Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants

http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_f_1191c.htm

........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg
Un diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

e - ewythr

Adolygiad diweddaraf - darrera actualització 2005-06-08

f
1 la pèrdua d’una f- inicial
Paraules amb pèrdua de la f- inicial que són estàndards:

(a) ab, ap < fab (mutació suau de mab = fill)
Siôn ab Elis Siôn fill (d’)Elis,
Morgan ap Llywelyn Morgan fill (de) Llywelyn, etc

(b) erch, ach, ych < ferch (mutació suau de merch = filla)
En patronímics antics:
Gwenllian ych Llywelyn, etc - Gwenllian filla (de) Llywelyn)

(c) ychydig (= una miqueta) < fychydig (mutació suau de bychydig)

(d) ed (al gal·lès del sud-est = fins (un lloc)) < fed < *bed
Paraules amb pèrdua de la f- inicial que no són estàndards:

(e) 'y < fy < *my = el meu, la meva, els meus, les meves
fy mrawd = el meu germà, però col·loquialment generalment 'y mrawd

2 Pèrdua de la -f- medial
Paraules amb la pèrdua de la -f- medial que ara és estàndard (la pèrdua va ocurrir en una primera època amb algunes de les paraules)

Monosíl·labes:
..a/ col (= falda) < cofl
..b/ codi (= aixecar) < *cy'odi < cyfodi
..c/ dw^r (= aigua) < dwfr – però es manté al plural dyfroedd (aigües)

Polisíl·labes
..a/ amod (condició) < amfod < (am prefix intensificador) + mutació suau + (bod = ser, estar)
..b/ bual (búfal) < bufal < llatí bûbal(us)
..c/ dilin pur, refinat
dilin < dilyn < dilyfn (di- = prefix intensificador) + mutació suau + (llyfn = llis)
Generalment en l’expressió aur dilin or refinat

..d/ Llannor < Llanfor < Llanfawr (llan fawr = gran església)

Paraules amb la pèrdua de la -f- medial que no és estàndard:

..a/ gwefus = llavi; gweus, una forma usada en alguns dialectes

..b/ ces (vaig rebre) < cefes < cefais
..c/ cas (Gal·les del Sud – ell / ella va rebre) < cafas

Exemples en anglès d’un fenòmen semblant:
..a/ ne'er-do-well (never do well, = perdulari);
..b/ head (= cap) (anglès antic "hêafod"),
..c/ hawk (= falcó) anglès antic "hafoc" – la "f" es pronuncia [v])

3 f medial intrusiva
..a/ lle (= lloc), lleydd (= llocs), ara llefydd, en ús col·loquialment. A la llengua estàndard hi ha una altra terminació del plural - lleoedd
..b/ llyu (= llepar), ara llyfu en gal·lès estàndard
..c/ lwans (= pensió), ara lwfans en gal·lès estàndard

4 De vegades, en certs dialectes, f [v] medial ha esdevingut w
..a/ clefri (ronya, sarna) > clewri (sud-oest de Gal·les)
..b/ gwefl (llavi d’un animal) > gwewl (sud-oest de Gal·les)
..c/ taflod (pallera) > tawlod (sud-est de Gal·les)
..d/ cyfarfod (reunió; reunir) > c'farfod > cwarfod (Gal·les del Nord)
..e/ ysgrifennu (escriure) > 'sg'fennu > sgwennu (Gal·les del Nord)
..f/ ysgyfarnog (llebre) > 'sg'farnog > sgwarnog (Gal·les del Nord)
..g/ gyferbyn (davant) > g'ferbyn > gwerbyn

5 De vegades, en certs dialectes, f [v] finalha esdevingut w
..a/ gwddf (coll) > gwddw (Gal·les del Nord)
cf brecwast (esmorzar) < probablament *brecfast [brékvast], de l’anglès breakvast, forma del sud-oest d’Anglaterra de breakfast

6 De vegades f [v] es fa ff [f]
..a/ cannwyll frwyn (espelme de joncs) > cannwyll ffrwyn en alguns dialectes

..b/ També, dialecticalment, fy (meu, meva, meus, meves) > ff
fy hunan (jo mateix) > f'unan > ff'unan
fy llaw (la meva mà) > ff'llaw
fy iechyd (la meva salut) > ff'iechyd

..c/ Bodfari (poble del nord-est) > Botffari

7 f [v] final perduda després de monosíl·labes:
Aquests canvis van ocurrir a una primera època de la llengua:
..a/ llaw (mà) < llawf – ocurreix a la forma derivada llofrudd (assassí), de llawf rudd (mà vermella). La consonant final s’ha retingut a l’equivalent irlandès lámh (mà) (on 'mh' representa el so [v])
..b/ rhaw (pala) < rhawf - occureix a la forma derivada rhofiad (palada). La consonant final s’ha retingut a l’equivalent irlandès rámh (rem) (on 'mh' representa el so[v])
..c/ tu (costat) < tuf. La consonant final s’ha retingut a l’equivalent irlandès taobh (costat) (on 'bh' representa el so [v]) -
..d/ du (negre) < duf La consonant final s’ha retingut a l’equivalent irlandès dubh (negre) (on 'bh' representa el so [v])

7 Una f final es perd després de moltes monosíl·labes en gal·lès nordenc, però és retinguda al sud

gal·lès estàndard,	gal·lès parlat del nord	gal·lès parlat del sud
cryf (fort),	cry'	cryf
haf (estiu),	ha'	haf
pryf (animal),	sa'	saf (sa' també és possible al sud)
saf (posa’t dret!),	pry'	pryf

Un exemple en anglès d’un fenòmen semblant és la forma col·loquial de "of", que es fa senzillament [ø]: és estàndard en "o' clock"

De vegades la -f final s’ha retingut fins i tot en el gal·lès parlat del nord.
Són paraules de l’època britànica (o britànic < llatí, o britànic < celta)
..a/ bref (belar d’ovella, mugir de vaca) (s’ha retingut la f en gal·lès estàndard, i la llengua parlada tant al nord com al sud)
..b/ dof (manso)
..c/ prif (principal)
..d/ rhwyf (rem)
..e/ Taf (nom de dos rius del sud de Gal·les)

Paraules que són incorporations posteriors en gal·lès:
(o) braf (esplèndid). de l’anglès {braav} “brave” – la pronunciació en anglès modern és {breiv}, amb la mateixa grafia “brave”.

8 Una f [v] a final es va perdre en polisíl·labes en gal·lès parlat al segle 14.
D’entrada hi havia una tendència d’ometre la -f final després de -i, i més tard després d’altres vocals.
Tot i que les formes amb la pèrdua d’aquesta f han estat usuals durant uns sis o set cents anys es manté la ‘f’ a la llengua estàndard

gal·lès estàndard,	gal·lès parlat
cyfaddef (confessar),	cyfadde'
cartref (llar),	cartre'
cyntaf (primer)	cynta'

Algunes paraules però es va fer estàndards sense la f final
..a/ Adda (Adam) < Addaf

..b/ Aberffraw [a-BER-frau] (poble de l’illa de Môn) < Aberffrawf
substantiu femení

..c/ cleddyf (espasa), que és el nom de dos rius Cleddy Wen ('espasa blanca') i Cleddy Ddu ('espasa negra') a Gal·les del sud-oest; i una variant cleddau, com al nom de la ciutat d’ Aberdaugleddau situated between the point on els dos rius Cleddy s’uneixen i el lloc on desemboquen al mar)

..d/ cyffurf (cy- = prefix) + (ffurf = forma) > cyffur (droga, medicina)

..e/ moli (lloar) < molif

Les paraules que han entrat la llengua parlada de la llengua literària retenen la f final
(i) gorsaf (estació), i no *gorsa

9 Exemples d’una f final que no és etymològica
..a/ hyf (insolent).
La forma històrica hy, però ha imitat les formes de l’adjectiu cryf que no és tan diferent quant al seu sentit
cryf / cry' (fort); cryfed (tan fort), cryfach (més fort), cryfaf (el més fort)
Per tant la forma literària moderna hyf, hyfed, hyfach, hyfaf

10 canvi de f > w
..a/ anglès peevish > gal·lès pifis > piwis (de mal humor) (paraula nordenca)
gorwedd (estirar-se) > gorfedd (en alguns dialectes)
..b/ També l’element faen (mutació suau de maen (pedra) a la paraula llechfaen (llosa per a coure) > llechfen (reducció usual d’un diftong ae en una síl·laba final a e) > llechwen, llechwan
El topònim Corwen era Corfen, apparentment corfaen = pedra petita

11 el canvi f > dd
formes estàndards amb dd
..a/ Caer-dyf > Caer-dydd (capital de Gal·les, “Cardiff” en anglès; aquesta forma anglesa vé d’una època abans del canvi [v] > [dh] en gal·lès; la [v] final en anglès va ser substituït per la seva contrapartida sense sonrització [f].

..b/ Godrefi Bach > Godreddi Bach topònim a l’illa de Môn; godref és 'caseta' (go prefix diminutiu + mutació suau tref = casa, granja)

12 Formes dialectals amb dd
..a/ Eifionnydd > Eiddionydd districte de Gwynedd
..b/ Llangwyryfon > Llangwrddon (poble de la comarca de Ceredigion)
substantiu femení
..c/ rhofiad > rhoddiad cop de rem
..d/ tyfu > tyddu crèixer

f
Origen
1 En paraules d’origen llatí d’una m original
elementum > elfen (= element)
firmâmenta > ffyrfafen > ffurfafen (= firmament)

2 En algunes paraules d’origen celta d’una m original
lam- > llawf (= hand).

A la llengua moderna sense al f: llaw, però retinguda en paraules compostes:
llofnod firma (“mà + marc”)
llofrudd assassí (“mà + vermella”)

3 En algunes paraules d’origen celta d’una b original
dub- > *duf > du (= negre)

f- [V]
1 mutació suau de la consonant b; "y bont" = el pont + "bach" = petit > y bont fach
2 mutació suau de la consonant m; "y bont" = el pont + "mawr" = gran > y bont fawr

fa [VA] (pronom)
1 ell (Gal·les del Sud-est)

-fa [VA] (sufix)
1 lloc ("pori" = pasturar; "porfa" = prat, 'lloc de pasturar')

fab [vab] -
1 sufix per crear pseudònims
Glynfab ‘fill de Glyn Rhondda’ (glyn = vall)
A la llista list de abonats del volum commemoratiu del poeta Twynog publicat al 1912 (Twynog - Cyfrol Goffa y diweddar T. Twynog Jeffreys, Rhymni) hi ha

..a/ Mr. Ben Jones, de la ciutat de Merthyrtudful (Merthyrfab) (“fill de Merthyr”)
..b/ Brynfab, de la ciutat de Pont-y-pridd (“fill (del) turó”)
..c/ Mr. James Williams, del poble de Fochriw (Pentwynfab) (“fill de Pentwyn – nom de poble”)
..d/ Mr. David Davies, de la ciutat d’Aberaman (Eurfab) (“fill d’or” – aur = or)
ETIMOLOGIA: forma amb mutació suau de mab (= fill)

fach
1 petit - forma amb mutació suau de bach

(topònims) amb sentit irònic
..1/ América-fach (“petita America”) (districte de Y Porth (comarca de Rhondda Cynon Taf) (aparentment anglicitzat com a ‘America Place’ alguna vegada – aquest és el nom als mapes moderns en llengua anglesa)

..2/ Llundain-fach (“petita Londres”)
.....(a) lloc deTal-sarn (comarca de Ceredigion)
.....(b) lloc de Caer-sws (comarca de Powys)

..3/ Llwydlo-fach (“petita Ludlow”)

..4/ Lloegr-fach (“Anglaterra petita”) (lloc d’Abermarlais SN6929, comarca de Caerfyrddin)

Fach-wen, y [vaakh WEN] substantiu femení
1 topònim ("el racó blanc") ("bach" = racó)

Fadog [vâ -dog] substantiu masculí
1 forma amb mutació suau (m > f) del nom d’home Madog (qv)
utilitzada coma a forma genitiva en certs topònims
Craig Fadog (“(la) roca (d’en) Madog”) 1,5 km al nord-oest de Fforddygyfraith (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
Heol Fadog (“(el) camí (d’en) Madog”) granja al nord-est del poble d’Y Pil (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
Pontfadog (“(el) pont (d’en) Madog”) poble 6km a l’oest de Y Waun, comarca de Wrecsam, Gal·les del nord-est

Y Faenor [VEI nor] substantiu femení
1 topònim

fain [vain] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (m > f) de main = prim

merch fain una noia prima (hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

Antigament hi havia mutació suau amb un adjectiu després del nom d’un home per formar epítets; hi ha exemples en gal·lès modern
Dic Fain (Ricart prim) (Exemple de la revista Llafar Gwlad, número 73, Haf (estiu) 2001 en un article de’n Bobi Owen sobre sobrenoms a la ciutat de Dinbych (‘Denbigh’ en anglès))

faint [VAINT] (interr)
1 quants, quantes; quant, quanta
2 Faint sydd ei angen arnoch? Quant necessites? (“(“és) quant que-és la-seva necessitat sobre vos”)
3 quant de temps (= faint o amser)
Am faint mwy bydd y ffilm yn para? Quant de temps serà abans que no s’acabi la pel.lícula?

(Gal·les del Nord) dweud faint sydd tan 'Dolig renyar algú ("dir quant de temps i ha fins Nadal")

faint bynnag [ vaint bø -nag]
1 sigui quin sigui la quantitat
Faint bynnag fo’i werth
Sigui quin sigui el seu valor
ETIMOLOGIA: faint bynnag < pa faint bynnag
(pa = quin) + mutació suau + (maint = mida, quantitat) + mutació suau + (pynnag = qualsevol)

faint gwell [vaint gwelh]
1 quin avantatge
Tawn i’n neud hynny, faint gwell fyddwn i wedyn? Si fes això, quin avantatge tindria després?
Faint gwell fyddwn ni o’i brynu? Quin avantatge tindrem comprant-lo?
ETIMOLOGIA: ((pa) faint = (quina) quantitat) + (gwell = millor)

Fair [vair] f
1 forma amb mutació suau de Mair = Maria; la Verge
..1/ Celynnen Fair (Ruscus aculeatus) galzeran (“(el) grèvol (de) Maria”)
..2/ Ffynnon Fair Font de la Verge, (“(la) font (de) Maria”)
..3/ Gwyl Fair (“(la) festa (de na) Maria”) (febrer 2)
..4/ Llanfair [lhan-ver] (“(l’) església (dedicada a) (la Verge) Maria”),
..5/ y Forwyn Fair = la Verge Maria
..6/ ysgallen Fair card burral (Silybium marianum) (“card (de la Verge) Maria”).

'falau (fale, fala) [VA le] (pl)
1 forma col·loquial d'"afalau" pomes; vegeu "afal"

fall
1 grymoedd y fall les potències de les tenebres
2 maldat, malesa; Satanàs, el Diable; persones malvades

Samuel-2 22:5 Canys gofidion angau a’m cylchynasant; afonydd y fall a’m dychrynasant i
Samuel-2 22:5 ...

falle [va lhe] adverbi
1 potser
NOTA: falle < efallai < efallai. En gal·les col·loquial, un diftong final "ai" es fa "e"; i col·loquialment en gal·lès una primera síl·laba pot caure, segons la paraula

Falmai [VAL mai] substantiu femení
1 nom de dona

Fam Ynys, y [VAM ø nis] substantiu femení
1 epitet de Môn ("l'illa mare") Vegeu: Môn

..1 fan, faniau [VAN, VAN ye] substantiu femení
1 furgoneta

·- fan ddosrannu, faniau dosrannu [van dos RA ni, VAN ye dos RA ni] substantiu femení
1 furgoneta de repartir

- fan halio [van HAL yo] substantiu femení
1 grua (de la policia local)

- fan heddlu [van HEDH li] substantiu femení
1 furgoneta de policia

..2 fan [VAN] substantiu femení
1 mutació suau de "ban" = cim

- Bannau Brycheiniog [ba ne brø KHEIN yog] substantiu femení
1 topònim ("cims (de la contrada de) Brycheiniog)

- Fan Bwlch Chwyth [van bulkh KHWIITH] substantiu femení
1 topònim ("cim del port (de muntanya) ventós")

- Fan Fawr, y [van VAUR] substantiu femení
1 topònim ("el gran cim")

- Fan Fraith, y [van VRAITH] substantiu femení
1 topònim ("el cim variegat")

- Fan Frynych [van VRØ nikh] substantiu femení
1 topònim

- Fan Gyhirych [van gø HI rikh] substantiu femení
1 topònim

- Fan Hir, y [van HIIR] substantiu femení
1 topònim ("el cim llarg")

- Fan Llia [van LHI a] substantiu femení
1 topònim

- Fan Nedd [van NEEDH] substantiu femení
1 topònim ("el cim (del riu) Nedd")

..3 fan [VAN] substantiu femení
1 mutació suau de "man" = lloc
2 yn y fan a’r fan en tal lloc, en un lloc indicat però no especificat
aem at bobl y farchnad a dweud wrthynt fod “John Jones, Ty^-gwyn,” neu ryw berson dychmygol arall, yn ymofyn ei weled yn y fan-ar-fan
Acercàvem la gent del mercat i els dèiem que John Jones, de Ty^-gwyn, o un altre personatge inventat, els demanava veure en tal lloc

..4 -fan [VAN] (sufix) lloc (canolfan = centre "lloc cèntric")

fan fara [van vâ-ra] substantiu femení
PLURAL faniau bara [cav-ys bâ-ra]
1 furgoneta de forner (per repartir pa o per vendre pa)
ETIMOLOGIA: (fan = furgoneta) + mutació suau + (bara = pa)

fandal
SUBSTANTIU MASCULÍ
[van dal]
PLURAL: fandaliaid [van dal yed]
1 vàndal
·······cafodd y ceilog alarch ei drin ar ôl i fandaliaid daflu poteli ato
·······el cigne mascle va rebre tractament després que uns vàndals li van tirar ampolles
ETIMOLOGIA: de l'anglès 'vandal' < llatí 'Vandalus' < germànic

fandaleiddio [van-dal-eidh-yo] verb
1 destruir, fer actes vandàlics
ETIMOLOGIA: imitació de l'anglès vandalise (fandal = vàndal) + (-eiddio, sufix per fer verbs que equival al sufix anglès -ise, -ize)

fan fudo [van vî-do] substantiu femení
PLURAL faniau mudo [cav-ys mî-do]
1 furgoneta de mudançes
ETIMOLOGIA: (fan = furgoneta) + mutació suau + (mudo = mudar)

fanhadlog [va- nhad -log] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (b > f) de l’adjectiu banhadlog = ple de ginestes
Gellifanadlog nom de lloc de Senghneydd (comarca de Caerffili)
y gelli fanhadlog ‘bosquet de ginestes’ (y = article definit) + mutació suau + (celli = bosquet) + mutació suau + (banhadlog = ple de ginestes)
Hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení
NOTA: Forma amb mutació suau (b > f) del substantiu femení banhadlog = ginestar, lloc on abunden les ginestes

fan hwyraf [van hui-ra] adverbi
1 com a més tard
Bydda i nôl am chwech fan hwyraf tornaré a les sis com a més tard
ETIMOLOGIA: (man = lloc) + (hwyraf = el més tard); mutació suau de la consonant inicial de la frase per indicar que és adverbial

fanila [va- i la-] substantiu masculí
1 vainilla = una orquídia del genus Vanilla, sobretot Vanilla fragrans; un extracte del fruit s'utilitza com a sabor
2 vainilla = el fruit d'aquesta planta
3 vainilla = l'extracte d'aquest fruit
4 coden fanila tavella de vainilla
5 ffäen fanila o ffeuen fanila ?gra de vainilla
6 hufen iâ fanila gelat de vainilla
7 rhin fanila essència de vainilla?
ETIMOLOGIA: anglès vanilla < llatí nou < castellà vainilla (= tavella petita)
< (vain- < vaina) + (-illa sufix diminuitu); < llatí vâgîna (= beina); cf gal.lès gwain (= beina) < llatí vâgîna

fan lleiaf [van lhei-a] adverbi
1 com a mínim
Bron nad oedd yr hyn a ddywedwyd yn gabledd; yr oedd fan leiaf yn gablu urddas y drefn Fethodistaidd
Allò que s'havia dit era gairebé blàsfemia; com a mínim feria la dignitat de l'ordre metodista
ETIMOLOGIA: (man = lloc) + (lleiaf = el més petit); mutació suau de la consonant inicial de la frase per indicar que és adverbial

fanw [VA nu] substantiu femení
1 femella

Fari lwyd [VA ri LUID] substantiu femení
1 vegeu: Mari Lwyd

farnais ewinedd [var-nes eu-î-nedh] substantiu masculí
1 esmalt per a les ungles

fasach chi? [VA sa khi] (verb)
1 serieu? / estarieu? (Nord-oest)

fasach chi ddim [VA sa khi DHIM] (verb)
1 no serieu / no estarieu (Nord-oest)

fasa fo? [VA sa vo] (verb)
1 seria? / estaria? (ell) (Nord-oest)

fasa fo ddim [VA sa vo DHIM] (verb)
1 no seria / estaria (ell) (Nord-oest)

fasa hi? [VA sa hi] (verb)
1 seria? / estaria? (ella) (Nord-oest)

fasa hi ddim [VA sa hi DHIM] (verb)
1 no seria / estaria (ella) (Nord-oest)

fasan nhw? [VA sa nu] (verb)
1 serien? / estarien? (Nord-oest)

fasan nhw ddim [VA sa nu DHIM] (verb)
1 no serien / no estarien (Nord-oest)

fasan ni? [VA sa ni] (verb)
1 seriem? / estariem? (Nord-oest)

fasan ni ddim [VA sa ni DHIM] (verb)
1 no seriem / no estariem (Nord-oest)

fasat ti? [VA sa ti] (verb)
1 series? / estaries? (Nord-oest)

fasat ti ddim [VA sa ti DHIM] (verb)
1 no series / no estaries (Nord-oest)

fasech chi ddim [VA se khi DHIM] (verb)
1 no serieu / no estarieu (ell) (gal·lès col·loquial unificat)

fase fe? [VA se ve] (verb)
1 seria? / estaria (ell) ? (gal·lès col·loquial unificat)

fase fe ddim [VA se ve DHIM] (verb)
1 no seria / no estaria (ell) (gal·lès col·loquial unificat)

fase fo? [VA se vo] (verb)
1 seria? / estaria? (Nord-est)

fase fo ddim [VA se vo DHIM] (verb)
1 no seria / no estaria (ell) (Nord-est)

fase hi? [VA se hi] (verb)
1 seria? / estaria? (ella) (gal·lès col·loquial unificat)

Fase hi ddim [VA se hi DHIM] (verb)
1 no seria / no estaria (ella) (gal·lès col·loquial unificat)

fasen nhw? [VA se nu] (verb)
1 serien? / estarien? (gal·lès col·loquial unificat)

fasen nhw ddim [VA se nu DHIM] (verb)
1 no serien / no estarien (ell) (gal·lès col·loquial unificat)

fasen ni? [VA se ni] (verb)
1 seriem? / estariem? (gal·lès col·loquial unificat)

fasen ni ddim [VA se ni DHIM] (verb)
1 no seriem / no estariem (ell) (gal·lès col·loquial unificat)

faset ti? [VA se ti] (verb)
1 series? / estaries? (gal·lès col·loquial unificat)

faset ti ddim [VA se ti DHIM] (verb)
1 no series / no estaries (ell) (gal·lès col·loquial unificat)

faswn i? [VA sun i] (verb)
1 seria? / estaria? (jo) (gal·lès col·loquial unificat)

faswn i ddim [VA sun i DHIM] (verb)
1 no seria / no estaria (jo) (gal·lès col·loquial unificat)

y fath beth [ø vaath beeth]
1 una cosa així
Mae’n anodd credu’r fath beth És difícil creure una cosa així
Duw a’n gwaredo rhag y fath beth Deu’ns en guard“Que Déu ens salvi d’una cosa així”
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (math = mena) + mutació suau + (peth = cosa)

Fatho [vâ -tho] substantiu masculí
1 forma amb mutació suau (m > f) del nom d’home Matho (qv) (= Mateu)
utilitzada coma a forma genitiva en certs topònims
Graig Fatho (“(la) roca (d’en) Mateu”) granja a l’est de Coedelái ST0185 (aprop de Tonyrefail, comarca de Rhondda Cynon Taf)

fawr [vaur] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (m > f) de mawr = gran
Y Bont Fawr el gran pont
Yr Allt Fawr el gran turó (nom de turó del districte de Meirionydd, comarca de Gwynedd);
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

Antigament hi havia mutació suau amb un adjectiu després del nom d’un home per formar epítets; hi ha exemples en gal·lès modern
Ifan Fawr (Joan gran) (Exemple de la revista Llafar Gwlad, número 73, Haf (estiu) 2001 en un article de’n Bobi Owen sobre sobrenoms a la ciutat de Dinbych (‘Denbigh’ en anglès))

2 gaire temps
Does ganddo fawr i fyw
No viurà gaire estona més

fawr neb [vaur neeb ] pronom
1 gairebé ningú
Ddaeth fawr neb no va venir gairebé ningú
Fu yno fawr neb ddoe ahir no hi va haver gairebé ningú
També: fawr o neb
ETIMOLOGIA: (fawr, mutació suau de mawr = gran) + (neb = algú, ningú)

fawr o [vaur oo]
1 (davant de substantiu singular) poc, no gaire
Chaiff e fawr o gyfle És improbable que tingui una oportunitat (“no tindrà molta oportunitat”)
Nid oedd fawr o awydd yn ei llais No hi havia gaire entusiasme a la seva veu
does gen i fawr o gof am (rywbeth) no m'en recordo gaire (alguna cosa)
Does neb yn cymryd fawr o gyfrifoldeb dros ddim yma Ningú es fa responsable per res aquí (“no agafa molta gaire responsibilitat per res”)
Does ganddo fawr o amser eto No viurà gaire més
fawr o bobl poca gent
Tydw i fawr o fecanic, ti'n gweld No sóc un bon mecànic, saps
'Ddangosoch-chi fawr o drugaredd i mi No m’heu demostrat gaire compassió

2 heb fawr o sense gaire...;
heb fawr o lwc sense gaire èxit ("sense (una) gran (quantitat) de sort")
3 (davant de substantiu plural) pocs, poques; no... gaires
does fawr o = no hi ha gaires
eglwysi bychain o bren a chlai a godwyd, a does fawr o'r rhain erbyn hyn
petites esglésies de fusta i d'argila eren construides, i avui no hi ha gaires d'aquestes per veure avui

ETIMOLOGIA: mutació suau de mawr (= gran)
NOTA: També fawr ddim o

fawr o beth [vaur o beeth] -
1 poca cosa, que té molt poca utilitat, que no serveix per e res
2 (persona) poca cosa, inútil
dyw e fawr o beth és un inútil
mi 'roedd gynno fo un mab; ond 'doedd hwnnw fawr o beth ar y ffarm am ei fod wedi cael ei ddandlwn gan ei fam
tenia un fill, però no valia res a la granja perquè havia estat mimat per la seva mare
ETIMOLOGIA: poca cosa (fawr = poc, mutació suau de mawr = gran) + (o = de) + mutació suau + (peth = cosa)

fe [vee] (pronom)
1 ell
2 fe’n unig a wyr tan sols ell sap
3 Da iawn fe! Va fer molt ben fet! (“molt bé ell”)

4 pronom independent
Nìd fe sydd ar fai / Dim fe sydd ar fai / Nage fe sydd ar fai No és culpa seva

En gal.lès literari hi ha ef [eev] en comnptes de fe [vee]
Nìd ef sydd ar fai

fechan [vê -khan] adj
1 Forma amb mutació suau [b] > [v]de bechan, forma femenina de bychan (= petit)
Y Graigfechan (la) roca petita (poble de la comarca de Dinbych);
Nedd Fechan (la) branca petita del riu Nedd (al sud-est del país)
En aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

fedal [VE dal] substantiu femení
1 mutació suau de "medal" = medalla

- fedal ddrama, y [VE dal DHRA ma] substantiu femení
1 (eisteddfod) la medalla de dramaturg

- fedal lenyddiaeth, y [VE dal le NØDH yeth] substantiu femení
1 (eisteddfod) la medalla d'escriptor

fedd [ veedh ] substantiu masculí
1 forma amb mutació suau de bedd = tomba
cadw cyfrinach hyd ei fedd guardar un secret fins al dia de la seva mort, fins a la seva tomba

2 forma amb mutació suau de medd = ell posseix (de meddu = posseir)
Y fi yw y pregethwr mwyaf fedd Sir Fynwy
(Cofiant a Phregethau y Diweddar Barch. David James Llaneurwg. Thomas Rees, D.D, a D. M. Phillips. 1896. t15)
Sóc el predicador més gran que té la comarca de Mynwy

fedra-i ddim [ ve-drai- dhim ]
1 no puc
Fedra i ddim gweld dim byd No hi veig res
Cofio ei rhif ffôn hi? Fedra i ddim hyd yn oed cofio ’yn rhif ffôn innau!
Recordar el seu número de telèfon? No puc recordar fins i totel meu propi número de telèfon!
ETIMOLOGIA: Gal·les literari ni fedraf (gofio)
(ni = no) + mutació suau + (medraf = puc) + mutació suau + (cofio = recordar) > gal·lès col·loquial fedra i ddim (cofio)
..1/ pèrdua de la negador ni
..2/ s’afegeix el pronom i = jo
..3/ s’afegeix el negador ddim
..4/ cap mutació després de ddim

fedra i mo [ ve-drai mo ] verb
1 no puc
fedra i mo’i aros o (Nord) no el suporto
ETIMOLOGIA: ni fedraf fi ddim o ei (+ gerundi) (+ pronom afegit) (ni partícula negativa) + mutació suau + (medraf = puc) + (fi = jo) + (ddim = pas) + (ei = el seu (d’ell))

fegan, feganiaid [VE gan, ve GAN yed] substantiu masculí
1 vegetarià estricte, vegà

fe'i [ vei ]
1 fe particúla preverbal + ei determinant de l’objecte directe de la tercera persona).
Usada independentment, no hi ha mutació després de ei.

Ei = el seu, la seva, els seus, les seves (d’ell) (refereix a substantius de gènere masculí) - mutació suau
desg (= pupitre), roedd papurau Siôn ar ei ddesg
Els papers d’en Siôn estaven sobre el pupitre

Ei = el seu, la seva, els seus, les seves (d’ella) (refereix a substantius de gènere femení) - mutació espirant
car (= cotxe), gadodd Siân ei hallweddau yn ei char Siân va descuidar les sevces claus al seu cotxe

Però no hi ha cap mutació després de fe’i
Fe’i gwelais el vaig veure, la vaig veure
Fe’i gwelais ef el vaig veure (amb el pronom d’afegiment)
Fe’i gwelais hi la vaig veure (amb el pronom d’afegiment)

Es veu sovint amb verbs amb veu passiva
Fe'i penodwyd yn brifathro ar ysgol gynradd yng Ngheredigion
El van anomenar (‘va quedar anomenat’) director d’una escola primària de (la comarca de) Ceredigion
Fe'i cymerwyd yn garcharor gan y Japaneiaid yn Singapore
Els japanesos el van fer presoner (‘va quedar presoner pels japanesos) a Singapur

feibion [veib -yon] -
1 forma amb mutació suau de meibion (= fills), plural de mab (= fill)
Dos exemples del sud de Gal·les: (al sud, el sufix –ion > -on, per tant meibion > meibon; i ei > ii, per tant miibon)
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), indica un prat del nom Gwaun Feibon Siôn
"Gwayne Veibon Shone: (the meadow of the sons of Joan.) A tenement in the parish of Pentyrch and lordship of Miscyn (1666)” (el prat dels fills d’en Joan. Una tineça de la paròquia de Pen-tyrch i senyoria de Meisgyn)
..2/ Llangatwg Feibion Afel poble de la comarca de Mynwy (“(el) Llangatwg (dels) fills (d’en) Abel”) . La forma local hauria estat Llangatwg Feibon Afal / Llangatwg Fiibon Afal. La forma ‘anglesa’ és la forma local amb ortografia majoritàriament anglesa – Llangattock Vibon Avel

fe’i caiff hi! [vei kaif hii] substantiu masculí
1 fe’i caiff hi! ja ho pagarà car!(dit d’algú que fa una cosa arriscada o il·legal que inevitablement serà un fracàs o serà castigat)
ETIMOLOGIA: (fe = partícula afirmativa) + (’i = el seu [d’ella]) + (caiff = rebrà) + (hi = ella)

fe’i cei di hi! [vei kei dii hii] substantiu masculí
1 ja ho pagaràs car!
ETIMOLOGIA: (fe = partícula afirmativa) + (’i = el seu [d’ella]) + (cei di = rebràs) + (hi = ella)

Y Feifod [ø vei-vod]
1 (nom anglès: Vivod) lloc a la ciutatd de Llangollen (comarca de Dinbych). Vegeu Meifod

fel [VEL] (prep)
1 com
2 fel ci ar gadwyn estirar el ronsal (??) (“com un gos sobre cadena / encadenat”)
3 fel arall [vel A ralh] (adv) si no d'aquesta manera

fêl [ veel ] substantiu femení
PLURAL feliau, fêls [ vel -ye]
1 vel
Yr oedd hi yn gwisgo fêl dywyll Portava un vel fosc

ETIMOLOGIA: segle 19; anglès veil < normand veile < llatí vêla (= veles) < vêlum (= vela, tela)

fel ag i [vel aag i]
1 per tal de
gwneud rhywbeth fel ag i dynnu sylw pawb fer alguna cosa per tal de cridar l’atenció de tothom
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (ag, forma prevocàlica de â = amb) + (i = a)

Y Felallt [ vel -alht]
1 (SJ5458) nom gal.lès del poble de Beeston, Cheshire, Anglaterra; 4km al sud de Tarporley
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (melallt turó de mel): (mêl = mel) + (allt = turó)

fel angen pigyn yn y clust [vel a-ngen pî-gin øn ø klist]
1 Mae arna i ‘i angen fel angen pigyn yn y clust “Ho necessito com la necessitat d’un dolor dins l’orella”
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (angen = necessitat) + (pigyn = dolor) + (yn = dins) + (y = article definit) + (clust = orella)

fel arall
1 d’una altra manera
tybio fel arall discrepar, pensar d’una altra manera
meddwl fel arall discrepar, pensar d’una altra manera
gwneud fel arall fer d’una altra manera
Fel arall y clywais i Ho vaig sentir dir una altra cosa, no és allò que vaig sentir dir
Weithiau fel hyn, weithiau fel arall De vegades així, i de vegades d’una altra manera

fel asgwrn [vel a-skurn]
1 sych fel asgwrn més sec que una banya (“sec com un òs”)

fel bwcram [vel bu -kram] e
1 stiff fel bwcram (“rígid com bocoram”) (bocoram = tela rígida de cotó)

fel ’bwyren& [vel bui -ren] -
1 Vegeu fel pabwyren

fel cadno [vel kad-no] -
1 (Gal·les del Sud) cyfrwys fel cadno llest com un guineu (al nord: “fel llwynog” = com un guineu)
ETIMOLOGIA: cadno = paraula sudenca per ‘guineu’

fel cath am laeth [vel kaath am laith]
1 (“com (un) gat per-a llet”) dit d’algú que beu massa cervesa, etc
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (cath = gat) + (am = per a) + mutació suau + (llaeth = llet)

fel cefn eich llaw [vel ke-ven økh llau]
1 adnabod rhywbeth fel cefn eich llaw (“conèixer alguna cosa com l’esquena de la mà”)
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (cefn = esquena) + (eich = la vostra) + (llaw = mà)

fel ci a’i gynffon rhwng ei afl [vel kii ai gøn-fon hrung i a-fal]
1 abutat, crestacaigut, alacaigut
ETIMOLOGIA: (“com un gos amb la seva cua al seu engonall”) (fel = com) + (ci = gos) + (â’i = amb el seu) + mutació suau + (cynffon = cua) + (rhwng = entre) + (ei = el seu, la seva) + (gafl = engonall)

fel ci a’r hwch [vel kii ar huukh]
1 bod fel ci a'r hwch (parella)
esta(r) com el gat i el gos (“estar com un gos i la truja”)
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (ci = gos) + (a’r = i el) + (hwch = truja)

fel ci ar gadwyn [vel kii ar gad-win]
1 fel ci ar gadwyn estirar el ronsal (??) (“com un gos sobre cadena / encadenat”)

fel ci wrth yr asgwrn [ vel kii urth ør a-skurn]
1 (“com un gos lligat a l’òs”) difícil de separar

fel ci yn y preseb [vel kii øn ø pre-seb] -
1 ser un egoista; 'com un gos al pessebre', fit d'una persona que té alguna cosa que no li serveix de res, però que evita que altres en faci ús; l'imatge és d'un gos en un establa que està estirat sobre el fenc del pessebre i que no deixa que les vaques en mengin

fel clap y felin [vel clak ø vê-lin]
1 (també fel clap melin) (dit d’una persona xerraire) “com elbatall d’un molí”
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (clap = batall) + (y = el) + mutació aspirada + (melin = molí)

fel crisial [kri -shal]
1 clir fel crisial totalment clar, diàfan, més clar que l’aigua (“clar com cristall”)

fel cŵn a chathod [vel kuun aa khâ-thod]
1 ymladd fel cŵn a chathod (moltes persones) (“barallar-se com gossos i gats)
Roedd y Taffis a’r Padis yn ymladd fel cŵn a chathod yn ardaloedd glo América
Els gal.lesos i els irlandesos es barallaven com el gat i el gos a les zones carboneres d’Amèrica
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (cŵn = gossos, plural de ci = gos) + (a = i) + mutació aspirada + (cathod = gats, plural de cath = gat)

fel cwningen [vel ku- ni -ngen]
1 com un conill
ei wneud e fer-ho = fer l’acte sexual
Mae hi’n ei wneud e fel cwningen (“Ella ho fa com un conill”)

fel dail y coed [ vel dail ø koid ]
1 bod fel dail y coed ser molt nombrós (“ser com les fulles dels arbres”)
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (dail = fulles, plural de deilen = full) + (y article definit) + (coed = arbres, plural de coeden = arbre)

fel dau dincer [ vel dau ding -ker]
1 (Gal·les del Nord) (dit d’una parella baralladissa) com dos llauners
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (dau = dos) + mutació suau + (tincer = llauner, calderer)

fel delw [ vel de -lu]
1 fel delw com a estàtua, immòbil, clavat en terra
Roedd y gyrrwr yn eistedd yn stiff heb symud fyth, fel delw
El conductor seia rígid sense moure gens, com a estàtua
mynd fel delw quedar clavat en terra (de por)
Mi aeth fel delw Va quedar clavat en terra (de por)
sefyll fel delw quedar clavat en terra (de por)
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (delw = estàtua)

fel diawl dan garreg [vel diaul dan ga-reg]
1 ( Gal·les del Nord-oest) dit d’una persona que sempre es queixa
ETIMOLOGIA: literalment “com un diable sota una pedra” (fel = com) + (diawl = diable) + (dan = sota) + mutació suau + (carreg = pedra)

fel dw^r
1 “com l’aigua”
ei wneud e fer-ho = fer l’acte sexual
Mae hi’n ei wneud e fel dŵr (“Ella ho fa com aigua”)

felen [vê -len] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (m > f) de melen, forma femenina de melyn = groc
Bronfelen (the) yellow hill; street name in Draenen Pen-y-graig, Caer-dydd
y dwymyn felen la febra groga
Ffosfelen nom de carrer de Tre-gwyr, Abertawe
Heol Felen (el) camí groc; nom de carrer de Y Garnant (county of Caerfyrddin)
Rhyd Felen (el) gual groc; Rhydfelen era el nom original name de Rhydyfelin, a prop de Pont-y-pridd
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

fel ffeiriad mewn ffair [ vel feir-yad meun fair]
1 sefyll allan fel ffeir’ad mewn ffair ser molt evident
ETIMOLOGIA: “destacar-se com capellà en una fira” (sefyll allan = destacar-se) + (fel = com) + (ffeir’ad < ffeiriad < offeiriad = capellà) + (mewn = dins) + (ffair = fira)

fel gafr ar daranau [vel ga-var ar da-ra-ne]
1 nerviós, agitat
2 (adverbi) amb nerviositat
ETIMOLOGIA: ‘com una cabra quan hi hagin trons’ (fel = com) + (gafr = cabra) + (ar = sobre) + mutació suau + (taranau trons, < taran = tro)
NOTA: també: fel gafr ar d’ranau [dra-ne]. Gafr [ga-var] també s’escriu (informalment) gafar

fel gafr wanwyn [ vel ga-var gwan-win ]
1 (Gal·les del Sud) dit d’algú que sempre es queixa
bod fel gafar wanwyn ser un que se li agrada queixar

ETIMOLOGIA: “com una cabra de la primavera” (fel = com) + (gafr = cabra) + mutació suau + (gwanwyn = primavera)

fel gele [ vel gê -le]
1 “com a sangonera” (en expressions que indiquen un fort agafament)
glynu fel gele wrth aferrar-se a alguna cosa (“enganxar-se com a sangonera a...”)
dal eich gafael ynddo fel gele seguir agafat fort a una cosa (“mantenir el vostre agafament en ell com a sangonera”)
bod yn sownd ynddo fel gele ser agafat fort a (“ser agafat en ell com a sangonera”)
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (gele = sangonera)

NOTA: també: fel gelen

fel iâr ar ben y domen [vel yaar ar ben ø do-men]
1 (person) descuidat, malforjat, desordenat, descurat, deixant les coses de qualsevol manera
ETIMOLOGIA: (“com una gallina a dalt del FEMER”) (fel = com) + (iâr = gallina) + (ar ben = damunt de) + (y domen = la pila de fems, el femer, < tomen = femer)
NOTA: També fel iâr ar ben domen sense l’article definit

fel iâr ar y glaw [vel yaar ar ø glau]
1 abutat, crestacaigut, alacaigut
ETIMOLOGIA: (“com una gallina sota la pluja”) (fel = com) + (iâr = gallina) + (ar = sobre, en temps de) + (y = article definit) + (glaw = pluja)

fel Iesu Grist bach [vel ie-si grist bakh]
1 Mae e fel Iesu Grist bach (menyspreu) És un angelet (“és com un petit jesucrist”)

Y Felin [ o vê -lin] substantiu femení
1 nom curt per a noms amb melin (= molí) com a primer element.
..1/ Y Felin = Y Felinheli (comarca de Gwynedd, Gal·les del nord-oest)
..2/ Y Felin = Melin-ifan-ddu (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr, Gal·les del sud-est)
ETIMOLOGIA: “el móli” (y = article definit) + mutació suau + (melin = molí)

Felinheli, y [ø ve lin HE li] substantiu femení
1 topònim (Gal·les del Nord-oest)

fel lladd nadroedd [vel lhaadh na -drodh]
1 esverament, amb presses
bod wrthi fel lladd nadroedd estar treballant com un boig
ETIMOLOGIA: (“com matar serps”) (fel = com) + (lladd = matar) + (nadroedd = serps, plural de neidr = serp)

fel llaid ar farch gwyn [ vel lhaid ar varkh gwin]
1 sefyll allan fel llaid ar farch gwyn ser molt evident
ETIMOLOGIA: “destacar-se com el fang sobre un cavall blanc” (sefyll allan = destacar-se) + (fel = com) + (llaid = fang) + (ar = sobre) + mutació suau + (march gwyn = cavall blanc)

fel llew [ vel lheu ]
1 dal fel llew yn rhywbeth aferrar a alguna cosa (“mantenir en alguna cosa com un lleó”)
2 dit d’algu que rugeix: rhuo fel llew rugint com un lleó
3 dit d’una home que té una veu forta quan canta
mae ganddo lais fel llew (“té una veu com un lleó”)

fel llwynog [ - ] -
1 (Gal·les del Nord) cyfrwys fel llwynogx llest com un guineu (al sud: “fel cadno” = com un guineu)
ETIMOLOGIA: llwynog = paraula nordenca per ‘guineu’

felly [VE lhi] (adv)
1 doncs
2 nid felly no d’aquesta manera...
Nid felly y gwelaf i’r peth
No veig el tema no d’aquesta manera

fel llygoden eglwys [ vel lhø-go-den e-gluis]
1 pobre (“com un ratolí d’església”)
mi fydd gen i arian pan fydda i'n fawr – fydda i ddim fel llygoden eglwys
tindré diners quan seré gran – no seré pobre
ETIMOLOGIA: “ratolí (d’) església” (llygoden = ratolí) + (eglwys = església)

fel maneg [vel ma -neg]
1 ffitio fel maneg anar com l’anell al dit (“anar com una gunat”)

fel matsien [ ve l ma-chen]
1 de mala llet
mae o fel matsien (perosna) s’inflama fàcilment

ETIMOLOGIA: ‘com llumí’ (matsien = llumí)

fel mochyn [ vel mô -khin]
1 chwyrnu fel mochyn roncar com un porc

fel mul [ vel miil] adverb
1 pengaled fel mul tan tossut com un mul
2 bod yn gastiog fel mul ser garneu (“garneu com un mul”)

felna [vel -na] adv
1 amb el verb bod (= ser, estar)
bod felna ser així
Felna mae merched Les dones són així

2 amb altres verbs
així, d’aquella manera
Nid felna mae siarad No es pot parlar així, és maleducat parla així
1 felna'n union ser exactament així
ETIMOLOGIA: felna < fel yna (fel =com) + (yna = allò)
NOTA: També s’escriu fel’na. Al nordest felne / fel’ne

felne [vel -ne] adv
1 (Gal·les del Nord-est) = felna així, d’aquella manera
ETIMOLOGIA: felne < fel yne (fel =com) + (yne, forma del nordest de yna = allò)

fel pabwyren [ vel pa- bui -ren] -
1 (Col·loquialment fel ‘bwyren)
yn syth fel ‘bwyren ‘tan recte con un moquis’

fel petái’n farw [vel pe-tain va-ru]
1 gadael (rhywun) fel petái’n farw (“deixar algú com si fós mort”)

fel pìn mewn papur [vel pin meun pa -pir]
1 (casa) net com una patena, net i polit
Yr oedd yr hen Miss Jones yn cadw ei th fel pin mewn papur.
La vella Senyora Mrs. Jones mantenia la seva casa neta com una patena
Ma'r lle 'ma fel pin mewn papur gynnoch chi Teniu aquesta casa neta com una patena

2 vestit de vint-i-un botó
Fe welodd Siân Shencyn yn troi o'r ty^ fel pin mewn papur
Va veure sortir de cas la Siân Shencyn vestida de vint-i-un botó

ETIMOLOGIA: “com una agulla en paper” (fel = com) + (pìn = agulla de cap) + (mewn = en) + (papur = paper)

fel pla [vel plaa]
1 bod fel pla ser un pesat (“ser com una plaga”)
Mae e fel pla Com n’és, de pesat

fel plwm [vel plum]
1 suddo fel plwm (“enfonsar-se com un plom”)
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (plwm = plom)

fel pren [vel pren]
1 stiff fel pren (“rigíd com fusta”)

fel procer [vel pro -ker]
1 stiff fel procer (per exemple, l’esquena després d’aixecar objectes pesants) molt rígid (“rígid com (un /a) furga, burxa, atiador”)

fel rhuban [ vel hrî -ban]
1 mynd fel rhuban anar amb molta velocitat CAT-Z
ETIMOLOGIA: (mynd = anar) + (fel = com) + (rhuban = cinta)

fel sachabwndi [ vel sa-kha-bun-di]
1 (Gal·les del Sud) bod fel sachabwndi estar deixat

fel sach o datws [ vel saakh o da-tus ]
1 (“com un sac de patates”) (dona) poc atractiu, sense línia

fel saeth [vel saith]
1 (“com una fletxa”) com un bòlit
2 yn syth fel saeth as straight dret com un ciri (“recte com una fletxa”)

fel siswrn [ vel si-surn ]
1 (intel·ligència) mae hi fel siswrn és molt astut (“com (unes) estisores”)

fel swllt newydd [vel sulht neu-idh]
1 (“com un xiling nou”) com nou

fel tân at y carth [ vel taan at ø karth]
1 de mala llet
mae o fel tân at y carth (persona) que s’inflama fàcilment
ETIMOLOGIA: ‘com foc a l’etopa’ (tân = foc) + (at y = a la) + (carth = estopa)

fel troed hwyaden [vel troid hui-â -den]
1 oer fel troed hwyaden (“fred com (un) peu (d’) anec”)

fel twrci [vel tur-ki]
1 cochi fel twrci posar-se vermell com un perdigot ("posar-se vermell com un gall d'indi")

fel tywod y môr [ vel tø –wod ø moor]
1 com la sorra del mar, tan abundant com la sorra del mar
Genesis 41:49 A Joseff a gynullodd y^d fel tywod y môr, yn dra lluosog, hyd oni pheidiodd a'i rifo: oblegid yr ydoedd heb rifedi.
Genesis 41:49 ....

ETIMOLOGIA: (fel = com) + (tywod = sorra) + (y article definit) + (môr = mar)

fel wy [ vel ui ]
1 moel fel wy (‘calb com un ou’) completament calb

fel y canlyn [vel ø kan-lin] -
1 com a continuació
ysgrifena y diweddar Mr. R.O. Rees fel y canlyn - "yn yr hyn yr oedd yn esiampl brydfertn i'w hoffi a'i hefelychu..."
el desaparagut Senyor R. O. Rees escriu com a continuació: - "Quant a això era un exemple esplèndid per estimar i imitar..."
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (y = partícula que introdueix un verb) + (canlyn segeuix, del verb canlyn = seguir)

fel ych
[ vel iikh ]
1 yfed fel ych beure més que un terrat nou (“beure com un bou”)
yfed cwrw fel ych beure més que un terrat nou (“beure cervesa com un bou”)

fel y dur [ vel ø diir ]
1 (persona) ferm com una roca (amb el tema de principle, opinió)
2 cariad fel y dur l’amor que és ferm com una roca

ETIMOLOGIA: ‘com l’acer’ (fel = com) + (y = article definit) + (dur = acer)

fel y fam y bydd y ferch [vel ø vam ø biidh ø verkh] -
1 serà la filla com la mare
Pa ddihareb neu ddywediad sydd bellach oddi wrth y gwir?
Fel y fam y bydd y ferch. Gobeithio! (Cymro 02 03 94)
Quin proverbi o dita és el més allunyada de la veritat?
La filla serà com la mare. Espero (que sigui la més allunyada)!
ETIMOLOGIA: (fel = com) + (y fam = la mare) + (y bydd = que serà) + (y ferch = la filla)

fel y gro [vel ø groo]
1 gwneud arian fel y gro fer una fortuna ("fer diners com grava")

fel y'i gelwir [ fel oi gel-wir ] -
1 anomenat
també: fel y’i gelwir ef, fel y’i gelwir hi
2 preterit: fel y’i gelwid com es deia
Pont-ty-pridd, neu “Newbridge” fel y'i gelwid unwaith
Pont-ty-pridd, o “Newbridge” com es deia una vegada

fel y mae hi ryfeddaf [ vel ø mai hii rø- vê -dhav]
1 és curiós constatar (que) (“com és el més estrany”)

fel yr awgrymwyd o’r blaen [ vel ør au-grø-muid oor blain ]
1 Tal com s’ha dit anteriorment
Fel yr awgrymwyd o’r blaen, nid oedd yn meddwl llai na gwella drwy y misoedd y bu yn glaf.
Tal com s’ha dit anteriorment, en tot moment pensava que es milloria durant els mesos que estava malalt
NOTA: (fel = com) + (yr enllaç preverbal) + (awgrymwyd va ser suggerit, ha estat suggerit, awgrymu = suggerir + -wyd, terminiació del pretèrit passiu) + (o’r blaen = anteriorment)

Fenai [vê -nai]
1 forma amb mutació suau de Menai (qv) (SH5167) estret entre Arfon i l'illa de Môn
Afon Menai o Afon Fenai l’estret de Menai
Y Fenai l’estret de Menai
Rhydyfenai (“Rhyd y Fenai”) (“(el) gual (de) l’estret de Menai”) nom de carrer de Y Felinheli (comarca de Gwynedd)

fendas [ven-das] substatniu masculí
PLURAL fendetas [ven-deis-yed]
1 (Coregonus albula)
ETIMOLOGIA: nou llatí vandêsius (segle 1700) < francès < celta

..1 fer [ver] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (b > f) de ber, forma femenina de byr = curt
Heol Fer, (el) carrer curt (nom de carrer de Penyrheol, de la ciutat de Caerffili);
stori fer, (un) història curta
(en aquestes expressions hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

..2 fer [ver] f
Gal·les del Sud
1 avet
y fer l’avet
pren fer un avet; fusta d’avet
ferren un avet (fer + -en, sufix diminutiu)
coed fer bosc d’avets
..1/ Pant-y-fer Llansadwrn (comarca de Caerfyrddin) (“(el) sot (de) l’avet”)
..2/ Rhiw-fer +++ººrhiw y ferººº - (“(la) vessant (de) l’avet”) - street name in Ffosygerddinen (Caerffili)
..3/ Pen-rhiw-fer pen +++ººrhiw y ferººº - (“(la) vessant (de) l’avet”) - nom de carrer de Ffosygerddinen (Caerffili)
..4/ Heol Pen-rhiw-fer – nom de carrer de Tonyrefail (Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: fer [ver] < fyr [vir] < anglès del sud-oest [vir-] < anglès [fir-] firre, < anglès antic fyrh (= avet).
..1/ Relacionada amb islandès fura (= avet), llatí quercus (= roure)
..2/ A l’anglès del sud-oest d’Anglaterra una [f] inicial es pronuncia com a [v].
1 NOTA: (Com que aquesta paraula no s’inclou ala majoria dels diccionaris de gal·lès, i no és coneguda fora del sud, i fins i tot en aquella regió és avui en dia més aviat deconeguda, els topònims amb ‘rhiw fer’ sovint s’expliquen com a ‘vessant curta’. Byr vol dir curt; la forma femenina és ber; darrere un substantiu femení hi ha mutació suau de la consonant b > f, i el resultat és fer. El fet que noms d’aquest tipus no ocurreixen fora del sud– a Gal·les central o al nord – o a les altres llengües celtes - indica que ‘vessant curta’ és una traducció poc probable)

fersiwn, fersiynau [VER shun, ver SHØ ne] substantiu femení
1 versió

fertebra, fertebrâu [VER te bra, ver te BRAI] substantiu femení
1 vèrtebra

festri, festrioedd [VE stri, ve STRI odh] substantiu femení
1 (capella, esglesia) sagristia

fesul dipyn [VE sil DI pin] (adv)
1 gradualment

fesul un
1 fesul un individualment
Dyn nhw ddim yn eu gwerthu fesul un – rhaid prynu pecyn dwbl No els venen individualment – has de comprar un paquet doble

féteran, feteraniaid [VE te ran, ve te RAN yed] substantiu masculí
1 veterà

FF, ff [èf] substantiu femení
1 novena lletra de l'alfabet tradicional gal.lès de vint-i-vuit lletres
..1 a,
2 b, 3 c, 4 ch, 5 d, 6 dd 7 e, 8 f, 9 ff, 10 g, 11 ng, 12h, 13 i, 14 j, 15 l, 16 ll, 17 m, 18 n, 19 o, 20 p, 21 ph, 22 r, 23 rh, 24 s, 25 t, 26 th, 27 u, 28 w, 29 y

ff
1 ff < f en algunes paraules després de n
..1/ Llansanffráid < *Llan San Fraid [vraid] < Braid (una santa, com en irlandès Bríd)
..2/ una de les formes col·loquials de YBont-faen (“el pont de pedres”), una coiutat de la comarca de Bro Morgannwg era Bom-ffään Bon’-faan d’una forma subjacent Bon’-faan
..3/ Pont-llan-fraith a la comarca de Caerffili es diu normalment Pont-llan-ffraith en anglès. És una zona on es va eradicar la llengua gal·lesa ja fa un segle. Per tant la “ff” podria ser de fet un error degut a llegir una “f” anglesa [f] enlloc de la “f” gal·lesa [v], més que la supervivència d’una pronunciació gal·lesa local.
..4/ cefnfro > cenffro (part de la platja damunt de el marc de la marea on es deixen les barques) (cefn = esquena, carena; bro = terrabaixa)
..5/ Al llibre “Hyn o Fyd” (Kate Roberts) un personatge Doli Dinfain (= cul prim) es diu també Dynffen

2 ff < f [f] < [v]

També:
..1/ cyffredin (= general) < cyfredin < cyfr- (prefix, = complert) + rhed- (= córrer) + -in (= sufix d’adjectiu)

..2/ diffodd (= apagar), històricament difodd (di- = prefix intensificador) + (bodd-, arrel de boddi = afogar-se)

..3/ gorffod forma col.loquial de gorfod (= obligar, estar obligat)

ffa 1 [faa]substantiu femení
1 nota 4 del solfa

ffa
2 [faa] substantiu plural
1 faves; plural de ffeuen

ffabl [fa-bøl] substantiu femení
PLURAL ffablau [fa-ble]
1 obsolet faula
2 Teologia faula
3 zona de Maldwyn de la comarca de Powys ffabls adornaments
ETIMOLOGIA: anglès fable < llatí fâbula (= faula) < fârî (= parlar)

ffacbysen [fak-bø-sen] substantiu femení
PLURAL ffacbys [fak-bis]
1 (a) planta de llentilla Lens culinaris; (b) veça = Vicia sativa, de la família Papilionaceae; herba cultivada com a farratge
Samuel-2 23:11 A'r Philistiaid a ymgynullasent yn dorf; ac yr oedd yno ran o'r maes yn llawn o ffacbys
Samuel-2 23:11 And the Philistines were gathered together into a troop, where was a piece of ground full of lentiles
2 (b) llentilla; (b) veça = grana de la veça, emprada com a element dels ocells
ETIMOLOGIA: (ffac) + mutació suau + (pys = pèsols); ffac < anglès fatch, variant de vetch (= veça) < anglo-normand veche (cf francès vesce) < llatí vicia; cf català veça < llatí vicia
NOTA: variant: comarca de Ceredigion ffatshbys [fach-bis]

ffacs [faks] substantiu masculí
PLURAL ffacsus [fak-sis]
1 fax
2 peiriant ffacs màquina fax
gyrru ffacs at Gal·les del Nord enviar un fax a
hala ffacs at Gal·les del Sud enviar un fax a
ETIMOLOGIA: anglès fax = forma abreviada de facsimile

ffacsa [fak -sa] substantiu plural
1 Gal·les del sud-est colles; forma amb metatesi de ffasgau, plural de ffasg (= farcell, feix)
Ma nhw'n dod o'r cwrdd yn ffacsa Venen en multituds de la missa (de la capella)

ffacsímili [fak-si-mi-li] substantiu masculí
PLURAL ffacsimilïau [fak-si-mi-lî-e]
1 facsímil
2 copi ffacsímili facsímil
ETIMOLOGIA: anglès <faksímøli> facsimile < llatí modern fac (= fes) + simile (neutre de similis = semblant)

ffacsio [faks-yo] verb
1 enviar per fax
ETIMOLOGIA: ffacs (= fax) + (-io, sufix verbal)

ffactri, ffactrioedd [FAK tri, fak TRI odh] substantiu femení
1 fàbrica (Sud)

ffael [fail] substantiu femení
PLURAL ffaelion [fail-yon]
1 obsolet defecte, error
2 adjectiu di-ffael sense fallar
adverbi yn ddi-ffael sens falta
ETIMOLOGIA: anglès fail < francès faillir < llatí fallere (= decepcionar)

ffaeledd [fei-ledh] substantiu masculí
PLURAL ffaeleddau [fei-lê-dhe]
1 defecte
ETIMOLOGIA: (ffael-, arrel de ffaelu = fallar) + (-edd)

ffaeledig [fei-le-dig] adjectiu
1 Gal·les del Sud minusvàlid
ETIMOLOGIA: (ffael-, arrel de ffaelu = fallar) + (-edig)

ffaeledigrwydd [ fei-le- di-gruidh] substantiu masculí
1 ffal·libilitat

ETIMOLOGIA: (ffaeledig = fallat) + (-rwydd sufix per formar substantius abstractes)

ffaelu [fei-li] verb
Gal·les del Sud
1 fallar, no realitzar l'objectiu
ETIMOLOGIA: (ffael = defecte) + (-u sufix per formar verbs)
NOTA: de vegades, en escrits dialectals, ffeili, ffili

ffaen = ffeuen [FEI en] (-) -

ffaeth [FAITH] (adjectiu)
1 (terra) cultivat

ffagl [fa -gal] substantiu femení
PLURAL ffaglau [fa -gle]
1 flamarada;
mor ddi-bara â ffagal o redyn com un foc d'encenalls ("tan efímer com un foc de falgueres");
ffagal cropyn eithin yw e; gyda'ch bod chi'n dechre teimlo gwres, dyna fe'n darfod ("és un foc de conreu petit d'argelaga; quan comences a sentir la calor, s'acaba") (dit d'un predicador)
2 totxa = pal de fusta amb un cap mullat en sèu i encès
3 gorymdaith â ffaglau desfilada de turiferaris ("desfilada amb tortxes")
4 causa; hwnnw fu'n ffagl i'r helynt i gyd va ser ell que va causar els problemes / el conflicte ("va ser la tortxa dels disturbis")
5 cludwr ffagl portador d'una torxa, turiferari, portencenser ("portador (de) tortxa")
ETIMOLOGIA: gal.lès ffagl < britànic < llatí facla < fácula, forma diminutiva de fax = tortxa
NOTA: (a) també hi ha una forma diminutiva ffaglen [fa-glen] (b) la grafia formal és ffagl; la pronunciació usual es representa mitjançant la grafia informal ffagal

Ffagl yr Arth [fa -gal ør arth]substantiu femení
Gal·les del Sud-oest
1 aurora boreal = aurora polar, fenomenon luminós?? que es veu a la regió polar, amb moció tremolant i raigs de llum ("(la) tortxa / flama (de) (l'estel) de l'os")

ffaglen [fag -len] substantiu femení
PLURAL ffaglennau [fa- gle -ne]
1 tortxa; vegau ffagl

ffaglo [fa -glo] verb
Gal·les del Sud
1 verb amb objecte calar foc
2 verb sense objecte calar foc a l'herba o l'argelaga

ffair [fair ] substantiu femení
PLURAL ffeiriau [ feir -ye]
1 fira = mercat per vendre productes, de vegades amb ??divertiments
ar ddiwrnod ffair al dia d’una fira
fe fyddwn ni’n mitsho o’r ysgol ar ddiwrnod ffair feriem campana de l’escola al dia quan se celebrava una fira
bod ddiwrnod ar ôl y ffair arrivar massa tard (“estar un dia després de la fira”)

2 una mena de fira o bazar, un acte per captar fons per a una entitat benèfica, o una escola o església; hi ha parades per vendre productes de fabricació casolana donades als organitzadors, i jocs i concursos per als joves
ffair ysgol feithrin fira del parluvari en llengua gal·lesa

3 fira = col.lecció itinerant de shows i atraccions
ffair deithiol fira viatgera

4 ar ddiwrnod ffair al dia d’una fira
fe fyddwn ni’n mitsho o’r ysgol ar ddiwrnod ffair feriem campana de l’escola al dia quan se celebrava una fira

5 sefyll allan fel ffeiriad mewn ffair ser molt evident
“destacar-se com capellà en una fira” (sefyll allan = destacar-se) + (fel = com) + (ffeir’ad < ffeiriad < offeiriad = capellà) + (mewn = dins) + (ffair = fira)

6 parc d'atraccions
y ffigyr-eit yn ffair y Barri la muntanya russa del parc d'atraccions de y Barri

7 fira = exposició mercantil per mostrar productes i fomentar el comerç

8 bod fel ffair (lloc) haver-hi molta bullícia ("ser com a fira")

9 regateig

10 bescanvi
ffeirio = bescanviar
(Gal·les del Nord-oest) ffair benben = bescanvi just (pronunciació: ‘ffair bemban’)

11 pen ffair fira, gran fira
mynd i ben y ffair anar a la fira
(comarca de Penfro) ar ben ffair a la fira
pen ffair / pen-ffair (adjective) de fira

12 fires amb nom de poble:;
Ffair y Borth una fira del poble de Porthaethwy (comarca de Môn) Nom anglès: Menai Bridge Fair

13 fira = mercat especialitzat, amb el nom d'un producte o l'objecte principal de comerç
ffair ddefaid fira d’ovelles
ffair foch fira de porcs
ffair geffylau fira de cavalls
ffair wartheg fira de bestiar (vaques)

ETIMOLOGIA: 1300+ < anglès mitjà faire {fair} (anglès modern fair {feø}) < francès antic feire < llatí tardà fêria (= festa) < fêriae (= dies de descans)
bretó: foar < francès foire
NOTA: A Gal·les del Sud ffeiriau > ffeire > ffiire (Sud-est ffiira)

ffair aeaf [fair gei -a] substantiu femení
PLURAL ffeiriau gaeaf [feir-ye gei -a]
1 fira d'hivern, fira de bestiar celebrada a l'hivern
Mae'n argoeli fod y ffair aeaf yn Llanelwedd yn mynd i fod yn llwyddiant fawr
Tots els indicis ens fa creure que la fira d'hivern de Llanelwedd serà un gran èxit
ETIMOLOGIA: (ffair = fira) + mutació suau + (gaeaf = hivern)

ffair bleser [fair ble-ser]substantiu femení
PLURAL ffeiriau pleser [feir-ye ple-ser]
1 parc d'atraccions
ETIMOLOGIA: "fira (de) plaer" (ffair = fira) + mutació suau + (pleser = plaer)

ffair Galan Mai [fair gâ-lan mai] substantiu femení
PLURAL ffeiriau Calan Mai [feir-ye kâ-lan mai]
1 fira de l'ú de maig. La forma col·loquial és ffair Glame (qv)
ETIMOLOGIA: (ffair = fira) + mutació suau + (Calan Mai (qv), la calenda de maig, el dia ú de maig)

ffair Glame [fair gla -me] substantiu femení
PLURAL ffeiriau Clame [feir-ye kla-me]
1 fira de l'ú de maig
ETIMOLOGIA: (ffair = fira) + mutació suau + (Clame, forma col·loquial de Calan Mai, la calenda de maig, el dia ú de maig)

- ffair gyflogi, ffeiriau cyflogi [fair gøv LO gi, feir ye køv LO gi] substantiu femení
1 (fins a mitjans del segle 1900) fira agrícola on es contractaven llauradors

- ffair sborion, ffeiriau sborion [fair SPOR yon, feir ye SPOR yon] substantiu femení
1 venda d'andròmines (sovint per fimalitats benèfiques)

ffair wyddau [fair ui-dhe] substantiu femení
PLURAL ffeiriau gwyddau [feir-ye gui-dhe]
1 fira d'oques
ETIMOLOGIA: "fira (d') oques" (ffair = fira) + mutació suau + (gwyddau = oques, < gwydd = oca)

ffair y glas [fair ø glaas]substantiu femení
1 la setmana dels nou estudiants, la primera setmana del curs universitari quan hi ha parades dels clubs i associacions de la universtat i se celebren certamens especials pels nouvinguts. També wythnos y glas
ETIMOLOGIA: ("(la) fira (de)l novell") (ffair = fira) + (y = article definit) + (glas = novell, literalment " la persona verda")

ffaith, ffeithiau [FAITH, FEITH ye] substantiu femení
1 fet
2 ni ellir celu’r ffaith fod... nio es pot amagar el fet que

ffan, ffaniau [FAN, FAN ye] substantiu femení
1 1 ventall
2 ventilador 3 ventador

ffanaticaidd [fa na TI kedh] (adjectiu)
1 fanàtic

ffanaticiaeth [fa na TIK yeth] substantiu femení
1 fanaticisme

ffanatig, ffanaticiaid [fa NA tig, fa na TIK yed] substantiu masculí
1 fanàtic

ffanio [FAN yo] (verb)
1 ventar(-se)

ffansi [FAN si] substantiu femení
1 1 quimera
2 caprici

ffántasi, ffantasïau [FAN ta si, fan ta SI e] substantiu masculí
1 fantàsia

ffarier, ffarieriaid / ffariers [FAR yer, far YER yed / FAR yers] substantiu masculí
1 veterinari

ffarm, ffermydd [FARM, FER midh] substantiu femení
1 (= fferm) (Sud-oest) granja

ffarmacoleg [ far-ma-ko-leg ] substantiu femení
1 farmacologia = ciència de drogues i medecines – ús, efectes, etc
ETIMOLOGIA: adaptació de l’anglès pharmacology; (ffarmacol-) + (-eg sufix per indicar una ciència)

ffarmio [FARM yo] (verb)
1 (= ffermio) (Sud-oest) 1 cultivar (la terra)
2 fer de granjer

ffarmwr, ffarwmyr [FAR mur, FARM wir] substantiu masculí
1 (= ffermwr) (Sud-oest) granjer

ffarwelio â [far WEL yo] (verb)
1 acomiadar-se amb

ffasâd [ fa- saad ] substantiu masculí
PLURAL ffasadau [ fa- sâ -de]
1 façana
ETIMOLOGIA: anglès facade < francès < italià facciata < faccia (= faç, cara) < llatí *facia< faciês (= forma), paraula relacionada amb facere (= fer)

ffasgaidd [FA skaedh] (adjectiu)
1 feixista

ffasgiad, ffasgiaid [FASK yad , FASK yed] substantiu masculí
1 feixista

ffasgiaeth [FASK yeth] substantiu femení
1 feixisme

ffasgydd, Ffasgwyr [FAS kidh, FASK wir] substantiu masculí
1 feixista

ffasiwn, ffasiynau [FA shun, fa SHØ ne] substantiu masculí
1 moda

ffasiwn newydd [fa-shun neu-idh] adjectiu
1 del nou tipus
gwahoddwyd David Thomas gan gwmni o America i fynd yno i adeiladu’r ffwrneisiau ffasiwn-newydd ym Mhennsylfania
David Thomas va ser convidat per una empresa americana a anar a Amèrica per establir el nou tipus de forn a Pennsylvania
ETIMOLOGIA: (ffasiwn = moda) + (newydd = nou)

ffasiynol [fa SHØ nol] (adjectiu)
1 de moda

ffatri, ffatrïoedd [FA tri, fa TRI odh] substantiu femení
1 fàbrica

- ffatri deganau, ffatrïoedd teganau [FA tri de GA ne, fa TRI odh te GA ne] substantiu femení
1 fàbrica de joguines

- ffatri laeth, ffatrïoedd llaeth [fa tri LAITH, fa TRI odh LHAITH] substantiu femení
1 lleteria

- ffatri wlân, ffatrïoedd gwlân [fa tri WLAAN, fa TRI odh GWLAAN] substantiu femení
1 fàbrica llanera

ffau, ffeuau [FAI, FEI e] substantiu femení
1 cau
2 ffau llewod cau de lleó
ffau’r llewod el cau del lleó
La Bíblia de l’any 1620 té “ffau y llewod”
Daniel 6:12 Yna y nesasant, ac y dywedasant o flaen y brenin am orchymyn y brenin; Oni seliaist ti orchymyn, mai i ffau y llewod y bwrid pa ddyn bynnag a ofynnai gan un Duw na dyn ddim dros ddeng niwrnod ar hugain, ond gennyt ti, O frenin? Atebodd y brenin, a dywedodd, Y mae peth yn wir, yn ô1 cyfraith y Mediaid a’r Persiaid, yr hon ni newidir.
Daniel 6:12 ...
mentro i ffau'r llewod desafiar el lleó en el seu cau, fer una confrontació plena de riscs
3 ffeuaid el contingut del cau
ffeuaid o lwynogod un cau (ple) de guineus

ffawd, ffodion [FAUD, FOD yon] substantiu femení
1 fata

ffawydden [fa - ui -dhen] substantiu femení
PLURAL ffawydd [fa -uidh]
1 (Fagus sylvatica) = faig
ffawydden felyn (district of Arfon) = yellow pine ('yellow beech') [...ve-lin]
ffawydden goprog = faig de fulles fosques ('faig de coure') [...go-prog]
llwyn ffawydd bosc de faigos
ETIMOLOGIA: (ffaw) ) + mutació suau + (gwydden = arbre). Ffaw < < britànic < llatí fâg(us) = faig

ffd.
1 abreviatura = ffurfiad formació

ffdro.
1 abreviatura = ffurfdro (Gramàtica) inflexió

ffederasiwn, ffederasiynau [fe de RA shun, fe de ra SHØN ne] substantiu masculí
1 federació

ffedog, ffedogau [FE dog, fe DO ge] substantiu femení
1 davantal

ffeil, ffeiliau [FEIL, FEIL ye] substantiu femení
1 1 carpeta
2 fitxa policíaca

ffein [FEIN] (adjectiu)
1 simpàtic (Sud)

ffeindio [FEIND yo] (verb)
1 (col·loquial) trobar

’ffeir’ad [ feir -ad] substantiu masculí
1 capellà; vegeu: offeiriad

ffeiriau [FEIR ye] substantiu femení
1 vegeu: ffair

ffeirio [FEIR yo] (verb)
1 bescanviar

ffeithiau [FEITH ye] (pl)
1 vegeu: ffaith

ffenast [fe -nast] substantiu femení
Forma de ffenestr al nord-oest i al sud-est

Ffenast y Pàs [fe -nast ø pas] substantiu femení
Vegeu ffenestr (= finestra)

ffender [fe -der] substantiu femení
PLURAL ffenderi, ffenderydd [fen- de–ri, fen-de-ridh]
1 defensa; para-xocs
2 ffender wartheg PLURAL ffenderi gwartheg rascle davanter, lleva-pedres

ffenest [fe -nest] substantiu femení
Forma de ffenestr a Gal·les del sud-oest, del centre i del nord-est

ffenestr [fe -nest] substantiu femení
PLURAL ffenestri [fe- ne -stri]
1 finestra = (edifici) forat en una paret;
ffenestr do = claraboira
pwyso allan o ffenest abocar-se de la finestra
2 parador – finestra on es mostrenobjectes en venda
3 (vehicle) forat a la carrosseria d'un vehicle, finestra de cotxe, tren, avió, etc
4 ffenestr Ffrengig finestra amb dos porticons
5 el vidre de la finestra
6 Informàtica finestra – display de pantalla
7 Fotografia visor d'imatge
8 Meteorologia clariana al cel que es veu en un port de muntanya, sota una tapa de núvols. Si la clariana és clara, s'indica bon temps; si es fa fosca i desapareix, indica que hi haurà pluja. Ffenast y Pàs - clariana d'aquest tipus a Llanberis, Gwynedd ("la finestra del port / del coll")
9 bocs ffenestr jardinera - plantes en una mena de pica a l'ampit exterior de la finestra
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí fenestra = finestra; cf alemany Fenster / francès fenêtre / català finestra, totes del llatí
NOTA: La forma col·loquial és generalment ffenest' [fe-nest], i a les zones de 'a' a la síl·laba final
ffenast' [fe-nast]. En gal·lès formal es pronuncia la 'r' final ffenestr [fe-nestr] (c:)
The colloquial form is usually ffenest' [fe-nest], and in the districts with 'a' in the final syllable it is ffenast' [fe-nast]. The final 'r' is pronounced in formal Welsh: ffenestr [fe-nestr]

ffenestr fwa [ fe -nest bu- a] femení;;)
PLURAL ffenestri bwa [ fe- ne –stri bu-a]
1 finestra ampitadora
ETIMOLOGIA: (ffenestr = finestra) + mutació suau + (bwa = arc)

ffenestr godi [FE nest GO di] (*) finestra de guillotina

ffens [ fens ] substantiu femení
PLURAL ffensus, ffensiau [ fen -sis, fens -ye]
1 tenca = barrera de fils i pals al voltant d’un camp per tancar l’acceés, guardar animals, o indicar el límits d’una propietat
2 tanca de jardí – estructura de fusta que envolta part d’un jardí
ETIMOLOGIA: anglès fence, forma abreujada de defence (= defensa) < llatí dêfensum, participi del passat de dêfendere (= defensar)

ffens eira [fens EI ra] substantiu femení
1 barrera al costa de la carretera per impedir que el vent hi escampi la neu

ffensio [ fens -yo] verb
1 envoltar (un camp, etc)

ETIMOLOGIA: (ffens = tanca) + (-io sufix per formar verbs)

ffêr, ferrau / fferi [FEER, FEE re / FEE ri] substantiu femení
1 turmell (Nord)

fferdod
1 fferdod rhywiol frigidesa sexual

fferi, fferis [FE ri, FE ris] substantiu femení
1 ferry

y Fferi-isaf [ø fe -ri i-sa]substantiu femení1 SJ(r)3168 Y Fferi Isaf poble de la comarca d'Y Fflint, 9 kilometres a l'oest de, al marge sud del riu Dyfrdwy; nom anglès "Queensferry"
ETIMOLOGIA: traducció del nom anglès 'Lower Ferry' ("el ferry de sota"), el nom original de Queensferry; el nom anglès 'Lower Ferry' en el seu torn pot ser de 'Y Fferi Isaf'

fferm [ferm] substantiu femení
PLURAL ffermydd [fer -midh]
1 granja
2 terra o aigua usada per produir un tipus determinat de conreu o animal
fferm bysgod = granja de peixos,
fferm ieir = granja de gallines,
fferm foch = granja de porcs,
fferm laeth = greanja de llet,
fferm faco granja de taba
grange = farm with stables and other outbuildings
3 granja + el nom de la granja yng nghanol beili fferm Pen-y-graig Ucha al mig del pati de la granja Pen-y-graig Ucha
4 bracer, llaurador a sou
gwas fferm llaurador a sou
5 ar y fferm a la granja; arferai fy nhaid adael i'r Sipsiwn aros ysbaid ar ddarn o dir ar y fferm el meu avi permetia els gitanos estar-se una estona a un tros de terra de la granja

NOTA: al nord-oest, també fferam; també en gal·lès ffarm, que representa un manlleu posterior de l'anglès (antigament en anglès es pronunciava amb 'er', després amb 'ar'; hi ha exaemples d'això als Estats Units, on la pronunciació amb 'er' existeix amb 'clerk, Derby', però amb 'ar' en Anglaterra, i de vegades s'escriu així, coma als cognoms Clark, Darbyshire). De vegades fferam s'escriu fferem, una forma més literària
ETIMOLOGIA: gal.lès fferm < anglès mitjà ferm (anglès modern farm) < llatí tardà firma = arrendament, pagament fix (com el de granjers per el lloguer de la terra) < firmus = ferm

- ffermdy, ffermdai [FERM di, FERM dai] substantiu masculí
1 granja (casa)

- fferm loynnod byw, ffermydd gloynnod byw [ferm lo Ø nod BIU, FER midh glo Ø nod BIU] substantiu femení
1 lloc de criar papallones

ffermwr, ffermwyr [FER mur, FERM wir] substantiu masculí
1 granjer

fferyll [fê -rilh] m
PLURAL fferyllion, fferylliaid [fe-rølh-yon, fe-rølh-yed]
1 (obsolete) apotecari, alcemista, mag
2 (obsolet) farmacista. La forma modern és fferyllydd (qv)
ETIMOLOGIA: del nom Fferyll = Virgili, “Publius Vergilius Maro” (70-19 AC, poeta llatí). A l’Edat Mitjana es pensava que era mag farmacèutic

fferylleg [fe-rø-lheg] substantiu femení
1 farmaeutica – la ciència de la preparació de medecines
ETIMOLOGIA: (fferyll = farmacèutic) + (-eg sufix per formar substantius amb sentit de ‘ciència’)

fferyllfa [fe- rølh -va] substantiu femení
PLURAL fferyllféydd [fe-rølh-veidh]
1 farmàcia
ETIMOLOGIA: (fferyll = farmacèutic) + (-fa sufix per formar substantius amb sentit de ‘lloc’)

fferylliaeth [fe- rølh -yeth] substantiu femení
1 farmàcia, recollir, preparar i dispensar medecines
1 farmàcia – l’art de preparar medecines
ETIMOLOGIA: (fferyll = farmacèutic) + (-i-aeth sufix per formar substantius abstractes’)

fferyllol [fe- rø -lhol] adjectiu
1 farmacèutic
ETIMOLOGIA: (fferyll = farmacèutic) + (-ol sufix per formar adjectius)

fferyllydd [fe- rø -lhidh] substantiu masculí
PLURAL feryllwyr, fferyllyddion [fe- rølh –wir, fe-rø-lhødh-yon]
1 farmacista, persona amb fàrmacia
ETIMOLOGIA: (fferyll = farmacèutic) + (-ydd sufix per indicar un agent). Vegeu fferyll < Fferyll = Virgili (70-19 AC), poeta llatí

ffesant, ffesantod [FE sant, fe SAN tod] substantiu masculí
1 faisà

Ffestin [FE stin] substantiu masculí
1 (obsolet) nom d'home

Ffestiniog [fes- stin -yog]substantiu femení
1 (SH/7041) localitat de la comarca de Gwynedd;
Forma local: Stiniog
També: Llan Stiniog ("el poble (amb església parroquial) de Ffestiniog / Stiniog ")
O senzillament: Y Llan
Roedd yn ddisgybl yn yr Ysgol Sir ym Mlaenau Ffestiniog. Gan ei fod yn byw yn y Llan, roedd yn rhaid mynd a dwad i'r ysgol ar y trên
Era alumne de l'Escola Comarcal de Blaenau Ffestiniog. Com que vivia al Llan, havia d'anar a i tornar de l'escola amb tren
2 una parròquia d'aquest indret
població: 6.376 (1961) proporció de gal.lesoparlants: 80% (1961)
3 SH 7045 Blaenau Ffestiniog [blei-ne-fe- stin -yog] localitat de Gwynedd "la terra alta de la parròquia de Ffestiniog"
ETIMOLOGIA: gal.lès Ffestiniog (Ffestin = nom d'home) + (-og = sufix amb sentit de 'territori de')

ffeuen, ffa [FEI en, FAA] substantiu femení
1 fava

- ffeuen ffrengig, ffa ffrengig [FEI en FRE ngig, faa FRE ngig] substantiu femení
1 mongeta

ffi [fii] substantiu femení
PLURAL ffïau, ffïoedd, ffis [fî -, fî-odh, fiis]
1 honorari, pagament a una persona professional per un servei
ffi sefydlog preu fixe
2 pagament a una persona professional per un servei
3 pagament per un exàmen
4 pagament fet per un estudiant per un curs, una carrera
Maent wedi addo dileu ffioedd myfyrwyr
Han promès abolir ?pagaments dels estudiants
ETIMOLOGIA: anglès fee (= preu) < fee (= bens) < fee (= bestiar) < anglès mitjà < francès d'Anglaterra fie < francès antic fie < fief < germànic;
cf anglès antic feoh = bestiar, propietat; en llatí pecû (= ramat d'ovelles)
pecus (= bestiar), pecûnia (= riquesa)

ffidil, ffidlau [FI dil, FID le] substantiu femení
1 violí

ffieiddbeth [ fi-eidh-beth ] substantiu masculí
1 abominació
(Ac os bwyteir dim o gig offrwm ei ebyrth hedd ef o fewn y trydydd dydd, ni byddir bodlon i’r hwn a’i hoffrymo ef, ac nis cyfrifir iddo, ffieiddbeth fydd; a’r dyn a fwyty ohono, a ddwg ei anwiredd.)
Leviticus 7:18 ...... .
ETIMOLOGIA: (ffiaidd = abominable) + mutació suau + (peth = cosa)

ffig.
1 abreviatura = ffigurol

ffigsen, ffigs [FIG sen, FFIGS] substantiu femení
1 figa

ffigurol
1 Abreviatura: ffig.

ffigysen, ffigys [fi GØ sen, FI gis] substantiu femení
1 figa

Ffilip [FI lip] substantiu masculí
1 nom d'home (Felip)

ffilm, ffilmiau [FILM, FILM ye] substantiu femení
1 pel.licula

ffin, ffiniau [FIIN, FIN ye] substantiu femení
1 frontera

Ffineg [FI neg] (f/adj) finlandès

ffiol [fî -ol] substantiu femení
PLURAL ffiolau [fi-ô-le]
1 flascó, fiola, ampolleta
2 Gal·les del Sud-oest bol
3 bol de fusta per civada bullida, sopa, etc
4 (comarques de Ceredigion, Penfro) ffiol gardod bol de captaire
5 ffiol wallt bol que es posa al cap per tallar els cabells (i els cabells que surten es tallen)
6 ffiol laeth platet prim per treure la nata de la superfície de lallet (ffiol laath)
7 plat Barnwyr 5:25 Dwfr a geisiodd efe, llaeth a roddes hithau; mewn ffiol ardderchog y dug hi ymenyn
Jutges 5:25 .....
8 copa
Salmau 23:5 Ti arlwyi ford ger fy mron yng ngwydd fy ngwrthwynebwyr: iraist fy mhen ag olew; fy ffiol sydd lawn
Psalms 23:5 ..... davant meu pares taula tu mateix, i els enemics ho veuen; m'has ungit el cap amb perfums, omples a vessar la meva copa
Mae'ch ffiol y llawn "vostra got està ple", vostre alegria es imensa joy, teniu més alegria que normal o que altres persones
Dim ond wythnos yn ôl roedd ffiol Gwyn yn llawn. Roedd Mair wedi cytuno i'w briodi, roedd ganddo well swydd...
Tan sols fa una setmana la seva copa esta plena a vessar. Mair havia dit que es casés amb ell, ell tenia una nova feina...
9 ffiol gwsg copa embriagant
Sechareia 12:2 Wele fi yn gwneuthur Jerwsalwm yn ffiol gwsg i'r bobloedd oll o amgylch, pan fyddont yn y gwarchae yn erbyn Jwda, ac yn erbyn Jerwsalem
Zechariah 12:2 .....
10 obsolet ffiol yr ymennydd part del crani que cobert el cervell
ETIMOLOGIA: anglès mitjà fiole (= fiola) < francès fiole < llatí phiala < grec phialê - bol ample i poc profund. Francès modern fiole (= flascó, fiola)
NOTA: També amb sufix diminutiva -en: ffiolen [fi-ô-len

ffion [fî -on] substantiu masculí
PLURAL ffionau [fi-ô-ne]
1 obsolet rosa
antigament, a Brynaman, ffion y gaeaf (:ç)Helleborus niger(ç:) rosa nadalenca
2 Ffion nom de dona = Rosa
3 didalera Digitalis purpurea
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta; cf llatí spiônia (= mena de vinya)
NOTA: també ffionen

Ffis.
1 abreviatura = Ffiseg física

ffiseg [FI seg] substantiu femení
1 física
2 Abreviatura: Ffis.

ffisegwr, ffisegwyr [fi SE gur, fi SEG wir] substantiu masculí
1 físic

ffit
1 rampell, atac
cael ffit tenir un atac
Fe gaiff ffit pan glyw amdano Tindrà un atac quan s’en assabentarà

ffitio [FIT yo] (verb)
1 (roba) caure bé, ser de la mida adequada
2 ffitio fel maneg anar com l’anell al dit (“anar com una guant”)

ffiwg [fiuug] substantiu femení
PLURAL ffiwgau [fiuu -ge]
1 (Música) fuga
ffiwg driphlyg

ETIMOLOGIA: anglès fugue < francès < italià fuga < llatí fuga (= fuga, acció d’evitar)

ffiws, ffiwsiau / ffiwsus [FIUS, FIUS ye / FIU sis] substantiu masculí
1 1 metxa
2 plom, fusible

Ffl.
1 abreviatura < Fflint (= Sir y Fflint comarca de Y Fflint)

fflabatsh [ fla -batsh] substantiu femení
1 (Gal·les del Sud) cony
ETIMOLOGIA: ??

fflachio [FLAKH yo] (verb)
1 lampegar

fflam, fflamau [FLAM, FLA me] substantiu femení
1 flama

2 gwenfflam ablamat, abrandat
(gwen forma feminina de gwyn = blanc) + (fflam = flama)
gyrru (rhywun) yn wenfflam enfuriasmar (algú) (“enviar algú en blanca-flama”)
mynd yn wenfflam inflamar-se

fflan [FLAN] substantiu masculí
1 flan

fflangell, fflangellau [FLA ngelh, fla NGHE lhe] substantiu femení
1 fuet

fflap cath [flap kaath]substantiu masculí
1 porta petita en una porta gran per deixar entrar i sortir un gat
ETIMOLOGIA: "solapa (de) gat"; (fflap = solapa) + (cath = gat), traducció de l'anglès cat flap

fflat, fflatiau [FLAT, FLAT ye] substantiu masculí
1 pis, vivenda

Fflemeg [FLE meg] (f /adj) flamanc (llengua)

fflint
1 carreg fflint pedra fogeura

Y Fflint [ø flint]
1 (SJ2473) capital de la comarca de Y Fflint
Nom anglès: Flint
Nom francès: Le Caillou

2 Sir y Fflint la comarca de Y Fflint
Abreviatura: Ffl.
Sir Fflint forma col.loquial (probablament imitant topònims on la “y” d’enllaç es perd – Pen-y-cae > Pen-cae, etc. -

3 Nant y Fflint (“(el) rierol (de) Y Fflint”)
(SJ2473) Rierol que entra el riu Dyfrdwy a Y Fflint

4 una parròquia d'aquest indret

ETIMOLOGIA: De Flint nom anglès d’aquest indret. Com a nom comú, anglès flint és “silex” però probablament referia a qualsevol pedra o roca dura

ffliw [FLIU] substantiu masculí
1 grip

ffliwt [ fliut ] substantiu femení
PLURAL ffliwtiau [ fliut-ye ]
1 flauta
dawnsio ar ôl pob ffliwt
canviar d’opinió cada vegada que s’expressa una altra opinió
ETIMOLOGIA: anglès flute (= flauta) [fliuut]< francès flahute < occità (antic)
< llatí vulgar *flabeolum (a la paraula occitana hi va haver influència de la paraula laut = llaüt)
NOTA: També amb sufix diminutiu ffliwten [fliut-en]

fflwar [flu -ar] substantiu masculí
PLURAL fflwars [flu -ars]
Gal·les del Nord
1 barbarisme flower
pot fflwars test
2 farina
ETIMOLOGIA: fflwar < fflwer < anglès flower = flor, flour = farina
(És de fet la mateixa paraula, però en anglès modern indica els dos sentits mitjançant grafies distintes). La pronunciació actual en anglès és [flauø’] però fa sis cents anys era [fluør, fluur]. Cf la paraula gal·lesa fflwr (= farina)

fflwr [FLUUR] substantiu masculí
1 farina (Sud-oest) (= blawd [BLAUD]

ffoadur, ffoaduriaid [fo A dir, fo a DIR yed] substantiu masculí
1 refugiat

ffo [FOO] substantiu masculí
1 refugiat

ar ffo [ar FOO] (adv)
1 refugiat

ffocstrot [foks-trot] substantiu femení
PLURAL ffocstrotiau, ffocstrots [focs- trot-ye, foks-trots]
1 fox-trot = mena de ball de sala de ball
ETIMOLOGIA: anglès foxtrot = trot del guineu (fox = guineu, trot = trot)

ffocstrotio [focs- trot-yo] verb
1 fer el fox-trot
ETIMOLOGIA: (ffocstrot = mena de ball) + (-io sufix per fer verbs)

ffodus [FO dis] (adjectiu)
1 afortunat

fföes [fôis] substantiu femení
1 variant de la paraula ffos = rec
2 Ffoes Lääs Fääch (= Ffoes Las Fach) ‘rec verd petit’ = topònim (ara perdut) de Caer-dydd.
Segons John Hobson Mathews
“FOES-LASE-VACH"
A meadow in the parish of Llanedern (1702)”

3 Ffoesyrefail granja a Pen-coed, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr (“(el) rec (de) la forja”)

ffogen [FO gen] substantiu femení
1 boira (Sud) (anglès 'fog')

ffoglyd [fo -glid] adjectiu
1 regió de Morgannwg (temps) boirós; xafogós
2 (menjar) que omple
3 (pit) asmàtic
4 Gal·les del Nord (aparença, aspecte) inflat
ETIMOLOGIA: (ffòg = boira) + (-lyd sufix adjectival)
NOTA: També: ffoclyd [fok-lid]

ffogo [fo -go] verb
1 Ceredigion central menjar àvidament; omplir massa l'estomac
NOTA: També: ffoco

ffoi [FOI] (verb)
1 fugir
ffoi rhag rhywbeth fugir d’alguna cosa
rhwystro rhywun rhag ffoi impedir la fugida d’algú (“impedir algú davant fugir”)
ffoi o rywle fugir d’algun lloc
2 ymladd neu ffoi (Biologia) lluitar o fugir

ffoi am eich einioes [foi am økh ein -yos]
1 fugir per salvar-se la vostra vida (rhàg = de)
ETIMOLOGIA: (ffoi = fugir) + (am = per) + (eich = el vostre) + (einioes = vida)

..1 ffôl [FOOL] (adjectiu)
1 imprudent
2 (Sud) malament - dyw e ddim yn ffôl - no està malament

..2 ffôl [ fool ] substantiu femení
PLURAL ffôls [ fools ]
1 (Gal·les del Nord) caiguda = de pedres en una pedrera de lloses
2 Nant y Ffôl topònim de la Patagònia, al sud de Trevelin a les Andes argentines. De fet, s’escriu “ffôl” amb ortografia anglesa, i per tant és oficialment Nant y Fall
("riera de la caiguda de pedres"). El nom és probalement "rierol (de) la cascada” més que "rierol (de) la caiguda de pedres”. Algú ho pot confirmar?
ETIMOLOGIA: anglès fall < anglès antic feallan (= caure); cf alemany der Fall (= caiguda)

ffolder, ffolderau / ffolderi [FOL der. Fol DE re / fol DE ri] (mf) carpeta (sense anelles)

ffolen, ffolennau [FO len, fo LE ne] substantiu femení
1 nalga

ffolog [ fo-log] substantiu femení
PLURAL ffologod [ fo- lô-god]
1 persona sonada
Diarhebion 14:1 Gwraig ddoeth a adeilada ei thy^: ond y ffolog a'i tyn ef i lawr â’i dwylo.
Proverbs 14:1 ......
Gwcw fach, ond wyt ti'n ffolog - canu 'mhlith yr eithin pigog
Petit cucut, ets una cosa sonada? que cantes al mig de la gatosa punxada (lletra de la cançó popular “Y Gwcw Fach” – el petit cucut)
ETIMOLOGIA: (ffôl = persona sonada) + (-og sufix adjectival o substantival)

ffolól [fo LOL] substantiu femení
1 bestieses

ffolt, ffoltiau [FOLT, FOLT ye] substantiu femení
1 (Geologia) falla

ffôl y gannwyll [fool ø ga-nuilh] substantiu masculí
1 (Gal·les del Sud-est) papallona nocturna ("ximplet de l'espelma" per què vola cap a la flama de l'espelma)

ffon, ffyn [FON FIN] substantiu femení
1 pal
2 ffon guro drwm, ffyn curo drwm [fon GI ro DRUM, fin GI ro DRUM] substantiu femení
1 baqueta
3 ffon wreichion, ffyn gwreichion [fon WREIKH yon, fin GWREIKH yon] substantiu femení
1 bengala

ffôn [foon] substantiu masculí
PLURAL ffôns, ffonau [fo-ne]
1 telèfon
2 ffôn boced telèfon mòvil ("telèfon (de) butxaca")
3 ar y ffôn = (parlant) al telèfon
4 ar y ffôn = connectat amb telèfon
ych chi ar y ffôn? tens telèfon?
5 llyfr ffôn = guia telefònica
6 rhif ffôn = número de telèfon
7 codi'r ffôn = aixecar el telèfon
8 cysylltydd ffôn = telefonista
9 galwad ffôn = trucada, telefonada
10 derbynnydd ffôn = auricular
11 ciosg ffôn,cabina de telèfon
caban ffön = cabina de telèfon
12 tapio ffôn = intervenir una línia telefònica;
tapio ffonau = intervenir línies telefòniques
13 ffôn ateb [foon A teb] substantiu masculí
1 (a l'entrada d'una casa de pisos) timbre
ETIMOLOGIA: anglès phone < telephone (grec tele = lluny) + (grec phônê = veu)

ffon dafl [ fon da -val] substantiu femení
PLURAL ffyn tafl [ fin ta -val]
1 fona = instrument per a tirar pedres
carreg ffon dafl pedra de fona
ETIMOLOGIA: (ffon = pal) + mutació suau + (tafl ‘tirat’, arrel del verb taflu = tirar)

ffondant [ fon -dant] m
PLURAL ffondantau [ fon- dan -te]
1 fondant

ETIMOLOGIA: Anglès fondant < francès fondant (= fondant) < fondre (= fondre) < llatí fundere (= fondre)

ffon darw [fon da -ru] substantiu femení
PLURAL ffyn teirw [ fin tei -ru]
1 (comarca de Môn) penis de bou secat i fet servir com un pal
ETIMOLOGIA: ‘pal de toro’ (ffon = pal) + mutació suau + (tarw = brau, toro)

ffonfesurwr [ fon-ve-sî-rur] substantiu masculí
PLURAL ffonfesurwyr [ fon-ve-sir-wir]
1 (planimetria) el que sostén el pal ??
ETIMOLOGIA: (ffon fesur = pal de mesurar) + (-wr sufix = ‘home’)

ffonio [fon-yo] verb
1 telefonar, trucar
ETIMOLOGIA: (ffôn = telèfon) + (-io sufix per formar verbs)

fforc, ffyrc [FORK, FIRK] substantiu femení
1 forqueta (plural col·loquial: ffyrcs [FIRKS]

- fforc weini, ffyrc gweini [fork WEI ni, firk GWEI ni] substantiu femení
1 forqueta per servir??

fforch, ffyrch / fforchau [FORKH, FIRKH / FOR khe] substantiu femení
1 forca

- fforch dail, ffyrch tail [forkh DAIL, firkh TAIL] substantiu femení
1 forca de fems

- fforch wair, ffyrch gwair [forkh WAIR, firkh GWAIR] substantiu femení
1 forca d'herba/palla

ffordd, ffyrdd [fordh, firdh] substantiu femení
1 carrer, carretera

“ffordd ar gau" [fordh ar GAI] (frase)
1 tancat per obres (roadworks, road up)

- priffordd, priffyrdd [PRI fordh, PRI firdh] substantiu femení
1 carretera principal
2 gadael ffordd glir deixar espai suficient per al pas de les persones
3 ffordd ‘gosa improvisat (“(la) carretera més a prop”)
pryd ffordd ‘gosa un àpat improvisat

ffordd angladd [fordh a -ngladh] substantiu femení
PLURAL ffyrdd angladd [firdh a -ngladh]
Gal·les del Sud-oest
1 carrer de l’església, carrer de l’enterrament; carrer pel qual un seguici mortuori va per arribar al cementiri de l’església o de la capella
ETIMOLOGIA: (ffordd = carretera, carrer) + (angladd = enterrament)

ffordd ddeuol [fordh ddei -ol] substantiu femení
PLURAL ffyrdd deuol [firdh ddei -ol]
1 autovia
ETIMOLOGIA: (ffordd = carretera, carrer) + mutació suau + (deuol = dual)

ffordd Rufeinig [fordh ri-vei-nig] substantiu masculí
PLURAL ffyrdd Rhufeinig [firdh hri-vei-nig]
1 carretera romana, una construida per els ocupants romans durant l’ocupació (c. 43 AD - c. 410 AD) i caracteritzada pel fet que són rectes
Al poble de Caersws (comarca de Powys) hi ha un carrer de nom “Roman Road”, que en gal·lès seria Ffordd Rufeinig (encara que sarn és la paraula normal, com al nom de carrer Tyn-y-sarn (“granja al costat de la calçada /de la carretera romana”) de mateix poble)
ETIMOLOGIA: (ffordd = carretera, carrer) + mutació suau + (Rhufeinig = romà)

ffôr-ddy-sêc-of-awr-Inglish-ffrens [foor dhø seek ov aur ing-glish frens]
1 frase utilitzada per criticar l’actitud sèrvil de parlar en anglès en comptes de gal·lès per deferència si hi ha un anglès present en alguna trobada (eg missa, discurs públic, etc)
ETIMOLOGIA: de la frase anglesa pronunciada amb accent gal·lès “(we shall use English instead of Welsh) for the sake of our English friends” (fem servir l’anglès enlloc del gal·lès per als nostres amics anglesos”)

fforddiadwy [fordh-yâ-dui] verb
1 dins els mitjans d’un comprador, amb un preu accessible
cartrefi fforddiadwy cases amb un preu accessible
ETIMOLOGIA: (ffordd-i arrel de fforddio tenir prou diners per poder comprar (alguna cosa)) + (-adwy sufix)
NOTA: (1) Gal·les del Sud-oest: ffordo [for-do]
(2)Gal·les del Sud-est ffwrdo [fur-do]

fforddio (1) [fordh -yo] verb
1 tenir prou diners per poder comprar (alguna cosa)
2 ni + gallu fforddio dit d’alguna cosa que és aconsellable no fer perquè serà perjudicial, desfavorable
rhwbath na fedra-i ddim fforddio peidio â'i neud alguna cosa que no em puc permetre no fer
fedar dau sy'n morio'n yr un cwch ddim fforddio dal dig yn hir dues persones que són a la mateixa barca no poden estar enfadats l’un amb l’altre durant molt de temps
ETIMOLOGIA: fforddio < *afforddio < anglès afford (o affordh, amb dh final) < anglès antic geforthian (= promoure, fer anar més enllà) < (ge- prefix verbal) + (forth = endavant) + (-ian sufix verbal)
NOTA: (1) Gal·les del Sud-est: ffordo [for-do] (2) Gal·les del Sud-est ffwrdo [fur-do]

fforddio (2) [fordh -yo] verb
1 preparar un camí
1 instruir, guiar
fforddio plant ar y ffordd iawn ensenyar als nens el bon camí
Salmau 37.23 Yr Arglwydd a fforddia gerddediad gwr da; a fydd ganddo ei ffordd ef
Psalms 37.23 ...
NOTA: comarca de Caerfyrddin fforddi [for-dhi]
ETIMOLOGIA: (ffordd = camí) + (-io sufix per fer verbs)

fforddoliwr, fforddolwyr [for DHOL yur, for DHOL wir] substantiu masculí
1 peó caminer

Fforest Fawr, y [fo rest VAUR] substantiu femení
1 topònim ("el gran terreny de caça")

Fforest-fach, y [fo rest VAAKH] substantiu femení
1 topònim (poble del sud-est) ("el petit terreny de caça")

ffóriner, ffóriners [FO ri ner, FO ri ners] substantiu masculí
1 anger (anglicisme)

fforj [forj] substantiu femení
1 foneria = forn per forjar, acalorar el ferro i fondre’l per treballar-lo
Fforj-fach (“petita foneria”) localitat de Clydach, comarca d’Abertawe
ETIMOLOGIA: anglès forge (= foneria) < anglès mitjà < francès antic (= foneria)
< llatí fabrica (= taller) (en francès modern: forge = foneria)
NOTA: també ffortsh

fforman, fformyn [FOR man, FOR min] substantiu masculí
1 capatàs

ffos, ffosydd [FOOS, FO sidh] substantiu femení
1 fossa

Ffosfelen [foos vê-len] substantiu femení
1 nom de carrer de Tre-gwyr, Abertawe
ETIMOLOGIA: (ffos = rec) + mutació suau + (melen, forma femenina de melyn = groc)

ffosi [ fo -si] verb
1 fer una fossa al voltant d’un castell
ETIMOLOGIA: (ffos = fossa) + (-i sufix per formar verbs)

Ffos Noddun [ foos nô-dhin] substantiu femení
1 lloc a prop de Betws-y-coed SH7956 (comarca de Conwy); nom anglès ‘Fairy Glen’ (‘vall de les fades’)
ETIMOLOGIA: (‘fossa profunda’) (ffos = fossa) + ((noddun), una forma amb pèrdua de la primera síl·laba de la paraula anoddun equival a (paraula obsoleta) anoddyfn = molt profund). L’adjectiu equival a (obsolet) anoddyfn
(an prefix intensificador) + mutació suau + (go + prefix intensificador) + (dyfn, variant de dwfn = profund)

Ffos-y-go [kâi-goo] substantiu femení
1 SJ 3054 village 5km north-west of Wrecsam and 1km north-west of Gwersyllt
ETIMOLOGIA: (“(the) ditch (of) the smith”) (ffos = ditch) + (y = definite article) + (gof = smith). The final [v] is often lost in the north in one-syllable words, hence gof > go.

ffowlsyn [foul -sin] substantiu masculí
PLURAL ffowls [fouls] Gal·les del Sud-oest
South-west Wales
1 gallina, pollastre; vegeu ffowlyn
ETIMOLOGIA: (ffowls, < anglès fowls = pollastres) + (-yn sufix diminutiu afegit a substantius per fer una forma singular d’un substantiu col.lectiu o plural)

ffowlyn [fou -lin] substantiu masculí
PLURAL ffowls [fouks]
1 gallina
2 pollastre
3 ffowls hens; dihuno 'run pryd â'r ffowls despertar-se a la mateixa hora que les gallines (és a dir, molt d'hora, a trenc d'alba)
ETIMOLOGIA: (ffowl < anglès fowl = gallina) + (-yn sufix diminutiu afegit a substantius per fer una forma singular d’un substantiu col.lectiu o plural)

anglès antic fugol = ocell, com l'alemany modern der Vogel [fo-gøl] = ocell
NOTA: també: Gal·les del Sud-oest ffowlsyn, [foul-sin] (anglès (fowls forma plural, = gallines) + (-yn)

ffowndri [foun -dri] substantiu masculí
PLURAL ffowndrïau, ffowndris [foun-dri-e, foun -dris]
1 foneria de ferro, lloc per fondre algun metall (sobretot ferro) o vidre i donar-lo forma en un motlle
ETIMOLOGIA: anglès foundry = foneria, < francès fonderie = foneria, < fondre = fondre < llatí fundere, fûsum = vessar

ffradach [FRA dakh] substantiu masculí
1 ??

ffraeo [FREI-o] (verb)
1 discutir
2 ffraeo fel dau gudyll discutir violentament (“discutir com dos falcons”)

Ffrainc [FRAINGK] substantiu femení
1 França

ffranc, ffranciau [FRANGK, FRANGK ye] (mf) franc (moneda)

Ffrances, Ffrancesau [FRANG kes, framg KE se] substantiu femení
1 francesa

Ffrancwr, Ffrancwyr [FRANG kur, FRANGK wir] substantiu masculí
1 francès (home)

Ffrancwyr, y [FRANG kur] (pl)
1 els francesos

Ffrangeg [FRA ngeg] (f / adj) francès (llengua)

Ffransis [FRAN sis] substantiu masculí
1 Francesc

ffraw [frau] adjectiu
1 (obsolet) vivaç, ràpid
2 També hi ha rius d’Anglaterra que conserven més o menys el nom britànic o gal·lès antic *Frâmâ. Vegeu Ffraw

ETIMOLOGIA: gal.lès ffraw < ffrawf < britànic *frâmâ < celta *srô-m-.
Relacionada amb la paraula ffrwd = torrent
Irlandès: sreabh (substantiu) riera, flux; (verb) fluir

Ffraw [frau] substantiu femení
1 (SH3669) Afon Ffraw = riu d'Ynys Môn (Gal·les del Nord)
Abérffraw (col·loquialment Y Berffro) un poble a la boca del riu Ffraw

2 (ST7960) Frome, riu de la comarca de Somerset, Anglaterra; sorgeix 10km al sud de la ciutat de Frome, passa per aquesta ciutat, i s’uneix amb el riu Avon a Bradford-on-Avon

3 )SO5638) Frome, riu de la comarca de Hereford, Anglaterra; sorgeix 10km al nord de la ciutat de Bromyard; passa per aquesta ciutat, i s’uneix amb el riu Lugg (“Llugwy” en gal·lès) 5km a l’est de la ciutat de Hereford

4 (SY9487) Frome, riu de la comarca de Dorset, Anglaterra; sorgeix a Evershot i passa per Dorchester a Wareham i desemboca al mar a Wareham Harbour

ETIMOLOGIA: Vegeu l’entrada anterior ffraw (adjectiu)

Ffrèd [FRED] substantiu masculí
1 Frederic (forma curta)

Ffrengig [fre -ngig] adjectiu
1 francès = relatiu a França o els habitants de l'estat francès (però no de la llengua, que és Ffrangeg)
2 bara Ffrengig (“pa francès”) barra de pa
3 ffenestr Ffrengig finestra amb dos porticons
4 ffeuen Ffrengig mongeta tendra
5 ffranc Ffrengig franc francès
6 cneuen Ffrengig (“fruit francès”) nou
7 collen Ffrengig (“avetllaner francès”) noguer
8 cusan Ffrengig basada introduint la llengua a la boca de l’altra
9 crwst Ffrengig pastís llenat de nata
10 corn Ffrengig corn francès
11 cwyr Ffrengig cera de mobles – goma laca en alcohol
cwyrydd Ffrengig polidor / polidora amb cera de mobles
12 mwstard Ffrengig pasta de mostaza amb vinagre en comptes d’aigua
13 Y Chwyldro Ffrengig la Revolució francesa
14 llygoden Ffrengig (“ratolí francesa”) rata
En alguns dialectes, s’ha esdevingut llygoden ffyrnig ‘ratolí ferotge’
15 sialc Ffrengig talc (“guix feancès”)
ETIMOLOGIA: (Ffranc = francès, franc) + (-ig sufix per formar adjectius)

Ffrengigo [fre-ngî-go] verb
1 francesitzar
ETIMOLOGIA: (Ffrengig = francès) + (-o sufix per formar verbs)

ffresh [FRESH] (adjectiu)
1 fresc

ffresni [FRES ni] substantiu masculí
1 frescor

ffreutur [frei -tir] substantiu masculí
PLURAL ffreuturiau [frei-tir-ye]
1 refetor = menjador comú d'un monestir
2 refetor = menjador comú d'una universitat
ETIMOLOGIA: anglès mitjà freitur < francès fraitur, refreitor (si no directament del francès al gal·lès)

ffrewyll [freu -ilh] substantiu femení
PLURAL ffrewyllau [freu-ø-lhe]
1 fuet
Brenhinoedd-1 12:11 Ac yn awr fy nhad a'ch llwythodd â iau drom, a minnau a chwanegaf ar eich iau chwi; fy nhad a'ch cosbodd chwi â ffrewyllau, a mi a'ch cosbaf chwi ag ysgorpionau
Reis-1 12:11 .....
Diarhebion 26:3 Ffrewyll i farch, ffrwyn i asyn, a gwialen i gefn yr ynfyd.
Proverbis 26:3 ......
ETIMOLOGIA: possiblament de l'irlandès; en irlandès modern sraoill estripar; arossegar-se; (antigament) flagel·lar

ffri [frii] adjectiu
1 lliure
2 lliure, sense impediment
y dwr sy'n ffrydio mor ffri drwy'n tapiau l'aigua que flueix tan lliurament per les aixetes
ETIMOLOGIA: anglès free (= lliure) < anglès antic < germànic; cf alemany frei (= lliure)

ffridd [friidh] substantiu femení
PLURAL friddoedd [frî -dhodh]
Gal·les del Nord
1 bosc
2 pastura closa de la muntanya
3 freqüent a la toponimia;
(a) Bwlch-y-ffridd SO(r)0695 localitat de Powys 6km al nord-oest de Y Drenewydd
al nord-est ffrith,, amb th en comptes de dd als comtats de Y Fflint, Dinbych, i Conwy fins a Llanfair Fechan;
(b) Y Ffrith SJ2855 poblet 7km al nord-oest de Wrecsam entre Brymbo a Llanfynydd
ETIMOLOGIA: gal·lès < anglès mitjà frith (= bosc) < anglès antic ge-fyrhthe

ffrind, ffrindiau [FRIND, FRIND ye] (mf) amic, amiga

ffrio [FRI o] (verb)
1 fregir

Ffrisia [FRIS ya] substantiu femení
1 Frisia

ffrit [frit] substantiu masculí
PLURAL ffritiau [frit -ye]
1 una salt sobtada
2 adverbi ràpid, de sobte
3 exclamació en un narratiu (indica un moviment sobtat)
ETIMOLOGIA: probablament, com ffrit = inútil, de l'anglès frit = poruc

ffrit [frit] adjectiu
Gal·les del Sud
1 inútil
un ffrit yw e és un inútil ("un (que és) inúitl és ell ")
1 insignificant
ETIMOLOGIA: anglès frit = poruc

ffrit [frit] substantiu masculí
PLURAL ffritiau [frit -ye]
Gal·les del Sud
1 persona inútil
hen ffrit o beth = un inútil ("vell + persona útil + de + (una) cosa")
2 cosa inútil, cosa insignificant
ETIMOLOGIA: = frit adjectiu

ffriten [fri -ten] substantiu femení
PLURAL ffritennod [fri- te -nod]
1 una dona inútil
ETIMOLOGIA: (ffrit adjectiu = inútil) + (-en, sufix nominal per indicar una femella)
NOTA: al Nord-oest ffritan (és una zona on una e final >

ffriter [fri-ter] substantiu masculí
PLURAL ffriterau [fri-te-re]
1 (una llesca d'un fruita, coma ara una poma, o un altre ingredient, covert d'una mixtura de llet, ou i farina, que es fregeix), bunyol
ETIMOLOGIA: anglès fritter < francès antic friture < frire (= fregir) < Latin frîgere, frîctum (= fregir)
NOTA: ffriter també pot ser un substantiu feminí; al sud-est, ffritwn, plural ffritwns (substantiu feminí)

- ffriter afal [fri ter A val] (mf) bunyol de poma

ffroenuchel [ ffroin- î -khel] adjectiu
1 soberg, altiu, arrogant
Cymry Cymraeg sydd yn rhy falch a ffroenuchel i arfer eu mamiaith
Gal·lesoparlants massa orgullosos i arrogants per fer servir la seva llengua materna
Mae hi’n ddigon ffroenuchel wrthyf fi
És bastant arrogant envers meu
2 també uchel eich ffroen, soberg, altiu, arrogant
ETIMOLOGIA: (ffroen = nariu, oronell) + (uchel = alt)

ffrog, frogiau [FROG, FROG ye] substantiu femení
1 vestit (falda)

ffroisen, ffrois [FROI sen, FROIS] substantiu masculí
1 truita (d'ous)

ffrwd, ffrydiau [FRUUD, FRØD ye] substantiu femení
1 torrent

ffrwydron [frui-dron] substantiu plural
1 explosius; forma plural de ffrwydryn

ffrwyn, ffrwynau [FRUIN, FRUI ne] substantiu femení
1 brida, fre

ffrwyth, ffrwythau [FRUITH, FRUI the] substantiu masculí
1 fruita

ffrydan [frø -dan] substantiu femení
1 rierol petit
Ffrydan nom d’un rierol de Y Bala
Ffordd Ffrydan nom d’un carrer de Y Bala
ETIMOLOGIA: (ffryd- forma de síl·laba penúltima de ffrwd = torrent) + (-an sufix diminutiu)

ffrydiau [frød -ye] -
1 forma plural de ffrwd (= torrent)

Ffrydlas [frød -las] -
1 Afon Ffrydlas (SH6367) riu del districte d’Arfon (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: (ffryd-, forma de síl·laba penúltima de ffrwd = torrent) + mutació suau + glas = blau)

ffug [FIIG] (adjectiu)
1 fals
2 mynd o dan enw ffug fer servir un nom fals

ffuglen [FI glen] substantiu femení
1 ficció

ffugwisg [ fig -wisk] substantiu masculí
PLURAL ffugwisgoedd [ fig- wi -skodh]
1 desfressa
mewn ffugwisg desfressat
gya o dan “disguise”, cuddwisg; ond mewn adran arall, ffugwisg
ETIMOLOGIA: (ffug = fals ) + mutació suau + ( gwisg = vestit)

ffunen bocad (Môn) = ffunen boced [FI nen BO cad] substantiu femení
1 mocador

ffureta [fi RE ta] (verb)
1 furar = caçar amb fures

ffurf, ffurfiau [FIRV, FIRV ye] substantiu femení
1 forma

ffurfafen [fir VA ven] substantiu femení
1 fermament

ffust, ffustiau [FIST, FIST ye] substantiu femení
1 batolles

ffwl [fuul] substantiu masculí
PLURAL ffyliaid [føl-yed]
1 ximplet, idiota; persona que es comporta d’una manera ximple, que sembla ximple
Dwi'n meddwl mai ffyliaid ydi'r bobol sy'n gwneud hyyny Penso que la gent que fa això són ximplets
Beth yw casino yn y bôn? Lle gall unrhyw ffwl ennill arian ffyliaid eraill - a'u colli, os myn
Què é un casino bàicament? Un lloc on qualsevol ximplet pot guanyar els diners d’un altre ximplet - i perdre’ls, si vol.
fool = weak-minded person, idiot, nincompoop
2 yr hen ffwl o fenyw 'na aquella dona estúpida (“la vella ximpleta de dona allà”)
yr hen ffwl ganddo! el ximple! (man) (“el vell ximplet amb ell”)
yr hen ffwl iddo! el ximple! (man) (“el vell ximplet a ell”)
3 algú que queda com si fós un estúpid
gwneud ffwl o fer que algú quedi en ridícul (“fer un ximple de”)
gwneud ffwl ohonoch eich hun quedar en ridícul (“fer un ximple de vos mateix”)
4 paradwys ffwl fool’s paradise = un lloc imaginat que no existeix i que no existerà mai d’alegria i comoditat
5 bod yn ormod o ffwl (i wneud peth) no tenir prou intel·ligència (per fer alguna cosa) (“ser massa de ximplet per fer alguna cosa”)
6 ffair ffyliaid lloc de boigos (“fira (de) ximplets”)
mae'r ty 'ma'n debycach i ffair ffyliaid bob dydd
aquesta casa sembla més una casa de boigos cada dia
7 bufó
chwarae’r ffwl o chwarae’r bili-ffwl fel el bèstia, comportar-se d’una manera ridícula expressament
8 y ffwl peth la cosa punyetera
Ble rw i wedi gadel y ffwl peth? on he deixat la cosa punyetera?
ETIMOLOGIA: anglès fool < francès < llatí tardà follis = persona amb cap buit < manxa. Paraula relacionada amb llatí flâre = bufar

- ffwl Ebrill, ffyliaid Ebrill [fuul E brilh, føl yed E brilh] substantiu masculí
1 innocent (de l Dia dels innocents)

ffwlbart, ffwlbartiaid [FUL bart, ful BART yed] substantiu masculí
1 fura

ffwr / ffyr, ffyrau [FUR / fØR, FØ re] substantiu masculí
1 pellissa (de guineu, etc)

ffwrdd = i ffwrdd [FURDH] (-) -

ffwrn [furn] substantiu femení
PLURAL ffyrnau [før -ne]
1 (cuina; ceràmica) forn
ffwrn nwy cuina de gas, forn de gas
ffwrn drydan cuina elèctrica
2 Gal·les del Sud caldera
Yr oedd amryw fathau o grochanau - y crochan mawr, callor, pair - y crochan gwaelod-wastad hefyd a elwid ffwrn, yn yr hon y pobid y dorth wen, ac y crasid asen frân ar ôl lladd mochyn. Dodid y ffwrn ar drybedd, cant haiarn gyda thair troed iddi, yng nghanol y tân, gan ei chladdu mewn marwor; a gwnelai ei gwaith yn rhagorol
Hi havia diferents tipus de caldera - la caldera gran, la caldera, la marmita - la caldera de fons pla també teni per nom el "ffwrn", en la qual es cuinava el pa blanc, i es cuinava costelles de porc després de la matança del porc. El "ffwrn" es posava sobre un trespeus, un cèrcol de ferro amb tres peus, al mig del foc, i s'el enterrava amb brases, i feia la seva feina de primera,
3 ffwrn galch forn de calç
4 (dit d'un lloc sense gaire llum) mor dywyll a'r ffwrn fosc com una gola de llop ("tan fosc com el forn")
5 heb fod ym mhen draw'r ffwrn (persona) insípid, sonso ("sense ser al la part més al fons del forn")
6 ffwrn ficro-don microones
7 parod i'r ffwrn ??preparat pel forn
8 llestri ffwrn estris i plats ??a prova de calor pel forn
9 (temperatura alta i insuportable) mae hi fel ffwrn yma això és un forn! ("és com un forn aquí")
10 el forn de l’infern
ffwrn o dân poeth forn de foc calent
Daniel 3:6 A'r hwn ni syrthio ac ni addolo, yr awr. honno a fwrir i ganol ffwrn o dân poeth.
Daniel 3:6 And whoso falleth not down and worshippeth shall the same hour be cast into the midst of a burning fiery furnace.

y ffwrn danllyd boeth el forn de foc calent
Daniel 3:17 Wele, y mae ein Duw ni, yr hwn yr ydym ni yn ei addoli yn abl i'n gwared ni allan o'r ffwrn danllyd boeth, ac efe a'n gwared ni o'th law di, O frenin. (3:18) Ac onid e, bydded hysbys i ti, frenin, na addolwn dy dduwiau...
Daniel 3:17 Si el déu que nosaltres servim ens pot salvar, ens salvarà de la fornal de foc ardent de la teva mà, oh rei! I si ell no ho fa, sàpigues, oh rei, que nosaltres no servirem els teus déus

11 Coed y Ffyrnau (‘(el) bosc (de)ls forns’) a Pontneddfechan (comarca de Powys)

ETIMOLOGIA: gal.lès ffwrn < britànic < llatí furnus (= forn)
De la mateixa arrel britànica: còrnic forn (= forn), bretó forn (= forn)

ffwrnais, ffwrneisiau [FUR nes, fur NEIS ye] substantiu femení
1 forn (industrial)

ffydd [FIIDH] substantiu femení
1 fe

ffyddlon [FØDH lon] (adjectiu)
1 fidel

ffyddlondeb [fødh LON deb] substantiu masculí
1 fidelitat

ffyn [FIN] (pl)
1 vegeu: ffon

ffynhonau [fø NHO ne] (pl)
1 vegeu: ffynnon

ffynnon [ fø -non] substantiu femení
PLURAL ffynhonnau [ fø-nho-ne]
1 font
dwr ffynnon aigua de font

2 a la toponomia, molts exemples de fonts amb el nom del sant al qual l’església parroquial és dedicada)
Yr oedd rhai yn credu bod slywen gysegredig yn byw yn nwr Ffynnon Gybi, Llangybi, Arfon
Algunes persones creien quen un angila sagrada vivia a l’aigua de Ffynnon Gybi (font d’en Cybi), (al poble de) Llangybi, del districte d’Arfon

3 font = estructura feta sobre una font

4 ffynnon ddurol font d’aigua mineral medicinal
(durol que conté sals fèrriques)
ffynhonnau Llandrindod les fonts (del poble de) Llandrindod
yfed o’r ffynhonnau visitar un balneari per beure l’aigua

5 ffynnon boeth warm spring

6 tref ffynhonnau balneari (= poble amb balneari) (“poble (de) fonts”)

7 llygad ffynnon lloc d’origen d’una font (“ull (d) font”) (llygad y ffynnon = l’origen de la font)
yn llygad y ffynnon a l’origen

8 font = origen d’informació, amb el verb drachtio = beure
Ffynnon arall y drachtiodd yn helaeth ohoni oedd Diwylliant Gwerin Cymru
Un altra font de la qual bevia era la cultura de la gent corrent de Gal·les

9 font = lloc d’origen d’una riera
Ffynnon Llugwy (‘font (de) (la riera anomenada) Llugwy’) a la vessant meridional de la muntanya de Carnedd Llywelyn. Entra en un pantà del mateix nom (Cronfa Ffynnon Llugwy) i al costat del poble de Capelcurig fins al riu Conwy

10 pou = forat fet per extreure petroli, gas, etc
ffynnon olew pou de petroli

11 (vall del riu Aeron) segment d’una taronja

ETIMOLOGIA: ffynnon < ffynnawn < britànic < llatí fontâna
de la mateixa arrel britànica: bretó feunteun (= font), còrnic fenten (= font).
de la mateixa arrel llatina via francès: anglès fountain (= font)

NOTA: (comarca de Penfro) ffinnon [fi-non] (en aquesta zona, és típic el canvi [ø] de la síl·laba tònica > [i])

Ffynnon Bedr [fø-non be-der] substantiu femení
1 (SN5747) font de Llanbedr Pont Steffan (comarca de Ceredigion);
Nom anglès: Peterwell

2 (ST0876) font de Llanbedr y Fro (comarca de Bro Morgannwg)
ETIMOLOGIA: (“(la) font (de) Pere”) (ffynnon = font) + mutació suau + (Pedr = Pere)

ffynnon ddwr [fø -non dhuur] substantiu femení
PLURAL ffynhonnau dwr [fø-nho-ne duur]
1 font ("font (d') aigua") roedd 'na ffynnon ddwr yng nghanol clos y fferm hi havia una font al mig del corral de la granja
ETIMOLOGIA: (ffynnon = font) + mutació suau + (dwr = aigua)

Ffynnon-dwym [ fø -non duim]
1 granja al nord de Ynys-y-bw^l (comarca de Rhondda Cynon Taf)

ETIMOLOGIA: (ffynnon = font) + mutació suau + (twym = calent)

Ffynnon-fair [fø-non vair] substantiu femení
1 font al costat de Pen-rhys (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: (“(la) font (de) Maria”) (ffynnon = font) + mutació suau + (Mair = Maria, la Verge)

Ffynnon-wen [fø-non wen] substantiu femení
1 nom de carrer de Tyddewi (comarca de Sir Benfro)
ETIMOLOGIA: ‘font pintada en blanc’ (ffynnon = font) + mutació suau + (gwen, forma femenine de gwyn = blanc)

Ffynnon-y-gog [fø-non ø goog] substantiu femení
1 granja al nord de Cefnpennar (comarca de Rhondda Cynon Taf)
2 lloc de Llanfihangel Rhos-y-corn, de la comarca de Caerfyrddin
David Davies. Ganwyd ef yn Ffynonygog, yn mhlwyf Llanfihangel, Rhosycorn, sir Gaerfyrddin, Medi 14eg, 1791. Yr oedd ei rieni yn aelodau ffyddlon o’r eglwys Annibynol yn y Gwernogle
(Rees, T & Thomas, J, 1873, Hanes Eglwysi Annibynol Cymru (pum cyfrol) “Història de les Esglésies Independents de Gal·les” en cinc volums)
David Davies. Va néixer a Ffynnon-y-gog, a la parròquia de Llanfihangel Rhos-y-corn, a la comarca de Caerfyrddin, setembre 14, 1791. Els seus pares eren membres fidels de l’església independent d’ Y Gernogle
herlod
ETIMOLOGIA: Noms habitatius s’escriuen com a una sola paraula. Si l’element final és una paraula monosíl·laba que porta l’accent, els elements del nom es seperen amb guionets. Vegeu l’entrada anterior Ffynnon y Gog

ffynnon ofuned [fø -non o-vî-ned] substantiu femení
PLURAL ffynhonnau gofuned) [fø-nho-ne go-vî-ned]
1 font on es fer vots
ETIMOLOGIA: (ffynnon = font) + mutació suau + (gofuned = vot, jurament; prec)

- Ffynnon-taf [fø non TAAV] substantiu femení
1 poble del sud-est ('font (del riu) Taf')

Ffynnon y Gog [fø-non ø goog] substantiu femení
1 topònim
ETIMOLOGIA: (‘(la) font (de)l cucut’) (ffynnon = font) + (y article definit) + mutació suau + (cog = cucut)

No és la veritable derivació, però. La forma original és
..1/ Ffynnon Goeg ‘font seca’ (ffynnon) + mutació suau + (coeg = cec, buit)
..2/ Al Sud de Gal·les South Wales, el diftong [oe] en monosíl·labes se simplifica i resulta la vocal llarga [oo] . Per tant coeg > coog; altres exemples són coed (= bosc) > cood, noeth (= despullat) > nooth.
..3/ En molts topònims del tipus SUBSTANTIU + article definit + SUBSTANTIU QUALIFICADOR, es perd l’article definit. Exemples són Glan-llyn < Glan-y-llyn (la vora del llac), Tynllechwedd < Tynyllechwedd (la granja de la vessant). D’aquesta manera es pensava que Ffynnon Goog era d’una forma original Ffynnon y Gog

ffynnu [FØ ni] (verb)
1 prosperar

ffyr [fØR] substantiu masculí
1 vegeu: ffwr

ffyrau [FØ re] (pl)
1 vegeu: ffwr

ffyriwr [før -yur] substantiu masculí
PLURAL ffyrwyr [før-wir]
1 comerciant de pells
ETIMOLOGIA: (ffyr = pell - de guineu, etc) + (-i-wr sufix d'agent)

ffyrling, ffyrlingau [FØR ling, før LI nge] substantiu femení
1 (fins al 1961) quart de penic

ffyrnau [FØR ne] (pl)
1 vegeu: fwrn

ffyrnig [FØR nig] (adjectiu)
1 salvatge

fi [VII] (pronom) jo

ficer, ficeriaid [VI ker. Vi KER yed] substantiu masculí
1 1 capellà anglicà
2 vicari

ficerdy, ficerdai [vi KER di, vi KER dai] substantiu masculí
1 casa del capellà

fideo, fideos [VID yo, VID yos] (mf) video

Fidgelyn [viid gê-lin] substantiu femení
1 granja situada a la carretera de Cilfynydd i Llanfabon (comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: y fid gelyn = la bardissa de grèvols
(y = article definit) + mutació suau + (bid = bardissa) + mutació suau + (celyn = (adjectiu) grèvol)

Y Figin [ ø vî-gin] substantiu femení
1 (‘el pantà’) nom local per Cors Fochno (‘el pantà de Mochno’) del nord de la comarca de Ceredigion
ETIMOLOGIA: (y article definit) + mutació suau + (migin, forma col·loquial de mign = pantà)
NOTA: Per mes exemples, vegeu Y Fign per sota

Y Fign [ o vi -gin] substantiu femení
1 Y Fign, o amb una grafia menys formal que representa la pronunciació moderna de dues síl·labes Y Figin
..1/ Lloc de Llannerchbrochwel, Cegidfa (comarca de Powys). Nom anglès: The Viggin. “Llanerchbrochwel comprises the high ground to the west of Moel-y-Garth hill, rising at Viggin sheep-walk to a height of nearly 1,000 ft...” A History of the Parish of Guilsfield (Cegidfa), T. Simpson Jones and Robert Owen, ?1900.
“Llanerchbrochwel inclou la terra alta a l’ouest del turó de Moel y Garth, que arriba a una alçada de gairebé 1.000 peus a la pastura d’ovelles de Viggin ...”
(Història de la Parròquia de Guilsfield / Cegidfa)
..2/ Y Figin [ ø vi-gin] (‘el pantà’) nom local per Cors Fochno (‘el pantà de Mochno’) del nord de la comarca de Ceredigion

2 Llyn y Fign “llac del pantà”
..1/ SH8319 llac 7km al sud-estdel cim de Aran Fawddwy, 9km al nord-est-est de la ciutat de Dolgellau
..2/ SN8170 llac petit a l’est del poble de Goginan (comarca de Ceredigion). Una part és en Ceredigion, i la resta és en la comarca de Powys
ETIMOLOGIA: “el pantà” (y = article definit) + mutació suau + (mign = pantà)
NOTA: Un example d’un grup de paraules amb dues consonants finals, originalment monosíl·labes però avui en dia disíl·labes amb un ‘eco’ de la vocal – o almenys en algunes zones del país a nivell col·loquial
E.g. cefn (= esquena) > cefen (al sud de Gal·les)

filiast [vil-yast] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de miliast (qv) = llebrera
Carnedd y Filiast (qv) (‘la pila de pedres de la llebrera’) nom de muntanyes, una al costat de Cerrigydrudion ( comarca de Conwy) i l’altra al costat de Llandygái (comarca de Gwynedd)
Gwâl y Filiast (qv) (‘el cau de la llibrera’) lloc 5km al nord-est de Llanboidy (comarca de Caerfyrddin)

finegr [VI neg] substantiu masculí
1 vinagre

- finegr brag [vi neg BRAAG] substantiu masculí
1 vinagre de malta

- pot fineg [VI neg] substantiu masculí
1 vinagrera

finegret [vi ne GRET] substantiu masculí
1 condiment d'amanida

finnau (finne) [VI ne] (pronom) jo també

fiola, fiolâu [vi O la, vi o LAI] substantiu femení
1 viola

fioled cobalt [vi O led KO balt] substantiu masculí
1 blau de cobalt, 'violeta de cobalt'

firws, firysau [VI rus, vi RØ se] substantiu masculí
1 virus

Flwyddyn Newydd, y [ø VLUI dhin NEU idh] substantiu femení
1 Cap d'Any

fo [VOO] (pronom) ell (Nord)

fodd bynnag [voodh BØ nag] (adv)
1 tot i això

foel [vôil]substantiu femení
1 forma amb mutacio suau de moel (= turó sense arbres)
y foel = el turó
2 En alguns toònims, s'usa com si fos una forma radical. ‘Moel’ seria més normañ en estructures d’aquest tipus:
Foel Cnwch (= *Moel Cnwch)
Foel Eryr (= *Moel Eryri)
Foel Rhiwlas (= *Moel Rhiwlas)
Foel y Geifr (= *Moel y Geifr)
Foel y Gwynt (= *Moel y Gwynt)
Foel yr Hydd (= *Moel yr Hydd)

Y Foel [ø vôil]substantiu femení
1 SH9911 poble del nord de la comarca de Powys, 2km al nod-oest de Llangadfan, a la carretera de Llanfair Caerienion a Mallwyd
Eisteddfod y Foel, Dydd Sadwrn, Tachwedd 25, 2000 eistèdfod de l poble de Y Foel, dissabte, novembre 25 2000
ETIMOLOGIA: (y = el) + mutació suau + (moel = turó)

Foel y Gwynt [vôil ø gwint] substantiu femení
1 (SJ1040)muntanya al sud-est de Corwen (comarca de Dinbych)
ETIMOLOGIA: "turó del vent" (foel = turó, forma amb mutació suau de moel; ús anòmol de la forma mutada com a forma radical) + (y = article definit) + (gwynt = vent)

Y Foel Boeth [vôil bôith] substantiu femení
1 SH7834 muntanya de la comarca de Gwynedd (o l'antiga comarca de Meirionnydd) (entre Trawsfynydd a Llanuwchllyn)
2 SH8642 muntanya de la comarca de Gwynedd (o l'antiga comarca de Meirionnydd) (al nord de Llyn Celyn)
ETIMOLOGIA: "el turó cremat" (y article definit) + mutació suau + (moel = turó) + mutació suau + (poeth = cremat) (en noms de turons, poeth té el sentit de 'amb una capa prima de terra, i per tant l'herba queda cremada pel sol')

Foel Offrwm [vôil o-frum] substantiu femení
1 SH7420 muntanya de la comarca de Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: "puig (de l') ofrena" (foel < moel = puig pelat) + (offrwm = ofrena)

fore Sul [ vô-re siil ] adverbi
1 diumenge al matí
fore Suliau cada diumenge al matí
Cerddai ddeg ac ugain milldir foreu Suliau i bregethu Caminava deu i vint milles cada diumenge al matí per predicar

ETIMOLOGIA: bore Sul = diumenge al matí; hi ha mutació suau de la primera consonant de la primera paraula de la frase per formar una frase adverbial

fore trannoeth [vô-re tra-noth] adverbi
1 l'endemà (al matí)
a chysgwyd yn hwyr fore trannoeth i la gent dormia fins tard al matí l'endemà
ETIMOLOGIA: (bore = matí) + (trannoeth = l'endemà), amb mutatació suau de la consonant incial d'una frase adverbial, aquí b > f

Forgan [vor -gan] substantiu masculí
1 forma amb mutació suau (m > f) del nom d’home Morgan (qv)
utilitzada coma a forma genitiva en certs topònims
(a) Gwlad Forgan (“(el) país (d’en) Morgan”) nom alternatiu de Morgannwg, regió i antic regne del sud-est. El nom anglès “Glamorgan” té el seu origen en aquest nom. (Perquè ‘Morgan’ enlloc de ‘Vorgan’ en anglès? En gal·lès [m] és una consonant bilabial. Sembla que la [v] era antigament també bilabial, i pels anglesos semblava més una [m] que no pas una [v]. En gal·lès modern Welsh [v] és una consonant labiodental)
(b) Rhiw Forgan (“(el) pujada (d’en) Morgan”) nom d’un cami al nord del poble de Sant-y-brid (comarca de Bro Morgannwg)
(c) Tarren Forgan (“(la) vessant (de) Morgan”) lloc a l’est del poble de Pont-rhyd-y-fen (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)

'fory [VO ri] (adv)
1 demà (forma col·loquial de la paraula yfory)

..2 fôt [ voot ] substantiu femení
PLURAL fotiau, fôts [ vot –ye, voots] 1 (anglicisme) vot. La forma estàndard és form is pleidlais [pleid-lais]

ETIMOLOGIA: anglès [voot] (= vot) vote, en anglès modern [vout] < llatí votum (= promesa) < votere (= prometre)
NOTA: forma diminutiva: foten [vo –ten]

..1 fôt [ voot ] substantiu femení
PLURAL fotiau [ vot -ye]
1 volta (arquitectònica); vegeu fowt

fowt [ vout ] substantiu femení
PLURAL fowtiau [ vout -ye]
1 (architectura) volta, sostre corbat
La forma cool·loquial és generalment és fôt
fôt frics volta de maons
ETIMOLOGIA: anglès mitjà vout (an anglès modern és vault [volt] < francès < llatí vulgar *volvita (= volta, girada) < llatí volvere (= girar). En francès modern és voûte.

fraich ym mraich [vraikh ø MRAIKH] (adv)
1 agafats del braç

fraith [vraith] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (b > f) de braith, la forma femenine de brith = variegat
torth fraith (Gal·les del Nord) pa de panses
siaced fraith túnica de molts colors
Genesis 37:3
Ac Israel oedd hoffach ganddo Joseff na'i holl feibion, oblegid efe oedd fab ei henaint ef; ac efe a wnaeth siaced fraith iddo ef
Genesis 37:3
Israel estimava Josep més que tots els altres fills, perquè era fill de la seva vellesa, i li féu una túnica de mànigues llargues
Genesis 37:3
En aquestes expressions hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)

frodyr [vrô -dir]
1 mutació suau de brodyr (= germans)
Un ús d’aquesta mutació es com a vocatiu
Frodyr! Germans!
Philipiaid 4:8 Yn ddiwethaf, frodyr, pa bethau bynnag sydd wir, pa bethau bynnag sydd onest, pa bethau bynnag sydd gyfiawn, pa bethau bynnag sydd bur, pa bethau bynnag sydd hawddgar, pa bethau bynnag sydd ganmoladwy, od oes un rhinwedd, ac od oes dim clod, meddyliwch am y pethau hyn.
Carta als de Filipos 4:8 ......

Y Fron [ø vron] substantiu femení
1 el turó - Nom de carrer de Pont-ty-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf) “Fron Terrace” (que en gal·lès seria Rhestr y Fron)
ETIMOLOGIA: (y = article definit) + mutació suau + (bron = turó)

Fron Deg [vron deeg] substantiu femení
1 turó bonic
ETIMOLOGIA: y fron deg (y = article definit) + mutació suau + (bron = turó) + mutació suau + (teg = bonic)

Fron-deg [vron deeg] substantiu femení
1 turó bonic; nom de carrer de Tredegar (comarca de Blaenau Gwent)
ETIMOLOGIA: Vegeu Fron Deg
NOTA: cf Bron-deg nom de carrer de (1) Merthyrtudful, (2) Abertawe
En noms de cases / pobles / ciutats, i noms de carrers que imiten noms de cases o pobles, els elements s’escriuen com una sola paraula

Fron Felen [vron-vê-len] substantiu femení
1 (topònim) (el) turó groc
antigament el nom d’una pedrera de pissarra de Corris (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: y fron felen (y = article definit) + mutació suau + (bron = turó) + mutació suau + (felen, forma feminina de melyn = groc)

Fronfelen [vron-vê-len] substantiu femení
1 nom de varis localitats
..1/ granja de Ceredigion
..2/ nom de casa:
George Pryce Davies (Nascut el 8 de novembre 1853, a Caersws), fill de William Davies, granjer; nom de mare Sarah; va emigrar a Austràlia al voltant del 1876. Va posar a la seva casa de Sydney el nom "Fronfelen". (Font: A.McDade-Davies, Lookup.com, 01 març 2001)
NOTA: cf Bronfelen nom de carrer de Caer-dydd. En noms de cases / pobles / ciutats, i noms de carrers que imiten noms de cases o pobles, els elements s’escriuen com una sola paraula

Fron Haul [vron hâil] substantiu femení
1 turó asolellat;
ETIMOLOGIA: bron yr haul (bron = turó) + (yr = article definit) + (haul = sol), amb ús anòmal de la forma amb mutació suau fron. Hi ha altres examples de la forma mutada on hi ha de ser el substantiu amb consonant inicial radical – vegeu noms amb foel (moel = turó), waun (gwaun = pastura muntanyenca)

Fron-haul [vron hâil] substantiu femení
1 nom de casa (turó asolellat) (= Bron-haul)
ETIMOLOGIA: Vegeu Fron Haul
NOTA: cf Bron-haul, nom de carrer de (1) Aber-dâr (comarca de Rhondda Cynon Taf), (2) Pen-tyrch (comarca de Caer-dydd), (3) Llantrisant (comarca de Rhondda Cynon Taf)
En noms de cases / pobles / ciutats, i noms de carrers que imiten noms de cases o pobles, els elements s’escriuen com una sola paraula

Fron Heulog [vron hei -log] substantiu femení
1 turó asolellat;
ETIMOLOGIA: y fron heulog (y = article definit) + mutació suau + (bron = turó) + (heulog = asolellat)

Fronheulog [vron hei -log] substantiu femení
1 turó asolellat;
..1/ nom de carrer de Pen-y-bont ar Ogwr
..2/ nom de carrer de Pant-y-graig-wen, Pont-ty-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: vegeu Fron Heuolog
NOTA: cf nom de carrer de Troed-y-rhiw (comarca de Rhondda Cynon Taf) “Bronheulog Terrace” (que seria Rhestr Bronheulog en gal·lès)
En noms de cases / pobles / ciutats, i noms de carrers que imiten noms de cases o pobles, els elements s’escriuen com una sola paraula

Fron Wen [vron wen] substantiu femení
1 (topònim) (el) turó blanc
ETIMOLOGIA: y fron wen (y = article definit) + mutació suau + (bron = turó) + mutació suau + (gwen, forma feminina de gwyn = blanc)

Fron-wen [vron wen] substantiu femení
1 turó blanc;
(a) nom de carrer de Cwmogwr (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) - el nom oficial és en anglès, “Fron-Wen Terrace”, que seria Rhestr Fron-wen en gal·lès
(b) nom de carrer de Merthyrtudful - el nom oficial és en anglès, “Fronwen Terrace”, que seria Rhestr Fron-wen en gal·lès
ETIMOLOGIA: Vegeu Fron Wen
NOTA: En noms de cases / pobles / ciutats, i noms de carrers que imiten noms de cases o pobles, els elements s’escriuen com una sola paraula

fry [vrii] adverbi
1 damunt
i fyny fry molt a dalt
gwelid y ceir ar y draffordd i fyny fry
es veien cotxes a l’aiutopista molt a dalt
Ty-fry (nom de granja / de casa ) la casa alta
oddi fry des de dalt

ETIMOLOGIA: fry, forma amb mutació suau per indica funció adverbial de *bry (una forma de bre ₌puig)

fuas i? [VI a si] (verb)
1 vaig ser / estar? (Nord-oest)

fuas i ddim [VI a si DHIM] (verb)
1 no vaig ser / estar (Nord-oest)

fuast ti? [VI as ti] (verb)
1 vas ser / estar? (Nord-oest)

fuast ti ddim [VI as ti DHIM] (verb)
1 no vas ser / estar (Nord-oest)

fues i? [VI e si] (verb)
1 vaig ser / estar?

fues i ddim [VI e si DHIM] (verb)
1 no vaig ser / estar

fuest ti? [VI es ti] (verb)
1 vas ser / estar?

fuest ti ddim [VI e sti DHIM] (verb)
1 no vas ser / estar

fuoch chi? [VI o khi] (verb)
1 vàreu ser / estar?

fuoch chi ddim [VI o khi DHIM] (verb)
1 no vàreu ser / estar

fuodd e? [VI o dhe] (verb)
1 va ser / estar (ell) ?

fuodd e ddim [VI o dhe DHIM] (verb)
1 no ser / estar (ell)

fuodd hi? [VI o dhi] (verb)
1 va ser / estar (ella) ?

fuodd hi ddim [VI o dhi DHIM] (verb)
1 no va ser / estar (ella)

fuodd o? [VI o dho] (verb)
1 no va ser / estar (ell) ? (Nord)

fuodd o ddim [VI o dho DHIM] (verb)
1 no ser / estar (ell) (Nord)

fuon nhw? [VI o nu] (verb)
1 van ser / estar?

fuon nhw ddim [VI o nu DHIM] (verb)
1 no van ser / estar

fuon ni? [VI o ni] (verb)
1 vam ser / estar?

fuon ni ddim [VI o ni DHIM] (verb)
1 no vam ser / estar

fwltur, fwlturiaid [VUL tir, vul TIR yed] substantiu masculí
1 voltor

fwri- [vû-ri] verb
1 forma amb mutació suau (b > f) de bwri--, arrel del verb bwrw = tirar.
2 Croniclau 30:14 A hwy a gyfodasant, ac a fwriasant ymaith yr allorau oedd yn Jerwsalem; bwriasant ymaith allorau yr arogl-darth, a thaflasant hwynt i afon Cidron
2 Cronicles 30:14 ...

fwyaf [VUI a] (adv)
1 el meu, la meva, els meus, les meves

fwy na dim [vui na DIM] (adv)
1 més que res

fychan [VØ khan] (adjectiu)
1 el més sovint, amb més freqüència

Fychan [VØ khan] substantiu masculí
1 cognom (petit/junior) (forma anglicitzada: Vaughan [voon]

fydd [ viidh ]
1 forma amb mutació suau de bydd = serà, estarà
2 (en una frase afirmativa) fe fydd = serà, estarà
3 (en una frase interrogativa)
(a) a fydd...? (forma literària) = serà? estarà?
(b) fydd...? (forma col·loquial) = serà? estarà?

4 (en una frase negativa)
(a) ni fydd (forma literària) = no serà, no estarà
(b) fydd e ddim (forma col·loquial) = ell no serà, no estarà;
fydd hi ddim (forma col·loquial) = ella no serà, no estarà

5 (en una frase negativa-interrogativa)
(a) oni fydd? (forma literària) = no serà?, no estarà?
(b) yn fydd? (forma col·loquial) = no serà?, no estarà?

6 (resposta)
na fydd? = no serà, no estarà

7 (després de pronom relatiu)
a fydd = que serà, que estarà
na fydd = que no serà, que no estarà

8 (adjectiu) fydd que serà, del futur
Cymru Fydd the Future Wales, The Wales of the Future
Wythnos yng Nghymru Fydd (“Una setmana al Gal·les del futur”) Novel·la de ciència-ficció (1957) d’en Islwyn Ffowc-Elis. El protagonista Ifan Powell és projectat dues vegades a l’any 2033 – en un futur possible Gal·les és un país independent i gal·lesoparlant; a l’altre, és una província anomenada ‘Anglaterra Occidental’ on la llengua gal·Lesa ha desaparegut del tot, apart d’una àvia del poble de Y Bala que mig recorda la llengua de la seva joventut

fyddach chi? = a fyddech chi? [VØ dha khi] (verb)
1 serieu / estarieu vosaltres? (Sud-est)

fyddach chi ddim = ni fyddech chi [VØ dha khi DHM] (verb)
1 no serieu / estarieu vosaltres (Sud-est)

fydda fa? = a fyddai ef? [VØ dha va DHIM] (verb)
1 seria / estaria (ell) ? (Sud-est)

fydda fa ddim = ni fyddai ef [VØ dha va DHIM] (verb)
1 no seria / estaria (ell) (Sud-est)

fydda hi? f= a fyddai hi? [VØ dha hi] (verb)
1 seria / estaria (ell) (Sud-est) ?

fydda hi ddim = ni fyddai hi [VØ dha hi DHIM] (verb)
1 no seria / estaria (ella) (Sud-est)

fyddan nhw? = a fyddant hwy? [VØ dha nu] (verb)
1 seran / estaran? (Sud-est)

fyddan nhw ddim = ni fyddent hwy [VØ dhan nu DHIM] (verb)
1 no seran / estaran (Sud-est)

fyddan ni? = a fyddem ni? [VØ dha ni] (verb)
1 seriem / estariem? (Sud-est)

fyddan ni ddim = ni fyddem ni [VØ dha ni DHIM] (verb)
1 no seriem / estariem (Sud-est)

fyddat ti? [VØ dha ti] (verb)
1 series / estarieds? (Sud-est)

fyddat ti ddim = ni fydd [VØ dha ti DHIM] (verb)
1 no series / estaries (Sud-est)

fyddech chi? = a fyddech chi? [VØ dhe khi] (verb)
1 serien / estarieu vosaltres? (Sud-oest)

fyddech chi ddim = ni fyddech chi [VØ dhe khi DHM] (verb)
1 no serieu / estarieu vosaltres (Sud-oest)

fydde fe? = a fyddai ef? [VØ dhe ve DHIM] (verb)
1 seria / estaria (ell) ? (Sud-oest)

fydde fe ddim = ni fyddai ef [VØ dhe ve DHIM] (verb)
1 no seria / estaria (ell) (Sud-oest)

fydde hi ddim = ni fyddai hi [VØ dhe hi DHIM] (verb)
1 no seria / estaria (ella) (Sud-oest)

fydden nhw? = a fyddent hwy? [VØ dhe nu] (verb)
1 seran / estaran? (Sud-oest)

fydden nhw ddim = ni fyddent hwy [VØ dhen nu DHIM] (verb)
1 no seran / estaran (Sud-oest)

fydden ni? = a fyddem ni? [VØ dhe ni] (verb)
1 seriem / estariem? (Sud-oest)

fydden ni ddim = ni fyddem ni [VØ dhe ni DHIM] (verb)
1 no seriem / estariem (Sud-oest)

fyddet ti? [VØ dhe ti] (verb)
1 series / estaries? (Sud-oest)

fyddet ti ddim = ni fydd [VØ dhe ti DHIM] (verb)
1 no series / estaries (Sud-oest)

fydd hi? = a fydd hi [VII dhi] (verb)
1 serà (ella) ?

fydd hi ddim [VII dhi DHIM] (verb)
1 no serà (ella)

fyddi di? [VØ dhi di] (verb)
1 seràs / estaràs?

fyddi di ddim [VØ dhi di DHIM] (verb)
1 no seràs / estaràs?

fydd o? [VII dho] (verb)
1 serà / estarà (ell) ?

fydd o ddim [VII dho DHIM] (verb)
1 no serà / estarà (ell) (Nord)

fyddwch chi? [VØ dhu khi] (verb)
1 sereu / estareu?

fyddwch chi ddim [VØ dhu khi DHIM] (verb)
1 no sereu / estareu

fyddwn i? = a fyddwn i? [VØ dhei] (verb)
1 seré / estaré?

fyddwn i ddim = ni fyddwn i [VØ dhun i DHIM] (verb)
1 no seré / estaré

fyddwn i ddim = ni fyddwn i [VØ dhei DHIM] (verb)
1 no seré / estaré (Sud-oest)

fyddwn ni? [VØ dhu ni] (verb)
1 serem / estarem?

fyddwn ni ddim [VØ dhu ni DHIM] (verb)
1 no serem / estarem

fyny = i fyny [VØ ni] (adv)
1 cap amunt

1191 Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i probablament mig milió més fora de Gal·les
adolygiad diweddaraf - darrera actualització - 16 02 2002 – 03 04 2003 :: 17 06 2003

·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CATALUNYA-CYMRU