= força, vigor);
gal sego- com els noms propis Segomaros, Segobriga, Segodunon;
cf alemany der Sieg (= victòria),
sanskrit s|has (= força, victòria);
la forma amb “f” vé de les formes comparatives hyfed (= tan audaç), hyfach (=
més audaç), hyfaf (= el més audaç),
aquestes en comptes de les formes originals hyfach, hyfach, hyfaf sota la influència de cryfed (= tan fort), cryfach
(= més fort), cryfaf (= el més
fort), < cryf (= fort)
NOTA: Gal.les del Nord hy'
Hyfaidd [HØ vedh] substantiu masculí
1 nom (mascle) (obsolet); vegeu Maesyfed
hyfflam [HØ flam] (adjectiu)
1 inflamable
hyfforddiant [hø FORDH yant]
substantiu masculí
1 formació
hyfryd [HØ vrid] (adjectiu)
1 agradable
2
yr hyfryd wlad el país de l’esplendor (= Palestina)
Daniel 8:9 Ac o un ohonynt y
daeth allan gorn bychan, ac a dyfodd yn rhagorol, tua’r deau, a thua’r dwyrain,
a thua'r hyfryd wlad.
Daniel 8:9 .......
Hyfrydle [hø VRØD le] substantiu
femení
1 nom de casa "lloc agradable"
hyfrydol [hø-vrø-dol] adj
1 agredable
2 melòdic
Hyfrydol nom de la música d’un cant religiós escrut per Rowland Hugh
Pritchard (1811-1887) publicat per primera vegada al 1844 (quan el componista
tenia 32/33 years old). És la música del cant “O! Llefara, addfwyn Iesu!”
escrit per William Williams (Pantycelyn) (1717-91)
ETIMOLOGIA: (hyfryd- [ø] < hyfryd [i] = agredable ) + ( -ol = sufix per fer adjectius)
hyfrydwch [hø VRØ dukh] substantiu
masculí
1 plaer
2 hyfrydwch yw (gwneud rhywbeth) em
plau (fer alguna cosa)
hygarol [hø-gâ-rol] adjectiu
1 amable, tendre
Edrych ar ei hwyneb siriol,
A'i hygarol wenau llon,
Roddai wledd i'r meddwl puraf,
A wresogai'r dyner fron
(“Tanybryn”, poema de Twynog (1912))
Mirant la seva cara alegre
i els seus tendres somriures bonics
donaria un banquet a la ment més pura
I escalfaria el pit tendre
ETIMOLOGIA: (hygar = amable) + (-ol = sufix per formar adjectius)
hyll [HILH] (adjectiu)
1 lleig (Nord); cf salw [SA lu] (Sud)
hyn [HIN] (pronom / det)
1 aquests, aquestes; al Sud, també aquest, aquesta
2 hyn oll [hin OLH] (pronom) tots
aquests, totes aquestes
hynafol
[ hø- nâ -vol] adj
1 antic = del passat remot
2 arcaic, obsolet, no usat avui en dia
Mae llawer o ymadroddion hynafol yn ei
hysgrifau
Hi ha moltes expressions arcaiques a les seves obres escrites
3 (moble) d’època, antic
ETIMOLOGIA: (hynaf = el més antic,
grau superlatiu de hen = vell,
antic) + (-ol sufix per formar
adjectius)
hyned
[hø-ned] -
1 tan vell
cyn hyned â Methwsela (normalment
amb menyspreu) més vell que l’anar a peu, més vell que els camins, més vell que
el pastar
Genesis 5:25 Methwsela hefyd a fu fyw
saith mlynedd a phedwar ugain a chant, ac a genhedlodd Lamech. (5:26) A Methwsela a fu fyw wedi iddo genhedlu Lamech, ddwy flyneddd a
phedwar ugain a saith gan mlynedd, ac a genhedlodd feibion a merched. (5:27) A holl ddyddiau Methwsela oedd, naw
mlynedd a thrigain a naw can mlynedd, ac efe a fu farw.
Genesis 5:25 .....
ETIMOLOGIA: (hyn-, < hen = vell) + (-ed sufix de la forma equativa de l’adjectiu)
hynny [HØ ni]
(pronom)
1 allò
2 a da iawn hynny i gràcies a
Déu per això (“i molt bé allò”)
hynny o beth
[ hø-ni oo beeth]
1 aquell assumpte
Rw i’n hollol bendant ar hynny o beth
Estic ben segur pel que fa a allò
ETIMOLOGIA: ‘allò de cosa’ (hynny =
allò) + (o = de) + mutació suau + (peth = cosa)
hysbyseb, hysbysebion [hø SPØ seb,
hø spø SEB yon] substantiu femení
1 anunci
hysbysebu
VERB
[hø spø se bi]
1 anunciar (= divulgar l'existència d'un producte o servei)
·······Hysbysebwch yn "Y
Cymro"!
·······Poseu el seu anunci al
(setmenal) "Y Cymro"!
ETIMOLOGIA: hysbyseb = anunci + -u = suffix per formar verbs
hysbysfwrdd, hysbysfyrddau [hø SPØS vurdh, hø spøs VØR dhe] substantiu
masculí
1 tauló d'anuncis
hysbysu [hø SPØ si] (verb)
1 informar
hytrach [HØ trakh] (*) yn hytrach
(adv)
1 més ben dit
Hywel [HØ wel] substantiu masculí
1 nom (mascle)
Hywyn [HØ win] substantiu masculí
1 nom (mascle)
i ble [i BLEE] (interr) cap on?
i ffwrdd [i FURDH] (adv)
1 fora, d'aquí
i mewn [i MEUN] (adv)
1 cap en dins
- dewch / dowch i mewn [deukh /
doukh i MEUN] (-) paseu (a dins)!
-
i mewn i'r dwr [i meun ir DUUR] (-) a / dins l'aigua
i [i] (prep)
1 a
(1) imi (i mi) (Sud: i fi) [i MI (i VI)]
(prep)
1 (primera persona singular) a mi
(1) inni (i ni) [i NI] (prep)
1 (primera persona plural) a nosaltres
(2) i ti [i TI] (prep)
1 (segona persona singular) a tu
(2) i chi [i KHI] (prep)
1 (segona persona plural) a vosaltres
(3) iddo fe / fo [I dho ve / vo] (prep)
1 (tercera persona singular masculina) a ell
(3) iddi hi [I dhi hi] (prep)
1 (tercera persona singular femenina) a ella
(3) iddyn nhw (forma literària: iddynt hwy) [I dhi nu (i dhint hui)]
(prep)
1 (tercera persona plural) a ells / elles
ia (Nord) [I a] (frase)
1 sí (forma nordenca de "ie")
iâ (Sud) [YAA] substantiu masculí
1 gel (al Nord: rhew [RHEU])
iach [YAAKH] (adjectiu)
1 bé (de salut)
- iechyd [YE khid] substantiu
masculí
1 salut
iacháu [ya KHAI] (verb)
1 curar
-iad [yad]) sufix per formar
substantius
-iaeth [yeth]) sufix per formar
substantius
Iago [i A go] substantiu masculí
1 nom (mascle) Jaume
iaith, ieithoedd [YAITH, YEI thodh]
substantiu femení
1 llengua, idioma
llengua = dialecte d'una persona o regió
iaith Morgannwg "(la) llengua
(de) Morgannwg", el gal·lès parlat a Morgannwg
iaith y De "(la) llengua (de)l
Sud", el gal·lès parlat al sud de Gal·les
col·loquialment, amb el barbarisme
'sowth' iaith y Sowth "(la)
llengua (de)l Sud", el gal·lès parlat al sud de Gal·les
iaith y Gogledd "(la) llengua
(de)l Nord", el gal·lès parlat al nord de Gal·les
col·loquialment, amb el barbarisme
'north' iaith y North "(la)
llengua (de)l Nord", el gal·lès parlat al nord de Gal·les
iaith dramor f ieithoedd tramor
1 llengua estrangera
iaith ei fam, iaith ei mam
1 llengua nativa
iaith ein gwlad
1 gal.lès
yr iaith fain
1 anglès
iaith farw f ieithoedd marw
1 llengua morta
iaith frodorol f ieithoedd brodorol
1 llengua auctòctona
iaith fyw f ieithoedd byw
1 llengua viva
Iâl [YAAL] substantiu femení
1 districte del Nord-oest
Ianto [YAN to] substantiu masculí
1 forma diminutiva d'Ifan
iâr fach yr haf, ieir bach yr haf [yaar
vaakh ør HAAV, yeir baakh ør HAAV] substantiu femení
1 papallona ("gallina petita de l'estiu")
iâr, ieir [YAAR, YEIR] substantiu
femení
1 gallina
iard, ierdydd [YARD, YER didh]
substantiu femení
1 pati
- iard siyntio [yard SHØNT yo] substantiu
femení
1 estació de maniobres
iau
[yâi] substantiu masculí
PLURAL ieuau
[yei -e]
Gal·les del Nord
1 fetge
2 coratge
does 'na ddim iau yno fo és porruc
("no hi ha fetge en ell")
3 llid yr iau hepatitis
("infecció (de)l fetge")
ETIMOLOGIA: iau < au
en còrnic avi (= fetge), bretó avu (= fetge)
en irlandès ae [ee] (= fetge)
NOTA: A Gal·les del Sud, com en còrnic i en bretó, hi ha una [v] intrusiva - afu < au
iau [yai] (adjectiu)
1 més jove (vegeu: ieuanc)
iawn [yaun] (adjectiu)
1 correcte
- talu iawn [ta li YAUN] (frase)
1 "talu iawn i" compensar
iawndal, iawndaliadau [YAUN dal,
yaun dal YA de] substantiu masculí
1 indemnització
iâ [YAA] substantiu masculí
1 gel (Sud); cf rhew [RHEU] (Nord)
- cloch iâ, clychau iâ [klookh YAA,
klØ khe YAA] substantiu femení
1 caramell
Iddew, Iddewon [I dheu, i DHEU on]
substantiu masculí
1 jueu
Idris [I dris] substantiu masculí
1 nom d'home
Idwal [ID wal] substantiu masculí
1 nom d'home
ie [I e] (frase)
1 si
iechyd [YE khid] substantiu masculí
1 salut
iechyd cymdeithasol [YE khid køm dei
THA sol] substantiu masculí
1 salut social
2 pólisi iechyd cymdeithasol = política sociosanitària
iechyd
da! [yê –khid daa]
1 brindis salut! a la vostra salut!
ETIMOLOGIA: “bon salut” (iechyd =
salut) + (da = bo)
NOTA: Aquesta és una de les poques expressions gal·leses que saben els
anglesos, encara que en una forma un xic distorcionada - “Yakky dar” [ya-ki daa]
Iefan
[yê -van] substantiu masculí
1 forma del nom Ifan (Joan) al
sud-est de Gal·les
ETIMOLOGIA: Iefan < Ieuan < llatí Johann-
ieir [YEIR] (pl)
1 vegeu iâr
ieithgarwch [ieith- gâ -rukh] substantiu masculí
1 estimació de la llengua nadiu
mae ieithgarwch yn elfen hanfodol o wladgarwch estimar la vostra llengua
és una part essencial de’estimar el vostre país
1 estimació de la llengua gal·lesa
ETIMOLOGIA: (ieithgar = que estima la seva llengua) + (-wch sufix
per formar substantius)
ieithmon
[yeith -mon] substantiu masculí
PLURAL: ieithmyn
[yeith -min]
1 algú que sap moltes llengües
mae o’n dipyn o ieithmon parla força
llengües
ETIMOLOGIA: (ieith- < iaith = llengua) + (-mon, sufix = home)
ieithoedd [YEI thodh] (pl)
1 vegeu iaith
Iestyn [YE stin] substantiu masculí
1 nom d'home
Iesu, Iesu Grist [YE si / YE si
GRIST] substantiu masculí
1 Jesucrist
Ieu [YEI] substantiu masculí
1 forma diminutiva de 'Ieuan'
Ieuan [YEI an] substantiu masculí
1 nom d'home (= Joan); forma antiga del nom 'Ifan', reintroduit al segle 1900
ieuanc, ieuainc [YEI angk, YEI
aingk] (adjectiu)
1 jove (forma literària)
ieuenctid [yei ENGK tid] substantiu
masculí
1 joventut
Ifan [I van] substantiu masculí
1 nom d'home (Joan)
Ifana [i VA na] substantiu femení
1 nom de dona /Ifan + -a/
ifanc, ifainc [I vangk, I vengk]
(adjectiu)
1 jove (forma col·loquial) cf ieuanc [YEI angk]
i ffwrdd [i FURDH] (adv)
1 fora, des d'aquí
Ifor [I vor] substantiu masculí
1 nom d'home
i fyny [i VØ ni] (adv)
1 cap a munt
-ig [ ig ]
1 sufix diminitiu afegit a substantius - no productiu avui, tret de gal·lès
literari
..1/ afon (= riu), afonig (= rierol)
..2/ ardd (= hill), erddig (= petit turó) (com als topònims
Erddig, Talerddig)
..3/ awel (= vent), awelig (= brisa)
..4/ awr (= hora), orig (= petita estona)
..5/ *bachig (bachigol = diminitiu, bachigyn
= sufix diminitiu)
..6/ cân (= cançó), canig (= cançó petita)
(7) coron (= corona), coronig (= corona petita)
(8) darn (= frafment), dernig (= small fragment)
(9) ierig (obsolete) (= pollet)
(10) llan (= església), llennig ( = petita església)
(11) llysywennig (= angula)
(12) nofel (= novel·la), nofelig (= novel·leta)
(13) oen (= xai), oenig (= xai petit)
(14) ynys (= illa), ynysig (= petita illa)
ETIMOLOGIA: -ig < britànic *-îkâ
ig, igion [IIG, IG yon] substantiu femení
1 singlot
igam-ogam
[i –gam-o-gam] adv
1
ziga-zaga
dringo igam-ogam ifyny... pujar fent
zigazaga
dringodd y ceffyl igam-ogam i fyny’r
bryn
dringodd y ceffyl igam-ogam i fyny’r bryn, o dde i aswy ac o aswy i dde
el vavall va puja el turó zigazaga, de dreta a esquerra i d’esquerra a
dreta
ETIMOLOGIA: igam-ogam [i –gam-o-gam] < i gam o gam
[i gam o gam] (= de pas en pas) (i
= a) + mutació suau + (cam = pas) +
(i = o) + mutació suau + (cam = pas)
NOTA: (a) Gal·les del Nord
..1/ miga-moga,
..2/ iga-moga
(b) Gal·les del Sud migi-moga,
..2/ mingam-mongam / fingam-fongam,
..3/ mingi-mongam,
..4/ wingi-wonga,
..5/ gimwch-gamwch,
..6/ cimach-gamach
(c) Gal·les del Sud-est wicam-wocam
iglw, iglws [I glu, I glus]
substantiu masculí
1 ?iglu
i gyd
[ ii giid ] intensificador
1 completament, de dalt a baix (amb substantiu)
bod yn dyllau pryfed i gyd (fusta)
tenir forats dels insectes arreu
bod yn faw i gyd estar cobert de brutícia (“estar tot brutícia”)
yn faw i gyd ma'ch dillad la vostra roba está coberta de brutícia
bod yn gywilydd i gyd estar completament avergonyit
ar yr wyneb, mae Mrs Parri yn gwrteisi i
gyd Segons les aparences, la Senyora Parri és la mateixa gentilesa
yn dosau i gyd, yn blorod i gyd (cara) coverta de grans
yn inc i gyd cobert de tinta
lwc i gyd oedd y cwbl tot era ??la pura sort
gwên i gyd (“tot somriure / somrís”)
Roedd pawb yn wên i gyd Tothom
somreia
Roedd ei wallt du yn twmlo dros i dalcen
yn gwrle mân i gyd
Els seus cabells negres caien pel seu front arrissats
2 tot, completament (+ adjectiu)
Mae’r tatws yn feddal i gyd ac yn gwynto’n ddrwg
Les patates són totes toves i fan pudor
3 amb superlatives, per formar frases d’augment equatiu, que equival el catalá
“com més... més... “ (com més petit, més barat; com més gran, millor)
gorau i gyd millor de tot
gorau i gyd po gynta més aviat
millor
4 en total = que inclou tot (indicant un total al final d’una llista o una
sèrie)
Pregethodd yn y bore i gleifion a staff
Ysbyty Glan Clwyd, ac wedyn yn eglwysi'r Rhyl a Phrestatyn. Tair pregeth i gyd
Va fer un sermó al matí pels malalts i la plantilla de Ysbyty Glan Clwyd
(l’Hospital del marge del riu Clwyd), i després en esgl´sies a Y Rhyl i
Prestatyn. Tres sermons en total.
Yr oedd e wedi hwylio o Lerpwl i América
bump o weithiau i gyd
Va viatjar (amb vaixell) de Liverpool a Amèrica cinc vegades en total
Scotland: a' aw
5 tots, tothom
Nos da i gyd Bona nit a tothom
6 eto i gyd tot i això
7 hynny i gyd tot allò
8 yng Nghymru i gyd a tot Gal·les
9 la totalitat (d’alguna cosa); s’usa després d’un verb
mae e'n siglo i gyd es tremola tot
(tot la casa, etc)
10 tot de
plant i gyd tot de canalla, tan sols
canalla
ETIMOLOGIA: (i preposició = a ) + mutació suau + ( cyd = unió)
NOTA: també 'gyd després de vocal
i lawr [i lAUR] (adv)
1 cap avall
Ilid [I lid] substantiu femení
1 nom de dona
2 santa gal·lesa
Illtud [ILH tid] substantiu masculí
1 nom d'home
2 sant gal·lès
inc [INGK] substantiu masculí
1 tinta
- inc marcio [ingk MARK yo]
substantiu masculí
1 tinta de marcar
- inc parhaol [ingk par HA ol]
substantiu masculí
1 tinta indeleble
- pot inc [pot INGK] (tinter
innau, "inne" [I ne]
(pronom) jo també
Ioan [YO an] substantiu masculí
1 nom d'home; Joan
iòb, iòbs [YOB, YOBS] substantiu
masculí
1 huligan
-iog [yog] (sufix) vegeu: -og
-iol [yol] (sufix) vegeu: -ol
Iolo [YO lo] substantiu masculí
1 nom d'home, forma diminutiva de Iorwerth
Iolo Goch [yo lo GOOKH] substantiu
masculí
1 c1320-1398 poeta de Lleweni, Dyffryn Clwyd (Nord-est)
Ionawr [yo -naur] substantiu masculí
1 gener = el primer mes de l'any
2 maeth Ionawr nom danat a la neu que cau al gener ("sosteniment
(del) gener") - un hivern així deixa la terra en bones condicions per el
creixement dels conreus
ETIMOLOGIA: gal.lès Ionor < Ionawr < *Iawnawr <
britànic < llatí Iân’ârius <
Iânuârius (el primer mes de l'any, dedicat al déu Iânus, de dues cares;
mirava
simunltàniament cap a l'any passat i a l’any nou;
de la mateixa arrel britànica: còrnic Genver (= gener), bretó gencer
(= gener)
de la mateixa arrel llatina: irlandès Eanáir (= gener)
NOTA: Ionor és una forma col·loquial bastant general - i de fet la forma
que s’esperaria a nivell col·loquial, on en les paraules amb aw final
generalment es fa o. La forma Ionawr on es manté la aw és
degut a l’influència del nivell literari
Ionawr
01 Ionawr (y cyntaf o Ionawr) el dia ú de
gener
02 Ionawr (yr ail o Ionawr)
03 Ionawr (y trydydd o Ionawr)
04 Ionawr (y pedwerydd o Ionawr)
05 Ionawr (y pumed o Ionawr)
06 Ionawr (y chweched o Ionawr) Gwyl yr
Ystwyll = Dia dels Reis
07 Ionawr (y seithfed o Ionawr)
08 Ionawr (yr wythfed o Ionawr)
09 Ionawr (y nawfed o Ionawr)
10 Ionawr (y degfed o Ionawr)
11 Ionawr (yr unfed ar ddeg o Ionawr)
12 Ionawr (y deuddeg o Ionawr)
13 Ionawr (y trydydd ar ddeg o Ionawr) Gwyl
Eilian ¡¡Gwyl Sant Hyllar¡¡¡
14 Ionawr (y pedwerydd ar ddeg o Ionawr)
15 Ionawr (y pymthegfed o Ionawr)
16 Ionawr (yr unfed ar bymtheg o Ionawr)
17 Ionawr (yr ail ar bymtheg o Ionawr)
18 Ionawr (y deunawfed o Ionawr)
19 Ionawr (y pedwerydd ar bymtheg o Ionawr)
20 Ionawr (yr ugeinfed o Ionawr)
21 Ionawr (yr unfed ar hugain o Ionawr)
22 Ionawr (yr ail ar hugain o Ionawr)
23 Ionawr (y trydydd ar hugain o Ionawr)
24 Ionawr (y pedwerydd ar hugain o Ionawr)
25 Ionawr (y pumed ar hugain o Ionawr) Gwyl Bawl = Conversió de Sant Pau
26 Ionawr (y chweched ar hugain o Ionawr)
27 Ionawr (y seithfed ar hugain o Ionawr)
28 Ionawr (yr wythfed ar hugain o Ionawr)
29 Ionawr (y nawfed ar hugain o Ionawr)
30 Ionawr (y degfed ar hugain o Ionawr
31 Ionawr (yr unfed ar ddeg ar hugain o Ionawr)
- ym
mis Ionawr [ø mis YO naur] substantiu masculí
1 al gener
Iorath [yo -rath] substantiu masculí
1
Gal·les del Sud-est forma del nom d’home Iorwerth
(qv)
..1/ nom de pila Iorath, (2)
patronímic ap Iorath o senzillament Iorath (a partir del segle 16 la
paraula "ap" es perdia als patronímics), (3) cognom Iorath. que en anglès s’escriu Yorath (amb la grafia Yorath en anglès)
2 Topònims
Llwyniorath granja al sud de Betws (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
(“el bosquet d’en Iorath”)
Moel Iorath turó al
nord-est del poble de Glyncorrwg (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“el
turó d’en Iorath”)
A Yr Eglwysnewydd, districte de Caer-dydd, hi ha
...(a) Heol Iorath (nom oficial:
Yorath Road),
...(b) Clas Iorath (“(la) tanca (de)
Iorath”, Iorath Close) (nom oficial: Clas Yorath)
...(c) Caeiorath (“(el) camp (de) Iorath”)
(nom oficial: Cae Yorath)
ETIMOLOGIA: Iorath < *Ioreth < *Iorweth < Iorwerth
iorth
[yorth] adj
1
(obsolet) diligent, studiós
ETIMOLOGIA: variant de eorth (=
diligent) < britànic < celta eks-ort-;
arrel *or- (= aixecar); cf llatí oriri (= aixecar, sorgir de), com en
català origen < llatí orîgô < oriri
iorthryn
[yorth-rin] substantiu masculí
1
(obsolet) diligència assiduitat
Iorthryn Gwynedd pseudònim de R. D.
Thomas, auhor de “Hanes Cymry America”(Història dels gal·lesos d’Amèrica)
(1872) (literalment “l’assiduitat de la regió de Gwynedd” – però el sentit
exacte d’aquest nom queda poc clar)
ETIMOLOGIA: variant de eorthryn <
ehorthryn (= diligència); (eorth
= diligent) + mutació suau + (rhyn)
Iorwerth
[yor -werth] m
1
nom d'home.
..1/ Antigament el nom anglès Edward
era considerat un equivalent del nom perquè hi ha alguna semblança fonològica
entre els dos noms, i en algunes famílies Edward el va substituir
..2/ Hi ha vàries formes afectuoses: Iori,
Iolo, Iolyn, Iorws, Iocyn, Ioro
2
Gal·les del Sud-est: Iorwerth > Iorath (qv)
..1/ nom de pila Iorath, (2)
patronímic ap Iorath o senzillament Iorath, (3) cognom Iorath. que en anglès s’escriu Yorath
Llwyniorath granja al sud de Betws
(comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (“el bosquet d’en Iorath”)
ETIMOLOGIA: aparentment Iôr (=
senyor) + mutació suau + (gwerth =
valor)
i'r [ir] -
1 al, a la, a ls, a les
ETIMOLOGIA: contracció de (i = a) +
(yr = el, la, els, les)
Irfon [IR von] substantiu femení
1 riu del sud-est
i'r mymryn [ir MØM rin] (adv)
1 exactament ("a la miqueta")
iro tin
mochyn tew [î-ro tiin mô-khin teu]
1 "untar el cul d'un porc gras" = donar alguna cosa a algú que no la
necessita realment; (donar diners als rics, donar menjar als que en tenen una
abundància quan hi ha qui que no en té prou)
ETIMOLOGIA: (iro = untar) + (tin = cul) + (mochyn = porc) + (tew =
gras)
is [IIS] (adjectiu)
1 més baix
2 (prep)
1 sota
Is Aeron [iis EI ron] substantiu
femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") de Ceredigion (sud-oest)
Is Aled [iis A led] substantiu
femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") de Rhufoniog (país: Gwynedd Is Conwy) (nord-oest)
Isalmaeneg [ii sal MEI neg] (f /
adj) baix alemany
Is Artro [iis AR tro] substantiu
femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") d'Ardudwy (país: Gwynedd Uwch Conwy) (nord-oest)
is-bwyllgor, is-bwyllgorau [iis
BUILH gor, iis builh GO re] substantiu masculí
1 subcomissió
Is Cennen [iis KE nin] substantiu
femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") de Cantref Bychan (país: Ystrad Tywi) (sud-oest)
Is Coed [iis KOID] substantiu femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") d'Eginog Bychan (país: Ystrad Tywi) (sud-oest)
Is Cuch [iis KIIKH] substantiu
femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") d'Emlyn (país: Dyfed) (sud-oest)
Is Dulas [iis DI las] substantiu
femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") de Rhos (país: Gwynedd Is Conwy) (nord-oest)
isel [I sel] (adjectiu)
1 baix
iselder
ysbryd [i-sel-der ø-sprid] substantiu masculí
Gal·les del Nord
1 abatiment, tristor
ETIMOLOGIA: (iselder = baixesa) + (ysbryd = esperit)
iseldir
[i-sel-dir] substantiu masculí
PLURAL: iseldiroedd
[i-sel-dî-rodh]
1 terra baixa
ETIMOLOGIA: (isel = baix) + mutació
suau + (tir = terra)
Iseldireg [i sel DI reg] (f / adj) nederlandès (holandès)
Iseldiroedd, Yr [i sel DI rodh]
(npl)
1 Nederlàndia (Holanda)
Iseldirwyr [i sel DIR wir] (npl)
1 nederlandesos (holandesos)
isetholiad, isetholiadau [iis e THOL
yad, iis e thol YA de] substantiu masculí
1 elecció parcial
isffordd, isffyrdd [IS fordh, IS
firdh] substantiu femení
1 pas soterrani de vianats
isgell, isgellau [I skelh, i SKE
lhe] substantiu masculí
1 sopa
isgoch
[is -gokh] adjectiu
1 infraroig
ETIMOLOGIA: (is = més baix) +
mutació suau + (coch = vermell)
Is Gwyrfai [iis GUIR ve] substantiu femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") d'Arfon (país: Gwynedd Uwch Conwy) (nord-oest)
isgynnyrch
[is-gø-nirkh] substantiu masculí
PLURAL: isgynhyrchion
[is-gø-nhørkh-yon]
1 subproducte
ETIMOLOGIA: (is = més baix, sota) +
mutació suau + (cynnyrch = producte)
Islandeg [i SLAN deg] (f / adj) islandès
(llengua)
Islwyn [I sluin] substantiu masculí
1 pseudònim de poeta (Wiliam Tomos 1832-1878)
Islyn
[is-lin] substantiu femení
1 Nant Islyn SH7137 riera de
Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
Is Nyfer [iis NØ ver] substantiu femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") de Cemais (país: Dyfed) (sud-oest)
Is Rhaeadr [iis RHEI a dør]
substantiu femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") de Swydd y Waun (país: Powys) (nord-est)
Is Tryweryn [iis trø WE rin]
substantiu femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la cantref
("centenar") de Penllyn (país: Gwynedd Uwch Conwy) (nord-oest)
italeiddio [i-tal-eidh-yo] adjectiu
1 imprimir en cursiva
myfi biau’r italeiddio la cursiva és meva (“(és) jo que-tinc l’imprimir
en cursiva”)
ETIMOLOGIA: adaptació de l’anglès italicise (ital-) + (-eiddio,
sufix que correspon a -ise)
iti (1) [i TII] (prep)
1 a tu
iti (2) = 'yt ti < wyt ti [i TII] (verb)
1 ets, estàs
Iwan [I wan] substantiu masculí
1 nom d'home (variant del nom Ifan = Joan)
Iwerddon [i WER dhon] substantiu
femení
1 Irlanda
-iwr [yur] (sufix) vegeu: -wr
iwrch
[ yurkh ] substantiu masculí
PLURAL: iyrchod,
iwrchod [ yør –khod, yur -khod]
1 (Capreolus capreolus) cabirol (cérvol petit amb banyes petites i una pell
rogenca-marró a l'estiu
A la toponomia:
(a) Cefn-iwrch (turó del cabirol) a
prop de Llangefni (comarca d’Ynys Môn).
(b) Afon Iwrch (qv) nom de riu. Té
el seu origen a Cadair Berwyn, Gal·les del nord-est, i va en direcció sud-est i
s’uneix amb el riu Tanant, 3km al sud-est de Llanrhaeadr ym Mochnant (comarca
de Dinbych)
(c) Afon Iwrch nom de riu SH8354 a
la comarca de Conwy
1 iyrches plural iyrchesod daina femella
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic iorgh
(= cabirol), bretó yourc’h (=
cabirol)
Cf el nom de persona en gal Iurka
Jac [JAK] substantiu masculí
1 nom d'home (= Joan)
jael [jail] substantiu masculí substantiu
femení
PLURAL jaels [jails]
Gal·les del Sud
1 presó
mynd i’r jael anar a la presó
ETIMOLOGIA: anglès gaol / jail < francès jaiole (= gàbia) <
llatí popular
*caveola < llatí cavea (= clos, tancat)
NOTA: al nord jêll i rheinws
jam [JAM] substantiu masculí
1 melmelada
jêl [jeel]
substantiu femení
PLURAL jêls [jeels]
Gal·les del Nord
1 presó
mynd i’r jêl anar a la presó
1 Stryd y Jêl (“carrer (de) la presó”) nom de carrer de Caernarfon
ETIMOLOGIA: anglès gaol / jail < francès jaiole (= gàbia) <
llatí popular
*caveola < llatí cavea (= clos, tancat)
NOTA: al sud jael; també rheinws al nord
Jeni [JE ni] substantiu femení
1 nom de dona - Joana
jersi, jersis [JER si, JER sis]
substantiu masculí
1 jersei – jersey
Jerwsalem
[ je-ru-sa-lem ] substantiu
femení
1 Jerusalem = ciutat principal de Palestina; capital d’Israel desde 1950
Actau 19:21 A phan gyflawnwyd y pethau
hyn, arfaethodd Paul yn yr ysbryd, gwedi iddo dramwy trwy Facedonia ac Achaia,
fyned i Jerwsalem; gan ddywedyd, Gwedi imi fod yno, rhaid imi weled Rhufain
hefyd
Acts 19:21 ......
Joel 2:32 A bydd, yr achubir pob un a alwo ar
enw yr ARGLWYDD: canys bydd ymwared, fel y dywedodd yr ARGLWYDD, ym mynydd
Seion, ac yn Jerwsalem, ac yn y gweddillion a alwo yr ARGLWYDD.
Joel 2:32
Y Jerwsalewm Newydd (qv) “La Nova Jerusalem” = El Cel
Y Jerusalem sydd fry “La Jerusalem allà dalt” =
El Cel
NOTA: El nom ocurreix també mig traduït al gal·lès com a Caersalem, fruït de suposar que la
primera part del nom corresponia al gal·lès caer (= foltalesa; cuitat enmurallada)
Y Jerwsalem Nefol [ je-ru-sa-lem nê-vol ] substantiu femení
1 la Ciutat Celestial, el Cel
Hebreiaid 12:22 Eithr chwi a ddaethoch i
fynydd Seion, ac i ddinas y Duw byw, y Jerwsalwm nefol, ac at fyrddiwn o
angylion
Hebreus 12:22 .....
Jerwsalem Newydd
[ je-ru-sa-lem neu-idh ] substantiu femení
1 la Ciutat Celestial, el Cel
Datguddiad 21.2 A myfi Ioan a welais y
ddinas sanctaidd, Jrewsalem newydd, yn dyfod oddi wrth Duw i waered o’r nef,
wedi ei pharatoi fel priodasferch wedi ei thrwsio i’w gw^r
Apocalipsi 21.2 .....
Datguddiad 3:12 Yr hwn sydd yn
gorchfygu, mi a’i gwnaf ef yn golofn yn nheml fy Nuw i, ac allan nid â efe
mwyach: ac mi a ysgrifennaf arno ef enw fy Nuw i, ac enw dinas fy Nuw i, yr hon
ydyw Jerwsalem newydd, yr hon sydd yn disgyn o’r nef oddi wrth fy Nuw i: ac mi
a ysgrifennaf erno ef fy enw newydd i.
Apocalipsi 3:12 .....
jet
1 reactor, avió a reacció, jet
jet ymladd avió de caça
jetludded [jet- lî -dhed] substantiu
masculí
1 jet-lag, cansament degut a un llarg viatge en avió
ETIMOLOGIA: (jet = jet) + mutació suau + (lludded = cansament)
ji-binc,
ji-bincod [ji BINGK, ji BING kod]
substantiu masculí
1 pinsà - chaffinch
jìn [JIN] substantiu masculí
1 gin - gin
jiráff, jiraffod [ji RAF, ji RA fod]
substantiu masculí
1 girafa - giraffe
jwg, jygiau [JUG, JØG ye] substantiu
masculí
1 gerra - jug
jwmper [JUM per] substantiu masculí
1 cavall fort - leapfrog
jwncet [JUNG ket] substantiu masculí
1 quallada
jygiau [JØG ye] (pl)
1 vegeu: jwg
jynced
[jøng -ked] substantiu masculí
PLURAL jyncedi,
jyncedau [jøng- ke -di,
-de]
1 quallada = part coagulada de la llet constiuïda per caseïnat càlcic i greix
2 un viatge amb fons públics aparentment com a part de la feina però de fet és
per plaer
3 gresca
Ar ôl blynyddoedd o baratoi mae drysau’r
Eisteddfod Genedlaethol, neu’r jynced blynyddol chwedl Gwilym Owen, wedi agor
ar y maes yn Ninbych
Després d’anys de preparació les portes de l’Eistèdvod nacional, o la gresca
anual segons en Gwilym Owen, s’han obert al camp de Dinbych
ETIMOLOGIA: anglès junket (=
quallada servida sobre joncs) < junket
(= cistell de joncs) < francès jonquette
< jonc (= jonc) < llatí juncus (= jonc)
NOTA: també jyncet, jwncet
jynci [jøng
-ki] substantiu femení
PLURAL jyncis,
jyncïod [jøng –kis, jøng-kii-od]
1 jonqui
ETIMOLOGIA: anglès junkie < junk (= brossa)
jyngl
[jøng -gøl] substantiu femení
PLURAL jynglau
[jøng -gle]
1 selva
ar batrôl yn y jyngyl
fent patrulla a la selva
2 selva
Mae'r ardd wedi mynd yn jyngl
El jardí s’ha fet una selva
3 selva = caos, anarquia
Erbyn heddiw y mae anfoes y jyngl yn
tarfu ar ein tawelwch
Avui en dia la immoralitat de la selva pertorba la nostra tranquilitat
ETIMOLOGIA: anglès jungle < 1700+
hindi jangal < sanskrit jângala (= lloc salvatge)
kg [*] (abreviatura) kg, kilogram
Adolygiad diweddaraf / Darrera actualització :: 2005-03-09
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (=
Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are
visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia)
Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CATALUNYA-CYMRU