http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_d_1031c.htm
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia da
- fyny |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
d
1 d intrusiva:
en algunes paraules a nivell col·loquial, a la seqüència n+r, una d
s'inserta. Cf exemples similars al català: divendres < llatí die-ven'ris
< dies veneris (dia de Venus), tendre < llatí tener (=
tender), i també al francès: vendredi (= divendres) < llatí veneris
dies (dia de Venus) – aquesta forma llatina és el revers de la paraula en
gal·lès i català - , tendre < llatí tener, tendre (adjectiu)
1
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911), Glanrhymni
(localment Lanrymni) es deia també Landrymni,
però no queda clar si es deia així en gal·lès o era una evolució del mot dintre
de la llengua anglesa. (Avui en dia és un barri perifèric de Caer-dydd, amb el
nom Llanrhymni, que mostra la
subsitució errònia de llan (=
església) per glan / lan (= marge del riu).
“Lanrumney, recte Glanrhymny (the bank of the Rhymny.)
A manor in the parishes of Rumney and Saint Mellon in Monmouthshire, and Llanedern,
Glamorgan (1653) It is also called the manor of "Wentloog alias
Keynsham." Lanrumney (often sounded Landrumney) is also the name of the
mansion, which is on the river's bank in the parish of Saint Mellon”
(Lanrumney, més ben dit Glanrhymny (el marge
Un casal de les parròquies
de Rumney [= Tredelerch] i Saint Mellon [= Llaneirwg] a la comarca de
Monmouthshire [= Sir Fynwy], i Llanedern, comarca de Glamorgan (Sir Forgannwg)
(1653) També es diu el casal de "Wentloog [= Gwynllwg] alias
Keynsham." Lanrumney (sovint dita Landrumney) és també el nom del casal,
al marge del riu a la parròquia de Saint Mellon
d
de vegades es perd la dd
final a la llengua col·loquial:
cerdd > cer (Gal·les del Sud) = ves!
Gwyl Gewe (Gal·les del Sud) < Gwyl Gewydd 15 juliol, festa de
Cewydd
angar < angardd
< angerdd (= passió)
d < t
Una ‘d’ final en certes paraules en manlleus de l’anglès que correspon a una
“t” final de la paraula original en anglès
ased = actiu
bwced = galleda
curad = capellà ajudant
concrid = formigó
ticed = bitllet
poced = butxaca, poal
1 da [DAA] (adj)
1 bo
- da chi [da KHII] (frase) 1 t'ho
demano per favor, per l'amor de Déu 2 de cap manera
- mae'n dda gennyf [main DHAA ge ni]
(frase) em plau
2 a da iawn hynny i
gràcies a Déu per això (“i molt bé allò”)
2 da [DAA] (m) bestiar (Sud) (cf català bens; "da" =
bens en forma de ramat)
- da Ffrisia [daa FRIS ya] (npl)
vaques de raça Frisia
- da Gernsi [daa GERN si] (npl)
vaques de raça Guernsey
- da Henffordd [daa HEN fordh] (npl)
vaques de raça Hereford
- da Jersi [daa JER si] (npl) vaques
de raça Jersey
- da pluog [da PLI og] (npl) 1
(ocells vius) aviram 2 (ocells morts) volateria; lit "bestiar/bens
plomós"
dach chi [da khi] (v) sou / esteu
(Nord-oest)
dacw [DA ku] (adv) allà (lluny) hi
ha
dadi [DA di] (m) papa
dadl
[ da -dal] substantiu femení
PLURAL dadleuon
[dad-lei-on]
1 debat
fe ddichon fod gwirionedd yn ei
haeriadau, on nid ydynt yn cyfrannu yn modd lleiaf i'r ddadl
Possiblement són veritat les seves aformacions, peró no aporten res de res al
debat
2 discussió, polèmica
y
ddadl ynglyn â... la polèmica sobre...
3 pegwn y ddadl el punt
essencial del cas
4 mae dadl ar y ddwy ochr
totes dues bandes tenen ráo ("hi ha argument (favorable) sobre els dos
costats")
5 rhoi'r dadleuon yn erbyn
donar els arguments contraris, fer d'advocat del diable
6 debat parliamentari, debat d'una cambra
Nid oedd ansawdd y dadleuon yn uchel
iawn
La qualitat dels debats no era gaire alta
7 justificació
Y ddadl dros symud popeth i'r Mynyddbychan
yw fod yn yr ysbyty enfawr hwnnw fwy fyth o arbenigedd pe bai angen
La justificació per traslladar tot a Mynyddbychan és que en aquell hospital
enorme hi ha encara més coneixement experts en cas de necessitat
8 dadl yn erbyn argument
contra
Ma gin i filoedd o ddadleuon yn erbyn
rhyfel
9 torri dadl resoldre una
disputa
10 mynd yn ddadl rhwng...
(ynghylch rhywbeth) començar a discutir (sobre alguna cosa) (“esdevenir una
discussió entre...”)
Aeth yn ddadl rhyngddynt ynghylch â’r
pennaeth newydd
Van començar disctuir sobre el nou cap
aeth
yn dipyn o ddadl rhwng Siân â Gwenno
Siân i Gwenno van començar a tenir raons ("es va esdevenir una mica de
disputa entre Siân i Gwenno")
11 dadl hallt debat
tempestuós
12 dadl boeth = debat
calent
mi aeth hi'n ddadl boeth rhyngddon nhw
van començar a disputar violentament ("es va esdevenir una disputa calenta
entre ells")
13 cynhadledd =
conferència (cynnadl = debat, prefix
cyn- = junt, + dadl = debat) + (-edd,
sufix)
ETIMOLOGIA: gal.lès dadl < daddl < britànic < cèltic < IE
*dhê- = trencar
De la mateixa arrel britànica: bretó dael
= disputa
De la mateixa arrel cèltica : irlandès dáil
= debat; parlament
dadleudy
[dad- lei -di] substantiu
masculí
PLURAL dadleudai [dad-lei-dai]
1 jutjat
(1) Matthew 27:27 Yna milwyr y rhaglaw a
gymerasant yr Iesu i’r dadleudy, ac a gynullasant ato yr holl fyddin
Matthew 27:27 ...
(2) Ioan 18:28 Yna y dygasant yr Iesu
oddi wrth Caiaffas i’r dadleudy; a’r bore ydoedd hi; ac nid aethant hwy i mewn
i’r dadleudy, rhag eu halogi; eithr fel y gallent fwyta’r pasg
John 18:28 .....
(3) Ioan 18:33 Yna Peilat a aeth
drachefn i’r dadleudy, ac a alwodd yr Iesu, ac a ddywedodd wrtho, Ai ti yw
Brenin yr Iddewon?
John 18:33 .....
(4) Ioan 19:9 Ac a aeth drachefn i’r
dadleudy, ac a ddywedodd wrth yr Iesu, O ba le yr wyt ti? Ond ni roes yr Iesu
ateb iddo
John 19:9 .....
(5) Yr Actau 23:35 Mi a’th wrandaf, eb
efe, pan ddelo dy gyhuddwr hefyd. Ac efe a orchmynnodd ei gadw ef yn nadleudy Herod
Acts
2 Y
Dadleudy Un antic
ETIMOLOGIA: ‘casa de contenció / sessió de tribunal’
(dadleu- forma penúltima del verbnom
dadlau = contenció / sessió d’un
tribunal) + mutació suau + (ty =
casa)
dadlaith [DAD leth] (v) desglaçar-se (Sud)
dadlau [DAD le] (v) debatre
dadmer [DAD mer] (v) desglaçar-se
dadweinio
[ dad- wein -yo] verb
CAT-Y desembeinar
ETIMOLOGIA: (dad- = prefix negatiu )
+ mutació suau + (gweinio = embeinar
)
daearfochyn
[dei-ar-vô-khin] substantiu
masculí
PLURAL daearfoch [dei-ar-voch]
1 (literària) teixó
2 (Bíblia) ‘teixó’ a la traducció de la Bíblia com a l’equivalència
d’un altre animal
Eseciel 16:10 Mi a’th wisgais hefyd â
gwaith edau a nodwydd, rhoddais i ti hefyd esgidiau o groen daearfoch, a
gwregysais di â lliain main, a gorchuddiais di â sidan
Ezekiel 16:10 ...
Numeri 4:10 A godasant ef a’i
holl ddodrefn mewn gorchudd o groen daearfoch, a gosodant ef ar drosol
Numbers 4:10 ...
ETIMOLOGIA: ‘porc de forat
as la terra’ (daear = terra,
teixonera ) + mutació suau + (mochyn
= porc)
Daearwynno
[dei-ar-wø-no]
1 granja al costat de l’església de Llanwynno ST0295 (comarca de
Rhondda Cynon Taf) (al sud-est daear
> daer > daar > däär. La forma local és probabalment Däärwynno. A
mapes en llengua anglesa és Darwonno, que mig representa la forma dialectal)
ETIMOLOGIA: (“(la) terra (que pertany a l’església consagrada a Gwynno”
(daear = terra) + mutació suau + (Gwynno = nom de sant)
daear [DEI ar] (f) terra
daeareg [dei A reg] (f) geologia
daearyddiaeth [dei a RØDH yeth] (f)
geografia
daeth, "daath" [daith, daath]
(v) va venir
daethpwyd [ deith
-puid] verb
Una variant és dowd [doud]
1 (daethpwyd â) va ser
portar, s’ha portat
Dowd ag achos Dafi Jones o flaen y seiet
El cas d’en Dafi Jones va ser portat davant l’assemblea de l’església
dafad
[da -vad] substantiu femení
PLURAL defaid
[de -ved]
1 ovella
2 fidel, membre d'una congrecació
3 mae dafad ddu ym mhob
praidd hi ha una ovella negra a cada família
4 mor hywedd â dafad wedi ei
chneifio tan domesticat com una ovella esquilada
5 fe wyr hen ddafad y fan y mae
porfa la gent amb experiència sap com es fa ("una vella ovella sap on
és la pàstura")
6 fe wyr hen ddafad o ble daw
storom la gent amb experiència sap oh hi haurà problemes ("una vella
ovella sap d'on vindrà la tempesta")
7 dwl fel defaid tan pocasolta com les ovelles
8 cyfrif defaid comptar
ovelles (un ajut per adormir-se és imaginar ovelles slatant una tanca i
comptar-les)
yr oeddwn yn dal yn methu cysgu ar ôl
oriau o gyfri llond corlannau o ddefaid yn
neidio dros y giât
jo seguia sense poder dormir després de comptar tanques plenes d'ovelles
saltant la barrera
9 defaid y praidd (expressió de la Bíblia, = "ovelles")
Mathew 26:31 Yna y dywedodd yr Iesu
wrthynt, Chwychwi oll a rwystrir heno o'm plegid i; canys ysgrifenedig yw,
Trawaf y bugail, a defaid y praidd a wasgerir
Matthew 26:31 .....
10 golch defaid líquid
d'espollar els xais
11 marchnad ddefaid
mercat d'ovelles
12 Vegeu defeity (feity),
dafaty pleta d'ovelles
13 Peisgwellt y Defaid
(:ç)Festuca ovina(ç:) festuca ovina
14 blaidd mewn croen dafad un llop amb pell d'ovella; una amenaça
desfrssada, una person que vol fer mal que es presenta com a benèvol)
Mathew 7:15 Ymogelwch rhag gau
broffwydi, y rhai a ddeuant atoch yng ngwisgoedd defaid, ond oddi mewn
bleiddiaid rheibus ydynt hwy
Matthew 7:15 ....
15 ci defaid gos d'atura,
gos ensinistrat per aplegar ovelles
16 ffermwr defaid granjer
d'ovelles
17 cig dafad carn
d'ovella
18 saim dafad greix
d'ovella
19 hen ddafad yng nghu oen
bach ("vella ovella en la pell d'un xaiet"), persona vella que
vol amagar la seva edat portant roba de l'estil dels joves
20 cnu'r ddafad farw = roba
which has belonged to somebody who has died ("(la) pell (de) la vella
ovella")
21 Gal·les del Nord defaid Dafydd Jos ("(les) ovelles
(d')en David Jones") = ones (del mar)
22 dafad swci ovella
domesticada / mascota
23 dafad gorniog ovella
banyada
24 dafad fynydd ovella de
la terra alta
25 dafad Seisnig ovella
anglesa; ovella de la terra baixa, més gran que l'ovella gal·lesa de la
muntanya
26 dafad libert ovella que pastura a la 'licert' (àrea de pastura a la
muntanya")
27 libert defaid pastura
de ovelles a la muntanya
28 districte de Caerffili llofion y ddafad ("espiguladures
(de) l'ovella") bolets
29 Gal·les del Nord neidr ddefaid ("serp (d')
ovelles"), o neidr ddafad
("serp (d') ovella") (:ç)anguis fragilis(ç:) noia
30 yr oen yn dysgu'r ddafad i
bori ("el xai ensenyant l'ovella com es menja herba") dit d'un
individu sense experiència en una cosa que presumeix ensenyar a un altre de
molt experimentat come es fa la cosa, nens que pensen que saben més que els
pares
31 berruga Vegeu: dafaden
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *damat- (= ovella, animal manso) < cèltic
De la mateixa arrel britànica:
(1) còrnic davaz (= ovella),
(2) bretó dañvad (=ovella),
De la mateixa arrel indoeuropea:
(1) llatí domitus (= domesticat)
< domâre (= domesticar);
(2) alemany zahm [tsaam] (= manso),
(3) anglès tame (= manso)
NOTA: Gal·les del Sud-est defaid > defid
- dafad ddyflwydd, defaid dyflwydd [da
vad DHØ vluidh] (f) ovella de dos anys
dafaden, dafadennau [da VA den, da
va DE ne] (f) berruga
daffodil, daffodiliau [da FO dil, da
fo DIL ye] (m) narcís (narcissus pseudonarcissus) ; vegeu cenhinen Bedr
Dafi [DA vi] (m) nom (mascle) forma
diminutiva de Dafydd
dafn, dafnau [DA van, DAV ne] (m)
gota
Dafydd [DA vidh] (m) nom (mascle)
David
Dafydd ap Gwilym [DA vidh ap GWI
lim] (m) poeta medieval, fl 1320-1370
dagrau
[ da -gre]
1 llàgrimes; forma plural de deigryn
= llàgrima
Dai [DAI] (m) nom (mascle) gorma diminutiva
de Dafydd (Sud)
dail [DAIL] (npl) ; plural de deilen
Daio
[dai-o] substantiu masculí
Gal·les del Sud-est
1 forma afectuosa de Dafydd
= David
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911), hi havia terra anomenada Tir Daio Wil a la
parròquia de Llanedern (comarca de Caer-dydd) a l’any 1702 (“(la) terra (de)
Dafydd / Daio, (fill de) Wil / Wiliam:
“TIR-DAIO-WIL (David William's land) In Llanedern parish (1702)”
dal [DAL] (v)
1 agafar
2 dal fel llew yn rhywbeth aferrar a alguna cosa (“mantenir en alguna cosa com un lleó”)
dalen, dalennau [DA len, da LE ne]
(f) 1 quartilla = full de paper d'escriure 2 pàgina
dalfa
[ dal -va] substantiu femení
PLURAL dalféydd
[ dal- veidh ]
1 dipòsit, lloc per confinar animals extraviats
2 cel.la de la commisaria
3 lloc de detenció, commisseria
yn y ddalfa detingut a la comisseria
mynd â rhywun i’r ddalfa detinir
algú, portar algú a la commisseria com a detingut
4 pesca, xarxada (quantitat de peixos pescats)
5 dalfa
deg (“detenció justa”) reconeixement a un policia que la detenció
que li han aplicat a algú és justa, perquè no hi ha dubte que aquella persona
sigui culpable del delicte que se l'acusa
Gyrru adre'n feddw oedd e, a dyma
heddwas yn rhoi arwydd iddo aros
Wel, dyma hi, meddai'r gyrrwr wrtho'i hun, dalfa deg
Conduïa cap a casa en estat d'embriaguesa, i llavors un policia va fer senyals
perquè s'aturés. Bé, ja hi som, es va dir el conductor a si mateix, és una
detenció justa
ETIMOLOGIA: (dal, arrel de dal = agafar, mantenir) + (-fa sufix de substantivació, que indica
una acció)
dali
[da -li] verb
1 tu agafaràs; de dal =
agafar
cerdd yn ddistaw ati (= yr iâr), mi dali
hi mewn munud
camina tranquilment a ella, i l'agafaràs en un minut
NOTA: (dal, arrel de dal = agafar, mantenir) + (-i terminació de la segona persona
singular present). En gal·lès literari hi ha afecció vocàlica (deli), però a la llengua parlada ara no
ocurreix generalment davant aquesta -i
final - per tant, dali
dall,
deillion; [DALH, DEILH yon] (adj) cec (y
deillion = els cecs)
dal y
llygoden a’i bwyta [dal ø lhø-gô-den
ai vui-ta]
1 viure dins la pobresa, ser incapaç de fer res per necessitats del
futur (‘agafar el ratolí i menjar-lo’)
ETIMOLOGIA: (dal = agafar) + (y llygoden = el ratolí) + (a’i
= i el seu) + (menjar = menjant, menjar)
damcaniaeth, damcaniaethau [dam KAN
yeth, dam kan YEITH ye] (f) teoria
damwain, damweiniau [DAM wen, dam
WEIN ye] (f) accident
dan (Sud) [DAN] (prep) sota
(1) - dana i (Sud) [DA nai] (prep)
(primera persona singular) sota meu
(1) - danon ni (Sud) [DA no ni]
(prep) (primera persona plural) sota nostaltres
(2) - danat ti (Sud) [DA na ti]
(prep) (segona persona singular) sota teu
(2) - danoch chi (Sud) [DA no khi]
(prep) (segona persona plural) sota vostaltres
(3) - dani hi (Sud) [DA ni hi]
(prep) (tercera persona singular femenina) sota seu (ella)
(3) - dano fe (Sud) [DA no ve]
(prep) (tercera persona singular masculina) sota seu (ell)
(3) - danyn nhw (Sud) [DA ni nu]
(prep) (tercera persona plural) sota ells, elles
- dan do [dan DOO] (fr prep) dins la
casa
- dan ei sang (qv)
- dan reolaeth [dan re O leth] (fr
prep) sota control
danas
[dâ -nas] substantiu
masculí
PLURAL danasod
[ da-na-sod]
1 (Dama dama) daina (cérvol originalment de l’àrea mediterrànea amb
banyes planes i a l’estiu una pella rogenca amb taques blanques)
2 bwch danas plural bychod danas daina mascle. També bwch y danas, bwchadanas
3 gafar ddanas plural geifr danas daina femella. També bwch y danas, bwchadanas
ETIMOLOGIA: danas és
probablament alguna forma del francès antic dain = cérvola
(francès modern daim = (1) daina;
(2) boc, cérvol (mascle)).
Daneg [DA neg] (f, adj) danès
(llengua)
dan ei
gofal [dan i gô -val]
1 (Gal·les del Sud) bod dan ei
gofal estar prenyada
A glywsoch chi am ferch Shôn Dan...? Mae
dan ei gofal mydde nhwy (Gardd y Gweithiwr, Blawyddyn 1860)
Ha sentit la notícia de la filla de Shôn Dan? Esta prenyada, diuen
ETIMOLOGIA: (dan = sota) + (ei = la seva d’ella) + (gofal = cura)
dan ei sang
[ dan ii sang ] adjectiu
1 ple de gom a gom (de = o),
estar ple a vessar
Roedd y neuadd dan ei sang o dwristiaid
la sal estava plena de gom a gom de turistes
ETIMOLOGIA: (dan = sota) + (ei = seu / seva) + (sang = acció de trepitjar; sangu = trepitjar)
danfon [DAN von] (v)
1 enviar
2 fan ddanfon furgoneta
de repartir
danfonir am ddim
[ dan-vô-nir am dhim ] verb
1 servei gratuït a domicili
ETIMOLOGIA: (“s’envïa per res”)
danfonir
i’r cartref [ dan-vô-nir air kar-trev] verb
1 servei a domicili
ETIMOLOGIA: (“s’envïa a la llar”)
dangos [DANG gos] (v) mostrar
Daniel [DAN yel] (m) nom (mascle)
dannedd [DA nedh] (npl) - plural de
dant
dannodd = dannoedd [DA nodh] (*) *
- mae'r ddannoedd arna i [DA nodh; mair
DHA nodh ar nai] (f) mal de queixal
dan ni [dan ni] (v) sóm, estem
(Nord-oest)
dant, dannedd [DANT, DA nedh] (m)
dent
danteithfwyd, danteithfwydydd [dan
TEITH vuid, dan teith VUI didh] (m) delicadesa
dant y llew [dant ø LHEU] (m)
pixallits
dan un
[ dan iin]
1 (Gal·les del Nord-oest) al mateix temps
waeth iti brynu un i mi dan un
Més val comprar-me’n un a mi a l’hora (que està comprant)
ETIMOLOGIA: “mentre mateix” (dan =
sota, mentre) + (un = un, mateix)
dan y
fwyell [dan ø vui -elh]
1 (despeses, serveis) amenaçat amb restricció (projece) amenaçat amb
terminació
ETIMOLOGIA: ‘sota el destral’ (dan =
sota) + (y article definit) +
mutació suau + (bwyell = destral)
Dan-y-graig
[dan-ø-graig] -
1 districte de Porth-cawl (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr), al costat
oriental del poble
2 ST2390 districte a la comarca de Caerffili al nord del poble de
Pontymister, davant Rhisga a l’altra banda del riu Ebwy
3 SS6793 districte d’Abertawe, 2km a l’est del centre d’Abertawe a
l’altra banda del riu Tawe, i a l’oest del poble Port Tennant
4
.....(1) Dan-y-graig Abertridwr
(comarca de Caerffili) (‘Dan-y-Graig’)
.....(2) Dan-y-graig Graigyrhaca,
Bedwas (comarca de Caerffili) (‘Danygraig’)
.....(3) Dan-y-graig Graigfelen,
Clydach (comarca de Abertawe) (‘Danygraig’)
.....(4) Dan-y-graig Cwm-twrch Isaf
SN7610 (comarca de Powys) (‘Danygraig’)
.....(5) Dan-y-graig Yr Ystrad
(comarca de Rhondda Cynon Taf) (‘Danygraig’)
.....(6) Dan-y-graig by Disgwylfa
Fawr, Aberafan (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (‘Danygraig’)
.....(7) Dan-y-graig Trelewis, Cwm
Ogwr Fawr (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (‘Danygraig’)
.....(8) Dan-y-graig Pant-mawr
(Caer-dydd) (‘Dan y Graig’)
.....(9) Dan-y-graig Pontymister
(comarca de Caerffili) (‘Dan y Graig’)
.....(10) Heol Dan-y-graig Pontymister (comarca de Caerffili) (‘Dan y Graig Road’)
(heol = carrer / carretera)
.....(11) Rhestr Dan-y-graig
Bryn-coch (comarca de Caerffili) (‘Dan-y-graig
Terrace’) (rhestr = fila)
.....(12) Rhestr Dan-y-graig Llanhari (comarca de
Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Terrace’) (rhestr = fila)
.....(13) Heol Dan-y-graig Llanhari (comarca de Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig
Road’) (heol = carrer / carretera)
.....(14) Dan-y-graig Pontlotyn
(comarca de Caerffili) (‘Dan y Graig’)
.....(15) Heol Dan-y-graig Mynachlog-nedd (comarca de Castell-nedd as Aberafan)
(‘Dan-y-Graig Road’) (heol = carrer / carretera)
.....(16) Coedlan Dan-y-graig Porth-cawl (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr) (‘Danygraig Avenue’) (coedlan = avinguda)
.....(17) Cilgant Dan-y-graig Tonysguboriau (comarca de
Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Crescent’) (cilgant = carrar amb forma de mitja
lluna)
.....(18) Rhodfa Dan-y-graig
Tonysguboriau (comarca de Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Drive’) (rhodfa =
avinguda)
.....(19) Bynglos Dan-y-graig
Pontymister (comarca de Caerffili) (‘Danygraig Bungalows’) (bynglos =
bungalows, cases d’una planta)
.....(20) Heol Dan-y-graig Trebannws (comarca de Abertawe) (‘Danygraig Road’)
(heol = carrer / carretera)
.....(21) Heol Dan-y-graig, Dan-y-graig
(comarca de Abertawe) (‘Danygraig Road’) (heol = carrer / carretera)
.....(22) Rhestr Dan-y-graig Tonypandy (comarca de
Rhondda Cynon Taf ) (‘Danygraig Terrace’) (rhestr = fila)
.....(23) Rhestr Dan-y-graig Ynys-hir (comarca de Rhondda
Cynon Taf ) (‘Danygraig Terrace’) (rhestr = fila)
ETIMOLOGIA: ‘sota la roca’ (dan =
sota) + (y article definit) +
mutació suau + (craig = roca)
dar- [dar] prefix
Causa la mutació suau
1 prefix intensificador
gostwng = baixar, darostwng = sometre, dominar
gwydd (element amb sentit de
‘conéixer’) > *dar-wydd > derwydd
= (sentit obsolet) profeta, (sentit modern) druida.
llith = lectura, darlith = ponència
llun = imatge, darlun = pintura
pwyllo = considerar, entendre, darbwyllo = convèncer
2 prefix = suavitzant
cysgu = dormir, dargysgu dormir lleugerament
llosgi = to burn, darlosgi = socarrimar
ETIMOLOGIA: (do + ar) < cèltic *do-are
darfod [DAR vod] (v) acabar-se
darganfod [dar GAN vod] (v)
descobrir
darlith, darlithiau / darlithoedd [DAR
lith, dar LITH yr / dar LI thodh] (f) classe (de facultat)
darlithio [dar LITH yo] (v) donar
una classe (a la facultat)
darlledu [dar LHE di] (v) (programes
de ràdio, televisió) emetre
darllen [DAR lhen] (v) llegir
darllengar [dar LHEN gar] (adj) aficionat
a la lectura
darllenwr, darllenwyr [dar LHE nur]
(m) lector
darllenydd
[dar- lhê -nidh] substantiu
masculí
PLURAL darllenwyr,
darllenyddion [ dar-lhen
–wir, dar-lhe-nodh-yon]
1 lector, persona que llegeix un llibre o diari
2 lector, persona que llegeix regularment un diari
3 darllenydd o darllenydd profion corrector de proves
4 professor adjunt
5 lector = dispositu que llegeix
darllenydd côd bar lector de codis
de barra
ETIMOLOGIA: (darllen-, arrel de darllen = llegir) + (-ydd sufix nominal per indicar un
dispositiu o agent)
darlun,
darluniau [DAR lin, dar LIN ye] (m)
quadre, pintura
darn
[darn] substantiu masculí
PLURAL darnau
[dar -ne]
1 forma diminutiva: dernyn
2 tros = fragment
torri yn ddarnau trencar en
fragments
rhwygo yn ddarnau estripar
cafodd y papur newydd ei rwygo yn
ddarnau gan y siaradwr ar y llwyfan am ei fod yn wrth-Gymreig o glawr i glawr
el diara va ser estripat per el conferenciant a l'escenari perquè era
anti-gal·lès de pe a pa
cafodd y papur newydd ei rwygo yn
ddarnau gan y siaradwr ar y llwyfan am ei fod yn wrth-Gymreig o glawr i glawr
el diara va ser estripat per el conferenciant a l'escenari perquè era
anti-gal·lès de pe a pa
3 tros = fragment com a projectil
4 tros = part per un assemblatge
darn sbâr recanvi
darnau peiriant components d'una
màquina
datod yn ddarnau desmuntar
tynnu yn ddarnau desmuntar
5 darn = tros que serveis com a exemple del conjunt
6 undarn d'una sola peça
siwt undarn vestit (de bany) d'una
peça
7 deuddarn de dues peçes
siwt ddeudarn vestit de dona de dues
peces (americana, faldilla)
8 tridarn de tres peçes
siwt dridarn vestit de tres peces
(americana, armilla, pantalons)
swît dridarn tresillo (dues cadires
i un sofà)
cwpwrdd tridarn armari de tres nivells
9 tros = quantitat limitada d'un objecte més gran
darn o dir tros de terra
10 tros = porció d'una cosa que cal dividir per menjar
darn o siocled tros de xocolata
darn o gig tros de carn
11 tram (carretera, riu)
mae'r darn yma o hewl yn enbydus tu hwnt
aquest tram de carretera és molt perillosa
12 peça = element d'una col·lecció o conjunt
set o lestri te ugain darn conjunt
de te de vint peces
Mae amgueddfa yn yr Unol Daleithiau wedi
cynnig am y casgliad o grochenwaith ond bwriada'r Amgueddfa Genedlaethol wario
yn agos i gan mil o bunnau er mwyn sicrhau y byddai rhai o'r darnau o leiaf yn
aros yng Nghymru Un museu dels Estats Units ha fet una oferta per a la
col·lecció de ceràmica però el Museu Nacional té l'intenció de gastar gairebé
cent mil lliures per assegurar que almenys algunes de les peces es quedin a
Gal·les
13 fitxa = tros de fusta o plàstic per representar un jugador en un
joc de taula
14 peça en un joc d'escacs
darn mawr (escacs) una peça que no
és un peó
15 yn un darn sa i
estalvi
16 darn arian moneda
dernyn arian moneda
darn arian moneda de plata, darnau arian monedes de plata
darn aur moneda d'or, darnau aur monedes d'or
darn dwy moneda de dos penics
darn pump moneda de cinc penics
darn deg moneda de deu penics
darn ugain moneda de vint penics
darn hanner cant moneda de cinquanta
penics
17 Gal·les del Nord una
mica, una mica més
-Fynni di chwaneg o de? -Rho imi ddarn
ta
-Vols més te? -Doncs dona'm una mica
18 darn gwlad contrada
ddim yn y darn gwlad 'ma
en aquesta contrada no
19 fascicle
20 part d'un text
un bore darllenais y 'Gibraltar
Chronicle' a gweld ynddo ddarn yn Gymraeg
un dia va llegir el 'Gibraltar Chronicle' i vaig veure allà una part en gal·lès
21 part d'una composició musical
22 peça de música, cançó
Gofynnodd i ni ganu y dernyn buddugol
Em vaig demanar que cantés la cançó guanyadora
23 darnau poemes,
acudits, cançonetes, etc
Darnau Diddan, John O John, 1953, Gwasg
y Brython (títol de llibre) peces humoroses, (autor) John O John, 1953,
Editorial 'El Britó'
24 bob darn (adverbi) cada peça
mae'r gath wedi byta'r cig na bob darn
el gat s'ha menjat aquella carn (sense deixar res)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *darn-
De la mateixa arrel britànica: còrnic darn
(= peça), bretó darn (= peça; tipus)
NOTA: forma diminutiva: dernyn
darogan
("d'rogan") [da RO gan (DRO
gan)] (v) predir, presagiar (Nord)
darostwng [da RO stung] (v) sometre,
dominar
darpar (1)
[dar -par] substantiu masculí
PLURAL darparoedd
[dar-pâ-rodh]
1 obsolet material
ETIMOLOGIA: darpar, paraula formada
del verb darparu (qv)
De la mateixa arel britànica: còrnic darbar
= preparació, equipment (i també al dialecte anglès de Cornualles 'darbar'),
bretó darbar = preparatiu, mesura
administrativa
darpar (2)
[dar-par] verb
forma alternativa de darparu = subministrar
darpar (3)
[dar-par] prefix
amb mutació suau
1 designat, nomenat, electe
maer alcalde
darpar faer alcalde electe
esgob = bisbe
darpar esgob = bisbe electe
ymgeisydd = candidat (per una
elecció parlamentària)
darpar ymgeisydd = candidat en
potencial, person que espera ser el candidat d'un partit polític en una elecció
gwr = marit
darpar wr promès
gwraig = dona
darpar wraig = promessa
("esposa designada")
2 aprenent; refereix a una persona que rep formació (per fer-se
ministre religiós, etc)
gweinidog = capellà, 'ministre'
darpar weinidog = capellà ?en
formació
3 a punt de ser
mam = mare
darpar fam = dona encinta
4 esborrany de
llunio darpar Gyfansoddiad ar gyfer y
Gymdeithas Hanes
fer un eborrany de constitució per l'associació d'història
5 prospectiu
darpar brynwr comprador en
prospectiva, client que pot ser interessat en compar bens o serveis
ETIMOLOGIA: gal·lès darparu < *darparu (dar- = prefix intensifador) + mutació suau + (*par) + (-u sufix per
formar verbs)
(1) l'element compost darpar- es va
formar probablament en la llengua britànica (*do + are + par) in np després en gal·lès
(2) L'element par < indoeuropeu kwer.
(3) La influència de peri (=
causar), paratói = (preparar), ha
causat el canvi b > p
(4) de la mateixa arrel britànca: còrnic darbari
(preparar, subministrar); bretó darbar
o darbari (= servir, actuar com a
assistent)
NOTA: una forma alternativa de l'infinitiu darparu
és darpar [dar-par]
darparu
[dar-pâ-ri] verb
verb amb objecte
1 abastar, fornir, impartir, proporcionar
Gorfodid gwyr Ergyn, pan fyddai galw, i
ddarpar i Frenin Lloegr 50 o wyr i'w wasanaethu am bymtheng niwrnod ar eu traul
ei hun pan yr ymwelai â Chymru
La gent d'Ergyn ("Archenfield"), quan calia, eren obligats de
subministrar al Rei d'Anglaterra 50 homes per servir-lo al seu propi cost? quan
visitava Gal·les
darparu ar gyfer proporcionar
recursos per
yr oedd y gymdeithas gydfuddiannol i
ddarpar ar gyfer eu hangenrheidiau
la mútua havia de proporcionar recursos per les seves necessitats
2 enllistir
cynigiodd iddo goleg yn rhad ac am ddim
yn y Rhyl i ddarparu ei hunan ar gyfer y weinidogaeth
li va ofererir unlloc en un col·legi de Y Rhyl gratis per perparar-se per ser
ministre de religió
3 (menjar, àpat) preparar; servir
Darperir bwyd cartref drwy'r dydd
Menjar casolà fornit durant tit el dia
Fe aeth i'r gegin fawr, lle yr oedd pryd
o fwyd blasus wedi ei ddarpar
Va anar a la cuina principal on havien preparat un àpat deliciós
ETIMOLOGIA: gal·lès darparu
< *darparu (dar- = prefix intensifador) + mutació suau + (*par) + (-u sufix per
formar verbs)
(1) l'element compost darpar- es va
formar probablament en la llengua britànica (*do + are + par) in np després en gal·lès
(2) L'element par < indoeuropeu kwer- (= fer)
(3) La influència de peri (=
causar), paratói = (preparar), ha
causat el canvi b > p
(4) de la mateixa arrel britànca: còrnic darbari (preparar, subministrar);
bretó darbar o darbariñ (= servir, fer d’ajudant)
NOTA: a més de darparu també darpar
darparwr [ dar-pâ-rur]
substantiu masculí
PLURAL darparwyr
[ dar-par-wir]
1 subministrador
William Lloyd Williams a'i Fab,
Darparwyr Cig o Safon Uchel
William Lloyd Williams i Fill, Subministradors de carn d'alta qualitat
ETIMOLOGIA: (darpar-, arrel de darparu = subministrar) + (-wr sufix formar substantius, indica
l'agent, 'home')
darran
[da -ran] substantiu femení
1 forma al sud-est de darren,
una forma amb mutació suau de tarren
(= falda de muntanya)
Al gal·lès del sud-est, una [e] de la síl·laba final > [a]. Vegeu tarren i darren
(1) Y Darran districte de Rhisga
(comarca de Caerffili), on hi ha també Heol
y Darran, (traducció de “Darran Road” als mapes en llengua anglesa). El nom
del districte sembla ser del nom d’una granja de la terra alta, als mapes
escrit Y Darren. Al costat de la
granja hi ha Coed y Darren (“bosc de
la vessant” o “bosc de la granja Y Darren”)
(2) Heol y Darran, Aberpennar,
(comarca de Rhondda Cynon Taf) (traducció de “Darran Road” als mapes en llengua
anglesa)
(3) Heol y Darran, Y Maendy,
Caer-dydd (traducció de “Darran Street” als mapes en llengua anglesa)
(4) Rhestr y Darran, Glynrhedynnog
(comarca de Rhondda Cynon Taf) (traducció de “Darran Terrace” als mapes en
llengua anglesa)
(5) Y Darran nom d’una granja de
Lôn-las (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) Aquí hi ha també Coed y Darran (“bosc de la vessant” o
“bosc de la granja Y Darren”) (traducció de “Darran Wood” als mapes en llengua
anglesa) i dos carrers de la veïnat Parc
y Darran i Clos y Darran
(traducció de “Darran Park” and “Darran Close” als mapes en llengua anglesa)
(“parc de Y Darran” i “cul-de-sac de Y Darran”).
(6) Parc y Darran nanom d’un carrer
del nord de Pont-y-pridd (comarca de Rhondda Cynon Taf) (traducció de “Darran
Park” als mapes en llengua anglesa)
darren [da-ren] substantiu femení
1 mutació suau de tarren
(qv) = falda de muntanya
Y Darren nom d’una granj damnut el
poble de Rhisga (comarca de Caerffili). Al seu costat hi ha Coed y Darren
(‘bosc que pertany a la granja de Darren)
2 Vegeu els topònims a continuació Darren Ddu, Darren Fach, Darren Fawr, Darren Felen, Darren Las, Darren
Lwyd, etc
3 al gal·lès del sud-est, una [e] de la síl·laba final > [a].
Encara que la regla general és d’escriure topònims amb la grafia estàndard, hi
ha exemples arreu del sud-est de Darran.
Y Darran districte del poble de Rhisga
Y Darren Ddu
[ø da-ren dhii] substantiu femení
1 (SH8920) penya-segat del districte de Meirionnydd (comarca de
Gwynedd)
2 (SO1505) penya-segat de la comarca de Blaenau Gwent
ETIMOLOGIA: la falda negra (y =
article definit) + mutació suau + (tarren
= falda) + mutació suau + (du =
negre)
Y Darren Fach
[ø da-ren vaakh] substantiu femení
1 (SJ0210) penya-segat del districte de Brycheiniog (comarca de
Powys)
ETIMOLOGIA: la falda petita (y =
article definit) + mutació suau + (tarren
= falda) + mutació suau + (bach =
petit)
Y Darren Fawr
[ø da-ren vaur] substantiu femení
1 (SJ0816) penya-segat del districte de Brycheiniog (comarca de
Powys)
ETIMOLOGIA: la falda gran (y =
article definit) + mutació suau + (tarren
= falda) + mutació suau + (mawr =
gran)
Y Darren Felen
[ø da-ren vê-len] substantiu femení
1 (SJ2212) penya-segat de la comarca de Blaenau Gwent
ETIMOLOGIA: la falda groga (y =
article definit) + mutació suau + (tarren
= falda) + mutació suau + (melen,
forma feminina de melyn = groc)
Y Darren-las
[ø da-ren laas] substantiu femení
1 localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf (Gal·les del Sud-est)
(1961) població: 2.325, proporció de gal.lesoparlants: 18%
(1971) població: 4.270, proporció de gal.lesoparlants: 9%
ETIMOLOGIA: la falda verda (y =
article definit) + mutació suau + (tarren
= falda) + mutació suau + (glas =
verd)
Y Darren Lwyd
[ø da-ren luid] substantiu femení
1 (SJ2333) penya-segat del districte de Brycheiniog (comarca de
Powys)
ETIMOLOGIA: la falda grisa (y =
article definit) + mutació suau + (tarren
= falda) + mutació suau + (llwyd =
gris)
Darren Widdon, y [ø da ren WI dhon]
(f) topònim ('falda del bruixot')
dat-
[ dat ]
prefix
1 forma del prefix dad-
a) davant de b (mutació suau de p),
...datblygu ((= desenvolupar)
< dad-blygu
< dad- + plygu (= plegar)
b) davant de g (mutació suau de c)
...datguddio (= revelar)
< dad-guddio
< dad- + cuddio (= amagar)
c) davant d'una dd (mutació suau de d)
...datod (= desfer)
< dad-ddod
< dad- + dod (= posar)
d) davant de r (mutació suau de rh),
...datrannu (= dissectar)
< dad-rannu
< dad- + rhannu (= dividir)
e) davant d'una s
...datseinio (= reverberar)
< dad-seinio
< dad- + seinio (= sonar)
f) davant de chw
...datchwyddiant (= deflació)
< dad-chwyddiant
< dad- + chwyddiant (= inflació)
datberchnogi [ dat-berkh-nô-gi ] verb
1 expropiar (govern d'un estat, o una administració local) treure
una propietat d'un propietari mitjançant vies legals, amb o sense indemnització
ETIMOLOGIA: (dad- = prefix negatiu)
+ mutació suau + (perchennog =
propietari) + (-i, sufix per formar
verbs)
datblygu [dat BLØ gi] (v)
desenvolupar
datblygwr, datblygwyr [dat BLØ gur,
dat BLØG wir] (m) comprador de terrenys i constructor d'urbanitzacions i
polígons industrials
datgan [DAT gan] (v) declara, proclamar
datganiad, datganiadau [dat GAN yad,
dat gan YÂ- de] (m)
1 declaració
2 datganiad ar lw
declaració sota jurament
datganoli [ dat-ga-nô-li ] verb
1 decentralitzar = moure el poder del centre
(substantiu masculí)
2 descentralització = l'acte de moure poder del centre
3 (Gal·les) descentralització, moure que afecten Gal·les de
l'administració anglesa de Londres a estructures administratives de Gal·les
coordinades per un parlament gal·lès
ETIMOLOGIA: (dad- = prefix negatiu)
+ mutació suau + (canoli =
centralise); dad-ganoli > datganoli
datganoliad [dat-ga-nol-yad] verb
1 decentralització, el fet de treure poder del centre
ETIMOLOGIA: (datganol-, arrel de datganoli = decentralitzar) + (-iad, sufix per formar substantius)
datganolwr
[ dat-ga-nô-lur ] substantiu
masculí
PLURAL datganolwyr [ dat-ga-nol-wir]
1 partidari de la descentralització del poder
1 (Gal·les) partidari de la descentralització del poder de Londres
cap a institucions gal.leses
ETIMOLOGIA: (datganol-, arrel de datganoli = decentralitzar) + (-wr, 'home')
datgymalu [ dat-gø-mâ-li] verb
1 desmantellar
datgymalu'r Undeb Prydeinig
desmentallar el Regne Unit
2 desmentallar una ruta de ferrocarril
Mae'r lein o'r Bala i Blaenau Ffestiniog
wedi ei datgymalu ers blynyddoedd
La via de Bala a Flaenau Ffestiniog es va desmentallar fa anys
ETIMOLOGIA: (dad- = prefix negatiu)
+ mutació suau + (cymal =
articulació) + (-u = sufix per
formar verbs )
dathlu [DATH li] (v) celebrar
datrys [DA tris] (v) resoldre,
solucionar
dau [DAI] (numeral) dos (2, forma
masculina) (femenina - dwy [dui]
- dau cymaint [dai GØ mint] (m) el doble ("dos tants")
Daugleddau [dai GLE dhe] (f) antic
regne del sud-oest
dawnbilóu, daunbilóus [daun bi LOU,
daun bi LOUS] (m) habitant de la part meridional de Penfro, descendents d'un
colònia anglesa poblada majoritòriament per flamencs (segle ?1200-1300) ,
tradicionalment contraris a la llengua i cultura gal·lesos. (anglès DOWN BELOW
- allà baix)
daw [DAU] (v)
1 vindrà, ve
2 daw tawelwch ar ôl storm
després d’una tempesta vé la calma
Daw ei
dro i bawb [dau ii droo
ii baub]
1 cada porc té el seu Sant Antoni (“vindrà el seu torn a tothom”)
ETIMOLOGIA: (“vindrà el seu torn a tothom”) (daw = vindrà) = (ei = el
seu (d’ell)) + mutació suau (tro =
torn) + (i = a) + mutació suau + (pawb = tothom)
dawn, doniau [DAUN, DON ye] (f)
talent
dawns [
dauns ] substantiu femení
PLURAL dawnsiau [ dauns -ye]
1 ball
2 Y |Ddawns |Flodau el
ball de les flors - part de la ceremònia de l'assemblea dels poetes (Gorsedd y Beirdd)
3 twmpath dawns
("túmul (de) ball") (i) terraplà on es celebraven balls (ii) certamen
de balls populars
4 band dawns
("conjunt (de) ball") conjunt de música de ball
5 stiwdio dawns
("estudi (de) ball") estudi de ball, lloc on s'apren a ballar
6 tap|ddawns
("calqué + mutació suau + ball") claqué, un ballar amb sabates amb
trossos de metall al taló i al punt
??which create an audible rapid rhythm
7 tynnu rhywun trwy'r |ddawns
causar que algú passi temps en una sèrie d'assumptes innecesaris o sense sentit
("estirar algú pel (mig del) ball")
ETIMOLOGIA: gal·lès < anglès medieval daunce
< francès antic dancier, d'una
arrel germànica
dawnsio [
dauns -yo] verb
1 (verb sense objecte) ballar
= moure's amb passos deliberats a un acompanyament de música
2 (verb amb objecte) dawnsio
rhyw fath o bolca ballar una mena de polka
3 caminar d'una manera animada, semblant a un ball;
Dyma dair croten yn dawnsio i mewn i'r
siop
Tres noies van entrar ballant en la botiga
dawnsio pen ffair ‘dancing of the
great fair’ / the height of the fair
4 (núvol d'insects) ballar gwybed
yn dawnsio ar wyneb y llyn moscards ballant sobre la superfície del llac
5 bellugar-se enfadat, com si es faci una mena de ball; roedd yn dawnsio o gwmpas ac yn gweiddi'n
wyllt ar dop ei lais anava ballant i cridant a ple pulmó
6 tap|ddawnsio ballar el
claqué, ballar en sabates amb trossos de metall al taló i al punt i crear un
ritme ràpid audible
7 (cor) ballar, bategar ràpidament a causa d'emoció
tapio dawnsio
8 dawnsio ar ôl pob ffliwt,
canviar el punt de vista constantment ("ballar després de cada
flauta")
9 dawnsio neuadd
("ballar (de) sala") balls de sala de ball??
10 llawr dawnsio
("terra (de) ballar") ??lloc de ballar, lloc en u restaurant,
discoteca, etc, on es pot ballar
ETIMOLOGIA: (dawns-, arrel de dawnsio = ballar) + (-i-o, sufix per formar verbs)
NOTA: variants de dawnsio són downsio, downso; dowsio
dawnsiwr [ dauns
-yur] substantiu masculí
PLURAL dawnswyr
[ dauns-wir]
NOTA: la forma femenína és dawns|wraig
[dauns-wraig], plural dawns|wragedd [dauns-wrâ-gedh]
1 ballador
2 ballador = membre d'un conjunt de balls populars;
Bydd dawnswyr o Ynys Manaw yn perfformio
mewn gwahanol fannau o'r Brifddinas
Actuaran balladors de l'Illa de Man en varis llocs de la capital
3 ballador = person que balla com a professió
4 tapddawnsiwr ballador
de claqué
5 dawnsiwr gwerin
ballador de balls populars
6 dawns|wraig |fale,
plural dawns|wragedd bale balladora
de ballet
ETIMOLOGIA: (dawnsi-, arrel de dawnsio = ballar) + (-wr = home)
dawns
werin [ dauns we -rin] substantiu femení
PLURAL dawnsiau
gwerin [ dauns-ye gwe -rin]
1 ball popular
ETIMOLOGIA: (dawns = ball) + mitació
suau + (gwerin = generalitat)
D.C.
[dee ek]
1 abreviatura de De Cymru (Gal·les del Sud) Mehefin 7fed {1897},
yn nhy ei ferch, Mrs. Mary Edmunds, bu farw Mr. John A. Jones yn 68 mlwydd oed.
Genedigol ydoedd o Ddowlais, D.C.... Claddwyd ef Meh. 9fed, yn nghladdfa
Middlesex, Pa. {= Pennsylfania}
(Y Teulu 25 06 1897)
Al dia 7 de juny, 1897, a la casa de la seva filla, la Senyora Mary Edmunds, va
morir el Senyor John A. Jones amn 68 anys. Va néixer a Dowlais, Gal·les del
Sud.... Es va enterrar al dia 9 de juny al cementiri de Middlesex, Pennsylvania
dd
1 pèrdua de la dd final
(a) formes sense dd que ara són estàndards
ceni (cantes) < ceny < cenydd
Dewi (= David, Sant David) < Dewy < Dewydd
dimai (= mig penic) < dimei < dimeidd
gweili (= sense càrrec, buit -
refereix a cavalls o trens) < gweily < gweilydd
heno (= aquesta nit) < henodd
i fyny (= cap amunt) < i fynydd (literalment 'a muntanya'; la
forma amb dd sobreviu
dialecticalment al sud-est)
Maw (nom de riu) < Mawdd (el riu és ara Mawddach, però Maw es troba al nom de la ciutat Abérmaw, col·loquialment Y
Bermo "Barmouth"
ohono (= d'ell) < ohonodd
(b) formes sense dd en gal·lès
col·loquial
sy < sydd (= que és, que són) (general, arreu de Gal·les)
glana chwerthin (Gal·les del
Nord-oest); morir de riure, de celanedd (=
cadàvers)
gwrthglaw < gwrthglawdd (Gal·les del Nord-oest); (= dic per protegir un camp
d'inundacions)
ffor < pa ffordd = com
....(i) Al Nord-oest, rdd final >
r en algunes paraules
bwr < bwrdd (= taula) (districte de Arfon)
gar < gardd (= jardí, hort) (districte de Arfon)
cwpwr < cwpwrdd (= armari)
...(ii) La pèrdua d'una dd final és
molt caracterísitic de la comarca de Penfro i la zona contígua - el punt
meridional de la comarca de Ceredigion
newy < newydd (= nou)
Ceinewy < Ceinewydd (nom de poble = moll nou, en anglès Newquay)
haw < hawdd (= fàcil)
i gily < ei gilydd (= junts)
ers llawer dy < ers llawer dydd (= des de fa molts
dies)
gorwe < gorwedd (= estar estirat)
wmla < ymladd (= lluitar)
ano < anodd (= difícil)
2 pèrdua de la dd medial
(1) cerdded (= caminar)
> (sud de Gal·les) cered
(2) cerddlan (= rising ground)
> Y Gerlan lloc de Bethesda,
comarca de Gwynedd
(3) Cilpeddeg > *Cilpég > Cilpeg (= topònim, Herefordshire)
(4) corlan (pleta, tancat
d’aovelles)
que històricament ers *corddlan (cordd
= paraula obsoleta per ‘ramat’, + mutació suau + llan = tancat)
(5) cystaddl > gal·lès modern cystal (= tan bo, tan bé)
(6) Grawys: Llatí quadragêsima > *caddrawys > crawys
> Grawys (= Quaresma)
(7) gwrthddrych > gal·lès modern gwrthrych (= objecte)
(8) gwyddfid > (district of
Arfon) gwyfid (= hineysuckle)
(9) *myddwn > mywn > gal·lès modern mewn (= en), al sud de Gal·les miwn
(10) rhoddi (gal·lès literari) (=
donar) > rhoi (gal·lès parlat)
(11) Troddi > Troi (nom de riu de la comarca de
Mynwy)
(12) tyddyn (= granja) > tyn (a la toponimia)
(13) ynddo (= en ell) >
(col·loquial) yno
ddaeth
[ dhaith ] verb
1 forma col.loquial de ni
ddaeth ell / ella no va venir
1 ddaeth fawr neb no va
venir gairebé ningú
NOTA: al sud ddaeth > ddaath
dda gan... mo... [ dhaa gan moo]
1 Dda
gen i mohoni = no m’agrada
Dda gen i mo’i olwg e = no m’agrada
el seu aspecte
Dda gen i mo'r hen soffa ’na no
m’agrada aquell vell sofà
Dda ganddo mo’i rwystro = No li
agrada que l‘impedeixin fer
ETIMOLOGIA: (literari) ni dda gan (+
objecte directe); (ni partícula negativa) + mutació suau + (da = bo) + (gan = amb); col.loquial dda
gan mo...; pèrdua de la partícula ni;
s’afegeix davant l’objecte directe mo,
< ddim o (= res de)
Ddawan
[ dhau-an] substantiu femení
1 Afon Ddawan riu de
Gal·les del sud-est. Nom anglès. Thaw
ETIMOLOGIA: ??
NOTA: El nom antic era Naddawan; com
a moltes paraules gal·lesos s’ha perdut la síl·laba pretònica
ddiawl [
dhyaul ]
1 mutació suau de diawl =
diable
2 punyeter, maleït, de merda
yr ast ddiawl la guilla de merda
"Siot i frecwast, siot i ginio,
siot i de, a siot ddiawl i swper! engrunes de pa de civada en xerigot per
esmorzar, engrunes de pa de civada en xerigot per dinar, engrunes de pa de
civada per berenar, i engrunes de pa de civada en xerigot de merda per sopar!
engrunes de pa de civada en xerigot
ddim gwerth
taten bob [dhim gwerth ta-ten boob]
1 sense valor, inútil (“ni (de) valor (d’una) patata al forn”)
ETIMOLOGIA: (ddim = pas) + (cwarter, forma meridional de chwarter
= quart) + (call = assenyat)
ddim hanner
da [dhim
ha ner daa] adj
1 (salut)
gens bé
dydi o ddim hanner da - no es troba gens bé ("no està pas mig
bé")
ddim
ond newydd [dhim ond neu-idh]
1 acabar de
Paid â'i dihuno hi nawr... Doedd hi ddim ond newydd gael moddion cyn iti
gyrraedd ENG-Z
No desperta-la ara – ha pres la medecina poc abans que heu arribat
ETIMOLOGIA: (ddim = pas) + (ond = però) + (newydd = nou)
ddim yn llawn
llathen [dhim øn lhaun lhaa-then]
1 (teixit) no una iarda completa de llargarda
2 no del tot bé al cap; curt de gambals
ma pawb yn gwbod nad yw e’n llawn llathen
tothom sap que està curt de gambals
ETIMOLOGIA: “pas ple (d’una) iarda”, no una iarda plena (= 36 polzades)
(insuficient – una expressió de la producció de teixit) (ddim = no, pas)
+ (llawn = ple) + (llathen = iarda)
ddoe
[DHOI] (adv) ahir
ddofn
1 una forma feminina amb mutació suau;
dwfn = profund (forma masculina)
> dofn (forma femenina) > ddofn (mutació suau de la ‘d’ inicial)
En topònims es troba després d’un substantiu
femení
(1) Gilfach-ddofn (“(el) racó
profund”) nom d’una granja de Llangolman SN1126 (comarca de Penfro)
(2) Wern-ddofn (“(el) pantà profund
/ (la) verneda profunda”) nom d’una granja 4km al nord-est de Crymych (comarca
de Penfro)
Y Ddôl [
ø dhool ]
1 topònim – ‘prat fluvial’
(1) A Dynfant (comarca
d’Abertawe) hi ha una granja amb el nom de Y
Ddôl (“Ddol Farm” en mapes anglesos), al cap d’un camí que es diu Heol y Ddôl (“camí / carrer del prat”)
(“Ddol Road” en mapes anglesos)
(2) També a Caerffili hi ha un carrer de nom Heol y Ddôl
(3) Hi ha un carrer a Y Trallwng Tan-y-ddôl
= sota el prat, i també Pen-y-ddôl =
(la) part de dalt (de)l prat
y ddraig goch [ø dhraig GOOKH] (f) 1
el drac roig - símbol de Gal·les 2 nom de la bandera gal·lesa
y ddraig goch a ddyry cychwyn [ ø dhraig gookh
aa dhø-ri gøkh-win ]
1 Una línia al·literativa en un poema de Deio ab Ieuan Du (fl.
1450-1480), Llangynfelyn, Ceredigion agraïnt Siôn ap Rhys per el regal d’un
brau
L’al·literació és dd - r - c – ch / dd - r - c – ch – (n);
És literalment ‘el drac roig dóna un salt’ i s’entén com ‘el drac roig de
Gal·les salta endavant / el drac roig dóna incentiu (als gal·lesos) / el drac
roig inspira els gal·lesos per que tirin endavant’.
A l’any 1953 es va afegir com a lema sota el drac a l’escut reail de Gal·les –
un símbol per manifestar l’autoritat del rei anglès o la reina anglesa sobre la
nació gal·lesa.
La línia següent, però, és Ar ucha’r
llall ar ochr llwyn (al·literació: r – ch – r – ll- (ll) / r – ch – r – ll-
(n)), i donat la natura del poema, y
ddraig goch a ddyry cychwyn sembla ser una referència a un brau roig (però
descrit aquí com el ‘drac’) que fa el coït amb una vaca – ‘el drac roig dóna un
salt / sobre l’altre (drac) (és a dir, la vaca), al marge del bosc’
Gramaticament s’esperava en gal·lès modern Welsh una mutació suau de la
consonant inicial d’un substantiu objecte darrere un verb conjugat – a ddyry gychwyn – però sembla que a
l’èpooca quan es va fer elmpoema una mutació no era imprescendible
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutació suau + (draig = drac) +
mutació suau + (coch = roig) + (a = que) + mutació suau + (dyry = dóna) + (cychwyn = un salt, un començament)
ddu
[dhii] adjectiu
1 Forma amb mutació suau (d > dd) de du = negre
Y Bont Ddu el pont negre
Ynys-ddu prat negre (nom de poble de
la comarca de Caerffili);
en aquest noms hi ha mutació suau de la consonant inicial d'un adjectiu que
segueix un substantiu femení)
Vegeu també la entrada següent Ddu (epitet)
Ddu [dhii] adjectiu
1 mot = pèl negre
Morgan Ddu Morgan de cabells negres
1 cognom de l'epithet; forma anglicitzada: [dii] - Dee
ETIMOLOGIA: gal.lès ddu, mutació
suau de du (= negra, pèl negre).
Antigament (i en certs casos també en gal·lès modern) adjectius amb aquesta
funció tenia la mutació suau de la consonant inicial després d'un nom propi
masculí a més d'un nom propi femení
y Dduallt
[ø dhî -alht] substantiu femení
1 SH8890 muntanya del districte de Maldwyn (comarca de Powys)
2 SH8027 muntanya del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: "el turó negre" (y
= article definit) + mutació suau + (duallt
= turó negre)
ddug
[ddiig] verb
1 forma amb mutació suau (d > dd) de dug = va agafar.
2Brenhinoedd 23.6 Efe a ddug
allan hefyd y llwyn o dy yr Arglwydd, i'r tu allan i Jerwsalem, hyd afon
Cidron, ac a'i llosgodd ef wrth afon Cidron, ac a'i malodd yn llwch, ac a
daflodd ei lwch ar feddau meibion y bobl
2Reis 23:6 ...
y Ddwyryd [ø DHUI rid] (f) topònim;
nord-est ("els dos guals")
ddwywaith [DHUI weth] (adv) dues
vegades
Ddwywaith
[dhui -weth] adjectiu
1 'dues vegades' - epitet (per un home que té un nom de pila que és
el mateix que el cognom, o que el nom del pare fet servir com un patronímic).
Per exemple, Shincyn Shincyn (en
anglès, Jenkin Jenkin, o Jenkin Jenkins) és Shincyn Ddwywaith
yn y pentre preswyliai gwr o'r enw Harri
Harri - Harri Ddwywaith y gelwid ef gan yr holl ardal
al poble vivia un home de nom Harri Harri - tothom de la zona li deien
Harri Ddwywaith (= dues vegades)
ETIMOLOGIA: gal.lès ddwywaith,
mutació suau de dwywaith (= dues
vegades). Els adjectius que funcionen com a epitets tenien la mutació suau a la
consonant inicial després d'un nom propi masculí a més d'un nom propi femení
ddydd a nos
[ dhiidh aa noos ] adverbi
1 durant tota la nit i durant tot el dia, cada nit i cada dia
bod wrthi ddydd a nos (yn gwneud
rhywbeth) estar ocupat (fent alguna cosa) cada nit i cada dia
roedd y babi deufis oed yn sgrechen
ddydd a nos plorava l’infant de dos mesos tota la nit i tot el dia
cysgu ddydd a nos dormir tot un dia
i tota una nit
ETIMOLOGIA: (dydd = dia) + (a = i) + (nos = nit). Hi ha mutació suau de la consonant inicial en frases
adverbials, per tant dydd > ddydd
ddyry [ dhø-ri
] verb
1 forma amb mutació suau (d
> dd) de dyry (= ell / ella dóna, donarà)
de
[dee] substantiu femení
1 dreta
y dde = la dreta, el costat de la dreta
1 dreta – la direcció a
ma dreta
i’r dde cap a la dreta
ar y dde a la dreta
ar y dde i = a la dreta de
o'r dde i'r chwith de la dreta a l’esquerra
o dde o dde i aswy ac o aswy i dde de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta
dringodd y rhiw ar gefn ei feic igam-ogam, o dde i aswy ac o aswy i dde
pujava el turó amb la seva bici, de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta
2 (política) y dde = la
dreta
y dde eithafol = l'extrema dreta
ETIMOLOGIA: gal.lès de < dé-e <
deau < dé-eu) < déheu <
britànic *deks-owj-os
De la mateixa arrel britànica: bretó dehou
(= dreta), còrnic dyghow (=
dreta)
Irlandès deas (= sud) < *deks-,
Cf. llatí dexter (= dreta)
de
[dee] adj
1 dret
y llaw dde la mà dreta
yr ochr dde el costat dret
2 yr adain dde (política)
la dreta
ETIMOLOGIA: vegeu el següent
de
[dee] substantiu masculí
1 sud (abreviatura: D) = punt cardenal
de-ddwyrain sud-est
de-orllewin sud-oest
yn y de al sud
de-ddwyrain al sud-est
de-orllewin al sud-oest
yn y de al sud
ETIMOLOGIA: El mateix que de =
dret; mirant el sol creixent el costat dret es el costat del sud
deall (col·loquialment: "dyall") [DE alh, DI alh]
(v)
1 entendre
2 diddeall imbecil, toix
(di- = prefix privatiu)
deallus [de A lhis] (adj)
intel·ligent
deau [DE e] (m) sud
dech chi [de khi] (v) sou, esteu
(Nord-est)
dechrau [DEKH re] (v) començar
dechreuad, dechreuadau [dekh REI ad,
dekh rei A de] (m) començament, principi
deddf, deddfau [DEDHV, DEDH ve] (f)
1 llei 2 acta de parlament
dedfryd, dedfrydau [DED vrid, ded
VRØ de] (f) veredicte
dedfrydu [ded VRØ di] (v) sentenciar
dedwydd [DE duidh] (adj)
1 feliç, alegre
2 byddai’n ddedwydd am y câi
ddigon o arian estaria alegre si aconsegueix prou diners
3 Buont yn byw yn ddedwydd
oddi ar hynny ??Vivien feliçament després d’això
4 dyddiau dedwydd oedd y
rheini eren dies d’alegria, aquells
defaid [DE ved, DE vid] (pl) vegeu:
dafad
defeitgi
[de- veit -gi] substantiu masculí
PLURAL defeitgwn
[de- veit -gun]
1 gos d’atura (paraula literària; normalment ci defaid)
Er hyny'r defeidgwn yn reddfol wrth
anian,
A gyrchant y praidd o'r pellderoedd i'r gorlan
(Mynydau Hamddenol: Ail Lyfr Nathan Wyn. 1905. Tudalen 161)
Tot i això els gossos d’artua instinctivament segons natura
Condueixen el ramat de llocs llunyans a la cleda
ETIMOLOGIA: (defeid-, forma de síl·laba penúltima de
defaid = ovelles) + mutació suau +
(ci = gos) > defeid-gi > defeitgi
deffro [DE
fro] (v) despertar-se
Deffrobani
[ de-fro- bâ -ni] substantiu
femení
1 Una illa mítica, des de la qual, segons en Iolo Morganwg
(1747-1826) el líder gal·lès Hu Gadarn va portar els gal·lesos cap a l’illa de
la Gran Bretanya. Forma amb metatesi d’un nom a Llyfr Taliesin (El Llibre de
Taliesin, primeres dècades del anys 1300) ‘deproffani ynys’, del llatí
‘Taprobanes insula’ a les obres d’en Isadore de Sevilla, i que refereix a
Seilan. en aquella època suposada el lloc d’origen dels humans
Cartre’r haf yw Deffrobani,
O na ddeuit, Men,
Gyda mi i chwilio am dani
Yn fy rhwyflong wen:
Hwnt i fôr y mae yr ynys,
Hwnt i lawer tir;
Ond gwnai serch y siwrnai’n felys,
Er yn siwrnai hir.
Deffrobani és la llar del sol / tant de bo vingués, Men, / Amb mi per buscar-la
/ a la meva barca blanca de rems / / l’illa és més enllà del mar / més enllà de
moltes terres / però l’amor feria dolç el viatge / tot i ser un llarg viatge
(‘Cartre’r haf yw Deffrobani’, de l’antologia ‘Telynegion Maes a Mor’ d’en
Eifion Wyn, Any 1908)
defnydd, defnyddiau [DEV nidh, dev
NØDH ye] (m) material
defnyddio [dev NØDH yo] (v)
utilitzar
deg [DEEG] (m) deu
degfed [DEG ved] (adj) dècim
deg swllt [DEEG sulht] (m)
(pre-1971) deu xílins
degymu [de- gø -mi] v
1 delmar, exigir el delme, cobrar el delme
Samuel-1 8:15 Eich hadau hefyd a'ch
gwinllannoedd a ddegyma efe, ac a’u dyry i’w ystafellyddion ac i’w weision
Samuel-1
8:15 .....
1 delmar = pagar un delme
Mathew 23:23 Gwae chi, ysgrifenyddion a
Phariseaid, ragrithwyr! Canys yr ydych yn degymu'r mintys, a'r anis, a'r cwmin,
ac a adawsoch heibio y pethau trymach o'r gyfraith, barn, a thrugaredd, a
ffydd: rhaid oedd gwneuthur y pethau hyn, ac na adewid y lleill heibio
Mathew 23:23 .....
degymu'r mintys a'r anis, a'r cwmin
“delmar la menta i l’anís i el comí”, ser meticulós amb temes de poca
transcendència i descuidar responsibiltats molt més importants
ETIMOLOGIA: (degym- forma de la
síl·laba penúltima de degwm = delme)
+ (-u sufix per formar verbs)
deheubarth [de HEI barth] (m) regió
meridional, sud
Dei [DEI] (m) nom (mascle) forma
diminutiva de Dafydd (Nord)
deialu [dei A li] (v)
1 marcar
sain ddeialu senyal de marcar
Deian [DEI an] (m) nom (mascle)
forma diminutiva de Dafydd (Nord)
Deicws
[dei -kus] m
1 (obsolet) forma afectuosa de Dafydd
any 1517, Gruffudd ap Maredudd p Ieuan ap Deicws, Dinorwig (“Gruff’ ap Mered’
ap Ieuan ap Dicus, Dynworwik”) ,
ETIMOLOGIA: ?? Dafydd > Dafy / Dafi (pèrdua de la dd- final;
canvi de vocal, de “y“ a “i”) > Dai (pèrdua
de la [v]intervocàlica) > Dei
(forma de la síl·laba penúltima) + (-cws
sufix)
Deicyn [DEI kin] (m) nom (mascle) forma diminutiva de Dafydd
(Nord)
deiet, deietau [DEI et, dei E te]
(m) dieta
deigryn
[ dei -grin] substantiu masculí
PLURAL dagrau
[ da -gre]
1 llagrima
2 nwy dagrau gas
lacrimògen
dagrau, tears = mourning
3 (illa de Môn) començar a ploure
mae'n gwneud tipyn o ddagrau comença a ploure (“fa una mica de gotes”)
4 gollwng deigryn dros Gymru
fer un riu (“vessar una llàgrima per a Gal.les”)
5 dagrau fydd ei diwedd hi
només pot acabar malament. (“(és) llàgrimes que seràn
el fi d’ella”)
6 dagrau gwidw,
"widow's tears", - les llàgrimes d’una vídua com a engany per atrapar
un jove per què recolzi ella i la seva família
7 yn eich dagrau plorant
(“en les vostres llàgrimes”)
8 boddfa o ddagrau un
torrent de llàgrimes
9 mynd i bwl o ddagrau
desfer-de en un ma de llàgrimes (“anar a un atac de llàgrimes”)
10 hidlo dagrau plorar
colli dagrau plorar
t48 Dyddiadur America gan Gareth Alban Davies 1967(REF:)(cym:) TES-Z
ETIMOLOGIA: < britànic *dakr-
> gal.lès dagr > deigryn (afegiment del sufix -yn, que cause un canvi vocalic a > ei)
Còrnic dagrow (= llàgrimes)
Irlandès deoir (= llàgrima)
deil [deil] verb
1 manté, mantindrà; tercera persona singular del temps present-futur
del verb dal
mae’r arolygon am eisteddfod dda os deil
y tywydd
hi ha indicis d’una bona eistèdvod si es manté el temps (= si no plou)
deilen, dail [DEI len, DAIL] (f)
1 fulla
2 bod fel dail y coed ser
molt nombrós (“ser com les fulles dels arbres”)
3 tipus de fulla:
deilen fasarn plural: dail masarn fulla d’auró
deilen dderw plural: dail derw fulla de roure
deilen onn plural: dail onn fulla de freixe
deilen fedw plural: dail bedw fulla de bedoll
deilen ffawydd plural: dail ffawydd fulla de faig
deiliad,
deiliaid [DEIL yad, DEIL yed] (m)
arrendatari
Deiniol [DEIN yol] (m) 1 nom
(mascle) Daniel 2 nom de sant celta
deintur
[dein-tir] substantiu masculí
PLURAL deinturiau,
deinturau [dein-tir-ye, dein-tî-re]
1 marc per estendre un teixit de llana per que s’eixuguès sense
encogir-se
també: ffrâm ddeintur (plural: fframiau deintur)
bach deintur ganxo del marc (plural: bachau deintur o bachau
deinturiau
2 és un element que es troba en alguns noms de camps
Cae'r Deintur / Cae Deintur (camp del marc)
Hi ha un carrer de nom Caedeintur a Dolgellau (comarca de Gwynedd)
Parc y Deintur (camp del marc)
3 noms de carrers
Cnwcydintir nom de carrer de la coiutat d’Aberteifi (comarca de
Ceredigion) (“(el) turó (de)l marc”)
Pentwyndeintur = pen twyn y deintur
– (“(el) cim (del) turó (de)l marc”)
Nom de carrer de Craig-berth-lwyd, al costat de Mynwentycrynwyr (comarca de
Merthyrtudful)
ETIMOLOGIA: (1) gal·lès deintur < anglès mitjà teyntur, tentour
< francès (cf francès modern tenture = cortina), probablament del
llatí tentorium (= refugi fet de pells esteses) < (tent-us + -orium);
tendere (= estendre). (En anglès modern, tentorium = l’endoesquelet del
cap d’un insecte). L’arrel indoeuropea és ten- (= estendre), i es troba
també an gal·lès (1) tenau (= prim) < celta, (2) tent / tenten
(= tenda de campanya) < anglès < francès < llatí tendere, (3) tétanws
< grec tetanos (= rígid), (4) tantra (= llibre que explica la
filosofia hindú) (del Sanskrit = ordit), (5) tôn (= melodia) < anglès
tone < grec tonos (= corda)
En anglès el element final
-our s’ha fet -er (tenter) probabament en imitació del
sufix de l’agent -our en paraules del francès que va ser substituït per -er
en algunes paraules: barbour > anglès barber (= barber)
(2) el canvi del segment inicial a deint- mostra la influència dela
paraula daint (= dents; plural antic de dant = dent – el plural
modern és dannedd).
En gal·lès mitjà daint era deint, i en derivatius aquesta forma
es conserva a la llengua modern a la síl·laba penúltima (deintydd =
dentista), com en el cas d’altres monosíl·labes que tenen ai a la llengua
moderna.
L’associació vé dels ganxos posats com una fila de dents en una mandíbula i que
subjecten el teixit com si el mossegeuin
NOTA: (a) Vegeu també: dintir (variant de deintur al topònim Cnwcydintir)
(b)Hi ha molts llocs d’Anglaterra amb l’element “tenter”:
(1) Tenter Ground (“terreny del marc / dels marcs”) (surt
del carrer White’s Row al districte de Londres E1, aprop de l’estació de
Liverpool St);
(2) A Halifax hi ha un districte al costat de la’església parroquial “Tenter
Fields” (“camps del marc / dels marcs”)
(A Baile Átha Cliath / Dublín (Irlanda) a mapes entre 1800-1829, hi ha Tenter
Fields indicats entre Marrowbone Lane i Cork Street).
(3) Una part del carrer Outram Street a Sutton in Ashfield, Nottinghamshire era
una vegada Tenter Lane (“carreró del marc / dels marcs”). A Heage a la comarca
de Derbyshire hi ha també un Tenter Lane, Hi ha un Tenter Road (“carrer /
carretera del marc / dels marcs”) a Moulton Park a la ciutat de Northampton, i
Tenter Street (“carrer del marc / dels marcs”) a la ciutat de Sheffield.
(4) Al poble de Holmsefield de la comarca de Derbyshire hi ha un lloc anomenat Tenteryard Plantation (tnderyard = patí
del marc) .
deinturio
[dein-tir-yo] substantiu femení
1 estendre teixit de llana en un marc per que s’eixuguès sense
encogir-se
ETIMOLOGIA: (deintur = marc) + (-io sufix per formar verbs)
deintydd
[dein-tidh] substantiu masculí
PLURAL deintyddion
[dein-tødh-yon]
1 dentista
2 dentista = servei dentista
Pam oedd doctor ac ysbyty a deintydd mor ddrud yn y dyddiau hynny?
Perquè era tan car un metge i un hospital i un dentista en aquells dies?
ETIMOLOGIA: (deint-, forma penúltima de daint = dents) + (-ydd
sufix per indicar un agent), sinó (dant = dent) + (-ydd), amb el
canvi normal de la a penùtima en e davant una y a la
síl·laba final
deintydda [dein TØ dha] (v) fer de
dentista
deintyddiaeth [dein TØDH yeth] (f)
medecina dental??
deintyddol [dein TØ dhol] (adj)
relatiu als dentistes
delfrydol [del VRØ dol] (adj) ideal
deliwr [del -yur] substantiu masculí
PLURAL delwyr
[del-wir]
1 concessionari = persona o negoci autoritzat per un fabricant per
vendre els seus productes
ETIMOLOGIA: (del- = arrel de delio = comprar i vendre, comerciar)
+ (-i-wr sufix d’agent)
NOTA: també: deiliwr
delw [
de -lu] substantiu femení
PLURAL delwau
[ del -we]
1 imatge
ar ddelw a imatge de
Genesis 9:6 A dywallto waed dyn, trwy
ddyn y tywelltir ei waed yntau, oherwydd ar ddelw DUW y gwnaeth efe ddyn.
Gènesi 9:6 ...
ar lun a delw a imatge de (“en la
forma i imatge de”)
Genesis 5:3 Ac Adda a fu fyw ddeng mlynedd ar hugain a chant, ac a genhedlodd
fab ar ei lun a’i ddelw ei hun, ac a alwodd ei enw ef Seth.
Gènesi 5:3 ...
2 yr un ddelw a el retrat
de
mae hwnnw’r un ddelw â ‘mrawd ell és
el retrat del meu germà
3 ídol = imatge que representa un déu
mor fud â delw “tan mut com un ídol”
fel delw clavat en terra
mynd fel delw quedar clavat en terra
(de por)
Mi aeth fel delw va quedar clavat en
terra (de por)
4 (Bible) ídol, éu fals, déu adorat per pagans
Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd
Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn
llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Reis-1 15:13 .....
delw gerfiedig ídol (“imatge gravat,
imatge esculpit”)
Exodus 20:4 Na wna i ti
ddelw gerfiedig, na llun dim a'r y sydd yn y nefoedd uchod, nac a'r y sydd yn y
ddaear isod, nac a'r sydd yn y dwfr tan y ddaear.
Èxode 20:4 ...
6 dryllio’r delwau
iconoclàstia (“destruir els ídols”)
Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd Maachah
ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn llwyn; ac Asa
a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Kings-1 15:13 .....
Exodus 23:24 Nac
ymgryma i'w duwiau hwynt, ac na wasanaetha hwynt, ac na wna yn ôl eu gweithredoedd
hwynt; ond llwyr ddinistria hwynt, dryllia eu delwau hwynt yn gandryll.
Exodus 23:24 .....
Exodus 34:13 Eithr dinistriwch eu
hallorau hwynt, drylliwch eu delwau hwynt, a thorrwch i lawr eu llwynau hwynt.
Exodus 34:13 .....:
Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd
Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn
llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Kings-1 15:13 ....
Exodus 23:24 Nac
ymgryma i'w duwiau hwynt, ac na wasanaetha hwynt, ac na wna yn ôl eu
gweithredoedd hwynt; ond llwyr ddinistria hwynt, dryllia eu delwau hwynt yn
gandryll.
Exodus 23:24 .....
Exodus 34:13 Eithr dinistriwch eu
hallorau hwynt, drylliwch eu delwau hwynt, a thorrwch i lawr eu llwynau hwynt.
Exodus 34:13 But ye shall destroy their altars, break their images, and cut
down their groves:
7 buddel estaca – a la
qual es lliga una vaca a l’estable
buddel < buddelw (bu = vaca) +
mutació suau + (delw = estaca;
imatge, idol)
8 efigie = figura d’una persona (per cremar, penjar, etc)
llosgi delw o rywun cremar algú en
efigie
crogi delw o rywun penjar algú en
efigie
9 figura
Yn yr Eglwysi Catholig mae'n anodd dod o
hyd i groes heb ddelw o'r Crist Croeshoeledig arni
A les esglésies catòliques és difícil trobar una creu sense la figura de
Jesucrist crucificat a sobre
10 (moneda) retrat, imatge
11 imatge format, idea formada, tòpic
Mae'r ymchwil newydd yn chwalu ambell i
ddelw. Yn groes i'r darlun parchus traddodiadol, un hoff o'i gwrw oedd yr
emynwr hwn.
La nova investigació trenca alunes idees formades. A diferència de l’imatge
respectable tradicional, a aquest compositor de cants religiosos li agradava la
cervesa
12 annelwig vagu, borrós,
indistint
13 annelwig vagu, borrós,
indistint
14 (Gal.les del Sud) delff
/ delffyn idiota; delff < delf < delw (= ídol,
imatge)
15 (Gal.les del Nord) del
bonic < del (= dur, caparrut)
< delw (= estàtua )
16 Cynddelw nom d’home
(obsolet) (cyn- = gos, guerrer) +
mutació suau + (delw = imatge)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic delv-â
< cèltic *del- (= tallar)
De la mateixa arrel britànica: en còrnic delow
(= estàtua) i l’element dell en
paraules compostes:
(1) fatel (= com; literalment “quina
mena d’imatge”),
(2) kettel (= tan bon punt; keth = mateix + dell = imatge),
(3) yndella (= d’aquella manera,
d’una manera semblant – y’n delw na
en l’imatge allà),
(4) yndellma (= d’aquesta manera,
així – y’n delw ma en l’imatge
aquí),
De la mateixa arrel cèltica: irlandès dealbh
(= estàtua)
delwriaeth [de-lur-yeth] substantiu femení
PLURAL delwriaethwyr
[de-lur-yeith-wir]
1 concessionari = negoci autoritzat per un fabricant per vendre els
seus productes
ETIMOLOGIA: (del- = arrel de deliwr = concessionari) + (-wriaeth
sufix per formar substantius abstractes subsituïnt el sufix de persona -wr
o -iwr)
delyn [de-lin] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de telyn
= arpa
y delyn = l’arpa
2 Delyn street name in
Rhosllannerchrugog (county of Wrecsam)
Delyn
[ de -lin]
1 divisió (dosbarth) de la comarca de Clwyd entre 1974 – 1996. Capital:
Y Fflint
Proporció de gal·lesoparlants: 17.1% (1991)
2 districte electoral pel parlament d'Anglaterra
ETIMOLOGIA: Telyn vol dir “arpa” i y delyn és ‘l’arpa’. Tot i que un camp
de forma triangular es diu sovint often Cae’r
Delyn o CaeDelyn (camp de
l’arpa) en gal·lès , i aquella comarca era més o menys triangular, el nom és
anglès, una combinació dels nom de rius “Dee” (Dyfrdwy en gal·lès) i “Alyn” (Alun
en gal·lès), d’aquesta manera creant un nom pseudo-gal·lès ridícul i
innecessari
democratiaeth [de mo KRAT yeth] (f)
democràcia
den ni [de ni] (v) som, estem
(Nord-est)
denu [DE ni] (v) atreure
depo cyflenwadau amaethyddol [DE po
køv len WA de a mei THØ dhol] (m) botiga de subministraments agrícoles??
derbyn [DER bin] (v) 1 rebre 2
acceptar
derbyniad, derbyniadau [der BIN yad,
der bin YA de] (m) 1 recepció (de ràdio, TV) 2 acceptació
derbyn wyneb [ der-bin ui-neb ] verb
1 ser parcial
Rhaid ichi beidio â derbyn wyneb Cal
ser imparcial, ho has de fer sense favoritismes
Pedr-1 1:17 Ac os ydych yn galw ar y
Tad, yr hwn sydd heb dderbyn wyneb yn barnu
yn ôl gweithred pob un, ymddygwch mewn ofn dros amser eich ymdeithiad
Pere-1 1:17...
di-dderbyn-wyneb imparcial, sense
favoritismes
ETIMOLOGIA: ‘rebre / acceptar una cara’ (derbyn
= rebre) + (wyneb = cara)
derch
[derkh] adj
1 derch = elevat, alt (paraula usada a la poesia al segle 1800)
Cyfodwn yn y borau
Ar ol ein lludded mawr,
Tra'r haul o'i dderch ororau
Yn agor dorau'r wawr. (Mynydau Hamddenol:
Ail Lyfr Nathan Wyn. 1905. Tudalen 25 )
Ens llevem al matí / Després de la nostra gran fatiga / Mentre que el sol de la
seva regió alta / obre les portes de l’alba
ETIMOLOGIA: Paraula
inventada per William Owen-Pughe i que es veu al seu diccionari de l’any 1794
del verb derchu, una variant de derchafu, en el seu torn de dyrchafu (= exaltar, aixecar )
dere [DE re] (v) vine! (Sud) (Nord:
tyrd, ty'd)
Derec [DE rek] (m) nom (mascle)
Derfel [der -vel]substantiu masculí1 nom d’home; del topònim Llandderfel (SH9837), un poble de la
comarca de Gwynedd, 6km a l’est de Y Bala. Hi ha també al poble un turó Bryn Derfel (“(el) turó (de) Derfel”)
Si no directament de la toponimia, és de Robert Jones Derfel, (1824-1905),
autor radical, nascut a prop de Llandderfel, que va assumir Derfel com a
cognom.
ETIMOLOGIA: Derwfael [derw-vail] > Derfael > Derfel S’ha
perdut la “w” al mig, i col·loquialment una “ae” final en gal·lès esdeviné “e”.
(derw = de debó, veraç) + mutació
suau + (mael = príncep, líder)
deri
[dê -ri]
1 plural de dâr (= roure)
Derllys [DER lhis] (f) topònim -
derw = roures, llys = cort
derllwyn [
der -lhuin] substantiu masculí
1 bosc de roures
no mde ccarrer: Heol Derllwyn Ton-du
(comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) (officialment: ‘Derllwyn Road’)
ETIMOLOGIA: derlwyn (= bosc de
roures) > derllwyn (amb rl > rll, és a dir, sense mutació
suau, com a la paraula perllan (=
hort fruiter)
derlwyn [ der
-luin] substantiu masculí
PLURAL derlwyni
[ der-lui-ni ]
1 bosc de roures
2 nom de carrer
3 street name
.....(1) Derlwyn Cilái (comarca
d’Abertawe) (‘Derlwyn’)
.....(2) Derlwyn Pen-y-waun (comarca
de Rhondda Cynon Taf) (‘Derlwyn’)
.....(3) Heol Derlwyn Rhiwbina
(Caer-dydd) (‘Heol Derlwyn’)
.....(4) Heol Derlwyn Tredegar
(comarca de Caerffili) (‘Derlwyn Street’)
ETIMOLOGIA: derlwyn < derwlwyn (derw = roures) + mutació suau + (llwyn = bosc)
Derlwyn [ der
-luin] substantiu masculí
1 nom d'home (infreqüent)
ETIMOLOGIA: Vegeu l’entrada anterior
deru [ de -ri]
verb
1 (= darfu) ha passat
Neli: Beth ydi’r mater?
Meri: Dim ond y deru i mi wel’d y lleuad newydd am y tro cynta’ trwy gwmwl. (Dadleuon
Buddugol Eisteddfod Caerfyrddin 1911 t. 40)
Neli: Què’t passa?
Meri: Només que ha passat que he vist la lluna nova per primera vegada a través
d’un núvol
..1 derw; plural de derwen [DE ru]
(npl) 1 roures 2 roure (material)
..2 derw [ de
-ru]
1 (obsolet) veritable
It occurs as an element in a number of compound words in modern Welsh
(1) cefnder (= cosí) < cefnderw (cyf = junt) + (nai =
nbot) + derw
(2) cyfnither (= cosina) < cefnitherw (cyf = junt) + (nith =
neboda) + derw
(3) Derwfael [der-vail] (= nom d'home), ara Derfael,
Derfel (derw = de debó, veraç, mael = príncep, líder). S’ha perdut la
“w” al mig, hi col·loquialment una “ae” final en gal·lès esdeviné “e”. El nom
existeix al topònim Llandderfel (SH9837), un poble de la comarca de Gwynedd,
6km a l’est de Y Bala; i també com a nom de pila tret d’aquest topònim, o de
Robert Jones Derfel, (1824-1905), autor radical, nascut a prop de Llandderfel,
que va assumir Derfel com a cognom.
Hi ha també al poble un turó Bryn Derfel
(“(el) turó (de) Derfel”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
de la mateixa arrel cèltica : irlandès dearbh
(= veraç), escocès dearbh (= cert)
derwen, derw [DER wen, DE ru] (f)
roure
Derwen-deg
[der-wen deeg] substantiu femení
1 nom de casa; nom de carrer de
(1) Pontardawe (comarca of Castell-nedd ac Aberafan)
(2) Ystradmynach (comarca of Caerffili) (‘Derwendeg Ave’)
(3) Glyn-coch (comarca of Rhondda Cynon Taf) (‘Derwendeg Ave’)
(4) Heol Derwen-deg a la ciutat de
Caer-dydd (‘Fairoak Road’)
ETIMOLOGIA: ‘el roure bonic’ (derwen
= roure) + mutació suau + (teg =
bonic)
Derwfael
[derw -vail]substantiu masculí1
nom de sant; existeix al topònim Llandderfel
(SH9837), un poble de la comarca de Gwynedd, 6km a l’est de Y Bala, i també com
a nom de pila Derfel tret d’aquest
topònim, o de Robert Jones Derfel, (1824-1905), autor radical, nascut a prop de
Llandderfel, que va assumir Derfel com a cognom.
Hi ha també al poble un turó Bryn Derfel
(“(el) turó (de) Derfel”)
ETIMOLOGIA: (derw = de
debó, veraç) + mutació suau + (mael =
príncep, líder) Derfael > Derfel S’ha perdut la “w” al mig, i
col·loquialment una “ae” final en gal·lès esdeviné “e”.
derwlwyn [ der -luin] substantiu masculí
1 (literària), (topònims) roureda
ETIMOLOGIA: (derw = roures) +
mutació suau + (llwyn = bosc)
NOTA: Aquesta paraula ambé escrita derlwyn
(qv)
..1 derwydd [ der
-widh]
1 roures
2 Derwydd SN6117 casal de
la comarca de Caerfyrddin, 2km al nord de Llandybïe i 5km al sud de Llandeilo
ETIMOLOGIA: (derw = roures) +
mutació suau + (gwydd = arbres)
..2 derwydd [der -widh] substantiu masculí
PLURAL derwyddon
[ der-wø-dhon ]
1 druïda = membre de la classe de sacerdots entre els celtes de
l’illa de la Gran Bretanya i Gal·lia
2 druida = membre de l’ordre més alt de Gorsedd y Beirdd (congrès
dels poetes)
Urdd y Derwyddon = l’Ordre dels
Druides
archdderwydd
= druïda principal, dirigent de Gorsedd
y Beirdd (congrés de bards), elegit per un període de tres anys
3 druida = membre d’una societat benèfica establerta a Londres a
l’any 1781 anomenada ‘the Ancient Order of Druids’ (l’antic ordre de druides)
que es reunien a llotges que es deien ‘bosquets’
4 druida = (sobretot a Anglaterra i els Estats Units) practicant
d’avui en dia de rites paganes suposadament celtes
ETIMOLOGIA: Popularment s’analitza com:
(derw = roures) + mutació suau + (gwydd [guidh] = coneixement /
conèixer).
Aquesta derivació errònia és normalment considerada com a fet incontrovertible.
A la poesia dels segles 1200 i 1300 derwydd
era “profeta, savi”; Dr. John Davies (c. 1567-1644, de Llanferres, comarca de
Dinbych), lexicògraf (autor del diccionari gal·Lès-llatí de l’any 1632 Welsh) i
traductor de la Bíblia, i Thomas Wiliems (1545/6-1622, de Trefriw, comarca de
Conwy, però en aquell època a la comarca de Dinbych), lexicògraf i
genealogista, van veure la semblança en forma i en sentit entre la paraula
gal·lesa ‘derwydd’ i la paraula llatina ‘druid(ae)’ (però és molt dubtós que
siguin relacionades).
John Davies era el primer de suggerir una connecció entre derw (= roures) i derwydd
(= druida), i va esdevenir una explicació popular en gal·lès, encara que s’ha
quedat palès que no es pot sostenir etimologicament. D’aquí va ser acceptada
cegament per autors sense cap exemplar de Geiriadur Prifysgol Cymru / el
Diccionari de la Universitat de Gal·les!
Es més aviat derwydd < *dar-wydd
(dar- = prefix intensificador) +
mutació suau + (gwydd element que
ocurreix en altres formes compostes amb el sentit de ‘veure / saber’), però
possiblement remonta a l’època britànica (per exemple, britànic do-are-vid-. Do-are- va esdevenir dar
en gal·lès, i vid- va esdevenir gwydd)
El llatí druid(ae) era del gal druid(es). En irlandès antic hi ha una
paraula corresponent drui, amb
l’arrel druid- a les formes
acusatives i datives
derwyddes [ der-wø-dhes] substantiu masculí
PLURAL derwyddesau [
der-wø-de-se]
1 druida (femella)
ETIMOLOGIA: (derwydd = druida) + (-es = sufix per indicar una femella)
derwyddiaeth [ der-wødd-yeth ] substantiu femení
1 druïdisme = la pràctica de rites druídiques
ETIMOLOGIA: (derwydd = druida) + (-iaeth = -isme, sufix per formar
substantius abstractes)
derwyddol [ der-wø-dhol] adjectiu
1 druídic
ETIMOLOGIA: (derwydd = druida) + (-ol = sufix per formar adjectius)
desg [desk] substantiu femení
PLURAL desgiau
[desk-ye]
1 escriptori = moble amb superfície per escriure, sovint amb
calaixes per sota
dyddiadur desg dietari d’escriptori = dietari de gran tamany per notar
cites; agenda
Mae dyddiadur desg y Lolfa yn uniaith Gymraeg
El dietari d’escriptori (publicat per) Y Lolfa és totalment en gal·lès
2 taulell de recepcionista d’un hotel o edifici públic
ETIMOLOGIA: anglès desk, probablament del llatí medieval desca (=
taula)
desg dalu, desgiau talu [desk DA li,
DESK ye TA li] (f) caixa (de supermercat)
desg ysgrifennu [desk ø skri VE ni]
(f) escriptori
destlus [DEST lis] (adj) ordenat
deuawd, deuawdau [DEI aud, dei AU de]
(m) duet, duo
deuben [ dei-ben] substantiu masculí
1 dos caps
cael y ddeupen ynghyd make ends
meetno gastar més del que es guanya
2 (modificador) amb dos caps
cyhyryn deuben bíceps
trên deuben trên amb dos locomotors
al cap
eryr dwbl àguila de dos caps
ETIMOLOGIA: (deu-, forma penúltima
de dau = dos) + mutació suau + (pen = cap)
NOTA: també deupen
deubeth
[ dei -beth] substantiu masculí
1 dues coses
y ddeubeth ar yr un pryd les dues
coses al mateix temps
ETIMOLOGIA: (deu-, forma penúltima
de dau = dos) + mutació suau + (peth = cosa)
deublyg
[ dei-blig] adj
1 doblegat
syrthio yn eich deublyg (persona)
caure a terra
bod yn eich deublyg (person) ser
caigut a terra
2 doble = amb dues finalitats
Byddai mantais ddeublyg i gynllun o'r
fath
Hi hauria un avantatge dobl amb un pla d’aquest tipus
3 (teulada) amb dues vessants
to deublyg teulada amb dues vessants
ETIMOLOGIA: ‘doblegat de dos’ (deu-,
forma penúltima de dau = dos) +
mutació suau + (plyg = doblegat,
arrel del verb plygu = doblegar)
deud [DEID] (v) (Nord) dir;
Al Sud és gweud [GWEID] , i en
gal·lès col·loquial unificat dweud [DWEID]
deuddeg [DEI dheg] (m) dotze
deuddegfed [dei DHEG ved] (adj)
dotzè
deuddrwg
ni wna ddaioni [dei-dhrug
nii wnaa dai-ô-ni] substantiu masculí
1 dues males jugades no resolen un greuge ??
ETIMOLOGIA: (deuddrwg = dos mals) + (ni = no) + mutació suau + (gwna = fa) + mutació suau + (daioni = bé)
deudroed
[ dei-droid] substantiu masculí
1 dos peus
mynd ar eich deudroed anar a
peu (perquè no queda més remei)
ETIMOLOGIA: (deu- = dau dos) + mutació suau + (troed = peu). Hi ha la forma singular
després d’un número
deufin [
dei-vin] adjectiu
1 de doble tall
bwyell ddeufin destral de dos caps
cleddyf deufin espasa de dos talls
ETIMOLOGIA: (deu = dos ) + mutació
suau + ( min = tall)
deugain [DEI gen] (m) quaranta
("dos vints")
deugeinfed [dei GEN ved] (adj)
quarantè
deugymesur
[ dei-gø-me-sir]
1 bisimètric
ETIMOLOGIA: (deu = dos ) + mutació
suau + ( cymesur = de la mateixa
mesura )
deunaw [DEI nau] (m) divuit (NO
dinou!) (literalment: "dos nous")
deunawfed [dei NAU ved] (m) divuitè
deuparth [DEI parth] (m) dues parts;
dos terços
deuswllt [DEI sulht] (m) (obsolet)
dos xílins
dew
[deu] adj
1 Forma amb mutació suau (t > d) de tew = gras
merch dew una noia grassa (hi ha mutació
suau de la consonant inicial d'un adjectiu que segueix un substantiu femení)
Antigament hi havia mutació suau amb un adjectiu després del nom d’un home per
formar epítets; hi ha exemples en gal·lès modern
Twm Bach Dew (Tomà petit gras)
(Exemple de la revista Llafar Gwlad,
número 73, Haf (estiu) 2001 en un article de’n Bobi Owen sobre sobrenoms a la
ciutat de Dinbych (‘Denbigh’ en anglès))
dewch [DEUKH] (v) (vos/vosaltres)
vineu
Dewi [DEU i] (m) 1 David 2 Sant
David, patró de Gal·les (vegeu;: Tyddewi)
dewin
[deu-in] substantiu masculí
PLURAL dewiniaid
[deu-in-yed]
1 mag, bruixot
2 (Antropologia gal·lesa) bruixot de poble, un que sabia rompre
encantaments de bruixes o bruixots malèvols i curar certes malalties
3 mag - persona que fa il·lusionisme
4 mag, geni = persona amb un talent especial
dewin geiriau persona que sap
escriure o parlar d'una forma fascinant
Mae'n ddewin am atgynhyrchu hen luniau
és un geni amb la reproducció d'antigues fotos
byddai angen dewin i brofi hynny
caldria un geni per verificar això
5 Y Dewin nom d'un
restaurant de llengua gal·lesa a Aberystwyth a la dècada dels vuitanta
6 helfa ddewiniaid = caça
de bruixes, cercada de bruixes / bruixots suposades per exterminar-les / los
per lliurar la gent dels mals que diuen que han causat
erlid dewiniaid = witchhunting
7 llawddewin quiromàntic
(llaw = mà) + mutació suau + (dewin = mag)
ETIMOLOGIA: dewin, forma dissimulada
de diwin < britànic < llatí divînus < dîvus = déu, paraula relacionada al llatí deus = déu
dewindabaeth
[deu-in-dâ-beth] substantiu femení
1 divinació, endevinació
2 dewindabaeth adar =
auguri
ETIMOLOGIA: (dewin = mag) + (-dab, forma de -deb = sufix per formar noms abstractes) + (-aeth = sufix per formar noms abstractes)
dewines
[deu-î-nes] substantiu femení
PLURAL dewinesau
[deu-i-ne-se]
1 bruixa, fetillera
Dyma hanes diddorol o dref Dinbych - lle
enwog am wrachod a dewinesau
Aquí és una història de la ciutat de Dinbych - un lloc amb fama de bruixes i
fetilleres
ETIMOLOGIA: (dewin = bruixot) + (-es, sufix per fer substantius femenins
de persona)
dewiniaeth
[deu-in-yeth] substantiu femení
1 bruixera, fetillera
Lefiticus 20:27 Gwr neu wraig a fo
ganddynt ysbryd dewiniaeth, neu frud, hwy a leddir yn farw; â cherrig y
llabyddiant hwynt; eu gwaed fydd arnynt eu hunain
Leviticus 20:27 ....
Deuteronomium 18:10 Na chaffer ynot a
wnelo i’w fab, neu i’w ferch, fyned trwy y tân; neu a arfero ddewiniaeth, na
phlanedydd, na daroganwr, na hudol,
Deuteronomy 18:10 .....
2 dewiniaeth ddu màgia
negra = màgia per finalitats diabòliques
mitjançant esperits diabòlics
ETIMOLOGIA: (dewin = bruixot) + (-iaeth, sufix per fer substantius)
dewis [DEU is] (v) escollir
dewr [DEUR] (adj)
1 valent
2 y dewr biau’r dydd (“al valent pertany el dia”) qui no s’arrisca no pisa
dewrder [DEUR der] (m) valor,
valentia
Y Deyrnas
Gyfunol [ø deir –nas gø-vî-nol] substantiu femení
1 el Regne Unit = nom curt de l'estat anglès (Teyrnas Gyfun Prydain Fawr a Gogledd Iwerddon – traducció de ‘The
United Kingom of Great Britain and Northern Ireland’ Regne Unit de Gran
Bretanya i Nord Irlanda’ )
Y Blaid Lafur yn rhybuddio y bydd Senedd
i Gymru yn rhwygo'r Deyrnas Gyfunol
El Partit Laborista avisa que un parlament per a Gal·les trencarà el Regne Unit
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutació suau + (teyrnas = regne) +
mutació suau + (cyfun = unit)
D.G.
[dee eg]
1 R.U. – inicial de “el Regne Unit” = nom curt de l'estat anglès (Teyrnas Gyfun Prydain Fawr a Gogledd
Iwerddon – traducció de ‘The United Kingom of Great Britain and Northern
Ireland’ Regne Unit de Gran Bretanya i Nord Irlanda’
Post Brenhinol / Talwyd y Post / DG
Correu Reial / “va ser pagat el correu” / Regne Unit. Inscripció als segells
imprimits amb màquina de metre
'di
[di] preposició
1 forma reduïda de la preposició wedi quan wedi s’utilitza per formar el temps passat
Wyt ti ’di gorffen? (=Wyt ti wedi
gorffen?) Has acabat?
NOTA: la pèrdua de la primera síl·laba accentuada en paraules de dues síl·labes
es troba amb altres paraules en gal·lès. Altres exemples són:
(1) yma [ø-ma] (= aquí) > ’ma,
(2) acw [a-ku] (= allà) > ’cw,
diacon,
diaconiaid [di A kon, di a KON yed] (m)
oficial laic de capella noconformista
diadell
[ di-â-delh ] substantiu femení
PLURAL diadellau,
diadelloedd [ di-a-dê-lhe,
-lhodh]
1 ramat
diadell o ddefaid ramat d'ovelles
2 mae llwdn du ym mhob
diadell ("hi ha una ovella negra a cada ramat") a cada família hi
ha algú de mala reputació
3 congregació, els sota la cura espiritual delpastor d'una església
ETIMOLOGIA: diadell, possiblement de
*dyadell, que seria (dyad-, arrel de dyadu, dyadael = deixar
anar; (animals) menar / guiar) + (-ell
sufix per formar substantius); dyadu
= (dy- = prefix intensificador) +
mutació suau + (gadu = deixar,
permetre)
diadlam [
di- ad -lam] adj
1 sense tornar a saltar, sense rebot
2 (pistola) sense retocés, sense culatada
reiffl ddiadlam rifle sense retocés
3 cyrraedd mur diadlam
topar contra una parët (“arribar a una paret que no es pot saltar”)
ETIMOLOGIA: (di- = prefix
intensificador) + (adlam = rebot)
diamynedd [di a MØ nedh] (adj)
impacient
dianaf
[ di-â-na ] adj
1 il.lès
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) +
(anaf = ferida)
dianc [DI angk] (v) escapar-se
..1 diarddel
[ di-ar-dhel] verb
(verb amb objecte)
1 rebutjar, repudiar
Yr oedd rhai o'r farn fod y peth gorau i
wneud o'r geiriau tafodieithol oedd eu diarddel a mabwysiadu iaith safonol yn
eu lle
Alguns era de l'opinió que la millor cosa per fer amb les paraules de dialecte
era expulsar-les i adoptar una llengua estàndard en el seu lloc
2 expulsar = teminar la militància d'un membre d'un partit polític
Cafodd ei ddiarddel o'r Blaid Lafur
Va ser expulsat del partit laborista
3 expulsar d'una capella no-conformista (Metodistes Calvanistes,
Metodistes Wesleyans, Baptistes, Congregacionalistes)
4 fer perdre el dret (de fer alguna cosa)
(en anuncis per posicions buides, normalment per una feina amb un ajuntament,
com l'ensenyament, es veu de vegades la frase bydd canfasio yn diarddel is sometimes seen - 'solicitar suport
farà invàlida la sol·licitud, és a dir, qualsevol sol·licitant que busca el
suport dels individus de la commissió de selecció no es tindrà en compte per
ocupar el post)
5 acomiadar, expulsar
Fe'i diarddelwyd o'i swydd fel prifathro
Va ser acomiadat de la seva feina com a director d'escola
6 (escola) diarddel
expulsar = prohibir d'assistir d'una escola definitivament per problemes de
comportament, etc
diarddel dros dro suspendre =
prohibir d'assistir a classes durant una temporada com a càstig
Mae chwech o ddisgyblion Ysgol Uwchradd
Dyffryn Teifi yn Llandysul wedi
cael eu diarddel dros dro
sis estudiants de l'Insitut de Dyffryn Teifi del poble de Llandysul han estat
suspés del centre provisionalment
ETIMOLOGIA: diarddel < diarddelw < (di- = prefix negatiu) + (arddelw
(verb) = to reconéixer, defensar). Vegeu l’entrada “w” per molts altres casos
de la pèrdua de la -w final
..2 diarddel [
di-ar-dhel] adj
PLURAL diarddelion
[ di-ar-dhel-yon ]
1 sense reclamació, sense propoetari
llwdn diarddel
animal extraviat sense reclamar
diarddelion
objectes sense reclamar, propietat sense reclamar
carta sense reclamar, sense repartir perque el destinari no es pot trobar
sêl diarddelion
venda de propietat sense reclamar
llythyr diarddel lletra de la qual
no s'ha pogut trobar el destinari
swyddfa lythyron diarddel
oficina de cartes 'mortes'
2 tir diarddel
terra confiscada (1) feudalisme - terra que revertia al senyor (2) (fins un
canvi de la llei d'Anglaterra del 1936) terra que la Coron confiscava si un
difunt no tenia hereus
ETIMOLOGIA: diarddel < dirarddelw < (di- = prefix negatiu) + (arddelw
(substantiu) = dret de posessió)
(Gal·les del Sud): diarddelon
[di-ar-dhe-lon]; la pèrdua de la
consonant [i] al començament de la sí·labab final és típic de la parla del sud
diarddeliad [
di-ar-dhel-yad ] substantiu
masculí
PLURAL diarddeliadau
[ di-ar-dhel-yâ-de ]
1 expulsió (de l'escola, etc)
ETIMOLOGIA: (diarddel = expulsar) +
(-iad sufix per formar substantius)
:
diargyhoedd [ di-ar-gø-hoidh ] adj
1 irreprotxable
Luc 1:6 Ac yr oeddynt ill dau yn gyfiawn
gerbron Duw, yn rhodio yn holl orchmynion a deddfau’r Arglwydd yn ddiargyhoedd
Lluc 1:6 .....
Corinthiad-1 1:8 Yr hwn hefyd a’ch
cadarnha chwi hyd y diwedd, yn ddiargyhoedd, yn nydd ein Harglwydd Iesu Grist
Als de Corint-1 1:8 .....
Thesaloniaid-1 2:10 Tystion ydych chwi,
a Duw hefyd, mor sanctaidd, ac mor gyfiawn, a diargyhoedd, yr ymddygasom yn
eich mysg chwi y rhai ydych yn credu
Als de Tessalònica-1 2:10 .....
(També Als de Tessalònica-3:13, Als de Tessalònica-5:23)
Philipiaid 2:15 Fel y byddoch
ddiargyhoedd a diniwed, yn blant difeius i Dduw, yng nghanol cenhedlaeth
ddrygionus a throfaus, ymhlith y rhai yr ydych yn disgleirio megis goleuadau yn
y byd
Filipos 2:15 .....
Philipiaid 3:6 Yn ôl sêl, yn erlid yr
eglwys; yn ôl y cyfiawnder sydd yn y ddeddf, yn ddiargyhoedd
Filipos 3:6 .....
Timotheus-1 3:2 Rhaid gan hynny i esgob
fod yn ddiargyhoedd, yn w^r un wraig, yn wyliadwrus, yn sobr, yn weddaidd, yn
lletygar, yn athrawaidd
Timoteu-1 3:2 .....
Timotheus-1 3:10 A phrofer y rhai hynny
hefyd yn gyntaf; yna gwasanaethant swydd diaconiaid, os byddant diargyhoedd
Timoteu-1 3:10 .....
Timotheus-1 5:7 A gorchymyn y
pethau hyn, fel y byddont ddiargyhoedd
Timoteu-1 5:7 .....
Timotheus-1
Timoteu-1 6:14 .....
Titus 1:6 Os yw neb yn ddiargyhoedd, yn
w^r un wraig, a chanddo blant ffyddlon, heb gael y gair o fod yn afradlon, neu
yn anufudd
Titus 1:6 .....
Titus 1:7 Canys rhaid i esgob fod yn
ddiargyhoedd, fel goruchwyliwr Duw; nid yn gyndyn, nid yn ddicllon, nid yn
wingar, nid yn drawydd, nid yn budrelwa
Titus 1:7 .....
Pedr-2
Pere-2 3:14 .....
ETIMOLOGIA: (di- prefix privatiu,
‘sense’) + (argyhoedd = reprensió,
condemnació)
diarhebion [di ar HEB yon] (pl) vegeu: dihareb
diarth = dieithr [DI arth] (adj) (Nord-oest)
estrany
di-asgwrn-cefn
[ dii-a-skurn-ke-ven) adj
1 covard
ETIMOLOGIA: (di- prefix privatiu,
‘sense’) + (asgwrn cefn = columna
vertebral)
diawl, diawliaid [DYAUL, DYAUL yed]
(m)
NOTA: (Sud: diawl > "jawl", diawlaid > "jawled")
[JAUL, JAU led]
1 diable
2 ( Gal·les del Nord-oest) fel diawl dan garreg dit d’una persona que sempre
es queixa “com un diable sota una pedra”
3 ar y diawl ‘moltíssim’
(literalment: “sobre el diable”)
bod yn falch ar y diawl estar més
content que un gínjol, que unes pasqües
4 ddiawl punyeter,
maleït, de merda
yr ast ddiawl la guilla de merda
5 usat com expressió de menyspreu – fill de puta, etc
mae e’n ddiawl celwyddog és un fill
de puta metider
dibechod
[ di- bê -khod] adj
1 sense pecat
Ioan 8:7 Yr hwn sydd ddibechod ohonoch,
tafled yn gyntaf garreg ati hi
Joan 8:7 Aquell de voslatres que no tingui pecat, que comenci a tirar-li pedres
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu,
'sense') + mutació suau + (pechod =
pecat)
dibennu [di BE ni] (v) dependre
dibriod [di BRI od] (adj) solter
dibris
[ di-bris ] adj
1 (persona) temerari, imprudent
1 descuidadós
yn ddibris (adverb)
descuidadosament, sense respecte
Paid â thrafod dy ddillad mor ddiprish
No tractis la teva roba d'una manera tan descuidadósa
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) +
) + mutació suau + (pris = respecte;
valor)
NOTA: (Gal·les del Sud-est) diprish
(amb els canvis usuals del dialecte; (1) s > sh després de 'i'; (2) b > p
al principi de la síl·laba final)
dibrofiad
[ di- brov -yad] adj
1 inexperimentat, inexpert
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu)
+ mutació suau + (profiad =
experiència)
dibwys
[dî -buis] adjectiu
1 insignificant, sense importància
fe ddaeth chwyldro ar ddysgu Cymraeg ac
fe ddaethon ni i sylweddoli mor ddibwys mewn gwirionedd yw astudio llenyddiaeth
Gymraeg fel pwnc ysgol o'u cymharu â'r nod o ddysgu i blant siarad Cymraeg.
hi va haver una revolució a l'ensenyament de gal·lès quan se'n va adonar
com era de poca importància estudiar literatura gal·lesa com a assignatura
escolar comparat amb l'objectiu d'ensenyar als joves parlar gal·lès
pethau dibwys coses sense
importància
Yr ym ni'n arbennig o dda am gwyno am
bethau dibwys yn lle mynd i'r gafael â chnewellyn y drwg
sóm molt bons per queixar-nos de les coses sense importància enlloc de
ocupar-nos amb la causa del mal
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu)
+ mutació suau + (pwys = pes,
importància)
dibyn, dibynnau [DI bin, di BØ ne]
(m) precipi
dibynnu [di BØ ni] (v) dependre
dicach
[ di -kakh] adj
1 més enfadat
dim dicach! vull que sàpigues que no et guardo gens de rancor (“pas més
enfadat”)
ETIMOLOGIA: dicach < digach (= més enfadat) (influïda per la
forma dicaf = el més enfadat) (dig = enfadat) + (-ach terminació d’adjetiu comparatiu). Dicaf < díg-haf (dig + haf terminació d’adjetiu superlatiu)
dichellgar
[di- khelh -gar] adj
1 enganyós
gyda bwriad dichellgar amb el
propòsit d’estafa
ETIMOLOGIA: (dichell = engany, frau)
+ (-gar sufix per formar adjectius)
dichlyn
[ dikh -lin] adj
1 triar, seleccionar, separar
ETIMOLOGIA: d’una arrel celta *glenn-
(= triar?) > *do-eks-glenn
dichlynaidd [ di- khlø -nedh] adj
1 irreprotxable
Bu'n aelod dichlynaidd gyda'r
Trefnyddion Calfinaidd am hanner can mlynedd
Era membre exemplar dels metodistes calvinistes durant cinquanta anys
2 cautelós
ETIMOLOGIA: (dichlyn-, arrel de dichlyn = triar) + (-aidd sufix per formar adjectius)
Dic Siôn Dafydd
[dik shoon dâ-vidh]
PLURAL Dic Siôn
Dafyddion [dik shoon da-vødh -yon]
1 caragirat, renegat, gal.lès que abraça els customs dels anglesos i
que rebutja la seva propia llengua i cultura; gal.lès que és corrumput per la
vida en un país estranger (normalment es refereix a Anglaterra) i rebutja la
llengua gal.lesa i la cultura del seu país
(Emrys ap Iwan al seu escrit “Breuddwyd Pabydd Wrth ei Ewyllys” (‘el somni d’un
papista de com haurien de ser les coses’) (c. 1890) fa servir el nom Cadi Siân Dafydd com a equivalent
femení)
ETIMOLOGIA: Dic / Ricardet (fill de)
Siôn / Joan (fill de) Dafydd / David; (nom d’un personatge
d’un poema del mateix nom de Jac Glanygors (John Jones, 1766-21). Dic va a viure a Londres com a mercer,
i fingeix que ha oblidat el seu gal·lès. Quan visita la seva mare a Gal·les
insisteix en parlar anglès amb ella, una llengua que li és completament
desconeguda
Dic Siôn
Dafyddiaeth [dik shoon da-vødh-yeth] substantiu femení
1 la condició de ser un Dic Siôn Dafydd; rebutj de la propia llengua
i cultura gal·leses; síndrome de Dic Siôn Dafydd
Oddiar brofiad a chyda gofid y dywedaf am
lawer o weindogion yr Efengyl , mai hwy yw y gelynion creulonaf a welodd ein
haith erioed. Llawer o honynt ddywedais, cofier - nid yr oll o honynt. Y mae
Dic Shon Dafyddiaeth rhai o honynt yn anesboniadwy ac yn ffiaidd i mi.
(Tarian Y Gweithiwr 24 12 1908)
De l’experiència i amb tristesa puc dir que molts ministres de l’Evangeli són
els enemics més cruels que la nostra llengua mai ha vist. Molts d’ells, dic –
no tots. El síndrome de Dic Siôn Dafydd que tenen alguns d’ells m’és
inexplicable i repugnant
ETIMOLOGIA: (Dic Siôn Dafydd) + (-i-aeth sufix per formar substantius
abstractes)
dicter [DIK ter] (m) enfada
diddan
[ di-dhan] adj
1 divertit
tafarn lle mae 'na bob amser griw diddan
ac awyrgylch anffurfiol
una taverna on hi ha sempre una colla divertida i un ambient informal
2 (substantiu plural) diddanion
entreteniments
prynu diddanion difyrru'r amser i'r
plant yn y gwasanaethau comprar entreteniments per fer passar l'estona
perls nens a l'àrea de serveis (de l'autopista)
ETIMOLOGIA: diddan, arrel del verb diddanu = entretenir
diddanu
[ di- dhâ-ni] (verb amb objecte)
1 divertir
2 (Gal·les del Sud) (nen) entretenir; malacostumar, consentir
3 consolar
Thesaloniaid-1 4:18 Am hynny diddenwch
eich gilydd â'r ymadroddion hyn
Thessalonians-1 4:18 .... ENG
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic;
De la mateixa arrel britànica: còrnic didhana
= entretenir
diddanwch [
di- dhâ-nukh] substantiu masculí
1 entreteniment
Roedd yn rhaid inni greu ein diddanwch
ein hunain pan oedden ni yn blant Vam haver de fer entretenir-nos de petit
2 consol
Corinthiaid-2 1:3 Bendigedig fyddo Duw,
a Thad ein Harglwydd ni Iesu Grist, Tad y trugareddau,a Duw pob diddanwch
Corinthians-2 1:3 .....
ETIMOLOGIA: (diddan-, arrel de diddanu = entretenir) + (-wch, sufix)
diddanwr [ di-dhâ-nur]
substantiu masculí
PLURAL diddanwyr [ di-dhan-wir]
1 persona que entreten
ETIMOLOGIA: (diddan-, arrel de diddanu = entretenir) + (-wr, sufix = home)
diddanydd
[ di-dhâ-nidh] substantiu
masculí
PLURAL diddanwyr,
diddanyddion [ di-dhan-wir, di-dha-nødh-yon]
1 consolador
2 y Diddanydd = el
Consolador, l'Esperit Sant
ETIMOLOGIA: (diddan-, arrel de diddanu = entretenir) + (-ydd, sufix = agent)
diddeall
[ di- dhê -alh] adj
1 imbecil, toix
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu)
+ mutació suau + (deall = entendre)
diddiwylliant
[di dhi WØLH yant] (adj) inculte
diddordeb
[ di- dhor deb] substantiu
masculí
PLURAL diddordebau
[ di-dhor- dê -be]
1 interès = curiositat per un a persona o cosa
Does gen i rithyn o ddiddordeb yn y byd
bocsio
No m’interessa el món de la boxa per a res
Does gen i fawr o ddiddordeb mewn
chwaraeon no m'entusiasma l’esport, no tinc gaire interés en l’esport
Dyw hi ddim o’r diddordeb lleiaf imi
No m'interessa per a res
colli diddordeb yn / mewn
perdre interés en
2 cymryd diddordeb mawr yn
tenir un gran interés en
Er mewn oedran teg dalia Mr Edwards i
gymryd diddordeb mawr yn y cysegr a bu'n hynod ffyddlon ar hyd y daith
Tot i ser d’una edat avançada el Sneyor Edwards segueix tinent un gran interés
en l’església i ha estat molt fidel durant tot el viatge
3 interés, passatemps
Ma ganddo ddigon o ddiddordebe sy'n 'i
dynnu fe mas o'r ty
Té suficients interessos que el porta fora de la casa
4 diddordeb yn, diddordeb
mewn interès per, afecció per
5 diddordeb yn... gan...
tenir interés per
6 diddordeb byw mewn / yn
un gran interès per
Mae ganddo diddordeb byw mewn pêl-droed
és molt aficionat al futbol
diddordeb brwd mewn / yn un gran
interès per
Mae ganddo ddiddordeb brwd yn y
diwylliant Ocsitaneg
S’interessa molt per la cultura occitana, té una gran afecció a la cultura
occitana
bod diddordeb mawr ganddo yn... gan...
= interessar-se molt per
1 interès
diddordebau hunanfanteisiol =
interessats creats
ETIMOLOGIA: (diddor-, arrel del verb
diddorri = interessar) + (-deb sufix
nominal)
diddorol [di DHO rol] (adj)
interessant
diddymu [di DHØ mi] (v)
1 anul.lar
2 diddymwyd (posat amb
segell sobre un llibre de biblioteca) ‘anul.lat’ (tret de l’estoc de la
biblioteca, i normalment venut com a llibre de segona mà)
didoraeth
[ di- dô -reth] adj
1 grafia errònia per didoreth
= inútil, que no s’hi pot confiar
NOTA: En gal·lès parlat una ae final
es redueix a e a la gran majoria de
gal·les i es pensava que aquesta e
final era un col·loquialisme. De fet, és original, com que és de (di- prefix = sense) i (toreth = abundància)
didoreth
[ di- dô-reth] adj
(Gal·les del Sud)
1 peresós, gandul, sense iniciativa
2 malgastador
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) +
mutació suau (toreth = abundància)
NOTA: Aquesta paraula es fa servir a l’anglès de Gal·lès - (Western Mail 24 05
1983 “shiftless or lazy or not having shape to do things well’ (sense
iniciativa o mandrós, que no sap fer bé les coses) I am afraid she is a
didoreth one (Em temo que és una persona mandrosa)
didrafferth [di DRA ferth] (adj)
desansiat, sense dificultats
didroad [di-drô-ad] adjectiu
1 recte, sense revolts
milltiroedd o ffyrdd di-draffig a di-droad
milles de carreteres sense trànsit i sense revolts
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + mutació suau + (troad =
revolt)
diduedd [di-dî-edh] adjectiu
1 imparcial
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) + mutació suau + (tuedd =
tendència)
didwyll [
diî -duilh] adj
1 innocent, candorós
2 Yn ddidwyll (per
acomidadar al fina d'una carta) atentament
ETIMOLOGIA: (di- = prefix privatiu)
+ mutació suau + (twyll = engany)
didwylledd
[ di-dui-lhedh ] substantiu
masculí
1 sinceritat, honradesa
ETIMOLOGIA: (didwyll = sincer) + (-eddç sufix per formar substantius)
dieflig
[ di-e-vlig] adj
1 diabòlic, satànic
creulonderau dieflig crueltats
diabòliques
2 dieflig o
intensificador
mae'n ddieflig o dwym és fa una
calor espantosa
3 (substantiu masculí); (Bíblia)
Mathew 8:28 Ac wedi ei ddyfod ef i'r lan
arall, i wlad y Gergesiaid, dau ddieflig a gyfarfuant ag ef, y rhai a ddeuent
o'r beddau, yn dra ffyrnig, fel na allai neb fyned y ffordd honno
Matthew 8:28 ....
4 cylch dieflig cercle
viciós, situació on una causa produeix un efecte que genera la mateixa causa
original
cylch dieflig yw'r sefyllfa - mae anobaith
y trigolion yn achosi tlodi, ac mae eu tlodi yn magu anobaith
la situació és un cercel viciós - la desesperació dels habitants genera la
pobresa, i la seva pobresa fomenta la desperació
5 mwy dieflig na Lwsiffer ei
hun més diabòlic que el mateix Llucifer
ETIMOLOGIA: dieflig (diafl-, forma antiga de diawl = diable) + (-ig, sufix per formar adjectius); el canvi a > e és deguda a la
influència de la i de la síl·laba
final
dieiddo
[ di-ei-dho ] adj
1 sense propietats
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) +
(eiddo = bens, propietats)
dieithr [di-ei-thir] adjectiu
1 estrany
2 foraster = d’un altre lloc
gwraig ddieithr / ddierth forastera
dyn dieithr / dierth foraster
gwr dieithr / dierth foraster
pobl ddieithr / ddierth forasters
3 pobl ddieithr (1) forasters (2) anglesos
estroniaid yn siarad Saesneg oedd ystyr 'pobl ddiarth' yn ein bro ni
forasters que parlaven anglès era el sentit (de l’expressió) ‘pobl ddiarth’ a
la nostra zona
4 desconegut
dieithr iawn imi oedd cyn iddo ddechrau ddod i’n cyfarfodydd
m’era completament desconegut fins que va começar assistir a les nostres
reuinons
Mae’n drueni bod yr hen eiriau ac ymadroddion hyn yn gwbl ddiarth i'r to
ifanc
és una llàstima que aquestes antigues paraules i expressions són totalment
deconegudes a la jove generació
5 desconegut (de persones que no són conegudes)
er byw yn yr un heol ers blynyddoedd, reoeeynt yn hollol ddiarth i'w gilydd
tot i viure al mateix carrer durant anys, eren completament desconeguts entre
si
6 dit d’algú que no ha s’ha vist recentment, que no ha visitat
recentment
dyn mor ddieithr dàch chi y dyddiau hyn
fa molt que no us he vist (‘sou un home tan desconegut aquests dies’)
rwyt ti wedi bod yn ddierth iawn yn ddiweddar
fa molt que no us he vist (‘has estat molt desconegut últimament’)
7 Gal·les del Nord extraviat, perdut
ci diarth gos extraviat (al sud, ci strae)
8 inusual, que no passa freqüentment
nid yw'n beth dieithr, hyd yn oed heddiw, pan fo gogleddwr a deheuwr yn dod
wyneb yn wyneb â'i gilydd, i'w clywed yn bwrw ati i siarad Saesneg
o dan yr esgus nad ydynt yn deall tafodieithoedd ei gilydd (Cymro 19 07
1989)
no és una cosa inusual, fins i tot avui, quan un nordenc i un sudenc es trobin,
que comencin a parlar en anglès, fent servir l’excusa que no entenen el
dialecte de l’altre
9 foraster, estranger = diferent
iaith ddieithr llengüa estangera
Y mae pobl y mae Saesneg yn iaith gyntaf iddynt
yn cymryd agwedd tra ymosodol at ieithoedd eraill. Mae'n dân ar eu croen
clywed unrhyw iaith ddieithr (Cymro 19 07 1989)
La gent que tenen l’anglès com a llengua materna tenen una actitud molt
violenta envers altres llengües. Els és molt molest (‘és foc sobre la pell’)
sentir una llengua estrangera
10 comparisons: mor ddierth â winwns i grychydd
tan desconegut com cebes per un airó
11 bwrw dieithr districte de Meirionydd (comarca de
Gwynedd) fer veure que no sap res (‘tirar + estrany’)
12 comarca de Gwynedd holi (rhywun) ar ddiarth (ynghylch
rhywbeth) preguntar a algú sobre alguna cosa d’una manera indirecte
13 annieithr inalienable (an = prefix negatiu + dieithr)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *dî-ektr-; cf llatí exter, extra
NOTA: la forma col.loquial és dierth [dî-erth] (i en zones de
a-final diarth [dî-arth]; dieithr > *dieirth
> dierth, amb metatesi i simplificació del diftong [ei])
dieithryn, dieithriaid [di EI thrin,
di EITHR yed] (m) estranger
dienyddio
[ di-e-nødh-yo] verb
(verb amb objecte)
1 executar
Mae'r plac, ar wal banc yn Llanymddyfri,
yn nodi y fan ble cafodd Llywelyn ap Gruffudd ei ddienyddio o flaen Brenin
Lloegr Harri IV ar Hydref 9 1401
El pla, en una paret d'un banc de Llanymddyfri, indica el lloc on Llywelyn ap
Gruffudd va ser executat davant el rei d'Anglaterra, Enric IV, el dia 4
d'octubre 1401
2 iâr y diffeithwch
(:ç)syrrhaptes paradoxus(ç:) = ??
ETIMOLOGIA: (diffeith-, forma
penúltima de diffaith = desert,
desolat) + (-wch, sufix per formar
substantius)
diepiledd
[ di-e- pî -ledh] substantiu
masculí
1 esterilitat
Esaia 47:8 Am hynny yn awr
gwrando hyn, y foethus, yr hon a drigi yn ddiofal, yr hon a ddywedi yn dy
galon, Myfi sydd, ac nid neb ond myfi: nid eisteddaf yn weddw, ac ni chaf wynod
beth yw diepiledd.
Isiah 47:8 .....
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) +
(epil = progènie) + (-edd = sufix de nom abstracte)
dierth = dieithr [DI erth] (adj)
(col·loquial general) estrany
dieuog [di EI og] (adj) innocent
difenwi
[ di- ven-wi]
(verb amb objecte)
1 malparlar de, parlar malament de
difenwi rhywun yn gas parlar molt
malament de
1 ni ddylid difenwi’r meirw
dels morts no s’en pot malparlar
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *dî-manw-
< *men (= diminuir; calumniar). Cf
llatí dêminuere (= diminuir) < minuere (= reduir). Es veu potser la
influència de la paraula enw (= nom,
reputació)
diferyn,
diferion [di VE rin, di VER yon] (m) gota
diffinio [di FIN yo] (v) definir
diffodd [DI fodh] (v) extingir
(col·loquialment, també diffod [DI fod]
diffyg, diffygion [DI fig, di FØG
yon] (m) flata, manca
diffygio
[ di- føg -yo] verb
1 perdre força, extenuar-se
2 ar ddiffygio estar
exhaust, estar a punt de caure
3 diffygio dan faich
caure sota una càrrega
ETIMOLOGIA: gal.lès diffygio <
britànic < llatí vulgar dîficio
diflannu [di VLA ni] (v)
desaparéixer
diflas [DI vlas] (adj) desagradable
difreintiedig
[di-vrein-ti- ê -dig] adjectiu
1 (persones) marginat = sense necessitats bàsiques com el menjar i
sostre
2 (àrea) pobre, marginat, sense vivendes en condicions, serveis
adequats de salut, oportunitats de treball
o un o ardaloedd mwyaf difreintiedig Caer-dydd una de les zones més
marginades de Caer-dydd
ETIMOLOGIA: (di- prefix negatiu) + mutació suau + (breintiedig =
privilegiat, afavorit)
difrif
[di-vri] substantiu masculí
1 seriositat
2 mewn difrif en tota seriositat (“en + seriositat”)
mewn difrif calon en tota seriositat (“en + seriositat + (de) + cor”)
Sut mewn difri base ti'n disgwyl i ni gario’r busnes ymlaen fel hyn?
Com en tota seriositat vols que seguim amb el negoci així?
3 o difrif (“de + seriositat”)
(1) de debó, de veritat
dyw hi ddim yn sâl o ddifri no està malalta de debó
(2) (adverbi) (= yr wyf o ddifri, “estic de seriositat”) ho dic de debó, parlo
amb seriositat
Na, o ddifri, rhaid i aros dros nos gyda ni,
No, parlo amb seriositat, has d’estar-te amb ni durant aquesta nit
4 rhwng difrif a chwarae mig en broma i mig seriosament
gweud rhwng difrif a chwarae bod y diawl yn edrych ar ôl ei blant
dir mig en broma que el diable cuida els seus
ETIMOLOGIA: difrif < difri (= deshonor); (di = sense) +
mutació suau + (bri = honor); la f final és un afegiment,
segurament sota la influència de paraules amb [v] final -f que
col·loquialment la perd a nivell col·loquial, però la retenen a la llengua
escrita. Altres paraules amb una f inorgànica són hunllef (=
malson), hyf (= insolent).
Còrnic deffri (de debó), bretó devri (= seriosament)
difrifol [di VRI vol] (adj) seriós
difriol [di VRI ol] (adj) maligne
difrïo [di VRI o] (v) difamar.,
calumniar
difriwr, difriwyr [di VRI ur, di VRI
wir] (m) criticaire
difyr [DI vir] (adj) divertit
difyrio [di VØR yo] (v) (Sud) =
difrïo
difyriwr, difyrwyr [di VØR yur, di
VØR wir] (m) (Sud) = difriwr
difyrru [
di- vø -ri] (verb amb objecte)
1 divertir
2 difyrru'r amser fer
passar l’estona, entretenir-se per matar el temps (“escurçar el temps”)
I Ddifyrru’r Amser (= per fer passar
l’estona), títol d’un llibre de ‘ysgrifau’ (assaigs anecdòtics) d’en Ifor
Williams (1881-1965), publicat el 1959
difyrru'r dydd fer passar el dia,
entretenir-se per fer passar més ràpid el dia (“escurçar el dia”)
difyrru'r ffordd entretenir-se
durant un viatge (“escurçar la carretera”)
ETIMOLOGIA: (difyrr- = forma penulta
de difyr= curt) + (-io = sufix verbal). Antigament difyrru = escurçar; l'entreteniment i
la diversió
escurcen el temps, i per tant ha evolucionat el sentit de divertir-se
Bretó diverra (= escurçar,
entretenir);
difyrrwch
[di- vø -rukh] substantiu masculí
1 diversió
cael llawer iawn o ddifyrrwch (wrth
wneud rhywbeth) divertir-se moltíssim (fent alguna cosa)
2 diversió, joc
difyrrwch pennaf divertiment
principal
Difyrrwch pennaf y plant yn f'amser oedd
chwarae dal
La diversió principal dels nens de petit era “tocar i agafar”
hoff ddifyrrwch divertiment favorit
chwarae rygbi oedd ei hoff ddifyrrwch playing rugby was his favourite pastime
3 plaer
Diarhebion 21:17 Y neb a garo
ddifyrrwch, a ddaw i dlodi: a neb a garo win ac olew, ni bydd gyfoethog
Proverbis 21:17 ....
4 divertiment, coses que fan gràcia
Difyrrwch Gwyr Morgannwg collecció
d’històries d’homor d’en Mardy Rees (“(la) diversió (de la) gent (de la comarca
de) Morgannwg”)
5 esbarjo
6 annifyrrwch inquietud (an = sufix privatiu) + mutació nasal +
(difyrrwch)
ETIMOLOGIA: (difyrr-, forma de
síl·laba penúltima de difyr =
divertit) + (-wch, sufix per formar
substantius abstractes)
dig [DIIG] (adj) enfadat
digalonni [di ga LO ni] (v)
desanimar(-se)
digamsyniol
[ di-gam- søn-yol] adj
1 clar, irrefutable
ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense) +
mutació suau + (camsyniol = erroni )
digartref [di gar
trev]
PRONUNCIACIÓ: més col·loquialment «digartre»
[di gar tre]
1 adj
sense llar, sense sostre. 2 npl y
digartref els que no tenen sostre
(di-
= prefix privatiu, mutació suau, cartref
= llar, casa)
digio [DIG yo] (v) enfadar(.se)
digolledu
[di-go-lhê-di] verb
1 (verb amb objecte) imdemnitzar
ETIMOLOGIA: (di- sufix privatiu) +
mutació suau + (colled = pérdua) + (-u sufix verbal)
..1 digon
[ dî -gon] substantiu
masculí
1 bastant
mae hynny’n llawn digon aixó és ben
suficient
wyt ti wedi cael digon? n’has tingut
prou?
Nid digon heb warged La suficència
només existeix quan hi hagi restes
digon a gwared la suficència i
sobres
2 abundància
Yr oedd digon o Gymry Cymraeg yn y
pentre ma ugain mlynedd yn ôl
Hi havia molts gal·lesoparlants en aquest poble fa vint anys
3 (adverbi) bastant, suficientment (davant un adjectiu, no hi ha
mutació suau de l’inicial)
dyw e ddim yn ddigon da no és
suficientment bo
digon twym bastant calorós
mae e'n ddigon gwael està bastant
malalt
digon cryf i prou fort com per
4 (adverbi) (amb verb) suficientment
Yr ydw i wedi cymysgu digon efo ffermwyr
i wybod nad ydyn nhw ddim yn bobl i'w chroesi
He estat en la companyia de granjers suficientment per saber que no són
persones per provacar la seva enemistat
5 (adverbi) ddigon
(després d’un substantiu) = prou, suficient
nid oes athrawon ddigon sydd yn gallu ei
siarad a'i hysgrifennu'n gain a chywir
no hi ha prou professors que saben parlar-lo i escriure’l elegantment i
correctament
6 prin ddigon amb prou
feines suficient, gairebé insuficient
cyflog prin ddigon i fyw arno un sou
gairebé insuficient per viure
7 mwy na digon = més que
suficient
8 cyrraedd mewn digon o bryd
arribar amb temps de sobra
9 bod yn ddigon am ser el
fi de (“ser suficient per”)
mi all hyn fod yn ddigon am fy swydd
pot ser que perdi la meva feina a causa d’això
10 (comarca de Caerfyrddin) cuinat
odi’r afalau yn ddigon? les pomes
són cuinades?
11 ar ben eich digon
(“sobre el cap de la vostra suficiència”) molt content, contentíssim
també:
uwchbén eich digon
wrth ben eich digon
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic (di-)
+ (*kân), element que es veu en dichon (= és possible), gogoniant (= glòria), Conwy (= nom de riu)
NOTA: Gal·les del Sud-est digon >
dicon
..1 digon (adv)
1 bastant
digon da bastant bo
digonedd [di GO nedh] (m)
suficiència
digwydd [DI guidh] (v) passar =
acudir
digwyddiad, digwyddiadau [di GUIDH
yad, di guidh YA de] (m) occurència
digwyddiadur
[ di-gwidd-yâ-dir] substantiu
masculí
PLURAL digwyddiaduron
[ di-gwidd-ya-dî-ron]
1 cartellera
ETIMOLOGIA: (digwydd = passar,
ocórrer) + (-i-adur sufix nominatiu,
que indica un llibre o llista)
digymod
[di-gø-mod] adjectiu
1 intransigent
ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense) + mutació suau + (cymod =
compromís)
digymrodedd [ di-gøm-rô-dedh
] adjectiu
1 intransigent
un digymrodedd partidari de la línia
dura, persona intransigent
rhai digymrodedd partidaris de la
línia dura, persones intransigent
safbwynt digymrodedd linia dura
ETIMOLOGIA: (di- = prefix negatiu) +
mutació suau + (cymrodedd =
compromís)
dihalog [di-hâ-log] adjectiu
1 pur, imaculat
Hebreaid 7:26 Canys y cyfryw
Archoffeiriad sanctaidd, diddrwg, dihalog, didoledig oddi wrth bechaduriaid, ac
wedi ei wneuthur yn uwch na’r nefoedd, oedd weddus i ni
Hebrews 7:26 ...
ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense) + (halog = impur, empastifat)
dihareb,
diarhebion [di HA reb, di ar HEB yon] (f)
proverbi
'di hi = ydi hi [di hi] (v) és /
està (ella) (Nord, gal·lès col·loquial unificat)
dihiwmor [di HIU mor] (adj) sense
humor
dihuno [di HI no] (v) despertar(-se)
(Sud)
di-hwyl [di HUIL] (adj) sense ànims
diléu [di LEI] (v) anul·lar
dillad [DI lhad] (pl) vegeu:
dilledyn
dillad isaf [DI lhad I sa] (pl) roba
interior
dilledyn, dillad [di LHE din, DI lhad]
(m) 1 peça de roba 2 dillad = roba
- tynnu dillad [TØ ni DI lhad] (v)
despullar-se
dillyn
[di -lhin] adj
1 (obsolet; utilitzat a la poesia del segle 1800) bonic
(blodeuyn:)Gwyrdd ac ir yw'th gorsen
ddillyn
(Mynydau Hamddenol: Ail Lyfr Nathan Wyn. 1905. Tudalen 9)
(Flor:) verda i fresca és la teva tija bonica
ETIMOLOGIA: ??
Dilwen [DIL wen] (f) nom de dona
dilyn [DI lin] (v) seguir
- dilyn trwydd ofer [di lin truidh O
ver] (v) seguir una pista falsa
dilys [ dî -lis]
adj
1 sincer
2 genuí, autèntic
darn arian dilys una moneda genuina
3 vigent
ETIMOLOGIA: gal.lès dilys 'que no es
pot rebutjar' (di- prefix negatiu) +
mutació suau + (*llys = element que
vol dir ‘rebutjar’); forma derivativa del britànic.
En irlandès dílis (= propi; genuí)
Dilys
[ dî -lis] f
1 nom de dona
ETIMOLOGIA: (vegeu la paraula anterior dilys
(adjectiu))
dilyw [DI liu] (m) inundació
dim [DIM] (m)
1 zero = cap punt o gol
2 res
- dim byd [dim BIID] (frase) res de
res (contracció de dim yn y byd - "res dins el món")
- dim clem [dim KLEM] (frase) does
dim clem 'da fe - no sap fer res
- dim ots [dim OTS] (frase) does dim
ots 'da fi - m'és igual
- dim ysmygu [dim ø SMØ gi] (frase)
no fumeu
3 bod yn ddim ond... ser
res més que...
dyw e’n ddim ond baw és una merda
d’home
4 en absolut
dw i yn synnu dim no em sorpren gens
dydi o’n gwrando dim no vol escoltar
en absolut
Paid gofidio dim am hynna. No’t
preocupis gens d’això
5 esgus cystal â dim una
excusa tan bona com qualsevol altra
6 un dim arall alguna
cosa
O’r braidd ‘mod i’n am un dim arall
A penes no penso en cap altra cosa
Nid oedd un dim arall i'w wneud No
hi havia remei (“no hi havia capaltra cosa a fer”)
dimai, dimeiau [DI me] (f)
1 mig penic
2 bob dimai (= ‘cada mig
penic’) ni un penic menys (quan es parla d’un preu exaggerat)
- Chweugain dalodd hi am y gwningen ‘ny.
- Roddodd hi hynny amdani?
- Bob dime
- Va pagar déu xelins (= moneda anglesa abans de l’any 1971) per aquell conill
- Tant va donar?
- Ni un penic menys
Dimbech
[ dim -bekh]
1 la forma local del nom Dinbych,
ciutat del nord-est de Gal·les
NOTA: evolució de la forma local:
Dinbych > Dimbych (canvi n > m
davant la consonant b) > Dimbech
(obertura de la vocal final: y > e).
(1) El canvi nb > mb es troba en altres paraules en
gal·lès (enbyd = perill, > embyd; Llanbedr = església de Sant Pere> Llambed, tanbaid =
calent, ardent > tambed; i en
altres llengües com el català tan bé
> també, llatí imbibere (in (= in) + bibere (=
beure) (d’aquí el català imbibició)
Per més exemples, vegeu l’entrada e
(2) A Gal·les del Nord-est el canvi y
> e es veu al paradigma del verb
‘ser / estar’ (temps del present)
den chi, ryden ni (estàndard: yr ydym ni = som, estem )
dèch chi, rydech chi (estàndard: yr ydych chwi = sou, esteu )
den nhw, ryden nhw (estàndard: yr ydynt hwy = son, estàn)
Per més exemples, vegeu l’entrada e
dim dicach!
[ dim di -kakh]
1 vull que sàpigues que no et
guardo gens de rancor (“pas més enfadat”)
ETIMOLOGIA: (dim = pas) + (dicach = més enfadat)
dim o beth
[ dim oo beeth ]
1 (parlant de l’infantesa) (“res d’una cosa”)
pan oeddwn i'n ddim o beth quan jo
era molt petit
ers yn ddim o beth des de molt petit
ETIMOLOGIA: (dim = res) + (o = de) + mutació suau + (peth = cosa)
din [DIIN] (m) (topònims) fortalesa
(normalment fortalesa britona, al cim d'un turó; vegau també dinas,
Caerfyrddin)
dinas, dinasoedd [DI nas, di NA
sodh] (f) ciutat, gran ciutat
- prifddinas [priv DHI nas] (f)
capital
Dinas
Dinlle [ dî-as din-lhe ] -
1 (SH4356) fortalesa de l’Edat de Ferro a la comarca de Gwynedd,
SH4356, un kilometre a l’oest de Llandwrog
ETIMOLOGIA: “la fortalesa que es diu Dinlle’ (dinas = fortalesa). Dinlle
ve de Dinlleu (= fortalesa del déu
Lleu).
NOTA: La forma local és Dinas Dinlle
> Dinas Dinlla
Dinbych
[ din -bikh] substantiu femení
1 (SJ0566) ciutat de la comarca del mateix nom (Sir Ddinbych); fins
el 1996 al districte de Glyndw^r (Clwyd)
Forma local: Dimbech [dim-bekh]
nom anglès: Denbigh
2 una parròquia d’aquest indret
3 Sir Ddinbych = comarca fins al 1973; recreada amb diferents límits
el 1996
Nom anglès: Denbighshire
4 cw^n Dinbych = malnom
dels habitants d’aquesta ciutat (“els gossos de Dinbych”)
5 Hen Ddinbych (SH9956)
nom d’un castell d’aquest indret
6 Dinbych = forma curta
de la ciutat de Dinbych y Pysgod al
sud-oest del país. Nom anglès: Tenby
cenhinen Dinbych narcís de Dinbych
ETIMOLOGIA: ‘fortalesa petita’ (din
= fortalesa) + (bych = petit)
NOTA: evolució de la forma local:
Dinbych > Dimbych (canvi n > m
davant la consonant b) > Dimbech
(obertura de la vocal final: y > e).
(1) El canvi nb > mb es troba en altres paraules en
gal·lès (enbyd = perill, > embyd; Llanbedr = església de Sant Pere> Llambed, tanbaid =
calent, ardent > tambed; i en
altres llengües com el català tan bé
> també, llatí imbibere (in (= in) + bibere (=
beure) (d’aquí el català imbibició)
Per més exemples, vegeu l’entrada e
(2) A Gal·les del Nord-est el canvi y
> e es veu al paradigma del verb
‘ser / estar’ (temps del present)
den chi, ryden ni (estàndard: yr ydym ni = som, estem )
dèch chi, rydech chi (estàndard: yr ydych chwi = sou, esteu )
den nhw, ryden nhw (estàndard: yr ydynt hwy = son, estàn)
Per més exemples, vegeu l’entrada e
(3) Un nom equivalent es troba en còrnic: Dinbygh
(anglès: Denby), aprop de Bosveneghi (anglès: Bodmin)
Dinbych y Pysgod
[ din –bikh ø pø-skod] substantiu femení
1 (SN1300) ciutat de la comarca de Penfro
Forma curta: Dinbych
Nom anglès: Tenby
cenhinen Dinbych narcís de Dinbych
ETIMOLOGIA: “el Dinbych dels peixos” (Dinbych
= fortalesa petita) + (y = article
definit) + (pysgod = peixos, plural
de pysgodyn = peix). L’afegiment era
per fer la distinció entre aquest indret, antigament un port de pescadors, i la
ciutat de més importància (Dinbych a
seques) al nord del país.
Dindaethwy [din DEI thui] (f) poble
del nord-oest ("fortalesa (de la tribú) Daethwy")
diniwed [di NI wed] (adj) innocu
Dinlláen [din LHAIN] (f) poble del
nord-oest
Dinmael [DIN mel] (f) poble del
nord-oest
dintir
[din -tir] substantiu masculí
1
Variant de la paraula deintur = marc per estendre teixit de llana. Hi ha
un carrer de la coutat d’Aberteifi anomenat Cnwcydintir (“(el) turó
(de)l marc”)
NOTA: dintir [din-tir] representa la pronunciació local de
[dein-tir] .
(1) Al Sud de Gal·les la u i la i tenen la mateixa pronunciació
[i] (al nord la u conserva la pronunciació històrica més central), En
escrits dialectals la u sovint s’escriu i per mostrar que no es
tracta de la pronunciació del Nord; in en algunes grafies de topònims la i
pot ser usada per indicar la forma local enlloc de la u però normalment
és considerat una pràctica incorrecta.
(2) Al sid, una [ei] a la síl·laba penúltima se simplifica a la vocal [i] – per
exemple, gweithio (= treballar) és normalment gwitho (hi ha un
canvi adicional en aquesta paraula: una terminació –io final generalment es fa
–o al sud); gobeithio (= esperar) és gobithio; gweiddi (=
cridar) és gwiddi. Aquest aparentment explica el canvi dein- >
din-
'di o = ydi o [di o] (v) és / està
(ell) (Nord)
diod, diodydd [DI od, di O didh] (f)
beguda
dioddef [di O dhe] (v) patir
dioddefus
[di-o- dhê -vis] adjectiu
1 patint
mwy dioddefus na beius més avita l’ofès que no pas l’ofensor
ETIMOLOGIA: (dioddef = patir) + (-us sufix per formar verbs)
diofal [di O val] (adj) negligent
diofalwch [di o VA lukh] (m)
negligència
diofryd
[ di- o -vrid] m
1 vot
cymryd arnoch ddiofryd tlodi fel el
vot de la pobresa
Roedd diofryd neu rwystr arno i beidio â
bwyta ci cig
Un vot o un altre impediment li impossibilitava menjar carn
(“hi havia un vot o impediment sobre ell (de) no menjar carn”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic ²dî-wo-britu;
cf l’element -fryd en cymryd (= agafar), edfryd (= restaurar); la conjugació ara es basa en l’infinitiu diofrydaf; antigament era dioferaf (= juro) < britànic ²dî-wo-ber, amb l’element ber (= portar), com a cymeraf (= agafo), adferaf (= restauro)
NOTA: Una variant de diofryd és diowryd
diog [DI og] (adj) peresós, gandul,
mandrós
diogel [di O gel] (adj)
1 segur
2 diogel rhàg stormydd a
prova de tempestes
diogelu [di o GE li] (v) assegurar,
protegir
diogelwch [di o GE lukh] (m)
seguretat
diogi [di O gi] (v) gandulejar, fer
el dròpol
1 diolch [DI olkh] (v) donar les
gràcies a
- diolch yn fawr [DI olkh øn VAUR]
(frase) moltes gràcies
diolch
SUBSTANTIU MASCULÍ
[di olkh]
PLURAL: diolchiadau [di olkh ya
de]
1 gràcies
ETIMOLOGIA: diolch < di-olwch <
di-wolwch; di = prefix
intensificador (relacionat amb llatí 'dê') que causa la mutació suau + gwolwch = lloança
diolch byth
FRASE / PHRASE
[di olkh bith]
1 gràcies a Déu ('gràcies (per) sempre')
VARIANT: amb mutació suau de 'byth' - diolch
fyth
VARIANT: with soft mutation of 'byth' - diolch
fyth
-Man nhw wedi mynd -Diolch byth am hynny
-Han marxat -Gràcies a Déu
diolch am [DI olkh am] (frase) gràcies per
- diolch i [DI olkh i] (frase)
gràcies a
diolchgar [di OLKH gar] (adj) agraït
diolchgarwch [di olkh GA rukh] (m)
gratitud, agraïment, reconeixement
diolchiadau
PLURAL
Vegeu diolch
diollwng
[di-ô-lhung] adjectiu
1 tenaç
2 adictiu
ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense) +
mutació suau + (gollwng = lliurar)
dïor
[ dî -or] verb
Gal·les del Sud-oest
1 prohibir
dïor rhywun i wneud rhywbeth
prohibir a algú que faci alguna cosa
dïor rhywun rhag gwneud rhywbeth
prohibir a algú que faci alguna cosa
Shwd gallen ni ddïor y ci rhag dwyn
llaeth y gath?
Com podem prohibir al gos que robi la llet fel gat?
ETIMOLOGIA: ??
diotgar [di OT gar] (adj) que beu massa
alcohol
diotyn [
di- o -tin] substantiu masculí
1 embriac, borratxo
hen ddiotyn ofer yw hwnnw aquell
(del qual parles) és un borratxo inútil
ETIMOLOGIA: diotyn < diod-ddyn (diod = beguda ) + mutació suau + (dyn = home )
dir-
[dir] -
1 (prefix intesificador) - causa la mutació suau de la consnonat
següent
cêl (= hidden), dirgel (= secret)
mawr (= big), dirfawr (= enormous)
ETIMOLOGIA: gal.lès dir (= cert,
extrem) < britànic < cèltic dîr-
irlandès díre (= recompensa; dret); dír = (obsolet) (adjectiu) degut,
paraula relacionada amb el llatí dûrus (=
dur)
diragrith
[di- ra -grith] adjectiu
1 sincer,
yn ddiragrith amb sinceritat
Yr oedd yr ymfudwr Cymraeg yn caru gwlad ei |dadau yn |wresog a di|ragrith;
yr oedd cofio am ei |bryniau a’i dyffrynoedd yn |felus |ganddo
L’emigrant gal·Lès estimava el país dels seus avantpassats amb caliu i amb
sinceritat; li era dolç recordar els seus turons i les seves valls
ETIMOLOGIA: (di- prefix privati, “sense”) + mutació suau + (rhagrith
= hipocresia)
dirdynnu
[ dir- dø -ni] verb
1 torturar
1 distorcionar
Roedd ei wyneb wedi ei ddirdynnu gan
boen La seva cara era ¿contorçut de dolor
ETIMOLOGIA: (dir- = prefix
intensificador) + mutació suau + (tynnu
= estirar)
dirgelfa
[dir-gel-va] substantiu masculí
PLURAL dirgelfaoedd,
dirgelfâu, dirgelféydd [dir-gel-vâ-odh,
dir-gel-vai, dir-gel-veidh]
1 lloc secret
ETIMOLOGIA: (dirgel = (adjectiu)
secret) + (-fa sufix = lloc)
dirgymell
[dir- gø -melh] v
1 obligar, instar
2 convèncer
Aethant adref, ac yr oedd fy nhad
wedi ei ddirgymell erbyn hyn mai wedi breuddwydio'r cyfan yr oedd Twmi ac
yntau.
‘S Lawer Dydd / W. Llewelyn Williams / 1929 / tudalen 43
Van anar cap a casa, i el meu pare quedava convençut que ell i Twmi havien ho
somiat tot
ETIMOLOGIA: (dir- = prefix
intensificador) + mutació suau + (cymell
= instar)
di-rif [di RIIF] (adj) incomptable (Nord: di-ri' [di RII]
dirwest [DIR west] (m) abstinència
de l'alcohol
dirwy, dirwyon [DI rui, di RUI on]
(m) multa
dirwystr [di RUI stir] (adj) sense
entrebancs
dirymu
[ di- rø -mi] verb
1 anul.lar; dirymu trwydded
yrru anul·lar un permís de conduir; dirymu
ewyllys anul·lar un testament
2 picar (un bitllet)
3 (substantiu masculí) anul·lació
ETIMOLOGIA: (di-rym = sense
validesa) + (-u sufix per formar
verbs)
disberod [di SPE rod] (m) vagar (m)
; ar ddisberod = extraviat
díscotec, discotecau [DI sko tek, di
sko TE ke] (m) discoteca
diseimio
[di-seim-yo] verb
1 treure el greix
ETIMOLOGIA: (di- prefix negatiu) + (saim = greix) + (-io sufix verbal)
diserth [DI serth] (m) (topònims)
hermitatge
disg, disgiau [DISK, DISK ye] fitxa
(de joc)
disglair [DI skler] (adj)
enlluernador
disgleirdeb
[dis-gleir-deb] substantiu masculí
1
claror, brillantor
ETIMOLOGIA: (disglair = brillant) +
(-deb sufix per formar substantius)
disgleirio [di SKLEIR yo] (v) (sol)
brillar
disgrifio [di SKRIV yo] (v)
describir
disgwyl [DI skuil] (v) 1 esperar 2
(obsolet a la llengua literària) mirar - existeix col·loquialment al Sud amb la
forma "dishgwl"
disgybl, disgyblion [DI ski bøl, di
SKØBL yon] (m) alumne
disgyn [DI skin] (v) baixar
distaw [DI stau] (adj) silenciós
- yn ddistaw bach [øn DHI stau
BAAKH] (adv) silenciósment
distawrwydd
[di-stau-ruidh] substantiu masculí
1
silenci = absència de soroll
torri ar y distawrwydd trencar el
silenci
2 silenci = pausa en una conversa
distawrwydd huawdl silenci eloqüent
Fe edrychson nhw yn dwp ar ei gilydd,
nes i Jac dorri'r distawrwydd a dweud "Wel, ych chi'n dal ar dir y byw
wedi'r cwbl!"
Es miraven com ximplets fins que Jac va trencar el silenci i va dir, "Doncs
bé, ets encara al món dels vius, després de tot!"
3 torri ar y distawrwydd
(1) (silent atmosphere) break the silence, disturb the silence
(2) (break or pause in a conversation, failure to speak) break the silence
4 silenci - negar a contestar
5 (imperatiu) silenci! (=
que hi hagi silenci)
Distawrwydd, os gwelwch yn dda!
Silenci, sis plau!
ETIMOLOGIA: (distaw = silent, callat) + (-rwydd
sufix per formar substantius)
NOTA: al sud, col·loquialment, també dishtawrwydd
distryw [DI striu] (m) destrucció
distrywgar [di STRIU gar] (adj)
destructiu
distrywgarwch [di striu GA rukh]
(adj) destructivitat
distrywio [di STRIU yo] (v) destruir
distrywiol [di STRIU yol] (adj)
destructor
distyllfa [di STILH va] (f)
destil·leria
diswyddiad dros dro [di SUIDH yad
dros DROO] (m) atur temporal
diswyddo [di SUI dho] (v) fer fora
disyfyd [di SØ vid] (adj) sobtat
di-waith [di WAITH] (adj) sense
feina
diwall
[ dî-walh ] adj
1 (obsolet) suficient, sense cap manca
Salmau 66:12 Peraist i ddynion farchogaeth ar ein pennau; aethom trwy y tân a'r
dwfr: a thi a'n dygaist allan i le diwall.
Salms 66:12...
ETIMOLOGIA: (di- prefix = sense ) +
mutació suau + (gwall = manca)
diwedd, diweddion [DI wedh] (m)
1 final
2 hyd y diwedd fins al
final
hyd y diwedd un fins al final mateix,
fins al desastre
o'r dechrau hyd y diwedd del
començament fins al final
dal ati hyd y ddiwedd persistir fins
al final
3 diwedd ar yr ymladd
cessació de les hostilitats
dyna ddiwedd ar hynny s’ha acabat (“vet aquí (un) final sobre allò”)
diwedd ar yr ymladd cessació de les hostilitats
diweddar [di WE dhar] (adj)
1 últim
y diweddara’ un l’últim de
tot, el més nou de tot
2 tard (Sud)
3 difunt
diweddara [di we DHA ra] (adj) últim
diweddi
[ di-wê-dhi ] substantiu masculí
o femení
PLURAL diweddïau,
diweddïon [ di-wedh-i-e,
di-wedh-i-on]
1 (substantiu femení)
promesa
y ddiweddi la promesa
A dyma Siân Evans, ei ddiweddi
I aquesta és Siân Evans, la seva promesa
2 (substantiu masculí) promès
y diweddi el promès
ETIMOLOGIA: (di- prefix intensificador)
+ mutació suau + (gweddï =
suplicació)
diweddïad
[ di-wedh-i-ad ] substantiu
masculí
PLURAL diweddïadau
[ di-wedh-i-â-de]
1 prometatge
ETIMOLOGIA: (diweddï-, arrel de diweddïo = prometre’s) + (-iad sufix per formar substantius)
diweddïo
[ di-wedh-i-o ] verb
1 prometre’s; (com a substantitu) prometatge
modrwy ddiweddïo anell de prometatge
(plural: modrwyon diweddïo)
ETIMOLOGIA: (di- prefix
intensificador) + mutació suau + (gweddïo
= suplicar)
diweddnod
[ di-wedh-nod ] substantiu
masculí
PLURAL diweddnodau
[ di-wedh-nôde ]
1 punt (al final de frase) (normalment: atalnod llawn “marc de parar complet”)
ETIMOLOGIA: (diwedd = fi ) + (nod = marca)
diweddu [di we dhi]
1 vt acabar, terminar
(diwedd
= fi, + -u sufix per formar verbs)
pan ganodd y gloch i ddiweddu'r rownd -
quan es va sonar la campana per terminar el round
diwethaf [di WE tha] (adj) últim
diwrnod, diwrnodau [DIUR nod, diur
NO de] (m)
1 dia
2 bod ddiwrnod ar ôl y ffair
arrivar massa tard (“estar un dia després de la fira”)
- diwrnod agored [DIUR nod a GO red]
(m) (escola) dia on els pares pot visitar i observar el funcionament
- diwrnod cau yn gynnar [DIUR nod
kau øn GØ nar] (m) el dia de la setmana quan les botigues són obertes només al
matí
diwydiannol [di wød YA nol] (adj)
industrial
diwydiant [di WØD yant] (m)
indústria
diwyd [DI uid] (adj) feianter
diwylliant, diwylliannau [di WØLH
yant, di wølh YA ne] (m) cultura
diymhongar [di øm HON gar] (adj)
sense pretencions
do [DOO] (v) sí (reposta amb verbs
del temps passat) Ddaeth hi? Do. Ella va venir? Sí.
dobio [DOB yo] (v) cardar
doctor, doctoriaid [DOK tor, dok TOR
yed] (m)
1 doctor
2 llyfr doctor llibre que
explica com es tracta animals malalts
llyfr doctor moch llibre que explica
com tractar porcs malalts
doctor cwac
[dok-tor kwak] substantiu masculí
PLURAL doctoriaid
cwac [dok-tor-yed kwak)]
1 curandero, persona que fa de metge sense coneixements mèdics
ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès quack doctor = curandero; quack
= curandero, i es el primera síl·laba de la paraula obsoleta quacksalver
(= curandero) < hol·landès kwakzalver (= veedor de medecines)., Auest
primer element és ‘clacar com un ànec’ i el segon ‘medecina’ , i un sufix
d’agent -er,. (cf holandès modern: kwaken clacar, zalven =
ungir, gregar amb ungüent). L’idea és d’un vebedor sller que es vangloriava de
les propietats de les seves medecines, i aquestes lloanés repetitives semblaven
el cucleig d’un ànec
dod [DOOD] (v)
1 venir
2 dod i’r golwg aparèixer
daeth y cyfrinach i’r golwg es va
revelar el secret
- dod â [DOOD aa] (v) portar
- dod o hyd i [DOOD o HIID i] (v)
trobar
- dod yn [DOOD øn] (v) fer-se
dodi [DO di] (v) posar (Sud)
dodrefn [DO dre vøn] (m) mobles
(Nord)
dodrefnyn [
do drev -nin] substantiu masculí
PLURAL dodrefn
[ do -drevøn]
1 moble
2 (Gal·les del Nord) dodrefn
= mobles
fan ddodrefn furguneta de mudances
(Nord)
saer dodrefn ebenista
3 dodrefn ystafell wely
mobles de dormitori
ETIMOLOGIA: dodrefn (= mobles;
antigament = habitació) < dy-o-drefn
(do prefix = ‘a’) + mutació suau + (gwo prefix = sota) + mutació suau + (trefn = ordre)
NOTA: també: dodreinyn [do-drei-nin]
dodwy [DO dui] (v) pondre (ous)
doedd
[roidh] verb
1 forma singular del temps imperfet (tercera persona) of the verb bod;
normalment amb el negador ddim (literalment ‘alguna cosa, res’) (= pas),
o altres com erióed ‘mai, mai de la vida’
2 amb nom definit = no era, no estava; no eren, no estaven
doedd Siôn ddim yn cysgu = Joan no dormia (“Joan no estava en dormint”)
doedd Siôn a Siân ddim yn cysgu = Joan i Joana no dormien (“Joan i
Joanan no estaven en dormint”)
doedd y papur ddim ar y llawr el diari no era a terra
doedd y papurau ddim ar y llawr els diaris no eren a terra
3 amb els pronoms: ef = ell, hi = ella
doedd hi ddim yn y gwely ella no estava al llit
doedd e ddim yn y gwely ell no estava al llit
4 amb el pronom hi = subjecte buit (as in English it,
German es)
doedd hi ddim yn bwrw glaw no plovia (“ella no estava tirant pluja”)
5 doedd dim.. amb nom indefinit = hi havia
doedd dim dwr ar y llawr no hi havia aigua al terra
també amb la forma doedd yna ddim or doedd na ddim
(yna = allà; possiblement és una imitació de la contrucció anglesa
‘there was’; però altres llengües també tenen l’idea de locació i l’indefinició
- català hi havia, francès il y avait)
doedd na ddim dwr ar y llawr hi havia aigua a terra
ETIMOLOGIA: nid oedd > nidoedd > doedd. La pèrdua
d’una síl·laba inicial pretònica en una paraula es col·loquialment molt estesa
en gal·lès
NOTA: col·loquialment al sud oe [oi] > oo [oo] . Per tant, doedd
> doodd / do’dd
doeddach chi
ddim [doi dha khi DHIM] (v) no ereu /
estàveu vos/vosaltres (Nord-oest)
doeddan nhw ddim [doi dha nhu] (v)
no eren / estaven ells/elles (Nord-oest)
doeddan ni ddim [doi dha ni DHIM]
(v) no erem / estàvem (Nord-oest)
doeddat ti ddim [doi dha ti DHIM]
(v) no eres / estaves(Nord-oest)
doeddech chi ddim [doi dhe khi DHIM]
(v) no ereu / estàveu vos/vosaltres (gal·lès col·loquial comú)
doedd e ddim [doi dhe DHIM] (v) no
era / estava (ell) (Sud)
doedden nhw ddim [doi dhe nhu DHIM]
(v) no eren / estaven ells/ elles (gal·lès col·loquial comú)
doedden ni ddim [doi dhe ni DHIM]
(v) no erem / estàvem (gal·lès col·loquial comú)
doeddet ti ddim [doi dhe ti DHIM]
(v) no eres / estàves (gal·lès col·loquial comú)
doedd
ganddi ddim... [ doidd gan
–dhi dhim]
1 (ella) no ténia....
Froma col·loquial de nid oedd ganddi
(“no + hi havia + amb + ella”)
Doedd ganddi ddim Saesneg no sabia
anglès
doedd hi ddim
[doidh hi DHIM] (v) no era / estava
(ella)
doedd o ddim [doi dho DHIM] (v) no
era / estava (ell) (Nord)
doeddwn i ddim [doi dhu ni DHIM] (v)
jo no era / estava (gal·lès col·loquial comú)
does [dois] (v) = "nid
oes" no hi ha
- does ond gobeithio [dois ond go
BEITH yo] (frase) esperem-ho!
does dim dau yr
un fath [ dôis dim dâi ør
iin vaath]
1 tothom és únic
ETIMOLOGIA: "no hi ha dos el mateix tipus" (does dim = no hi ha) + (dau
= dos) + (yr = el) + (un = un, mateix) + mutació suau + (math = tipus)
does fawr o...
[ doos vaur]
1 no hi ha gaire...
Does fawr o Gymráeg rhyngddynt No es
parlen (“no hi ha gaire gal·lès entre ells”)
ETIMOLOGIA: does fawr < nid oes fawr (nid = partícula negativa) + (oes
hi ha) + mutació suau + (mawr =
gran)
does fawr o... [ doos vaur]
1 no hi ha gaire...
Does fawr o Gymráeg rhyngddynt No es
parlen (“no hi ha gaire gal·lès entre ells”)
ETIMOLOGIA: does fawr < nid oes fawr (nid = partícula negativa) + (oes
hi ha) + mutació suau + (mawr =
gran)
does ganddi hi
[ doos gan -dhi]
1 (ella) no té....
Froma col·loquial de nid oes ganddi
(“no + hi ha + amb + ella”)
Per veure exemples, vegeu does gen i...
does ganddi
mo... [ dois gan-dhi moo
]
1 ella no té... Vegeu does
gennych mo...
does ganddo fe
[ doos gan -dho]
1 (ell) no té....
Froma col·loquial de nid oes ganddo
(“no + hi ha + amb + ell”)
Per veure exemples, vegeu does gen i...
does
ganddo mo... [ dois gan-dho
moo ]
1 ell no té... Vegeu does
gennych mo...
does ganddyn nhw
[ doos gan -dhin]
1 (ells) no ténen...
Froma col·loquial de nid oes ganddynt
(“no + hi ha + amb + ells”)
Per veure exemples, vegeu does gen i...
does ganddyn nhw
mo... [ dois gan –dhin
nuu moo ]
1 ells no ténen ... Vegeu does
gennych mo...
does gen i
[ doos gen ii]
1 no tinc....
També: sgen i (amb pèrdua de la
síl·lbaba pretònica, fenòmen molt present en gal·lès parlat)
Froma col·loquial de nid oes gennyf fi
(“no + hi ha + amb + mi”)
does gen
i ddim [ doos gen ii dhim]
1 no tinc cap....
Forma col·loquial de nid oes gennyf fi
(“no + hi ha + amb + mi”) + ddim (= cap)
No tinc
Forma col.loquial de nid oes gennyf fi
(“no + hi ha + amb + mi”) + ddim (=
cap, res de)
A
Does gen i ddim amheuaeth nad hon yw'r
dre orau yng Nghymru
No tinc cap dubte que aquesta és la millor ciutat de Gal.les
Does gen i ddim mynadd (= amynedd) nac
egni i’w wneud
No tinc ni la paciència ni la energia per fer-ho
Does gen i ddim arian, nag oes yn wir
No tinc diners, res de res (“no hi ha, de veritat”)
Does gen i ddim asgwrn arbennig i'w
grafu gyda nhw
No tinc cap desacord amb ells (“No tinc cap òs en especial per rascar amb
ells”)
B
Does gen i ddim blas ar fwyd No tinc gana (“no hi ha gust sobre menjar”)
Does gen i ddim bwriad eu cyhoeddi No tinc cap intenció de publicar-lo
C
Does gen i ddim car ond mae gen i feic
modur No tinc cotxe però tinc una moto
Does gen i ddim chwant bwyd No tinc
gana (“no hi ha amb mi desitg (de) menjar”)
Does gen i ddim cof imi erioed dy weld
di â phib yn dy ben
No recordo mai veure’t amb pipa a la boca
Does gen i ddim llawer o gynnig iddo
No m’agrada massa (“no hi ha amb mi molta oferta a ell”)
Does
gen i ddim dirnad ble mae o
no tinc ni idea on és
E
F
G
Does gen i ddim golwg arno no
li tinc cap respecte (“no hi ha amb mi vista sobre ell”)
Yn bersonol, does gen i ddim
gwrthwynebiad i hela cadnoaid Personalment, no tinc objecció a caçar
guineus
H
Does gen i ddim help = no hi
puc fer res
I
J
L
Does gen i ddim llais yn y peth No
hi tinc ni vot ni veu (“no hi ha amb mi cap veu en l’assumpte”)
M
N
O
P
R
S
Does gen i ddim stumog i orffen y swper
'ma No puc acabar aquest sopar (“no hi ha amb mi estomac per acabar aquest
sopar”)
Does gen i ddim syniad faint gostiff
No tinc ni idea quant costarà
T
Cofiwch, does gen i ddim tystiolaeth fod
un yn waeth na’r llall
De fet no tinc cap prova que un és pitjor que l’altre
U
W
Y
-Pa fath o lyfr sy orau gennych? -Does
gen i ddim ymlyniad at unrhyw fath arbennig
Quina mena de llibre t’agrada més? (“que és millor amb vos”) No tinc cap
preferencia per cap tipus en especial (“no hi ha amb mi cap adhesió envers
algun tipus especial”)
does gen i fawr o... [ doos gen
ii vaur oo...] verb
1 no tinc gaire...
Does gen i fawr o feddwl ohono No
l’aprecio gaire (“No tinc gaire ment d’ell”)
Does gen i fawr o olwg arno No
l’aprecio gaire (“No tinc gaire vista sobre ell”)
does gen i mo...
[ dois gen ii moo ]
1 jo no tinc... Vegeu does
gennych mo...
does gennych chi
[ doos ge -nikh]
1 (vos) no teniu, (vosaltres) no teniu, (vostè) no té, (vostès) no
ténen
També: does gynnoch...
Froma col·loquial de nid oes gennych
(“no + hi ha + amb + vos / vosaltres”)
Per veure exemples, vegeu does gen i...
does gennych
mo... [ dois ge –nikh
moo]
1 Nid oes (> does) gennyf
(> gen i) / gennyt (> gen ti) / ganddo / ganddi / gennym (> gynno’ ni)
/ gennych (> gynno’ chi) ganddynt (> ganddy’ nw)
Does gennych mo’r gobaith lleiaf No
tens cap possibilitat (d’aconseguir-ho)
Does gen i mo’r amser No tinc prou
tamps
does gennych
mo... [ dois ge
–nikh moo]
1 does gennych mo’r gobaith
lleiaf no tens cap possibilitat (d’aconseguir-ho)
does gennyf fi
[ doos ge niv]
1 Vegeu: does gen i...
does gennyn ni
[ doos ge -nin]
1 (nosaltres) no tenim
Per veure exemples, vegeu does gen i...
does gennyt ti
[ doos ge nit]
1 Vegeu: does gen ti...
does gynnoch chi
[ doos gø -nokh]
1 = does gennych... (vos)
no teniu, (vosaltres) no teniu, (vostè) no té, (vostès) no ténen
does gynnon ni
[ doos gø -non]
1 = does gennyn (ni)...
(nosaltres) no tenim
does odid
ddim...
[dois ô-did dhim]
1 does odid ddim amser ar ôl
no queda gaire temps
ETIMOLOGIA: does odid ddim < nìd oes odid ddim “no hi ha gairebé
cap” (nìd = no) + (oes = hi ha) + (odid = gairebé) + (ddim
= cap)
does ond...
[ dois ond]
1 no n’hi ha res, només...
does ond ei lun (d’una persona molt
prim) només li queda la pell ("no hi ha apart del seu imatge /
ombra")
does raid...
[ dois raid]
1 no cal
Does raid i chi ond gofyn només cal
demanar
ETIMOLOGIA: does raid < nìd oes raid “no hi ha necessitat” (nìd = no) + (oes = hi ha) + mutació suau + (rhaid
= necessitat)
does yr un...
[ dois ør iin ]
1 no n’hi ha ningú...
does yr un ato no n’hi ha ningú que
està a la seva alçada (“no n’hi ha ningú a ell”)
ETIMOLOGIA: (does < nid oes = no hi ha) + (yr un el individu, un = un)
doeth [DOITH] (adj)
1 savi
2 doeth drannoeth y drin
criticar a posterior (“savi l’endemà de la tribulació”)
doethion
[ doith -yon]
1 savis
Daniel 2:12 O achos hyn y digiodd y brenin ac y
creulonodd yn ddirfawr, ac a orchmynnodd ddifetha holl ddoethion Babilon.
Daniel 2:12 .....
ETIMOLOGIA: forma plural de l’adjectiu doeth
= savi
doethur, doethuriaid [DOI thir, doi
THIR yed] (m) doctor
dof [DOOV] (adj) dòcil, mansuet
dogfen, dogfennau [DOG ven, dog VE
ne] (f) document
dol, doliau [DOL, DOL ye] (f) nina
..1 dôl, dolau [DOOL, DO le] (f)
prat (al marge d'un riu)
..2 dôl
[ dool ] substantiu masculí
1 subsidi d’atur
bod ar y dôl estar aturat, rebre el
subsidi d’atur
mynd ar y dôl estar aturat, rebre el
subsidi d’atur
nôl y dôl recollir el subsidi d’atur
ETIMOLOGIA: anglès dole (= subsidi
d’atur) < anglès antic dâl (=
divisió, porció), paraula relacionada amb l’alemany der Teil (= part)
dolen
[dô -len] substantiu femení
PLURAL dolennau,
dolenni, dolennydd [do- le -ne, -ni, -nidh]
1 llaç = cercle o el·lipse que resulta de plegar una corda etc sobre
ella mateixa
2 (cosir) llaç
Exodus 26.4 A gwna ddolennau o sidan glas ar ymyl un llen, ar y cwr, yn y
cydiad...
Exodus 26.4 .....
3 (Gal·les del Nord) (tassa) nansa
4 (Gal·les del Nord) (bossa) nansa
dyma un o ddolenau’r bag plastic yn dechrau ymddatod
una de les nanses de la boos de plàstic va començar a trencar-se
5 bach a dolen gafet i gafeta
6 (corda) baga, bagueta
dolen redeg ((Gal·les del Nord) baga corredora (rhedeg= córrer)
7 (cadena) baula, anella
dolen gyswllt baula, anella (cyswllt = connexió)
dolen gydiol baula, anella (cydiol = adjuntant)
dolen ddiffyg = anella perduda
dolen goll = anella perduda
8 dispositu anticoncepció
9 bod ddolen yn nolen ser enllaçat
10 (escritura) curba que passa per sobre ella mateixa, com a les
lettres e, g
11 gwneud dolen (“fer (una) baga”) giravolta vertical, fer un
cercle vertical en un avió – al seu punt més alt l’avió es troba de cap per
avall
12 dolen gyswllt (persona)
enllaç, intermediari
Chi yw'r unig ddolen gyswllt sy' rhyngof fi â hi nawr
Vos sou l’únic enllaç entre jo i ella ara
13 dolen lawes colla, collada (llawes = mànega)
14 enllaç (en una cinta al cap, al voltant d’un paquet, etc)
15 revolt d’un riu
Dolennydd (“revolts”) topònim (comarca de Ceredigion) (Cyfrifiad
Llangynfelyn / Census of Llangynfelyn 1851) cf la paraula dôl = prat en
un revolt de riu
16 dolen lastig goma
ETIMOLOGIA: (dôl = revolt) + (-en sufix diminutiu)
doler
[dô -ler] substantiu femení
PLURAL doleri
[do-lê-ri]
1 dòlar = moneda estatal dels Estats Units, el Canadà, Austràlia,
etc
arwydd doler signe del dòler, símbol usat per indicar el dòler ($)
rhanbarth y ddoler a`rea del dòlar
pobl yn aros i newid eu pres yn ddoleri gent que esperava per canviar
els seus diners en dòlers
$50 hanner cant o ddoleri cinqunata
dòlars
2 dòlar = moneda antigament utlitzada al les províncies alemanyes
3 dòlar = quantitat de cent cèntims
rhoddodd ddoler i mi mewn darnau deg em va donar un dòlar amb monedes de
deu cèntims
4 dòlar = un bitllet del valor d’un dòlar; abans, també una moneda
als Estats Units durant 141 anys (dolèr de plata) (1794-1935)
darn doler arian moneda de dòler de plata
papur doler, plural papurau doleri bitllet d’un dòlar
darn doler arian silver dollar
5
$1 un ddoler un dòler one dollar
$2 dwy ddoler dos dòlers
$3 tair doler tres dòlers
$4 pedair doler quatre dòlers
$5 pum doler cinc dòlers
$6 chwe doler sis dòlers
$7 saith doler set dòlers
$8 wyth doler vuit dòlers
$9 naw doler nou dòlers
$10 deg doler deu dòlers
$11 un ddoler ar ddeg onze dòlers
$12 deuddeg doler dotze dòlers
$13 tair doler ar ddeg tretze dòlers
$14 pedair doler ar ddeg catorze dòlers
$15 pymtheg doler quinze dòlers
$16 un ddoler ar bymtheg setze dòlers
$17 dwy ddoler ar bymtheg disset dòlers
$18 deunaw doler divuit dòlers
$19 pedair doler ar bymtheg dinou dòlers
$20 ugain doler vint dòlers
$21 un ddoler ar hugain vint-i-un dòlers
$40 deugain doler quaranta dòlers
$40 pedwar deg o ddoleri quaranta dòlers
$50 haner can doler cinquanta dòlers
$50 pum deg o ddoleri cinquanta dòlers
$40 can doler cent dòlers
$40 cant o ddoleri cent dòlers
$20.50 ugain doler a hanner can sent vint dòlers i cinquanta cèntims
ETIMOLOGIA: 1795; anglès dollar < holandès daler < alemany Taler
< Joachimstaler (= moneda de Joachimstal, ‘vall de Joachim’), lloc de
Bohèmia
- Dôl-y-plu [dool
ø PLII] (f) topònim (la Patagonia)
doliau [DOL ye] (pl) vegeu: dôl
- 'Dolig (Nadolig) [DO lig] (*)
forma amb afèresi de "Nadolig"
dolur, doluriau [DO lir, do LIR ye]
(m) dolor
dolurus [do LI ris] (m) dolorós
Dolydd
Elen [dô-lidh ê -len]
1 “Els prats de n’Elen”, forma errònia, a través de l’etimologia
popular, per Dolwyddelan (com si fós
dolydd = prats, Elen = Elen / Helena). Al gal.lès del nord-oest una “e” final es
converteix en “a”, i per tant es va suposar que “Elan” era una forma dialectal
de “Elen”. El nom però és de fet Dôl
Wyddelan, (el) prat de Gwyddelan. Aquest nom es troba com a nom de sant en
el topònim Llanwyddelan SJ0801 (nord
de Powys), 6km al sud-oest de Llanfair Caereinion, i uns 10km al nord de Y
Drenewydd. Gwyddelan és format de Gwyddel (= irlandès) i el sufix
diminutiu –an
Aquesta suposada “Elen”, recordada durant segles a nivell popular, és Elen Luyddog (“Elen dels hosts”, llu =
host, exèrcit), d’una família noble de Segontium (la ciutat roman on avui és
Caernarfon). Es va casar amb Macsen
Wledig (Magnus Maximus), nascut a la península ibérica, que va esdevenir
comandant de l’exèrcit romà a l’illa de la Gran Bretanya i qui a l’any 383 dC
va anar a Roma on va destituir Gratià i va fer-se Imperador, es es va convertir
en cristià. Es diu que Elen va tornar a Gal.les després de la mort de Macsen
cinc anys després, a l’any 388 dC.
L’història es va preservar en “Breuddwyd Macsen Wledig” (“(el) somni (de)
Magnus (el) líder”), escrit al voltant de l’any 1400 i que forma part de la
col.lecció de dotze històries gal.leses medievals conegudes com “Y Mabinogion”.
Hi ha altres exemples de topònims amb l’element “Elen / Helen”, de l’imaginació
popular. Sarn Helen (“camí de
n’Helena, calçada de n’Helena”), és el nom donat a varis trams de la carretera
romana entre Caernarfon i Caerfyrddin
A la ciutat de Caernarfon hi ha Coed
Helen “(el) bosc (de na) Helena”, originalment però era “Coed Alun”, “(el)
bosc (de) Alun’ (?nom de rierol). Aquest nom més romàntic l’ha
substituït oficialment, però el nom correcte era també corrent (i possiblement
encara ho és).
”The Coed Helen Estate at Caernarfon was originally Coed Alun and is
still so called in popular speech; the name was changed to bring in the Helen
legend” (A Short Introduction to the Study of Comparative Grammar
(Indo-European) T. Hudson Williams 1935 t.9).
“La
finca de Coed Helen de Caernarfon era originalment Coed Alun i encara
popularment es diu així; es va canviar el nom per incorporar la llegena de
Helen” (Breu Introducció a l’Estudi de Gramàtica Comparativa (Indo-europea) T.
Hudson Williams 1935 t.9).
També a Caernarfon hi ha un nom de carrer
“Ffordd Santes Helen” (carrer de Santa
Elen’s name is also perpetutated in Caernarfon in the street called
“Ffordd Santes Helen” (road of Saint Helen).
2 Crych
Elen (“cabell-arrisat (de Dolydd) Elen”) era el pesudònim del poeta Thomas
Lloyd (1841-1909). Nascut a Liverpool, el seu pare era anglès i la seva mare
una gal.lesa de Dolwyddelan. Quan va morir el seu pare, Thomas Lloyd va anar a
viure a casa de la seva àvia a Tyn-y-fron, Dolwyddelan. Era l’autor de una
cançó que es va fer a finals del segle 1800, Y Bwthyn Bach To Gwellt (2la caseta de sostre de palla”). Va
emigrar als Estats Units, i va ser enterrat a
dómino, dóminos [DO mi no, DO mi
nos] (m) fitxa (de domino)
doniau [DON ye] (pl) plural de
"dawn" = talent
doniol [DON yol] (adj) divertit
dos [DOOS] (v) vine (Nord)
dosbarth, dosbarthiadau [DO sparth,
do sparth YA de] (m) classe
- dosbarth nos [do sparth NOOS] (m)
classe en una escola de nit
- dosbarthu [do SPAR thi] (v)
1 distribuir
2 repartir
fan ddosbarthu furgoneta de repartir
dou [doi] (m) arcaic, i Gal·les del
Sud = "dau" dos
dou sha bump [doi sha BIMP] (m)
cavall fort (Sud) ("dos cap a cinc")
dowd
[ doud ] v
1 (dowd â = daethpwyd â) va ser portar. s’ha portat
Dowd ag achos Dafi Jones o flaen y seiet
EL cas d’en Dafi Jones va ser portat davant l’assemblea de l’església
Dowlais
[dou -lais] substantiu femení
SO0608
1 ciutat de la comarca de Merthyrtudful
nom local: Dowlish (qv), Dwlish (qv)
2 població: (1961) 7,100; proporció de gal.lesoparlants: (1961) 34%
població: (1971) 6,060; proporció de gal.lesoparlants: (1971) 21%
ETIMOLOGIA: “riera negra” Dowlais < *Dywlais < *Duwlais
< *Dulais (du = negre) + mutació suau + (glais = riera)
Dowlish
[dou-lish] substantiu femení
1
una forma local del Dowlais (poble de la comarca de Merthyrtudful).
També Dwlish [du-lish]
ETIMOLOGIA: (1) una [ai] final en gal·lès col·loquial es da [e] (que en el seu
torn es fa [a] generalment al sud-est i al nord-oest).
Però al sud-est en algunes paraules [ai] > [i] .
Cf defaid [dê-ved] a la majoria de Gal·les, però defid [dê-vid]
al sud-est.
(2) Al sud, una [s] davant o després de la vocal [i] es palatalitza - [si]
> [shi] , [is > ish] .
Per tant, Dowlais > Dowlish
dr
1 en polisíl·labes, una ‘r’ final després d’una ‘d’ es perd
col·loquialment
(1) aradr > arad (= arada)
(2) taradr > tarad (= trepant)
(3) rhaeadr > rhaead (= cascada)
(i el topònim Y Rhaeadr > Y Rhaead)
(4) Cadwaladr > Cadwalad (nom
d’home) (també ‘Dwalad)
(5) Llangynidr > Llangynid
(topònim, comarca de Powys)
draenen, drain [DREI nen, DRAIN] (f)
1 espina 2 arç
draenen
wen [drei-nen wen ] substantiu
femení
PLURAL drain
gwynion [ drain gwøn-yon]
1 Crataegus monogyna arç blanc; arbust amb fruita coneguda
com ‘cireres del pastor’
ETIMOLOGIA: (draenen = arç) +
mutació suau + (gwen, forma femenina
de gwyn = blanc)
draenen ddu, drain duon [drei nen
DHII, drain DI on] (f) arç
draenog, draenogod [DREI nog, drei
NO god] (m) eriçó
draig, dreigiau [DRAIG] (f) drac
(vegeu: {y} ddraig goch,)
drain [DRAIN] (pl) Vegeu: draenen
drama, dramâu [DRA ma, dra MAI] (f)
obra de teatre
- drama deledu, dramâu teledu [DRA
ma de LE di, dra MAI te LE di] (f) obra de teatre se la televisió
- drama fer, dramâu byrion [dra ma
VER, dra MAI BØR yon] (f) obra curta (de teatre)
- drama lofruddiaeth, dramâu
llofrudiaeth [dra ma lov RIDH yeth, dra MAI lhov RØDH yeth] (f) obre de
teatre (d'assassinats)
- drama radio, dramâu radio [dra ma
RAD yo, dra MAI RAD yo] (f) obre de teatre (de la ràdio)
dram, dramiau [DRAM, DRAM iau] (f)
carro (de mina)
dramataidd [dra MA tedh] (adj)
dramàtic
dramateiddio [dra ma TEIDH yo] (v)
dramatitzar
dramatig [dra MA tig] (adj) dramàtic
drannoeth [DRA noth] (adv)
1 l'endemà
2 doeth drannoeth y drin
criticar a postrior (“savi l’endemà de la tribulació”)
draw [DRAU] (adv) allà (lluny)
- draw fan 'na [drau va NA] (adv)
allà (lluny)
dreigiau [DREIG ye] (pl) vegeu:
draig
dreng
[dreng] adj
1 eixut, malcarat, empipat
a dyma’r prifathro’n holi'n ddreng pwy
oedd y plant oedd yn gyfrifol am dagu'r nant yn ymyl y lôn
el director de l’escola va demanar empipat qui eren els nens que havien
embussar la riera al costat de la carretera
2 advers, difícil, desfavorable
dyddiau dreng dies difícils, període
desfavorable
ETIMOLOGIA: probablament anglès antic dreng
(= arrendatari lliure); (compareu paraules en anglès amb l’evolució del sentit
de ‘pagès’ > maleducat, malcarat (1) churl
(= peó) > churlish (= com un
pagès, malcarat), (2) boor (= pagès)
> boorish (= maleducat)
drennydd [DRE nidh] (adv) l'endemà
passat
dresel [dre-sel] substantiu masculí
PLURAL dreseli,
dreselydd [dre-sê-li, -lidh]
Gal·les del Nord
1 armari de cuina
ETIMOLOGIA: dresel < dreser < anglès < francès medieval dressour
(francès modern dressoir = armari) < drecier (= endreçar)
(francès modern dresser = aixecar, preparar) < llatí dîrigere
= dirigir)
Hi va dissimulació a la seqüència r-r > r-l
com en anglès corner > gal·lès cornel
NOTA:
(1) També dreser, sense la
dissimulació de la r final
(2) també amb d > t : tresel
(3) al noroest la e d’una síl·laba
es pronuncia a, per tant dresal, tresal, dresar etc
drewdod [DREU dod] (m) pudor
drewi [DREU i] (v) fer pudor
drewllyd
ADJECTIU
[dreu lhid]
1 pudent, fètid
-pentwr o bysgod drewllyd
-una pila de peixos pudents
ETIMOLOGIA: drew-, arrel del verb
drewi = fer pudor, + -llyd = sufix per formar adjectius, amb
sentit de 'ple de', i amb to de menyspreu
dring
[ dring ] substantiu masculí
PLURAL dringion
[ dring -yon]
1 pujada
Mae’n deipyn o hen ddring hi ha una
mica de pujada (= el camí al cim és força costerut)
ETIMOLOGIA: (dring- = arrel de dringo = enfilar-se)
dringo [DRING go] (v) enfilar-se
d'rogan [DRO gøn] (v) =
"darogan"
drôr, droriau [DROOR, DROR ye] (m)
calaix
dròs [DROS] (prep)
1 a través
(1) drosto i (droso i) [DRO stoi /
DRO soi] (prep) (primera persona singular) per sobre meu
(1) droston ni (droson ni) [DRO sto
ni / DRO so ni] (prep) (primera persona plural) per sobre nosaltres
(2) drosot ti (drostot ti) [DRO sto
ti / DRO so ti] (prep) (segona persona singular) per sobre teu
(2) drostoch chi (drosoch chi) [DRO
sto khi / DRO so khi] (prep) (segona persona plural) per sobre vosaltres
(3) drosto fe / fo [DRO sto ve / vo]
(prep) (tercera persona singular masculina) per sobre seu (ell)
(3) drosti hi [DRO sti hi] (prep)
(tercera persona singular femenina) per sobre seu (ella)
(3) drostyn nhw (lit:: drostynt hwy) [DRO
sti nu (DRO stint hui)] (prep) (tercera persona plural) per sobre ells / elles
2 dròs
y Sul [dros ø SIIL] (adv) durant el cap de setmana
3 after verbs or verb-phrases
curo’ch drwm dros ??reunir suport
per
mynd
i hwyl dros (rywbeth) emocionar-se per, entusiasmar-se per
dròs ben [dros BEN] (adv) molt i
molt
- dròs ben - caredig dros ben [ka RE
dig dros BEN] (adv) molt i molt agradable
drosodd [DRO sodh] (adv) acabat
druan! [DRI an] (m) pobret!
drud [DRIID] (adj) car
drudwen, drudwennod [DRID wen, drid
WE nod] (f) estornell
drudwy = drudwen [DRI dui] (f) -
drwg [DRUUG] (adj)
1 dolent
mae'n ddrwg gennyf ho sento (“és
dolent amb mi”)
2 bod ar eich drwg estar
fent mailifetes
Mae’r brain ar ‘u drwg heddiw eto
Els corbs estan fent les seves malifetes una vegada més aviu
3 arian drwg = diner
malgastat, invertit imprudentment, deixat imprudentment, diner irrecuperable
taflu arian da i ganlyn arian drwg
seguir invertint diners en un negoci ruïnós (“llençar bon diner a seguir diner
dolent”)
4 bod hwyl ddrwg ar estar
de mal humor (“haver-hi una emoció dolenta sobre”)
5 gosod y fwyall ar wraidd y
drwg
tallar un mal d’arrel (“posar el destral a l’arrel del mal”)
6 taro ar ddyddiau drwg
trobar-se en una època díficil
Tarodd ar ddyddiau drwg les coses la
van començar a anar malament
drwgargoel [ drug-ar-goil]
f
PLURAL drwgargoelion
[ drug-ar-goil-yon]
1 mal auguri
ETIMOLOGIA: (drwgargoel = mal auguri) + (-us sufix adjectival)
drwgargoelus [
drug-ar-goi-lis] adj
1 de mal averany, sinistre
Cynheuodd y ffwrn ac aeth i’r ty, ond
cyn pen hanner awr clywid
chwyrniadau drwgargoelus o’r tai allan
Va encendre el forn i va entrar la casa, però al cap de mitja hora se sentia
terrabastalls dels edificis del corral
ETIMOLOGIA: (drwgargoel = mal
auguri) + (-us sufix per formar
adjectius)
drwgddyled
[ druug- dhø -led] substantiu
masculí
PLURAL drwgddyledion
[ druug-dhø- led -yon]
1 deute incobrable; també dyled
ddrwg plural dyledion drwg
ETIMOLOGIA: (drwg = mal ) + mutació
suau + (dyled = deute)
drwgdeimlad
[ druug- deim -lad] substantiu
masculí
PLURAL drwgdeimladau
[ druug-deim- la -de]
1 rancor, enemistat
ETIMOLOGIA: (drwg = mal ) + mutació
suau + (teimlad = emoció)
drwm, drymiau [DRUM, DRØM ye] (m)
1 timbal
2 curo’ch drwm dros reunir suport per, (“pegar el seu timbal per”)
drws, drysau [DRUUS, DRØ se] (m)
porta
-drws nesa [drus NE sa] (adv) a la
casa del costat
drwy (Sud) / trwy (Nord) [DRUI TRUI]
(prep)
1 a través
(1) drwyddo i (forma col ·loquial del
Sud) [DRUI dhoi] (prep) (primera persona singular) a través de mi
(2) drwyddon ni (forma col ·loquial del
Sud) [DRUI dho ni] (prep) (primera persona plural) a través de nosaltres
(3) drwyddot ti (forma col ·loquial del
Sud) [DRUI dho ti] (prep) (segona persona singular) a través de tu
(4) drwyddoch chi (forma col ·loquial
del Sud) [DRUI dho khi] (prep) (segona persona plural) a través de
vosaltres
(5) drwyddo fe (forma col ·loquial del
Sud) [DRUI dho ve] (prep) (tercera persona singular masculina) a través
d'ell
(6) drwyddi hi [DRUI dhi hi] (prep)
(tercera persona singular femenina) a través d'ella
(7) drwyddyn nhw (forma col ·loquial del
Sud) [DRUI dhi nu] (prep) (tercera persona plural) a través d'ells / elles
2 durant
drwy y misoedd y bu yn glaf
durant els mesos que estava malalt
drych, drychau [DRIIKH, DRØ khe] (m)
mirall
drycin [ drø -kin] substantiu femení
PLURAL drycinoedd
[ drø- ki -nodh]
1 mal temps
2 tempesta
3 boed hindda neu
ddrycin tant si plou
com si fa sol
mi ddof boed hindda neu ddrycin vindré tant si plou com si fa sol
4 (1) caseg y ddrycin
(“egua de la tempesta”) Turdus pilaris = griva cerdena
Noms alternatius: socasau llwydion,
sogiar, socasau llwydion
(2) aderyn drycin (“ocell de la
tempesta”) Hydrobates pelagicus
(3) aderyn drycin du (“ocell
negre de la tempesta”) Procellaria griseus
ETIMOLOGIA: (dryg- < drwg = mal) + (hin = temps) > dryg-hin
> drycin (g + h = c)
drygliwio
[ drøg-liu-yo ] verb
1 descolorir - fer que es canvi de color (d’una manera no
desitjable; tacar)
2 descolorir-se
ETIMOLOGIA: (dryg- < drwg = mal) + mutació suau + (lliwio = colorar)
drygu [DRØ gi] (v) perjudicar
dryll, dryllau [DRILH, DRØ lhe] (m)
pistola
dryllio [DRØLH yo] (v)
1 esmicolar, destruir
dryllio’r delwau iconoclàstia
(“destruir els ídols”)
Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd
Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn
llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Kings-1 15:13 .....
Exodus 23:24 Nac
ymgryma i'w duwiau hwynt, ac na wasanaetha hwynt, ac na wna yn ôl eu
gweithredoedd hwynt; ond llwyr ddinistria hwynt, dryllia eu delwau hwynt yn
gandryll.
Exodus 23:24 .....
Exodus 34:13 Eithr dinistriwch eu
hallorau hwynt, drylliwch eu delwau hwynt, a thorrwch i lawr eu llwynau hwynt.
Exodus 34:13 .....:
Brenhinoedd-1 15.13 Ac efe a symudodd
Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw mewn
llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Kings-1 15:13 ...
Exodus 23:24 Nac
ymgryma i'w duwiau hwynt, ac na wasanaetha hwynt, ac na wna yn ôl eu
gweithredoedd hwynt; ond llwyr ddinistria hwynt, dryllia eu delwau hwynt yn
gandryll.
Exodus 23:24 ...
Exodus 34:13 Eithr dinistriwch eu
hallorau hwynt, drylliwch eu delwau hwynt, a thorrwch i lawr eu llwynau hwynt.
Exodus 34:13 ...
drymiau [DRØM ye] (pl) vegeu: drwm
drysiau [DRØS ye] (pl) vegeu: drws
dryw, drywod [DRIU, DRIU od] (m)
cargolet
du, duon [DII, DI on] (adj)
1 negre
substantiu masculí
2 districte d'Arfon, de la
comarca de Gwynedd
Rydd o ddim cymaint â'r du o dan ei ewin i chi
(dit d’una persona garrepa). Literalment: No us donarà ni la brutícia sota la
seva ungla
(ni rydd ef > col.loquialment rydd o ddim = ell no donarà) + (cymaint â = tant com) + (y du = la brutícia, ‘el negre’) +(o dan = sota) + (ei ewin = la seva ungla) + (i
chi = a vos)
dug
[diig] verb
1
va portar (del verb dwyn)
Barnwyr 5:25 Dwfr a geisiodd efe, llaeth
a roddes hithau; mewn ffiol ardderchog y dug hi ymenyn
Judges 5:25 .....
dull, dulliau [DILH, DILH ye] (m)
manera
Dulyn [DI lin] () Baile Átha Cliath
(= Dublín, Irlanda)
duon
[ dî -on] adj
1 forma plural de du =
negre. Avui en dia no es fan servir els adjectius plurals en gal.lès
col.loquial espontani, però la paraula existeix en frases fetes mwyar duon = mores, i a la toponímia
Capel Taiduon nom d’esglèsia dels
Metodistes Calvinistes de Clynnog Fawr (comarca de Gwynedd)
Coed-duon ”(les) arbres negres, (el)
bosc negre” ciutat de la comarca de Caerffili county. Els anglesos li diu
“Blackwood”
ETIMOLOGIA: (du + sufix plural -(i)on)
dur
[ diir ] substantiu masculí
PLURAL duroedd
[ dî-rodh ]
1 acer = ferro modificat amb l’accó de la claor i l’afegiment de
carbó
dur meddal acer ?tou
dur gwrthstaen acer inoxidable
dur gyrru acer ?rotllat
dur aloi acer ?d’aliatge
2 (adj) d'acer, fet d’acer
gwlân dur = ?llana d’acer
3 fel y dur ferm com una
roca
4
crys dur cota de malles
5 pais ddur cota de
malles
6 y diwydiant dur la indústria siderúrgica
7 gwaith dur acereria,
fàbrica d’acer
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí dûrus (= dur)
De la mateixa arrel britànica: bretó dir
(= acer)
durblatiog
[ dir- blat -yog] adj
1 blindat
cerbyd durblatiog vehicle blindat
ETIMOLOGIA: (dur = acer) + mutació
suau + (plât = planxa, xapa, làmina)
durol [dî -rol] adjectiu
1 d'acer, semblant a l’acer (dur, o fort, o de color gris)
2 tan dur com l’acer; dur i resistent
mahógoni durol caoba dura
3 durador, resistent
4 Gal·les del Nord (pa, mantega) no putrescible, que es
conserva
El contrari és darfodedig putrescible, que no es conserva
5 que conté sals fèrriques
ffynnon ddurol font d’aigua fèrrica
ETIMOLOGIA: (dur = acer) + (-ol = sufix per formar adjectius)
durwisg
[ dir -wisg] substantiu femení
PLURAL durwisgoedd
[ dir- wisg-oedd ]
1 armadura
ETIMOLOGIA: (dur = acer ) + mutació
suau + (gwisg = vestit)
duryn [dî -rin] substantiu masculí
PLURAL durynnau
[di-rø-ne]
1 literari (porc) morro
2 literari (elefant) tronc
3 literari (insecte) probòscide
4 literari (jocós) nas d’una persona
5 tros d’acer que es fa servir amb un pedra foguera per produir un
espurna
ETIMOLOGIA: (dur = acer) + (-yn = sufix diminutiu)
duw, duwiau [DIU, DIU ye] (m) déu
Duw a gâr
a'i caro'i hunan [diu a gaar ai kâ roi hî-nan]
1 ajuda i ajudat seràs
ETIMOLOGIA: ("(és) Déu que estima ell que s'estima") (Duw = Deu) + (a = que) + mutació suau + (câr
= ell / ella estima, < caru =
estimar) + (a = que) + (ei = el seu, la seva, els seus, les
seves (d'ell)) + (caro = estimi;
subjunctiu tercera persona singular de caru
= estimar) + (ei hunan = ell mateix
/ ella mateixa). ei o i (= el seu etc (d'ell)) normalment
causea la mutació suau, però en algunes combinacions una mutació següent no es
fa (fe'i + verb conjugat, a'i + verb conjugat)
'dw = ydw [du] (v) sí (resposta a
"wyt ti?")
dwbl, dyblau [DU bul, DØ ble] (m)
doble
dweud [DWEID] (v) (gal·lès literari,
gal·lès col·loquial unificat) dir; (Nord) deud DEID(Sud) gweud GWEID]
- dweud anwiredd [dweid an WI redh]
(frase) dir una mentida
- dweud celwydd [dweid KE luidh] (frase)
dir una mentida
- dweud ei ddweud [dweid i DWEID]
(v) dir la seva
- dweud y gwir [dweid ø GWIIR]
(frase) dir la veritat
dwfn [DU vun] (adj)
1 profund
mewn dwfn anobaith (“en profunda
desesperança”)
2 yn nwfn eich calon el el fons del seu cor (“en (la) profunditat
(de)l vostre cor”)
dwfr = [DU vur] (m) (forma més aviat
obsoleta de dw^r)
'dw i [du i] (v) sóc, estic (gal·lès
col·loquial unificat)
dwldy [dul
-di] substantiu masculí
PLURAL dwldai [dul
-dai]
1 (Gal·les del Sud-est, ara obsolet) taverna
ETIMOLOGIA: (dwl = talós, espès, soca) + mutació suau + (ty =
casa)
NOTA: la forma esperada seria *dyldi, com que w es fa y a
la síl·labab penúltima; però en gal·lès del sud aquest canvi generalment no
ocurreix
Dwlish
[du-lish] substantiu masculí
1 una forma local del Dowlais (poble de la comarca de
Merthyrtudful).
També Dowlish [dou-lish]
ETIMOLOGIA: Dwlish < Dowlish (qv)
dwr, dyfroedd
[DUUR, DØV rodh] (m)
1 aigua
2 tynnu’r dw^r o’ch llygaid fer plorar els ulls (“estirar aigua dels
vostres ulls”)
Roedd y mwg yn tynnu’r dw^r o’n llygaid
El fum feia plorar els meus ulls
dwrn, dyrnau [DURN, DØR ne] (m) puny
dwsin, dwsinau [DU sin, du SI ne]
(m) dotzena
dwster, dwsteri [DU ster, du STE ri]
(m) 1 drap (de la pols) 2 (pissara) esborrador
dwy [dui] (f) dues (2, forma femenina)
dwy [dui] substantiu masculí
1
obsolete déu, deessa; és un element en antigues paraules compostes,
sobretot topònims;
(1) Llanystumdwy SH4738 (poble de Gwynedd) - ‘l’església al
revolt del riu Dwy , avui en dia el Dwyfor [dui-vor]
(2) Dwyfor (gran Dwy), anomenat així per diferenciar-lo del riu que es
troba més o menys paral·lel i que uneix amb ell aprop de la seva embocadura al
mar - Dwyfach (petit Dwy).
(3) Dyfrdwy (aigua / riu) + (deessa). En anglès, el riu ‘Dee’ .
(4) meudwy = hermità ‘servidor (de) Déu’ (mau gal·lès obsolet =
noi, servidor, criat) + (dwy = déu / Déu)
ETIMOLOGIA: dwyw > dwy (pèrdua de la w final). Vegeu duw
(= déu) < dyw < dwyw
dwybunt
SUBSTANTIU FEMENÍ
[dui bint]
PLURAL: wythnosau [uith no
se]
1 dues lliures (diner anglès)
-Rho ddwybunt imi
-Does gen i ddim dwybunt
-Dona'm dues lliures
-No tinc dues lliures
ETIMOLOGIA: 'dues lliures'; (dwy = dues) + mutació suau + (punt = lliura)
dwyffordd - tocyn dwyffordd [DUI
fordh; to kin DUI fordh] (adj) 'de dues carreteres'; billet d'anada i tornada
dwylo [DUI lo] (npl) mans; plural de
llaw
Dwynwen [DUIN wen] (f) 1 nom (dona)
2 santa, patrona dels enamorats
dwyrain [DUI ren] (m) est
dwys [DUIS] (adv) intens
dwyster
[ duis -ter] substantiu masculí
1 intensitat
ETIMOLOGIA: (dwys = intens) + (-ter sufix per formar substantius
abstractes)
dwyt ti ddim [du i ti DHIM] (v) no
ets / no estàs
dwywaith [DUI weth] (adv) dues
vegades
dy [DØ] (det) teu, teva, teus, teves
..1 dy-
[ dø ] prefix
1 prefix (= dolent) usat davant verbs i substantius. Exemples amb
mutació suau
(C-G, P-B, T-D; G-zero, B-F, D-DD; M-F, LL-L, RH-R); altres exemples amb
mutació aspirant
(C-CH, P-PH, T-TH)
ETIMOLOGIA: britànic (*do = dolent)
< cèltic *dus
cf britànic (*so = bo) (gal.lès
modern hy-) : hylaw (= destre, hàbil), hyfryd
= agradable)
Còrnic de-, bretó di-
Irlandès do-
Grec du = mal (pepsis = digestió, duspepsia
= dispèpsia)
..2 dy-
[ dø ] prefix
1 prefix intensifcador usat davant verbs i substantius. En alguns
casos amb mutació suau
(C-G, P-B, T-D; G-zero, B-F, D-DD; M-F, LL-L, RH-R); en altres casos amb
mutació aspirant (C-CH, P-PH, T-TH)
soft mutation:
(bod = to be) dy + bod > (dyfod = to come )
(chwêl < chwyl = gir) dy + chwêl
> (dychwelyd = tornar)
(cryn-, crynnu = quake, shiver) dy +
cryn > (dychryn = espantar)
consonants no mutables:
(llyfu = to lick) dy + llyfu > (dylyfu = to lick, dylyfu gên = to yawn)
spirant mutation:
(pannu = to hit, to beat) dy + pannu
> (dybannu = to work hard)
ETIMOLOGIA: britànic *dô < cèltic
*dô
Còrnic prefix de- (= preposició dhe), bretó prefix di- (= preposició da)
Irlandès prefix do- (= preposició do)
cf anglès prefix to- (= preposició to, cap a )
dych chi [di khi] (v) sou / esteu
(forma base de les formes col·loquials del Nord)
dych chi ddim [di khi DHIM] (v)
gal·lès col·loquial unificat no sou / esteu; = nid ydych
dychmgyol
[døkh- mø -gol] adj
1 imaginat, inventat
aem at bobl y farchnad a dweud wrthynt
fod “John Jones,
Ty^-gwyn,” neu ryw berson dychmygol arall, yn ymofyn ei weled yn y fan-ar-fan
Acercàvem la gent del mercat i els dèiem que John Jones, de Ty^-gwyn, o un
altre personatge inventat, els demanava veure en tal lloc
ETIMOLOGIA: dychmygol < dychymygol (dychymyg-,
arrel de dychymygu = imaginar) + (-ol sufix per formar adjectius)
dychmygu [døkh MØ gi] (v)
1 imaginar
dychmygu pethau yr ych chi
són imaginacions teves (“(és) imaginar coses que esteu”)
dychryn [DØKH rin] (v) espantar-(se)
- dychryn am ei hoedl [DØKH rin am i
HOI døl] (v) tenir un esglai ("espantar-se per la seva vida")
- dychryn drwy ei esgidiau [DØKH rin
drui i SKID ye] (v) tenir un esglai ("espantar-se a través de les seves
sabates")
dychwelyd [døkh WE lid] (v)
1 tornar
2 Megys
y dychwel y ci at ei chwydfa Com el gos que torna al seu vòmit
Pedr-2 2:22 Eithr digwyddodd iddynt yn ôl y wir
ddihareb, Y ci a ymchwelodd at ei chwydfa ei hun; a’r hwch wedi ei golchi, i’w
hymdreiglfa yn y dom
Segona carta de Sant Pere-2 2:22 ...
dydach chi ddim [dø da chi DHIM] (v)
no sou, no esteu (Nord-oest)
dydan nhw ddim [dø da nhu / nu DHIM]
(v) no són, no estàn (Nord-oest)
dydan ni ddim [dø da ni DHIM] (v) no
som, no estem (Nord-oest)
dydd, dyddiau [DIIDH, DØDH ye] (m)
1 dia
dydd yr Arglwydd el sàbat
cadw dydd yr Arglwydd observar el
sàbat
2 bod wedi gweld eich dyddiau
gwelll haver vist millors dies (“haver vist les vostres millors dies”)
3 taro ar ddyddiau drwg
trobar-se en una època díficil
Tarodd ar ddyddiau drwg les coses la
van començar a anar malament
4 com a segon element en algunes paraules literàries
gwawrddydd alba, aurora (gwawr = alba) + mutació suau + (dydd = dia)
nawnddydd tarda, vespre (nawn = migdia) + mutació suau + (dydd = dia)
5 dyddiau dedwydd oedd y rheini eren
dies d’alegria, aquells
6 gefn
dydd golau a ple dia, a
plena llum
liw dydd a ple dia, a plena llum
7 ar derfyn dydd a la fi
del dia
8 lliw dydd claror, llum
de dia
liw dydd de dia; a
ple dia, a plena llum; hi
ha mutació suau de la primera consonant d’una frase adverbial, en aquest cas ll > l;
breuddwydio liw dydd somieig
9 ar y dydd a’r dydd un
dia detrminat de la setmana
Fe âi e i’r dre a’r dydd a’r dydd i godi
ei bensiwn
Anava a la ciutat un dia determinat de la setmana per recollir la seva pensió
“sobre le dia i el dia” (ar = sobre)
+ (y dydd = el dia) + (a’r = i el) + (dydd = dia)
- dydd Calan [diidh KA lan] (m) Cap
d'Any ("dia de la calenda")
- dydd da [diidh DAA] (frase) bon
dia
- dydd gweithio [diidh GWEITH yo]
(m) dia feiner
- dydd Gwener [diidh GWE ner] (m)
divendres
- dydd Iau [diidh YAI] (m) dijous
- dydd Llun [diidh LHIIN] (m)
dilluns
- dydd Mawrth [diidh MAURTH] (m)
dimarts
- dydd Mercher [diidh MER kher] (m)
dimecres
- dydd pen-blwydd [diidh pen BLUIDH]
(*) aniversari (la festa)
- dydd Sadwrn [diidh SA durn] (m)
dissabte
- dydd Sul [diidh SIIL] (m) diumenge
dyddiad, dyddiadau [DØDH yad, dødh
YA de] (m) data
- (Dydd Iau, y pedwerydd ar ddeg o
Orffennaf) [*] (*) data (dijous, el dia catorze de juliol)
- (Dydd Llun, yr ail o Fai) [*] (*)
data (dilluns, el dia dos de maig)
dyddiadur, dyddiaduron [dødh YA dir,
dødh ya DI ron] (m) dietari
dyddfu
[ dødh -vi] v
1 (verb sense objecte) desmaiar-se
Genesis 47:13 Ac nid oedd
bara yn yr holl wlad: canys y newyn oedd drwm iawn; fel yr oedd gwlad yr Aifft,
a gwlad Canaan, yn dyddfu gan y newyn.
Genesis 47:13 .....
2 (verb amb objecte) fer desmaiar-se, exhaurir
Gal·lès del Nord-oest: deddfu
Mae’r gwres ’ma’n ddigon â ’neddfu i
Aquesta calor m’exhaureix (“és suficient amb exhaurir-me”)
ETIMOLOGIA: ??
dyddiau [DØDH ye] (pl) vegeu: dydd
y dyddiau
hynny [ø dødh-ye hø-ni] adverb
1 en aquella època
ETIMOLOGIA: (y = els) + (dyddiau = dies) + (hynny = aquells)
dydech chi ddim [dø de khi DHIM] (v)
no sou, no esteu (Nord-est)
dyden ni ddim [dø de ni DHIM] (v) no
som, no estem (Nord-est)
dydi o ddim [dø di o DHIM] (v) ell
no és / està (Nord-oest, Nord-est)
dydw i ddim [dø du i DHIM] (v) no
sóc, no estic (gal·lès col·loquial unificat)
dydych chi ddim [dø di khi DHIM] (v)
no sou, no esteu (gal·lès col·loquial unificat)
dydy e ddim [dø di e DHIM] (v) no
és, no està (gal·lès col·loquial unificat)
dydy hi ddim [dø di hi DHIM] (v)
ella no és / està (Nord-oest)
dydyn nhw ddim [dø di nu DHIM] (v)
no són, no estan (gal·lès col·loquial unificat)
dydyn ni ddim [dø di ni DHIM] (v) no
som, no estem (gal·lès col·loquial unificat)
dydy o ddim [dø di o DHIM] (v) ell
no és / està (Nord-oest) = "dydi o ddim
dyfal [DØ val] (adj) diligent,
laboriós
dyfalbarhâd [dø val bar HAAD] (m)
perseverença
dyfalu [dø VA li] (v) endevinar,
conjecturar
Dyfan [DØ van] (m) nom (mascle)
dyfarniad, dyfarniadau [dø VARN yad,
dø varn YA de] (m) 1 veredicte 2 avaluació
Dyfed [DØ ved] (f) 1 antigament,
territori de la tribu dels Demet- 2 comtat 1972-1997 del sudoest més o menys
corrrepondent a l'antic terriori
Dyfedeg [dø VE deg] (f) el dialecte
del sud-oest
dyffryn [dø-frin] substantiu masculí
PLURAL dyffrynnoedd
[dø-fri-nodh]
1 vall (= vall ampla) (normalment és més ample que valls amb la
denominació
glyn o cwm)
2 y dyffryn Baca hwn
aqueta vall de llàgrimes
Salmau 84:6 Y rhai yn myned trwy
ddyffryn Bacha a’i gwnânt yn ffynnon: a’r glaw a leinw y llynnau.
Salms 84:6 ·····
3 dyffryn siâp U vall amb
forma de U
dyffryn siâp V vall amb forma de V
dyffryn hollt vall dividida
ETIMOLOGIA: gal.lès dyffryn
< dyffrynt < dwfr-hynt 'camí de l'aigua',
(dyfr-, forma de la síl·laba
penúltima de dwfr = aigua) + (hynt = camí)
Y Dyffryn [ø
dø-frin]
1 Col·loquialment, nom curt per topònims amb dyffryn com a primer element. oficial d'alguns
2 Nom oficial d'alguns indrets, de vegades amb la pèrdua d’elements
qualificatius en una època anterior
(1) ST 7299 localitat de Casnewydd, Gal·les del sud-est
(2) SS 8593 localitat de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
(3) SO 0603 localitat de Merthyrtudful
(4) SS 8593 locality in Pen-y-bont ar Ogwr county
(5) SO 0603 locality in Merthyrtudful ENG-Z
(6) SH 5823 localitat de Meirionnydd (Gwynedd); també Dyffrynardudwy
(7) SS 8593 localitat de Bro Morgannwg; també Dyffryngolych
Població: 403 (1961)
Proporció de gal.lesoparlants: 3% (1961)
3 Heol y Dyffryn nom de
carrer en molts llocs (però als mapes i documents pegals sovint en anglès –
Dyffryn Street, Duffryn Street, etc)
(1) Aberpennar (al riu Cynon a la comarca de Rhondda Cynon Taf)
(2) Pentre-bach (comarca de Merthyrtudful)
(3) Brynawel, near Rhisga (comarca de Caerffili)
NOTA: Sovint anglicitzat com a “Duffryn”. Com que en anglès (com en català) no
hi ha cap lletra específica per representar la vocal neutra, es fa servir la
lletra “u” perquè en anglès estàndard s’assembla la vocal neutra del gal·lès. Altres
exemples són el poble de Crymlyn a
la comarca de Caerffili, escrit “Crumlin” an anglès, i Rhydri a la comarca de
Caerffili, escrit “Rudry” en anglès.
Dyffryn Aeron
[dø-frin ei -ron]
1 vall del riu Aeron, Gal·les del sud-oest
Dyffryn Aman
[ dø-frin a -man]
1 vall del riu Aman, Gal·les del sud-oest
Dyffryn Ardudwy
[ dø-frin ar- di-dui ]
1 vall de Meirionnydd (una zona de la comarca de Gwynedd)
Dyffrynardudwy
[ dø-frin ar- di-dui ]
1 localitat de Meirionnydd (una zona de la comarca de Gwynedd)
Dyffryn Banw
[ dø-frin ba -nw]
1 vall del riu Banw, Gal·les del nord-est
2 escó al consell comarcal de Powys
Dyffryn Camwy [ dø-frin kam-ui ]
1 vall de la Patagònia
En castellà: Valle del Chubut.
Aquí es va establir una colònia gal.lesa el 1865
ETIMOLOGIA: (dyffryn = vall) + (Camwy = riu sinuós)
Dyffryn Ceiriog
[ dø-frin keir -yog]
1 vall del Gal·les del nord-est
Llanarmon Dyffryn Ceiriog poble
d’aquesta vall – “el Llanarmon de la vall del riu Ceiriog”
Dyffryn Clwyd
[ dø-frin kluid ]
1 vall del riu Clwyd, Gal·les del nord-est
Nom anglès: Vale of Clwyd
2 divisió o kantrev (cantref)
del territori medieval de Gwynedd Is Conwy
Names of villages specified by their location in this kantrev
Llanbedr Dyffryn Clwyd (= el lloc
anomenat “Llanbedr” al kantrev de Dyffryn Clwyd)
Llanfair Dyffryn Clwyd (= el lloc
anomenat “Llanfair” al kantrev de Dyffryn Clwyd)
Dyffryn Conwy
[ dø-frin no -nui]
1 vall del riu Conwy, Gal·les del nord-oest
Nom anglès: Vale of Conwy / Conway
dyffryndir [dø- frøn -dir] substantiu masculí
PLURAL dyffryndiroedd
[ dø-frøn-dî-rodh]
1 terra baixa, terra de la vall
ETIMOLOGIA: (dyffryn- [dø-frøn] forma penúltima de dyffryn = vall) +
mutació suau + (tir = terra)
Dyffryn Elwy
[ dø-frin e -lui]
1 vall del riu Elwy (Gal·les del nord-est)
Cynhaliwyd Eisteddfod Eisteddfod Dyffryn
Elwy yn y Neuadd Goffa yn Llanfair Talhaiarn Es va celebrar l’eisteddfod de
Dyffryn Elwy a la sala del monument dels caiguts a la guerra, al poble de
Llanfair Talhaiarn
Dyffryn Llangollen [dø-frin lhan-go-lhen]
1 vall del poble de Llangollen, comarca de Dinbych
Nom anglès: Vale of Llangollen
Dyffryn Lliw
[dø-frin lhiu]
1 vall del riu Lliw, Gal·les del Sud-est
2 durant 22 anys (1974-1996) a dosbarth un dosbarth (= districte) de
la comarca de Gorllewin Morgannwg; capital: Penlle'r-gaer. Nom anglès: Lliw
Valley
Proporció de gal.lesoparlants: 43,2% (1981)
ETIMOLOGIA: “vall del riu Lliw”
Dyffryn Llugwy
[dø-frin lhi-gui]
1 localitat d'Anglaterra
Nom anglès: Daffaluke
ETIMOLOGIA: “vall del riu Llugwy”
Dyffryn
Maentwrog [dø-frin main-tu-rog]
1 vall del poble de Maentwrog, comarca de Gwynedd
Nom anglès: Vale of Ffestiniog
Dyffryn Mawr
[dø-frin maur]
1 Nom antic del poble de Green Tree, aprop de Valley Forge, a
Chester County, Pennsylvania. Tot i que documents antics tenia la grafia
correcta en gal·lès, la forma amb influència anglès “Duffryn Mawr” es va
imposar. El Pennsylvania Railroad (Companyia del Ferrocarril de Penssylvània)
va substituir el nom Green Tree, però “Duffryn Mawr” es fa servir encara cpm a
nom de carrer de Green Tree. El nom també sobreviu a la traducció anglesa
“Great Valley”, al principi el nom d’un molí, el “Great Valley Mill”, de l’any
1710 o possiblement abans, i ara és en ús general per designar la vall, i varis
noms basats en aquest (“Great Valley House, Great Valley Hotel, etc). Va ser
construit per en Thomas Jarman, moliner i predicador. L’element “dyffryn” es
veu també al nom del municipi “Tredyffrin”, del gal·lès Tre’r Dyffryn (granja o poble de la vall), en documents antics com
a “tre yr dyffrin”
ETIMOLOGIA: y dyffryn mawr = “la gran vall” (y = article definit) + (dyffryn
= vall) + (mawr = gran)
Dyffryn Nantlle
[ dø-frin nant -lle]
1 SH 5052 vall al nord-oest de Gal·les El nom es troba al nom d’un
institut en aquesta vall –
Ysgol Dyffryn Nantlle
ETIMOLOGIA: “la vall de Nantlle”. Nantlle és un poble que de fet és un nom
antic d’aquesta vall - “Nant Lleu” – la vall d’en Lleu
Y Dyffryn Oer [
dø-frin oir ]
1 vall de la Patagònia
ETIMOLOGIA: y dyffryn oer = “la vall freda” (y = article definit) + (dyffryn
= vall) + (oer = fred)
Dyffryn Ogwen
[ dø-frin og -wen]
1 vall al nord-oest de Gal·les. El nom es troba al nom d’un institut
en aquesta vall a Bethesda –
Dyffryn Taf
[ dø-frin taav ]
1 vall del riu Taf, Gal·les del Sud-est
Traduït a lànglès com a “Taff Vale”
Dyffryn Tanad
[ dø-frin ta-nad ]
1 (SJ0924) vall del riu Tanad, Gal·les del nord-est
Dyffryn Teifi
[ dø-frin tei -vi]
1 vall del riu Teifi. El nom es troba al nom de l’institut del poble
de Llandysul en aquesta vall –
Ysgol Dyffryn Teifi
Dyffryn Tywi
[ dø-frin tei-vi]
1 vall del riu Tywi, Gal·les del sud-oest
2 nom d’un territori medieval centrat en aquesta vall
Dyffryn y
Merthyron [ dø-frin ø
mer-thø-ron ]
1 vall de la Patagònia
ETIMOLOGIA: “vall dels màrtirs” (dyffryn
= vall) + (y = article definit) + (merthyron, plural de merthyr = màrtir)
Dyffryn y Rhôn
[ dø-frin ø hroon ]
1 vall del riu Roina, Occitània
Dyffryn yr
Eglwys [ dø-frin ør e -gluis]
1 vall de la Patagònia
ETIMOLOGIA: “vall de l’església” (dyffryn
= vall) + (y = article definit) + (eglwys = església)
Dyfnaint [DØV nent] (f) 1 antic regne britó al sud-oest de l'illa
britànica 2 Devon, el comtat anglès format de les terres d'aquest regne
conquerit pels anglesos c700
Dyfnallt [DØV nalht] (m) nom
(mascle) ; equival a l'escocès DÒHMNALL, (anglicitzat DONALD) , irlandès DÓNALL
(anglicitzat DENNIS) ,
dyfnder, dyfnderoedd [DØVN der, døvn
DE rodh] (m) profunditat
dyfodiad
[dø-vod-yad] substantiu masculí
PLURAL dyfodiadau
[dø-vod-yâ-de]
1 arribada, vinguda
dyfodiad y Celtiaid l'arribada dels
celtes
2 Yr Ailddyfodiad el
segon advent, la creança que Jesucrist tornarà al món
ETIMOLOGIA: (dyfod = venir) + (-iad sufix per formar substantius)
dyfodol
[dø- vô -dol] adjective
1 futur = relacionat amb el temps que arribarà
2 futur = relacionat amb allò que passarà
3 (gramàtica) futur = d'un un temps verbal que expressa una acció en
un temps que arribarà
amser dyfodol = temps futur
ETIMOLOGIA: (dyfod = venir) + (-ol sufix per formar adjectius)
dyfodol
[dø- vô -dol] substantiu masculí
1 futur = el temps que vindrà
yn y dyfodol al futur
2 futur = allò que passarà
3 futur = existència continuada (d'una organització, etc)
Mae diffyg cefnogaeth trigolion y fro i
eisteddfod y pentref yn taflu cwmwl dros ei dyfodol
La falta de recolzament per a l'eistèdvod de part dels habitants de la zona
perjudica ("projecta un núvol sobre") el seu futur
4 futur = possibilitats d'èxit
5 (gramàtica) futur = el tens futur
ETIMOLOGIA: vegeu dyfodol (adjectiu)
Dyfodwg
[dø-vô-dug] m
1 forma amb mutació suau del nom del sant Tyfodwg
(1) Llysdyfodwg
(“(la) cort (de) Tyfodwg”) (llys = cort) + mutació suau + (Tyfodwg)
nom de carrer de Tonysguboriau, al costat de Llantrisant
(2) Llandyfodwg
(“(l’)església (de) Tyfodwg”) (llan = església) + mutació suau + (Tyfodwg)
SS9587 església del poble de Glynogwr (comarca de Pen-y-bont ar
Ogwr)
(3) Ystrad-dyfodwg
[ø-strad dø- vô-dug] (“(la) vall (de) Tyfodwg”) (ystrad = vall) + mutació suau
+ (Tyfodwg)
ST/0177 localitat (poble) de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf També escrit
Ystradyfodwg (que representa més la pronunciació, però amaga el sentit).
Dyfrdwy [DØVR dui] (m) nom de riu
del nord-est
dyfrgi, dyfrgen [DØVR-gi, DØVR-gun]
(m)
1 llúdria
2 Nant Dyfrgi (nant y
dyfrgi) "(el) rireol (de) la llúdria” nom de rierol d’Ystradowen, comarca
de Bro Morgannwg que entra el riu Elái al poble de Pont-y-clun ST0381 (comarca
de Rhondda Cynon Taf)
Dyfrig [DØV rig] (m) nom (mascle)
dyfroedd [DØV rodh] (pl) aigües;
plural de dwr
dyfyrio [dø VØR yo] (v) (Sud) parlar
malament de
Dylan [DØ lan] (m)
1 nom (mascle)
2 Dylan Ail Don = Dylan mab de l'Ona - nom d'un déu marí al cicle
de contes els 'Mabinogi'. "Dylan" < DYLANW (dy - prefix
intensificador + LLANW = marea)
dyled, dyledion [DØ led, dø LED yon]
(m) deute (Nord: dlêd [dleed]
dylwn i [DØ lun] (v) he de
dylyfiad gên
[ dø-løv-yad geen] substantiu masculí
PLURAL dylyfiadau
gên [ dø-løv-yâ-de geen]
1 badalla
ETIMOLOGIA: (dylyf-, arrel de dylyfu = llepar) + (-iad sufix per formar substantius); (gên = mandíbula)
dylyfu gên
[ dø-lø-vi geen] verb
1 badallar
ETIMOLOGIA: (dy- prefix
intensificador) + mutació suau + (llyfu
= llepar); gên = mandíbula
dyma [DØ ma] (v) vet aquí, aquí tens
dymchwel [DØM khwel] (v) enderrocar
dymuno [dø MI no] (v) desitjar
dymunol [dø MI nol] (adj) agredable
dyn, dynion [DIIN, DØN yon] (m) home
- dyn eira [diin EI ra] (m) ninot de
neu
- dyn y glo [diin ø GLOO] (m)
repartidor de carbó
- dyn y llaeth [diin ø LHAITH] (m)
repartidor de llet
dyna [DØ na] (v)
1 allà és
2 (introdueix frases exclamatives)
3 exclamacions – quin / quina / quins / quines; com...
Dyna giwed! Quina escòria!
Dyna fuan yr â’r amser heibio
Com vola el temps
Dyna fynd y mae’r amser Com vola el
temps
Dyna
storm fu nithwr ynta fa?
(sud-est)
Quina tempesta hi va ser ahir, no?
- dyna drueni [dø na dri E ni]
(frase) quina llàstima
- dyna gelwydd glan golau [dø na GE
luidh glaan GO le] (frase) és una gran mentida
dyneiddiaeth [dø NEIDH yeth] (f)
humanisme
dyneiddiwr, dyneiddwyr [dø NEIDH
yur, dø NEIDH wir] (m) humanista (mascle)
dyneiddwraig, dyneiddwragedd [dø
NEIDH wreg, dø neidh WRA gedh] (f) humanista (dona)
dynes [DØ nes] (f) dona (Nord-oest)
dynesu [dø NE si] (v) apropar-se,
acostar-se
Dynfant [DØV nant] (*) topònim
(Sud-est)
dyn nhw (ydynt hwy) [di nu] (v)
eren, estàn (forma base de les formes col·loquials del Nord)
dyn ni (yr ydym ni) [di ni] (v)
erem, estem (forma base de les formes col·loquials del Nord)
'dy o? = ydy o? (a ydyw ef?) [di o]
(v) és? està? (Nord)
dyrchafael [dør KHA vel] (m)
ascenció
- dydd Iau'r Dyrchafael [diidh yai'r
dør KHA vel] (m) Dia de l'Ascenció (djous de l'Ascenció")
dyrchafiad, dyrchafiadau [dør KHAV
yad, dør khav YA de] (m) exaltació
dyrchafu [dør KHA vi] (v) exaltar
dyrnaid, dyrneidiau [DØR ned, dør
NEID ye] (m) contingut del puny
dyrnfedd
[ dørn -vedh] substantiu masculí
PLURAL dyrnfeddau
[ dørn- vê -dhe]
1 pam = mesura usada en determinant l’alçada d’un cavall, quatre
polzades
fel dyrnfedd (“com un pam”) al·lusió
a la curtesa de la vida humana
Salmau 39:5 Wele, gwnaethost fy
nyddiau fel dyrnfedd; a’m heinioes sydd megis diddim yn dy olwg di: diau mai
cwbl wagedd yw pob dyn, pan fo ar y gorau. Sela.
Salms 39:5 .... .
Roedd y llestr tair dyrnfedd yn ei
hyd
EL vaixell tenia tres pams de llargada
ETIMOLOGIA: (dyrn = forma penúltima
de dwrn = puny, mà) + mutació suau +
(*medd = mesura)
dyrnu [DØR ni] (v) cardar
dyro
[ dø -ro] verb
1 imperatiu (segona persona singular) = dóna, posa
Mathew 6:11 Dyro i ni heddiw ein bara
beunyddiol
Dón’ans avui el pa de Demà
dyro dy law yn fanna posa’t la má
allà
dyro dy bris diu quant vols (= per
quin preu vols vendre-ho) (“dóna el teu preu”)
ETIMOLOGIA: imperatiu del verb dyrói
/ dyrhoddi (= donar); (dy- = prefix intensificador) mutació
suau + (rhoi / rhoddi = donar)
dyroddi
[ dø- rô -dhi] v;;)
1 donar; vegeu dyrói
dyroddiad
[ dø- rodh -yad] substantiu
masculí
PLURAL dyroddiadau
[ dø-rodh-yâ-de]
1 award = cosa donada després de la decisió d’un arbritre
dyroddiad cyflog pay award
dyroddiad dros dro interim award
ETIMOLOGIA: (dyroddi- arrel de dyroddi = donar) + (-i-ad sufix nominatiu)
dyrói
[ dø- roi ] verb
1 donar; aquest verb només sobreviu dyro = dóna!, dyry = ell
/ ella dóna, donarà
ETIMOLOGIA: dyrói < dyroddi (dy- = prefix intensificador) mutació suau + (rhoi / rhoddi = donar)
dyry
[ dø- roi ] verb
1 he / she / it will give it; he will give
y ddraig goch ddyry gychwyn el drac
roig dóna un salt
dysgl , dysglau, (Sud: dishglil,
dishgle) [DI-skil, DI skle; DI shkil, DI shkle] (f) plat
dysglaid, dysgleidiau (Sud: dishgled,
dishgleide) [DØ skled, dø SKLEID ye; DISH kled, dish KLEI de] (f) tassa
(contingut d'una tassa) ; dishgled o de = tassa de te (quan el costum de beure
te es va implantar, es bevia d'un platet)
dysgu [DØ ski] (v) (alumne)
aprendre; (professor) ensenyar
- dysgu ar y cof [DØ ski ar ø KOOV]
(v) aprendre de memòria
dysgwr, dysgwyr [DØ skur, dø SKØ
wir] (m) aprenent
dyw e ddim [diu e DHIM] (v) no és
ell, no està ell
dyw hi ddim [diu hi DHIM] (v) no és
ella, no està ella
dyweddiad, dyweddiadau [dø WEDH yad,
dø wedh YA de] (m) prometatge
dyweddi, dyweddïau [dø WE dhi, dø we
DHI e] (mf) promès, promessa
dyweddïo [dø we DHI o] (v)
1 prometre's
2 modrwy ddyweddïo PLURAL
modrwyau dyweddïo anell de
prometatge
1031 Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') -
diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua
celta, pròpia del País de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de
tota l'illa de la Gran Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos
al nord (on van crear Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva
nació d'Anglaterra a les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a
Gal·les, i probablament mig milió més fora de Gal·les
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (=
Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are
visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia)
Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CATALUNYA-CYMRU