Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants

http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_e_1190c.htm

........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg
Un diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

e - ewythr

Adolygiad diweddaraf - darrera actualització 2005-06-08

e < a
1 affecció vocàlica deguda a la influència de la vocal “y” en la síl·laba següent:
(1) afegiment del sufix -yn
rhaff (= corda) > rheffyn (= corda prima)
arf (= implement, arma) > erfyn (=implement, arma)

e < y
1 En varis dialectes, i a vàries èpoques, una y final s'ha fet e.
Algunes d'aquestes formes ja són estàndards

(1) cleddyf > *cleddef > cleddeu > cleddau (= espasa). (En gal·lès modern, s’utilitza tant “cleddyf” com “cleddau”)

(2) edyf > *edef > edeu < edau (= fil). La forma plural form és edefion; i una forma diminuitiva és edefyn

(3) hwde! = agafa! < hwdy

(4) La forma sud-oriental llethyr (= carta) és possiblement una forma amb metatesi de llyther < llythyr

(5) Mercher = dimecres (antigament Merchyr)

(6) wele = mira! < a wely veus? (a weli di en gal·lès modern)

Exemples de pronunciacions usades en certes regions però que no són considerades estàndards són:

(1) den chi, ryden ni (estàndard: yr ydym ni = estem, són)
dèch chi, rydech chi (estàndard: yr ydych chwi = esteu, sou)
den nhw, ryden nhw (estàndard: yr ydynt hwy = estàn, són)
a Gal·les del nord-oest: final e > a que explica les formes d'aquí
edrach = mirar
dan chi, rydan ni (estàndard: yr ydym ni = estem, són)
dàch chi, rydach chi (estàndard: yr ydych chwi = esteu, sou)
dan nhw, rydan nhw (estàndard: yr ydynt hwy = estàn, són)

(2) edrech (estàndard: edrych = mirar)
a Gal·les del nord-est: edrach

(3) Gwyl Gewe (Gal·les del Sud) < Gwyl Gewydd 15 juliol, festa de Cewydd

TOPÒNIMS:
(1) La ciutat del nord-est Dinbych és col·loquialment Dimbech
Als noms següents de Gal·les del sud-est, hi ha el canvi normal de la e final > a, (aquest canvi és també típic del nord-oest.)
(2) El nom del sant Mechyll es troba en Llanfechell a l’illa de Môn (localment Llanfechall)
(3) El nom del sant Sawyl es troba en Llansawel (localment Llansawal)
North-west Wales:.
(4) Mynwy: La comarca del sud-est Sir Fynwy és Sir Fynwe > Shir Fynwa [shiir vøn-wa]
(5) Tawe, riu de Gal·les del sud-est, antigament Tawy (és a la franja de la regió on la ‘e’ es fa ‘a’ i per tant la forma Tawa no ocurreix aquí, però si a la resta de la regió. Abertawe (‘embocadura del riu Tawe’; anglès: Swansea) és col·loquialment Byrtawa a la resta de la regió del sud-est
(6) La forma local del Tindyrn (= localitat i abadia de la comarca de Mynwy) és Dindarn, que possiblement és < *Dindern < Dindyrn.
(7) Tredegyr > Tredeger > Tredegar. Una casa pairal de la comarca de Casnewydd Tredegar existeix com a nom transferit a la comarca de Blaenau Gwent, i a la comarca de Caerffili hi ha Tredegar Newydd – “New Tredegar”. Localment a la zona de Blaeanu Gwent / Caerffili Tredegar es fa Tredecar (una [g] al començament d’una síl·laba final perd la sonorització al sud-est i es fa [k]) i Decar (amb la pèrdua de la síl·laba pretònica – un tret molt general del Gal·lès col·loquial)

e [E] (pronom) ell (al Sud, forma col·loquial de "ef")

-e [-] (-) vegeu -ai

-e fe [-] (-) vegeu -ai e (siaradai ef / forma col·loquial: siarade fe= ell parlaria)

-e fo [-] (-) vegeu -ai o

-e hi [-] (-) vegeu -ai hi

eang [E ang] (adj)
1 ample
2 yn ystyr ehangaf y gair en el sentit més ample de la paraula

eangderau [e-ang- dê -re] plural
1 forma plural de ehangder = immensitat

ebol, ebolion [E bol, e BOL yon] (m)
1 poltre
2 Mae ’na ragor ofnadwy rhwng ebol a cheiliog
És tan diferent / són tan diferents com la nit i el dia
(‘hi ha una diferència terrible / enorme entre un poltre i un gall’)

eboles, ebolesau [e BO les, e bo LE se] (f) poltra

Ebrill [E brilh] (m)
1 abril
ETIMOLOGIA: Ebwy < Ebwydd, aparentment = ràpid
NOTA: forma local: Ebw amb la típica reducció dialectal del diftong final wy [ui] > w [u]. El nom anglès “Ebbw” de fet és aquesta forma dialectal, amb una gràfia errònia, és a dir, amb dues ‘b’s.

ebyrth [e-birth]
1 sacrificis; plural de aberth
Leviticus 7:11 Dyma hefyd gyfraith yr ebyrth hedd a offryma efe i'r Arglwydd
Leviticus 7:11 .....
Lefiticus 7:18 Ac os bwyteir dim o gig offrwm ei ebyrth hedd ef o fewn y trydydd dydd, ni byddir bodlon i’r hwn a’i hoffrymo ef, ac nis cyfrifir iddo, ffieiddbeth fydd; a’r dyn a fwyty ohono, a ddwg ei anwiredd.
Lefiticus 7:18 .....

echdoe [ ekh -doi] adverbi
1 abans d'ahir
ETIMOLOGIA: (ech- prefix = fora de) + (doe = ahir)
NOTA: col·loquially al sud echdo [ekh –do] amb simplificació del diftong final [oi] > [o]

echnos [EKH nos] (adv) a la nit d'abans d'ahir

echrys [ ekh -ris] adj
1 horrible
damwain echrys un accident horrible

2 (Gal·les del Nord-est) echrys o (qualifica un adjectiu) = terriblement
mae hi'n echrys o oer = fa una fred horrible

Damwain echrys. Bore ddydd, yr 20fed (= yr ugeinfed) o’r un mis, yn nghloddfeydd llechi Dinorwic, fel yr oedd llangc ieuangc, 27 oed, o’r enw Richard Hughes, o blwyf Gwalchmai, Môn, yn dilyn ei alwedigaeth, syrthiodd carreg fawr, dunelli o bwysau yn union ar ei gefn, a llethwyd ef i farwolaeth ar darawiad amrant. (Y Cyfaill o’r Hen Wlad yn America: Sef Cylchgrawn o Wybodaeth Fuddiol I’r Cymry. Ebrill 1840. Cyfrol 3. Rhif 28. Tudalen 127)

Un accident horrible. (al) matí (de)l (dia) vint del mateix més, a les pedredres de pissarra de Dinorwic, quan el noi jove, 27 (anys d’) edat, de nom (“del nom”) Richard Hughes, de (la ) parròquia (de) Gwalchmai, Môn (= nom d’una illa), estava treballant (“seguia la seva vocació”), va caure una gran pedra, que pesava tonellades, (“tonellades de pes”) directament a la seva esquena, i va ser mort esclafat a l’instant (“a (un) cop (de) parpella”) (L’Amic de la Vella Terra a Amèrica: és a dir una revista d’informació útil per als gal·lesos. Abril 1840. Volum 3. Número 28. Pàgina 127)

ETIMOLOGIA: ??

eciwmwnaidd [e kiu ME nedh] (adj) ecumènic

economeg [e ko NO meg] (f) 1 economia 2 econòmiques

-ed
1 phrases:
(1) CARED - a’m caro i, cared fy nghi (“qualsevol que m’estimi, que estimi el meu gos”)
(2) GOCHELED - gocheled y prynwr caveat emptor
(3) GORFFWYSED - gorffwysed mewn hedd que es descansi en pau
(4) MADDEUED - maddeued y darllenydd i mi am... que el lector em perdoni per...
(5)SAFED - safed pawb que tothom aixequeu-vos
safed y llys que tothom en aquest jutjat aixequeu-vos

Edeirnion [e DEIRN yon] (f) (Història) divisió (cwmwd = 'veinat') de Meirionnydd (al Nord-oest de Gal·les)

Edeligion [e de LIG yon] (f) (Història) divisió (cwmwd = 'veinat') de Gwent Is Coed (al Sud-est de Gal·les)

Edern [E dern] (m) nom de sant, Etern; topònims - Llanedern

-edig [E dig] (sufix) vegeu, a la secció de gramàtica, sufixes

edliw [ed -liu] verb
1 edliw (i rywun) (am) censurar, renyar (algú per)
anodd heddiw edliw i Gaer-dydd ei Seisnigrwydd
és difícil avui censurar Caer-dydd per la seva anglesitat (és a dir, perquè es fa més gal.lesa)
2 comentar poc favorablement
Roedd mam yn edliw mod i’n edrych ‘fel hen actras’
La meva mare comentava que jo semblava ‘alguna mena d’actriu’
ETIMOLOGIA: gal.lès (ed-, forma de ad- = prefix intensificador) + (lliw-, el mateix element que l’arrel de lliwio = renyar). Ad > ed sota la influència de la i de la síl.laba final
NOTE: Rhos-llan, Gwynedd: edlu

edlych [ed-likh] substantiu masculí
PLURAL edlychod [ ed-lø-khod ]
1 persona dèbil
edlych o ddyn home dèbil
edlychod o blant nens dèbils
Rhyw edlych o lo ddath y fuwch
La vaca va parir un vedell dèbil
edlych o rywbeth un pobre exemple d’alguna cosa
ETIMOLOGIA: ??

edrych [E drikh] (v) mirar (edrych! = mira!)

- edrych am [E drikh am] (v) buscar

- edrych ar [E drikh ar] (v) mirar (edr¡ch ar y ci! = mira el gos!)

- mae e'n edrych yn dda [mein E drikh øn DHAA] (-) té bon aspecte

Edward [ED ward] (m) Eduard

ef [ eev ] pronom
1 ell (normalment e)
NOTA: (1) forma col.loquial: e després de consonant o vocal;
(2) forma col.loquial: també fe, després de vocal
1 pronom per popeth = tot
Gadwch bopeth fel y cawsoch e deixeu tot com ho vàreu trobar

Efa [E va] (f) nom de dona - Eva

efail [E vel] (f) mutació suau de gefail

yr Efailisaf [ø RE vail I sav, ø RE vel I sha] (f) poble (Rhondda-Cynon-Taf)

efallai [e VA lhe] (adv) potser

Efan [ ê -van] substantiu masculí
1 nom d'home. No es fa servir en gal·lès estàndard Welsh, com que es considera “Ifan” com a la forma gal·esa correcta, encara que Efan és una forma totalment correcta en gal·lès. Aquesta forma del nom medieval “Ieuan” és fa servir com a nom de pila, i es troba als cognoms “Evans” (del patronòmic gal·lès ab Efan, o senzillament Efan) i “Bevan” (del patronòmic Befan < ab Efan)
ETIMOLOGIA: gal·lès Efan (= John) < Iefan (= John) < Ieuan (= John) < British < Latin Johannes (= John)
NOTA: La forma Iefan era en ús comú col·loquialment al sud-est al segle 1800
Exemples de paraules amb ieu original que s’ha fet ief-,i paraules amb la pèrdua de la semi-consonant inicial i- davant e are
(1) ieweydd (obsolet) (part d’un jou), també tenia la forma ewydd
(2) ieuanc (= jove) que té les formes col·loquials iefanc (ara obsolet) i ifanc (en ús general)
(3) ieuaf (= el més jove) que tenia les formes col·loquials iefaf / iefa i ifaf / ifa
(4) ieuangaidd (= juvenil) > iengaidd, ifancaidd. Al sud-est iyngidd
(5) ieuenctid (= juventut) > iefenctidc (obsolet) > ienctid (en ús general)
(6) ai e? (= és això?) > gal·lès del sud ie fe? > gal·lès del sud-est efa?

Efelffre [e VEL fre] (f) (història) divisío (cwmwd = "veinat") de Cantref Gwarthaf (Dyfed, Gal·les del Sud-oest)

efelychadwy [ e-vel-økh-â -dui] adj
1 imitable
2 anefelychadwy inimitable
ETIMOLOGIA: (efelych- arrel de efelychu = imitar) + (-adwy = sufix adjectival de posibilitat)

efengyl, efengylau [e VE ngil, e ve NGØ le] (f) evangeli

effaith, effeithiau [E feth, e FEITH ye] (f) efecte

effeithiau [e FEITH ye] (pl) vegeu: effaith

effeithio [e FEITH yo] (v) afectar

efrydd [ ev -ridh] adjective
1 dèbil, feble, desemparat
aros yn wystlon efrydd yn nwylo ein gormeswyr seguir sent víctimes desemparat a les mans dels nostres opressors
2 (obsolet) esguerrat, mutilat
ETIMOLOGIA: (efrydd < *afrydd (af- = sufix privatiu ) + mutació suau + (rhydd = lliure); còrnic evredh (= esguerrat, mutilat)

Efsam [ev-sam] substantiu femení
1 nom gal·lès de la ciutat anglesa Evesham
ETIMOLOGIA: gal·lesització del nom anglès Evesham

e.g. [-] (abreviatura) enw gwrywaidd [E nu gu RIU edh] = nom masculí

eglur [E glir] (adj) clar

egluro [e GLI ro] (v) explicar

eglwys, eglwysi [E gluis, e GLUI si] (f)
1 església; temple
2 eglwys gadeiriol [E gluis ga DEIR yol] catedral

Eglwys Oen Duw [e-gluis ôin diu] substantiu femení
1 localitat 15km a l’oest de Llanfair ym Muallt (comarca de Powys)
ETIMOLOGIA: “l’església de l’Anyell de Déu” (eglwys = església) + (oen = xai) + (Duw = Déu)
L'Anyell de Déu = Jesucrist al Nou Testament com a símbol de sacrifici, de la pràctica de sacrificar anyells a Jehovà;
wele Oen Duw (Ioan / Joan 1:29) mireu l'Anyell de Déu )

Eglwys Ysteffan [ e-gluis ø-stê-fan] substantiu masculí
1 SN350108 nom d’una església anglicana del poble de Llansteffan
ETIMOLOGIA: (“església d’Esteve”) (eglwys = església) + (Ysteffan = Esteve)

egni [EG ni] (m)
1 energia, vigor
ymroddi eich holl egni i’r gwaith o (wneud rhywbeth) dirigir tots els vostres esforços a (fer alguna cosa)

egr [E ger] (adj) moltes ganes

egwyddor, egwyddorion [e GUI dhor, e gui DHOR yon] (f) principi

egwyl, egwylion [E guil, e GUIL yon] (f) interval

ehang- [ e-hang ] adj
1 forma davant síl·laba final de l’adjectiu eang = estès, ample
(Vegeu ehangach, ehangaf, ehangder, ehangdir, ehangiad, ehangol, ehangu, Ehangwen)

ehangach [ e-ha-ngakh] adj
1 més estès (forma comparativa de eang = estès, ample )

ehangaf [ e-ha-ngav] adj
1 el més estès (forma superlativa de eang = estès, ample )

Ehangwen [ e-hang-wen ] substantiu femení
1 nom de la sala del rei Artur, a la història de Culhwch ac Owen; construïda per en Gwlyddyn Saer (Gwlyddyn el fuster / maçó)
ETIMOLOGIA: “espaiós i blanc” (ehang- forma davant síl·laba final de l’adjectiu eang = ample) + mutació suau + (gwen, forma femenina de gwyn = blanc)

ehedlam [e-hed-lam ] substantiu masculí
PLURAL ehedlamau [e-hed-la-me]
1 ??salt volant
2 ar ehedlam amb un salt volant??
ETIMOLOGIA: (ehed-, arrel de ehedu = volar) + mutació suau + (llam = salt)
NOTA: Often with the loss of the first syllable: hedlam

ehedydd
1 ’hedydd forma de la paraula ehedydd = (Alauda arvensis) alosa, terrola;
amb pèrdua de la primera síl.laba davant la síl.laba accentuada (tret molt característic del gal.lès parlat)
Nom de carrer de Bangor: Brynhedydd que representa bryn (yr) ehedydd “(el) turó (de) (l’) alosa” (LL57 3HR)

ehorthryn [e- horth-rin] substantiu masculí
1 (obsolet) diligència assiduitat. Vegeu iorthryn
ETIMOLOGIA: (eorth = diligent) + mutació suau + (rhyn = essència)

ei [ei]
1 substitueix l’anglès [ai] en manlleus en gal·lès
Mike [maik] > Meic [meik]
Brian [brai-øn] > Breian [brei-an]

ei [I, EI] (det) 1 (+ mutació suau) el seu / els seus; la seva, les seves (d'ell) 2 (+ mutació aspirada) el seu / els seus; la seva, les seves (d'ella)

- ei gilydd [i GI lidh] (pronom) l'un a/amb, etc l'altre (lit: "el seu company")

- ei gwadnu hi [i GWAD ni hi] (frase) tocar el pirandó

- ei hun [i HIIN] (pronom) ell mateix / ella mateixa

ei bachu hi [ ii bâ –khi hii] v
1 marxar
ETIMOLOGIA: ‘agafar-la (amb ganxo)’ (ei = seva) + mutació aspirada + (bachu = agafar amb ganxo) + (hi (d’)ella)

eich [IKH] (det) 1 (+ mutació suau) el vostre / els vostres; la vostra, les vostres

Eidal, Yr [ø REI dal] (f) Itàlia

Eidaleg [ei DA leg] (f / adj) italià (llengua)

Eidales, Eidalesau [ei DA les, ei da LE se] (f) italiana

Eidalwr, Eidalwyr [ei DA lur, ei DAL wir] (m) 1 italià 2 yr Eidalwyr = els homes italians; els italians

Eidalwyr [ei DAL wir] (pl) els italians

eiddo [EI-dho] (m)
1 pertinença
2 eiddo ar brydles immoble llogat

Eiddun [ei -dhin] substantiu femení
1 nom de dona (= bella)
ETIMOLOGIA: Segons Geiriadur Prifysgol Cymru / El Diccionari de la Universitat de Gal·les, és del britànic *ar-jûn- i ocurreix en una inscripció com a Adiune

eidduno [ei-dhî-no] verb
1 desitjar
Drwy y nos, dirion Iesu, eiddunaf Dy hedd heno i gysgu
(pregària) Durant la nit, Jésus tendre, desitjo pau aquesta nit per dormir
eidduno clod i lloar (‘desitjar lloança a’)
Rhaid eidduno clod i rai o'n harchfarchnadoedd am ofalu gosod arwyddion dwyieithog (Y Faner 28 06 1991)
Hauriem de lloar alguns dels nostre hipermercats per esforçar-se de posar rètols bilíngües
2 consagrar, donar
eidduno eich holl egni i consagrar tots els vostres esforços a (fer alguna cosa)
ETIMOLOGIA: eidduno < *eidd-iuno < *add-iuno); (add- prefix que correspon amb llatí ad) + (*iuno = desitjar)

Eiddwen [EIDH wen] (f) nom de dona

Eifion [EIV yon] (m) nom d'home

Eifiona [eiv YO na] (f) nom de dona (Eifion + -a)

Eifionydd [ei vi O nidh] (f) zona del nord-oest ("territori d'en Eifion")

ei gadael hi [ ii gâ-del hi ] verb
1 ei gadael hi rhwng rhywun a’i gawl
ei gadael hi rhwng rhywun a’i botes
ei gadael hi rhwng rhywun a’i bethau deixar que se les compongui tot sol
rhyngddo ef a’i gawl! que se les compongui tot sol

ei gilydd [ i gî -lidh] pronom
1 l’un amb l’altre, l’un a l’altre
1 després de preposicions:
ar draws ei gilydd l’un a través de l’altre
at ei gilydd en resum, sumant-ho tot (‘al seu company’)
dod oddi wrth ei gilydd desfer-se
fel bo’i gilydd igualment (respectar-los igualment)
mynd i’w gilydd
mynd gyda’ gilydd anar junts
rhoi wrth ei gilydd (muntar alguna cosa) acoblar
rywsut neu’i gilydd d’alguna manera o altra

2 formes recíproques d’alguns verbs
caru ei gilydd estimar-se
casáu ei gilydd odiar-se
curo ei gilydd pegar-se
ETIMOLOGIA: ‘‘el seu company d’ell” (ei = el seu d’ell ) + mutació suau + ( cilydd = company) < britànic
De la mateixa arrel britànica: bretó egile ‘el seu company d’ell’, l’un amb l’altre, l’un a l’altre

eigion [EIG yon] (m) 1 fons 2 oceà

eiliad, eiliadau [EIL yad, eil YA de] (m) segon

Eilian [eil -yan] substantiu masculí
1 nom de sant de l’església celta
Llaneilian poble de l’illa de Môn “església (d’) Eilian” (llan = església) + (Eilian)
2 nom d’home; usat ocasionalment des dels segles 1800 i 1900; indica normalment algun lligam amb la parròquia de Llaneilian
3 Gwyl Eilian la festa d’Eilian (13 de gener)
Wyl Eilian a la festa d’Eilian, el 13 de gener (en frases adverbials, hi ha mutació suau de la consonant inicial, per tant gwyl > wyl).
Ocurreix en la dita que refereix a l’extensió del dia després del solstici hivernal que es fa palpable a partir del Nou Any.
Awr fawr Calan, dwy Wyl Eilian, tair Wyl Fair
‘gran hora (a la) calenda(“awr fawr y Calan”), dues a la festa d’Eilian, i tres a la festa de Maria’
és a dir, al Dia de Nou Any (Y Calan) (gener 1), el dia haurà augmentat en una hora (mitja hora al matí i mitja hora al vespre), dues hores a la festa d’en Eilian (Gwyl Eilian) (gener 13), i tres hores a la festa de na Maria (Gwyl Fair) (febrer 2)

ETIMOLOGIA: ??

eilir [ ei -lir] substantiu masculí
1 primavera, equinoci vernal
també: Alban Eilir l’ equinoci vernal
2 Eilir nom de dona
3 Eilir nom d’home
Golygodd y ffaith iddo gyfeirio at Eilir Davies o’r Felinheli fel ‘pencampWRAIG’ cwis y rhaglen iddo orfod treulio llawer o’r dydd Mawrth yn amddiheuro i Mr Davies (Cymro 26 05 1993)
El fet que va referir a Eilir Davies de Y Felinheli com a ‘campiona’ del concurs del programa li va obligar a passar molt del dimarts demanant disculpes al Senyor Davies
ETIMOLOGIA: paraula inventada per en Iolo Morgannwg (ail = segon) + (ir = verdant, verd), és a dir, ‘verd de bou’
(1) (manuscrits Llanofer a l’escriptura d’en Iolo Morganwg, 1795)
Gwyl Alban Eilir, yr unfed ar hugain ddydd o Fawrth = la festa del quart solar d’Eilir, el dia 21 de març
(2) Diccionari d’en William Owen-Pughe, 1795: eilir: regeneration, reanimation, a return of moisture (regeneració, reanimació, tornada de la humitat)

Eilir [EI lir] (f) nom de dona

Eiliw [EI liu] (f) nom de dona

eillio [EILH yo] (v) afaitar(-se)

ein [EIN, ØN] (det) 1 (+ mutació suau) el nostre / els nostres; la nostra, les nostres

einioes [EIN yos] (m)
1 vida
2 peryglu’ch einioes posar en perill la vida d'algú

Einion [EIN yon] (m) nom (home)

Einsiob [ein -shob] substantiu femení
1 SO2662 poble de Powys, 6km al sud-oest de Llanandras. Nom anglès: Evenjobb
ETIMOLOGIA: gal·lesització del nom anglès Evenjobb

1 eira [EI ra] (m) neu

- bwrw eira [BU ru EI ra] (v) nevar

2 Eira [EI ra] (f) nom (dona) (= "neu")

- Eira Wen [ei ra WEN] (f) Blancaneu (a'r saith corrach [ar saith KLO rakh] = i els set nans)

eirian [eir -yan] adjectiu
1 obsolet bonic, brillant
ETIMOLOGIA: desconegut; primer exemple 1400-

eirian [eir -yan] substantiu femení
1 (obsolete) dona bonica
ETIMOLOGIA: de l’adjectiu eirian

Eirian [eir -yan] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: de la paraula eirian (substantiu = dona bonica, adjectiu = bonic)

Eirianfa [eir-yan-va] substantiu femení1 nom de casa, “lloc bonic”
ETIMOLOGIA: (eirian = bonic) + (-fa, sufix = lloc)

eirianu [ei-ri-â-ni] verb
1 fer bonic
Fel y lili sy’n eiriannu’r
Blodau siriol wrth y drws,
Byddai Maggie yn eiriannu
’Mhlith yr holl wyryfon tlws.
(“Tanybryn”, poem by Twynog (1912))
Com el lliri que fa bonic
Les flors alegres al costat de la porta
Maggie seria bonica
entre totes les belles doncelles
ETIMOLOGIA: (eirian = bonic) + (-u, sufix per formar verbs)

eirinen [ ei- ri -nen] substantiu femení
PLURAL eirin [ ei -rin]
1 pruna
carreg eirinen pinyol de pruna
2 fruit d’altres arbres
3 (argot) testicle. Antigament a nivell literari – per exemple, a la Bíblia de 1620:
Deuteronomium 23:1 Na ddeued neb wedi ysigo ei eirin, na disbaidd, i gynulleidfa yr Arglwydd
Deuteronomy 23:1 .....
Lefiticus 21:20 Neu a fyddo yn gefngrwm, neu yn gor, neu â magl neu bysen ar ei lygad, neu yn grachlyd, neu yn gafrllyd, neu wedi ysigo ei eirin.
Leviticus 21:20 .....

ETIMOLOGIA: gal.lès eirin < britànic *agriin- < cèltic
De la mateixa arrel britànica: bretó irin, irlandès: airne [a:rn’] (= aranyó)
cf gal.lès aeronen (= fruita)

eirinen ddu fach [ ei-rî-nen dhii vaakh ] substantiu femení
PLURAL eirin duon bach [ ri-rin dii-on baakh]
1 (Gal·les del Sud-oest) aranyó, fruita de l’aranyoner (:ç)Prunus spinosa(ç:)
mor fân ag eirin duon bach tan petits com aranyons
També en altres indrets eirinen sur, eirin surion (= pruna àcida); (Nord) eirinen fach dagu, eirin bach tagu “prunes petites d’ennuegar-se”; (Nord-est) eirinen berthi, eirin perthi “pruna de arbustos / de tanques”

ETIMOLOGIA: ‘petita pruna negra’ (eirinen = pruna) + mutació suau + (du = negre) + mutació suau + (bach = petit)

eirinen foch [ ei-rî-nen vookh ] substantiu femení
PLURAL eirin duon bach [ ri-rin mookh]
1 (Gal·les del Nord) cirera del pastor, fruita de l’arç
coeden ddrain yn goch drosti o eirin moch arç tot vermell de cireres del pastor
ETIMOLOGIA: ‘pruna de porcs’ (eirinen = pruna) + mutació suau + (moch = porcs, plural de mochyn = porc)

eirinen werdd [ ei- ri -nen werdh] substantiu femení
PLURAL eirin gwyrdd [ ei -rin gwirdh]
1 pruna clàudia (Prunus domestica italica)
ETIMOLOGIA: ‘pruna verda’ (eirinen = pruna) + mutació suau + (gwerdd, forma femenina de gwyrdd = verd)

eirinen wlanog, eirin gwlanog [ei RI nen WLA nog, EI rin GWLA nog] (f) préssec

Eirion [eir -yon] substantiu masculí
1 nom d'home
ETIMOLOGIA: ??

Eirionwen [eir-yon-wen] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: (Eirion = nom d'home) + (-wen sufix per formar noms de femelles, < gwen, forma femenina de gwyn = blanc)

eirlaw [eir -law] substantiu masculí
1 aiguaneu
bwrw eirlaw = nevisquejavar
ETIMOLOGIA: (eir- < eiry, eira = neu) + mutació suau + (glaw = pluja)

eirlawio [eir-lau-yo] verb
1 nevisquejavar
ETIMOLOGIA: (eirlaw = aiguaneu) + (-io sufix)

Eirlys [eir -lis] substantiu femení
1 nom de dona (segle 20)
ETIMOLOGIA: gal.lès, del nom de la flor (lliri de neu)

eirlys [eir -lis] substantiu masculí
PLURAL eirlysiau [eir-løs-ye]
1 Glanthus nivalis = flor de neu, lliri de neu
ETIMOLOGIA: (eir- < eiry, eira = neu) + mutació suau + (llys = planta)

eirth [eirth]
1 ossos; plural de la paraula arth (= os)

eironig [ei RO nig] (adj) irònic

eirw [ei -ru] substantiu plural
1 toponíms cascada
Eirw Isha = cascada de baix, Eirw Ucha = cascada de dalt - llocs del riu Rhondda aprop de Y Porth, comarca de Rhondda Cynon Taf
Heol Eirw nom de carrer del poble Y Porth
ETIMOLOGIA: eirw, mutació suau de geirw (= (aigües) agitades), plural de garw (= aspre)

Eirwen [eir -wen] substantiu femení
1 nom de dona

ETIMOLOGIA: (eir- < eiry, eira = neu) + (-wen sufix per formar noms de femelles, < gwen, forma femenina de gwyn = blanc)
NOTA: cf el nom Gweneira, amb els elements al revers

eirwyn [eir -win] adjectiu
1 blanc com l'eira
ETIMOLOGIA: (eir- < eiry, eira = neu) + mutació suau + (gwyn = blanc)
NOTA: Forma femenina: eirwen. Vegeu els noms propis Eirwen i Eirwyn

Eirwyn [eir-win] substantiu masculí
1 nom d'home
ETIMOLOGIA: vegeu l'entrada anterior

eiry [ei -ri] substantiu masculí
1 obsolet antiga forma de eira (qv) = neu

Eiry [ei-ri] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: vegeu l'entrada anterior

Eiryn [EI rin] (m) nom d'home ("eira" = neu + "¡n" = terminació diminutiva)

Eiryth [ei -rith] substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: ??

eisiau (ishe, isho) [EIS ye (I she, I sho)] (m) 1 necessitat 2 falta, manca

eistedd [EI stedh] (v) seure (coloquialment: ishte[ISH te]

eisteddfod, eisteddfodau [ei STEDH vod, ei stedh VO de] (f) 1 (obsolet) reunió, sessió 2 festival de poesia, literatura i música

- eisteddfod genedlaethol, eisteddfodau cenedlaethol [ei STEDH vod ge ned LEI thol, ei stedh VO de ke ned LEI thol] (f) 'eisteddfod' nacional, que es celebra cada any a la primera setmana d'agost, alternativament en un indret del nord, i en un indret del sud del país

eitem, eitemau [EI tem, ei TE me] (m) punt, assumpte

eithaf [EI tha, I tha] (adj) 1 extrem 2 últim

- eithaf da [EI tha, I tha DAA] (adv) bastant

- eithaf gwir [EI tha, I tha GWIIR] (frase) és veritat

eithinen, eithin [ei THI nen, EI thin] (f) gatosa

ei throi hi [ ii throi hii] v
1 marxar
rhaid imi ei throi hi He de marxar / tocar el dos
ei throi hi am adre marxar cap a casa
ETIMOLOGIA: ‘girar-la’ (ei = seva) + mutació aspirada + (troi = girar) + (hi (d’)ella)

elc [elk] substantiu masculí
PLURAL elcod [el -kod]
1 ant eurasiàtic Alces alces
2 ant americà, wapiti Cervus canadensis
ETIMOLOGIA: anglès elk < anglès antic; cf llatí alcês, grec elaphos (= cervus)

Eldrydd [el -dridh] substantiu femení
1 nom de dona = Etelreda
ETIMOLOGIA: ?

elech [ê -lekh] substantiu femení
PLURAL elechau, elych [e-lê-khe, ê-likh]
1 obsolet llosa
2 obsolet pedra lapidària
3 obsolet pedra plana per coure
4 obsolet taula de pedra
5 topònim: Treflach a prop de Croesoswallt, Anglaterra < Trefelech (tref = llar) + (elech = llosa)
ETIMOLOGIA: (e = prefix intensificador) + mutació suau + (llech = llosa)

Elen [E len] (f) nom de dona - Helena

Elen Benfelen [E len ben VE len] (f) ("Helena dels cabells grocs") "Elen Benfelen a'r Tair Arth" = ?? i els tres ossos

Eleri [e LE ri] (f) nom de dona

Elfael [EL vel] (f) (història) divisío (cantref = "centenar") del país de Rhwng Gwy a Hafren (Gal·les del Sud-est)

Elfair [el -vair]substantiu femení
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: Possiblement (El- primera síl·laba del nom femení Elen = Elena) + mutació suau + (Mair = nom de dona, Maria)

Elfair [el -vair]
1 Siop Elfair nom d’una botiga de productes gal·leses de Rhuthun
Elfed a Mair Evans sy’n rhedeg Elfair, siop Gymraeg yng nghanol Rhuthun, sydd yn arbenigo mewn llyfrau Cymraeg, casetiau, CDs, crefftau a nwyddau {eraill} (Cymro 31 05 95)
Elfed i Mair Evans gestionen Elfair, una botiga gal·lesa al mig (de la ciutat de) Rhuthun, que especialitza en llibres de llengua gal·lesa, caséts, compacts, i productes d’artesania i altres productes
ETIMOLOGIA: (El- primera síl·laba del nom masculí Elfed) + mutació suau + (Mair = nom de dona, Maria)

Elfed [EL ved] (m) nom d'home

elfen [el -ven] substantiu femení
PLURAL elfennau [el- ve -ne]
1 element = ingredient, component
2 element = (filosofia antiga) un de les quatre substàncies senzilles – terra, aigua, foc, aire – la base de tota cosa material
y pedair elfen els quatre elements
3 element (química) substància que no es pot trencar en altres substàncies
4 element – paraula usada amb una altra paraula o paraules, o amb sufixos o prefixos , per formar una paraula composta
5 propensitat o do per algun ofici
mae elfen canu ynddi
ella té allò d’un bon cantant, pot ser un gran cantant
mae elfen ffarmio ynddo
té una capacitat per fer d’agricultor
6 un dels principis d’una art o ciència
7 Gal·les del Sud afició
mae elfen pysgota ynddo està molt interressat en pescar
8 Gal·les del Sud-oest hobby, interès
ei elfen e yw garddio s’interessa per a jardineria
9 ambient en el qual on se sent còmode
teimlo allan o’ch elfen sentir-se fora de lloc, incòmode
bod yn eich elfen estar en el vostre element
10 elfennau temps tempestuós, tempesta (el vent, i la pluja / la neu / l’aiguaneu, i el fred)
Bu'n hir yn brwydro â'r elfennau ac fel y bu'r anlwc cryfhaodd yr ystormLluitava durant molt de temps contra la tempesta però pel seu dissort la tempesta es va intensificar
atmospheric agency or power
ETIMOLOGIA: gal.lès elfen < britànic < llatí el'mentum < elementum

elfennol [el-ve-nol] adjectiu
1 elemental = introductori, que explica principles fonamentals
llyfr ar "Ystadegaeth Elfennol"
un llibre sobre ‘l’Estadística elemental’
ETIMOLOGIA: (elfenn-, forma abans de síl·laba final de elfen (= element) + (-ol sufix per formar adjectius)

eli, elioedd [E li, e LI odh] (m) ungüent

Elias [e LI as] (m) nom d'home

éliffant, eliffantod [E li fant, e li FAN tod] (f) elefant

eli haul [e li HAIL] (m) crema antisol

Elis [E lis] (m) nom d'home

-ell [ELH] (sufix) - "traeth" [traith] = platja, "traethell" [TREi thelh] = platja petita

elli di? [E lhi di] (v) pots? (Vegeu gallu)

Eluned [e LI ned] (f) nom de dona

elusen, elusennau [e LI sen, e li SE ne] (f) almoina

Elwyn [EL win] (m) nom (mascle)

elyrch [E lirkh] (pl) vegeu: alarch

Emlyn [EM lin] (m) nom (mascle)

Emrys [EM ris] (m) nom (mascle)

Emwnt [E munt] (m) nom (mascle) (Edmond)

emyn, emynau [E min, e MI ne] (m) cant religiós

emyn-dôn, emyn-donau [E min doon, e min DO ne] (f) cant religiós

emynydd, emynyddion [e MØ nidh, e mø NØDH yon] (m) compositor de cants religiosos

Emyr [E mir] (m) nom (mascle)

-en [en] (sufix) (per fer substantius femenins)

enbaid [en -bed] substantiu masculí
1 intensificador enbaid o terriblement
Lle imbed o waedlyd oedd Passchendale (Llafar Gwlad 36 Haf 1992)
Passchendale (camp de batalla de la primera guerra mundial on un quart d'un milió de soldats van perdre la vida en una sola batalla) era un lloc terriblement sangonent
ETIMOLOGIA: variant de la paraula enbyd (= perill) (qv).
NOTA: Al sud-oest, enbyd > embaid > imbed

enbyd [EN bid] (adj) perillós

enfawr [EN vaur] (adj) enorme

enfys [en -vis] substantiu femení
PLURAL enfysoedd, enfysau [en-vø-sodh, en-vø-se]
1 arc iris
Enfys y bore, aml gawode; Enfys y pnawn, tegwch a gawn
dita sobre el temps: (un) arc iris (a)l matí, freqüents xàfecs; (un) arc iris (a) la tarda, (és) bonança / que / tindrem
2 Enfys woman's name
3 obsolet anell
4 obsolet per enrotllar llana en una bola; el final del fil es gira al voltant del dit gros o els dits per formar el nuclei
5 enfys y llygad iris de l’ull
6 enfys y gors (:ç)Iris Pseudacorus(ç:) iris groc
ETIMOLOGIA: (an- = prefix intensificador) + mutació suau + (bys = dit); an > en sota la influència de la y de la síl·laba final
Bretó envez = anell
NOTA: (1) tot i ser la paraula estàndard, al nivell col.loquial és més aviat septentrional; al sud,
pont y glaw (“(el) pont (de) la pluja”)
(2) altres noms locals són
(a) bwa'r arch (“arc (de) l’arca (de Noè)”)
(b) bwa'r Drindod (“bow (de) la Trinitat”)
(c) bwa'r glaw (“bow (de) la pluja”)

Enfys [EN vis] (f) nom (femení)

enghraifft, enghreifftiau [E nghreft, e NGHREIFT ye] (f) exemple

Enid [E nid] (f) 1 nom de dona 2 vegeu: Mabinogion [ma bi NOG yon]

ennill [E nilh] (v) guanyar

- ennill ei fywoliaeth [E nilh i viu OL yeth] (v) guanyar-se la vida

entrepreneur [on-trø-prø-nøør] substantiu masculí
PLURAL entrepreneuriaid [on-trø-prø-nøør-yed]
1 empersari = algú que gestiona un empresa que és un risk econòmic personal
ETIMOLOGIA: anglès entrepreneur < francès entrepreneur (= contratista, empresari) < entreprendre (= emprendre)
(1) (entre = entre) < llatí (inter = entre)
(2) (prendre = prendre) < llatí (prehendere = agafar, prendre)

enwad, enwadau [EN wad, en WA de] (m) confessió, secta

enwadaeth [en WA deth] (f) sectarisme

enwadol [en WA dol] (adj) confessiomal

enwadur, enwaduron [en WA dir, en wa DI ron] (m) denominador

enwadwr, enwadw¡r [en WA dur, en WAD wir] (m) sectari

enw, enwau [E nu, EN we] (m) nom

enw bedydd, enwau bedydd [E nu BE didh] (m) nom de pila ("nom de patisme")

enwedig [øn en WE dig] (adj) - "yn enwedig" = sobretot

enwog [EN wog] (adj) famós, conegut

eofndra [e OVN dra] (m) valentia

eog, eogiaid [E og, e OG yed] (m) salmó

eos, eosiaid [E os, e OS yed] (m) rossinyol

épithet [E pi thet] (m) epítet

er [er] preposició
1 per = per tal de, amb l'intenció de
Y Gymdeithasfa Brydeining er Hyrwyddo'r Gwyddorau
L'associació britànica per promoure la sciència
Y Gymdeithas er Atal Swn
"L'associació per aturar el soroll"
Y Gymdeithas er Atal Creulondeb i Blant
l'associació per impedir el maltractament dels nens

2 per
er cof am a la memòria de ("per memòria de")
er anrhydedd i in honour of ("per honor a")
er bendith = pel bé de
er budd = per l'avantatge de
er cwrteisi = per cortesia
er mwyn = per, per l'amor de ("per avantatge")
er popeth = per l'amor de Déu ("per tot")
er tegwch â = per justicia a
er dim = en cap cas ("per res")
er cof am in memory of ("for memory / remembrance of")
er anrhydedd i in honour of ("for honour to")
er bendith = for the good of
er budd = for the benefit of
er cwrteisi out of courtesy
er mwyn = for the sake of ("for advantage")
er popeth = for heaven's sake ("for everything")
er tegwch â = in fairness to ("for fairness to")
er dim = on any account = en cap cas

3 tot i (+ substantiu)
ymláen â'r sioe er pob anffawd
no es pot anul·lar l'espectacle! ("endavant amb l'espectacle malgrat totes les desgràcies")
er hynny tot i això
er ei hoedran fawr = tot i la seva edat avançada
er gwaethaf = tot i (gwaethaf = el pitjor)
er pob pregeth i'r gwrthwyneb tot i ser avisat de no fer-ho moltes vegades ("tot i cada sermó al contrari")

4 tot i (+ adjectiu amb el sentit de 'gran' + substantiu) + mutació suau si és possible + (i = a)
er dirfawr sioc iddi que li va causar un gran disgust
er mawr embaras iddo amb gran sorpresa (de part seva)
er mawr boen i mi que em va causar molt de dolor
er mawr glod iddynt, buont yn adeiladol dros ben que és molt meritori per ells, van ser molt constructius
er mawr syndod i bawb cosa que va desconcertar tothom

5 (conjuncció) tot i que, encara que, per - que, be que, si bé, malgrat que, baldament + conj
er bod tot i que

6 amb la forma equativa d’un adjectiu = tot i que és tan...
er amled y mynyddoedd a'r afonydd sydd rhyngom...
tot i haver-hi tantes muntanyes i tants rius que hi ha entre nosaltres ... ("encara que tan abundants les muntanyes i els rius...")
er arbeniced personoliaeth ydoedd
tot i tenir una personalitat tan especial ("encara que tan especial la seva personalitat")
er garwed y driniaeth tot i el tracte tan violent ("encara que tan violent el tracte")
1 amb (formes conjugades de la preposició i) + (verb-nom) per expressar el temps passat
er iddo gyffrói drwyddo
tot i estar molt espantat

7 des de, d'ença; amb aquest sentit generalment ers (qv)
er creadigaeth des de la Creació
er pump o'r gloch des de les cinc

8 er pan (qv) (conjuncció) des de, d'ença
er pan ddeuthum yma des de vaig venir aquí

9 obsolet durant; amb aquest sentit generalment ers (qv)
er oes donci durant anys i panys ("durant (una) vida (d'un) ruc")
A la forma composta erióed (= mai); literalment "er (e)i oed" durant la seva vida

10 formes conjugades (ara obsoletes)
erof [e-rov] = per mi,
erom [e-rom] = per nosaltres,
erot [e-rot] = per tu,
eroch [e-rokh] = per vos, vosaltres,
erddi [er-dhi] = per ella,
erddo [er-dho] = per ell,
erddynt [er-dhint] = per ells / elles,

ETIMOLOGIA: gal.lès er < britànic < cèltic
De la mateixa arrel britànica: còrnic er (= per a)
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí per (i per tant català per), grec peri (= al voltant, a prop)

eraill [E rilh] (pronom/adj) altres

erbyn [ER bin] (prep) a l'hora de, al punt de o una mica abans de daeth yn ôl erbyn naw - va tornar abans de les nou

- yn erbyn [øn ER bin] (prep) contra

erfinen, erfin [er VI nen, ER vin] (f) nap (Gal·les del Sud)

erfyn [ER vin] (v) suplicar (Gal·les del Sud)

erioed [er YOID] (adv) mai (rerefent al passat)

eroplên, eroplêns [E ro pleen, E ro pleens] (mf) (anglicisme) avió (= awyren [au Ø ren]

ers [ers] (prep) des de

- ers pryd [ers PRIID] (interr) des de quan?

- ers talwm [ers TA lum] (adv) des de molt de temps

erthygl, erthyglau [ER thi gøl, er THØ gle] (m) article

Eryl [E ril] (m) nom de casa -

eryr, eryrod [E rir, e RØ rod] (m) àguila

Eryri [e RØ ri] (f) la zona muntanyosa de Gwynedd (Nord-oest)

-es [es] (sufix) (per formar substantius femenins) ("arth" = os, "arthes" = ossa)

esblygiad, esblyygiadau [e SPLØG yad, e spløg YA de] (m) evolució

esblygu [e SPLØ gi] (v) evolucionar

esboniad, esboniadau [e SPON yad, e spon YA de] (m) explicació

esboniadol [e spon YA dol] (adj) explicatiu, aclaridor

esboniadur [e-spon- yâ -dir] substantiu masculí
PLURAL esboniaduron [e-spon-ya- dî -ron]
1 llibre explicatiu, sobretot un llibre interpretatiu de textos de la Bíblia
ETIMOLOGIA: (esbon- arrel d'esbonio = explicar) + (-i-adur = sufix d'agent)

esbonio [e SPON yo] (v) explicar

esgair, esgeiriau [E sker, e SKEIR ye] (f) 1 (obsolet) cama 2 (topònims) crestall, carena

- Esgair Ddu, yr [E sker DHII] (f) topònim ("la carena negra")

- Esgair Elan [E sker E lan] (f) topònim ("carena (del riu) Elan")

- Esgair Fraith, yr [E sker VRAITH] (f) topònim ("el carena variegada")

- Esgair Garthen [E sker GAR then] (f) topònim ("carena (de la) flassada")

- Esgair Geiliog [E sker GEIL yog] (f) topònim ("carena (del) gall")

- Esgair Irfon [E sker IR von] (f) topònim ("carena (del riu) Irfon")

esgeulus [e SKEI lis] (adj) negligent

esgeulustod [e skei LI stod] (m) negligència

esgid, esgidiau [E skid, e SKID ye] (f) sabata

esgob, esgobion [E skob, e SKOB yon] (m) bisbe

esgobaeth, esgobaethau [e SKO beth, e sko BEI the] (f) diocesi

esgobaethol [e sko BEI thol] (adj) diocesà

esgobion Bangor [e SKOB yon BANG gor] (pl) (a l'oest de Bangor) nom de gropades blanques ("bisbes de Bangor")

esgobol [e SKO bol] (adj) episcopal

esgor (ar) [E skor] (v) causar, originar

esgoriad, esgoriadau [e SKOR yad, e skor YA de] (m) part, naixànça

esgus, esgusion [E skis, e SKIS yon] (m) 1 excusa = disculpa 2 excusa = pretext

esgusodi [e ski SO di] (v) disculpar-se

esgusodwch fi [e ski SO dukh vi] (frase) disculpeu-me; perdoneu

esgymun [e SKØ min] (adj) excomunicat

esgyn [E skin] (v) pujar

esmwyth [E smuith] (adj) 1 llis 2 tranquil

Esperanto [e spe ran TO] (f) esperanto

Esperantwr, Esperantwyr [e spe RAN tur, e spe RANT wir] (m) parlador de l'esperanto

estron, estroniaid [E stron, e STRON yed] (m) estranger

estyn [E stin] (v) extendre

Esyllt [E silht] (f) nom (dona)

ethol [ê -thol] verb
1 elegir, triar
2 swyddog ethol = oficial que és el responable de l’escrutini fels vots d’una circumscripció i que declara els resultats
ETIMOLOGIA: probablament (*éth-ddol) < britànic eks (= ex), + consonant intercalada ‘d’ + *dol, variant de *del (= dividir)

etholaeth [e-thô-leth] substantiu femení
PLURAL etholaethau [e-tho-lei-the]
1 circumscripció, districte electoral
ETIMOLOGIA: (ethol = elegir) + (-aeth sufix per fer substantius)

etholiad, etholiadau [e THOL yad, e thol YA de] (m) elecció

eto, 'to [E to, TO] (adv) 1 encara, fins ara 2 de nou

eu [I, EI] (det) 1 (+ mutació suau) el seu / els seus; la seva, les seves (d'ells / elles)

Euas [EI as] (f) districte de Hereford-and-Worcester (Anglaterra); a l'annexió del 1532 i l'eliminació de la frontera internacional i la creació de comarques ('comtats') segons el model anglès, aquesta zona gal·lesa es va formar part d'aquest comtat anglès; nom anglès Ewias

euog [EI og] (adj) culpable

euogrwydd [ei O gruidh] (m) culpabilitat

Eurfron [EIR vron] (f) nom de dona (aur = or, bron = pit)

Eurof [EI rov] (m) nom d'home

Eurwen [EIR wen] (f) nom de dona (aur = or, -wen = blanca)

ewch [EUKH] (v) aneu!

ewin, ewinedd [EU in, eu I nedh] (f) 1 ungla 2 urpa (de gat)

ewinedd [eu-î-nedh] plural
1 plural de ewin = ungla, etc

ewinfedd [e-win-vedh] substantiu femení
PLURAL ewinfeddi [e-win-vê-dhe]
1 amplada d'una ungla
2 obsolet dues polzades i mitja
3 la mínima quantitat, 'un pèl'
ac nid ewidfedd pellach i no un pèl més
4 una miqueta
symudodd y ci ewinfedd eto yn agosach at y gath
el gos va apropar una miqueta al gat un cop més
5 i'r ewinfedd, exactly
roedd y siaced las yn ei ffitio i'r ewinedd
l'americana blava se li posava molt bé
ETIMOLOGIA: (ewin = ungla) + mutació suau + (medd = mesura)
NOTA: formes col.loquials:
(1) winfedd - pèrdua de la primera síl·laba e-
(2) finwedd < winfedd (canvi de w > f)
(3) minwedd < finwedd (amb la confusió de la f per la mutació suau de m)
(4) gwinfedd < winfedd (amb la confusió de la w per la mutació suau de gw)

Ewrop [EU rop] (f) Europa

Ewropeaidd [eu ro PE edh] (adj) europea

ewyn [EU in] (m) espuma

Ewynwy 2 [e- we -nui] -
1 forma sense fonament per al nom de riu Ewenni de Gal·les del Sud, de vegades usada al segle 1800, del convençiment que l’element –wy al final d’uns noms de rius, i el nom de riu Gwy / Afon Wy de gwy (= aigua) (de fet no existeix tal paraula); hi havia la temptació de ‘restaurar’ aquest element al final de noms de riu. Ewenni és també el nom d’un poble aprop de la ciutat de Pen-y-bont ar Ogwr, al marge del riu.
Yr wyf yn cofio yn dda y “syndod” yn mhlith yr hen dadau ar Donyrefail pan ddaeth “Hanes Bywyd ‘Siencyn Penhydd’” allan o’r wasg, wedi ei gyfansoddi gan yr anwyl a’r gwir hybarch Edward Matthews, y pryd hwnw o’r Ewynwy, ger Penybont. (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd)
Recordo bé la sorpresa entre els vells patriarques a Tonyrefail quan es va publicar ‘Hanes Bywyd Siencyn Penhydd’ (La història de la vida de Siencyn Pen-hydd), escrit per l’amat i el molt honorable Edward Matthews, en aquella època d’Ewynwy aprop de Pen-y-bont
ETIMOLOGIA: El nom Ewenni reformat perquè tingués el sentit “riu d’escuma’ (ewyn = escuma) + (-wy element que suposadament vol dir ‘aigua’)

ewythr, ewythrod [EU i thør, eu Ø throd] (f) oncle (col·loquialment: ewyrth [EU irth] ewyrthod[eu ØR thod]

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

1190 Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i probablament mig milió més fora de Gal·les

·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CATALUNYA-CYMRU