http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_g_1032c.htm
Yr
Hafan / Home Page
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
g- [-]
1 mutació
suau de la consonant c; "ci" = gos, "dau gi" = dos ossos
Gabalfa, y [ø ga BAL va] substantiu
femení
1 zona de
Caer-dydd
gadael [GA del] (verb)
1 deixar
2 ei gadael hi rhwng rhywun a’i gawl deixar que se les compongui tot
sol
rhyngddo ef a’i gawl! que se les
compongui tot sol
3 gadael ffordd glir deixar espai suficient per al pas de les persones
4 gadael (rhywun) fel petái’n farw
(“deixar algú com si fós mort”)
5 gadael (ceffyl) wrth y
postyn cychwyn deixar (un cavall) enrere a la sortida
6 ’Adawa i mohoni yn y fan
yna No deixaré l’assumpte sense resoldre
7 gadael (rhywun) mewn twll
deixar plantat algú
8 gadael (rhywun) ar ei faw
deixar plantat algú
9 gadael (rhywun) ar y clwt
deixar plantat algú
10 Mae’r llygod yn gadael
llong ar suddo Les rates abandonen un vaixell que s’enfonsa
11 gadael i natur ddilyn ei
chwrs deixar que la natura seguexi el seu curs
gadawon [ ga-dau-on ] substantiu plural
(Gal·les del Sud-oest)
1 deixalles
gadawon y da herba o cereals per les
vaques que queden al la menjadora
ETIMOLOGIA: gadaw- (arrel de gado = deixar) + (-on = sufix plural)
Y Gadlys [gad –lis] substantiu femení
1 granja al nord-oest del poble de Glynogwr (comarca de Pen-y-bont
ar Ogwr), Gal·les del Sud-est.. Aquí hi ha també Cwm Gadlys (la vall (del rierol) de la granja de Y Gadlys)
2 granja al sud del poble de Llangynwyd (comarca de Pen-y-bont ar
Ogwr), Gal·les del Sud-est. Aquí hi ha també Nant y Gadlys (el rierol de la granja de Y Gadlys)
3 localitat d’Aber-dâr (comarca de Rhondda-Cynon-Taf) (Gal·les del
Sud-est) SN/9902
Gadlys Uchaf nom de carrer
d’Aber-dâr (uchaf = de dalt)
Heol y Gadlys nom de carrer
d’Aber-dâr (‘Gadlys Road’)
Població: (1961) 5181; (1971) 4735
Proporció de gal.lesoparlants: (1961) 44%, (1971) 28%
4 localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est) 2km
al nord-est de Llanilltud Fawr, al costat de Llan-faes SS/9869
ETIMOLOGIA: “la fortelesa” (y =
article definit) + mutació suau + (cadlys
= fortalesa); cadlys és (cad [kaad] = batalla) + mutació suau (+
llys [lhiis] = cort).
gaeaf, gaeafau [GEI a, gei A ve]
substantiu masculí
1
hivern
2 berfedd gaeaf al cor de
l'hivern, al ple de l'hivern, (perfedd
= mig, centre) (frases adverbials phrases tenen la mutació suau de la consonant
inicial)
3 gefn gaeaf al cor de
l'hivern, al ple de l'hivern, (cefn
= back) (frases adverbials phrases tenen la mutacuó suau de la consonant
inicial)
Gael [ gail
] substantiu masculí / femení
PLURAL Gaeliaid
[ geil -yed]
1 escocès = un dels gaëls d'Escòcia
Eisteddfod y Gaeliaid El ‘Mod’, el
congrès nacional anual dels Gaels, els jocs florals dels Gaëls (“(la) sessió
(de)ls escocesos”)
ETIMOLOGIA: de l’anglès Gael (= gaelicoparlant
/ escocesoparlant / irlandesoparlant) < escocès Gaidheal (= gaelicoparlant / escocesoparlant / irlandesoparlant)
< irlandès Gaidheal (=
irlandesoparlant) < una paraula en gal.lès antic que equival a la paraula
moderna Gwyddel (= persona irlandèsa;
aparentment amb sentit plural antigament ‘colla de salvatges’) < (gwydd = salvatge) + (-el sufix; cf medi = sagar, medel =
colla de segadors).
Gaelaidd [ gei
-ledh] adj
1 escocès = dels gaëls d'Escòcia (apart de la llengua – an aquest
cas l’adjectiu és és Gaeleg)
ETIMOLOGIA: (Gael = escocès) + (-aidd sufix per formar adjectius)
Gaeleg [GEI leg] substantiu femení
1 gaëlic
(llengua d'Escòcia) ; NB y Gaeleg (sense mutació suau); no *yr Aeleg
Gaeliaid [ geil
-yed] pl
1 escocesos; plural de Gael.
Sufix plural -iaid
Gaeltacht [geil -tøkht] substantiu
masculí
1 la zona de parla irlandesa d’Irlanda
byw yn y Gaeltacht viure al
‘Gaeltacht’
També Y Fro Wyddeleg
ETIMOLOGIA: anglès < irlandès Gaeltacht
< ortografia anterior Gaedhealtacht,
(Gaedheal (ara Gael) = irlandès, irlandesoparlant) + (-tacht sufix)
Y Gaer [ ø gair
]
1 (SN9226) localitat (fortelesa) de Crai, Brycheiniog
2 (ST2986) localitat de Casnewydd (Gwent)
La forma local seria Y Gäär (amn ‘e’
oberta llarga)
3 (ST6390) Thornbury, localitat d’Anglaterra, 12 km al nord de
Bristol
ETIMOLOGIA: “la fortelesa” (y =
article definit) + mutació suau + (caer
= fortelesa)
Y Gaerwen [geir-wen]
substanti femení
1 localitat d'Ynys Môn SH/4871
ETIMOLOGIA: la fortelesa blanca; (y =
article definit) + mutació suau + (caerwen);
= (caer = fortalesa) + mutació suau
+ (gwen, forma femenina de gwyn)
gafael yn [GA vel øn] (verb)
1 agafar
Gafenni [ ga- ve -ni]
1 SO3015 Afon Gafenni =
riu de la comarca de Mynwy
2 SO2914 Abergafenni nom antic de Y Fenni, una ciutat a la confluència
del riu Gafenni i el riu Wysg. El nom fet servir en anglès
conserva la forma gal.lesa antiga (però amb una grafia lleugerament
anglicitzada “Abergavenny”).
El nom en gal.lès modern Y Fenni és
una forma escorçada de Abergafenni –
possiblement a través de la pèrdua de la síl.laba pretònica (*Aber’fenni) i
després la substució del primer element aber
amb l’article definit y)
El nom romà era Gobannium
3 Glangafenni (“(el) marge (del riu) Gafenni “
nom de carrer de Y Fenni (malsecrit “Glan Gavenny”)
ETIMOLOGIA: britànic gobann-, del
nom d’un déu ferrer (cf britànic gob-
(= ferrer), gal.lès modern gof (=
ferrer) )
gaffo [ gâ
-fo] verb
1 forma amb mutació suau de caffo
= que tingui, que rebi
gaf i
[gaa-vi] verb
Gal·les del Sud
1 puc...?
2 em deixes...? em dones...?
NOTA: Vegeu (1) ga i i (2) el
verbnom cael
gafl, gaflau/geifl [GA val, GAV le /
GEI vil]
1 forcadura
gafl [
ga -val] substantiu femení
PLURAL gaflau,
geifl [ gav –le, gei-vil]
1 forcadura = obertura de dues coses que se separen com les dues
puntes d'una forca
2 (SH3645) yr Eifl “les
(dues) forcadures”, nom de muntanya de Gwynedd
Nom anglès: “The Rivals” (és una paraula d’anglès amb una pronunciació
semblant; despre´s es va inetar una explicació, dient que aquesta muntanya era
rival de Yr Wyddfa pel seu esplendor
3 (animal) espai entre les dues potes
posteriors â’ch cynffon yn eich gafl abutat,
crestacaigut, alacaigut (“amb la vostra cua al vostre engonal”)
També: fel ci â’i gynffon rhwng ei afl (“com
un gos amb la seva cua al seu engonall”)
4 falda
5 entrecuix, cuixa (interior)
6 sefyll â'ch gafl ar led = estar dret amb les cames eixarrancades
lledu’ch gaflau = estar dret posant
les cames cama aquí cama allà
7 dyn â gafl hir = home
de cames llargues
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic *gabl-
< cèltic
De la mateixa arrel britànica: bretó gavl,
gaol (= entrecuix, forcadura d’arbre)
De la mateixa arrel cèltica: irlandès gabhal
substantiu masculí (= entrecuix, forcadura d’arbre)
Cf la paraula gal.lesa gefel (=
molls)
gaflio [ gavl
-yo] verb
1 seure amb les cames eixarrancades
2 (Gal·les del Nord) cardar
ETIMOLOGIA: (gafl = entrecuix) + (-io sufix per formar verbs)
gafr, geifr [GA var, GEI vir]
substantiu femení
1 cabra
2 helygen y geifr (Salix
caprea)
Vegeu: helygen grynddail fwyaf
3 craf y geifr (Allium ursinum)
(“alls de les cabres”)
ga i [gai] verb
1 puc...?
2 em deixes...? em dones...?
ETIMOLOGIA: forma col·loquial de a gaf
fi (a = partícula interrogativa)
+ mutació suau + (caf = puc) + (fi = jo)
NOTA: li segueix la mutació suau (com amb tots els verbs conjugats)
gweld (= veure), ga i weld? (= puc veure?)
Ga i és més general al nord; al sud Gaf i (amb conservació de la [v])
Vegeu el verbnom cael
Gaiman, y [GAI man] substantiu
femení
1 poble de la Patagonia fundat pels
gal·lesos c1865
gair, geiriau [GAIR, GEIR ye]
substantiu masculí
1
paraula
2 ar air neu ar weithred dit
o fet
Colosiaid 3:17 A pha beth bynnag a wneloch, ar air neu ar weithred, gwnewch bob
peth yn enw'r Arglwydd Iesu, gan ddiolch i Dduw a'r Tad trwyddo ef.
Carta als de Colosses 3:17 .....
3 edrych
gair mewn geiriadur mirar una paraula al diccionari
4 Mae ei air yn ddeddf la
seva paraula és llei i
5 mewn byr eiriau en fi (“en breus
paraules”)
6 Ni thorrir asgwrn gan air caled (“ni es trenca (cap) òs a causa
d’una paraula dura”)
gair o'i ben / gair o'i phen
LOCUCIÓ
[gair oi ben, gair oi fen]
·······ni + dywed gair o'i ben / o'i
phen
·······no dir ni piu
·······Ddywedais i ddim gair o fy mhen ar
y daith
·······no vaig dir ni una paraula en tot el viatge ('no vaig dir cap
paraula de la meva boca al viatge')
gâl [ gaal
]
1 (obsolet) valentia
2 (obsolet) odi
3 Aquest element es veu en algunes paraules compostes
anial (= desert) < britànic (*ande-gal-)
arial (= passió; coratge) <
britànic (ar = davant) + (gâl = força)
dial (= venjar-se, venjança),
galanas (= odi; massacre;
destrucció)
gelyn (= enemic)
Gwrial (nom de pila obsolet) (“força
d’home”) (= “home” + “força”; equival al nom irlandès Feargal),
Morial (nom de pila obsolet) (“gran
valentia”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *gal-
< celta < indoeuropeu *gal o *ghal (= passió, força)
Galeg [GA leg] substantiu femení
1 gal
(llengua celta dels gals de Gal·lia) Gaulish
Galiseg [ga LI seg] substantiu
femení
1 gallec
(llengua) Galician
gall
[ ga -lha] verb
1 potser (< gallu poder, ser capaç)
Gall nad yw’n wir Potser que no
sigui veritat
(Synonyms of gall: efallai / hwyrach / dichon)
galla
[ ga -lha] verb
1(resposta) sí, puc
-Allwch chi fy helpu os gwelwch yn dda?
-Galla, siwr o fod
-Em podeu ajudar?
-Sí, és clar
ETIMOLOGIA: forma col·loquial (és a dir, amb pèrdua de la [v] final) de gallaf (= jo puc)
gallt, gelltydd [GALHT, GELH tidh]
substantiu femení
1 1 (Gal·les del Nord) turó
2 (Gal·les del Sud) allt = bosc
gallu [GA lhi] (verb)
1
poder, se capaç
ni + gallu
llai na “no poder (fer)
menys que”
ni allai lai na methu era condemnat
al fracàs (“no podia menys que fracassar”)
Ni ellid mo’i well les coses no
podrien ser millors, tot va molt bé
2 hyd
’galla i gofio que jo
recordi, segons que recordo, fins allà on jo recordo
3 substantiu
masculí poder, capacitat
galpon [gal POON] substantiu masculí
1 cobert gran (Gal·lès de la Patagonia)
galw [GA lu] (verb)
1 cridar
- galw ti ar [ga lu TII ar] (verb)
2 tutejar
3 galw
rhywbeth wrth ei enw dir pa al pa i vi al vi (“anomenar alguna cosa amb el
seu nom”)
4 Galwa i ‘ngweld i Vine
a veure’m
galwad [gal-wad]
substantiu femení
PLURAL galwadau
[gal-wâ-de]
1 crida
2 at
eich galwad per a servir-vos (“a la seva crida”)
galwedigaeth [gal-wa-dî-geth] substantiu femení
PLURAL galwedigaethau
[gal-wa-di-gei-the]
1 ocupació, carrera
Saer oedd wrth ei alwedigaeth
d'ofici era un fuster ("(era) (un) fuster (que) era per el seu
ofici")
ETIMOLOGIA: (galwedig = cridat) + (-aeth sufix per formar substantius)
galwyn, galwyni [GAL win, gal W ni]
substantiu femení
1 galó (4,5 llitres)
gamblo [GAM blo] (verb)
1 apostar
gamocs [ga -moks] adjectiu
Gal·les del Nord
1 manies
ETIMOLOGIA: anglès dialectal gammocks =
manies
NOTA: col·loquialment és giamocs [gya-moks], amb palatalització de la g
Gamp Fawr, y [ø gamp VAUR]
substantiu femení
1 (el fet de guanyar cada un dels quatre
partits del campionat de rugby de les Cinc Nacions - Anglaterra, Escòcia, França,
Gal·les, Irlanda) ("la gran proesa")
gam yn
nes [gam øn nees] adverbi
1 gam yn nes at un pas
més aprop de
ETIMOLOGIA: (cam = pas) + (yn nes = més a prop); mutació suau de
la consonant inicial de la frase c
> g per indicar una frase
adverbial
gan [GAN] (prep)
1 (varis sentits - amb, de, per)
- cefais lythyr gan y ferch [GAN]
(prep)
1 vaig rebre una carta de la noia
- mae llyfr gan y dyn [GAN] (prep)
1 l'home té un llibre ('hi ha llibre amb
l'home')
- prynwyd y llyfr gan y dyn [GAN]
(prep)
1 el llibre fou comprat per l'home
2 coneixement d’una llengua
Doedd ganddi ddim Saesneg no sabia
anglès (“no tenia anglès”, “no hi havia amb ella cap anglès”)
3 cael gan rywun wneud
rhywbeth fer que algú faci alguna cosa
gan
4 Doedd gennyf ond mynd
No vaig tenir cap més remei que anar, No em va quedar cap més remei que anar
(“no hi havia amb mi sinó anar”)
5 en expressions indicant intenció, finalitat, objectiu
bod yn fwriad gennych (wneud rhywbeth)
tenir la intenció (de fer alguna cosa)
bod yn nod gennych (wneud rhywbeth)
tenir com a finalitat (fer alguna cosa)
Roedd yn nod ganddo lwyddo La seva
finalitat era tenir èxit
6 fawr gan (quantitat;
durafda)
Does ganddo fawr i fyw No viurà
gaire estona més
7 gan + i
gwenwyn = jelosia
(Nord) bod wenwyn i tenir-li jelosia
Mae o wenwyn imi Li té jelosia
8 en la formació de adverbials d’enllaç
gan ystyried en consideració de les
circumstàncies
9 tenir
dwylo blewog (“mans peludes”)
Mae ganddo ddwylo blewog És lladre
(“té mans peludes”)
y bobl â dwylo blewog les persones
amb dites llargues
10 Mae pob bys yn fawd ganddo
És maldestre (“cada dit és un polze amb ell”)
11 qualitat
..1/ compassió, clemència
Does dim trugaredd i’w gael ganddo
No té compassió (“no hi ha compassió al seu rebre amb ella”)
12 sympathy, pity
bod yn biti gennych dros... compadir
bod yn biti o galon gennych dros...
compadir molt
bod yn drueni gennych dros...
compadir
bod yn ddrwg gennych dros...
compadir
Mae’n biti gen i dros y plentyn Em
fa llàstima el nen
gan hynny [gan HØ ni] (adv)
1 per tant
gant y cant [gant ø kant] adverbi
1 cent per cent, totalment, del tot
Tra fo’r brotest yn aros yn heddychlon
fe ddylid cefnogi’r bobl ifanc yma gant y cant
Mentre que la protesta sigui pacífica hem de donar suport a aquests joves en un
cent per cent
ETIMOLOGIA: “cent (de)l cent” (cant =
cent) + (y cant = el cent); cant y cant > gant y cant (la mutació suau de la consonant inicial de la primera
paraula de la frase indica que es tracta d’una frase adverbial)
ganwyd ef [GA nuid ev] (frase)
1 va nèixer
gar
[gar] substantiu masculí
PLURAL garrau
[ga-re]
1 cama (normalment és coes)
garrau ceimion cames tortes
2 eistedd ar eich garrau
asseure’s a la gatzoneta (“seure sobre les vostres cames / cuixes”)
3 (Gal·les del sud-oest) bod
ar eich garrau defecar, fer de ventre (asseure’s a la gatzoneta, “estar
sobre les vostres cames / cuixes”)
ETIMOLOGIA: gal.lès gar (= ‘garr’)
< britànic *gan-r
De la mateixa arrel britànica: còrnic garr
(= cama, tija), bretó garr (= cama,
tija)
NOTA: En gal·lès estàndard i a Gal·les del Nord – un substantiu masculí (y gar = la cama); al sud és femení yr ar
-gar
(·sufix·)
s'afegeix a noms: sgilgar
a adjectius: hawddgar
a arrels de verbs: beiddgar, meddylgar
"ple"
beiddgar audaç, temerari (beiddio
gosar)
dialgar venjatiu (dial venjança)
hawddgar afable, amable (hawdd fàcil, content) meddylgar pensarós (meddwl pensar)
meistrolgar autoritori (meistrol magistral)
sgilgar deste, hàbil (sgil habilitat, destresa)
2 "amb afecció per a", a consequència d'una confusió; amb car-, arrel de caru estimar ariangar a
variciós (arian diner) dichellgar
murri, garneu (dichell engany) gwlatgar
patriota (gwlad país)
[-GAR mutació suau de -CAR < britànic *AAK-ARO]
garan
[gâ-ran] substantiu masculí o
femení
PLURAL garanod
[ga-râ-nod]
1 Grus grus = grua (ocell)
Eseia 38:14 Megis garan neu wennol,
felly trydar a wneuthum; griddfenais megis colomen; fy llygaid a ddyrchafwyd i
fyny; O Arglwydd, gorthrymwyd fi; esmwythâ arnaf
Isaias 38:14...
2 pig yr aran (flor) gerani, bec de
grau
3 (Gal·les del Sud) yr hen
garan = (expressió de comiseració) el pobret ("la vella grua")
4 (Astronomia) y Garan =
la constel.lació Grus, entre Indus i Piscis Austrinus al sud de l'equator
celestial
5 (Topònimia)
..1/ Afon Garan "riu (de la)
grua". Aquí es troba Llanaran (llan = església ) + mutació suau + (Garan nom del riu), avui en dia Llangaran (amb pèrdua de la mutació
suau); forma ‘anglesa’ ‘Llangarron’,. Poble d’Anglaterra, 9km al nord de
Trefynwy (Monmouth).
..2/ Nantygaran "riera de la
grua", Henllan (comarca de Ceredigion); (d)
..3/ Weungranod (= forma local de
’gwaun y garanod’ "erm de les grues"), Llanegwad (comarca de
Caerfyrddin)
..4/ Gwaun y Garan ("erm de la
grua"), nom de camp, Llangrallo (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (any 1839)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *garan-
(probablament onomatopeia)
De la mateixa arrel britànica: còrnic garan
(= grua), topònim Rezgaran (= gual
de la grua), forma anglicitzada ‘Rosegarden’); bretó garan (= grua)
Cf grec géranos; anglès crane (= grua), alemany der Kranich (= grua)
NOTA: garanod (= cranes) – també
hi ha una forma amb pèrdua de la primera síl.laba > g’ranod, granod
Vegeu: Gerenhir
Garawys [ga-rau-is] substantiu masculí
1 Quadragésima. Vegeu Grawys
gard [GARD] (·m·) gardiau,
gards
"giard" a Gal·les del Nord
1 guarda, sentinella persona que guarda
un lloc per evitar
danys, robatoris, incendis, etc
2 guàrdia persona que vigila presos per
evitar la fugida
3 cap de tren
4 guàrdia soldat ("y Gardiau"
la guàrdia reial)
5 Irlanda: policia membre del cos
policial
6 guàrdia grup de protectors - "hen gard"
7 vigilància
8 protector cosa que protegeix
9 cadena de rellotge ("gard watsh")
[anglès GUARD /gard/ guàrdia, anglès mitjà GARDE [GAR-dø] < francès antic
< germànic; cf anglès WARD guàrdia (en antics noms composts
WOODWARD, STEWARD) < anglès
antic WEARD; alemany WÄRTER carceller, vigilant]
gardd
[GARDH] (·f·) ºgerddi, garddau [GEIRDH, GAR-dhe]
1 hort lloc per cultivar plantes útils;
jardí lloc de lleure amb flors ornamentals, i de vegades gespa i abres
2 jardí = lloc de lleure amb flors ornamentals, i de vegades gespa i
abres; un lloc així al darrere o a l davant d'una casa
gardd ben to - terrat amb plantes i
flors (pen to = (el) cim (de) (la)
teulada)
gardd dirlun = jardí a l'anglesa,
terra esculpida per imitar un paisatge natural, amb per example, una bassa o
llac artificial, i arbres
gardd ffrynt (gardd y ffrynt) =
jardí de davant de la casa ("jardí (de) davant") - la terra davant
d'una casa normalment amb una gespa i palntes decoratives; plnates per
l'alimentació normalment es cultiven al darrere de la casa
gardd flodau = jardí de flors
gardd goffa = jardí de commemoració
Gardd Goffa Aber-fan Aber-fan Memorial
Garden (commemora la mort tràgica en aquest poble al 21 octubre 1967 de 116
nens i 28 adults quan un abocador d’una mina de carbó va relliscar muntanya
avall i va enterrar l’escola de Pant-glas)
gardd gwrw = jardí de cervesa, jardí
de taverna
gardd rosod = jardí de roses
3 craf
y gerddi alls (“alls dels horts”)
4 Gardd Eden [ gardh e -den] el jardí terrestral, lloc on vivien Adam i Eva abans de la
seva expulsió després de cometre el primer pecat
5 ym mhen draw’r ardd a
l’altra banda del jardí / l’hort
ar waelod yr ardd al fons del jatdí
/ de l’hort
6 plural: "gerddi": parc amb jardins per a l'ús públic
Gerddi Soffeia nom d'un parc al
centre de Caer-dídd
7 plural: "gerddi" : usat en noms de carrers
[per traducció o imitació de noms anglesos amb 'Gardens',
molt usat per la seva eufònia a partir dels anys trenta
per constructors en noms de carrers d'urbanitzacions d'iniciativa privada, i
imitant aquesta pràctica, a partir del final de la segona guerra mundial per
ajuntaments als carrers de les urbanitzacions de cases de protecció oficial]
Gerddi Llwynfedw nom de carrer de
Llwynfedw, Caer-dydd (oficialment “Llwynfedw Gardens”)
Gerddi Pen-y-maes nom de carrer de Treffynnon, comarca de Y Fflint (oficialment
“Pen y Maes Gardens”)
8 llenca, faixa de terra de cultiu en un
camp obert
9 terra de l'església
10 (Gal.les del Nord-oest) part d'un
corral per al paller (normalment amb la forma "gar", és a dir, sense
la "dd" final; però a Dwyfor, la forma complerta "gardd"
11 regió fèrtil; "Gardd Cymru" (= l'Hort de
Gal.les")
epítet de "Bro Morgannwg", la terra baixa costanera de la comarca de
"Morgannwg"
12 (Gal.les del Sud-est)
..a/ pleta de vedells, tancat a prop d'una masia per
guardar els vedells
..b/ Història, Topònims: plural
"gardda" (forma local de
"garddau") aquestes pletes
de vedells com a lloc on es ferraven els bous
13
(obsolet), c1800-1900, amb títols de llibres de poesia antologia
"Gardd" o "Gerddi" antologia (literalment = jardí [de
poemes])
14
(obsolet) c1800-1900 amb títols de col.leccions d'obres literàries
guardonades en un "eisteddfod" (concurs literari i musical) recull
"Gardd Aber-dâr"
(literalment: = [el] jardí de [l'eisteddfod d'] Aber-dâr
ETIMOLOGIA: gal.lès < escandinau GARDDR; de la mateixa arrel escandinava:
bretó GARZH tanca, clos]
gardd-bentref
[gardh-ben-tre] substantiu femení
PLURAL gardd-bentrefi
[gardh-ben-trê-vi]
1 urbanització normalment amb cases de protecció social amb jardins
i carrers amb arbres
Gardd-bentref Gorseinon (nom anglès:
Gorseinion Garden Village) (a Gorseinon, comarca d'Abertawe)
Gardd-bentref y Gilfach (nom anglès:
Gilfach Garden Village) (a Gilfach-goch, comarca de Rhondda Cynon Taf)
Y Gardd-bentref traducció de (1)
Garden City (a Rhymni, comarca de Rhondda Cynon Taf), (2) Garden City (a
Pen-bryn, Merthyrtudful, comarca de Merthyrtudful)
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès garden
village; (gardd = jardí) +
mutació suau + (pentref = poble)
gardd do
[GAR-dho]
1 terrat amb flors i plantes
[GARDD / jardí + mutació suau + TO / teulat, "jardi'(de) teulat"]
gardd fagu
[gardh VA-gi]ºxº (·f·) ºplural: gerddi magu
1viver
[GARDD / hort + mutació suau + MAGU / cultivar]
gardd farchnad
[gardh VARKH-nad] (·f·) gerddi marchnad
1 hort
[GARDD / hort + mutació suau + MARCHNAD / mercat
gardd ffrwythau
[gardh FRUI-the] (·f·) ºplural: gerddi ffrwythau
1 hort (de fruiters)
[GARDD / hort + mutació suau + FFRWYTHAU, plural de FFRWYTH / fruita]
gardd flodau
[gardh VLO-de] (·f·) gerddi blodau
1 jardí de flors
[GARDD / jardí + mutació suau + BLODAU / flors, plural de BLODYºN / flor]
gardd goch
[gardh GOOKH] (·f·) gerddi coch / cochion Gal.les del Nord-oest
1 hort (de hortalisses)
[GARDD / hort + mutació suau + COCH / vermell]
gardd goffa
[gardh GO-fa] (·f·) gerddi coffa geirdh KO fa]
º1 jardí commemoratiu (per commemorar els caiguts en una guerra,
les víctimes d'un catàstrofe, etc)
[GARDD / jardí + mutació suau + COFFA / commemorar]
garddio
[GARDH yo] (·v·)
º1 (vi) treballar el jardí, cultivar l'hort
2 substantiu masculí
1 horticultura, jardineria
[GARDD + -IO]
gardd lin
[gardh LIIN] (·f·) gerddi llin
º1 llinar
2 topònim: "yr Ardd-lin", Maldwyn
[GARDD / hort + mutació suau + LLIN / lli]
gardd lysiau
[gardh LØS-ye] (·f·) gerddi llysiau
º1 hort (de hortalisses)
[GARDD / hort + mutació suau + LLYSIAU, plural de LLYºSIEUYºN / hortalissa]
garddwest
[GARDH-west] (·f·) garddwestau
º1 festa al jardí (formal, a la tarda)
[GARDD / jardí + mutació suau + GWEST / ??convidat]
garddwr
[GAR dhur] (·m·) garddwyr [GARDH wir]
º1 jardiner, hortalà
[GARDD / jardí + -WR / home]
garddwr marchnad
[GAR dhur MARKH nad] (·m·) garddwyr marchnad [GARDH wir MARKH nad]
º1 jardiner, hortalà
[GARDD / jardí + -WR / home]
garddwriaeth
[gar-DHUR-yeth (·f·)
º1 horticultura
[GARDDWR / hortalà, jardiner + -IAETH / sufix de nom abstracte]
(1) gardio
[GARD-yo] (·v·) (·col.loquial·)
º1 (vt), vigilar (per a protegir de danys)
2 (vi), vigilar fer de guàrdia
3 vigilar per impedir (la fuga de presos,
etc)
4 posar una protecció
[GARD + -IO]
(2) gardio
[GARD-yo]
(·v·)
º1 cardar (llana)
[GARD / pinta < anglès CARD / carda; + -IO]
gardner
(·m·)
gardneriaid, gardners
º1 (col.loquial), jardiner, hortalà; (= garddwr)
gardno
(·vi·) ºcomarca de Brycheiniog
º1 treballar el jardí
gard
olwyn [gard ol-win] substantiu masculí
PLURAL gardiau
olwynion [gard -ye ol-win-yon]
1 parafang
ETIMOLOGIA: "guarda (de) roda", (gard
= guarda) + (olwyn = roda)
gard tân
(·m·)
º1 guardafoc
garej
[GA rej] (mf) gárejus [ga RE jis]x
1 garatge lloc per estacionar un cotxe, especialment al
costat d'una casa
2 garatge taller de reparacions
3 garatge lloc de venda de cotxes
4 garatge gasolinera
[anglès GARAGE < francès GARAGE < GARER / aixopluc < germànic]
Gareth
[GA reth] substantiu masculí
1
nom d'home
Garisim
1 nom de muntanya
bíblica
Deuteronomium 11:29
Bydded gan hynny, pan ddygo yr Arglwydd dy Dduw di i'r tir yr ydwyt yn
myned iddo i'w feddiannu, roddi ohonot y fendith ar fynydd Garisim, a'r
felltith ar fynydd Ebal
Deuteronomi 11:29...
2 Garizim (SH6975) Localitat
al nord-est de Llanfair Fechan, cap a Penmaenan
ETIMOLOGIA: segurament el nom d’un església (no tinc informació en aquest
moment) Sembla ser el nom de la Bíbila gal.lesa amb [z] en comptes de [s]
.
Garmon
[GAR mon] substantiu masculí
1 Germà (Germanus)
c378-448, bisbe d'Auxerre al 418
(c 40 anys). Va visitar l'illa de Bretanya el 429 (c51 anys) amb
Lupus (en gal.lès Bleiddian = llop petit) per
combatre la influència de Pelaganisme (variant de cristianisme
condemnat per Roma el 418) que sosté
que la gràcia de Déu donava a les persones la possibilitat de viure sense
pecar, en contra de la doctrina augustina de la gràcia irresistible.
A l'any 430 (c52 anys), i al cap d'un exèrcit de britans cristianitzats,
va gunayar una batalla contra els pagans, i el camp de batalla del qual
fou designat Maes Garmon. A l'any 447 (c69 anys) va tornar a l'illa.
El 480, aproximadament trenta-dos anys després de la seva mort,
es va escriure en llatí la vida de Germanus
2 1800+, com a nom de pila, no és gaire corrent; normalment de persones
vinculades als llocs on Garmon forma part d'un topònim
3
Topònims: "Betwsgarmon, Capelgarmon, Llanarmon, Maes Garmon"
[gal.lès GARMON < *GARMAWN < *GERMAWN < llatí GERMAANUS
persona de la mateixa sang; (manlleu de després
de la fi del període britànic el 400 DC);
sinó, hauria sorgit la forma *GERFAWN)]
Garnfadrun [ garn- va -drin]
1 (SH2735) localitat del districte de Dwyfor (comarca de Gwynedd) a
l’oest de Pwllheli
Garnfadrun, PWLLHELI, Gwynedd
ETIMOLOGIA: Carn Fadrun és el nom
d’un turó (1218 peus) de la localitat
Al mapa de l’Ordnance Survey el poble és senzillament Garn (= Y Garn)
Garnfadrun (amb mutació suau inicial
anòmola) < Carnfadrun (noms de
pobles s’escriuen com una sola paraula)
(carn = monument en forma de pila de
pedres) + mutació suau + (Madrun nom
personal de femella < llatí Matrôna)
NOTA: Una forma més antiga però errònia és Garn
Fadryn (Madryn representa la
mateixa pronunciacio que Madrun).
Possiblement hi havia una confusió amb madryn,
una paraula avui en dia obsoleta, que significa guineu; és una variant de madyn (= guineu)
garsiwn
[GAR syun] substantiu masculí
PLURAL: garsiynau (no admet la mutació suau)
1
guarnició = conjunt de soldats aquarterats en una població
2
guarnició = lloc on viu els soldats
3 (Topònims) Yy Garsiwn, barri de Machynlleth
(comarca de Powys)
Compareu el nom de poble An Gearasdan
d’Escòcia (= el guarnició).
Nom anglès: Fort William
(La paraula escocesa gearasdan és un
manlleu com és la paraula gal·lesa de l’anglès ‘garrison’= guarnició ).
4 xurma, conjunt de gent baixa "yr hen garsiwn" = la xurma
[anglès GARRISON / protecció, fortelesa < anglès mitjà GARISOUN
< francès antic GARISON / defensa < GARIR / defensar < germànic
WARJAN / defensar (cf alemany WEHREN / defensar)]
(1) garth
[GARTH] substantiu masculí
1 garthau
1 clos
2 fortelesa
3 en alguns paraules compostes:
"buarth" = corral,
"lluarth" (obsolet) = hort
[gal.lès < britànic *GART-;
còrnic GARTH / hort, bretó GARZH clos, tancat;
irlandès: GORT
de la mateixa arrel indoeuropea:
llatí HORTUS (catal HORT, HORTA), grec XÓRTOS;
anglès YARD < anglès antic GEARD; cf alemany GARTEN / jardí;
cf slavònic antic (del germànic) GRAD / ciutat (en topònims recents a Rusia:
LENINGRAD, nom de l'època soviètica de de SANT PETERSBURG), rus GOROD / ciutat]
(2) garth [GARTH] substantiu masculí
1 garthau
1 muntanya
2 terra boscosa
3 Topònims –
a) Y Garth (vegeu l’entrada següent)
b) "Garth" + nom de persona
"Garthbryngi" = muntanya d'en "Bryngi", a prop
d'"Aberhonddu (Brycheiniog)"
"Garthgynfor" = muntanya d'en "Cynfor", aprop de
"Dolgellau (Meirionydd)"
c) com a segon element
"Broniarth", "Cenarth", "Ceniarth",
"Llwydiarth", "Llwydarth", "Penarth",
"Peniarth",
"Rhos-y-garth", "Talgarth", "Tre-garth"
de vegades és femení: Garth-goch (Llanfor), Garth-lwíd (Llandderfel)
[gal.lès < britànic *GART-; còrnic GARTH; GARTH (2) = muntanya és
probablement la mateixa paraula que GARTH (1) = clos]
Y Garth [GARTH] substantiu masculí
1 nom d'alguns turons; (= el turó)
Y Garth, aprop del poble de Gwaelod-y-garth(comarca de Rhondda Cynon Taf)
2 nom d'alguns pobles / poblets; (= el turó)
Y Garth, LLANGOLLEN, Sir Ddinbych,
Y Garth, TREFYCLO, Powys,
Y Garth, LLANGAMARCH, Powys
3 antigament, un dels dos poblets de la parròquia de Llanfabon
(l’altre era Glynrhymni), aprop de
la ciutat de Caerffili
Gartholwg
[garth-ô-lug] substantiu femení
1 poble de la comarca de Rhondda Cynon Taf, aprop de la muntanya de
Y Garth. Nom anglès: Church Village.
2 carrer de Pen-tyrch (però amb grafia errònia, com si fós dues
paraules independents “Garth Olwg”)
3 en altres pobles aprop de Y Garth, els noms de carrers amb aquest
sentit són en anglès - ‘Garth View’ – (a) al poble de Gartholwg, (b) al poble
de Nantgarw, (c) a la ciutat de Llantrisant
ETIMOLOGIA: (= vista de la muntanya anomenada Y Garth) .
(Garth = nom de muntanya; garth = muntanya, turó) + mutació suau
+ (golwg = vista)
gartre [GAR tre] (adv)
1 a casa (forma col·loquial) (colloquial
form)
gartref [GAR tre] (adv)
1 a casa (forma literària) (literary
form)
gwnewch
fel tasechi gartre
com si estiguessis a casa
teva
- l'última part de la frase an gal·lès literari és "fel pe buasech chi
gartref"
Traducció literal: feu (“gwnewch”) - com si estiguessis (“fel tasech”) - a casa
(“gartre”)
gwnewch fel tasechi gartre
Make yourself at home
- the latter part of the phrase in literary Welsh is "fel pe buasech chi
gartref"
Literal translation: do (ºgwnewchº) - as if you were (ºfel tasechº) - at home
(ºgartreº)
garw [GA ru] (adjectiu)
1 aspre
gasetîr
[ ga-se- tiir ]
substantiu masculí
PLURAL gasetirau [ ga-se-tî-re]
1 diccionari geogràfic, llista de noms geogràfics, com al final d’un
atlas
ETIMOLOGIA: anglès gazetteer <
francès gazetier (= algú que escriu
per un periòdic; el diccionari geogràfic era per periodistes) < gazette (= periòdic) < italià gazzetta < vencià gazeta (=periòdic que costa un ‘gazet’
– una moneda petita de coure), possiblement de gaza (= garsa) < llatí gaius
(= gaig)
gast, geist [GAST, GEIST] substantiu
femení
1 gossa
2 clapgast or clapiast xafardera
gau [GAI] (adjectiu)
1 fals
2 nithio’r
gwir o’r gau separar la veritat de la mentida (“garbellar la veritat del
fals”)
gawr [ gaur
] adj
1 Forma amb mutació suau (c > g) de cawr = gegant
2 Ynys Fach Llyffan Gawr (SN0141)
promontori al nord de Brynhenllan. Dinas (comarca de Penfro) Gal·les del
Sud-oest
Nom anglès: Dinas Island
“la Ynys Fach de Llyffan el Gegant” (Llyffan
= nom d’home) + mutació suau + (cawr
= gegant). Ynys Fach = ‘petita illa’
(ynys = illa) + mutació suau + (bach = petit)
gefail [ge
-vel] femení
PLURAL gefeiliau
[ge- veil -ye]
1 ferreria
yr efail la ferreria
2 present a la
toponimia gal·lesa
Yr Efail la ferreria
Yr Efail-wen la ferreria blanca
Tonyrefail (el) prat (de) la
ferreria
2 topònim Refail / Refel < Yr Efail (= el ferreraria) amb la
pèrdua de la primera síl.laba
Nom d’urbaització - “Refail Farm Estate” a Caergybi (comarca de Môn) (que seria
Stad Refail en gal.lès)
4 Brynrefail SH5662 localitat de la comarca de Gwynedd
bryn ‘refail < bryn yr efail “(el) turó (de) la ferreteria”
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
Cf gof (= ferrer)
De la mateixa arrel britànica: bretó govel
(= ferrereria), còrnic govel (=
ferrereria),
La forma esperada seria *gofail en
gal.lès, i no gefail, però sembla
que la primera vocal es va canviar sota l'influència de la paraula gefel (= molls), un estri associat amb
una ferereria, però d’un otigen distinte, (paraula relacionada amb gal.lès gafl = entrecuix)
VEGEU: yr Efail, yr Efail-wen,
Tonyrefail
gefail gnau, gefeiliau cnau [ge vel GNAI,
ge VEIL ye KNAI] substantiu femení
1
trencanous
gefeiliau
[ge- veil -ye]
1 plural de gefail =
ferreria
gefel [gê
-vel] femení
PLURAL gefeiliau,
gefeilau, gefelau, gefelydd, gefeilion
[ge-veil-ye, ge-vei-le, ge- vê –le, , ge- vê-lidh,
ge-veil-yon]
1 molls = instrument compost de dues fulles de ferro unides per un
clauet en forma de tisores que serveix per a agafar les brases del foc, per
encrespar els cabells, etc
yr efel els molls
Una forma hipercorrecta és gefail
(qv)
2 gefel siwgr molls de
sucre
3 (obstetrícia) gefel eni fòrceps
molls (de) naixement" (gefel =
molls) + mutació suau + (geni =
nèixer)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic gevel
(= molls), bretó gevel (= molls)
La paraula gefel és relacionada amb
gal.lès gafl (= forcadura,
entrecuix)
gefel bedoli [gê
–vel be-dô-li] femení
PLURAL gefeiliau
pedoli [ge- veil –ye p-dô-li ]
1 molls emprats en fer ferradures
gafael ym mraich rhywun fel gefel bedoli
aferrar-se fort al braç d’agú (“com els molls de fer ferradures”)
ETIMOLOGIA: (gefel = molls) +
mutació suau + (pedoli = posar
ferradures)
gefel dân
[gê –vel daan] femení
PLURAL gefeiliau
tân [ge- veil –ye taan ]
1 molls per la llar de foc
ETIMOLOGIA: (gefel = molls) +
mutació suau + (tân = foc)
gefel eni [gê
–vel ê-ni] femení
PLURAL gefeiliau
geni [ge- veil –ye gê-ni]
1 (obstetrícia) fòrceps
ETIMOLOGIA: "molls (de) naixement" (gefel = molls) + mutació suau + (geni = nèixer)
gefel fach [gê
–vel vaakh] femení
PLURAL gefeiliau
bach [ge- veil –ye baakh]
1 pinces petites
ETIMOLOGIA: (gefel = molls) +
mutació suau + (bach = petit)
gefel fain [gê
–vel vain] femení
PLURAL gefeiliau
main / gefeiliau meinion [ge- veil
–ye main / mein-yon]
1 (cirurgia) fòrceps
ETIMOLOGIA: "molls estrets" (gefel
= molls) + mutació suau + (main =
estret)
gefel gnau [gê
–vel knai] femení
PLURAL gefeiliau
cnau [ge- veil –ye knai]
1 trencanous
yr efel gnau el trencanous
Cyfres yr Efel Gnau suite del
trencanous
ETIMOLOGIA: "molls (de) fruits secs" (gefel = molls) + mutació suau + (cnau = fruits secs, plural de cneuen
= fruit sec)
gefell, gefelliaid [GE velh, ge VELH
yed] (mf) 1 bessò (sovint: yr efelliaid a més de y gefeilliaid) ;
2 germà
bressó
gefelles, gefellesau [ge VE lhes, ge
ve LHE se] substantiu femení
1 1
bessona
2 germana
bessona
gefn dydd golau [ ge-ven diidh gô-le] adv
1 a plena llum, a ple dia
Bu yn eglwys Cerrigydrudion ysbryd
aflan, ac ofnai'r bobl gerdded heibio i'r lle gefn dydd golau hyd yn oed
Hi havia un esperit diabòlic a l’església de Cerrigydrudion church, i la gent
tenia por de passar pel davant d’aquell lloc fins i tot a ple dia
ETIMOLOGIA: cefn dydd golau
(“esquena de dia de llum”). Hi ha mutació suau de la consonant inicial de la
primera paraula en frases adverbials, per tant cefn > gefn
geifr [GEI vir] (pl)
1 forma plural de "gafr"
geingo [GEI ngo] (verb)
1 (sexe) cardar
geirfa, geirféydd [GEIR va, geir
VEIDH] substantiu femení
1 vocabulari
geiriadur
[geir- yâ -dir]
substantiu masculí
PLURAL geiriaduron
[ geir-ya- dî -ron]
1 diccionari = llibre amb paraules d’una llengua en ordre alfabètic,
amb explicacions del sentit, o equivalents en una altra llengua
2 edrych
gair mewn geiriadur mirar una paraula al diccionari
ETIMOLOGIA: (geir-, forma pretònica
de gair = paraula) + (-i-adur sufix nominatiu, que indica un
llibre)
geiriau [GEIR ye] (pl)
1 forma plural de gair
geirw [GEI ru] (pl)
1 ràpids d'un riu; forma plural de
"garw" = aspre
geirwir
[geir-wir] adjectiu
1 veraç (persona)
mor belled ag y gwyddent, 'roedd James Rees yn
ddyn cywir a geirwir.
pel que sabien, James Rees era un home honrat i veraç
un gonest a geirwir yw e
és un home honrat i veraç
2 exacte, verídic
(relació, explicació)
ETIMOLOGIA: ‘veraç de paraula’ (geir-,
forma de síl·laba penúltima de gair
= paraula ) + mutació suau + (gwir =
veraç)
geirwiredd
[gei-wî-redh] substantiu masculí
1 veracitat
Cafwyd un prawf arall o eirwiredd James
Rees
Es va mostrar (‘tenir’) una altra prova de la veracitat d’en James Rees
ETIMOLOGIA: (geirwir = veraç) + (-edd sufix per formar substantius)
gele substantiu femení
PLURAL gelod,
geleod, gelenod, gelnod [ ge-lod, ge-lê-od, ge-lê-nod, gel-nod]
1 sangonera. La mutació suau normal de l'inicial d'un substantiu
femení després de l'article no es fa: y gele (i no pas *y ele)
1 fel gele “com a
sangonera” (en expressions que indiquen un fort agafament)
glynu fel gele wrth aferrar-se a
alguna cosa (“enganxar-se com a sangonera a...”)
dal eich gafael ynddo fel gele
seguir agafat fort a una cosa (“mantenir el vostre agafament en ell com a
sangonera”)
bod yn sownd ynddo fel gele ser
agafat fort a (“ser agafat en ell com a sangonera”)
gele, gelod [GE le, GE lod] substantiu femení
1 sangonera (forma alternativa). Vegeu: gelen
gelen, gelenod / gelod [GE len, ge
LE nod / GE lod] substantiu femení
1 sangonera
Normalment sense mutació suau després de l’article
definit: y gelen
gellid
1 Ni ellid dychmygu harddach merch
Una noia més bonica no es podria imaginar
Gelliaraul [ge-lhi a-rail] substantiu femení
1 granja de Llan-gan, al sud del poble (comarca de Bro Morgannwg)
2 Heol Gelliaraul (als
mapes com a ‘Gelli Arael Road”) carretera entre els pobles de Gilfach-goch i
Hendreforgan (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: (y gelli araul = el bosc assolellat) (y = article definit) + mutació suau + (celli = bosc) + (araul =
assolellat)
Y Gelli-deg
[ø ge-lhi deeg] substantiu femení
1 (SO0207) localitat de Merthyrtudful (de la comarca del mateix nom)
2 noms de carrers – Gelli-deg
..1/ Bryn-coch (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“Gelli Deg”)
..2/ Rhiwbina (comarca de Caer-dydd) (“Gelli Deg”)
..3/ Penyrheol, (comarca de Caerffili) (“Gelli Deg”)
..4/ al dsitricte de Gelli-deg, Merthyrtudful (“Gelli-deg”) ENG-Z
..5/ Tretomas, Tonyrefail (comarca de Rhondda Cynon Taf) (“Gelli-Deg”)
..6/ Pontardawe (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (“Gellideg”)
..5/ Tretomas, Tonyrefail (county of Rhondda Cynon Taf) (“Gelli-Deg”)
..6/ Pontardawe (county of Castell-nedd ac Aberafan) (“Gellideg”)
ETIMOLOGIA: ”el bosc bonic” (y) +
mutació suau + (celli = bosquet) +
mutació suau + (teg = bonic)
NOTA: a causa de les diferentes formes en la qual s’escriu oficialment - Gelli-deg (correcta), Gelli Deg (discutible), Gelli-Deg (incorrecta), i Gellideg (incorrecta), en una guia de
carres en llangua anglesa els noms es troben allistats en seccions diferentes
(Gelli Deg; Gelli-deg + Gelli-Deg; Gellideg) separades per altres noms!
Y Gellifelen
[ø ge-lhi- vê -len] substantiu
femení
1 (SO2111) localitat del districte de Brycheiniog, comarca de Powys
ETIMOLOGIA: ”el bosc groc” (y) + mutació suau + (celli = bosquet) +
mutació suau + (melen forma femenina
de melyn = groc)
Gelli-gaer
[ge-lhi-gâir] substantiu femení
1 (ST1396) poble de la comarca de Caerffili
1 una parròquia d'aquest indret
2 Gelli-gaer Fawr (= la
gran ‘Gelli-gaer’), Gelli-gaer Fach
(= la petita ‘Gelli-gaer’) – dues granjes al sud de Cimla (comarca de
Castell-nedd ac Aberafan) a la carretera cap a Cwmafan)
ETIMOLOGIA: gelli y gaer (gelli
forma amb mutació suau usada com a radical, < (celli = bosquet) + (y = article
definit) + (caer = fortalesa). Hi
havia aquí una fortalesa romana
NOTA: la forma local del lloc de la comarca de Caerffili is Gelli-gäär
Y Gelligandryll
[ø ge-lhi-gan-drilh] substantiu
femení
1 (SO2242) ciutat de la comarca de Powys
nom curt: y Gelli;
nom anglès: “Hay”, o “Hay on Wye”
nom francès: “La Haie Taillée”
2 una parròquia d'aquest indret
(1961) població: 1280; proporció de gal.lesoparlants: 3%,
(1971) població: 1180; proporció de gal.lesoparlants: 3%,
3 escó al consell comarcal de Powys
ETIMOLOGIA: ”el bosc trencat” (y) +
mutació suau + (celli = bosquet) +
mutació suau + (candryll = trencat;
literalment ‘cent trossos’ can + dryll)
gellwch [ge
-lhukh]
1 podeu (< gallu
poder)
Gellwch fod yn hollol sicr y ... Ja
podeu estar cert que...
Ar ei golwg hi gellwch weld Ho pots
saber del seu aspect
geloden, gelenod / gelod [ge LO den,
ge LE nod / GE lod] substantiu femení
1
sangonera (Sud-oest) ; NB y geloden
gelyn
[ ge -lin] substantiu masculí
PLURAL gelynion
[ ge- løn -yon]
1 enemic = persona hòstil
bod yn elyn i ser l’enemic de
gelyn calon un enemic implacable
gelynion yr iaith Gymráeg els
enemics de la llengua gal·lesa
lladd ysbryd y gelyn fer baixar la determinació de
l’enemic
mynd at ochr y gelyn passar al
costat de l’enemic
mynd â’r rhyfel at y gelyn portar la
guerra al lloc de l’enemic
2 ei las elyn el seu
pitjor enemic
3 sêr el pitjor enemic de si
matëix bod eich gelyn pennaf eic hun
ef ei hun yw ei elyn pennaf ell mateix
és el seu pitjor enemic
4 enemic = adversari armat
5 enemic = cosa perjudicial
yr oedd hen elyn ieuenctid Cymru, y
dicai, wedi gafael yn rhy dynn ynddo, a bu farw cyn pen blwyddyn El vell
enemic de la joventut gal·lesa, el tubercolosi, l’havia agafat massa fort i va
morir al cap d’un any
6 enemic, adversari
Er y gall adar fod yn elynion i'r
garddwr ar rai adegau y maent yn ffrindiau hefyd
Tot i que els ocells poden ser enemics can be enemies of the gardener,
sometimes they are also friends
7 (esport) yr Hen Elyn
(l’antic enemic) = Anglaterra
Collodd Cymru unwaith eto ar Barc yr
Arfau yn erbyn yr Hen Elyn
Anglaterra va perdre un altre cop al Camp de l’Escut d’Armes contra el vell
enemic
8 gelyn pennaf y wlad el enemic públic número ú
ETIMOLOGIA: (gâl = odi, valentia) +
(sufix -yn)
2 gelyn [gê-lin]
1 forma amb mutació suau de celyn
= grèvols
Fidgelyn [viid-gê-lin] a situada a la carretera de Cilfynydd i Llanfabon (comarca
de Caerffili)
y fid gelyn = la bardissa de grèvols
(y = article definit) + mutació suau
+ (bid = bardissa) + mutació suau +
(celyn = adjectiu grèvol)
gelyniaethus [ge løn YEI this]
(adjectiu)
1 hostil
gem, gemau [GEM, GE me] substantiu
femení
1 gemma
gêm, gêmau [GEM, GEE me] substantiu
femení
gêm f (pl gêmau) [geem, ge me]
(NB: y gêm)
Observeu: y gêm. No h ha mutació suau després de l'article
1 partit (rugby, fútbol).
2 cosa que no es tracta amb prou
seriositat
Nid gêm ydi bocsio, nage James, ond antur
greulon...
El boxing no és cap joc, no ho és Jaume, sinó una ventura cruel
("casa de convidats", gwesty
< gwest-dy , gwest = convidat, mutació suau, ty = casa)
3 gêm gardiau [geem GARD ye] joc de
cartes
4 gêm gyfartal [geem gø VAR tal] patrit
empatat
5 gêm o gardiau [geem o GARD ye] partida
de cartes
gemdy [gem-di] substantiu masculí
PLURAL gemdai [gem-dai]
1 botiga o taller de joier
ETIMOLOGIA: (gem = joia) + mutació
suau + (-ty = casa)
gên, genau [GEEN, GE ne] substantiu
femení
1 mandíbula
2 di-ên
sense mandíbula
pysgodyn di-ên peix sense mandíbula
Genau'r Glyn [ge ner GLIN]
substantiu femení
1 topònim, comarca de Ceredigion (“boca
[de] la vall”)
genedigaeth
1 naixement
gwlad eich genedigaeth el vostre país d’origen (“(el) país
(de)l vostre naixement”)
yng ngwlad fy ngenedigaeth a la meva
terra nadiu (“a la terra del meu naixement”)
Genefa [ge-
nê -va]
1 Ginebra
Cytundebau Genefa Les Convencions de
Ginebra
geneuol [ge-
nei -ol] adj
1 oral
brechlyn geneuol vacuna oral
cyfathrach eneuol sexe oral
ETIMOLOGIA: (geneu- < genau = boca) + (-ol sufix per formar adjectius)
GÈNERE
Pot ser diferent al nord i al sud
1 (Gal·les del Nord) substantiu femení,
(Gal·les del Sud) substantiu masculí
y ginio - y cinio,
2 (Gal·les del Nord) substantiu masculí, (Gal·les del Sud)
substantiu femení
y cyflog - y gyflog
geneth
[ge -neth] substantiu femení
PLURAL genethod
[ge- ne -thod]
(Gal·les del Nord)
1 noia
geneth fach noia petita
geneth o Saesnes noia anglesa
ETIMOLOGIA: britànic *genetta; cf
gal geneta (= noia). D’una arrel gên- (= procrear), que es veu en
gal·lès geni (= néixer). Paraules
relacionades: llatí gigno (=
procrear), grec gígnomai (= néixer)
NOTA: col.loquialment (1) hi ha tambés una forma plural reduïda nethod (pèrdua de la primera síl·laba),
i (2) gnethod amb pèrdua de la
primera vocal
genethaidd
[ge- ne -thedh] adjectiu
1 juvenil (de nena)
ETIMOLOGIA: (geneth = noia) + (-aidd sufix per formar adjectius)
geni [GE ni] (verb)
1
nèixer
-
ganwyd ef [GA nuid e] (verb)
1 va nèixer
2 Ble cest di dy eni? On
vas néixer?
3 gwlad eich geni el país
on vareu neíxer, la vostra pàtrica
4 o’ch geni “del vostre naixement”, nat
athrawes o’i geni yw hi és una
professora nada
5 clinig cyn geni clínic
prenatal
genlli [gen -lhi]
1 y genlli el diluvi, el
torrent; vegeu cenllif
1 y genlli goch l’esparver;
vegeu cenlli goch
gennod
[ge -nod] substantiu plural
1 noies
Wyddoch-chi be', gennod Sabeu què,
noies...
ETIMOLOGIA: forma reduïda de hogennod
(= noies), plural de hogen (= noia)
NOTA: sovint amb la grafia dolenta genod
genod [ge -nod]
1 noies; grafia frequënt però dolenta enlloc
de gennod, forma reduïda de hogennod < hogen = noia
ger [GER] (prep)
1 aprop de
Geraint [GE raint] substantiu
masculí
1 1 nom (home)
2 Vegeu: Mabinogion [ma bi NOG yon] ETIMOLOGIA:
gal.lès Geraint < Gereint < llatí Geronti(us) < grec gerôn,
geront- (= home vell)
de la mateixa arrel britànica: còrnic Gerens
Paraules relacionades: anglès churl
(= pagès, persona maleducada) (anglès antic ‘ceorl’), alemany der Kerl (= home), escandinau karl
grec gerôn (= home vell), i gal·lès gerontoleg (= gerentologia) < anglès
< grec
Gerallt [GE ralht] substantiu
masculí
1 nom (home)
gerbrón [ger BRON] (prep)
1 davant, a la presència de
gerddi
[ger -dhi] substantiu plural
1 jardins; plural de gardd
= jardí
gerfydd
[ ger -vidh] preposició
1 (Gal.les del Nord) per = agafat per
dod â hi gerfydd ei chlust portar-la
agafada per l'orella
2 cydio yn rhywun gerfydd ei
goler agafar algú pel coll (“mitjançant el collar”)
3 tywys rhywun gerfydd y
trwyn passar algú per la pedra (“guiar algú agafat pel nas”)
ETIMOLOGIA: una variant de erwydd /
herwydd (= mitjançant)
gernsi, gernsis [GERN si, GERN sis]
substantiu masculí
1 jersei
gêr [GEER] substantiu masculí
1 estris
geto [ge -to] substantiu masculí
PLURAL getoau, getos [ge-tô-e,
ge-tos]
1 gueto, barriada = part d’una ciutat on viuen junts una minoria
dels habitants amb la mateixa origen, religió o llengua perquè no són acceptats
per altres habitabts en altres zones, o perquè la pobresa els impedeixen de
traslladar-se a viure a les zones més benestants
Geto’r Duon el gueto negre, el gueta
on viuen els negres
iaith y geto la llengua del gueto,
el tipus de llengua no-estàndard típica del habitants del gueto
1 (Història) call, jueria, ghetto = la zona d’una ciutat on els
jueues tenin l’obligació de viure
2 barri jueu, jueria = la zona d’una ciutat on la majoria són jueus
geudy, geudai [GEI di, GEI dai]
substantiu masculí
1 wàter
Y Geufron
[ø gei -vron] substantiu femení
1 (SJ2142) localitat de la comarca de Dinbych
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutació suau + (ceufron = vessant
enfonsada)
geulin y Forwyn [gei
–lin ø vor-win]
1 planta (Thesium humifusum)
ETIMOLOGIA: (“lli fals de la Verge”) (geu-,
forma de la síl.laba penúltima de gau
= fals ) + mutació suau + (llin =
lli)
geulw [gei
-lu]
1 (obsolet) fals jurament
ETIMOLOGIA: (“fals jurament”) (geu-,
forma de la síl.laba penúltima de gau
= fals ) + mutació suau + (llw =
jurament)
Cf possiblement
bretó gouli (= wound, sore)
gewch
[ geukh ]
1 forma amb mutació suau de cewch
tindreu, podeu tenir
mwya’ ‘gewch chi, mwya’ ‘fynnwch chi
com més teniu, més en voleu
gh [ - ]
1 Grafia de l’alfabet romà del fricatiu velar sonor. Aquest so no ocurreix en gal·lès modern,
però si en gal.lès antic i s’escrivia com a “g” (que també representava [g]
[ng], com “d” era tant [d] com el fricatiu [dh], i “b” era tant el plosiu [b] i
un fricatiu bilabial, a la llengua moderna el fricatiu labiodental [v].
A les etimologies d’aquest diccionari fem servir el símbol convencional “gh”.
.....(1) entre vocals, es perdia [gh]
AWST –
Llatí Augustus > *Awghwst (dues
síl·labes) > Aw’wst (dues
síl·labes) > Awst (= agost)
BRE
britànic brig- > gal.lès *bregh- > bre (= turó)
BRENIN
britànic brigant-in- > gal.lès *breghenhin- > *bre’enin > brenin (=
rei)
BRO
britànic mrog- > brog- >
gal.lès *brogh > bro (=
districte)
DA
britànic dag- > gal.lès *dagh > da (= bo)
GWYRYF
Llatí *virgo (= maid) > *gwyrgh > *gwyry, amb
l’afegiment d’una [v] final no etimològica pe donar gal.lès modern gwyryf (= verge)
MA –
britànic mag- > gal.lès *magh > ma (com als topònims
Machynlleth – plana de Cynllaith, Mathafarn – plana de la taverna; i el sufix –fa (= lloc); cf irlandès má = plana < magh
MAES –
britànic *mag-es > gal.lès *maghes > maes (= camp)
PENNARTH –
gal.lès Pen + garth (cim + turó)
> *Pengharth > Pennarth
SAETH
Llatí sagitta > *sagheth > saeth (=
fletxa)
SEINT
britànic *Sigontion > *Seghont- >
Seint > Saint (= riu, a la ciutat de Caernarfon)
TEYRN
britànic tigirn- > *tyghyrn >
teyrn (= dirigent)
TY
celta *teg-os > britànic *tig-os > gal.lès “*tigh” > ty^ (= casa)
.....(2) es perdia [gh] després de [a] de la síl.laba que segueix l’ accent
BRYCHAN
Brokk-agn- > gal.lès *Brogh-aghn > Brychan (man’s name)
.....(3)
CRWYS
llatí crux [kruks] (= creu) > *krughs > crwys (= creu; avui en dia
és més aviat amb sentit plurral, creus)
PENIARTH
gal.lès Pen + garth (cim + turó)
> *Pengharth > Peniarth (topònim)
.....(4) Davant [l,n,r], la [g] va esdevenir [gh] i més tard la semiconsonant
[y] [ag] > [agh] > [ay] “ae”
DRAEN
*dragn- > *draghn- > drayn >
draen (= espina)
[og] > [ogh] > [oy] “oe”
OEN
*ogn- > *oghn- > oyn > oen (=
be, xai)
...(5) en monosil.labes després de [l, r] va esdevenir la semiconsonant [y];
Al nord, es va perdre més endavant; al sud, va esdevir la vocal [a], i per tant
una síl·laba
BERA
britànic berg- > gal.lès antic *bergh > bery > bera (= graner)
BOL
britànic bolg- > gal.lès antic *bolgh > boly > gal.lès
septentrional bol, gal.lès meridional bola (= panxa)
BWRW
britànic borg- > gal.lès antic *bwrgh > bwry > bwrw (= llençar)
CAL
britànic kalg- > gal.lès antic *calgh > gal.lès septentrional cal, gal.lès meridional cala (= penis)
HEL
britànic helg- > gal.lès antic *helgh > gal.lès septentrional hel, gal.lès meridional hela (and hala) (= enviar)
LLWRW
britànic lorg- > gal.lès antic *llwrgh > llwrw (= camí)
MORIEN
britànic mor-gen- (mar-nascut) >
*Morhgen > Morien (= nom d’home)
.....(6) com a consonant inicial – la mutació suau [g] > [gh] – es va perdre
gardd > (forma mab mutació suau) ghardd > ardd
Per tant gal.lès modern gardd (=
jardí), yr ardd (= el jardí)
gi
[ gii ] substantiu masculí
CAT-Y forma amb mutació suau [k] > [g] de ci (= gos)
Alguns exemples de ka formna amb mutació suau:
(a) forma vocativa
'Carlo, dere ma, gi,' ebe Dewi'n
gyffrous.
'Carlo, vine, gos,' va dir Dewi amb excitació
(b) Amb substantius composts com a sufix amb mutació suau -gi, en noms de tipus de gos, o
d’animals o peixos considerats semblants a gossos;
..1/ corgi gos de bestiar (cor- = petit)
..2/ daeargi = terrier (daear = terra )
..3/ dyfrgi = llúdria Lutra vulgaris
(dwfr = aigua)
..4/ gweilgi oceà (però antigament
‘llop’)
..5/ gwenci = ermini (de gweinc-gi < gwanc = golafreria)
..6/ maelgi (:ç)Squatina
squatina(ç:) àngel (mael = malla,
xarxa )
(7) morgi = bastina (môr = mar; ‘gos (de) mar’)
gia...
Gal·les del Nord
1 la palatalització de la consonant inicial de paraules que començen
amb ga- és típica del nord-oest
giaffar / giaffer < gaffer (=
capatàs, amo) < anglès gaffer (=
capatàs, amo)
giamocs < gamocs (= manies) <
anglès gammocks (= manies)
giang < gang (= colla) <
anglès gang (= colla, bàndol)
giangstar / giangster < gangster (=
gàngster) < anglès gangster (=
gàngster)
gias < gas (= gas) < anglès gas (= gas)
giami < gami (= malalt,
inestable) < anglès gammy (=
malalt, inestable)
giard < gard (= guard; train
ticket inspector) < anglès guard
giamster / giamster (= expert) <
anglès gamester (= jugador – de jocs
d’atzar)
giaridym < garidym (= brètol)
giât < gât < anglès gate (=
tanca); avui en dia la paraula anglesa és [geit], però fa 500 anys era [gaat];
la paraula gal·lesa conserva aquesta vocal llarga
gïach, gïachod [GI akh, gi A khod]
substantiu femení
1 becadell
Giffi
[gî -fi] substantiu masculí
1 forma afectuosa de Gruffudd
Giffi Mulod (Gruffudd (dels) muls)
(Giffy Mulod - yr hen Gruffydd Jones, Ffordd y Copi, perchennog dau ful a throl
oedd yn arfer cario nwyddau o’r stesion i fyny i’r farchnad)
(Giffy Mulod – el vell Gruffydd Jones, de la carretera de Y Copi, amo de dos
muls i un carro que solia portar mercaderies de l’estació cap amunt al mercat)
Llafar Gwlad, número 73, Haf (estiu) 2001
d’un article de’n Bobi Owen sobre sobrenoms a la ciutat de Dinbych (‘Denbigh’
en anglès))
ETIMOLOGIA: Giffi < Griffi < (Gruff-, primera síl·laba de Gruffudd)
+ (-i sufix diminutiu)
..1/ u > i el canvi condicionat per la i
final
..2/ pèrdua de la r (gr- > g-)
GIG =
Gwasanaeth Iechyd Gwladol Servei
Estatal de Salut
Ymddiriedolaeth GIG Entitat del
Servei Estatal de Salut (una administració locla del servei)
Gilfach-ddofn [ø
gil-vakh dho -von]
1 nom d’una granja de Llangolman SN1126 (comarca de Penfro)
ETIMOLOGIA: (“(el) racó profund”) (y
= el) + mutació suau + (cilfach =
racó) + mutació suau + (dofn, forma
femenina de dwfn = profund)
NOTA: noms topogràfics de noms habitatius (casa, granja, poble, ciutat)
s’escriuen com a una sola paraula. Si té al final una paraula monosíl·laba
accentauda s’hi posa al davant un guionet. (Dwfn / dofn popularment
al sud té dues síl·labes, però històricament, a la llengua estàndard, i a la
llengua popular del nord és d’una sola síl·laba)
Y Gilfach Goch
[ ø gil-vakh gookh ]
1 Lloc del riu Ogwr Fach damunt del poble de Gilfach-goch, entre
Mynydd Maes-teg i Mynydd Pwllyrhebog
ETIMOLOGIA: “el racó vermell“ (y =
article definit) + mutació suau + (cilfach
= racó, lloc aïllat) + mutació suau + (coch
= vermell)
NOTA: Noms d’accidents de la geografia
s’escriuen amb els elements separats – (Y)
Gilfach Goch. Noms de llocs habitats s’escriuen com una sola paraula – per
tant (Y) Gilfach-goch
Y Gilfach-goch
[ ø gil-vakh gookh ]
1 (SS9889) localitat a la comarca de Rhondda Cynon Taf, Gal·les del
sud-est
ETIMOLOGIA: vegeu Gilfach Goch
NOTA: Noms d’accidents de la geografia
s’escriuen amb els elements separats – (Y)
Gilfach Goch. Noms de llocs habitats s’escriuen com una sola paraula – per
tant (Y) Gilfach-goch
gilydd [GI lidh] substantiu masculí
1 vegeu: cilydd
gini, ginis [GI ni, GI nis] (mf)
guinea = antiga moneda anglesa
gitâr, gitarau [gi TAAR, gi TA re]
substantiu masculí
1 guitarra
g'l-
1 reducció de (g) + (vocal) + (l)
..a/ gleuo / g’leuo < goleuo =
il-luminar
..b/ Nos Glangaea / Nos G’langaea <
Nos Galan Gaeaf Vigília de Tots Sants (“vigília (de la) calenda (d’)
hivern”)
2 reducció de (g) + (w
consonantal) + (l)
..a/ glad / g’lad < gwlad = país
..b/ glyb / g’lyb < gwlyb = moll, mullat
glafoer
[glâ-voir] (m)
PLURAL glafoerion
[gla-ççvoirççç-yon]
1 escuma de la boca
glafoerio [gla VOIR yo] (verb)
1 bavejar,
fer bavallotes
glafoerion PLURAL
Vegeu glafoer
glain
SUBSTANTIU MASCULÍ /
[glain]
PLURAL: gleiniau [glein ye]
1 (obsolet) gemma
2 gra (d'un collaret)
3 gra (d'un rosari)
4 glòbul
5 mor
iach â'r glain, cyn iached â'r glain sa com un gra
d’all
ETIMOLOGIA: gal.lès glain < glein < britànic *glani- < cèltic
glan
[glan] substantiu femení
PLURAL glannau, glennydd [gla-ne, gle-nidh]
1 (riu, riera) marge
glan y dw^r “(el) marge (de) la riera”
glan y nant “(el) marge (de) la riera”
glan yr afon “(el) marge (de)l riu”
ar lan yr afon = a la vora del riu
glan y rhyd “(el) marge (de)l gual”
2 (llac, maresme ) marge
glan y gors “(el) marge (de)l pantà”
glan y llyn“ (el) marge (de)l llac”
ar lan y llyn = a la vora del llac
glan y morfa “(el) marge (de) la maresma”;
com a topònim (casa, poble): Glan-y-gors, Glan-gors; Glan-y-llyn, Glan-llyn;
Glanymorfa, Glanmorfa
3 gwennol y glennydd Riparia riparia = oreneta de ribera
4 torlan marge del riu; riba soscavada pel riu, riba tallada
glas y dorlan Alcedo atthis = blauet ("(l'ocell) blau (de) la riba
tallada")
(torr-, arrel de torri = trencar)
5 (mar) marge; vora del
mar;
glan y môr “(la) vora (de)l mar”
ar lan y môr = a la vora del mar
glan y don “(la) vora (de)l mar”
glan yr aber “(la) vora (de) l’estuari”
as a place name (house, village):
Glan-y-môr, Glan-môr / (menys correcte) Glan y Môr, Glan Môr
Glan-y-don,
Glan-don / (menys correcte) Glan y
Don, Glan Don
Glanyraber, Glanaber / (menys correcte) Glan yr Aber, Glan Aber
8 morlan vora del mar
9 vora de la tomba
glan y bedd “(la) vora (de) la tomba”
10 (mar) terra ferma
dod i’r lan (viatgers de vaixell, mariners) desembarcar-se (“venir a la
vora”)
mynd i’r lan (viatgers de vaixell, mariners) desembarcar-se (“anar a la
vora”)
mynd yn sownd ar y lan encallar-se (a la vora del mar)
bod ar y lan ser en terra
rhoi ar y lan desembarcar
rhoi ar y lan (South Wales) desembarcar
mynd am y lan (barca) anar cap a la costa
ger y lan (barca) a prop de la costa
11 y glannau = la costa, el litoral;
gwyliwr y glannau = guardacostes
ar y glannau o Fflint i'r Bermo a
la costa de Fflint a Bermo
mynd gyda’r lannau seguir la costa
pysgota'r glannau pesca davant de les
costes
12 glannau la zona de banda a banda d’un riu
Glannau Dyfrdwy = els dos costats del riu Dyfrdwy
Glannau Merswy / Mersi = Merseyside, Anglaterra; els dos costats
del riu Mersy, les ciutats de Liverpool i Birkenhead
Glannau Clud = Clydeside (= els dos costats del riu Clyde, la zona de
Glasgow, Escòcia)
Glannau Tafwys = els dos costats del riu Tàmesi, Anglaterra
Glannau Hafren (nom anglès: Severnside) les costes angleses i gal·leses
de l’estuari del riu Hafren
13 lloc al superfície d’un mina
14 tossal
dan y lan below the hill
Dan-y-lan nom de carrer d’Abercynffig
Heol Dan-y-lan nom de carrer de Pont-ty-pridd
Pen-y-lan districte de Caer-dydd (“(el) cim (de)l turó”)
15 (obsolet) cerddlan pujada al nord-oest
Y Gerlan en noms de camps i també un poble d’aquest nom
(cerdd-, arrel de cerdded = anar, caminar)
16 (Gal·les del Sud) i lan cap amunt (col·loquialment sovint
senzillament lan) mynd i lan, mynd lan = pujar
17 (Gal·les del Sud) camp de la vessant de la muntanya, del turó
18 en un parell de topònims del sud-est, un original glan original
ha esdevingut llan (= església)
..1/ both glan and llan have the soft mutated form lan;
Sembla que l’explicació és que a causa de l’ús freqüent de topònims després del
les preposicions i (= a) i o (= de), que causen totes dues la mutació suau de
la primera consonant, alguns noms amb Glan- es va esdevenir més coneguts
amb la mutació Lan-
(Glanbradach > Lanbradach
Glanrhymni > Lanrhymni
..2/ Aquest element lan- es va confondre després amb Llan, i en els mapes (si
no d’entrada col·loquialment) aquesta forma ‘corregida’ s’utilitzava
Lanbradach > Llanbradach (comarca de Caerffili)
Lanrhymni > Llanrhymni (comarca de Caer-dydd)
19 Rhaglan (SO4107) localitat (vila) de la comarca de Mynwy
(“terraplè ” – basat en rhag = davant)
20 Rhuddlan (SJ0775)
localitat la comarca de Dinbych (‘red bank’, basat en rhudd = vermell)
21 noms de cases
a) amb un element que vol dir aigua, s¡reierol, mar, llac, etc
Glanyraber, Glan-y-don, Glan-y-d#r, Glan-y-môr, Glan-y-nant
Aquest article d’enllaç sovint es prerd en topònims :
Glanaber, Glan-don,
Glan-d#r, Glan-môr, Glan-nant
b) amb noms de rius i reierols
Glanhafren, Glandyfrdwy, Glan-taf, Glan-clwyd
22 Hi ha alguns noms perduts de l’època britànica amb *glanna,
conservat en noms llatins de camps romans
Castlesteads /Camboglanna/ [NY5163]
Ravenglass /Glannoventa/ [SD0895],
ETIMOLOGIA: gal.lès glan < glann < britànic *gland(â) < cèltic;
Cornish glann (= marge, vora), bretó glann (= marge, vora)
glân [GLAAN] (adjectiu)
1 net
Mae eisiau aderyn lân i
ganu no critiqueu els
defectes d’altri quan vos també els teniu (“hi ha necessitat d’un ocell net per
cantar”)
2 bonic
3 sagrat
glana chwerthin [gla-na kher -thin] verb
1 North Wales bod yn glana chwerthin rebentar-se de
riure
roedd pawb yn glana chwerthin am ben campau gwirion yr hogia
tothom es rebantava de riure amb les accions ximples dels nois
ETIMOLOGIA Ara com si fós (adverbi + verbi), com amb formes del tipus yn graddol ddistewi (= gradualment
silenciar-se);
glana, forma amb mutació suau de clana < celana < celane < celanedd (= cadàvers, plural de celain = cadàver); sembla ser d'una
frase bod yn gelanedd o chwerthin (ser cadàvers de riure)
..1/ pèrdua de una dd final (es
troben altres exemples d'això en gal·lès - vegeu dd)
..2/ la e final es fa a al nord-oest
..3/ hi ha una pèrdua de la vocal en una síl·laba que comença amb [k] davant
una síl·laba tònica que comença amb [l], i resulta la parella [kl];
característic del gal·lès modern
calandrio > clandro (= calcular), Caletwr
> Cletwr (nom de riera; = riera
forta); calonnau > clonna (cors - Gal·les del Nord-oest), ceiliagwydd > clacwydd (= oca mascle), celwyddgi
> clwddgi)(= mentider), Celynnog > Clynnog (topònims, = bosqueet de grèvols), cylymau > clyme (=
nusos)
glandeg [glan-deg]
adjectiu
1 bonic
2 Landeg (forma amb mutació
suau)
Siarl Landeg Carles el Formós (el
Príncep Carles d’Escòcia, segle 1700)
Siarli Landeg Carles el Formós (el
Príncep Carles d’Escòcia, segle 1700)
Glanelái [glan e LAI]
1 topònim
ETIMOLOGIA: (“el) marge (del riu) Elái”) (glan
= marge) + (Elái)
glanfa [glan -va] substantiu
femení
PLURAL: glanféydd [GLAN
va, glan VEIDH]
1 moll
Y Lanfa = el moll
Y Lanfa carrer de Trefechan,
Aberystwyth (comarca de Ceredigion)
2 Glanfa Arw nom de
carrer, Tal-y-cafn, Baecolwyn (Comarca de Conwy)
(“lloc de desembarcament abrupte”)
3 (aeronática) lloc d’aterratge
ETIMOLOGIA: (glan- arrel de glannu = aterrar) + (-fa sufix de substantivació, que indica
lloc)
glanháu [glan HAI] (verb)
1 netejar
2 (ajuntament) yr adran lanháu el departament de
neteja
3 c'nau, cnau (Gal.les
del Nord) netejar.
(Gal.les del Nord-est) c’nau afal pelar
una poma
glaniad, glaniadau [GLAN yad, glan
YÂ -de] substantiu masculí
1 desembarcament
2 Y Glaniad desembarcament dels primers gal.lesos a la Patagonia 28
del juliol de 1865
glanio [GLAN yo] (verb)
1 1 (vaixell) desembarcar
2 (avió) aterrar
Glannau Mersi [gla ne MER si]
substantiu femení
1 topònim - la regió anglesa de
Merseyside (al voltant de la conurbació de Liverpool)
glanwedd
[glan -wedh] adjectiu
(Gal·les del Sud)
1 bonic
merch lanwedd noia bonica
2 pur, net
ETIMOLOGIA: (glân = bonuc; pur; net)
+ mutació suau + (gwedd = aspecte)
Glan-y-llyn [glan ø LHIN] substantiu femení
1 topònim ("el marge del llac")
Glan-y-môr [glan ø MOOR] substantiu
femení
1 topònim; ("la vora de la
mar")
glas
[glaas] adjectiu
PLURAL gleision
[ glei-shon]
a) colour = mainly blue, green, grey
1 blau = cinquùe color de l'arc de Sant Martí
2 blau = el color del cel; yr
awyr las el cel blau; mor las â'r
awyr tan blau com el cel
3 blau = color del mar, grisenc-verdós; mor las â'r môr tan blau com el mar
4 (pell) pàll·lid
5 gwyrddlas verd, verdant
cae gwyrddlas camp verd
(gwyrdd = verd) + mutació suau + (glas = verd)
6 (pell, persona) blau de contusions
curo rhywun nes ei fod yn las drosto
colpejar algú fins que tingui blaus arreu del cos
(“colpejar algú fins que estigui blau arreu d’ell”)
7 verd - el color de l avegetació; mor lased â'r cennin "tan verd com els porros".
Sobretot amb topònims - Bryn Glas /
Glasfryn = turó verd, Coed Glas /
Glasgoed = bosc verd
8 (animal) gris, grisenc, blanquinós; buwch las = vaca grisa; ceffyl
glas cavall gris
crêyr glas, crychydd glas bernat
pescaire
9 (mejar, beure) fresc
bwyd glas (obsolet) menjar fresc
glasfedd (obsolete) aiguamel nova (medd = aiguamel)
10 (hivern) suau; gaeaf glas,
mynwent fras un hivern suau omple el cimenteri ("hivern verd,
cementiri gras")
11 immadur
12 glaschwerthin riure
13 llygatlas d’ulls blaus
merch lygatlas noia d’ulls blaus
14 (trenc d'alba) gris
; o fore glas tan nos de sol a sol
("de matí gris fins a la nit")
15 (moneda) feta de plata; feta d'una barreja de metalls però d'un
de color plata, d'un color grisenc-blanquinós;
arian gleision = monedes de color
plata;
chwech las (abans del 1971) moneda
de sis penics de plata o de color plata
swllt las (abans del 1971) xelí de
plata, xelí de color de plata
16 immadur, sense experiència; glaslanc
jove, adolescent; ("verd jove") (glas)
+ mutació suau + (llanc = noi, jove,
adolescent)
17 (Gal·les del Nord)
intensificador en certes expressions - per exemple, per emfasitzar tardança,
enfada, esforç
mae'n hwyr las és molt tard
("és tard blau")
ceisio eich gorau glas intentar fer
el millor que es pot ("intentar el vostre millor de color blau")
mynd o'ch co' las perdre els estreps
("sortir de la vostra ment blava")
drapit las! merda! (renec + blau)
rhyhwyr glas
18 (comarca de Gwynedd) impertorbable, resilient; un glas ydi o és un home resilient
19 blau com a color que identifica el Partit Conservador anglès Roedd yn gwisgo tei las y Gymdeithas
Geidwadol leol portava la corbata blava de l'associació conservadora local
20 (ocells) blau titw tomos
las = mallerenga blava ("Tomás la mallerenga blava")
21 (Gal·les del Nord)
dèbil, poc entusiasta; glas gof
memòria vague, glas groeso =
recepció tèbia; glasgroesawu rhywun
= donar (a algú) una recepció tèbia
22 ei las elyn el seu
pitjor enemic
23 (y)
Maes-glas nom de casa, nom de carrer; ‘el camp verd’
24 bod yn las gan genfigen
teniR frëd als pëus
25 cenau glas bergant
incorrigible
26 Dalar-las nom de
carrer de
….a/ Glanconwy, Baecolwyn (comarca de Conwy) (“Dalar Las”)
….b/ Llanfachreth, Dolgellau (comarca de Gwynedd) (“Dalar Las”)
dalar las < y dalar las (“l’andana [d’un camp llaurat] verda”)
(y = article definit) + mutació suau
+ (talar = andana) + mutació suau +
(glas = verd)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *glast-
< cèltic
de la mateixa arrel britànica: bretó glas,
còrnic (glas)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès glas,
escocès glas
tots amb el sentit bàsic de tan 'verd' com 'blau'
2 glàs, glasiau / glasus [GLAS, GLAS
ye / GLA sis] substantiu masculí
1 got (col·loquial)
glasaid, glaseidiau [GLA sed, gla
SEID ye] substantiu masculí
1 got (contingut del got) - glasaid o
gwrw = got de cervesa
glasbren, glasbrennau [GLA spren,
gla SPRE ne] substantiu masculí
1 arbret, plançó
glasied / glasiad [GLAS yed / GLAS
yad] substantiu masculí
1 vegeu: glasaid
glaslancaidd
[ glas- lang -kaidh] adj
1 adolescent
ETIMOLOGIA: (glaslanc = adolescent)
+ (-aidd sufix per formar adjectius)
glaswelltyn, glaswellt [glas WELH tin,
GLAS welht] substantiu masculí
1 bri d'herba
2 glaswellt
herba
Na cherddwch ar y glaswellt No
trepitjeu l’herba (“no camineu sobre l’herba”)
ETIMOLOGIA: (glas = verd, gwelltyn = bri de herba / bri de
palla)
glaswyrdd [ glas-wirdh] substantiu
masculí
PLURAL glaswyrddion
[ glas-wørdh-yon]
1 blau verdós
ETIMOLOGIA: “verd de blau, color verd que és blauenc” (glas = blau) + mutació suau + (gwyrdd
= verd)
glas y dorlan, glasiau'r dorlan [glaas
ø DOR lan, glas yer DOR lan] substantiu masculí
1 blauet
glaw [GLAU] substantiu masculí
1
pluja
fel iâr ar y glaw
crestacaigut, alacaigut (“com una gallina sota la pluja”)
glaw mân [glau MAAN] substantiu
masculí roina, xim-xim
2 bwrw glaw [BU ru GLAU] (verb)ploure
3 eirlaw [EIR lau] substantiu masculí
aiguaneu
4 glawio [GLAU yo] (verb)ploure (Nord)
5 glawog [GLAU og] (adjectiu)plujós
6 Fuwch fach gota – glaw neu hindda?
Os daw glaw, cwympa o’m llaw;
Os daw haul, hedfana!
(Endevinar el temps)
Marieta – pluja o bon temps?
Si vindrà pluja, cau de la meva mà
Si vindrà sol, vola!
7 Mae golwg glaw arni
Sembla que vol ploure
(“hi ha aspecte (de) pluja sobre ella”)
gleien
[glei -en] substantiu femení
1 forma amb mutació suau (c > g) de cleien (qv) (= terra argilosa)
y gleien la terra argilosa
Heol Gleien (= heol y gleien,
probablament “la carretera de la terra argilosa” si aquesta és la forma
original del nom )
carrer de Cwm-twrch Isaf (comarca de Powys)
gleisiad,
gleisiadau [GLEIS yad, gleis YA de]
substantiu masculí
1 salmó
gleisiad
[glei -shad] substantiu masculí
PLURAL gleisiadau
[glei- shâ -de]
1 salmó jove, salmó en el seu primer any
Nantygleisiad nom de carrer de
Rhesolfen, (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
nant y gleisiad = (“(el) rierol (de)l salmó”)
ETIMOLOGIA: glas (= blau) + (-iad sufix per indicar una persona); a > ei com a consequència de la i
de la síl·laba final (afecció vocàlica). En el seu primer any un salmó tú una
esquena blavenca
NOTA: També una forma dimuntiva: gleisedyn
[glei-shê-din]
gleision
[glei -shon] adjectiu
1 forma plural de l’adjectiu glas
(= blau; també verd, gris) o el substantiu glas
o glesyn (= el blau – en noms de
flors, insectes, ocells, etc)
2 (substantiu) y Gleision
els blaus, els que porten el color blau (per exemple, un equip de futbol)
3 (substantiu) xerigot
ETIMOLOGIA: glas + sufix plural -ion; la ‘i’ del sufix causa el canvi
de la vocal a > ei
glendid [GLEN did] substantiu masculí
1 1 puresa
2 bellesa
Glenys [GLE nis] substantiu femení
1 nom de dona
gleua hi!
[glei -a hii] verb
1 vés-t'en! Forma imperativa, segona persona singular;
gleua hi (= g'leua hi!) < goleua hi!
< ei goleuo hi = anar-se'n, fotre
el camp. Vegeu goleuo
gleuhaden
[glei- ha -den] substantiu femení
PLURAL gleuad
[glei -ad]
1 excrement de vaca que es fa servir com a combustible
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
Còrnic glozenn (= excrement de
vaca), bretó glaouedenn (= excrement
de vaca)
NOTA: També: (1) gleuaden. A Gal·les del Nord gleuad > (2) gleuod i
(3) gluad
gleuo
[glei -o] verb
1 il·luminar;, etc gleuo
= g'leuo < goleuo (qv)
gleuo [gleu]
adjectiu
1 valent, coratjós,
2 go
lew (quantitat) bastant gran
tipyn go lew o un gran nombre de
(“un fragment bastant valent”)
tipyn go lew o (bethau) un gran
nombre de (coses) (coses)
3 mor
lew â llyffant (Ceredigion) “tan valent com una granota”
glo [GLOO] substantiu masculí
1 carbó
2 gwerthwr glo comerciant
de carbó
3
Cae-glo cae’r glo = el camp del
carbó
nom de carrer
..a/ Cefn-mawr (comarca de Wrecsam) (“Cae Glo”)
..b/ Wrecsam (“Cae Glo”)
4 clap glo tros de carbó
clap o lo tros de carbó
5 gogr lo marc per
separar grans trossos de carbó dels trossos petits
6 malu glo mân yn glapiau (“triturar
trossos petits de carbó (per obtenir) trossos grossos”) intentar fer l’impossible
gloddestwr [glo- dhest -ur] m
PLURAL gloddestwyr
[glo- dhest -wir]
1 persona de molta vida
Diarhebion 28:7 Y neb a gadwo y
gyfraith, sydd fab deallus: ond y neb a fyddo gydymaith i ond y loddestwyr, a
gywilyddia ei dad.
Proverbis 28:7 ... .
2 fartaner, golafre, persona voraç
3 cormorà (Llafar Gwlad 55, Gwanwyn 1997)
ETIMOLOGIA: (gloddest-, arrel de gloddesta = fer gatzara, fer gresca;
menjar voraçment) + (-wr sufix =
home)
glöwr, glowyr [GLO ur, GLO wir]
substantiu masculí
1 miner
glöyn byw, glöynnod byw [glo in BIU,
glo Ø nod BIU] substantiu masculí
1
papallona
glud, gludau [GLIID, GLI de]
substantiu masculí
1 cola,
goma
Gluder Fach, y [ø gli der VAAKH]
substantiu femení
1 nom de
muntanya ("la gran pila")
Gluder Fawr, y [ø gli der VAUR]
substantiu femení
1 nom de
muntanya ("la petita pila")
glwcos [GLU kos] substantiu masculí
1 glucosa
glwth [ gluuth ] adjectiu
1 golafre
Diarhebion 23:20 Na fydd ymysg y
rhai sydd yn meddwi ar win; ymysg y rhai glythion ar gig.
Proverbis 23:20 .....
'Na lwth am gwrw yw a
Beu moltíisim (“vet aquí golafre per cervesa és ell”)
2 golut, glot
hael glwth ar dorth un arall “un golut és generós amb el pa d’un altre”
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí glutto (= golafre) < gluutîre
(=empassar-se) < indoeuropeu *kel.
Una paraula relacionada era gula (=
gola), de la qual apart de la paraula català hi ha també occità gola (= gola) i francès geule (= boca), i anglès gullet (= garganta). De l’indoeuropeu
> germànic hi ha alemany die Kehle (=
garganta)
NOTA: Hi ha una forma diminutiva glythyn
(glwth + yn, amb canvi vocalic
[u] > [ø] degut a la [i] de la terminació -yn)
glwys [gluis ] adj
PLURAL glwysion,
glwysiaid [gluis-yon,
yaid]
1 (obsolet) bonic, agradable
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta
glwysen [glui
-sen] substantiu femení
1 (obsolet) donzella bonica
ETIMOLOGIA: (glwys = bonic) + (-en sufix afegit a un adjectiu fer un
substantiu, normalment referent a una dona )
glwysgoed [gluis-goid
] substantiu
masculí
1 “bosc bonic”
2 nom de casa d’Aberystwyth (comarca de Ceredigion)
(a la llista de
socis a “The Transactions of the Honourable Society of Cymmrodorion” 1961 /
Part 1)
ETIMOLOGIA: (glwys (obsolet) bonic,
agradable) + mutació suau + (coed =
bosc)
glyd [gliid] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (c > g) de clyd = abrigat, còmode
Y Gilfach-glyd (“el racó abrigat”)
(granja d’Ynys-y-bw^l, comarca de Rhondda Cynon Taf) (mutació suau de la
consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)
glyn, glynnoedd [GLIN, GLØ nodh]
substantiu masculí
1 vall
Glyn [GLIN] substantiu masculí
1 nom d'home (forma curta de
"Glyndwr")
..1 Y
Glyn [ø glin] substantiu
masculí
1 “la Vall” forma curta de topònims amb glyn (= vall)
..1/ Glyncywarch SH6034 localitat de la zona de Meirionnydd (
..2/ Glyntarell, etc
..2 Y
Glyn [ø glin] substantiu
masculí
1 “la Vall”, es a dir “la Mort” - forma curta de Glyn Cysgod Angau (Salms 23:4) “la vall
de l’ombra de la mort”
Gorweddai ar ei wely angau, ond er
hyny ni lwfrhaodd. Gwynebodd y glyn yn ddedwydd a digyffro
Estava estirat al seu llit de mort, però tot i això no va perdre la valentia, i
mirava la Mort (“la Vall”) content i amb traquil.litat
Glyn Cysgod Angau [glin kø –skod a-nge]
1 (Salms 23:4) “la vall de l’ombra de la mort”, a la Bíblia catalana
“barrancs tenebrosos”, és a dir “la Mort”
rhodio ar hyd glyn cysgod angau
“passar per barrancs tenebrosos”
Salmau 23: 4 Ie, pe rhodiwn ar hyd glyn
cysgod angau, nid ofnaf niwed: canys yr wyt ti gyda mi; dy wialen a’th ffon a’m
cysurant.
Salms 23:4.....
ETIMOLOGIA: “la vall de l’ombra de la mort” (glyn = vall) + (cysgod =
ombra) + (angau = la mort)
Glyncywarch
[glin kø-warkh]
1 SH6034 localitat de la zona de Meirionnydd (county of Gwynedd)
forma curta: Y Glyn
ETIMOLOGIA: ‘(la) vall (del riu) Cywarch’
(glyn = vall) + (Cywarch = nom de riu; vol dir ‘cànem’ )
Y Glyn-du
[ ø glin dii ]
1 localitat de Dyfffryn Camwy (Patagonia)
ETIMOLOGIA: “la vall negra” (y = la)
+ (glyn = vall) + (du = negre)
Glyn Dw^r [glin-duur] substantiu
masculí
també: Glyndwr
1 Owain Glyn Dwr (qv)
("Owain de la casa pairal Glyn Dwr") , epitet d'Owain ap Gruffudd
(1350-1416) que fou cap d'una revolta contra l'ocupació de Gal·les per civils i
militars de l'estat anglès dominat pel
rei Henry IV. La revolta durava quinze anys (1400-1415)
1 tref Glyn Dwr (qv)
("(la) ciutat (de) Glyn Dwr") = Machynlleth, on Owain Glyn Dwr va
fundar un parlament a l'any 1406
ETIMOLOGIA: (Glyn Dŵr forma del
nom Glyndyfrdwy ; probablament Glyn y Dŵr, fent servir una forma
curta del nom del riu (“Y Dŵr” = el riu / l’aigua), primer element del nom
Dyfrdwy (col.loquialment dŵr < dwfwr < dwfr). Glyndyfrdwy
va ser el nom d’una
propietat d'Owain ap Gruffudd.)
Glyndyfrdwy ; = (“(la) vall (del
riu) Dyfrdwy”) (glyn = vall) + (Dyfrdwy nom de riu, literalment “aigua
(de la) deessa”)
Dyfrdwy = “aigua / riu de la deessa”
Dyfrdwy < Dyfrdwyw (dyfr-, forma
penúltima de dwfr = aigua / riu) + (dwyw = (la) deessa)
El nom romà de Chester “Dêvâ” conserva el nom britànic del riu.
..1/ En gal.lès antic es van perdres les desinècies de cas – Dêvâ > Dêv-.
..2/ La “v” [u] final es va esdevenir gal.lès “w”[u] – Dêv- > Dêw-. (Cf
llatí Davidus > gal.lès Dewi)
..3/ La vocal ê en gal.lès antic
esdevenia sistemàticament el diftong wy
– Dêw- > Dwyw.
..4/ Més tard, després de la vocal “y”, la [u] final es va perdre Dwyw > Dwy – aquest mateix canvi es veu al verb ydyw (= és) > ydy
(col.loquialment ydi / ’di, que mostra el canvi posterior y > i)
Glyndwr [GLIN dur] substantiu
masculí
1 nom d'home
(comemora Owain Glyn Dwr, líder gal·lès del segle 1400)
Glynebwy [gli NE bui] substantiu
femení
1 ciutat
del sud-est; Vegeu: Cyngor Bwrdeisdref Sirol Blaenau Gwent
Glyn Ieithon [glin IEI thon]
substantiu femení
1 topònim
("la vall (del riu) Ieithon")
Glynis [GLØ nis] substantiu femení
1 nom de
dona
Glyn Ogwr [GLI no gur]*) topònim
("la vall (del riu) Ogwr")
Glyn Rhondda [glin RHON dha]
substantiu femení
1 topònim
("la vall (del riu) Rhondda")
Glynrhymni [glin-hrøm-ni] -
1 antigament, un dels dos poblets de la parròquia de Llanfabon
(l’altre era Garth), aprop de la ciutat de Caerffili
2 districte de Bedwas, comarca de Caerffili
nom anglès (de fet el nom gal·lès amb grafia errònia) : Glyn Rhymney
Glynsyfi
[glin-sø-vi]
1 nom de carrer de Cwmsyfïog, Tredegar Newydd
ETIMOLOGIA: = glyn y syfi (“(la) vall (de) les maduixes”). És un eco del nom
del poble– Cwmsyfïog (cwm = vall) + (syfïog caracteritzat per maduixes)
glynu VERB [glø ni]
1 enganxar
2 glynu fel gele wrth aferrar-se a alguna cosa (“enganxar-se com a
sangonera a...”)
També: fel geloden... / fel gelen...
glynu
at ei gilydd = estar junts, fer costat l'un a l'altre
·······Rhaid i ni Gymry lynu at ein gilydd
·······Nosaltres els gal·lesos hem de estar junts
ETIMOLOGIA: *glyn- + -u = sufix per
formar verbs. L'element *glyn- és d'una arrel celta "glei-" =
enganxar. El mateix element es troba en gal·lès erlyn = perseguir. En bretó "englenañ" = enganxar; en
irlandès "glean" = (1) (literari) enganxar; (2) (linguística)
aglutinar
glythineb
[ glø- thî -neb] substantiu
masculí
1 golafreria, glotonia, fartaneria
Sbloet o lythineb a gwario direswm yw Nadolig erbyn hyn
El Nadal és una celebració de la glotonia i gastar sense límits ara
ETIMOLOGIA: (glyth- forma penúltima
de glwth, adjectiu = golut, golafre)
+ (-ineb sufix per formar
substantius abstractes)
glythion
[ gløth -yon] adj
1 forma plural de glwth =
golafre
Diarhebion 23:20 Na fydd ymysg y rhai
sydd yn meddwi ar win; ymysg y rhai glythion ar gig.
Proverbis 23:20 ...
glythyn
[ glø -thin]substantiu masculí
1
persona golafre; vegeu glwth
ETIMOLOGIA: (glyth- forma penúltima
de glwth, adjectiu = golut, golafre)
+ (-yn sufix diminutiu afegit a
substantius)
glywi di...?
[glø-wi dii] verb
1 sents...?
-Glywi’r di’r ‘deryn ‘na? –Na, chlywa i
ddim byd
-Sents aquell ocell?–No, no sento res
ETIMOLOGIA: glywi di < a glywi di
(a partícula interrogativa) +
mutació suau + (clywi = tu sents) +
(di = tu)
gnethod
[gnê -thod]
(Gal·les del Nord)
1 una forma col·loquial de genethod
[ge- nê -thod] (= noies). Vegeu geneth.
..1 go [goo] (adv)
1 bastant
- go lew [goo LEU] (frase)
1 bastant bo (salut) (Nord)
- go wan [goo WAN] (frase)
1 bastant dèbil
..2 go
[ goo ] substantiu masculí
1 Al nord de Gal·les, forma de gof
= ferrer. La [v] final normalment es perd al nord en paraules d’una sola
síl·laba
..1/ Ffos-y-go (“(la) fossa (de)l
ferrer”) SJ 3054 poble 5km al nord-oest o Wrecsam i 1km al nord-oest de
Gwersyllt
..2/ Cae-go (“(el) camp (de)l
ferrer”) districte a l’oest de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam)
..3/ Coed-y-go localitat de
Croesoswallt (Oswestry), Swydd Amwythig (Shropshire), Anglatera
"coed y gof" ("(el) bosc (de)l ferrer")
(coed = bosc) + (y = el) + (gof = ferrer). Als mapes anglesos amb la grafia parcialment anglicitzada
Coed-y-Goe
gobaith, gobeithion [GO beth, go
BEITH yon] substantiu masculí
1
esperança
2 does gennych mo’r gobaith lleiaf no tens cap possibilitat
(d’aconseguir-ho)
gobeithio [go BEITH yo] (verb)
1 esperar
gobeithiol [go BEITH yol] (adjectiu)
1 esperançador
goben
[go -ben] substantiu masculí
PLURAL gobennau
[go- be -ne]
1 síllaba penúltima
mae nifer o eiriau lle ceir y sain -i yn
y sillaf olaf er ei fod wedi ei ysgrifennu ag ‘y’, ac yn y sillaf olaf ond un, sef
y goben, ceir y, megis “tebyg” (= tebig), “tebygu”
Hi ha algunes paraules on el son–i es troba a la síl·laba final, tot i que
s’escriu amb y, i a la síl·labab final, és a dir la prnútlima, es troba ‘y’,
com ara “tebyg” (= tebig), “tebygu”
yn y goben a la síl·laba penúltima
ETIMOLOGIA: (go-) + mutació suau + (pen = cap); paraula del lexicògraf
Wiliam Owen-Puw / William Owen(-)Pughe, c1800
goch
[gookh] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (c
> g) de coch = vermell,
caproig
Y Bont Goch el pont vermell
Dôl-goch prat vermell (nom de poble
de la comarca de Gwynedd);
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que
segueix un substantiu femení)
Vegeu també la entrada següent Goch (epitet)
Goch [gookh] adjective
1 mot = pèl roig
Morgan Goch Morgan caproig
2 cognom de l'epithet; forma anglicitzada: [gof] - Gough, Goff
ETIMOLOGIA: gal.lès goch, mutació
suau de coch (= roig, pèl roig).
Antigament (i en certs casos també en gal·lès modern) adjectius amb aquesta
funció tenia la mutació suau de la consonant inicial després d'un nom propi
masculí a més d'un nom propi femení
go dda
(adverbi)
1 go dda fe! ben fet (ell)!
go dda hi! ben fet (ella)!
2 nifer go dda força, no
menyspreable
Mae nifer go dda o forloi yn y bae yr
adeg hyn o’r flwyddyn
Hi ha força foques a la badia en aquest època de l’any
corff sydd yn gwario ffortiwn go dda o
arian cyhoeddus bob blwyddyn
una organització que gasta una fortuna no menyspreable de diner públic cada any
god [
good ] substantiu masculí
1 (obsolet), adulter, fornicador; arrel de la paraula en gal·lès
modern godineb = adulteri
godineb [ go- dî
-neb] substantiu masculí
1 adulteri
ETIMOLOGIA: (god (obsolet) =
adulter, fornicador) + (sufix -ineb)
godinebu [ go- dî
-neb] verb
1
adulterar
Seithfed gorchymyn y Gyfraith Iddewig oedd Na odineba
El setè manament de la llei jueva era No
adulteris
ETIMOLOGIA: (godineb = adulteri) + (-u sufix per formar verbs)
godinebwr
[ go-di- ne-bur] substantiu
masculí
PLURAL godinebwyr
[ go-di- neb-wir]
1 adulter
Malachi 3:5 A mi a nesâf atoch chwi i
farn; a byddaf dyst cyflym yn erbyn yr hudolion, ac yn erbyn y godinebwyr, ac
yn erbyn yr anudonwyr, ac yn erbyn camatalwyr cyflog y cyflogedig
Malaquias 3:5 .....
ETIMOLOGIA: (godineb-, stem of the
verb godinebu = commit adultery) + (-wr
suffix = man)
godinebwraig
[ go-di- neb-wraig, -reg] substantiu
femení
PLURAL godinebwragedd
[ go-di-neb-wrâ-gedh ]
1 adultera
ETIMOLOGIA: (godineb-, stem of the
verb godinebu = commit adultery) + (-wraig suffix = woman)
godir [ gô -dir]
substantiu masculí
PLURAL godiroedd
[ go- dî -rodh]
1 (topònims) terra baixa (cf gorthir
= terra alta)
2 (Gal·les del Sud-oest) terra entra una tanca d’arços i el cantó
d’un precipi
3 Gwydir nom d'una casa
pairal ("plas") de la parròquia de Llanrhychwyn, Gwynedd (a prop de
Llan-rwst a la vall del riu Conwy) . (La llista de topònims de la Universitat
de Gal·les recomena la forma històrica Gwedir,
però s'utilitza mot poc. Als mapes anglesos es veu sovint la grafia errònia
"Gwydyr")
Gwydir < Gwedir < *Gwadir <
*Gwodir
El canvi gwo- a gwa es torba en altres paraules en gal·Lès (gwahardd = prohibir, gwahodd
= invitar); com que hi havia una i a
la síl·laba següent a es feia e, un esdeveniment normal en gal·lès;
en un manuscrit de l'any 1640 es veu que el nom en aquella època era Gwedir; el canvi posterior e > y es poc usual
ETIMOLOGIA: gal.lès godir < *gwodir (gwo- prefix = sota) + mutació
suau + (tir = terra) < britànic
< cèltic
De la mateixa arrel cèltica : irlandès foithear
(= sot boscós, pendent cap a un precipici )
godro [GO dro] (verb)
1 1 munyir
2 masturbar, masturbar-se
godrwm [ go-drum ] substantiu masculí
PLURAL godrymion [ go-drøm-yon]
1 no tan pesat
paffiwr pwysau godrwm boxejador
lleuger de pes pesat
ETIMOLOGIA: (go = sota) + mutació
suau + (trwm = pesat)
godywynnol [go dø WØ nol] (adjectiu)
1 lluent
goedwig
[ goid -wig]
1 foma amb mutació suau de coedwig
= bosc
Y Goedwig “el bosc”, nom d’un carrer
de Rhiwbina (comarca de Caer-dydd)
Heol y Goedwig “carrer del bosc”,
nom d’un carrer de Porth-cawl (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
Y Goetre [
goi-tre] substantiu femení
1 (SS5993) localitat d'Abertawe
2 granja de Castell-nedd, a l’est de Llansawel. En mapes anglesos
s’escriu “Goytre”
3 (SO3205) poble aprop de Brynbuga (comarca de Mynwy), 6km al
nord-est de Pont-y-pw^l
4 (SS7889) poblet al nord-est de Tai-bach (comarca de Castell-nedd
ac Aberafan). En mapes anglesos s’escriu “Goytre”. Aquí hi ha tres carrers amb
noms anglesos amb “Goytre” com a element – Goytre Crescent, Goytre Road, Goetre
Close, que en anglès serien Cilgant y
Goetre, Heol y Goetre, Clos y Goetre
5 Al districte d’Y Gurnos de Merthyrtudful hi ha (en mapes
anglesoso)
ETIMOLOGIA: Y Goetre < Y Goetref
(y definite article) + soft mutation
+ (coetref trêv (granja) en un bosc)
NOTA: La pronunciació al sud-est és Goetra [goi-tra] – en aquesta regió una ‘e’ de la síl·laba final és sempre
‘a’
gof [ goov
] substantiu masculí
PLURAL gofaint,
gofiaid [ go -vent, gov-yed]
1 ferrer
efail y gof ferreria, forja
gof arian argenter
gof aur / eurof orfebre
gof gwyn llauner
tân gof foc del ferrer
2 Topònims (al nord, amb la forma go, sens la f final):
..1/ Cae-go (“(el) camp (de)l
ferrer”) districte a l’oest de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam)
..2/ Coed-y-go localitat de
Croesoswallt (Oswestry), Swydd Amwythig (Shropshire), Anglaterra "coed y
gof" ("(el) bosc (de)l ferrer")
(coed = bosc) + (y = el) + (gof = ferrer). Als mapes anglesos amb la grafia parcialment
anglicitzada Coed-y-Goe
..3/ Coed-y-gof – nom d’una escola
primària de llengua gal.lesa a la part occidental de Caer-dydd. Significat:
Igual que (2)
..4/ Ffos-y-go (“(la) fossa (de)l
ferrer”) SJ 3054 poble 5km al nord-oest o Wrecsam i 1km al nord-oest de
Gwersyllt
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *gob-an
< cèltic *gob-
de la mateixa arrel britànica: còrnic gov
(= ferrer) i el cognom An Gov
(anglès: Angove); bretó gov (=
ferrer)
De la mateixa arrel hibèrnica : irlandès gabha
(= ferrer), escocès gobhainn (=
ferrer) i el cognmo Mac a’ Ghobhainn
= fill del ferrer (anglès: ‘MacGowan, Smith’)
NOTA: La [v] final normalment es perd al nord en paraules d’una sola síl·laba.
Per tant gof > go.
gofal, gofalon [GO val, go VA lon]
substantiu masculí
1
càrrega
2 cura, compte
3 (Gal·les del Sud) bod dan ei
gofal / bod yn ei gofal estar prenyada
gofalu [go VA li] (verb)
1 1 cuidar
2 anar amb compte
gofalus [go VA lis] (adjectiu)
1 curós, mirat, atent
gofalwr, gofalwyr [go VA lur, go VAL
wir] substantiu masculí
1 custodi
gofer
[go -ver] substantiu masculí
PLURAL goferoedd
[go- ve -rodh]
1 rierol, rieró
Gofer y Marchog (“(el) rierol (de)l
cavaller”) topònim perdut al costat de Pont Lleucu, Y Rhath, Caer-dydd
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911), diu “A piece of land near Pont-Lleici, in the parish of
Roath and manor of Roath-Keynsham (1702)” (Un tros de terra aprop de Pont
Lleucu, a la parròquia de Y Rhath i la casal de Roath-Keynsham (1702)”
2 sobreeixidor d'una font
3 (Gal·les del Sud) gofer y
domen líquid d’un femer
4 (Gal·les del Sud-oest) fossa de la vora de la carretera
5 (Gal·les del Sud-oest) goferydd
= terra pantosa
ETIMOLOGIA: gal.lès gofer < *gwofer < britànic *wo-ber- < cèltic *wo-ber-
< indoeuropeu *upo-bher- (= riu
subterrani)
De la mateixa arrel britànica: còrnic gover
(= rierol), bretó gouer (= rierol)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès fobhar
(= font)
NOTA:
L’indoeuropeu bher es troba en
..1/ gal·lès
aber = confluència, estuari / adfer = restuarar / arfer = practicar / cymer = confluència / diabred = denegar / diferu = gotejar. Vegeu ber-
..2/ l'anglès to bear = portar,
..3/ grec pherein = to portar
Vegeu ber-
goferu [go- vê-ri] verb
1 (líquid) sortir a poc a poc
ETIMOLOGIA: (gofer = rierol) + (-u sufix per formar verbs)
gofyn [GO vin] (verb)
1
demanar
2 (animal femella que cerca un mascle per impregnar-la)
gofyn baedd (truja) estar en zel
(“buscar verro”)
gofyn march (euga) estar en zel
(“buscar semental”)
gofyn stalwyn (euga) estar en zel
(“buscar semental”)
gofyn tarw (vaca) estar en zel
(“buscar brau”)
Gòg, Gògs [GOG, GOGS] substantiu
masculí
1 malnom dels nordencs (de Gogledd =
Nord)
gogledd [GO gledh] substantiu
masculí
1 nord
Gogledd Catalonia [GO gledh ka ta
LON ya] substantiu femení
1 Catalunya Nord
goglyd
[ gog -lid] substantiu
masculí
1 confiança
Diarhebion 11:28 Y neb a roddo ei oglyd
ar ei gyfoeth, a syrth: ond y cyfiawn a flodeuant megis cangen.
Proverrbs 11:28 .....
ETIMOLOGIA: del verbnom obsolet goglyd =
anar amb compte; cuidar, protegir
gogynfardd [ go-gøn-vardh ] substantiu masculí
PLURAL: gogynfeirdd
[ go-gøn-veirdh]
1 poeta gal.lès dels segles XII al XIV
ETIMOLOGIA: “poeta bastant inicial” (és a dir, de l’epòca després dels primers
poetes) ( go- prefix, = bastant ) + mutació
suau + ( cynfardd = primer poeta)
gohebiaeth, gohebiaethau [go HEB
yeth, go heb YEI the] substantiu femení
1 correspondència
gohebu [go HE bi] (verb)
1 correspondre
gohebydd, gohebwyr [go HE bidh, go
HEB wir] substantiu masculí
1 corresponsal
gohirio [go HIR yo] (verb)
1 postposar
go iawn [goo YAUN] (adjectiu)
1 genuí, autèntic, de debò
y byd go iawn el món real
tebyg i fywyd go iawn realista, que
sembla viu (“semblant a vida de debò”)
2 (menjar) no manipulat, no industrial, senzill
cwrw go iawn cervesa autèntica
(fet d’ingredients senzills segons procediments tradicionals)
cwlffyn o gaws go iawn un tros de formatge autèntic
gôl, gôls / golau [GOOL, GOOLS / GO
le] substantiu femení
1 gol
1 golau [GO le] (adjectiu)
1 clar
2 golau, goleuadau [GO le, go lei A
de] substantiu masculí
1
llum
2 far
gostwng y goleuadau abaixar els llums, posar els llums d’encreuament
golau leuad [go le LEI ad]
(adjectiu)
1 de lluna; un nos olau leuad = una nit de lluna
golau lleuad [go le LHEI ad]
substantiu masculí
1 llum de la lluna
golau traffig, goleuadau traffig [go
le TRA fig, go lei A de TRA fig] substantiu masculí
1 semàfor
golchi [GOL khi] (verb)
1 rentar
goleu
[gô -le] adjectiu
1 Una grafia més antiga de golau
(= clar, amb claror del sol) (la forma amb au
es veu a la versió de l’any 1620 de la Bíbla en lengua gal·lesa, com amb tottes
les paraules que tenien antigament eu
final). La formal goleu es troba en
topònims de mapes en llengua anglesa i documents oficials en llengua anglesa,
etc encara que textos en llengua gal·lesa en general fan servir la forma
moderna.
..1/ A Bedwas (comarca de Caerffili) el nom de carrer Bryngolau és oficialment “Bryn Goleu”,
..2/ A Pen-y-sarn (comarca d’ Ynys Môn) el nom de carrer Bryngolau és oficialment “Bryn Goleu”,
..3/ A Pengam (comarca de Caerffili) hi ha un carrer Bryngoleu Street (que en
gal·Lès seria Heol Bryngolau).
goleuadau [go lei A de] (pl)
1 vegeu: golau
goleudy, goleudai [go LEI di, go LEI
dai] substantiu masculí
1 far
goleuni [go LEI ni] substantiu
masculí
1 llum
goleuo [go LEI o] (verb)
1 il·luminar
goleuol [ go-lei-ol]
1 il·luminant
ETIMOLOGIA: (goleu- arrel de goleuo = il·luminar) + (-ol sufix per formar adjectius)
golfan y mynydd, golfanod... [gol
van ø MØ nidh, gol VA nod...] substantiu masculí
1 pardal xarrec
golff [GOLF] substantiu masculí
1 golf
gollwng [GO lhung] (verb)
1
deixar caure
2 deixar anar
3 gollwng angor tirar
l’àncora
4
gollwng deigryn dros Gymru fer un riu (“vessar una llàgrima per a Gal.les”)
gollwng ymaith
[ go-lhung ø-maith ]
1 deixar anar
Exodus 5:1 Ac wedi hynny, Moses ac Aaron
a
aethant i mewn, ac a ddywedasant wrth Pharo, Fel hyn y dywedodd ARGLWYDD DDUW
Israel; Gollwng ymaith fy mhobl, fel y cadwont w^yl i mi yn yr anialwch.
Èxode 5:1 .....
ETIMOLOGIA: (gollwng = lliurar) + (ymaith = des d’aquí)
golosg [
gô-losk ] substantiu masculí
PLURAL: golosgion
[ go-losk-yon]
1 carbó vegetal
2 (literari) coc = combustible sòlid de carbó amb la sostracció
d'elements volàtils; també glo golosg = coc
ffwrn olosg forn de coc, lloc on es
fa coc
3 ( comarca de Ceredigion) soques cremades d'argelaga
4 golosg byw ??carbó
activat
5 (adjectiu) carbonitzat
ETIMOLOGIA: golosg < gwolosg (gwo- = sota) + mutació suau + (llosg = cremat)
cf còrnic goleski = socarrimar;
irlandès foloisc = socarrimar
golosged
NOTA: formes regionals de golosged
..1/ losged - amb pèrdua del primer
síl.lab -
..2/ ( comarca de Penfro) glosged
< g'losged < golosged - amb pèrdua de la vocal del
al primera síl.laba
golosgedyn
[go-los-kê-din ] substantiu
masculí
PLURAL: golosged [ go-lo-sked]
1 soca cremada d'argelaga (es treia l'argelaga a la primavera
cremant-la, i els pobres d'un veinat recollien les soques com a llneya);
golosged = argelada cremada, socques cremades d'argelada
2 Losged nom de terra
comunal de Cwmcamlais, districte de Brycheiniog (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: (golosg = carbó vegetal)
+ (-ed, sufix per formar
substantius)
NOTA: formes regionals de golosged
..1/ losged - amb pèrdua del primer
síl.laba -
..2/ ( comarca de Penfro) glosged <
g'losged < golosged - amb pèrdua de la vocal del al primera síl.laba
golosgi [ go-lo-ski] verb
1 socarrimar, cremar, carbonitzar
ETIMOLOGIA: (go- / gwo- sufix =
sota) + mutació suau + (llosgi =
cremar)
golosgwr [ go-losk-ur ] substantiu masculí
PLURAL: golosgwyr
[ go-losk-wir]
1 persona que produeix carbó vegetal
ETIMOLOGIA: (golosg-, arrel de golosgi = fer carbó vegetal) + (-wr, sufix = 'home')
golosgyn [ go-lo-skin] substantiu masculí
1 tros de carbó vegetal
ETIMOLOGIA: (golosg = carbó vegetal)
+ (-yn, sufix diminutiu)
1 golwg [GO
lug] substantiu femení
1
aparença
2 vista (= panorama. allò que s'hi veu)
- bod o'r golwg [bood or GO lug]
(frase)
1 no ser a la vista (en aquesta frase
feta 'golwg' és masculí)
- bod yn y golwg [bood øn ø GO lug]
(frase)
1 ser a la vista (en aquesta frase feta
'golwg' és masculí)
- mae golwg dda arno [mai GO lug
DHAA ar no] (frase)
1 té bon aspecte
3 dod i’r golwg aparèixer
Daeth y cyfrinach i’r golwg es va
revelar el secret
4 (temps) Mae golwg glaw arni sembla que vol ploure (“hi ha aspecte
(de) pluja sobre ella”)
5 Does gen i fawr o olwg arno
No l’aprecio gaire (“No tinc gaire vista sobre ell”)
6 rhyfedd yr olwg que té
aspecte estrany
7 cael golwg ar mirar
mynd i gael golwg ar y dre anar a
mirar la ciutat
2 golwg, golygon [GO lug, go LØ gon]
substantiu masculí
1 1 vista (= facultat de veure)
golygfa, golygféydd [go LØG va, go
løg VEIDH] substantiu femení
1 vista (= panorama)
golygu [go lø gi] (verb)
1 editar
golygydd, golygyddion [go LØ gidh,
go lø GØDH yon] substantiu masculí
1 editor
gonest [GO nest] (adjectiu)
1 honest
gorau [GO re] (adjectiu)
1 el millor
substantiu:
2 y gorau o’i fath el millor de
la seva classe / del seu tipus
3 yr ail orau el segon
millor
bodloni ar yr ail orau acceptar el
segon millor
gorau i gyd po gynta' [go re i GIID
po GØN ta] (frase)
1 com més aviat millor
gorboblogaeth [gor bo BLO geth]
substantiu femení
1 superpoblació
gorboethi [gor BOI thi] (verb)
1 escalfar massa
gorchest, gorchestion [GOR khest, gor
KHEST yon] substantiu femení
1 proesa
gorchfygu [gorkh VØ gi] (verb)
1 derrotar, vèncer
gorchuddio [gor KHIDH yo] (verb)
1 cobrir
gorchwyl, gorchwylion [GOR khuil,
gor KHUIL yon] substantiu masculí
1 tasca
1 gorchymyn [gor KHØ min] (verb)
1 ordenar
2 gorchymyn, gorchmynion [gor KHØ
min, gorkh MØN yon] substantiu masculí
1 ordre, comandament
gorddiog [gor-dhî-og] adjectiu
1 peresós, gandul
ETIMOLOGIA: (gor-, prefix = sobre) +
mutació suau + (diog = peresós,
gandul)
Gorddwr [GOR dhur] substantiu femení
1 divisió ("cwmwd" = veinat)
del "cantref" (= centenar) de Caereinion
gore! = o'r gorau [GO re] (frase)
1 bé! d'acord!
goresgyn [gor E skin] (verb)
1
1 superar
goresgyn anhawster superar una
dificultat
goresgyn y broblem overcome a
problem
goreugwyr [ go- rei
-gwir] plural
1 y goreugwyr els millors, la millor gent
Mae’r English causes yn fwy
parchus yn ein trefydd na'r hen eglwysi syml, gwerinol, Cymreig. Mae llawer o
oreugwyr y Pulpud Anghydffurfiol wedi croesi Clawdd Offa, neu wedi mynd at y Saeson
neu'r Sais-Gymry yng Nghymru.
(Yn Eisieu - Safon Gymreig. W. Llewelyn Williams. Geninen 1906)
Les esglésies de llengua anglesa [NOTA: esglésies establertes per
gal·lesoparlants ostensiblament per atreure immigrants anglesos a les entitats
religioeses gal·leses] són més respectables a les nostres ciutats que les
velles esglésies senzilles i poplars. Molts dels homes destacats dels púlpits
gal·lesos han anat més enllà de la Fossa d’Offa [NOTA: han creuat la forntera
amb Anglaterra], o han anat als anglesos o els gal·lesos anglesos a Gal·les.
ETIMOLOGIA: (goreu forma
de la síl·laba penúltima de gorau =
millor) + (gwyr = persones, homes).
Normalment hi ha mutació suau després d’un adjectiu davant un substantiu, però
si es tracta d’un adjectiu superlatiu la mutació no es produeix
gorffen [GOR fen] (verb)
1 terminar, acabar
Gorffennaf (Gorffenna') [øm mis gor
FE na] substantiu masculí
1 juliol
- ym mis Gorffenna' [øm mis gor FE
na] (adv)
1 juliol
gorffennol [gor FE nol] substantiu
masculí
1 passat
gorffod [GOR fod] (verb)
1 obligar
gorffwys [GOR fuis] (verb)
1 1 descansar
2 substantiu masculí
1 descans
gorfodi [gor VO di] (verb)
1 obligar
goriwaered
[ go-ri-wei-red ] substantiu
masculí
1 baixant
2 massa pla, ple a vessar, ple de gom a gom
3 mynd ar oriwaered anar costa avall
ETIMOLOGIA: goriwaered < gorwaered (gor- = prefix intensiu ) + mutació suau
+ (gwaered = vessant); la “i”
intrusiva és deguda a la influència de gorifyny
(= ascent)
NOTA: també goriwared amb canvi del
diftong [ei] > la vocal [a]. (Cf gwaered
/ gwared = vessant)
gorlif
[ gor -liv] substantiu
masculí
PLURAL gorlifoedd
[ gor- lî-vodh]
1 excés de líquid
2 líquid vessat
sianel orlif sobreeixidor (canal)
peipen orlif sobreeixidor (tuberia)
3 vessament
mae gorlif olew wedi effeithio wyth
milltir o arfordir ar hyd traethau gogledd Cymru
Un vessament de petrili ha afectat vuit milles de costa per les platges del
Nord de Gal.les
4 inundació; gorlif sydyn inundació,
rierada (després d'una tempestat) ("inundació sobtada")
ETIMOLOGIA: (gor prefix = excés) +
mutació suau + (llif = flux)
gorliwgar
[ gor-liu-gar] adj
1 (color) cridaner, llampant
ETIMOLOGIA: (gor-, prefix = sobre,
massa ) + mutació suau + (lliwgar =
ple de color )
gorllewin [gor LHEU in] substantiu
masculí
1 oest
gormod, gormodion [GOR mod, gor MOD
yon] substantiu masculí
1 excès (Sud: gormodd, [GOR modh])
gornest, gornestau [GOR nest, gor NE
ste] substantiu femení
1 1 lluita (lluita lliure)
2 concurs
gorof
[gô -rov] substantiu femení
1 Forma amb mutació suau (g > ZERO) de corof = pom, puny; precipici boscós al costat d’un riu
Y Gorof lloc d’Ystradgynlais (i els
noms de carrer Heol y Gorof
‘carretera de Y Gorof’, Bryngorof =
bryn y gorof, turó del precipici)
Aquí hi ha mutació suau de la consonant inicial d’un substantiu femení després
de l’article definit
goror, gororau [GO ror, go RO re]
(mf) frontera, límit
gorsaf, gorsafoedd [GOR sav, gor SA
vodh] substantiu femení
1 estació
- gorsaf ámbiwlans [gor sav AM biu
lans] substantiu femení
1 centre d'ambulàncies
gorsaf betrol
SUBSTANTIU FEMENÍ
[gor sav be trol]
PLURAL: gorsafoedd petrol [gor sa
vodh pe trol]
1 gasolinera
ETIMOLOGIA: calçat de l'anglès 'petrol station'; gorsaf = estació + petrol
= benzina
- gorsaf dân, gorsafoedd tân [gor
sav DAAN, gor SA vodh TAAN] substantiu femení
1 parc de bombers
- gorsaf drên, gorsafoedd trên [gor
sav DREEN, gor SA vodh TREEN] substantiu femení
1 estació de ferrocarril
- gorsaf fysiau, gorsaf y bysiau (gorsaf
y bysiau) [GOR sav VØS ye, gor SA vodh BØS ye (GOR sav ø BØS ye)] substantiu
femení
1 estació d'autocars (l'estació
d'autocars)
- gorsaf y frigâd dân [GOR sav ø vri
gaad DAAN] substantiu femení
1 parc dels bombers
gorsaf heddlu
SUBSTANTIU FEMENÍ
[gor sav hedh li]
PLURAL: gorsafoedd heddlu [gor sa
vodh hedh li]
1 comissaria·······yng ngorsaf yr heddlu
·······a comissaria ('en estació (de) la policia')
ETIMOLOGIA: calçat de l'anglès 'police station'; gorsaf = estació + heddlu =
policia
gorsedd, gorseddau [GHOR sedh, gor
SE dhe] substantiu femení
1 1 tro
2 (obsolet) (topònims) túmul 3 = Yr
Orsedd = Gorsedd y Beirdd
Gorsedd y Beirdd [GOR sedh ø BEIRDH]
substantiu femení
1 1 ordre místic inventat a principis del
segle 1800, suposadament la continuació d'un ordre druida)
2 (avui en dia) assemblea de persones
condecorades per la seva contribució a la llengua i cultura gal·leses i la
nació gal·lesa
Gorsedd y
Cwmwl [ gor –sedh ø ku-mul]
1 muntanya al sud del poble de Trevelin a les Andes d’Argentina
2 títol d’una pintura de la muntanya pel pintor gal·lès Syr Kyffin
Williams
ETIMOLOGIA: “(el) tron (de)l núvol” (gorsedd
= tro) + (y el, article definit) + (cwmwl = núvol)
gorthrymder
[gorth-røm -der] adjectiu
1 opressió
2 calamitat, tribulació
Diarhebion 27:10 Nac ymado â'th
gydymaith dy hun, a chydymaith dy dad; ac na ddos i dy dy frawd yn amser dy
orthrymder; canys gwell yw cymydog yn agos na brawd ymhell
Proverbis 27:10 .....
ETIMOLOGIA: (gorthrym- < gorthrwm
= opressió) + (-der, sufix per
formar substantius)
goruch-
[go –rikh] prefix
1 sobre-, super-; ??fins a un punt més gran
Aquest prefix no és productiu, i de fet l’única paraula corrent amb aquest
element és goruchwylio (= to
supervisar). Altres paraules amb aquest prefix són obsoletes:
..1/ goruchfddylanwad = predominànça
(dylanwad = influència)
..2/ goruchfalchder = arrogància
(balcher = orgull)
..3/ goruchfawredd = supremacy
..3/ goruchfawredd = supremacia
(mawredd = grandesa)
..4/ goruchfraint = prerogatiu
(braint = privilegi)
..5/ goruchgynyddu = promoure
(cynyddu = augmentar)
..6/ goruchlwyddo = sobrecarregar
(llwyddo = carregar)
(7) goruchwynebu = xapar
(wynebu = revestir)
goruchaf
1 suprem
2 (substantiu masculí) Y
Goruchaf = l'Èsser Suprem
Daniel 4:24 Dyma
y dehongliad, O frenin, a dyma ordinhad y Goruchaf, yr hwn sydd yn dyfod ar fy
arglwydd frenin.
Daniel 4:24 .....
gosteg
ETIMOLOGIA: gal.lès gosteg < *gwosteg < britànic < cèltic *wo-eks-tek,
< *tak = callar; cf tagu (= estrangular), llatí taceo = callar
goruchwyliwr, goruchwylwyr [go ri
KHUIL yur, go ri KHUIL wir] substantiu masculí
1 superintendent, vigilant
gorwel, gorwelion [GOR wel, gor WEL
yon] substantiu masculí
1 horitzó
smotyn ar y gorwel pic / punt a l’horitzó
gorwedd [GOR wedh] (verb)
1
estirar-se
2 gorwedd wrth angor
estar a l’àncora
3 syrthio ar eich gorwedd
caure d’esquena
gorweithio [gor WEITH yo] (verb)
1 treballar massa
gorwych [GOR wikh] (adjectiu)
1 (color) cridaner, llampant
gorymdaith, gorymdeithiau [go RØM
daith, go røm DEITH ye] substantiu femení
1 desfilada, processó
gorynys
[go- rø -nis] substantiu femení
PLURAL gorynysoedd
[ go-rø- nø -sodh]
1 península
ETIMOLOGIA: (gor- = prefix
intensificador) + mutació suau + (ynys
= illa)
goryrru
[ gor- ø -ri]
(verb sense objecte)
1 córrer massa
ETIMOLOGIA: (gor- = prefix
intensificador) + mutació suau + (gyrru
= conduir)
'gosa
[go -sa]
1 = agosaf més a prop,
forma superlativa de agos a prop.
Col.loquialment, una [v] final en una paraula polisíl.laba es perd; i en moltes
paraules la primera síl.laba quan és pretónica també es perd
ffordd ‘gosa improvisat (“(la)
carretera més a prop”)
pryd ffordd ‘gosa un àpat improvisat
gosber, gosberau [GOS per, go SPE
re] substantiu femení
1 la pregària litúrgia del vespre
gosod [GO sod] (verb)
1 posar
1 instal·lar
·······Gosodwch larwm mwg yn eich ty
·······Instal·leu un detector de fum
2 gosod y bwrdd [go sod ø BURDD] (verb)
1 parar la taula
3 gosod y fwyall ar wraidd y drwg tallar un mal d’arrel (“posar el
destral a l’arrel del mal”)
ETIMOLOGIA: gal.lès GOSOD < *GWOSOD (prefix GWO- = sota + element SOD) <
britànic < cèltic *WO-STUTÂ < *STÂ = estar dret; llatí STÔ, STÂRE; anglès
TO STAND, alemany STAND [shtant]
gosteg [ go -steg] substantiu femení
PLURAL gostegion
[ go-steg-yon ]
1 silenci
gosteg yn y llys! Silenci al jutjat!
??
2 gostegion priodas =
publicació a l’Església dels noms d’una parella que vol casar-se perquè els
opositors si n’hi ha poguin expressar la seva desconformitat
cyhoeddi’r gostegion tirar les
amonestacions
ma'r 'stegon mâs ys llawer dydd fa
molt que han publicat les amonestacions
3 calma
y gosteg cyn y storm la clama abans
d’una tempesta
ETIMOLOGIA: gal.lès gosteg < *gwosteg
< britànic < cèltic *wo-eks-tek,
< *tak = callar; cf tagu,
llatí taceo = callar
NOTA: També masculí
gostegion > gostegon al Sud (amb
la pèrdua normal de la semivocal “i” al començament de la síl·laba final) .
Forma col.loquial: També amb la pèrdua de la primera síl·labab gostegion > 'stegion, 'stegon
gostwng [
go -stung]
1 (verb amb objecte) baixar
gostwng eich pen baixar el cap
gostyngedig [go stø NGE dig]
(adjectiu)
1 húmil
gostyngedigrwydd [go stø NGEIDH
ruidh] substantiu masculí
1 humilitat
Y Goufron
[ ø goi -vron] substantiu
femení
1 granja al nord del poble de Llanfihangel Brynpabuan, comarca de
Powys (a mapes anglesos com a “Goyfron”)
ETIMOLOGIA: Forma sudenca de Y Geufron
(la vessant enfonsada)
(y = article definit) + mutació suau
+ (ceufron = vessant enfonsada)
gown, gownau / gynau [GOUN, GOU ne /
GØ ne] substantiu masculí
1 bata
gowrd
[ gourd ] substantiu masculí
PLURAL gowrdiau
[ gourd-ye]
1 carabassera - planta, sobretot Lagenaria Siceraria, la closca
eixiguda de la qual es fa servir com a ampolla
2 carabassa , fruit de la carabassera
3 carabassa, ampolla feta de la fruit de la carabassera
ETIMOLOGIA: anglès gourd <
francès < llatí cucurbita (=
carabassa); francès modern la gourde
gr-
[-]
1 en una síl·laba inicial, de G + vocal + R
garanod (= grues) > granod
Grawys (=Lent, Lententide),
antigament Garawys
..1 gradd, graddau [GRAADH, GRA dhe]
substantiu femení
1 1 grau
2 llicenciatura
..2 gradd
[ graadh ] adjectiu
1 “llicenciat”, arrel del verb graddio
= llicenciar-se, fet servir com a participi del passat
merch radd llicenciada (“dona
llicenciada”), plural merched gradd
gw^r gradd llicenciat (“home
llicenciat”), plural gwyr gradd
2 o’r radd flaenaf
capdavanter
graddfa,
graddféydd [GRADH va, gradh VEIDH]
substantiu femení
1
escala
2 ar raddfa fechan a
petita escala, en miniatura
graddio [GRADH yo] (verb)
1 graduar-se, llicenciar-se
graddnod [gradh-nod] substantiu masculí
PLURAL graddnodau
[gradh-nô-de]
1 graduació?? = marc per mesurar el nivell en un termòmetre,
ampolla, etc
ETIMOLOGIA: (gradd = grau,
calibració) + (nod = marc)
graenus [GREI nis] (adjectiu)
1 de bon aspecte
Graig, y [ø GRAIG] substantiu femení
1 topònim - "la roca, el
precipi" ('craig' = roca)
Y Graig Arw [ø graig â-ru] substantiu femení
1 roca a l’oest d’Ynys-wen
(comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: y graig arw = la roca salvatge;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (garw
= aspre, difícil, salvatge)
Graig Berth-lwyd
[graig berth-luid] substantiu
femení
1 escrit “Graig Berthlwyd” alsegle 1800. Vegeu Craig Berth-lwyd (turó i districte de la comarca de Merthyrtudful,
al sud de Treharris) ST 0996
Y Graig Ddu [ø graig dhii] substantiu
femení
1 roca al sud de Glyncorrwg SS8799 (comarca de Castell-nedd ac
Aberafan)
2 (SH2327) roca d’Aberdaron
(comarca de Gwynedd)
3 (SH3544) roca de Pistyll (comarca de Gwynedd)
4 (SH7010) roca de Tal-y-llyn SH7109 (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y graig ddu = la roca negra;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (du =
negre)
NOTA: Vegeu també la forma sense l’article definit Craig Ddu
Y Graig-ddu [ø graig dhii] substantiu femení
1 nom de carrer de Maerdy
(comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-ddu.
Vegeu l’entrada anterior Graig Ddu
Y Graig Fach [ø graig vaakh] substantiu femení
1 roca damunt de Cwm-parc
(comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: y graig fach = la roca petita; (y = la) + mutació suau + (craig =
roca) + mutació suau + (bach = petit)
Y Graig-fach [ø graig vaakh] substantiu
femení
1 nom de carrer de Glyn-taf,
Pont-ty-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf)
NOTA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-fach.
Vegeu l’entrada anterior Graig Fach
Y Graig Fawr ø graig vaur] substantiu femení
1 (SN6106) muntanya (907
peus) al nord de Pontarddulais, damunt el riu Llwchwr
2 (SS7986) muntanya d’Aberafan (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
3 (SS9296) roca damunt de Cwm-parc (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: y graig fawr = la gran roca;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (mawr
= gran)
Y Graigfechan
[ø graig vê-khan] substantiu
femení
1 (SJ1454) localitat de la comarca de of Dinbych, 10km al sud-est de
Rhuthun
ETIMOLOGIA: y graig fechan = la roca petita; (y = la) + mutació suau + (craig
= roca) + mutació suau + (bechan,
forma femenina de bychan = petit)
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – graig fechan
> Graigfechan
Y Graig Goch [ø graig gookh] substantiu femení
1 (SH7008) roca de
Tal-y-llyn (comarca de Gwynedd)
1 lloc de Dyffryn Camwy (Patagonia)
ETIMOLOGIA: y graig goch = la roca vermella;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (coch
= vermell)
Y Graig-hir [ø graig hiir] substantiu
femení
1 nom de carrer de Radur
(Caer-dydd)
ETIMOLOGIA: y graig hir = la roca llarga;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + (hir = llarg)
NOTA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-hir.
Y Graig Las
[graig laas] substantiu femení
1 (SH6713) roca de Brithdir
(SH7618) (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y graig las = la roca verda;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (glas
= verd / blau)
Graig-las [graig laas] substantiu
femení
1 nom de carrer de
LlanfeinorSS9187 (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-las.
Vegeu l’entrada anterior Graig Las
Y Graig Lwyd [ø graig luid] substantiu
femení
1 (SM9932) roca de Llanychâr
(comarca de Penfro)
2 (SH7175) muntanya de Dwygyfylchi (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y graig lwyd = la roca grisa;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (llwyd = gris)
Y Graig-lwyd [ø graig luid] substantiu
femení
1 nom de carrer de Cwm-dâr
(SN9803) (comarca de Rhondda Cynon Taf)
2 nom de carrer de Radur (Caer-dydd)
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-lwyd.
Vegeu l’entrada anterior Graig Lwyd
Y Graig Wen [ø graig wen] substantiu
femení
1 (SH7339) muntanya de
Gwynedd (1824 peus) al sud-est de Llan Ffestiniog, entre aquest poble i Cwm
Prysor
ETIMOLOGIA: y graig wen = la roca blanca;
(y = la) + mutació suau + (craig = roca) + mutació suau + (gwen,
forma femenina de gwyn = blanc)
Y Graig-wen
[ø graig wen] substantiu femení
1 (1) nom de carrer de
Radur, Caer-dydd
..2/ nom de carrer de Maerdy (comarca de Rhondda Cynon Taf)
NOTA: Noms habiatius s’escriuen com a una sola paraula – Graig-wen.
Vegeu l’entrada anterior Graig Wen
gramadeg, gramadegau [gra MA deg,
gra ma DE ge] substantiu masculí
1 gramàtica
grât, gratiau [GRAAT, GRAT ye]
substantiu masculí
1 engraellat
gratiad, gratiadau [GRAT yad, grat
YA de] substantiu masculí
1 ratllada
gratio [GRAT yo] (verb)
1 (menjar) ratllar
grawn [GRAUN] (pl)
1 vegeu: gronyn
grawnfwyd, grwanfwydydd [GRAUN vuid,
graun VUI didh] substantiu masculí
1 cereals (preparat per mejar)
- grawnfwyd babanod [graun vuid ba
BA nod] substantiu masculí
1 cereals d'infant
- grawnfwyd brecwast [graun vuid
BREK wast] substantiu masculí
1 cereals d'esmorzar
grawnwinen, grawnwin [graun WI nen,
GRAUN win] substantiu femení
1 (literari) raïm. La forma singular és
infreqüent; vegeu "grepsen"
Grawys
[grau -is] substantiu masculí
1 Quadragésima = període de quaranta dies de dejuni després de
Dimecres de Cendra per comemmorar el dejuni de Jesucrist al desert (Mateu
càpitol 4)
cyn sicred â Mawrth yn y Grawys
és ben segur (“és tan segur com un dimarts a la Quadragésima “)
2 tymor y Grawys el
semestre de Quadragésima, un dels tres semestres d'una universtat, entre el
Nadal i la Setmana Santa
3 cadw'r Grawys observar
la Quadragésima
4 cacen Rawys, plural cacennau Grawys pastís de Quadragésima,
pastís de fruites menjat durant la Quadragésima o Setmana Santa
5 Pwll Grawys
("bassa de la Quadragésima") lloc de la ciutat de Dinbych (nom
anglès: "Lenten Pool")
ETIMOLOGIA: grawys < c'rawys < carawys < *caddrawys
< *caddrawys-f- < *caddrawês-f- < britànic cadragês'ma < cadragêsima < llatí quadragêsima
De la mateixa arrel britànica: bretó koraiz
(= quadragésima)
NOTA: també pot ser un substantiu femení
gre, greon /
greoedd [GREE, GRE on / GRE odh]
substantiu femení
1 ramat (de cavalls)
grech
[ greekh ] adj
1 Forma amb mutació suau (c > g) de crech, la forma femenina de crych = arrugat, arrissat, agitat
Y Ffrwd Grech torrent agitat
(hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un
substantiu femení)
greddf, greddfau [GREDHV, GREDH ve]
substantiu femení
1 instint
grenadwr, grenadwyr [gre NA dur, gre
NAD wir] substantiu masculí
1 granader = soldat qui porta granades
grepsen, grêps [GREP sen, GREEPS]
substantiu femení
1 (col·loquial) raïm; vegeu grawnwinen
griff [
griif ] substantiu masculí
PLURAL griffiaid
[ grif -yed]
1 griu, grif
2 Aquesta paraula es veu en els noms de pila Gruffudd (“griu-senyor”), Griffri
(“griu-rei”),
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí gry^phus < grec grups
< grupos = ganxut
De la mateixa arrel llatina: irlandès gríobh
(= guerrer feroç)
grîn, grinau [GRIIN, GRI ne]
substantiu femení
1 gespa
gris, grisiau [GRIIS, GRIS ye]
substantiu femení
1
esglaó
Grisiaucochion (“the) red
steps”) nom de carrer de Bangor (LL57 4YN)
rhediad o risiau escala
(“corregut d’esglaons”)
hyd o risiau escala (“llargada d’esglaons”)
rhes o risiau escala (“fila
d’esglaons”)
Groeg [GROIG] (f / adj) grec
(llengua)
Groegiaid [GROIG yed] (pl)
1 els grecs
Groes, Y [ø GROIS] substantiu femení
1 vegeu: croes
Y Groes
Gwta [krôis