http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_gw_1192c.htm
Yr
Hafan / Home Page
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
gw-
[gw]
1 gw- inicial en gal·lès
correspon a una f- incial a les llengües hibèrniques (irlandès, escocès, manx)
|
gal·lès |
irlandès |
|
greddf (= instint) (antigament gwreddf) |
fréamh (= arrel) |
|
gwair (= herba) |
feár (=herba) |
|
gwan (= dèbil) |
fann (= dèbil) |
|
gwawr (= alba, aurora) |
fáir (= alba, aurora)
(paraula literària) |
|
gwe (= teranyina) |
fí (= textura) |
|
gwern (= verns) |
fearn (vern; pal de barca) |
|
gwerthyd (= torcedor) |
fearsaid (=torcedor, eix) |
|
gwg (= mirada d’enfada) |
fíoch (= enfada) |
|
gw^r (= home) |
fear (= home) |
|
gwydd (= arbres) |
fiodh (= fusta) |
|
gwyn (= blanc), |
fionn (= blanc) |
|
gwydd (element de la paraula gwybod
= saber < *gwyddfod) |
fios (= coneixement) |
|
gwyr (= oblique, crooked), |
fiar (= oblic, pervers) |
|
gwy^s (= citació), |
fios (= coneixement) |
gw-
[-]
1 A Gal·les del sud-est hi ha un parell de paraules que a la llengua
estàndard comencen amb chw-
ocurreixen am gw-. En el cas de la
paraula chwarae aquesta sembla la
paraula còrnica; però no a la bretona; i en el cas de chwerw, gw- no hi és en
còrnic.
gwara = gal·lès estàndard chwarae (= jugar; un joc) ; còrnic gwari (= joc; obra de teatre), bretó c’hoari (= jugar)
gwerw = gal·lès estàndard chwerw (= agre) ; còrnic hwerow (= agre), Breton c’hwerv (= agre)
2 Formes amb w- inicial són sovint formes amb mutació
suau de gw- (gwasg = premsa , y wasg
= la premsa). Com a conseqüència, alguns manlleus de l’anglès amb w- inicial han afegit una g inicial en gal.lès
gwal = paret (de l’anglès wall) (però en gal.lès modern wal és ara la forma radical més
general)
gwasgod = armilla (de l’anglès waistcoat)
gwast = cintura (de l’anglès waist)
gwidw = vídua (de l’anglès widow)
Gwilym = Guillem (de l’anglès William)
En britànic no exisitia aquesta g- inicial – tot paraula amb w- inicial es va fer gw- en gal.lès .
Podem comparar paraules d’origen britànic semblant a paraules en altres
llengües
gwo- (= sota, sub-, hipo-) (prefix
obsolet, ara generalment go) < wo
Equival al català hipo- < grec hupo (aquesta ‘p’ es va perdre en
paraules celtes de la mateixa derivació indoeuropea)
gwerth (= valor) cf Anglès worth
gwydd (element = ‘knowing’, found in
gwybod = to know) related to Anglès wit (= intelligence)
Llatí venênum (= verí) > gal.lès gwenwyn (=verí)
Llatí viridem (= verd) > vir’d- > gal.lès gwyrdd
gwaad [ gwaad ]
1 forma
sudenca de gwaed (= sang)
Normalment s’escriu gwâd / gwa’d
Vegeu aa
gwääd [ gwääd ]
1 forma
del sud-est de gwaed (= sang)
Normalment s’escriu gwêd / gwæd
Vegeu aa / gwaad
gwaath [ gwaath ]
1 forma
sudenca de gwaeth (= pitjor)
Normalment s’escriu gwâth / gwa’th
Vegeu aa
gwääth [ gwääth ]
1 forma
del sud-est de gwaeth (= pitjor)
Normalment s’escriu gwêth / gwæth
Vegeu aa / gwaath
gwacâd [gwa- kaad] substantiu masculí
1 buidar
1 evacuació = (d’una zona) treure gent d'un lloc (de perill, etc)
ETIMOLOGIA: (gwaca-, arrel de gwacáu = buidar) + (-ad sufix per formar substantius)
gwacáu [gwa- kái] verb
1 verb amb objecte buidar
gwacaodd y botel i lawr y sinc va
buidar l'ampolla a la pica
2 Física, Química crear un
buit
3 quedar buit Yn sgîl
gwacáu'r capeli yng Nghymru...
Com a consequència del buidar (= devallada d'assistància a la missa) de les
esglésies noconformistes de Gal·les
ETIMOLOGIA: gwacáu < gwacháu (gwag = buit) + (-hau
sufix per formar verbs d'adjectius) (g+h = c)
NOTA gwacáu és més aviat una paraula
sudenca; al nord gwagio i gwagu
gwachul [gwâ -khil] adjectiu
1 magre
2 dèbil
3 feble, pobre, de baixa quantitat
cwynent am iaith wachul y radio, yn
llawn o ymadroddion Saesneg
es van queixar del llenguatge pobre de la ràdio, ple d’expressions angleses
4 o’r gwych i’r gwachul
del sublim al ridícul
5 mynd trwy’r gwych a’r gwachul
tenir alts i baixos
ETIMOLOGIA: gwachul < goachul (go sufix int ensificador)+ (achul
= prim)
gwa’d [ gwaad ]
1 forma
sudenca de gwaed (= sang)
Normalment s’escriu (menys correctament) gwâd
Vegeu aa / gwaad
gwadd, gwaddod [GWAADH, GWA dhod] substantiu femení
1 talp
cysgu fel gwadd dormir com un soc /
dormir com un tronc (“dormir com un talp”)
mynd i wlad y gwaddod morir (“anar al país dels talps”)
gwadn, gwadnau [GWA dan, GWAD ne]
substantiu masculí
1 planta (del peu) Sud: gwaddan [GWA dhan],
gwanddau [GWAN dhe]
2
(sabata) plantilla
També: mewnwadn = plantilla
gwadu [GWA di] (verb)
1 negar
gwadu rhywbeth yn grwn ac ar groes
negar completament
gwadu rhywbeth ar ei ben negar
completament
gwae [GWAI] substantiu masculí
1 pena (obsolet)
2 Gwae fi! (frase) [gwai VII] Ai de mi!
gwaed [GWAID] substantiu masculí
1 sang
2 gwaed yr ael [gwaid ør AIL] (adjectiu) (Gal·les del Nord) ensangnat
3 mae drygioni yn ngwaed y teulu la seva delinquència ve de família
4
bod am waed (rhywun) estar a la
recerca de (per castigar) (“estar per la sang d’algú”)
Mae e am dy waed di Et vol trobar
per castigar-te
5 rhoddwr gwaed donant de sang
6 gwaetgar
sanguinari, assedegat de sang
gwaetgar < gwáed-gar (gwaed = sang) + (-gar sufix per formar
adjectius, que significa ‘estimant’, cf caru
= estimar)
gwaedd, gwaeddau [GWAIDH, GWEI dhe]
substantiu femení
1 crit
gwaedlif [ gweid-
liv] substantiu masculí
PLURAL gwaedlifau
[ gweid-lî-ve ]
1 hemorràgia
ETIMOLOGIA: (gwaed = sang ) +
mutació suau + ( llif = flux )
gwael [GWAIL] (adjectiu)
1 dolent
2 collwr gwael = persona
que no sap acceptar la derrota o la pèrdua
3 dod allan ohoni’n wael
fer-se’n set pedres
gwaelbeth [ gweil
-beth] substantiu masculí
PLURAL gwaelbethau
[ gweil- bê -the]
1 producte dolent, cosa dolenta
ETIMOLOGIA: (gwael = dolent ) +
mutació suau + ( peth = cosa )
gwaeledd [ gwei
-ledh] substantiu masculí
1 malaltia
Bu'n rhaid iddo roi gorau i'w gwaith
oherwydd gwaeledd
Va haver de deixar la seva feina a causa de la seva malaltia
ETIMOLOGIA: (gwael = dolent; malalt)
+ (-edd sufix per formar substantius
abstractes)
gwäell, gwaell [ gwâ-elh, gwailh] substantiu femení
PLURAL gweill,
gweillion, gwëyll [ gweilh,
gweill-yon, gwê-ilh](6::)
1 agulla de fer mitja
2 gwäell y ffêr / gweyllen y ffêr
Achilles tendon
gwaelod, gwaelodion [GWEI lod, gwei
LOD yon] substantiu masculí
1 fons
2
ar waelod [ar
WEI lod] al fons de; al final de
ar waelod y rhestr al final de la
llista
ar waelod yr ardd al fons del jatdí
/ de l’hort
3 cyrraedd y gwaelod eitha’ un tocar fons (“arribar al fons extrem”)
4 gwaelodion = sediment,
sediments
..1/ (Navigació) gwaelodion llong
sentina (“sediments (de) vaixell”)
..2/ dŵr gwaelodion aigua de
sentina
gwaered
[ gwei -red] substantiu masculí
PLURAL gwaeredydd
[ gwei- re -didh]
(Gal·les del Sud-est)
1 baixada
Brasgamai i lawr y gwaered nes iddo ddod
at y tro
Caminava amb grans passos fins
que van aribar al revolt
2 â'ch pen i waered cap
per avall ("amb el vostre cap a fons")
3 i waered cap avall
("a fons")
4 mynd ar i waered anar
cap avall, estar en decadència
ETIMOLOGIA: gal.lès gwaered < gwoered < britànic *wo-ad-ret-
NOTA: també: Ceredigion gwared;
Gal·les del Sud-estñ gwerad
gwaetgar [ gweit -gar] adj
1 sanguinari,
assedegat de sang
ETYMOLOGY: gwaetgar
< gwáed-gar (gwaed = sang) + (-gar sufix per formar adjectius, que significa ‘estimant’, cf caru = estimar)
gwaetgi [ gweit
-gi] substantiu masculí
PLURAL gwaetgwn
[ gewit -gun]
1 gos coniller
Gwaetgwn Gwent (anteriorment) cognom
per els habitnats de la regió de Gwent (Sud-est de Gal.les) (“(els) gossos (de)
Gwent”)
ETIMOLOGIA: gwaetgi < gwaed-gi (gwaed = sang ) + mutació suau + (ci = gos )
gwaetgi < gwaed-gi (gwaed = blood)
+ soft mutation + (ci = dog, hound)
gwaeth [GWAITH] (adjectiu)
1 pitjor
2 Po
hynaf y dyn, gwaeth ei bwyll (“com més gran l’home, pitjor el seu seny”)
3 waeth pa mor... < ni
waeth pa mor... per més que etc
Waeth pa mor gyflym y rhedwch, ‘ddaliwch
chi mohono per més que correu, no l’agafareu
4 mewn gwaeth cyflwr en un estat
pitjor
Yr oedd y ty newydd ar y pryd mewn
llawer gwaeth cyflwr na’r hen dy
En aquella època la casa nova estava en un estat molt pitjor que la casa vella
5 newid er gwaeth canvi
desavantatjós / dolent
newid er gwaeth canvi emptijorar,
canviar per a empitjorar, anar bé
gwaethaf [GWEI-tha] (adjectiu)
1 pitjor
2 ar
eich gwaethaf malgrat vos
bod wedi eich denu at rywbeth ar eich
gwaetha ser atret a alguna cosa malgrat vos / irresistiblement
3 cael y gwaethaf ohoni
fer-se’n set pedres
4 o’r math gwaethaf del
tipus pitjor
cnaf o’r math gwaethaf un bergant
empedreït
gwaeth eich
cyfarth na’ch brath [ gwaith økh
kø-varth naakh braath]
1 crida molt i no mossega; una persona pot estar molt enfadat però no complirà
les seves amenaces
(ella) gwaeth ei chyfarth na’i brath
(ell) gwaeth ei gyfarth na’i frath
ETIMOLOGIA: (gwaeth = pitjor) + (eich = el vostre) + (cyfarth = lladruc) + (na = que) + (eich) + (brath =
mossegada)
gwaetha'r modd [gwei thar MOODH]
(adv)
1 desafortunadament
gwaethygu [gwei THØ gi] (verb)
1 agreujar-se
gwag, gweigion [GWAAG, GWEIG yon]
(adjectiu)
1 buit
2 (seient) lliure
Odi’r sedd ’ma’n wag? Està lliure
aquest seient?
gwahân [gwa HAAN, ar wa HAAN]
substantiu masculí
1 (obsolet) separació; "ar wahân" (adv)
1 = per separat
gwahaniaeth, gwahaniaethau [gwa HAN
yeth, gwa han YEI the] substantiu femení
1 diferència
2 os nad oes gwahaniaeth gennych chi si
no us fa res
“si no hi ha diferència amb vos”
(os = si) + (nad = no) +
(oes = és, hi ha) + (gwahaniaeth = diferència) + (gennych chi = amb vos)
gwahaniaethu [gwa han YEI thi] verb
1 diferenciar
2 gwahaniaethu ar sail rhyw discriminació sexual
gwahanol [gwa HA nol] (adjectiu)
1 diferent
2 maen nhw mor wahanol â mêl a menyn és tan diferent com la nit i el dia (“són tan
diferents con la mel i la mantega”)
gwahardd
[gwa -hardh] substantiu masculí
PLURAL gwaharddau, gwaharddon [gwa-har-dhe, gwa-har-dhon]
NOTA: Gal·les del Sud gwardd
1 prohibició
bod gwahardd ar ser prohibit
(“haver-hi una prohibició sobre”)
2 control
cadw gwardd ar controlar (nens)
Does dim gwardd ar y plentyn el nen no es controla, no es disciplina (“no
hi ha prohibició sobre el nen”)
3 suspensió
gwahardd aelod (parlament) suspensió
d’un diputat
4 Y Gwahardd la
Prohibició, la llei als Esats Units que prohibia la venda de begudes
alcohòliques entre els anys 1920 i 1933
5 cyfnod y Gwahardd
període de la Prohibició, quan la venda de begudes alchòliques va ser prohiba
entre els anys 1920 i 1933 mitjançant una esmena consticional
ETIMOLOGIA: del verb gwahardd =
prohibir
gwahardd
[ gwa -hardh] verb
NOTA: Gal·les del Sud gwardd
1 prohibir
gwahardd rhywun i wneud rhywbeth
prohibir algú que faci alguna cosa
gwahardd rhywun rhag gwneud rhywbeth
forbid somebody to do something
gwaharddwyd ni rhag siarad amdani
ens van prohibir que en parléssim
2 gwahardd o’r brifysgol dros
dro suspendre temporalment (de la universitat)
3 gwahardd rhag gyrru
retirar-li a algú el carnet, susprendre-li a algú la llicència (“prohibir de
conduir”)
4 gwahardd o’ch gwaith dros
dro suspend from a job
5 cael eich gwahardd ser
suspés com a jugador de futbol
6 gwaherddir ysmygu no és
permés fumar
ETIMOLOGIA: ??
gwaharddeb [gwa-har-dheb ] substantiu femení
PLURAL gwaharddebau
[ gwa-har-dhê-be]
1 manament judicial
ETIMOLOGIA: (gwahardd- arrel de gwahardd = prohibir) + (-eb sufix, denota un document)
gwahodd [gwa HOODH] (verb)
1 convidar
gwahoddiad, gwahoddiadau [gwa HODH
yad, gwa hodh YA de] substantiu masculí
1 invitació
gwain
[ gwain ] substantiu femení
PLURAL gweiniau
[ gwein -ye]
1 beina
2 beina (d’espasa)
gwain addurniedig ynghlwm wrth ei wregys
una beina decorada subjectada al seu cinturó
3 rho dy dwca yn ei gwain
calla! (“posa el teu ganivet a la seva beina”)
4 vagina
5 femella
6 De vegades (normalment en un context anglesoparlant) gwain és una grafia errònia per gwaun = erm; camp de l’erm
Per exemple: “Pen-y-Wain Lane”, “Pen-y-Wain Road”, “Pen-y-Wain Place” a
Caer-dydd, amb el nom d’una antiga granja Pen-y-waun (“cap de l’erm”, “cap del
camp de l’erm”). (Correctament: Lôn
Pen-y-waun, Heol Pen-y-waun, Plas Pen-y-waun)
7 gweinio embeinar, posar
en una baina (gwein- < gwain = beina) + (-io sufix per formar verbs)
8 dadweinio desembeinar (dad- = prefix negatiu ) + mutació suau
+ (gweinio = embeinar )
ETIMOLOGIA: gal.lès gwain < gwein < gwe-in < britànic < llatí vagîna
< vâgina
De la mateixa arrel britànica: còrnic goen
(= beina, vagina), bretó gouin (=
beina, vagina)
gwair, gweiriau [GWAIR, GWEIR ye]
substantiu masculí
1 fenc
- lladd gwair [lhaadh GWAIR] (verb)
1 segar l'herba
*gwair
[gwair] -
1 element obsolet amb significat de 'gir', 'volta', 'cercle' trobat
en unes paraules compostes en gal·lès modern
anniwair (= impúdic) - vegeu diwair en aquesta llista
Caerweir Durham, ciutat anglesa
situada en un revolt del riu Wear
cellwair (= acudit)
cyniwair (= frequentar, recollir)
diwair (= cast)
genwair (= canya de pesca)
Gwerful (= nom de dona, antigament Gweirful)
mynwair (= corona funerària, collar
de cavall)
ETIMOLOGIA: gwair < gweir < britànic
..1 gwaith , gweithiau [GWAITH,
GWEITH ye] substantiu masculí
1 treball
ymroddi eich holl egni i’r gwaith o devote all one’s efforts to dirigir
tots els vostres esforços a
2 gwaith alcam [gwaith AL cam]
substantiu masculí
1 fàbrica de llautó
gwaith tùn [gwaith TIN] substantiu
masculí
1 fàbrica de llautó
3 "gwaith ar y ffordd" [gwaith ar ø FORDH] (frase)
1 obres
4 gwaith cartref [gwaith KAR tre]
substantiu masculí
1 (escola) deures
5 Gwaith Coed [gwaith KOID]
substantiu masculí
1 fusteria (assignatura de l'escola)
Gwaith Metel [gwaith ME tel]
substantiu masculí
1 metal·listeria (assignatura de l'escola)
6 gwaith dosbarth [gwaith DO sparth]
substantiu masculí
1 (escola) feina a la classe-
7 gweithgar [GWEITH gar] (adjectiu)
1 treballador
8 gweithio [GWEITH yo] (verb)
1 treballar
9 gweithiwr, gweithwyr [GWEITH yur,
GWEITH wir] substantiu masculí
1 treballador
..2 gwaith , gweithiau [GWAITH, GWEITH ye]
substantiu femení
1 vegada, cop
2 bod bumgwaith gymaint â ser cinc vegades tan gran com
gwaith
dur [ gwaith diir ] substantiu
masculí
PLURAL gweithiau
dur [ gweith-ye diir]
1 acereria, fàbrica d’acer
ETIMOLOGIA: ("obra / fàbrica (d’) acer") (gwaith = fàbrica) + (dur
= acer)
gwaith glo
[gwaith gloo] substantiu masculí
PLURAL gweithiau
glo [ gweith-ye gloo]
1 mina de carbó ("obra (de) carbó")
ETIMOLOGIA: ("obra / fàbrica (de) carbó ") (gwaith = obra / fàbrica) + (glo
= carbó)
gwaith glo brig
[gwaith gloo briig ] substantiu
masculí
PLURAL gweithiau
glo brig [ gweith-ye gloo
briig]
1 explotació de carbó a cel obert
ETIMOLOGIA: ("obra / fàbrica (de) carbó (de) part superior") (gwaith = obra / fàbrica) + (glo brig = carbó de la superfícia, que
sobresurt)
gwal / wal, gwaliau / waliau [GWAL /
WAL, GWAL ye, WAL ye] substantiu femení
1 paret
gwalch, gweilch [GWALKH, GWEILKH]
substantiu masculí
1 falcó
2 bergant
Gwalchmai [GWALKH mai] substantiu
femení
1 poble de l'illa de Môn (Gal·les del Nord -oest)
gwaled, gwaledau [GWA led, gwa LE
de] substantiu femení
1 cartera (per portar diners, documentació)
gwall, gwallau [GWALH, GWA lhe]
substantiu masculí
1 error
gwallgof [GWALH go] (adjectiu)
1 boig, dement
2 mynd yn ynfyd wallgo’ posar-se furibund (“anar boig dement”)
bod yn ynfyd wallgo’ estar furibund (“anar boig dement”)
gwallt, gwalltiau [GWALHT, GWALHT
ye] substantiu masculí
1 cabells
2 cael gwneud eich gwallt arreglar-se els cabells
cael trin eich gwallt arreglar-se
els cabells
cael torri eich gwallt fer-se tallar
els cabells
Gwallter [GWALH ter] substantiu
masculí
1 nom d'home
gwallus [GWA lhis] (adjectiu)
1 defectuós, imperfecte
Gwâl y
Filiast [gwaal ø vil-yast]
substantiu femení
1 SN1725 localitat aprop del riu Taf 5km al nord-est de
Llanboidy, comarca de Caerfyrddin
2 localitat aprop de Llanfihangel y Fedw (comarca de Casnewydd)
(carta al periòdic Western Mail amb data del 23 August 1933 d’en Bromley
Edmunds, Penrhos, Nantgarw nota que era el nom original de ‘Druidstone’ dels
mapes d’avui d’aquesta zona)
3 (carta al periòdic Western Mail 23 August 1933 d’en Bromley
Edmunds, Penrhos, Nantgarw nota que hi havia una petita granja a Rhydfelen,
Pont-ty-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf) amb aquest nom)
ETIMOLOGIA: “el cau de la llebrera” (gwâl
= cou) + (y = article definit,
‘the’) + soft mutation + (miliast =
llebrera)
gwan
[gwan] adjectiu
PLURAL gweinion
[gwein -yon]
com a substantiu: PLURAL gweiniaid [gwein
-yed]
1 dèbil, feble; dèbil de malaltia o vellesa
Y mae'n wan, yn wan ofnadwy... Efallai
na bydd hi byw tan y nos, medd y doctor
Està dèbil, terriblement dèbil – potser no aguanti fins al vespre, diu el
metge
henwan dèbil de vellesa
2 chwerthin nes eich bod yn
wan morir-se de riure ("riure fins que esteu dèbil")
3 (veu) dèbil
mewn llais gwan amb una veu dèbil
4 dèbil, fluix = que li falta el sabor, gust
te gwan = te fluix
5 (llum) fluix, dèbil
roedd y golau yn rhy wan i gael llun da
o’r garreg fedd
la llum era massa fluixa per fer una bona foto de la pedra lapidària
6 (sol) dèbil, que no dóna una llum brillant
haul gwyn gwan, glaw yn y man
sol blanc i dèbil, pluja aviat (dita)
7 ar foment wan ?en un
moment de debilitat
ar foment wan fe gytunodd i roi tro arni
en un moment de debilitat es va acordar d’intentar-ho
8 (estructura) dèbil = que li falta força, que pot caure si hi posa
massa tensió o pes
pont wan pont dèbil
9 Gal·les del Sud hala
(rhywun) yn wan enfadar (algú)
10 de cap fluix
Y ffwl gwan ag ef! l’idiota! (“l’idiota
dèbil amb ell”)
11 comparasions
mor wan â blewyn “tan dèbil com
unbri (d’herba)”
mor wanned ag ewyn dwr ”tan dèbil
com escuma (sobre) aigua”
mor wanned â phabwyren “tan dèbil com (el) ble (d’una espelma)”
mor wanned â mwg “tan dèbil com el fum”
ETIMOLOGIA: gal.lès gwan < britànic < cèltic *wann-
de la mateixa arrel britànica: còrnic gwann
(= dèbil),
bretó gwann (= dèbil)
de la mateixa arrel cèltica: irlandès fann
(= dèbil)
gwanaf,
gwanafau [GWA nav, gwa NA fe] substantiu
femení
1 renglera, filera
gwanafu [gwa NA vi] (verb)
1 posar en rengles
gwanas, gwanasau [GWA nas, gwa NA
se] substantiu femení
1 (obsolet) (topònims) promontori
gwanc [GWANGK] substantiu masculí
1 cobdícia
gwancus [GWANG kis] (verb)
1 cobdiciós
Gwanwyn [GWAN win] substantiu masculí
1 primavera
*gwar
[gwar]
1
.....(1) preposició antiga (= sobre, damunt).
.....(2) més tard amb el sentit war
.....(és a dir, la forma amb mutació suau; gwar
> ghwar > war)
.....(3) Després war > ar degut a una confusió amb una
preposíció existent ar (= davant).
.....(4) La majoria dels sentits de ar
en gal·lès modern són de *gwar (=
sobre, damunt) més que ar (= davant)
gwar
1 com a prefix, gwar (=
super-)
..1/ tendia a la forma gwor-, en
gal·lès modern gor;
...(a) goryfed (= beure massa,) gor + (yfed = beure)
...(b) goryrru (= conduir massa
ràpid) gor + (gyrru = conduir)
..2/ però el prefix gwar- ha
sobreviscut en alguns verbs
...(a) gwaradwyddo (= renyar) gwar +
(adwydd = agut, cruel)
...(b) gwrando (antigament gwarando)(= escoltar),
...(c) gwarchae (= posar setge a) gwar + (cae = tancar)
...(d) gwarchod (= cuidar) gwar + (cadw = guardar)
NOTA: Vegeu: gor-
gwar
[gwar] substantiu femení
PLURAL gwarrau
[gwa -re]
1 clatell, part de dalt de l’esquena
Daeth i mewn â’r sach ar ei war Va
entrar amb el sac a la seva esquena
gerfydd eich gwar pel clatell
codi’r gath gerfydd ei gwar aixecar
el gat pel clatell
2 serral = turó de cim allargassat
3 lloc de dalt i de darrera
ar war (qv) a dalt de
Saif hen balasdy y Prichardiaid, sef y Collena, yn nghanol meusydd eang
gwyrddion, ar war Tonyrefail (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl. Thomas Morgan. 1899,
Caerdydd.)
L’antic casal de la família Prichard, és a dir Y Collena, és situat al mig de
camps amples verds, a dalt de(l poble de) Tonyrefail
freqüent en topònims del sud, sobretot a Gal·les del Sud-est
Gwar-bryn gwar y bryn = lloc aprop
del cim del turó;, o lloc damunt i al darrere del turó
Gwar-coed gwar y coed = lloc damunt
i al darrere del bosc
Gwar-ddôl gwar y ddôl = lloc damunt i
al darrere del prat
Gwaryfelin gwar y felin = lloc
damunt i al darrere del molí
Gwarffynnon gwar y ffynnon = lloc
damunt i al darrere de la font
Gwargorof gwar y gorof = lloc damunt
i al darrere del precipici
Gwarmynydd gwar y mynydd = lloc
damunt i al darrere de la pastura de la terra alta
Gwar-nant gwar y nant = lloc damunt
i al darrere del rieirol
Gwar-pwll gwar y pwll = lloc damunt
i al darrere del sot, la depressió
Gwar-rhos gwar y rhos = lloc damunt
i al darrere de l’rem
Gwarycaeau street name. Pen-y-cae,
Margam; = lloc damunt i al darrere dels camps
o war above; des de dalt
un o war Llandeilo oedd e
era de la contrada damunt de Llandeilo
Cae war Ty (nom de camp) y cae o war
y ty – el camp damunt la casa
4 bod ar war rhywun
seguir algú de prop, no deixar algú en pau
5 bod ar ei gwar hi tenir
avançada una tasca (“estar sobre el seu clatell”)
ETIMOLOGIA: britànic *war- <
cèltic
De la mateixa arrel britànica: còrnic gwarr
(= clatell), bretó gwarr (=
adjectiu: corb; substantiu: corba)
NOTA: (Gal·les del Sud) substantiu masculí gwar,
y gwar
(Gal·les del Sud) substantiu femení gwar,
y war
gwarafun [gwa-râ-vin] verb
1 (verb amb objecte directe i indirecte) negar
Nid wyf yn gwarafun iddo ei lwyddiant No li nego el seu èxit, el seu èxit
m’alegra
gwarced [gwar
–ked] substantiu masculí
PLURAL gwarcedion
[ gwar- ked -yon]
1 resta
ETIMOLOGIA: ??
1 gwarchae
[ gwar -khe] substantiu masculí
PLURAL gwarchaeoedd
[ gwar- khei -odh]
1 setge, assetjament
Jeremeia 19:9 A mi a baraf iddynt fwyta cnawd eu meibion,
a chnawd eu merched, bwytânt hefyd bob un gnawd ei gyfaill, yn y gwarchae a’r
cyfyngder, â’r hwn y cyfynga eu gelynion, a’r rhai sdd yn ceisio eu heinioes,
arnynt.
Jeremias
Deuteronomium 28:55 Rhag rhoddi i un ohonynt o gig ei feibion,
y rhai a fwyty efe; o eisiau gado iddo ddim yn y gwarchae ac yn y cyfyngdra,
â’r hwn y cyfynga dy elyn arnat o fewn dy holl byrth.
Deuteronomi .....
2 cadw gwarchae ar
mantenir el setge
3 gwarchae yn erbyn un
setge contra
Sechareia 12:2 Wele fi yn gwneuthur
Jerwsalwm yn ffiol gwsg i'r bobloedd oll o amgylch, pan fyddont yn y gwarchae
yn erbyn Jwda, ac yn erbyn Jerwsalem
Zechariah 12:2 .....
4 torri gwarchae trencar
un setge
5 codi gwarchae ar alçar
el setge a
6 (comarca de Dinbych) cleda
ETIMOLOGIA: (gwar prefix = sobre,
damunt) + mutació aspirant + (cae =
tancar)
2 gwarchae
[ gwar -khe] verb
1 gwarchae ar assetjar,
posar setge a
gwarchae ar dref posar setge a una
ciutat
Daniel 1:1 Yn y drydedd flwyddyn o deyrnasiad Jehoiacim brenin Jwda, y daeth Nebuchodonosor
brenin Babilon i Jerwsalem, ac a warchaeodd arni.
Daniel 1:1 .....
ETIMOLOGIA: verb del substantiu gwarchae
(= setge, assetjament)
gwarchodfa
adar, gwarchodféydd adar [gwar KHOD va A
dar, gwar khod VEIDH A dar] substantiu femení
1 reserva d'ocells
gwared [GWA red] (verb)
1 desembarassar
gwaren
[gwa -ren] substatniu masculí
PLURAL gwarenau, gwarenod, gwarenoeddn
[gwa- re –ne, -nod, -nodh]
1 conillera
2 lloc tancat per criar animals i ocells de caça
3 Ysguborywaren lloc de Sant-y-brid
(comarca de Bro Morgannwg)
(“(el) graner (de) la conillera”)
ETIMOLOGIA: anglès warren <
normand < germànic; cf alemany bewahren
= conervar, preservar; com és el cas amb altres manlleus de l’anglès es posa
una g- inicial com que una w- inicial és més característica d’una paraula amb
mutació suau (cf “gwal” = anglès “wall” (= paret), “gwast” = waste (=
deixalles), “gwast” = waist (= cinturó), etc)
gwargaled [ gwar- ga -led] adjectiu
1 tossut
Exodus 32:9 Yr ARGLWYDD
hefyd a ddywedodd wrth Moses, Gwelais y bobl hyn; ac wele, pobl wargaled ydynt
Exodus 32:9 And the
LORD said unto Moses, I have seen this people, and, behold, it is a stiffnecked
people.
ffolineb gwargaled mwyafrif y swyddogion la ximpleria tossuda de la majoria
dels oficials
ETIMOLOGIA: (gwar = clatell ) +
mutació suau + (caled = dur )
gwargaledwch [ gwar-ga- lê -dukh] substantiu masculí
1 tossuderia
ETIMOLOGIA: (gwargaled = tossut) +
(-wch sufix per formar substantius
abstractes)
gwargam [ gwar -gam] adjectiu
1 inclinat, corbat
Cerddai Morgan yn wargam Morgan caminava amb el cap inclinat
2 gwargemi curvatura de la columna
vertebral
ETIMOLOGIA: (gwar = clatell ) +
mutació suau + (cam = torçat)
VEGEU: gwargemi
gwarged [ gwar -ged] f
PLURAL gwargedion
[ gwar- ged -yon]
1 (Gal·les del Sud) resta, el que sobra
catw gwarged y cig i’r ci guarda la
resta de la carn per al gos
Nid digon heb warged La suficència
només existeix quan hi hagi restes
digon a gwared la suficència i sobres
2 (Gal.les del Sud) gwarged angau
una pila d’ossos (“(una) resta (de) (la) mort”)
També: gwarged yr angau
ETIMOLOGIA: gwarged < gwargred <
gworgred (prefix gwor = excés,
sobre) + mutació suau + (un element cred)
Hi ha dissimulació (R – R) >
(R – zero), com al nom Marged (=
Margarida) < Margred
gwargemi [ gwar- ge -mi] substantiu masculí
1 gwargemi curvatura de la columna vertebral
ETIMOLOGIA: (gwargam = corbat )
+ mutació suau + (-i sufix per
formar substantius abstractes) (provoca el canvi de la vocal de la síl·laba
penúltima a > e – affecció vocàlica)
gwario [GWAR yo] (verb)
1 gastar (diners)
2 gwario swllt er ennill ceiniog imprudent amb grans quantitats de
diners i massa primmirat pel que fa a petites quantitats (“gastar un xelí per
guanyar un penic”)
gwarogaeth [ gwa-rô-geth] substantiu femení
PLURAL gwarogaethau
[ gwa—ro-gei-the]
1 homenatge, lleialtat
Addoliad y llu teyrngarol, a’u gwarogaeth i’r Hollallu Dwyfol. (n Fardd / Yr Adgyfodiad / Y Traethodydd /
1851 tudalen 34)
La devoció de l’hos lleial, i el seu homenatge a l’Omnipotent Déu
ETIMOLOGIA: forma de gwrogaeth (=
homenatge) influenïda per la paraula gwarrog
(= inclinat, corbat)
gwarthaf,
gwarthafion [GWAR thav, gwar THAV yon]
substantiu masculí
1 cim, capdamunt
gwartheg [GWAR theg] (pl)
1 vaques, bestiar
- gwartheg duon Cymreig [GWAR theg
DI on køm REIG] (pl)
1 (raça de vaques negres de Gal·les)
- gwartheg Ffrisia [GWAR theg FRIS
ya] (pl)
1 vaques Frisia
- gwartheg Gernsi [GWAR theg GERN
si] (pl)
1 vaques Guernsey
- gwartheg Henffordd [GWAR theg HEN
fordh] (pl)
1 vaques Hereford
- gwartheg Jersi [GWAR theg JER si]
(pl)
1 vaques Jersey
3 sioe wartheg, PLURAL sioeau gwartheg fira
de bestiar
4 ffender wartheg PLURAL
ffenderi gwartheg rascle
davanter, lleva-pedres
5 lleidr gwartheg lladre
de bestiar
gwarthrudd
[gwarth -ridh] adjectiu
1 (obsolet) deshonor, vergonya
Salmau 57:3 Efe a enfyn o'r nefoedd, ac a’m gwared oddi wrth warthrudd yr hwn a’m
llyncai. Sela. Denfyn Duw ei drugaredd a’i wirionedd.
ETIMOLOGIA: Aparantment (gwarth =
vergonya) + mutació suau + (rhudd =
vermell)
gwas
[gwaas] substantiu masculí
PLURAL gweision
[gweis -yon]
També la forma diminutiva gwesyn
1 criat patge, vailet ;
2 ajudant, empleat
3 bracer, llaurador a sou
gwas fferm llaurador a sou
sovint amb nom de granja
gwas y Gilfach el criat de la graja anomenada Gilfach
gwas bach el criat més jove, el criat menys important; titella = persona
manejable
4 caethwas esclau (caeth = lligat)
heddwas policia (home), heddferch policia (dona) (hedd =
pau)
gwas negesau, negeswas = messatger
gwas cegin / gweision cegin kitchen hand / kitchen hands
5 (Gal·les del Sud-est) noi
gwr ne wääs (gwr neu was) home o noi;
gwyr a gwiison (gwyr a gweision) homes i nois
6 servidor = animal al servei dels homes
Gwas ffyddlon a chwbl anhepgorol oedd y ceffyl
el cavall era un servidor fidel i indispensable
7 criat = animal que fa de criat d’una altre, en certs noms
d’animals
servant = animal in the service of another animal, in certain animal names
..1/ gwas y neidr (“(el) criat (de) la serp”)
..2/ Gal·les de Nord gwas y gog (:ç)prunella modularis(ç:) =
pardal de bardissa
(lit = criat del cucut) nom referencial: llwyd y gwrych
8 digrifwas bufó, persona pagada per fer el ridícul
9 herald, nunci, precursor
niwl y gaeaf, gwas yr eira; niwl yr ha, gwas da
boira del matí, herald de la neu; boira de l’estiu, un bon herald
10 ajudant
gwas plymiwr adjudant de lampista
gwas adeiladwr ajudant de maçó
11 guia de caçador
12 gwas yr Arglwydd servidor del Senyor
Salmau 103:1 Molwch yr Arglwydd, Gweision yr Arglwydd, molwch, ie, molwch
enw yr Arglwydd.
Psalm 113:1 ....
Josua 24:29 Ac wedi’r pethau hyn, y bu farw Josua mab Nun, gwas yr Arglwydd,
yn fab dengmlwydd a chant
Joshua 24:29 ....
13 gweision siop dependents de botiga : dyn siop =
dependent, merch siop = dependenta
rhai byr ei cymwynas yw’r rhan fwyaf o weision cownteri’r swyddfa bost
no són gaire servicials la majoria dels empleats dels taulells de l’oficina de
correus
14 tractament/ forma vocativa: fy ngwas i (= amic meu)
(Gal·les del Nord-oest – wasi, washi) home, jove
da ngwas i (felicitació) ben fet, home
ngwas i (1) used threateningly (2) used in commiserating: you poor thing
Gal·les del Nord-oest (amb vocal curta) wàs [was], wà [wa]
gad iddo, wasi deixa-ho córrer, home
wasi < fy ngwas i [vø ngwaas i] = el meu jove
(fy = el meu) + mutació nasal + (gwas = jove, criat) + (i = (de) mi)
15 tractament: (mutació suau de gwas g > ZERO)
was (= amic meu)
Gal·les del Nord-oest (amb vocal curta) wàs [was]
Gal·les del Nord-oest: also wà [wa]
Paid â phoeni, wàs No t’amoinis, home
16 was / wàs (en cridant un gos)
Tyd, wàs vine!
17 Pwy oedd dy was di llynedd?; dit a algú que és manaire
18 mor dlawd â gwas y clochydd tan pobre com el criat del
sagristà
19 SN 8554 Afon Gwesyn = riu de Brycheiniog
SN 8552 Abergwesyn poble a 7 km del nord de Llanwrtud, on la riera
Gwesyn s’uneix amb el riu Irfon
20 (Gal·les del Nord) yr Hen Was el diable
21 noms d’objectes per vàries finalitats
(Gal·les del sud-est) gwas bôn (“servidor (d’una) base”) suport de
xarnera de porta
(Gal·les del sud-oest) gwas dirwyn (“servidor (de) bobinar”) bobinadroa
de filadora
22 gwas y shiriff (Sir Benfro) (“(l’) ajudant (de)l xèrif”)
goldfinch
23 gwas priodas padrí de boda
24 gwas cyflog empleat, un que no és el gerent
dw i ddim ond gwas cyflog només fiag la meva feina (“no sóc més que un
servidor llogat” – és a dir, només puc fer allà que m’han dit que fés)
25 gwas ystafell camarlenc
26 gwas stabl mosso d’establa
27 wythnos gwas newydd període inicial d’una situació
canviada on hi ha bona voluntat i absència de conflicte (“setmana de nou
servidor”)
28 Anwas nom d’home (obsolet) = inquiet; (an= prefix
negatiu) + mutació suau + (gwas = home); cf irlandès anfais (=
commoció)
29 gwas y shiriff (Sir Benfro) (“(l’) ajudant (de)l xèrif”) cadernera
ETIMOLOGIA: gal.lès gwas < *gwos < britànic *wost
< cèltic *so-sto < IE *upo-stho (= un que està - stho)
+ (sota - upo)
De la mateixa arrel: còrnic gwas (= criat), bretó gwas (= home,
marit, criat)
De la mateixa arrel indoeuropea: sanskrit upa-sthâna-m (= servei), vástu
(= casa)
També del celta:
..1/ vassal < francès antic < llatí medieval vassallus <
vassus (= criat) + (-allus sufix); vass(us) > celta
..2/ cf valet < francès valet < vaslet (= patge)
< vas- (vassus) (= criat) + (-let sufix diminutiu)
gwasaidd [ gwa -sedh] adjectiu
1 servil
Nid oedd ei
larieidd-dra yn peri iddo fod yn feddal a gwasaidd.
La seva tendresa no feia que fos tou i servil
Prin yr haerai'r Sais-addolwr
mwyaf gwasaidd fod hyn yn wir
Fins i tot l’adorador dels anglesos més servil no diria això
2 gwaseidd-dra servilitat
gwasanaeth, gwasanaethau [gwa SA
neth, gwa sa NEI the] substantiu masculí
1 servei
- gwasanaeth capel [gwa SA neth KA
pel] substantiu masculí
1 ofici de la capella
- gwasanaeth eglwys [gwa SA neth E
gluis] substantiu masculí
1 ofici de l'església anglicana
- gwasanaeth sifil [gwa SA neth SI
vil] substantiu masculí
1 burocràcia oficial
gwasanaethu [gwa sa NEI thi] (verb)
1 servir
gwas bach [gwaas BAAKH] substantiu masculí
1 servidor del nivell més baix
gwasg, gweisg [GWASK, GWEISK]
substantiu femení
1 premsa
2 premsa = diaris
gwasg lemon [gwask LE mon]
substantiu femení
1 espremedora
gwasgod, gwasgodau [GWA skod, gwa
SKO de] substantiu femení
1 armilla
gwasgu [GWA ski] (verb)
1 prémer
gwasgydd
[gwas -gidh] substantiu masculí
PLURAL gwasgyddion
[gwasg-ødh-yon]
1 espremedora
ETIMOLOGIA:
gwasgydd lemwn espremadora de
llimones (gwasg-, arrel de gwasgu = esprémer) + (-ydd
sufix per formar substantius)
gwastad [GWA stad] (adjectiu)
1 pla
gwastraffu [gwa STRA fi] (verb)
1 malgastar
gwastrawd [gwa -straud] substantiu masculí
PLURAL gwastrodion
[gwa- strod -yon]
1 mosso d’establa
2 cavallerís del rei
ETIMOLOGIA: (possiblement gwas =
criat, servidor) + (*ystrawd = sella < llatí strâtum = sella )
gwa’th [ gwaath ]
1 forma
sudenca de gwaeth (= pitjor)
Normalment s’escriu (menys correctament) gwâth
Vegeu aa / gwaath
gwatwar [gwat-war] substantiu masculí
PLURAL gwatwarau,
gwatwarion [gwat-war, gwat-war-yon]
1 escarniment
ETIMOLOGIA: arrel del verb gwatwar
gwau [GWAI] (verb)
1 fer punt de mitja
gwaun, gweunydd [GWAIN, GWEI nidh]
substantiu femení
1 erm
2 prat de muntanya
Gwaun
[gwain]substantiu femení
1 SN 0034 Afon Gwaun
= riu de Dyfed; forma local Afon Gweun [gwein]
Aber-gwaun ciutat a l’estuari del riu Gwaun river. Nom local: Aber-gweun
[a-ber-gwein]. Nom anglès: Fishguard
ETIMOLOGIA: (aber = estuari) + (Gwaun nom de riu)
gwawdlun
[gwawd -lin] substantiu masculí
PLURAL gwawdluniau
[gwawd-lun-ye]
1 caricatura
Gwawdlun o Dylan Thomas mewn tafarn yn Llundain
Caricatura o Dylan Thomas en una taverna de Londres
ETIMOLOGIA: (gwawd = derisió) + mutació suau + (llun = imatge)
Gwawr [gwaur] substantiu femení
1 nom de dona (Alba)
gwawr [ gwaur ] substantiu
femení
PLURAL gwawroedd
[gwau -rodh]
1 alba, aurora
y wawr l’alba
gwawrddydd alb (paraula literària)
gyda’r wawr a l’alba
o wawr hyd fachlud de sol a sol, del
matí al vespre
Merched y Wawr organització de dones
de Gal.les (“(les) filles (de) l’alba”)
2 brillantor
3 color, matis, to white
petalau gwynion a gwawr binc arnynt
petals amb matis de rosa (“i matis rosa sobre ells”)
4 (obsolet) líder
5 (obsolet) heroi
6 (obsolet) princesa, senyora, donzella
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic < celta < indoeuropeu *awes- (= brillar).
Cf d’aquesta mateixa arrel –
llatí aurôra (1) aurora, (2) Aurora – deessa de l’aurora,
grec eos (1) aurora, (2) Eos, deessa de l’aurora;
irlandès fáir (= aurora, alba)
gwawrio [GWAUR yo] (verb)
1 (dia) clarejar
gwddf, gyddfau [GUDHV, GØDH ve]
substantiu masculí
1 coll
gwddw, gyddfau [GU dhu, GØDH ve]
substantiu masculí
1 (Gal·les del Nord) coll
gwddwg, gwddwgau [GU dhug, gu DHU
ge] substantiu masculí
1 (Gal·les del Sud) coll
gwedd [gweedh] substantiu femení
PLURAL gweddau
[gwê -dhe]
1 aspecte
2 ar ei newydd wedd ??en
la seva nova aparença
Bu dathliadau mawr yn Llanuwchllyn dros
y Flwyddyn Newydd pan agorwyd y neuadd bentref ar ei newydd wedd Hi havia
grans celebracions a Llanuwchllyn a Cap d'Any que es va inaugurar la sala del
poble amb el seu 'new look'
3 gwedd dda ar: 'bon
aspecte sobre'
anifail â gwedd dda arno un animal
amb bon aspecte ("(un) animal amb (un) bon aspecte sobre ell")
4 gwedd newydd ar
'aspecte nou sobre'
Mae gwedd newydd ar ddillad ysgol yn y
siopau mawr y tymor yma
la roba escolar té un nou aspecte aquest trimestre
rhoi gwedd newydd ar donar un
aspecte nou a ("posar (un) aspecte nou sobre")
5 gwedd wahanol ar dit
d'un amb aspecte diferent ("(un) aspecte diferent sobre")
rhoi gwedd wahanol ar canviar
l'aspecte de ("posar (un) aspecte diferent sobre")
6 cara
7 color de la cara
gwelw eich gwedd pàl·lid
("pàl·lid la vostra complexió")
8 (lluna) fase
gweddau'r lleuad fases de la lluna
9 (fusta) textura
10 agwedd substantiu femení = actitud *angwedd < *an-ngwedd (an- = prefix
intensificador) + mutació nasal + (gwedd
= aspecte)
11 glanwedd adjectiu pur,
bonic, net (glân = pur, bonic, net)
+ (gwedd)
12 llorwedd adjectiu horizontal (llawr = terra) + (gwedd)
13 llunwedd substantiu femení disposició (d'una
habitació, etc) (llun = imatge) + (gwedd)
14 rhinwedd substantiu
femení virtut (rhin = essència) + (gwedd)
15 tirwedd substantiu femení paisatge (tir = terra) + (gwedd)
ETIMOLOGIA: gal.lès gwedd <
britànic *uidâ < uedi- = veure. Paraula relacionada amb
llatí videre = veure, i també a
paraules en llengües germàniques: anglès wit
= gràcia, ment, witness = testimoni;
alemany wissen = saber
gweddi,
gweddïau [GWE dhi, gwe DHI e] substantiu
femení
1 oració, pregària
gweddïo [gwe DHI o] (verb)
1 resar, pregar
gweddol [GWE dhol] (adv)
1 bastant, força; gweddol fawr = força gran
gweddw, gweddwon [GWE dhu, GWEDH
won] substantiu femení
1 vídua
gwefan
[gwe -van] substantiu femení o masculí
PLURAL gwefannau
[gwe- va -ne]
1 web
ETIMOLOGIA: (gwe = xarxa informàtic,
teranyina, cosa teixida) + mutació suau + (man
= lloc)
NOTA: man (= lloc) pot ser o masculí
o femení, i per tant també les formes compostes
gwefus,
gwefusau [GWE vis, gwe VI se] substantiu
femení
1 llavi
gwegil, gwegilau [GWE gil, gwe GI
le] substantiu masculí
1 clatell
gwehydd, gwehyddion [GWE hidh, gwe
HØDH yon] substantiu masculí
1 teixidor
gwehyddiad
[gwe-hødh -yad] substantiu masculí
PLURAL gwehyddiadau
[gwe-hødh- yâ -de]
1 ?lligat = mètode de teixir, disposició dels fils
2 gwehyddiad Jacquard (=
Zhakárrd) teixit Jacquard
3 gwehyddiad esgyrn pysgodyn
teixit de mostra d'espiga
4 gwehyddiad caerog
teixit assarjat = teixit que té el lligat o l'aspecte de la sarja; sarja =
lligat de curs quadrat de tres o més fils i passades amb les evolucions dels
punts d'encreuament disposades obliquament; teixit fet amb lligat de sarja i
amb diferents materials
5 gwehyddiad rhesog
mostra acanalada?? (acanalat = tipus de lligat en què els cordons superficials
produits per les bastes d'ordit o de trama són separats per unes canals ben
pronunciades)
ETIMOLOGIA: (gwehydd-, arrel de gwehydda = teixir) + (-i-ad sufix)
gweiddi [GWEI dhi] (verb)
1 cridar
- gwaedd, gwaeddau [GWAIDH, GWEI
dhe] substantiu femení
1 crit
- gweiddi "blaidd" [gwei
dhi BLAIDH] (frase)
1 cridar que ve el llop
- gweiddi nerth ei ben [GWEI dhi
nerth i BEN] (frase)
1 cridar molt ((amb) la força de la boca)
gweigion [GWEIG yon] (pl)
1 vegeu: gwag
gweilch [GWEILKH] (pl)
1 vegeu: gwalch
gweilgi
[ gweil -gi] femení
PLURAL gweilgïoedd
[ gweil- gi -odh]
1 (obsolet) llop
2 mar (probablement de la personificatió de l’oceà comna llop en una
època anterior)
gwylan y weilgi (Fulmaris glacialis)
fulmar = ocell semblant a la gàvia que viu a les costes de l’Àrctic (‘gàvia
(de) l’oceà’); el nom estàndard és aderyn
drycin y ggraig (“ocell-de-la-tempesta de la roca’)
3 (Topònimia) inundació, torrent
Cefnwilgi = Cefn y weilgi (Y Trallwng, Powys) = "pujol de la torrent"
ETIMOLOGIA: gal.lès gweilgi = gwaelgi (*gwael = llop ) + mutació suau
+ (ci = gos);
gwael < britànic < cèltic *wai-los ‘animal que udola’ < *wai- (=
udol)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès faolchú
( = llop) (faol= llop) + mutació + (cú
= gos)
gweili
[gwei -li] adjectiu
1 obsolet buit
2 Gal·les del Nord-oest
(cavall) sense càrrec, sense carro, sense arada, sense genet
3 Gal·les del Nord-oest
(màquina de tren) sense vagons, amb només la màquina
injen weili o peiriant gweili = màquina que va per la via sense arrossega cap
vagó
4 Comerç pwysau gweili tara = el pes del vehicle
que s'ha de treure del pres brut d'una mercaderia per a obtenir el pes net
5 olwyn weili, plural olwynion gweili roda d’emergència
6 troi’n weili (màquina)
mantenir él moviment però sense operar la màquina, anar sense ser connectada
7 tudalen gweili full de
guarda, full blanc al començament o el final d’un llibre (gweili = buit)
ETIMOLOGIA: gal.lès gweili < gweily < gweilydd < britànic < cèltic
de la mateixa arrel celta: irlandès fáili
(= agradable)
gweinidog
[gwei-ni-dog] substantiu masculí
PLURAL gweinidogion
[gwei-ni-dog-yon]
1 pastor = ministre de capella protestant no-conformista,
d'església no-estatal com ara els baptistes, metodistes i congregacionistes
2 ministre =cap de departament de govern d'un estat;
Prif Weinidog Primer Ministre
Gweinidog Addysg Ministre
d'Ensenyament
Gweinidog Cartref Ministre de
l'Interior
Gweinidog heb Weinyddiaeth Ministre
sense Cartera
Gweinidog Iechyd Ministre de Salut
Gweinidog Tramor Ministre d'Afers Exteriors
3 obsolet criat o criada
de casa pairal
gweinidog ty = criat
4 Bíblia criat
Malachi 1:6 Mab a anrhydedda ei dad, a
gweinidog ei feistr
Malachi 1:6 .....
ETIMOLOGIA: gal.lès gweinidog (antigament
un adjectiu) (gweinid = servir) + (-og = sufix adjectival)
De la mateixa arrel britànica: còrnic gwonezeg
(= treballador), bretó gounideg (=
granjer)
NOTA: formes col.loquials gwenidog
[gwe-nî-dog], gwnidog [gu-nî-dog],
gwinidog [gwi-nî-dog]
gweinio [
gwein -yo]
(verb amb objecte)
1 embeinar, posar en una baina
ETIMOLOGIA: (gwein- < gwain = beina) + (-io sufix per formar verbs)
gweirglodd
1 noms de granges
..1/ Y Wyrlod-ddu granja de
Cefncoedycymer (comarca de Merthyrtudful)
(y weirglodd ddu = el prat negre)
..2/ Penywyrlod granja a Rowlstone,
Herefordshire, Anglaterra
(pen y weirglodd = lloc adalt del prat)
..3/ Penywyrlod granja al costat de
Hengastell, aprop del riu Mynwy al nord del poble de Llanfihangel Crucornau
(comarca de Mynwy)
gweirglodd
[gweir-glodh] substantiu femení
PLURAL gweirgloddiau [gweir-glodh-ye]
1 prat on es cultiva l`herba per a fer farratge pel bestiar,
farraginal, camp de plantes farratgeres
lladd gweirglodd o wair segar un
prat, segar l’herba d’un prat
2 pasturatge
3 Barnwyr 20:33 A holl
w^yr Israel a gyfodasant o’u llem, ac a fyddinasant yn Baal-tamar: a’r sawl a
oedd o Israel yn cynllwyn, a ddaeth allan o’u mangre, sef o weirgloddiau Gibea.
Judges 20:33 .....
4 freqüent en la toponímia gal.lesa menor, amb moltes variants
locals -
Gal·les del Nord gwerglodd [gwer-glodh]
Gal·les del Sud gwerlod [gwer-lod];
gwrglod [gur-glod], gwrlod [gur-lod]; gwyrglodd [gwør-glodh], gwyrlad [gwør- lod], wrglo [ur-glo] , comarca de Penfro hwirglo [hwir-glo]
.....(1) A la col·lecció Llanofer de la Llyfrgell Genedlaethol Cymru /
Biblioteca Nacional de Gal·les, hi ha la nota següent en la mà d’en Iolo
Morganwg:
gweirlod Sil. (= Silurian, i.e. south-eastern Welsh) a meadow,
plural gweirlodyd. In Monm. (=
Monmouthshire) it is pronounced Gwrlod,
plural gwrlodydd... about Celli Gaer
(= Gelli-gaer,
gweirlod Sil. (= silurià, és a dir,
el gal·lès
....(2) Hwirlo Hware (= Y Weirglodd
Chwarae) (‘el prat de jugar’) terra comuna de San Clêr (comarca de Caerfyrddin)
(any 1838, esmentat a Geiriadur Prifysgol Cymru / Diccionari de l’Universitat
de Gal·les, pàgina 1622)
5 brenhines y weirglodd
("(la) reina (de)l prat") = Filipendula ulmaria reina dels prats
ETIMOLOGIA: gal.lès gweirglodd < gweirglawdd (gweir- forma de la síl·laba penúltima de gwair = herba) + mutació suau + (clawdd = fossat, camp )
gweirglodd-dir
[gweir-glodh-dir] substantiu
masculi
1 prat
Genesis 41:2 Ac wele, yn esgyn o’r afon,
saith o watheg teg yr olwg, a thewion o gig; ac mewn gweirglodd-dir y porent
Genesis 41:2 ..... .
ETIMOLOGIA: (gweirglodd = prat) +
mutació suau + (tir = terra)
gweirgloddio
[gweir-glodh-yo] verb
1 A la col·lecció Llanofer de la Llyfrgell Genedlaethol Cymru /
Biblioteca Nacional de Gal·les, hi ha la nota següent en la mà d’en Iolo
Morganwg: (esmentat a Geiriadur Prifysgol Cymru / Diccionari de l’Universitat
de Gal·les, pàgina 1622)
gweirlodi, gwrlodi, & gwerlodi
to turn to, or become meadow, or fine grass ground, so they say of land that,
(having been for some time in culture, for corn, &c.) is left to run into
grass. When a considerable quantity of grass appears, or when it, in any meadow
ground, begins to be abundant in spring, they say y mae’r tir, y cae, y waun, y maes, &c. yn dechrau gwrlodi.
gweirlodi, gwrlodi, & gwerlodi
fer-se, o esdevir prat, o terra d’herba fina, així en diuen de terra que (que
era durant un temps conreuada, per blat, &c) es deixa per que hi creixi
herba. Quan una quantitat considerable d’herba, o quan ella, en qualseval terra
de prat, comença a ser abundant a la primavera, diuen mae’r tir, y cae, y waun, y maes, &c. yn dechrau gwrlodi. – la
terra / el camp tancat / elprat / el camp es fa terra d’herba
ETIMOLOGIA: (gweirglodd = prat) + (-io = sufix per formar verbs)
NOTA: gweirlodi, gwrlodi, gwerlodi, gwyrlodi, etc
gweiriach
[gweir -yakh] substantiu plural
1 bris de fenc
ETIMOLOGIA: (gweir- forma de síl·laba
penúltima de gwair = herba) + (-iach, sufix diminutiu)
NOTA: Gal·les del Sud: gweirach (al
sud -iach > -ach)
gweithdy,
gweithdai [GWEITH di, GWEITH dai]
substantiu masculí
1 taller
gweithgar [GWEITH gar] (adjectiu)
1 treballador
gweithgaredd, gweithgareddau [gweith
GA redh, gweith ga RE dhe] substantiu masculí
1 activitat
gweithgarwch [gweith GA rukh]
substantiu masculí
1 diligència, aplicació
gweithio [GWEITH yo] (verb)
1 treballar
gweithiwr, gweithwyr [GWEITH yur,
GWEITH wir] substantiu masculí
1 treballador
gweithlu, gweithluoedd [GWEITH li,
gweith LI odh] substantiu masculí
1 comissió de treball
gweithred, gweithrediadau [GWEITH red, gweith red
YA de] substantiu masculí
1 acció
2 ar air neu ar weithred dit o fet
Colosiaid
Carta als de Colosses
gweithrediad, gweithrediadau [gweith
RED yad, gweith red YA de] substantiu masculí
1 acció
gweithredu [gweith RE di] (verb)
1 fer una acció
2 fer
funcionar
gweithredu’r gyfraith aplicar
la llei
gweithreg
[gweith -reg] substantiu femení
1 Vegeu: gweithwraig
gweithwraig
[gweith -reg] substantiu femení
PLURAL gweithwragedd
[gweith-rê-gedh]
1 treballadora
Maent yn honni bod perchnogion cartref
henoed yn Llangedwyn wedi gwahardd staff a phreswylwyr rhag siarad Cymraeg â'i
gilydd a bod un weithwraig wedi gadael oherwydd hynny
Afirmen que els propietaris d'un residència de la tercera edat de Llangedwyn
han prohibit que els treballadors i els residents parlin en gal·Lès i que una
treballadora ha marxat a cause d'això
ETIMOLOGIA: (gweith- < gweithio = treballar) + mutació suau +
(gwraig = dona)
NOTA: també gweithreg Vegeu –reg
gweld [GWELD]
(verb)
1 veure
2 os gwelwch yn dda [o SKWE lu khøn
DHAA] (frase)
1 sis plau ("si veus bé")
3 bod wedi gweld eich
dyddiau gwell haver
vist millors dies (“haver vist les vostres millors dies”)
gweld eich
dyddiau gwell [ gweld økh dødh-ye gwelh ]
1 bod wedi gweld eich dyddiau gwelll haver
vist millors dies
(“haver vist les vostres millors
dies”)
ETIMOLOGIA: (gweld = veure) + (eich = el vostre, la vostra, els
vostres, les vostres) + (dyddiau =
dies, plural de dydd = dia) + (gwell = millor)
gwell [GWELH] (adjectiu)
1 millor = forma comparative de da (= bo)
Quan es posa davant substantiu, sense mutació
Fe gawn ni well tywydd ‘fory, gobeithio Tindrem temps millor demà,
espero
Mae hi’n siarad gwell Cymráeg na nhw Ella parla més bé el gal.lès que ells
Y mae gwell blas ar hwn Aquest té millor gust
2 gwell na’r un el millor de tots (“millor que l’un”)
Dywedwch pam yr hoffwch chi hwn yn well na’r un Digueu perque t’agrada aqest
més que cap altre
3 canwaith gwell molt més bé (“cente vegades més bé”)
Mae hi’n ganwaith gwell arna i’r ty^ ’ma Estic molt més bé en aquesta
casa
4 llawer gwell na'i olwg molt millor que no sembla
Dim ond torth ddu oedd ganddynt, ond rhaid cyfaddef ei bod yn eithaf blasus
ac yn llawer gwell na'i golwg
Només tenien un pa negre, però he d’admetre que éra bastant gustós i molt
millor que no semblava
5 neu well o més
am hanner canrif neu well durant mig segle o més
6 beth well...? = fins a quin moment estarà millor (“què millor”)
Beth well fydd neb? Fyddwn ninnau yn well ohoni
Fins a quin moment
estarà millor per algú? Nosaltres
mateixos no tindrem cap avantatge
gwella
[GWE lha] (verb)
1 amillorar
gwelliant, gwelliannau [GWELH yant,
gwelh YA ne] substantiu masculí
1 millora
gwellt
[gwelht] substantiu plural
1 palla
2 herba
també: glaswellt herba (glas = verd) + mutació suau + (gwellt = herba)
3 herba com a menjar de bestiar
Eseia 11:7 Y fuwch hefyd a'r arth a
borant ynghyd; eu llydnod a gydorweddant; y llew, fel yr ych, a bawr wellt
Isaiah 11:7 .....
4 adjectiu de palla, fet de palla
het wellt barret de palla
5 palla coma a material per embalatge
6 palla per fer sostres
to gwellt sostre de palla
ty to gwellt casa amb sostre de palla
Yr oedd yno hen dafarn
wedi ei doi â gwellt
hi havia una antiga taverna amb
sostre de palla (“després de cobrir amb palla”)
7 palla per teixir barrets, cistells, etc
cadair wellt cadira amb seient de
palla
het wellt straw hat
8 gwelltyn (qv) bri
d'herba; palla; (per beure) canya, palleta
9 mae pob cnawd yn wellt
tota carn és herba (herba coma símbol d'una existència curta, del llibre
d’Isaïas 40:6 - 8)
Eseia 40:6 Y llef a ddywedodd, Gwaeda.
Yntau a ddywedodd, Beth a waeddaf? Pob cnawd sydd wellt, â'i holl odidowgrwydd
fel blodeuyn y maes. (40:7) Gwywa y gwelltyn,
syrth y blodeuyn; canys ysbryd yr Arglwydd a chwythodd arno; gwellt yn ddiau yw
y bobl (40:8) Gwywa y gwelltyn,
syrth y blodeuyn; ond gair ein Duw ni a saif byth
Isaïas 40:6 ..... (40:7) ..... (40:8) .....
10 gwellt gwely palla de
llit, palla com a farciment de matalàs
matres wellt plural matresi gwellt matalàs de palla
bwyta gwellt eich gwely viure al dia “menjar la palla del vostre llit”
cyn feined â phetaech yn bwyta gwellt
eich gwely (dit d'algú molt prim) "tan prim com si estiguesseu menjant
la palla del vostre llit")
11 cydio mewn gwellt
agafar-se a qualsevol cosa, fer alguna cos que non convenç o que ès inefectiva
de la desesperació ("agafar palla")
també: bachu mewn gwelltyn
("agafar un bri de palla")
12 mynd i'r gwellt =
(negoci) fallar, anar a la bancarrota
13 blodyn gwellt (:ç)
Helichrysum bracteatum(ç:) ??
14 dyn gwellt home de
palla = home de poca substància
15 craswellt herba seca (cras = sec) + mutació suau + (gwellt = herba)
16 gwneuthur priddfeini heb
wellt fer totxos sense palla (dit d'un intent de fer alguna cosa sense els
materials necessaris) (de la comanda del faraó sobre els israelites)
Exodus 5:7 Na roddwch mwyach wellt i'r
bobl i wneuthur priddfeini, megis o'r blaen; elont a chasglant wellt iddynt eu
hunain
Exodus 5:7.....
16 tomwellt capa de palla
o herba o fulles (barrejada amb fems) per reduir l’evaporació i pèrdua de terra
seca amb el vent (tom = merda) +
mutació suau + (gwellt = palla,
herba )
ETIMOLOGIA: gal.lès gwellt < *gellt < britànic < cèltic. La
combinació inicial gw és
possiblement deguda de la influència de la paraula gwair = herba, fenc
de la mateixa arrel britànica: còrnic gwels,
bretó geot (i gwelt a l'illa d'Eusa, en francès l'illa d'"Ouessant")
De la mateixa arrel cèltica : irlandès (literari) geilt = pastura;
A Gal·les la paraula *gellt es troba
al nom de districte Buellt (qv) =
pastura de bovins
gwelltach
[gwelh -takh] substantiu plural
1 bris de palla que no tenen valor
ETIMOLOGIA: (gwellt = palla) + (-ach, sufix diminutiu)
gwelltyn,
gwellt [GWELH tin, GWELHT] substantiu
masculí
1 bri d'herba
2 bri de palla; gwellt palla
Gwêl-rheidol [gweel- hrei -dol] -
1 vista del riu Rheidol
Nom de carrer de Penparcau, Aberystwyth (comarca de Ceredigion)
ETIMOLOGIA: (gwêl = vista) + (Rheidol = nom de riu)
gwely, gwelyau [GWE li, gwe LI e]
(Nord: plural = gwelâu [gwe LAI]) substantiu masculí
1 llit
dillad gwely [DI lhad GWE li]
substantiu masculí
1 roba de llit - llençols, flassades, etc
gwely blodau [GWE li BLO de]
substantiu masculí
1 parterre amb flors
gwely haul [gwe li HAIL] substantiu
masculí
1 llit solar
2 bwyta gwellt eich gwely viure
al dia “menjar la palla del vostre llit”
3 gwely pedwar postyn llitotxa
(“llit de quatre pals”)
4 gwely
olwynog llit sobre rodes
5 gwely’r don (expressió
literària) el fons del mar
6 gwely rebel llit
provisional (“llit (d’un) rebel”)
gwely glabsant llit provisional
(“llit (d’una) festa major” < gwely
gwylmabsant )
7 ffrâm wely plural fframiau gwely
llit (estructura del llit)
Gwêlycreuddyn [gweel ø krei -dhin]
1 vista del Creuddyn (nom de turó)
Nom de carrer de Llanbedr Pont Steffan (comarca de Ceredigion)
ETIMOLOGIA: (gwêl = vista) + (yr Creuddyn “la fortalesa”, nom de
turó)
Gwêl-y-don [ çgweel-ø-don]
1 vista
del mar
Ystâd Gwêl-y-don
Nom d’una urbanització de Pentraeth (comarca de Môn)
ETIMOLOGIA: (gwêl = view) + (y article definit) + mutació suau + (ton = ona; mar)
Gwêlymynydd
[ gweel ø mø-nidh]
1 vista
de la terra alta / muntanyeta / muntanya
Nom de carrer de
..1/ Llanberis (comarca of Conwy)
..2/ Caergybi (comarca of Môn)
..3/ Bwcle (comarca of Y Fflint)
ETIMOLOGIA: (gwêl = view) + (y article definit) + mutació suau + (mynydd = turó, muntanyeta, muntanya)
Gwêl-y-nant [ gweel ø nant] substantiu femení
1 nom de carrer de Bangor (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (“vista (de) (la) vall / (el) rierol”)
(gwêl = vista) + (y article definit) + (nant = vall, rierol)
Gwêlyrwyddfa [gweel-ør uidh-va]
1 vista de la muntanya anomenada Yr Wyddfa,
Nom de carrer de Porthaethwy (comarca de Môn)
ETIMOLOGIA: (gwêl = vista) + (yr Wyddfa nom de muntanya, “la
tomba”)
(gwêl = view) + (yr Wyddfa mountain name, “the grave”,
Snowdon)
Gwêlystwyth [ gweel ø
-stuith] -
1 vista del riu Ystwyth
Nom de carrer de Llanafan (comarca de Ceredigion)
ETIMOLOGIA: (gwêl = vista) + (Ystwyth = sinuós)
gwen
[ gwen ] adjectiu
1 forma feminina de gwyn
(= blanc; brillant, bonic, pur, sagrat)
..1/ Com a primer element en paraules compostes amb un element principal femení
gweniaith (= adulació, llagoteria),
< iaith (= llengua)
Gwenfron (nom de dona = pit bonic),
< (bron = pit)
gwengraig (= roca blanca), < craig = roca, precipici)
..2/ Amb la forma wen com a segon
element en paraules compostes amb un element principal femení wen
Bronwen (nom de dona = pit bonic),
< (bron = pit)
..3/ Adjectiu després d’un substantiu femení – wen.
y ddafad wen l’ovella blanca
Afon-wen (topònim) riu blanc
gwen-
[ gwen ]
1 ‘blanc, bell’
2 Primer element de noms masculins de l’època medieval o
pre-medieval
Gwenwynwyn (va morir 1216), líder de
la porció meridional de l’antic terrotori de Powys, amb base a Y Trallwng
(anglès: Welshpool),
Gwenddolau (500s, líder gal·lès dels
territoris de la zona que avui és Cumbria (Anglaterra, limitr`pf amb Escòcia) i
Escòcia
Gwengad (cad = battle)
Gwenabwy
3 Primer element de topònims basats en un substantiu masculí
Gwenddwr (poble de la comarca de
Powys) (dwr = aigua, rierol)
Gwendraeth (riu de la comarca de
Caerfyrddin) (traeth = platja del mar o de riu)
4 Primer element en noms de mascles al període modern
Gwenlyn
També el pseudònim del poeta David James Jones 1899-1968, Gwenallt, del nom del seu poble nadiu Yr Allt-wen (‘bosc bonic),
amb els elements al revès
Gwen [GWEN] substantiu femení
1 nom de dona, Blanca (de fet, el primer element de noms compostos de dos
elements - Gwenddolen, etc - blanc + enllaç)
gwên, gwênau [GWEEN, GWE ne]
substantiu femení
1 sonrisa
- yn wên o glust i glust [øn WEEN o
GLIST i GLIST] (frase)
1 sonriure d'orella a orella
gwenci
[ gweng -ki] substantiu masculí
PLURAL gwencïod
[ gweng- kî -od]
NOTA: A Gal·les del Sud hi ha aquestes variants: wenci, weinci, winci
1 (Mustela nivalis) ermini
2 persona petita feroç
3 (Gal·les del Sud) persona sempre ocupada
4 mor wancus â winci “tan
golafre com una mustela“
5 mor chwim â winci “tan
àgil / ràpid com una mustela“
ETIMOLOGIA: gwenci < *gwenc-gi (gwanc = golafreria ) + mutació suau + (ci = gos )
Gwenda [GWEN da] substantiu femení
1 nom de dona
Gwenddolen [gwen DHO len] substantiu
femení
1 nom de dona (blanc + enllaç)
gwendid, gwendidau [GWEN did, gwen
DI de] substantiu masculí
1 debilitat
2 flac (tenir una flac per) siocled yw yn ngwendid i - rinc una flac per a la
xocolata
Gweneira [gwe NEI ra] substantiu
femení
1 nom de dona (blanc + neu)
Gwener, Gwenerau [GWE ner, gwe NE
re] (mf) 1 substantiu masculí
1 Venus (planeta)
2 substantiu femení
1 Venus (deessa romana) 3 substantiu masculí
1 dydd Gwener - divendres
Gwenfair [GWEN vair] substantiu
femení
1 nom de dona (gwyn/gwen = blanc, sagrat + Mair = Maria)
]Gwenffrwd [GWEN frud] substantiu
femení
1 SO/5306 poble de Sir Fynwy ("comtat de Mynwy"), Gal·les del
Sud-est. 7km al sud de Trefynwy
http://www.gn.apc.org/clmorgan/morgan/morfam.html#whitebrook
(pàgina en anglès sobre el poble). Nom anglès: Whitebrook
Gwenffrewi [gwen FREU i] substantiu
femení
1 nom de dona
Gwenfron [GWEN vron] substantiu
femení
1 nom de dona (gwyn/gwen = blanc + bron = pit)
Gwenhwyseg [gwen HUI seg] substantiu
femení
1 el dialecte del sud-est (Gwennhwys = el habitants de Gwent, antiga província
del sud-est)
gweniaith
[ gwen -yaith] substantiu femení
1 adulació, llagoteria
ETIMOLOGIA: (gwen = forma femenine
de gwyn = blanc, bonic, agradable) +
(iaith = llenguatge )
gwenith
[gwê -nith] subststantiu masculí
1 Triticum aestivum blat
2 gwenith y gaeaf o gwenith
gaeaf blat de l'hivern, blat sembrat a la tardor
gwenith y gwanwyn o gwenith gwanwyn
blat de la primavera
3 bara gwenith pa de blat
blawd gwenith farina de blat
gwenith yr hydd (“blat del cérvol”)
Fagopyrum esculentum; fajol, blat negre = membre del genus Fagopyrum; planta
asiàctica anual; llavors petits comestibles de forma triangular s’urilitzan
sencers o molts en farina
gwenith du (“blat negre”) Fagopyrum
esculentum; una traducció literal del bretó gwinizh-du; a Bretany es fa servir
molt a l’elaboració de ‘crêpes’
gwenith cyflawn blat sencer
gwenithen un gra de blat
gwenith yn tywyssenu blat amb les
espigues madures
gwenith yn ehedig blat amb les espigues
madures ENG-Z
tir gwenith terra de blat
gwenithdir terra de blat
hau gwenith sembrar blat
hau cae â gwenith sembrar un camp
amb blat
y gwenith a’r efrau el blat i els
julls
ysgub wenith, plural ysgubau gwenith garba
bywyn gwenith germen del blat
gwenith barfog blat barbut (Triticum
turgidum)
gwenith col (Gal·les del Nord)
(“blat (d’) espiga”) blat barbut (Triticum turgidum)
gwenith coliog (Gal·les del Nord)
(“blat espigós”) blat barbut (Triticum turgidum)
gwenith garw blat d’espiga aspre
(“blat aspre”)
llyngyren y gwenith col cuc de blat
gwenith gwyn bach blat de tija corta
(“blat blanc petit”)
gwenithfaen granit (“pedra de blat”)
Bugeilio’r Gwenith Gwyn (cançó
popular) “vigilar el blat blanc”
gwellt gwenith palla de blat
gwenith gwineugoch (Gal·les del
sud-est) blat marró
4 gwenith y gog (“blat
(de)l cuct”) Ranunculus ficaria (nom estàndard Llygad Ebrill ‘ull d’Abril’). Té molts altres noms populars
ETIMOLOGIA: gal.lès gwenith <
britànic *wo-nikt-
De la mateixa arrel britànica: còrnic gwenith
(= blat), bretó gwinizh (= blat)
De la mateixa arrel cèltica *nikt: irlandès cruithneacht (= blat)
NOTA: Pererindodwr (A Treatise on the Chief Peculiarities that Distinguish the Cymraeg, as
Spoken by the Inhabitants of Gwent and Morganwg Respectively, Archaeologia Cambrensis, ?1856)
(Assaig sobre els trets principals que distingeixen el gal·lès parlat pels
habitants de Gwent i de Morgannwg) nota que la forma a l’est de Pen-y-bont ar
Ogwr és gwinith
Gwenith
[ gwê -nith] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: ‘blat’; vegeu gwenith
gwenithfaen [ gwe-nith-vain ] substsantiu masculí
PLURAL gwenithfeini
[ gwe-nith-vei-ni]
1 granit
gwenithfaen coch granit vermell
gwenithfaen du granit negre
gwenithfaen glas granit blau
gwenithfaen gwyn granit blanc
ETIMOLOGIA: ‘pedra de blat’ (gwenith =
blat ) + mutació suau + ( maen = pedra
)
NOTA: (Gal·les del Nord) gwnithfan [gwnith-van]
Gwenllian [gwen LHI an] substantiu
femení
1 nom de dona (gwyn/gwen = blanc, lliain = teixit)
Gwenno [GWE no] substantiu femení
1 nom de dona
gwennol, gwenoliaid [GWE nol, gwe
NOL yed] substantiu femení
1 oreneta
gwennol ddu, gwenoliaid duon [gwe
nol DHII, ge NOL yed DI on] substantiu femení
1 falcillot negre
Gwenogfryn [gwe- nog -vrin] substantiu masculí
1 nom de persona (“turó (de) Gwennog”); nom fet servir per (i probablament
creat per) John Gwenogvryn Evans, editor de textos medievals gal.lesos
(1852-1930), nascut a Llanybydder a la comarca de Caerfyrddin però va passar la
seva joventut a Llanwennog a la comarca de Ceredigion.
(Gwennog – nom d’un sant conservat al nom del poble Llanwennog, “església
(de) Gwennog”) + mutació suau + (bryn = turó).
Com a topònim la forma més natural seria Bryngwennog però en formar noms
personals de topònims names from existents o hypotètics els elements de vegades
es posaven al revés.)
L’ús de la lletra “v” enlloc de “f” en alguns casos indicava suport per un
canvi ortogràfic proposat als anys 1800 però finalment abandonat – fer servir
una “v” per [v], i una “f” per [f], comm en anglès i altres llengües europees,
per substituir gal.lès”f” per [v] i “ff” per [f]. Aquest pot ser la raó per la
grafia “Gwenogvryn” en comptes de “Gwenogfryn”.
gwenoli
[gwe-nô-li] verb
1 anar d'n cantó a l'altra (com una llançadora)
1 ras gyfnewid wenoli
??"cursa de relleus de llançadora", cursa de relleus on els corredors
van move d'un punt A a un punt B, i al creuar la línia un altre corredor del
mateix equip corre al punt A, etc
ETIMOLOGIA: (gwenol- forma penúltima
de gwennol = oreneta, llançadora) +
(-i sufix per formar verbs)
gwenu [GWE ni] (verb)
1 sonriure
gwenwyn [GWE nuin] substantiu
masculí
1 verí
gwenynen, gwenyn [gwe NØ nen, GWE
nin] substantiu femení
1 abella
gweol
[gwê -ol] adjectiu
1 teixit
2 neologisme de la xarxa mundial - cam amb els substantius següents
i els seus adjectius derivats
lle (= lloc), lleol (= local);
teulu (= família), teuluol (= familiar);
deau (= sud), deheuol (= sudenc)
Y Geiriadur Gweol El Diccionari de
la Xarxa
3 gweolion [gwe-ol-yon] substantiu plural teixits
ETIMOLOGIA: (gwe = teixit) + (-ol = sufix per formar adjectius)
gwerddon
[gwer-dhon] substantiu femení
PLURAL gwerddonau
[gwer-dhô-ne]
1 lloc verd
Y Werddon yopònim, Wrecsam (nom
anglès: Island Green)
2 oasi = lloc amb aigua i arbres en un desert
3 oasi = lloc que sembla un oasi, un lloc agradable en un ambient
poc atractiu o interessant
pan oedd y tim yn chwarae yn Sir y
Fflint fe fyddai’n mynd ar ôl y gêm i werddon ardderchog o'r enw Mountain View
ym Mochdre
quan l’equip jugava a la comarca de Fflint anava després del partit a un oasi
esplèndid (és a dir, una taverna) anomenat Mountain View a(l poble de) Mochdre
ETIMOLOGIA: dues possibles explicacions:
(gwerdd, forma feminina de gwyrdd = verd) + (-onç, prefix);
si no, del nom Iwerddon (que
col·loquialment de vegades es diu Y
Werddon) = Irlanda
gwerfa
[gwer -va] substantiu femení
Gal·les del Sud-est
1 abric, recer = lloc fresc al costat de la muntanya on les vaques
o les ovelles buscan l'ombra
..1/ Maesywerfa granja a l’est de
Bryncethin, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr (“(el) camp (de) l recer”)
..2/ Y Werfa nom d’una casa pairal
d’Aber-nant, Aber-dâr (nom angles: Werfa House), i antigament d’una mina de
carbó aquí;
Twyn y Werfa turó al costat de Y
Werfa (“(el) turó (de) Y Werfa”)
..3/ Maesywerfa granja a l’est de
Bryncethin, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr (“(el) camp (de)l recer”)
ETIMOLOGIA: gwerfa < göoerfa (go = prefix intensificador) + (oerfa
= lloc fresc)
gwerin [GWE rin] substantiu femení
1 la generalitat, els ciutadans ras
gweriniaeth, gweriniaethau [gwe RIN
yeth, gwe rin YEI the] substantiu femení
1 república
gweriniaethol [gwe rin YEI thol]
(adjectiu)
1 republicà
gweriniaetholdeb [gwe rin yei THOL
deb] substantiu masculí
1 republicanisme
gweriniaethwr, gweriniaethwyr [gwe
rin YEI thur, gwe rin YEITH wir] substantiu masculí
1 republicà
gwerinol [gwe RI nol] (adjectiu)
1 de la generalitat, dels ciutadans ras
gwerinos [gwe RI nos] (pl)
1 la generalitat, els ciutadans ras (despectiu) (o afectuós)
gwerinwr, gwerinwyr [gwe RI nur, gwe
RIN wir] substantiu masculí
1 ciutadà ras
2 peó (escacs)
gwerllyd [ gwer -lhid] adj
1 seuós
ETIMOLOGIA: (gwêr = sèu) + (-llyd sufix adjectival)
gwerlod [GWER lod] substantiu femení
1 vegeu: gweirglodd
gwern, gwernydd [GWERN, GWER nidh]
substantiu femení
1 verneda
2 aiguamoll
gwerndir, gwerndiroedd [GWERN dir,
gwern DI rodh] substantiu masculí
1 terra de verns
gwernen, gwern [GWER nen, GWERN]
substantiu femení
1 vern
Gwernllwyn, y [ø GWERN lhuin]
substantiu femení
1 (topònim) verneda
gwernog [GWER nog] (adjectiu)
1 ple de verns
2 substantiu femení
1 verneda
gwernos [GWER nos] (pl)
1 petits verns
gwers, gwersi [GWERS, GWER si]
substantiu femení
1 lliçó
gwersylla [gwer SØ lha] (verb)
1 acampar
gwersyll, gwersylloedd [GWER silh,
gwer SI lhodh] substantiu masculí
1 campament
gwersyllu [gwer SØ lhi] (verb)
1 acampar
gwerth, gwerthoedd [GWERTH, GWER
thodh] substantiu masculí
1 valor
gwerth ei bunnoedd [gwerth i BI
nodh] (adjectiu)
1 ric (del valor de les seves lliures)
gwerthfawr [GWERTH vaur] (adjectiu)
1 valuós
gwerthfawrogi [gwerth vau RO gi]
(verb)
1 apreciar, estimar
gwerthu [GWER thi] (verb)
1 vendre
- ar werth [ar WERTH] (frase)
1 en venda
gwerthu fel fflamiau [GWER thi vel
FLAM ye] (frase)
1 vendre's com el pa ("com flames")
gwerthwr, gwerthwyr [GWER thur,
GWERTH wyr] substantiu masculí
1 venedor
gwerthwyr gorau
SUBSTANTIU MASCULÍ PLURAL
[gwerth wir go re]
1 bestsellers
·······Dyma werthwyr gorau mis Ebrill...
·······Vet aquí els bestsellers del mes d'abril...
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès 'bestsellers' = millor venuts
gwerthwr
gwartheg [ gwer –thur gwar-theg] substantiu masculí
PLURAL gwerthwyr
pethau ail law [ gwerth-wir
gwar-theg]
1 venedor de bestiar
ETIMOLOGIA: "venedor (de) bestiar" (gwerthwr = venedor) + (gwartheg
= bestiar)
gwerthwr moch
[ gwer –thur mookh] substantiu masculí
PLURAL gwerthwyr
moch [ gwerth-wir mookh]
1 venedor de porcs
ETIMOLOGIA: "venedor (de) bestiar" (gwerthwr = venedor) + (moch
= porcs)
gwerthwr pethau
ail law [ gwer –thur pê-the ail lau] substantiu masculí
PLURAL gwerthwyr
pethau ail law [ gwerth-wir
pê-the ail lau]
1 venedor de coses de segona mà
ETIMOLOGIA: "venedor (de) coses (de) segona mà " (gwerthwr = venedor) + (pethau = coses) + (ail law = segona mà)
gwerthwr pob
peth [ gwer –thur poob peeth] substantiu masculí
PLURAL gwerthwyr
pob peth [ gwerth-wir poob
peeth]
1 venedor de tota mena de coses
ETIMOLOGIA: "venedor (de) cada cosa" (gwerthwr = venedor) + (pob
= cada) + (peth = cosa)
gwerthyd, gwerthydau [GWER thid,
gwer THØ de] substantiu femení
1 filosa, fus
Gwerthyr [GWER thør] substantiu
masculí
1 topònims (Nord-oest) fortalesa
gweryd
[gwê-rid] substantiu masculí
PLURAL gwerydau [gwe-rø -de]
1 terra
cafodd ei gladdu yng ngweryd y llan va
se enterrat al cementiri de l’església (“a la terra de l’església parroquial”)
2 tomba
3 (comarca de Penfro) adob
gweryd cwdyn adob artificial (“adob
(de) sac”)
4 cementiri
(Aber-dâr) Byddai ein Gweryd (Cemetery), ein Park, a’n Coleg - St. Michael’s
- hen balasdy y Fothergills, yn addurn i unrhyw dref yn Nghymru (Geninen
1901 / tudalen 50 / Dyffryn Cynon / Jenkin Howell)
El nostre cementiri, el nostre parc, i el nostre col·legi – Sant Miquel – seria
un plus per qualsevol ciutat de Gal·les
ETIMOLOGIA: Welsh < British
From the same British root: Cornish gweres
(= earth, soil)
gwerydo
[gwe-rø-do] verb
1 adobar
gwerydu’r tir adobar la terra
ETIMOLOGIA: (gweryd- < gweryd = manure) + (-o suffix for forming verbs)
NOTA: (comarca de Penfro) gwerido
[ger-rø-do]
gweryru [gwe RØ ri] (verb)
1 eguinar
gwestai, gwesteion [GWE stai, gwe
STEI on] substantiu masculí
1 convidat
gwesty m (pl gwestyau, gwestai) [gwe sti, gwe sti e, gwe stai]
1 hotel
("casa de convidats", gwesty < gwest-dy , gwest =
convidat, mutació suau, ty = casa)
gweu [GWEI] (verb)
1 fer punt de mitja
gweud [GWEID] (verb)
1 (Sud) dir; cf Nord- deud [DEID], gal·lès col·loquial unificat dweud [DWEID]
gweudneudwr
[gwøid-nøi-dur]substantiu masculí
1 (no en ús general) persona del
sud-oest. Paraula inventada per Iola Morganwg c1822 per desciure la gent de la
comarca de Caerfyrddin; com al sud-est, gweud = dir (a diferència del
nord, on es diu deud, i l’estàndard dweud); a diferència de la
gent de l’antiga comarca de Morgannwg al sud-est, fan servir neud (una
forma reduida de gneud < gwneud = fer) (forma parlada
estàndard: gwneud; Morgannwg: nithur < gwnithur < gwneuthur)
ETIMOLOGIA: (gweud = dir) + (neud = fer) + (-wr = sufix
d’agent); si no és (gweud = dir) + mutació suau + (gneud = fer)
gweuwraig
[gwei-reg] substantiu masculí
PLURAL gweuwragedd
[gwe-râ-gedh]
1 dona que fa gèneres de punt
gweuwraig hosannau dona que fa
mitjons
ETIMOLOGIA: gwe- arrel de gweu = fer punt) + (-wraig = dona)
gwëwr
[gwê-ur] substantiu masculí
PLURAL gwëwyr
[gwê-wir]
1 home que fa gèneres de punt
gwëwr hosannau home que fa mitjons
ETIMOLOGIA: gwe- arrel de gweu = fer punt) + (-wr = home)
gwialen, gwiail [gwi A len, GWI el]
substantiu femení
1 vara
2 penis
gwialen bysgota, gwiail pysgota [gwi
A len bø SKO ta, GWI el pø SKO ta] substantiu femení
1 canya de pescar
gwibdaith [gwib-daith] substantiu femení
PLURAL gwibdeithiau
[gwib-deith-ye]
1 sortida = viatge curt d'anada i tornada per veure el paisatge,
descansar-se, etc; sobretot un viatge organitzat amb autocar que no dura més
d'un dia
rydym hefyd wedi darparu gwibdaith i set “Pobl y Cwm” i ddysgwyr y Sir
hem fet també un viatge al plató (del programa anomenat) “Pobl y Cwm” per els
aprenents de gal·lès de la comarca
ETIMOLOGIA: (gwib- = arrel de gwibio = voleiar) + mutació suau +
(taith = viatge)
gwiber [gwî-ber] substantiu femení
PLURAL gwiberod
[gwi-bê-rod]
1 vibra = serp verinosa del genus Viperae
Eseia 11:7 Y fuwch hefyd a'r arth a borant ynghyd; eu llydnod a
gydorweddant; y llew, fel yr ych, a bawr wellt
Eseia 11:8 A'r plentyn sugno a chwery wrth dwll yr asb; ac ar ffau y
wiber yr estyn yr hwn a ddiddyfnwyd ei law
Isaiah 11:7 .....
Isaiah 11:8 .....
2 Vipera berus vibra = serp verinosa d’Europa del Nord
3 coleddu gwiber yn ei fynwesdit d'una persona que ajuda un
individu que és caragirat i en comptes d'agrèixer-li-ho li farà mal al seu
benefactor ("socórrer una vibra al seu pit")
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí vîpera (= vibra);
bretó naer-wiber (= vibra) ("serp-vibra");
cf anglès {váipørr} viper (= vibra); cf anglès {wáivørrn} wyvern
(= serp mitològica amb ales) < (wyver) + (-n excrescent); <
normand wivre < llatí vîpera
gwibfaen [gwib-vain] substantiu masculí
PLURAL gwibfeini
[gwib-vei-ni]
1 meteorit
ETIMOLOGIA: (gwib- = arrel de gwibio = voleiar) + mutació suau +
(maen = pedra)
gwibffordd [gwib-fordh] substantiu femení
PLURAL gwibffyrdd
[gwib-firdh]
1 autovia (carretera principal que s'hi assembla a una autopista,
però legalment no té estatus d'autopista)
Mae rhaid creu gwibffyrdd modern rhwng y de a'r gogledd
Hem de crear autovies modernes entre le sud i el nord
ETIMOLOGIA: (gwib- = arrel de gwibio = voleiar) + mutació suau +
(ffordd = road); paraula basada en l’anglès expressway
gwich [gwiikh] substantiu femení
PLURAL gwichiau
[gwikh-ye]
1 (ratolí) esgüell, güell, xiscle
2 (roda) grinyol, xerric
ETIMOLOGIA: cf bretó: gwic’h = plors, esgüells
gwichal [gwii -khal] verb
Gal·les del Sud-oest
1 grinyolar, esgüellar
ETIMOLOGIA: (gwich = grinyol, xerric) + (-al sufix)
gwichian [GWIKH yan] (verb)
1 esgüellar
gwifren, gwifrau [GWIV ren, GWIV re]
substantiu femení
1 filferro
2 fil (elèctric)
Gwìl [GWIL] substantiu masculí
1 forma diminutiva de Gwilym
Gwilym [GWI lim] substantiu masculí
1 nom d'home (Guillem)
gwin, gwinoedd [GWIIN, GWI nodh] substantiu
masculí
1 vi
gwindy
[gwin-di] substantiu masculí
PLURAL gwindai
[gwin-dai]
1 vinateria
2 (Topònims) Pontygwindy
(comarca de Caerffili) (“(el) pont (de) la vinateria” o “pont al costat del la
casa anomenada ‘Gwindy’”)
ETIMOLOGIA: (gwin = vi) + mutació
suau + (ty = casa)
gwineugoch
[ gwi-neu-gokh] adjectiu
1 marró
gwenith gwineugoch (Gal·les del
sud-est) blat marró
ETIMOLOGIA: (gwineu-, forma de la
síl·laba penúltima de gwinau = marrón) + mutació suau + (coch = vermell)
gwingar [gwin -gar] adjectiu
1 que li agrada el vi
Titus 1:7 Canys rhaid i esgob fod yn
ddiargyhoedd, fel goruchwyliwr Duw; nid yn gyndyn, nid yn ddicllon, nid yn
wingar, nid yn drawydd, nid yn budrelwa
Titus 1:7 ....
ETIMOLOGIA: (gwin = vi) + (-gar sufix per formar adjectius, que
significa ‘estimant’, cf. caru =
estimar)
gwiniolen
[gwin-yô-len ] substantiu femení
PLURAL gwiniol
[ gwin-yol]
1 (Gal·les del Sud) Acer campestre La forma nordenca és cynhowlen. El nom estàndard és Masarnen Leiaf
ETIMOLOGIA: aparentment la forma original de gwenwialen / cynhowlen era gwenwialen
‘vara blanca’ (gwen, forma
femenina de gwyn = blanc) + mutació
suau + (gwialen = vara). (Hi ha
evidència que al 1707 i al 1753 al sud-est de Gal·les l’arbre es deia gwenwialen) Una altra possibilitat és
que la primera forma era gwinwialen,
amb el primer element gwin (= vi).
gwinllan [gwin-lhan] substantiu femení
PLURAL gwinllannoedd,
gwinllannau [gwin-lha-nodh, -ne]
1 vinya = terreny plantat de vinyes
2 Gal·les del Nord bosc
gwinllan dew o ddrysau ger afon Dwyfor
bosc dens de moreres al aprop del riu Dwyfor
gwinllan goed bosc
Mi fuon ni’n chwarae mewn gwinllan goed gerlláw yr hen gartref
Jugavem en un bosc aprop de la vella llar
3 plantació;
gwinllan helyg = willow plantation
4 Topònims
y Winllan (1) Tal-y-bont (comarca de Ceredigion), (2) Llanddeiniolen
(comarca de Gwynedd)
5 nom de revista: Y Winllan 1848-1965 publicació dels joves
metodistes
6 església
Dim ond am dymor byr, yn ifanc, y bu ef yn gweithio'n y winllan. Wedi hynny
ni thywyllodd le o addoliad eto
Només amb període curt, de jove, participava en activitats i la gestió de
l’església (“treballava a la vinya”). Després no va mai més a cap església
6 dit d’alguna cosa posada a la cura d’un altre
y winllan a roddwyd i'w ofal la
vinyada posada a la seva cura
Sant Mathew 21.41 Hwy a ddywedasant wrtho, Efe a ddifethas yn llwyr y dynion
drwg hynny, ac a esyd y winllan i lafurwyr eraill, y rhai a dalant iddo’r
ffrwythau yn eu hamserau
St Matthew 21.41 They say unto him, He will miserably destroy those wicked men,
and will let out his vineyard unto other husbandmen, which shall render him the
fruits in their seasons
Cafodd gi defaid yn anrheg a bridiodd sawl pencampwr ar ôl hyn. Roedd yn
falch o weld ffrwyth blynyddoedd o fridio yn deillio o'r winllan a roddwyd i'm
gofal
Li van regalar un gos d’atura i va criar molts campions després. Estava content
de veure els fruits dels anys de criar que van resultar de la vinya posada a la
seva confiança
Hosea 2.15 A mi a roddaf iddi ei gwinllannoedd o’r honno, a dyffryn Achor yn
ddrws gobaith
Hosea 2.15 And I will give her her vineyards from thence, and the valley of
Achor for a door of hope
8 collita
Job 24:6 Medant eu hy^d yn y maes; a
gwinllan yr annuwiol a gasglant
Job 24:6 .....
ETIMOLOGIA: (gwin = vi, vinya) + mutació suau + (llan = tancat)
> *gwinlan > gwinllan; en algunes paraules the mutation of l
after n was lost); cf English {vinyørrd} vineyard; (vine = cep) + (yard = tancat, patí)
gwinwydden
[ gwin- wø -dhen] femení
PLURAL gwinwydd
[gwin -widh]
1 Vitis vinifera = vinya, cep
1 gwinwydden ddu PLURAL gwinwydd duon Tamus communis
2 gwinwydden wyllt PLURAL
gwinwydd gwylltion Lonicrea
Periclymemum = xuclamel
ETIMOLOGIA: (gwinwydd = vinyes) + (-en sufix singulatiu); (gwin = vi) + mutació suau + (gwydd = arbres)
1 gwir [GWIIR]
substantiu masculí
1 veritat
2 gwir [GWIIR]
(adjectiu)
1 ver, autèntic
gwirion [GWIR yon] (adjectiu)
1 (Sud) ingenu, inocent
2 (Nord) ximple
gwirioni [gwi ri O ni] (verb)
1 "gwirioni ar" = idolatrar
gwirod, gwirodydd [GWI rod, gwi RO
didh] substantiu masculí
1 licor
gwisg, gwisgau [GWISK, GWI ske]
substantiu femení
1 vestit
- gwisg nos, gwisgau nos [gwisk
NOOS, gwi ske NOOS] substantiu femení
1 camisa de dormir
gwisgïo [ gwi-skî-o
] verb
(Gal·les del Nord)
1 (fruita – avetllana, etc) despendre’s de la closca
2 (fruita – avetllana, etc) (verb sense objecte) fer-se madura
3 (fruita – avetllana, etc) (verb amb objecte) decorticar
ETIMOLOGIA: (gwisgi = madur) + (-o sufix per formar verbs)
NOTA: també amb pèrdua de la primera síl·laba ’sgïo
gwisgo [GWI sko] (verb)
1 vestir-se
gwiwer, gwiwerod [GWI wer, gwi WE
rod] substantiu femení
1 esquirol
gwlad, gwledydd [GWLAAD, GWLE
didh]*) país
Gwlad
Byth Bythoedd [ gwlaad bith bø -thodh] substantiu femení
1 (terra que no existeix, terra dels que estan a la lluna de
València)
ETIMOLOGIA: (gwlad = país, terra) +
(byth bythoedd mai mai)
Gwlad
Falensia [gwlaad va LENS ya] substantiu
femení
1 País Valencià
Gwlad Groeg [gwlaad GROIG]
substantiu femení
1 Grècia
gwladol
[gwlâ -dol] adjectiu
1 estatal, que pertany a l'estat
2 en el cas de Gal·les, estatal = que pertany a l'estat anglès
archifdy gwladol archiu estatal
eglwys wladol església estatal
incwm gwladol ingressos estatals
ysgrifenydd gwladol ministre responsable
d’un departament del govern
ysgol wladol escola estatal
Gwasanaeth Iechyd Gwladol Servei
Estatal de Salut
ETIMOLOGIA: (gwlad = país) + (-ol sufix per formar adjectius)
Gwladus [GWLA dis] substantiu femení
1 nom de dona; forma anglicitzada - 'Gladys'
gwladwriaeth, gwladwrieathau [gwla
DUR yeth, gwla dur YEI the] substantiu femení
1 estat
Gwlad y
Gân [ gwlaad ø gaan ] substantiu
femení
1 sobrenom per Gal·les (“El País de la Cançó) (de l’elevat proporció
de persones que sabien llegi la notació musical, i la gran aficcio de la gent
per cantar cants religiosos a les esglésies i en celebracions, i per cançons
populars, a la segona part del segle 1800, i principis del segle 1900
Gwlad-y-gân nom de carrer de Y Mynydd-bach,
comarca d’ Abertawe
ETIMOLOGIA: ‘(el) país (de) la cançó’ (gwlad
= país) +(yr = article definit) +
mutació suau + (cân = cançó)
Gwlad yr Haf
[ gwlaad ør haav ] substantiu
femení
1 Somerset = comtat d'Anglaterra, a l’altra banda de Môr Hafren
(estuari del riu Hafren, i mar) de Gal·les del sud-est
2 La Terra de l’Estiu, nom donat per en Iolo Morganwg a la terra
original dels gal·lesos. Segons en Iolo, havien arribat a l’illa de Gran
Bretanya sota el lideratge de Hu Gadarn. Un altre nom per aquesta illa mítica
era Deffrobani, forma amb metatesi d’un nom a Llyfr Taliesin (El Llibre de
Taliesin, primeres dècades del anys 1300) ‘deproffani ynys’, del llatí
‘Taprobanes insula’ a les obres d’en Isadore de Sevilla, i que refereix a
Seilan. en aquella època suposada el lloc d’origen dels humans
(Esmentat a WELSH PROVERBS, TRIADS
AND TRUISMS (1873-1890) collected from Llansanffráid ym Mechain by T G Jones,
Cyffin –
PROVERBIS, TRÍADES I VERITATS (1873-1890) recullits al poble de Llansanffráid
ym Mechain per en T G Jones, (de pseudònim) Cyffin)
Gwlad yr Hâf. The
La terra de l’estiu. Un
país imaginat. Si el parador d’una persona no se sap, es diu que ha vingut de,
o ha nat a, la terra dels estius. Gwlad yr Haf és el nom gal·lès de la comarca
de Somerset.
ETIMOLOGIA: ‘(la) terra (de) l’estiu’ (gwlad
= terra, país) + (y article definit)
+ (haf = estiu)
Gwlad y Tylwyth
Teg [gwlaad ø tø-luith teeg] substantiu femení
1 El País de les Fades
2 son, nones
ETIMOLOGIA: (gwlad = país) + (y = la) + (tylwyth teg =
fades, 'família formosa')
gwlanen, gwlanennau [GWLA nen, gwla
NE ne] substantiu femení
1 franel·la
gwlaniach
[gwlan -yakh] substantiu masculí
1 llana fina
2 pelussa = papus, conjunt de pèls provinent del calze per la
dispersió dels llavors mitjançant la brisa
gwlaniach ysgall thistle down
(“pelussa (de) card”)
gwlaniach ysgall borrissol, pelussa
de card (“miquetes de llana (de) card”)
ETIMOLOGIA: (gwlan = llana) + (-i-ach = sufix diminutiu afegit a
substantius plurals o col·lectius )
gwlanog [GWLA nog] (adjectiu)
1 lanut
gwlân [GWLAAN] substantiu masculí
1 llana
gwledd, gwleddau [GWLEEDH, GWLE dhe]
substantiu femení
1 banquet, tiberi, àpat
gwledda [GWLE dha] (verb)
1 fer un gran àpat
gwledig Prydain [gwle dig PRØ den]
substantiu masculí
1 (Història) cap de l'exèrcit romà de la província romana de Brittania (la Gran
Bretanya) (vegeu: Macsen Wledig)
gwledydd [GWLE didh] (pl)
1 vegeu: gwlad
gwleidydd, gwleidyddion [GWLEI didh,
gwlei DØDH yon] substantiu masculí
1 polític
gwleidyddiaeth [gwlei DØDH yeth]
substantiu femení
1 política
gwli
[gu -li] substantiu femení
PLURAL gwlis
[gu-lis]
Gal·les del Sud-est
1 camí al darrere de dues rengleres de cases
roedd y plant yn chwarae yn y gwli
els nens jugaven al camí de darrere
ETIMOLOGIA: gal.lès gwli < anglès
[gu-li] gully < gullet <
anglès mitjà
golet < francès antic goulet < llatí gula (= gola, garganta)
NOTA: També: gyli [gø-li] de la pronunciació estàndard
anglesa gully [gø-li].
The two forms are in use in Cambrian English gwli, gyli
gwlith, gwlithoedd [GWLIITH, GWLI
thodh] substantiu masculí
1 rosada, rou
gwlithog [GWLI thog] (adjectiu)
1 humit de rosada
gwlithyn [GWLI thin] substantiu
masculí
1 gota de rosada
gwlyb [GWLIIB] (adjectiu)
1 mullat
- gwlyb siwps [gwliib SHUPS]
(adjectiu)
1 xop
gwlychu [GWLØ khi] (verb)
1 mullar
1 gwn [GUN]
(verb)
1 jo sé (= "gwybod")
2 gwn, gynnau [GUN, GØ ne] substantiu masculí
1 pistola
gwnaiff [GWNAIF] (verb)
1 (ell/ella) farà (= "gwneud")
gwndwn
[gundun] substantiu masculí
1 forma de gwyndwn (qv)
(= prat)
2 Gwndwn nom de granja
1km al sud de Crymych (comarca de Penfro)
gwneud [GWNEID, NEID] (verb)
1 fer
2 cardar
- gwneud tro pedol [gwneid troo PE
dol] (verb)
1 fer viratge en forma de V
gwnewch
yr un fath â mi [gwneukh ør
inn vaath a mii] -
1 (Joc) ??segueix el líder (un ha d'imitar tot allò que la persona
al capdavant d'una fila de persones fa)
ETIMOLOGIA: "feu el mateix tipus que jo " (gwnewch = feu) + (yr un
= el mateix) + mutació suau + (math
= tipus) + (â mi = que jo)
gwniadur,
gwniaduron [gun YA dir, gun ya DI ron]
substantiu femení
1 didal
gwniadwaith [gun YAD waith]
substantiu masculí
1 costura
gwnïo [gu NI o] (verb)
1 cosir
gwo
1 (·obsolet·) sota; en certes paraules com a
..1/ gwo
.....gofer (= riera) < gwofer gwo
..2/ gwe
.....gwegil (= clatell) < gwogil
.....gwregys (= cinturó) < gwegrys
..3/ gwei
.....gweini (= servir) < gwo + nif
..4/ go
.....gofer (= riera) < gwofer
..5/ en combinació amb un altre prefix
dodrefn mobles = do- + gwo- + (trefn = order)
arobryn guardonat = ar- + gwo- + (pryn- = comprar)
|
INDOEUROPEU UPO |
|||
|
|
|||
|
grec |
llatí |
cèltic |
sànskrit UPA |
|
|
català |
britànic |
|
|
|
|
gal·lès |
|
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *WO
< cèltic *WO < *UO < *UPO de la mateixa arrel indoeuropea: llatí SUB, grec HUPO, Sanskrit
ÚPA (a, sota, a prop de) cf UPANISHAD (un dels llibres sagrats dels
sanskrits ‘seure aprop’ - UPA =
aprop, NI = aprop, SIIDATI = ell seu)
NOTA: Vegeu: gofer = riera / gogoniant = glòria / gwas
= servidor
gwobr,
gwobrau [GWO bor, GWO bre] substantiu
femení
1 premi
2 salari celestial
Mathew 5:12
Byddwch lawen a hyfryd; canys mawr yw
eich gwobr yn y nefoedd
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, que serà abundós el vostre salari al cel
gwr, gwyr [guur, gwiir] substantiu
masculí
1 home
gwragedd [GWRA gedh] (pl)
1 vegeu: gwraig
gw^r gradd [ guur graadh ] substantiu masculí
PLURAL gwyr gradd [ gwiir graadh ]
1 llicenciat d’una universitat
Osbert Henry Fynes-Clinton (1869-1941), mab rheithor Barlow Moor ger Didsbury,
Maceinion, gw^r gradd o Rydychen, athro Frangeg yng Ngholeg Prifysgol Gogledd
Cymru, Bangor, ac awdur “The Welsh Vocabulary of the Bangor District” (1913)
Osbert Henry Fynes-Clinton (1869-1941), fill del capellà de Barlow Moor a prop
de Didsbury, Manchester, llicenciat d’Oxford, catedràtic de francès al Col.legi
Universitari del Nord fe Gal·les, Bangor, i autor de “The Welsh Vocabulary of
the Bangor District” (1913) (El vocabulari gal.lès del districte de Bangor)
ETIMOLOGIA: “home llicenciat” (gw^r
= home) + (gradd = llicenciat, arrel
usada com a participi passat de graddio =
llicenciar-se)
gwraidd, gwreiddiau [GWRAIDH.
GWREIDH ye] substantiu masculí
1 arrel
gwraig, gwragedd [GWRAIG, GWRA gedh]
substantiu femení
1 dona
gwraig briod, gwragedd priod [gwraig
BRI od, GWRA gedh PRI od] substantiu femení
1 dona casada
gwrando (ar) [GWRAN do] (verb)
1 escoltar Gwranda! = escolta!, Gwranda ar y glaw! = Escolta la pluja!
gwrando'n astud [gwran don A stid]
(verb)
1 escoltar amb molta atenció
gwr busnes
SUBSTANTIU MASCULÍ /
[guur bis nes]
PLURAL: gwyr busnes [gwiir bis
nes]
1 nome de negocis
·······dau wr busnes of Dreorci
·······dos homes de negocis de Treorci
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès "businessman"
gwrcath, gwrcathod [GUR kath, gur KA thod] substantiu masculí
1 gat mascle
gwreiddiau [GWREIDH ye] (pl)
1 vegeu: gwraidd
gwreiddiol [GWREIDH yol] (adjectiu)
1 original
gwreiddyn, gwreiddiau [GWREI dhin,
GWREIDH ye] substantiu masculí
1 arrel
gwrêng
[gwreeng] substantiu masculí
PLURAL gwrengod,
gwrengiaid [gwre-ngod, gwreng-yed]
1 (les) masses, (la) gent ordinària
gwr a bonedd pesones de totes les
classes socials (“generalitat i
noblesa”)
cael eich parchu gan wreng a boneddig
ser respectat per tothom
Salmau 49:2 Yn gystal gwreng a
bonheddig, cyfoethog a thlawd ynghyd
Psalm 49:2 .....
Esaia 2:9 A’r gwrêng sydd yn ymgrymu,
a’r bonheddig yn ymostwng: am hynny na faddau iddynt.
Isaiah 2:9 .....
ETIMOLOGIA: gwrêng < gwreang, probablament < *gwrieang < *gwrieuang (gwr = man) +
(ieuang, ara ieuanc = jove)
gwres [GWREES] substantiu masculí
1 calor
gwresog [GWRE sog] (adjectiu)
1 acollidor
gwresogi [gwre SO gi] (verb)
1 escalfar
gwresogydd, gwresogyddion [gwre SO
gidh, gwre so GØDH yon] substantiu masculí
1 escalfador
gwrhewcri [ gur- heu -kri] substantiu
masculí
1 plasenteria
gwrhewcri a ffraethineb ymgom cyfeillion
la jocositat i les facècies a la conversa entre amics
ETIMOLOGIA: (1) (gwrhëwc, variant de
gorhëwg = vivaç) + (-ri sufix). (2) La paraula té una forma
és poc usual; possiblement és una imitació de gwrhydi (= coratge, valentia). Aquesta és probablament (gwr = home) + (hydr = valent, fort) + (-i
= sufix de substantiu abstracte)
..3/ gorhëwg (= vivaç) = (gor- prefix intensificador, ‘super-‘) +
(ewyg = desitg), amb 'h' que s'ha
introduit al mig
gwrhewcru [ gur- heu -kri] verb
1 (Gal·les del Sud) fer bromes
ETIMOLOGIA: (gwrhewcr- del
substantiu gorhewcri = diversió) + (-u = sufix verbal)
gwrhydri
[gur- hø -dri] substantiu masculí
1 coratge, valentia
2 proesa
gwneud gwrhydri = fer proesa
cyflawni gwrhydri = fer proesa
Yr oedd y ddau frawd wrth eu bodd gyda’r
gwaith o yrru’r ychain i farchnadoedd Lloegr. Dychwelent adref gan ymffrostio
yn y gwrhydri a fyddent wedi ei gyflawni ar eu taith.
Als dos germans els agradava moltíssim la feina de menar els bous als mercats
d’Anglaterra. Tornavan cap a casa vangloriant-se de la seva proesa durant el
viatge
ETIMOLOGIA: (1) probablament(gwr
= home) + (hydr = valent, fort) + (-i = sufix de substantiu abstracte);
..2/ sinó és gwrhydi < gworhydri (gwor- = prefix intensificador) + (hydr = valent, fort) + (-i = sufix de substantiu abstracte)
gwr priod, gwyr priod [guur PRI od,
gwiir PRI od] substantiu masculí
1 home casat
gwrth- [GURTH] (prefix) contra
1 pabydd substantiu
masculí
1 = catòlic, gwrth-babydd (adjectiu)
anti-catòlic
gwrthbrofadwy [ gurth-bro-vâ-dui] verb
1 rebatible
ETIMOLOGIA: (gwrthbrof-, arrel del
verb gwrthbrofi = refutar) + (-adwy, sufix per formar adjectius, =
‘possible’)
gwrthbrofi [
gurth-brô-vi] verb
1 (verb amb objecte) refutar, confutar (rumor, etc)
ETIMOLOGIA: (gwrth, prefix = contra)
+ mutació suau + ( profi = provar)
gwrthdaro [
gurth-dâ-ro] verb
1 ar lwybr gwrthdaro
seguïnt un traçat on una col.lisió serà inevitable
2 gwrthdaro col.lisionar,
xocar
3 gwrthdaro â xocar
contra
4 (colors) desentonar, no lligar
5 (adversaris, enemics) enfrontar-se
gwrthdaro rhwng aelodau un teulu
enfrontació entre membres d’una mateixa família
6 (com a substantiu) enfrontament, conflicte
gwrthdaro rhyngwladol conflicte
internacional
7 gwrthdrawiad substantiu masculí
gwrthdrawiadau col:lisió,
enfrontament, etc
ETIMOLOGIA: (gwrth- = contra ) +
mutació suau + (taro = picar)
gwrthdaro
[ gurth- dâ -ro] verb
1 col.lisionar, xocar
2 (colors) desentonar, no lligar
3 (adversaris, enemics) enfrontar-se
gwrthddalen [ gurth- dha -len] substantiu femení
PLURAL gwrthddalennau
[ gurth-dha- le -ne]
1 comprovant (de taló, etc)
ETIMOLOGIA: (gwrth = contra ) +
mutació suau + (dalen = full )
gwrthod [GUR thod] (verb)
1 negar
gwrthsafiad [gurth SAV yad]
substantiu masculí
1 resistència
gwrthstaen [ gurth -stain] adj
1 intacable
dur gwrthstaen acer inoxidable
ETIMOLOGIA: (gwrth- = contra) + (staen = taca)
gwta
[gu -ta] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (c > g) de cwta = curt; amb cua tallada; sense cua
Groesgwta / Groes Gwta nom de casa (‘la creu curta’)
hwch ddu gwta (“truja negra sense
cua”) Es deia que aquesta perseguia la gent a la foscor durant Nos Galan Gaeaf (la vigília de Tots els
Sants, “Halloween”)
(En aquests noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que
segueix un substantiu femení)
clipiodd ei fwstas yn gwta tallar
curt el seu bogoti
Com a substantiu, y gwta (“la de la
cua curta”) s’usa amb sentit de “llebre”
NOTA: cwta també té una forma
femeninan cota; al darrere d’un
substantiu femení pot haver-hi tan gwta
com gota (iâr gota = gallina sense cua);
apart de y gwta (= llebre) també hi
ha y gota
gwter [gu
-ter] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de cwter
= riera, fossa
gwthio [GUTH yo] (verb)
1 empènyer
Gwy [GUI] substantiu femení
1 nom de riu del sud-est
gwyach, gwyachod [GUI akh, gui A
khod] substantiu femení
1 cabusset
gwybedyn, gwybed [gwi BE din, GWI
bed] substantiu masculí
1 moscard
gwybedog, gwybedogion [gwi BE dog,
gwi be DOG yon] substantiu masculí
1 papamosques
gwybod [GUI bod / GU bod] (verb)
1 saber
gwybodaeth [gui BO deth] substantiu
masculí
1 coneixements, sabers
gwybydd [gui -bidh] verb
1 sàpiga...! (segona persona singular imperatiu de gwybod= saber)
Daniel 6:15 Yna y gwy^r hynny a ddaethant ynghyd at y
brenin, ac a ddywedasant wrth y brenin, Gwybydd, frenin, mai cyfraith y Mediaid
a'r Persiaid yw, na newidier un gorchymyn na deddf a osodo y brenin.
Daniel 6:15 .....
gwychfawr [ gwøkh
-vaur] adjectiu
1 esplèndid
adeiladau gwychfawr edificis
esplèndids
ETIMOLOGIA: (gwych- [gwøkh], forma
de la síl·laba penúltima de gwych
[gwiikh] = esplèndid) + mutació suau + (mawr
= gran)
1 gwydd,
gwyddau [GWIIDH, GWI dhe] substantiu masculí
1 oca
2 gwydd
[ guidh ]
1 element amb el sentit de “veure / saber” que ocurreix en certes
paraules compostes
cf Sanskrit vêda(= coneixement;
coneixement sagrat), llatí vid(ere)
(= veure), anglès wit (= capaçitat
mental).
..1/ gwybod < gwydd-bod (= saber)
..2/ derwydd (= profeta; druida) és
probablament dar- (= prefix
intensificador) + gwydd
..3/ arwydd (= indici) < ar- (= prefix intensificador) + gwydd
..4/ gwyddor (= ciència) de fet no
conté aquest element.
(Exeamples: gwyddor gwlad = cienca
rural, gwyddor naturiol = cienca
natural, gwyddor ty^ = cienca de la
llar)
Vé de egwyddor (= principle) < agwyddor < afgwyddor < llatí abecêdârium
(= alfabet, ABC). Amb la pèrdua de la ‘e’ de ‘egwyddor’ es confonia la primera
síl·laba resultant gwydd- amb
l’element gwydd- en formes de la
conjugació de gwybod (= saber), per
exemple (gwyddost (= saps), gwyddant (= ells saben), gwyddwn (= jo sabia), gwyddai (= el / ella sabia), etc. Degut
a aquesta confusió la forma amb pèrdua de síl·laba primera gwyddor va adquirir el sentit de ‘ciència’.
..5/ gwyddoniaeth (= ciència) és de gwyddon (= home erudit, druida, mag,
científic) que és una adaptació del segle 1700 de la forma i sentit de la
paraula gwiddon (= geganta, bruixa;
més tard = bruixot). D’origen desconegut, però el canvi amb gwydd-[guidh] és deguda a les formes
conjugades de gwybod (*gwydd-bod) (= saber) – o possiblement gwydd [gwiidh] (= arbres), o gwydd [guidh] (= salvatge)
Gwyddel, Gwyddelod [GUI dhel, gui
DHE lod] substantiu masculí
1 irlandès (home)
Gwyddeleg [gui DHE leg] (f / adj)
irlandès (llengua)
Gwyddeles, Gwyddelesau [gui DHE les,
gui dhe LE se] substantiu femení
1 irlandesa
Gwyddelig [gui DHE lig] (adjectiu)
1 irlandès (país, poble)
gwydden, gwydd [GWI dhen, GWIIDH]
substantiu femení
1 arbre
gwyddoniaeth [gui DHON yeth]
substantiu femení
1 sciència
gwyddor, gwyddorau [GUI dhor, gui
DHO re] substantiu femení
1 alfabet
- Gwyddor Ty [gwi dhor TII]
substantiu masculí
1
Gwydir
[gwi -dir] substantiu femení
1 nom d'una casa pairal ("plas") de la parròquia de Llanrhychwyn,
Gwynedd (a prop de Llan-rwst a la vall del riu Conwy) . (La llista de topònims
de la Universitat de Gal·les recomena la forma històrica Gwedir, però s'utilitza mot poc. Als mapes anglesos es veu sovint
la grafia errònia "Gwydyr")
2 Bro Gwydir la contrada
de Gwydir. Hi ha una escola primària de Llan-rwst que es diu Ysgol Bro
Gwydir "(l') escola (de) Bro Gwydir"
ETIMOLOGIA: gal.lès Gwydir < Gwedir < *Gwadir < *Gwodir
(gwo- prefix = sota) + mutació suau
+ (tir = terra)
El canvi gwo- a gwa es torba en altres paraules en gal.lès (gwahardd = prohibir, gwahodd
= invitar); com que hi havia una i a
la síl.labab següent a es feia i, un esdeveniment normal en gal·lès;
en un manuscrit de l'any 1640 es veu que el nom en aquella època era Gwedir; el canvi posterior e > i es poc usual
La mateixa forma composta es troba en irlandès fothair (sot boscós; vessant costaruta cap a un penya-segat) < fuithir (fo = sota, de baix) + mutació espirant + (tir = terra)
gwydr, gwydrau [GWI dir, GWØ dre]
substantiu masculí
1 vidre
gwydrach [GWØ drakh / GWI drakh]
(pl)
1 vidres trencats
gwydraid, gwydreidiau [GWØ dred /
GWI dred, gwø DREID ye / gwi DREID ye] substantiu masculí
1 got ('la plentiud d'un got')
gwyfyn, gwyfynod [GWI vin, gwi VI
nod] substantiu masculí
1 papallona (nocturna)
gwyl, gwyliau [GUIL, GUIL ye]
substantiu femení
1 festa
- Gwyl Ddewi [guil DEU i] substantiu
femení
1 dia de Sant David (diada de Gal·les, 1 març)
- gwyl ddrama, gwyliau drama [guil
DHRA ma, guil ye DRA ma] substantiu femení
1 festival de drama?
- gwylmabsant, gwylmabsantau [guil
MAB sant, guil mab SAN te] substantiu femení
1 festa major ("festa del santet" ("mab" = fill, i també
prefix diminitiu, + "sant" = sant)
gwylan, gwylannod [GWII lan, gwi LA
nod] substantiu femení
1 gavina
gwylog, gwylogod [GUI log, gui LO
god] substantiu femení
1 somorgollaire
gwyliau [GWIL ye] (pl)
1 vegeu: gwyl
gwylio [GWIL yo] (verb)
1 mirar
gwyllt [GWILHT] (adjectiu)
1 salvatge
gwymon [GUI mon] substantiu masculí
1 alga
Gwyndodeg [gwin DO deg] (f / adj) el
dialecte de Gwynedd
1 gwyndy
[gwøn -di] substantiu masculí
PLURAL gwyndai
[gwøn-dai]
1 (obsolet) església
2 (nom de casa) casa blanca
3 Heol Gwyndy carrer del
poble de Pentre-chwyth (comarca d’Abertawe) (nom oficial: Gwyndy Road)
ETIMOLOGIA: (gwyn = blanc, sagrat) +
mutació suau + (ty = casa)
2 gwyndy
[gwøn -di] substantiu masculí
PLURAL gwyndai
[gwøn-dai]
1 (toponímia) form of gwindy
= vinateria
ETIMOLOGIA: (gwin = vi) + mutació
suau + (ty = casa)
Gwynedd [gwi -nedh] substantiu femení
1 territori medieval del
nord-oest de Gal·les; nom llatí: Vênedotia
2
comarca del nord-oest 1974-1996 (conglomeració dels antics comtats de Sir Fôn,
Sir Gaernarfon, Sir Feirionydd)
3 comarca del nord-oest 1996 - amb la pèrdua de Sir Fôn que ara és
una comarca independent i part del seu costat oriental que anava a una nova
comarca Sir Conwy
economi y Wynedd wledig l’economia de la Gwynedd rural
ETIMOLOGIA: gal.lès Gwynedd [gwi-nedh] (consonant + vocal) < Gwynedd
[gui-nedh] (diftong) < *Gwwynedd [gu-ui-nedh] britànic wêned-;
(la ê britànica sempre dóna el diftong wy en gal·les modern, i la
consonant w inicial > gw - consonant g + consonant w
- en gal·les modern)
possiblement el mateix que irlandès antic féni (= irlandesos) < fían
(= colla de guerrers) (Irlandès modern fiann (genitiu féinne) (=
banda itinerant de guerrers caçadors; banda de guerrers) < *wen- (=
lluitar, desear) cf llatí Venus (= amor), venâri (= caçar), vênâtor
(= caçador)
NOTA: “Arfer pob 'e' hir yn llatí oedd troi'n ‘wy’ yn Gymraeg. Felly y daeth
'rhwyf' o 'rêmus'; 'rhwyd' o 'rète'; 'dwys' o 'dênsus'; 'eglwys' o 'ecclêsia';
'cannwyll' o 'candêla'; 'gwenwyn' o 'venênum'; 'Gwynedd' o 'Vênedotia'...
G#ynedd... nid Gwnedd: y ferch addfwyn o Wynedd...” tudalen 62, Yr Iaith
Gymraeg - Ei
Horgraff a'i Chystrawen, D Tecwyn Evans, Lerpwl 1911
Era usual que la ‘e’ llarga del llatí es feia ‘wy’ en gal·lès. Per tant 'rhwyf'
(= rem) de 'rêmus'; 'rhwyd' (= xarxa) de 'rète'; 'dwys' (dens) de 'dênsus';
'eglwys' (= església) de 'ecclêsia'; 'cannwyll' (= espelma) de 'candêla';
'gwenwyn' (verí) de'venênum'; 'Gwynedd' de 'Vênedotia'... Gwynedd (diftong) ...
no és Gwynedd (consonant + vocal) : “y ferch addfwyn o Wynedd...” la noia
amable de Gwynedd...”
Gwynedd [gwi -nedh] substantiu masculí
1 nom d'home
2
nom de dona
ETIMOLOGIA: del nom de la regió (ara comtat) del nord-oest
Gwyneddaidd [gwi-nê-dhedh] adjectiu
1 de Gwynedd, venedocià
ETIMOLOGIA: (Gwynedd = nom de regió / comarca) + (-aidd sufix
per formar adjectius)
Gwyneddig [gwi-nê-dhig] adjectiu
1 de Gwynedd, venedocià
ETIMOLOGIA: (Gwynedd = nom de regió / comarca) + (-ig sufix
per formar adjectius)
Gwyneddig [gwi-nê-dhig] substantiu masculí
PLURAL Gwyneddigion
[gwi-ne-dhig-yon]
1 obsolet home o dona de Gwynedd, persona de Gwynedd,
venedocià
2
Cymdeithas y Gwyneddigion ‘associació (de)ls Venedocians’, 1770-1843,
societat de gal·lesos nordencs que vivien a Londres que prmocionava la cultura
gal·Lès, i que va editar vells manuscrits i va reintroduir l’eistèdvod
ETIMOLOGIA: = Gwyneddig (adjectiu)
Gwynedd Is
Conwy [GWI nedh iis KO nui]) (Història)
país del nord-oest ("Gwynedd damunt del riu Conwy")
Gwyneddol [gwi-nê-dhol] adjectiu
1 de Gwynedd, venedocià
hynodrwydd Gwyneddol yw swnio “z” fel “s”
una peculiaritat venedociana / una peculiaritat de Gwynedd és pronunciar una
“z” com “s”
ETIMOLOGIA: (Gwynedd = nom de regió / comarca) + (-ol sufix per
formar adjectius)
Gwynedd Uwch
Conwy [GWI nedh iukh KO nui] substantiu
femení
1 (Història) país del nord-oest ("Gwynedd sota el riu Conwy")
Gwyneddwr [gwi-nê-dhur] substantiu masculí
PLURAL Gwyneddwyr
[gwi-nedh-wir]
1 venedocià, home de Gwynedd
ETIMOLOGIA: (Gwynedd = nom de regió / comarca) + (-wr sufix =
‘home’)
Gwyneddwraig [gwi-nedh-reg] substantiu masculí
PLURAL Gwyneddwragedd
[gwi-nedh-wra-gedh]
1 venedocià, dona de Gwynedd
ETIMOLOGIA: (Gwynedd = nom de regió / comarca) + (-wraig
sufix = ‘dona’)
gwyn [GWIN]
(adjectiu)
1 blanc
Gwyn [GWIN]substantiu masculí
1 nom d'home; 'blanc' - det fet, en el seu origen és una forma curta, del
primer element de noms composts amb 'Gwyn-' - Gwynlliw, etc
Gwyneth [GWØ neth, GWI neth]
substantiu femení
1 nom de dona
Gwynfor [GWØN vor, GWIN vor]
substantiu masculí
1 nom d'home (gwyn = blanc, mawr = gran)
gwyniad
Llyn Tegid [gwin-yad lhin
tê-gid] substantiu masculí
PLURAL gwyniaid
Llyn Tegid [gwin-yed lhin
tê-gid]
1 (Coregonus clupeiodes pennantii) peix blanc d'aigua dolça
Es troba al llac de Tegid, de Bala
ETIMOLOGIA: (gwyn- = forma penúltima
de gwyn = blanc) + (-iad, sufix per fer substantius)
NOTA: més correctament gwyniad [gwøn-yad] amb vocal neutra, però
col.loquialment gwy- és sovint gwy-
Gwynionydd [gwø ni O nidh]
substantiu femení
1 (Història) divisió (cwmwd = "veinat") de la antref
("centenar") d'Is Aeron (Gal·les del Sud-oest)
Gwynllwg [GWØN lhug] substantiu
femení
1 (Història) divisió (cantref = "centenar") del país de Morgannwg
(Gal·les del Sud-est)
Gwynoro [Ggwø NO ro] substantiu
masculí
1 nom d'home
gwynt, gwyntoedd / gwyntoedd [GWINT,
GWØN todh / GWIN todh] substantiu masculí
1 vent
- gwynt (rhywbeth) ar [boo GWINT
(RHIU beth) ar] (frase)
1 fer olor d' (alguna cosa)
gwyntog [GWØN tog, GWIN tog]
(adjectiu)
1 ventós
Gwyr [GUIR] substantiu femení
1 (Història) divisió (cantref = "centenar") del país d'Ystrad Tywi
(Gal·les del Sud-oest)
gwyrdd [GWIRDH] (adjectiu)
1 verd
2 glaswyrdd blau verdós “verd de blau, color verd que és blauenc” (glas = blau) + mutació suau + (gwyrdd = verd)
gwyrdroedig [guir dro E dig]
(adjectiu)
1 pervertit
gwyrth, gwyrthiau [GWIRTH, GWØRTH
ye] substantiu femení
1 miracle
gwyryfdy
[ gwø-røv-di ] femení
PLURAL gwyryfdai
[ ç gwø-røv-dai]
1 (obsolet) convent de monges
ETIMOLOGIA: (gwyryf- [gwø-røv], forma penúltima de gwyryf [gwi-riv] = verge) + mutació suau + (ty = casa)
gwystl
1 ar wystl = yng ngwystl
Ecsodws 22:26 Os cymeri ddiledyn dy
gymydog ar wystl, dyro ef adref iddo erbyn machludo haul
Exodus 22:26 ....
2 cymryd ar wystl
quedar-se amb alguna cosa com a fiança per un manlleu
Job 24:3 Y maent yn gyrru asynnod yr
amddifad ymaith; maent yn cymryd ych y wraig weddw ar wystl
Job 24:3 .....
ETIMOLOGIA: Cf the English name Gilbert, en el seu
origen el nom germànic ‘Gisil-berht’ (hostatge + brillant)
gwystlo [GUIST lo] (verb)
1 deixar de penyora, empenyorar, donar pen
gwystlwr, gwystlwyr [GUIST lur, GUISTL
wir] substantiu masculí
1 prestador (de casa de préstecs)
gwyth [ guith
] substantiu masculí
PLURAL gwythi,
gwythau, gwythiau [ gui
-thi, the, guith -ye]
1 vena
2 capa
gwythi glo = capes de carbó
3 gwthi cartílag en carn
de menjar
4 (obsolet) rierol
5 vena d’una fulla
6 cwlwm gwythi rampa
(“nus de tendons / muscles”)
Cododd cwlwm gwythi arno va tenir
una rampa (“va aixecar una rampa sobre ell”)
7 (Gal·les del Sud) (persona) irritable (esgud = ràpid) + mutació suau + (gwyth = muscle)
ETIMOLOGIA: gal.lès gwyth [guith]
< *gwwyth [gwuith] < britànic
wêtt- < celta. Cf llatí vitta
(= cinta)
Còrnic gwith, bretó gwazh (= rierol)
irlandès féith (= vena) < *weiti-
NOTA: (Gal·les del Sud) wy > w gwthi
[ gu -thi]
gwythien, gwythiennau [gwi THI en,
gwi thi E ne] substantiu femení
1 vena
Gwythur [GWI thir] substantiu
masculí
1 (obsolet) nom d'home = Victor
gwywo [GUI wo] (verb)
1 musteir
gyda, gydag [GI da, GI dag] (prep)
1 ("gydag" davant una vocal)
- gyda chyfaill [gø da KHØ velh]
(prep)
1 amb = acompanyat per (amb un amic)
- gyda llaw [gø da LHAU] (adv)
1 a propòsit
- gyda phleser [gø da FLE ser] (adv)
1 amb molt de gust
gyddfau [GØDH ve] (pl)
1 vegeu: gwddf
gyd [GIID] (*) vegeu: "i
gyd"
gyfeillion
[gø-veilh-yon] plural
1 forma amb mutació suau de cyfeillion
= amics. Vegeu cyfaill
Gyfeillion! Amics!
Croeso, gyfeillion Benvinguts,
amics. (Un ús de la mutació suau és com a indicador del vocatiu)
Amser cau, gyfeillion! És hora de tancar (Anunci del taverner a l’hora
de tancar) (“hora (de) tancar, amics”)
gyferbyn â [gø VER bin] (prep)
1 davant
gyfod-
[gø-vod] verb
1 forma amb mutació suau (c > g) de cyfod--, arrel del verb cyfodi
= aixecar, aixecarse. En gal·lès modern el verb és codi
Croniclau-2 30:14 A hwy a gyfodasant, ac
a fwriasant ymaith yr allorau oedd yn Jerwsalem; bwriasant ymaith allorau yr
arogl-darth, a thaflasant hwynt i afon Cidron
Cronicles-2 30:14 ...
gyfylchi
1 (SS8095) Y Gyfylchi nom
de granja de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
Més amunt hi ha Craig y Gyfylchi (roca
de Gyfylchi)
Gyfylchi [ gø-vøl-khi ] substantiu femení
1 (SS8095) Y Gyfylchi nom de granja
de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
Més amunt hi ha Craig y Gyfylchi
(roca de Gyfylchi)
ETIMOLOGIA: "la fortelesa" (y
= article definit)+ mutació suau + (cyfylchi
= fortalesa < cyfwlch = perfecte;
cercle)
gylf
[gilf] substantiu masculí
PLURAL gylfau
[gøl -ve]
1 obsolet bec
1 l'arrel britànic es veu al nom del poble de "Reculver",
del sud-est d'Anglaterra d'otigen britànic i romà (nom llatí: Regulbium, nom
britànic *Regulbion) "bec gran" que aparentment refereix a un
promontori, de ro prefix
intensificador, correspon al gal·lès modern rhy = massa) + (gulbi- =
bec)
ETIMOLOGIA: gal.lès gylf <
britànic *gulbi-
cf anglès gouge (= gúbia) 1440+ <
francès < llatí tardà gulbia (=
enformador) < cèltic; i per tant català gúbia
< llatí tardà gulbia
gylfin
[gøl -vin] substantiu masculí
PLURAL gylfinod
[gøl- vi -nod]
1 bec Genesis 8:11 A'r
golomen a ddaeth ato ef ar brynhawn; ac wele ddeilen olewydden yn ei gylfin hi,
wedi ei thynnu
Genesi 8:11 I, a hora baixa, el colom tornà cap a ell i vet aquí que portava al
bec una fulla tendra d'olivera.
2 Vegeu també gylb, gylfinbraff, gylfindew, gylfingroes, gylfinir
ETIMOLOGIA: gylfin < britànic *gulbin- < cèltic
De la mateixa arrel britànica: còrnic gelvin
(= bec)
De la mateixa arrel cèltica: irlandès guilbneán
(= bec petit)
NOTA: també cylfin i cilfin
gylfinaid
[gøl- vi -ned] substantiu masculí
PLURAL gylfineidiau
[gøl-vi- neid -ye]
1 becada
ETIMOLOGIA: (gylfin = bec) + (-aid, sufix = contingut, 'plenitud')
NOTA: Gal·les del Nord-oest glyfiniad [glø-vi-nyad],. En aquesta regió aid
> iad. També amb pèrdua de -i - glyfinad [glø-vî-nad], i
amb canví d'accent i pèrdua d'una síl·laba glyfniad
[gløv-nyad]
gylfinbraff
[gøl- vin -braf] adjectiu
1 having a stout bill
2 morwennol ylfinbraff Gelochelidon nilotica gull-billed tern
ETIMOLOGIA: (gylfin = beak) + soft
mutation + (praff = stout)
gylfinbraff [gøl- vin
-braf] substantiu masculí
PLURAL gylfinbraffau
[gøl-vin- bra -fe]
1 Coccothraustes
coccothraustes = durbec
2 morwennol ylfinbraff Gelochelidon nilotica ??
ETIMOLOGIA: vegeu l'etimologia anterior
gylfindew
[gøl- vin -deu] adjectiu
1 de bec gruixut
ETIMOLOGIA: (gylfin = bec) + mutació
suau + (tew = gruixut)
gylfingroes
[gøl- vin -grois] adjectiu
1 de bec creuat .
ETIMOLOGIA: (gylfin = bec) + mutació
suau + (croes = creuat)
gylfingroes
[gøl- vin -grois] substantiu masculí
PLURAL gylfingroesau
[gøl-vin- groi-se]
1 (Ornitologia) Loxia
curvirostra = trencapinyes
ETIMOLOGIA: vegeu l'etimologia anterior
gylfinir, gylfinirod [gøl VI nir,
gøl vø NI rod] substantiu masculí
1 becut
Gymro
[gøm -ro]
1 epitet = el gal·lès; el gal·lesoparlant
Gerallt Gymro Gerald el gal·lès,
traducció de "Giraldus Cambrensis", (Gerald de Gal·les), el nom usart
per l'escriptor en llengua llatina Gerald de Barri (c1146-1223), un gal·lès amb
progenitors de la població colonista normanda i de la població gal·lesa
autòctona
Dafydd Gymro nom de l'any 1326 al
poble de Cas-bwnsh
ETIMOLOGIA: Gymro = mutació suau de Cymro (= gal·lès) (els epitets tenien
la mutació suau de la primera consonant)
gyrfa, gyrfaoedd [GØR va, gør VA
odh] substantiu femení
1 carrera (laboral)
gyrru [GØ ri] (verb)
1 conduir
2 gyrru byddin ar ffo desfer un excèrcit
gyrrwr, gyrrwr [GØ rur, GØR wir]
substantiu masculí
1 conductor
gyrrwr bws, gyrwyr bysiau [gø rur
BUS, gør wir BØS ye] substantiu masculí
1 conductor d'autobus
- gyrrwr car [gø rur KAR] substantiu
masculí
1 conductor de cotxe
- gyrrwr crên [gø rur KREEN]
substantiu masculí
1 conductor de grua
- gyrrwr fan [gø rur VAN] substantiu
masculí
1 conductor de furgoneta
- gyrrwr lori [gø rur LORI]
substantiu masculí
1 conductor de camió
- gyrrwr tacsi [gø rur TAK si]
substantiu masculí
1 conductor de taxi
- gyrrwr tram [gø rur TRAM]
substantiu masculí
1 conductor de tram
- gyrrwr trên [gø rur TREEN]
substantiu masculí
1 maquinista
gyr, gyrroedd [GIR, Gø rodh]
substantiu masculí
1 ramat
gyredig
[gø-rê-dig] adjective
1 conduit
siafft yredig eix ?conduit
trydan-yredig impulsat / accionat
per electricitat
ETIMOLOGIA: (gyr-, arrel de gyrru = conduir) + (-edig sufix passiu del passat)
gyrwyr [gør wir] (pl)
1 vegeu: "gyrrwr"
gystal [ gø -stal] adv
1 tan bé, igual de bé
gystal â neb tan bé com qualsevol
altre
gystal os nad gwell na bé o fins i
tot millor (que = na) (lit = tan bé si no millor)
Gallai Marged rwyfo cwch gystal os na
gwell nag unrhyw ddyn
Marged podria remar una barca tan bé o fins i tot millor que un home
ETIMOLOGIA: gystal = mutació suau de
cystal (= tan bé). Frases adverbials
ténen mutació suau de la consonant inicial de la primera paraula
gythrel [ gø -threl]
1 mutació suau de cythrel, forma
col.loquial de cythraul (= diable )
2 punyeter, maleït, de merda
yr ast gythrel la guilla de merda
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Adolygiad diweddaraf - darrera actualització - 16 02 2002 – 02 02 2003 – 03 05
2003 :: 03 07 2003 :: 2005-03-09
1192 Y Geiriadur
Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per
catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de Gal·les,
però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran Bretanya,
abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear Escòcia) i
els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a les terres
celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i probablament mig
milió més fora de Gal·les
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page
from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CATALUNYA-CYMRU