http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_cy_1189c.htm
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia CY- (Cybi, cybolfa, etc) |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
Cybi
[KØ bi] (m) 1 nom d’home 2 sant celta
cybolfa [kø BOL va] (f) embolic (Nord)
cyboli [kø BO li] (v) dir bestieses (Nord)
cybolwr, cybolwyr [kø BO lur, kø BOL wir] (m) un que fa embolics (Nord)
cybôl [kø BOOL] (m) bestieses (Nord)
cybydd, cybyddion [KØ bidh, kø BØDH yon] (m) avar
cychod [KØ khod] (pl) vegeu: cwch
cychwyn [KØKH win] (v) començar
cyd-adrodd [kii DA drodh] (v) (poesia) recitar junts
cyd-enwadol [kiid en WA dol] (adj) capellà
cydio yn [KØD yo øn] (v)
1 agafar, agarrar
cydio yn rhywun
gerfydd ei goler agafar algú pel coll (“mitjançant el collar”)
cydnabod [kød NA bod] (v) reconèixer
cydol
[kø -dol] substantiu masculí o
femení
1 totalitat, conjunt
trwy gydol y nos durant tota la nit
am gydol y flwyddyn durant tot l'any
ETIMOLOGIA: substantiu 'totalitat' < adjectiu 'total, compet'; (cyd < cy'yd < cyhyd = tan
llarg) + (-ol sufix per formar
adjectius)
cydran, cydrannau [KØ dran, kø DRA ne] (f) component (de cotxe, maquinària)
cyd-synio (â) [kiid SØN yo] (v) posar-se d'acord, estar d’acord (amb)
cyd-weithfa, cyd-weithféydd [kiid WEITH va, kiid weith VEIDH] (f)
cooperativa de treball
cyd-weithio [kiid WEITH yo] (v) cooperar
cyd-weithredu [kiid weith RE di] (v) col·laborar
Cydweli [kød we li] (f) poble del sud-oest (Ffoto / foto)
cyd-ymaith, cymdeithion [kiid Ø meth, køm DEITH yon] (m) company de viatge
cyfaddasiad, cyfaddasiadau [kø va DHAS yad, kø va dhas YA de] (m) adaptació
cyfaddef [kø VA dhe] (v) confessar
cyfadran, cyfadrannau [kø VA dran, kø va DRA ne] (f) (universitat) facultat
cyfagos [kø VA gos] (adj) veí, contigu; pròxim, aprop
cyfaill
[kø- velh] substantiu masculí
PLURAL cyfeillion
[kø- veilh -yon]
1 amic
cwrdd â hen gyfeillion trobar-se amb
vells amics
cyfeillion bore oes amics d'infància
cyfaill mynwesol = amic íntim
cyfaill ysgol amic d'escola
cyfaill calon = amic íntim
("amic (de) cor")
2 algunes frases amb cyfaill
i (amic + a)
bod yn gyfaill i mi ser amic meu
bod yn hen gyfaill i mi ser vell
amic meu
mynd yn gyfaill i mi esdevenir un
amic meu
dyw e ddim yn gyfaill i mi no és cap
amic meu
cyfaill i'r teulu un amic de la
família ("(un) amic a la família")
cyfaill o artist i mi un amic
artista meu ("(un) amic d'artista a mi")
3 cyfaill ynteu gelyn? ??amic
o enemic?
4 amic = patrocinador; benefactor
cyfaill i'r tlodion un benefactor
dels pobres
Cyfeillion yr Amgueddfa Amics del
Museu (societat per captar fons per un museu)
5 bod â chyfeillion yn y llys tenir
padrins, tenir bones coneixences
6 y cyfaill gwir yn yr ing fe'i gwelir ("l'amic de veritat en el
dolor / l'angoixa es veu" - apareix quan tens un problema)
7 Cyfaill = quàquer,
Cymdeithas Grefyddol y Cyfeillion La Societat Religiosa d'Amics or Cymdeithas
y Cyfeillion La Societat d'Amics - la designació correcta de l'organització
cristiana fundada per George Fox (1624-91) coneguda popularment com els
quàquers
8 soci d'una organització
9 part del títol de certs llibres, almanacs, revistes al segle 1800
Cyfaill Defnyddiol = "Amic Útil"
Cyfaill yr Aelwyd = ("(l') amic (de) la llar") revista
1881-18941 Cristianisme
y Cyfaill gorau gaed dir de Jesucrist ("el millor amic que mai es
tenia")
10 Cristianisme Cyfaill Duw l'Amic de Déu = Abraham, patriarca
del Vell Testament i fundador del poble hebreu
Iago 2:23 A chyflawnwyd yr ysgrythur yr hon sydd yn dywedyd, Credodd Abraham
i Dduw, a chyfrifwyd iddo yn gyfiawnder: a Chyfaill Duw y galwyd ef
James 2:23 .... 1 (quan es dirigeix a un amic o a amics),
gyfaill! friend!, gyfeillion! = friends
(en gal·les hi ha normalment mutació suau de l'inicial amb formes vocatives)
Einion, gyfaill da. El meu bon Einion (al començament d'una carta)
ETIMOLOGIA: cyfaill < cyfaillt
(cyf- prefix) + (aillt) < britànic *kom-alt-jos = ajuntat; ajuntat en
amistat
L'element alt es veu
en còrnic kevals = articulació
(britànic kom-alt),
en gal·lès obsolet cyfalle = unió;
marit, esposa < cyfalledd <
britànic *kom-alt-ijâ
i en irlandès alt = articulació;
comhalta germà de llet / germà adoptiu,
germana de llet / germana adoptiva; membre, soci; i comhaltas associació
NOTA: gal·lès cyfeilles = amiga
cyfalaf
[kø- va -lav] substantiu masculí
1 capital = diners
2 capital = els estalvis d'una persona
byw ar eich cyfalaf viure de la seva
capital ("viure sobre la seva capital")
3 capital = diners invertits
cyfalaf cyfranddaliadau capital
d'accións ("capital (d') accions")
cyfalaf gweithredol capital
d'explotació ("capital + operatiu")
croniad cyfalafç ??acumulació
capital ("acumulació (de) capital")
dibrisiad cyfalaf ??desvaloració de
capital ("desvaloració (de) capital")
gwariant cyfalaf ??despesa de
capital ("despesa (of) capital")
enillion cyfalaf guanys de capital
("guanys (de) capital")
treth ar enillion cyfalaf impost de
guanys de capital ("impost sobre guanys (de) capital")
4 Capital - la classe capitalista i els seus interessos (cf Llafur labor, els treballadors)
ETIMOLOGIA: (cyf-, prefix = junt) +
(alaf = obsolet ramat de vaques ); alaf < britànic < celta <
indoeuropeu al- = créixer, alimentar
(cyf-, prefix = together) + (alaf = obsolete herd of cattle ); alaf < British < Celtic <
Indo-European al- = to grow, to feed
cyfalafiaeth
[kø-va- lav -yeth] substantiu
femení
1 capitalisme = sistema econòmic on la riquesa usada per la
producció és en mans d'individus i no l'estat
ETIMOLOGIA: (cyfalaf = capital) + (-i-aeth, sufix per formar substantius
abstractes)
cyfalafol
[kø-va- la -vol] adjectiu
1 capitalista
ETIMOLOGIA: (cyfalaf = capital) + (-ol = sufix per formar adjectius )
cyfalafwr
[kø-va- la -vur] substantiu
masculí
PLURAL cyfalafwyr
[kø-va- lav -wir]
1 capitalist = persona que té capital, propietari privat
2 capitalist = partidari del capitalisme
ETIMOLOGIA: (cyfalaf = capital) + (-wr, sufix = home)
cyfan [KØ van] (adj)
1 total
(substantiu masculí)
2
y cyfan o, la totalitat de
bron y cyfan o gairebé la totalitat de
mae e’n treulio bron y cyfan o'i
amser hamdden yn y tafarn
passa gairebé tot el seu temps d¡oci a la taverna
y cyfan bron o gairebé la totalitat de
cyfandir, cyfandiroedd [kø VAN dir, kø van DI rodh] (m) continent
("total + terra")
cyfandirol [kø van DI rol] (adj) continental
cyfanfor
[kø- van -vor] substantiu masculí
PLURAL cyfanforoedd
[kø-van-vô-rodh]
1 oceà
Dros Gyfanfor a Chyfandir (‘a través d’oceà i continent’) títol d’un llibre per
William Davies Evans (Aberystwyth 1883) explicant un viatge als Estats Units a
l’any 1881
ETIMOLOGIA: (cyfan = sencer, complet) + mutació suau + (môr =
mar)
cyfannedd
[kø- va-nedh] substantiu masculí
PLURAL cyfanheddau
[kø-va-nhê-dhe]
1 domicili
Habacuc 1:6 Canys wele fi yn codi y
Caldeaid, cenedl chwerw a phrysur, yr hon a rodia a r hyd lled y tir, i
feddiannu cyfanheddoedd nid yw eiddynt
ETIMOLOGIA: (cyf- = junt) + (annedd = domicili)
cyfansoddi [kø van SO dhi] (v) compondre
cyfanswm, cyfansymiau [kø VAN sum, kø van SØM ye] (m) import total
cyfarch
[kø-varkh] substantiu masculí
PLURAL cyfarchion
[kø- varkh -yon]
1 salutació cyfarchion oddi
wrth... salutacions de...
2 cyfarchion y tymor
salutacions nadalenques ("salutacions (de) la temporada")
3 attributive de favor = regalat com a compliment; copi cyfarch còpia de favor
ETIMOLOGIA: (cyf-, prefix = l'un a
l'altre) + (-arch = ordre )
cyfarch
[kø-varkh] verb
1 verb amb objecte saludar;
2 cyfarch ei gilydd
saludar l'un a l'altre ni chyfarchodd yr
un o'r ddau ei gilydd cap dels dos no va saludar l'altre
3 cyfarch (rhywun) fel
"chi" fer servir la forma 'chi' (= vos, en comptes de tu) amb
algú
ETIMOLOGIA: el verb és del substantiu cyfarch
= salutació
cyfarchfa [ kø- varkh -va] substantiu
femení
PLURAL cyfarchféydd [ kø-varch-veidh]
1 (obsolet) lloc de recepció
2 lloc de marge de riu des d’on es crida una barca per creuar de
l’altre costat
topònim (ara perdut) de Caer-dydd. Segons John Hobson Mathews
“CYFARCHFA (the hailing-place.) An old thatched cottage on the east bank of the
river Taff, a little south of Llandaff bridge. (“el lloc de cridar. Una caseta antiga de sostre de palla
al marge oriental del riu Taf, una mica al sud del pont de Llan-daf”)
ETIMOLOGIA: (cyfarch, arrel del verb cyfarch = saludar; cridar) +
(-fa sufix = lloc)
cyfarchiad, cyfarchion [kø VARKH yad, kø VARKH yon] (m) salutació
cyfarfod [kø VAR vod] (v) reunir-se (â = amb)
cyfarfod, cyfarfodydd [kø VAR vod, kø var VO didh] (m) reunió
cyfartal [kø VAR tal] (adj) 1 igual; 2 (partit) empatat
..1 cyfarth [KØ varth] (v) abordar
..2 cyfarth, cyfarthiadau [KØ
varth, kø-varth-YÂ-de] (m)
1
acte de lladrar
2 gwaeth eich cyfarth
na’ch brath crida molt i no mossega; una persona pot estar molt
enfadat però no complirà les seves amenaces
(ella) gwaeth ei chyfarth na’i brath
(ell) gwaeth ei gyfarth na’i frath
(gwaeth = pitjor) + (eich = el vostre) + (cyfarth = lladruc) + (na = que) + (eich) + (brath =
mossegada)
cyfarthfiad
[kø-varth-yad] substantiu femení
PLURAL cyfarthiadau
[kø- varth-yâ-de]
1 lladruc; lladrar
cyfarthiad ci ar y lleuad el lladrar d’un gos a la lluna – dit d’una
acció que no té cap efecte en absolut
ni effeithia fwy arnynt na chyfarthiad ci ar y lleuad no els afectaran
més que faran els lladrucs d’un gos a la lluna
ETIMOLOGIA: (cyfarth-, arrel de cyfarth = lladrar) + (-iad
prefix per formar substantius)
cyfarwydd [kø VA ruidh] (adj) familiar
cyfarwyddiadau [kø va ruidh YA de] (pl) instruccions
cyfatal [kø VA tal] (adj) (temps) variable
cyfathrebu [kø va THRE bi] (v) comunicar
cyfeb
[kø -veb] adjectiu
1 prenyada (egua, ovella)
ETIMOLOGIA: "amb cavall" (cyf-
= amb) + (eb = cavall)
Cyfeiliog [kø VEIL yog] (f) topònim
cyfeiliorn
[kø- veil -yorn] substantiu
masculí
1 estat de ser extraviat
buwch gyfeiliorn vaca extraviada
ETIMOLOGIA: cyfeiliorn < cyfeiriorn < britànic *kom-are-org-n; (kom = gal·lès modern cym-,
cf llatí cum = amb), (are = davant,
gal·les modern ar); pel que fa a
l’element org-n cf dilorni < dyfal-orni (dyfal- < dyfalu = mofar) + (orn = culpa) + (-u sufix
per formar verbs)
cyfeillgar [kø VEILH gar] (adj) amical
cyfeillion [kø VEILH yon] (pl) vegeu CYFAILL
cyfeilydd, cyfeilyddion [kø VEI lidh, kø vei LØDH yon] (m) (música)
acoompanyant
cyfeiriad, cyfeiriadau [kø VEIR yad, kø veir YA de] (m) 1 direcció 2 adreça
cyfeirio [kø VEIR yo] (v) indicar, mostrar
cyfelin [kø-
vê -lin] substantiu femení
PLURAL cyfelinau [kø-ve-
lî -ne]
1 alna
ETIMOLOGIA: (cyf-, prefix = junt) +
( elin = colze)
cyfenw, cyfenwau [kø VE nu, k VEN we] (m) cognom
cyff, cyffion [KIIF, K-ØF yon] (m) 1 tronc 2 cyffion = grillons
cyffaith, cyffeithiau [KØ feth, kø FEITH ye] (m) caramel = mena de dolç
cyffes, cyffesau [KØ fes, kø FE se] (m) confessió
cyffin
[kø -fin] substantiu masculí
PLURAL cyffiniau
[kø- fin -ye]
1 frontera, límit
2 cyffiniau límits
cyfyngu i gyffiniau'r ysgol límitar
a l'àrea de l'escola
3 y cyffiniau = el veïnat
4 y cyffiniau = els voltants
Tir Iarll a'r Cyffiniau Tir Iarll i
els voltants
5 Y Gyffin ('la
frontera') SH7776 localitat de la comarca de Conwy (barri del sud de la ciutat
de Conwy)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí confînium (con- = amb, finis = límit)
cyffindir
[kø- fin-dir] substantiu masculí
PLURAL cyffindiroedd
[kø- fin-dî-rodh]
1 marca = àrea fronterera
ETIMOLOGIA: (cyffin = frontera ) +
mutació suau + ( tir = terra )
cyffiniwr [kø-fin-yur] substantiu masculí
PLURAL cyffyrdd
[kø-firdh]
1 fronterer, persona que viu a la frontera
2 Cyffinwyr De Cymru nom
d’un regiment gal·ès basat a Aberhonddu des del 1873 (a l’antic comarca de Sir
Aberhonddu, al sud-est de Gal·les, a la frontera amb Anglaterra)
ETIMOLOGIA: (cyffin = frontier) + (-iwr suffix = ‘man’)
cyffordd [kø-fordh] substantiu femení
PLURAL cyffyrdd
[kø-firdh]
1 (ferrocarril) enllaç, bifurcació
Wedi i'r trên gyrraedd cyffordd y
Gaerwen
després que el tren arribés a la bifurcació de Gaerwen
2(ferrocarril) estació d'enllaç
Cyffordd Llandudno estació a la ruta
ferrocarril marítima del Nord del país; nom anglès: Llandudno Junction
3
(carreteres) cruilla
4 enllaç d’autopista, lloc on es pot entrar en o sortir de
l’autopista
mae yn hawdd ei gyrraedd o gyffordd 48
yr M4
és fàcil accedir-hi o enllaç número 48 de l’autopista M4
ETIMOLOGIA: (cy- = junt) + (ffordd = carretera )
Cyffordd
Llandudno [kø-fordh lhan-did-no]
1 estació a la ruta ferrocarril marítima del Nord del país; nom anglès:
Llandudno Junction
2 localitat de la comarca de Conwy, a voltant de l’estació
ferrovària de Cyffordd Llandudno. Nom anglès: Llandudno Junction
ETIMOLOGIA: “l’enllaç de Llandudno” (cyffordd
= enaç) + (Llandudno = nom d’una
ciutat al qual va el ramal)
cyfforddus [kø FOR dhis] (adj)
comòde
cyffredin [kø FRE din] (adj) comú, general, ordinari
cyffredinol [kø fre DI nol] (adj) general
cyffrous [kø FROIS] (adj) emocionant
cyffurgi
[kø- fir-gi] substantiu masculí
PLURAL cyffurgwn
[kø- fir-gun]
1 jonqui
ETIMOLOGIA: (cyffur = droga) +
mutació suau + (ci = gos)
cyffwrdd (â) [KØ furdh] (v) tocar
cyffyrddiad
[kø- førdh -yad] substantiu masculí
PLURAL cyffyrddiadau
[kø-førdh-yâ-de]
1 toc, contacte
2 frec
teimlodd gyffyrddiad ar ei ysgwydd
va sentir un frec a l’espatlla
teimlodd gyffyrddiad ar ei ysgwydd he felt a touch on his shoulder
3 y cyffyrddiad el tacte
4 toc, aplicació d’una pressió lleugera
Roedd y maen chwyf yn siglo gyda'r cyffyrddiad lleiaf
la pedra de balancí es bellugava amb el mínim toc
Roedd y maen chwyf yn siglo gyda'r cyffyrddiad lleiaf
the rocking stone moved with the lightest touch
5 traç amb llapis o pincell
cyffyrddiad ysgafn un traç
lleuger
6 contacte
cadw mewn cyffryddiad â
mantenir contacte amb
7 toc, cosa petita que millora
dyma wneud wyneb ar dop y pwdin â cheirios siwgwr. Ac yn wir roedd y
cyffyrddiad bach yno yn fodd i wneud y
pwdin bach dinod yno yn llwyddiant mawr
deprés vaig fer una petita cara damunt el púdin amb cireres glaseades. I de veritat
aquest petit toc era un mitjà de fer un gran èxit d’aquell petit púdin
insignificant
Cyffyrddiad bach chwithig toc desafortunat, cosa petita que és en
detriment
Mae’r parc wedi eu gweddnewid, ond mae pob arwydd yn uniaith Saesneg.
Cyffyrddiad bach chwithig y dylai’r cyngor feddwl amdano o ddifri
Han transformat el parc, però cada rètol és només en anglès. Yn toc
desafortunat que l’ajuntament hauria de considerar seriosament
ETIMOLOGIA: (cyffyrdd- arrel de cyffwrdd = tocar) + (-iad
sufix per formar substantius)
cyffyrddus = cyfforddus [kø FØR dhis] (-) -
cyfiawn [KØV yawn] () just, recte
cyfiawnder [køv YAUN der] (m) justicia
cyfieithiad, cyfieithiadau [køv YEITH yad, køv yeith YA de] (m) traducció
cyfieithu [køv YEI thi] (v) traduir
cyfieithydd, cyfieithyddion [køv YEI thidh, køv yei THØDH yon] (m)
traductor
cyfle
[køv -le] substantiu masculí
PLURAL cyfleoedd
[køv- lê -odh]
1 oportunitat
y cyfle cyntaf a gewch chi com més
aviat pugueu ("la primera oportunitat que rebeu")
fe'i gwnaeth y cyfle cyntaf a gafodd
ho var fer tan aviat com pogués ("ho va fer la primer oportunitat que va
tenir")
cael digon o gyfle tenir moltes
oportunitats ("rebre la suficiència d'oportunitat")
Trueni na fuaset ti'n setlo lawr i wneud
rhyw waith pendant. Rwyt ti wedi cael digon o gyfle És una llastíma que no t'haguessis
establert a fer una feina determinada. Has tingut moltes oportunitats
bod â’ch llygad ar eich
cyfle estar a l’aguait
per quan es presenti una oportunitat
y cyfle gorau a fu erióed l’oportunitat
de la vida
2 cyfle euraid oportunitat
excel·lent ("oportunitat daurada ")
3 achub ar gyfle, bachu ar
gyfle, dal ar gyfle aprofitar l'ocasió
4 cael y cyfle i tenir
l'ocasió per
5 cael cyfle i tenir una
ocasió per; os ca i gyfle si tinc l'oportunitat
6 gwneud yn fawr o'r cyfle
aprofitar l'ocasió (“fer gran de l’oportunitat”)
7 cyfle coll oportunitat
perduda
8 obsolet lloc
ETIMOLOGIA: gal.les (cyf-, prefix =
intensificador) + mutació suau + (lle
= lloc)
cyflenwr
[kø- vlen -ur] substantiu masculí
PLURAL cyflenwyr
[kø- vlen -wir]
1 subministador = persona o empresa que presta un producte o servei
2 cyflenwr adeiladwyr
subministador de constructors
3 cyflenwr llongau
subministador de vaixells
ETIMOLOGIA: (cyflenw-, arrel de cylenwi = subministrar) + (-wr, sufix = agent)
cyfleuster, cyfleusterau[køv LEI ster, køv lei STE re] (m) comoditat
- cyfleusterau cyhoeddus [køv lei
STE re kø HOI dhis] (pl) lavabos públics
cyfléus [køv LEIS] (adj) convenient, oportú
cyfliw [køv
-liu] adjectiu
1 obsolet del mateix color
1 pan fo gyfliw gw^r a llwyn a l'hora baixa, quan cau la nit
("quan un home i un arbust són del mateix color")
ETIMOLOGIA: (cyf- = junt) + mutació suau + (lliw = color)
cyflo [køf -lo] adjectiu
1 (vaca) prenyada
buwch gyflo, buchod cyflo vaca prenyada, vaques prenyades
ETIMOLOGIA: (cyf- = junt) + mutació suau + (llo = vedell)
cf bretó kevleue = prenyada (vaca)
cyflog [køv
-log] substantiu femení
PLURAL cyflogau [køv-
lô-ge]
Gal·les del Nord substantiu masculí y cyflog
Gal·les del Sud substantiu femení y gyflog
1 gwas cyflog empleat, un que no és el gerent
dw i ddim ond gwas cyflog només faig la meva feina (“no sóc més que un
servidor llogat” – és a dir, només puc fer allà que m’han dit que fés)
2 sou = salari, remuneració per un treball o servei; lloga
Malachi 3:5 A mi a nesâf atoch chwi i farn; a byddaf dyst cyflym yn erbyn yr
hudolion, ac yn erbyn y godinebwyr, ac yn erbyn yr anudonwyr, ac yn erbyn
camatalwyr cyflog y cyflogedig
.....
fe'i penodwyd yn athro cynorthwyol am gyflog o £20,000 y flwyddyn va ser
donat una feina coma a professor ajudant per un sou de £20,000 a l'any
3 recompensa
Rhufeiniaid 6:23 Canys cyflog pechod yw marwolaeth; eithr dawn Duw yw bywyd
tragwyddol, trwy Iesu Grist ein Harglwydd
Romans 6:23 --------------
Pedr-2 2:13 Ac a dderbyniant gyflog anghyfiawnder
Pere-2 2:13 ------------
4 cyflog mwnci = una miseria de sou ("sou (de)
mono")
5 Gal·les del Sud acord de treball entre un peó i un amo
torri ar eich cyflog (empleat) trencar l'acord de treball
Gal·les del Sud gwneuthur cyflog gwas contractar un criat
("fer (una) acord (de) criat")
Gal·les del Sud gwneuthur eich cyflog fer contractar-vos com un
criat ("fer el vostre acord")
6 adjectiu = empleat
dydd cyflog gwaith cyflog gwneud cyflog papur cyflog
ETIMOLOGIA: (cyf- = junt) + mutació suau + (llog = benefici,
salari)
cyflog clir [køv-log
kliir] substantiu masculí
1 salari net
ETIMOLOGIA: 'salari clar'
cyflogadwy [køv-lo
gâ -dui] adjectiu
1 col·locable
ETIMOLOGIA: (cyflog-, arrel de cyflogi = emplear) + (-adwy
= sufix adjectival)
cyflogaeth [køv-
lô -geth] substantiu femení
1 ocupació = la condició de tenir feina
2 cyflogaeth lawn plena occupació
3 gorgyflogaeth sobreocupació = la condició de tenir massa
treballadors per fer una feina
4 tangyflogaeth sotaocupació = la condició de tenir una
quantiat de treballdors no suficentment usada
ETIMOLOGIA: (cyflog-, arrel de cyflogi = emplear) + (-aeth
= sufix per formar noms abstractes)
cyflogai [køv-
lô -gai] substantiu masculí
PLURAL cyflogeion
[køv-lo- gei -on]
1 empleat
ETIMOLOGIA: (cyflog-, arrel de cyflogi = emplear) + (-ai =
suffix, persona que és objecte d'una acció)
cyflogedig [køv-lo-
gê -dig] adjectiu
1 (persona) que cobra un sou
ynad cyflogedig magistrat remunerat
2 (feina) pagat
gwaith cyflogedig = feina pagada
3 hunan-gyflogedig autònom ('auto-asalariat')
4 substantiu masculí Bíblia persona contractada
Malachi 3:5 A mi a nesâf atoch chwi i farn; a byddaf dyst cyflym yn erbyn yr
hudolion, ac yn erbyn y godinebwyr, ac yn erbyn yr anudonwyr, ac yn erbyn
camatalwyr cyflog y cyflogedig
Malachi 3:5 -----------------
ETIMOLOGIA: (cyflog-, arrel de cyflogi = emplear) + (-edig
= sufix, participi del passat passiu)
cyflogi [køv-
lô -gi] verb
1 llogar = fer servir la feina d'una persona en canvi per un sou
2 donar feina a, tenir com a treballador a sou
3 contractar
gwn am ysgolion sy'n ei chael yn wirioneddol anodd cyflogi staff
En sé d’escoles que ho tenen molt difícil contractar professors
4 llogar = pagar per manllevar una cosa
yr unig ffordd i deithio yn Wisconsin y pryd hwnnw ydoedd cyflogi gwedd neu
gerdded
l'única manera de viatjar en aquella època era de llogar un parell (de bous i
un carro) o d'anar a peu
5 contractar criats / ma d'obra per l'any
ffair gyflogi ("fira (de) contractació") (fins a pricipis del
segle 1900) fira agrícola on es contractaven llauradors
6 contractar-se com a criat
Mi gyflogodd o efo Jôs Pen-bryn am flwyddyn
Es va contractar a Jones de la granja de Pen-bryn durant un any
7 swyddfa gyflogi agència de treball
8 Adran Gyflogi Departament de Treball (departament
governmental)
NOTA: una forma col·loquial és c'logi
ETIMOLOGIA: (cyflog = sou) + (-i sufix per formar verbs)
cyflogwr [køv-
lô -gur] substantiu masculí
PLURAL cyflogwyr
[køv- log -wir]
1 amó, patró
2 y cyflogwyr patronal = els patrons en contraposició als
treballadors
ETIMOLOGIA: (cyflog-, arrel de cyflogi = emplear) + (-wr
sufix d'agent)
cyflói [køv- lôi] verb
1 parir (vaca)
'Myswynog' neu 'byswynog' a ddywedir am fuwch heb gyfloi, ac o ganlyniad
ddim yn llaetha
'Myswynog' o 'byswynog' és la paraula emprada per una vaca que no ha parit mai,
i per tant no dóna llet
2 prenyar (toro que prenya una vaca)
Job 21:10 Y mae eu tarw hwynt yn cyfloi, ac ni chyll ei had; ei fuwch ef a
fwrw lo, ac nid erthyla
...........
ETIMOLOGIA: (cyflo = prenyada (de vaca)) + (-i sufix per formar
verbs)
cyflwr [køv
-lur] substantiu masculí
PLURAL cyflyrau [køv-
lø -re]
fettle = condition
1 condició, situació, circumstàncies existents
Mae pryder am gyflwr y coedwigoedd hyn
hi ha preocupació sobre la condicio d'aquests boscos
2 condició, estat
3 (salut) condició
mewn cyflwr gwael en estat greu
4 (gramàtica) cas
cyflwr meddiannol cas genitiu
cyflwr traws o'r gair hwn cas oblic d'aqesta paraula
5 malaltia
cyffuriau a ragnodir yn fynych gan feddygon ar gyfer cyflyrau fel arthritis
rhiwmatoid
medicaments sovint receptats per metges per malaties com artritis ??rumàtoid
ETIMOLOGIA: (1400-; cyflwr < cyflwrw; (cyf-, prefix) +
mutació suau + (llwrw = camí, forma)
cyflwyno [køv LUI no] (v) presentar
cyflymu [køv LØ mi] (v) accelerar
cyflym [KØV lim] (adj) ràpid
cyfluniad
[køv- lin-yad] substantiu femení
PLURAL cyfluniadau
[køv-lin-yâ-de]
1 configuració = forma donada a un programa o sistema informàtic per
poder complir finalitats
determinades
ETIMOLOGIA: (cyflun-, arrel de cyflunio = configurar) + (-iad
= sufix per formar substantius)
cyflunio
[køv- lin-yo] verb
1 configurar = introduir informació per donar forma a un programam o
sistema informàtic
2 cyflunio yn transformar en, formar en
ETIMOLOGIA: (cyf- = prefix intensificador) + mutació suau + (llunio
= donar forma)
cyfnerthedig
[køv-ner-thê-dig] adjectiu
1 armat
concrid cyfnerthedig ciment armat
ETIMOLOGIA: (cyfnerthu = fortificar
) + (-edig = sufix de participi
passiu del passat)
cyfnewidiol [køv neu ID yol] (adj) 1
canviable, inconstant 2 (temps) inestable
cyfnither, cyfnitheroedd [køv NI ther, køv ni THE rodh] (f) cosina
cyfnod, cyfnodau [KØV nod, køv NO de] (m) període
cyfoethog [kø VOI thog] (adj) ric
cyfradd
[køv-radh] substantiu femení
PLURAL cyfraddau
[køv- râ-dhe]
1 tarifa, preu per unitat; cyfradd
gyfnewid = tipus de canvi, cyfradd
unffurf = tarida plana
2 índex = quantitat comparatiu, mesura proporcional cyfradd genedigaethau índex de
natalitat
3 tipus - el preu comparat amb un estàndard - cyfradd llog tipus d'interés
4 índex = rapidesa comparativa del canvi d'un variable - cyfradd trydarthu = transpiration rate
ETIMOLOGIA: (cyf-) + mutació suau +
(gradd = grau)
cyfradd adennill
[køv-radh ad- e -nilh] substantiu femení
PLURAL cyfraddau
adennill [køv- râ-dhe ad- e -nilh]
1 taxe de rendiment = la quantitat de guanys generada
ETIMOLOGIA: (cyfradd = taxe) + (adennill tornar a guanyar)
cyfradd benodol
[køv-radh be-nô-dol] substantiu femení
PLURAL cyfraddau
penodol [køv- râ-dhe pe-nô-dol]
1 tarifa fixa
ETIMOLOGIA: (cyfradd = taxe) +
mutació suau + (penodol = fixe)
cyfradd cyfnewid
[køv-radh køv- neu -id] substantiu femení
PLURAL cyfraddau
cyfnewid [køv- râ-dhe
køv- neu -id]
1 canvi, tipus de canvi
ETIMOLOGIA: (cyfradd = taxe) + (cyfnewid = canvi)
cyfradd leol
[køv-radh lê -ol] substantiu femení
1
tarifa local
ETIMOLOGIA: (cyfradd = taxe) +
mutació suau + (lleol = local)
cyfraddiad
[køv-radh-yad] substantiu masculí
PLURAL cyfraddiadau
[køv-radh- yâ -de]
1 procés d'establir un índex
2 puntació, taxació
ETIMOLOGIA: (cyfradd = taxe) + + (-iad= sufix)
cyfraith,
cyfreithiau [KØ vreth, kø VREITH ye] (f)
1 llei
2 dret, jurisprudència
3
gweithredu’r gyfraith aplicar la
llei
rhoi’r gyfraith mewn grym aplicar la
llei
cyfranc
[køv -rangk] fsubstantiu masculí
PLURAL cyfrangau
[køv- ra -nge]
1 (obsolet) conte, història. Es troba al nom del setè conte de Y
Mabinogion, la col·lecció d’històries medievals, Cyfranc Lludd a Llefelys (El
Conte d’en Lludd i en Llefelys)
ETIMOLOGIA: cyfranc = (1) història
< (2) història d'una batalla < (3) batalla
(cyf- prefix = ‘junt’) + mutació
suau + ( rhanc = satisfacció). Hi ha
una paraula correspnent en irlandès: cohmrac
(= batalla, trobada)
Cyfranc Lludd a Llefelys [KØV rank LHIIDH a lhe VE lis] ("el conte
d'en Lludd i (el seu germà) en Llefelys") (m) vegeu: Mabinogion [ma bi NOG
yon]
cyfrandaliwr, cyfrandalwyr [køv ran DAL yur, kø vran DAL wir] (m)
accionista
cyfraniad, cyfraniadau [køv RAN yad, køv ran YA de] (m) aportació,
contribució
cyfrannedd
[køv- ra -nedh] substantiu
masculí
1 proporció
mewn cyfrannedd union â directament
proporcional a
mewn cyfrannedd gwrthdro â
inversament proporcional a
ETIMOLOGIA: (cyfrann- = forma de la
síl·laba penúltima davant d’una vocal, de cyfran
= porció) + (-edd sufix)
cyfrannu [køv RA ni] (v) contribuir
cyfreithiol [køv REITH yol] (adj) legal = relcionat amb la llei
cyfreithiwr, cyfreithwyr [kø VREITH yur, kø VREITH wiir] (m) advocat
cyfreithlon [køv REITH lon] (adj) legal = permès per la llei
cyfres, cyfresi [KØ vres, kø VRE si] (f) sèria
- drama gyfres [DRA ma KØV res] (f)
sèria de’obres de teatre
cyfrif [KØV ri] (v)
1 comptar
2 peidiwch â chyfri’r cywion cyn iddyn nhw ddeor (“no compteu els
polltes abans que no es covin”) no diguis cigró fins que no sigui al sarró
cyfrifiad [ kø- vriv -yad] substantiu
masculí
PLURAL cyfrifiadau [ kø-vriv- yâ
-de]
1 cens, apadronament
2 cens - informació d'una enumeració d'una població, amb informació
adicional sobre lloc de naixement, aedat, sexe, feina (i a Gal·les,
coneixements del gal·lès) etc
3 cens - qualsevol enumeració (de cotxes, etc)
4 càlcul, enumeració
ETIMOLOGIA: (cyfrif-i = arrel de cyfrif = comptar) + (-ad,
sufix per formar substantius)
cyfrifiadur [ kø-vriv-yâ-dir] substantiu
masculí
PLURAL cyfrifiaduron [ kø-vriv-ya- dî
-ron]
1 ordenador
ETIMOLOGIA: (cyfrif-i = arrel de cyfrif = comptar) + (-adur
= sufix per denotar una màquina )
cyfrifiadureg
[kø vriv ya DI reg] (f) informàtica
cyfrifol [køv RI vol] (adj) responsable
cyfrifoldeb [køv ri VOL deb] (m) responsibilitat
cyfrifydd [kø- vrî
-vidh] substantiu masculí
PLURAL cyfryddion,
cyfrifwyr [kø- vrødh –yon, kø- vriv -wir]
1 comptable
2 cyfrifydd siartredig
comptable jurat de comptes
ETIMOLOGIA: (cyfrif- arrel de cyfrif = comptar) + (-ydd sufix nominal d’agent)
cyfrinach, cyfrinachau [kø VRI nakh, kø vri NA khe] (f) secret
cyfrinair, cyfrineiriau [kø VRI nair, kø vri NEIR ye] (m) contrasenya
cyfrol, cyfrolau [KØ vrol, kø VRO le] (f) volum
cyfrwy, cyfrwyau [KØ vrui, kø VRUI e] (m) 1 sella 2 (bici) seient 3
(geografia) coll
cyfun
[kø-vin] adj
1 global, inegrat; que ho inclou tot
ysgol gyfun institut ‘inclusiu’
(escola per estudiants de tota la gama d’aptituds, enlloc del model anglès de
les escoles tradicionals de ‘gramàtica’ (“grammar school”, ysgol ramadeg) per estudiants competent academicament, i que
seguiràn estudiant fins els 18 anys a l’escola, i després faràn estudis
supertiors; i escoles ‘modernes de segona etapa” (‘secondary modern school’ - ysgol uwchradd fodern pels estudiants
que es preparen perquè comecen a treballar als 16 anys
2 combinat, unit
Teyrnas Gyfun Prydain Fawr a Gogledd
Iwerddon – traducció de ‘The United Kingom of Great Britain and Northern
Ireland’ Regne Unit de Gran Bretanya i Nord Irlanda’
Y Deyrnas Gyfun “el Regne Unit” =
nom curt de l'estat anglès
3 (prefix) integrat, combinat
trefn = ordre, cyfundrefn = sistema
rhif = número, cyfunrhif = número de combinació (del pany d’una caixa forta, etc)
ETIMOLOGIA: (cyf- prefix = junt) + (un = un, una)
cyfuno [ kø- vî no] verb
1 (verb amb objecte) ajuntar
cyfuno busnes â phleser ?combinar
els negocis amb el plaaer
1 (Química) combinar i forma una nova substància
ETIMOLOGIA: (cyf- = prefix, ‘junt’)
+ (uno = unir)
cyfunol [ kø- vi -nol] adj
1 col.lectiu
fferm gyfunol granja col.lectiva
ETIMOLOGIA: (cyfun = unit) + (-ol sufix per formar adjectius); o (cyf- prefix = junt) + (unol = unit)
cyfuwch [køv-iukh]
NOTA:
també cuwch
1 tan alt
cyfuwch â tan alt com
2 cuwch ysgwydd “tan alt (com
l’)espatlla”, a les espatlles d’algú o d’alguns
Y diwetha' welais i ar Jack oedd ei weld e'n cael ei gario cuwch ysgwydd trwy'r
stryd (Hen Wlad fy Nhadau /Jack Jones, traduït al gal.lès per Kitchener Davies
(1902–1952) / 1938 t74)
L’última cosa de Jack que vaig veure era que el portàven a les espatlles pel
carrer
ETIMOLOGIA: (cyf- prefix indicant
equalitat) + (uwch = més alt, < uchel = alt)
cyfweld (â) [køv
WELD] (v) entrevistar
cyfweliad, cyfweliadau [køv WEL yad, køv wel YA de] (m) entrevista
cyfwelydd, cyfwelwyr [køv WE lidh, køv WEL wir] (m) entrevistador
cyfyngedig [kø vø NGE dig] (adj) limitat
cyfyng-gyngor [kø VING gø NGOR] (m) 1 perplexitat 2 tràngol
- bod ar gyfyng-gyngor [bood ar GØ
ving GØ ngor] (frase) passar un tràngol
cyfyngiad, cyfyngiadau [kø VØNG yad, kø vøng YA de] (m) limitació,
restricció
cyfyngol [køv VØ ngol] (adj) restrictiu
cyfyngu [køv VØ ngi] (v) limitar, restringir
cyfyrder, cyfyrdyr [køv VØR der, køv VØR dir] (m) cosí segon, fill de cosí
o cosina
cyfyrderes, cyfyrderesau [kø vør DE res, kø vør de RE se] (f) cosina
segona, filla de cosí o cosina
cyhoeddi [kø HOI dhi] () publicar
cyhoeddiad, cyhoeddiadau [kø HOIDH yad, kø hoidh YA de] (m) 1 publicació, 2
declaració, comunicació 3 anunciant
cyhoeddus [kø HOI dhis] (adj) públic
cyhoeddwr [kø-hoi-dhur] substantiu
masculí
PLURAL cyhoeddwyr [kø-hoidh-wir]
1 editor = persona que produeix i distribueix periòdics i llibres
2 editorial = casa editorial, empresa que persona que produeix i
distribueix periòdics i llibres
Hughes a’i Fab, Cyhoeddwyr, Gwrecsam Hughes i el seu fill, Editors, Wrecsam
(peu d’imprenta del llibre ‘Perlau Awen Islwyn’, 1909)
3 anunciant, persona que proclama els propers serveis religiosos,
els noms dels predicadors visitants, activitats, etc en una església
noconformista
Cyhoeddwr ym Methania oedd William Jones
William Jones era l’anunciant de l’església de Bethesda
ETIMOLOGIA: (cyhoedd-, arrel de cyhoeddu = publicar) + (-wr
sufix d’agent, = ‘home’)
cyhuddiad [ kø- hidh-yad] substantiu
masculí
PLURAL cyhuddiadau [ kø-hidh- ya-de]
1 acusació = asserció que una persona ha fet mal fet
2 (Jurisprudència) acusació, càrrec - acusació formal que una
persona ha fet una transgressió
ETIMOLOGIA: (cyhudd-, arrel de cyhuddo = acusar) + (-iad
sufix per fer substantius abstractes )
cyhuddo [kø HI dho] (v) acusar
cylch, cylchoedd [KILKH, KØL khodh] (m) cercle
cylched, cylchedau [KØL khed, køl KHE de] (f) circuit
cylchdaith [KØLKH-daith] femení; PLURAL cylchdeithiau
[kølkh-DEITH-ye]
1 (Història) ronda;
= ronda d'inspecció del seu regne per un rei
2 (Jurisprudència)
divisió, regió; una de la sis divisons d'Anglaterra per a
l'administració de la llei; Gal·les forma una regió que depen de la ciutat
anglesa de Chester - Cylchdaith Cymru a Chaer = la regió de
Gal·les i Chester
3 (Religió) districte;
per els metodistes wesleyans, un districte en el qual un ministre (= capellà
protestant) té cura d'un grup d'esglésies
4 ronda (de carter,
vigilant, etc)
ETIMOLOGIA: [CYLCH = cercle + mutació suau + TAITH = viatge]
cylchfan [KØLKH-van] femení; PLURAL cylchfannau [kølkh-VA-ne]
1 rotunda, cruïlla
circular
ETIMOLOGIA: [CYLCH = cercle + mutació suau + MAN = lloc]
cylchffordd
[kølkh-fordh] substantiu femení
PLURAL cylchffyrdd
[kølkh-firdh]
1 cinturó, ronda; carretera circular al voltant d'una ciutat
ETIMOLOGIA: ("carretera (de) cercle", carretera circular) (cylch- [ø], forma penúltima de cylch [i] = cercle ) + ( ffordd = carretera)
cylchgrawn [KØLKH-graun] masculí; PLURAL cylchgronau
[kølkh-GRO-ne]
1 revista =
publicació periòdica
ETIMOLOGIA: [CYLCH = cercle + mutació suau + CRAWN = trysor]
cylchlythyr [kølkh-LØ-thir] masculí; PLURAL cylchlythyron
[kølkh-lø-THØ-ron]
1 circular = carta o
redacció copiada i repartida
ETIMOLOGIA: [CYLCH = cercle + mutació suau + LLYTHYR = carta]
cylchlythyru [kølkh-lø-THØ-ri] verb;
1 passar un circular
ETIMOLOGIA: [CYLCHLYTHYR = circular + -U = sufix verbal]
cylionen, cylion [køl YO nen, ØL yon] (f) mosca
cyll [KILH] (pl) vegeu: collen
cyllell, cyllyll [KØ lhelh, KØ lhilh] (f) ganivet (col·loquialment: cylleth,
cyllyth)
- cyllell boced, cyllyll poced [KØ
lhelh BO ked, KØ lhilh PO ked] (f) navalla
cyllid, cyllidau [KØ lhid, kø LHI de] (m) ingressos d’impostos
cylltyrau [kølh TØ re] (pl) vegeu: cwlltwr
cyllyll [KØ lhilh] (pl) vegeu: cyllell
cymain [ kø-main]substantiu
masculí
1 una forma de cymaint = tant, tanta; tants, tantes
cymain un tothom
Ephesiaid 5:33 Ond chwithau
hefyd cymain un, felly cared pob un ohonoch ei wraig, fel ef ei hunan; a'r
wraig edryched ar iddi berchi ei gw^r
Carta als
d’Efes 5:33 .....
cymaint [KØ mint] (m)
1 tant
- cymaint arall [KØ mint A ralh] (m)
el doble ("tant altre")
- dau cymaint [dai GØ mint] (m) el
doble ("dos tants")
2 bod bumgwaith gymaint â ser cinc vegades tan gran com
cymanfa, cymanfaoedd [kø MAN va, kø ma VA odh] (f) assemblea
- cymanfa ganu, cymanfaoedd canu [kø
MAN va GA ni] (f) festa de cants religiosos
- cymanfa garolau [kø MAN va ga RO
le] (f) festa de cants religiosos nadalencs
- cymanfa ysgolion [kø MAN va ø SKOL
yon] (f) (festa de cants religosos amb corals de les escoles)
cymar, cymheiriaid [KØ mar. Kø MHEIR yed] (mf) marit, esposa
cymdda [køm -dha] substantiu masculí
Gal·les del sud-est
1 Vegeu cimdda (cymdda és una variant d’aquesta paraula)
(= terra comuna) per més informació sobre els topònims següents:
(1) Cymdda Bach – antigament el nom
d’una caseta de Llan-daf (Caer-dydd).
(2) Cymdda Bach - antigament el nom
d’una casa de palla detruit en una tempesta a l’any 1895 al costat meridional
de Parc y Rhath (Caer-dydd).
(3) Nant Cymdda Bach rierol entre
Llantrisant i Beddau (comarca de Rhondda Cynon Taf)
(4) Coed y Cymdda nom d’un bosc a
l’est de Gwenfô (comarca de Bro Morgannwg)
(5) Y Cymdda SS 9183 terra comuna al
sud de Y Sarn (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
Y Cymdda nom de carrer al costat
d’aquest lloc
cymdeithas, cymdeithasau [køm DEI thas, køm dei THA se] (f) associació
- Cymdeithas Dafydd ap Gwilym [køm
DEI thas DA vidh ap GWI lim] (f) (societat dels estudiants gal·lesos de la
Universitat d’Oxford, Anglaterra - "associació de Dafydd ap Gwilym",
poeta medieval)
- Cymdeithas yr Iaith Gymráeg [køm
DEI thas ør yaith gøm RAIG] (f) Associació de la llengua gal.lesa (semblant a
la Crida catalana per reivindicar els drets lingüístics dels gal·lesos no
anglicitzats)
cymdeithas
tai [køm-dei-thas tai] substantiu femení
PLURAL cymdeithasau
tai [køm-dei-tha-se tai]
1 organització sense fi de
lucra?? per a la provisió de vivendes de lloguer en una comunitat
ETIMOLOGIA: "associació (de) cases" (cymdeithas = associació) + (tai
= cases, plural de ty = casa)
cymdogaeth, cymdogaethau [køm DO geth, køm do GEI the] (f) veïnat, barri
cymdogion [køm DOG yon] (pl) vegeu: cymydog
cymell [KØ melhh] (v)
cymer
[kø-mer] substantiu masculí
PLURAL cymerau
[kø-me-re]
1 confluència, aiguabarreja,
indret on un rierol o riu reuneix amb un altre
2 element freqüent en topònims
Pentrellyncymer, Pontycymer,
Rhydcymerau etc
ETIMOLOGIA: britànic *kom-ber <
cèltic; de la mateixa arrel britànica: còrnic kemmer (= confluència), bretó kember
(= confluència), i el topònim bretó Kemper
NOTA: (1) Vegeu ber-, aber (= boca de riu, estuari), cymryd (= agafar); (2) Gal·les del
Sud-oest cymerau > cwmere
cymêr
[kø- meer] substantiu masculí
(Gal·les del Nord)
1 personatge, persona
excèntrica i interessant
Collwyd cymêr pan fu farw Stan Bevan
(Phylip Hughes) yng Nghwmderi
Cwmderi [nom d’un poble d’una serial de molts anys a la televisió de llengua
gal·lesa] va veure la pèrdua d'un gran persontage ambla mort de Stan Bevan (un
paper de Phylip Hughes) ("es va perdre un personatge quan va morir Stan
Bevan...")
ETIMOLOGIA: forma escorçada de cymeriad
= personatge
Y Cymer [ø kø-mer ]
1 (SS8696) localitat de la comarca
de Castell-nedd ac Aberafan
1961: població: 4.551; proporció de gal.lesoparlants: 17%
1971: població: 4.470; proporció de gal.lesoparlants: 9%
2 (SH7219) monestir de Llanelltud
(zona de Meirionnydd de la comarca de Gwynedd)
3 (ST0290) localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf [hron-dha kø-non taav]. També Cymer-rhondda
cymeradwyaeth
[kø me ra DUI eth] (f) 1 recomenació,
aprovació 2 aplaudiment
cymeradwyo [kø me ra DUI o] (v) recomenar, aprovar
cymeryd [kø ME rid] (v) agafar (variant de cymryd)
cymesuredd
[kø-me- sî -redh] substantiu
masculí
1 proporció = relació
correcta
colli'ch synnwyr cymesuredd perdre
??el sentit de proporció
colli pob amcan am gymesuredd perdre
tota concepció??? de proporció
2 simetria
ETIMOLOGIA: (cymesur = equitative, symmetrical) + (-edd, suffix)
cymesurol
[kø-me- sî -rol] adjectiu
1 proporcional
ETIMOLOGIA: (cymesur = equitatiu, simètric) + (-ol, sufix per formar adjectius)
cymhedrol [køm HE drol] (adj) moderat
cymhleth [KØ mhleth] (adj) complicat´
cymla [ køm -la] substantiu
masculi
1 (Topònims, Gal·les del sud-est) terra comuna. Variant de cimla
(qv)
cymoedd [KØ modh] (pl) vegeu: "cwm"
cymorth, cymhorthau [KØ morth, kø MOR the] (m) ajuda
Cymry [KØM ri] (pl) els gal.lesos (d’on el nom del país, Cymru - mateixa
pronunciació, amb canvi ortogràfic) (= "compatriotes")
Cymráeg [køm RAIG] (f / adj) gal·lès (llengua)
- Cymráeg bratiog [køm RAIG BRAT
yog] (f) gal·lès dolent ("gal·lès estripat")
- Cymráeg ceffylau [køm RAIG ke FØ
le] (f) gal·lès dolent ("gal·lès dels cavalls")
- Cymráeg cerrig calch [køm RAIG KE
rig KALKH] (f) gal·lès dolent ("gal·lès de les pedres calcàries" -
els pedrers del sud-est eren majoritàriament imigrants))
- Cymráeg clapiog [køm RAIG KLAP
yog] (f) gal·lès dolent ("gal·lès grumullós")
Cymráeg
eich iaith [køm-râig økh yaith] adjective
1 gal.lesoparlant (d'una persona
que sap parlar gal·lès)
pobl ifainc Cymráeg eu hiaith joves gal·lesoparlants
2 gal.lesoparlant (d'una zona
on es parla majoritoriament el gal·lès)
rhaid sicrháu mai'r Gymráeg yw'r unig gyfrwng
dysgu yn yr ardaloedd Cymráeg eu hiaith
hem de fer que el gal·lès sigui l'unic mitjà d'ensenyament a les zones
gal·lesoparlants
ETIMOLOGIA: Cymraeg eich iaith =
"gal·lès la vostra llengua". Vegeu eich per altres exemples d'aquesta construcció
Cymráeg
Patagonia [køm-râig økh
pa-ta-gon-ia] substantiu femení
1 el gal.les de la Patagònia - la variant de la llengua parlada per
els descendents dels imigrants gal·lesos que van arrivar a partir del 1865,
caracteritzat per una fonologia pròpia del nord de Gal·les antigament, però ara
força castellantizat; amb un lèxic que inclou paraules avui en dia obsolet a
Gal·les, alguns neoligismes del segle 19 que no va entrar en ús comú a Gal·lès,
i manlleus castellans; vegeu hecterw (=
hectàrea), tshacra (= granja), naffta (= benzina)
Cymraes
[køm-râis] substantiu femení
PLURAL Cymraësau,
Cymryesau [køm-ra-e-se,
køm-ri-e-se]
1 gal.lesa = noia o dona
nascuda a Gal·les
2 gal.lesa = noia o dona
nascuda a Gal·les
cyd-Gymraes = gal·lesa
compatriota
Cymraes iaith gyntaf = gal·lesa que
té el gal·lès com a llengua materna, gal·lesa nadiu
3 gal.lesa = dona de descendència gal·lesa (pares, avis, besavis,
etc)
Nid Saesnes go iawn mohoni. Cymraes yw
hi o dras - cafodd ei thad-cu ei eni yn Llangynwyd
No és anglesa de debó. És gal·lesa segons la seva descendència??? - va néixer
el seu avi a Llangynwyd
4 gal·lesa = persona que parla gal·lesa
5 gal·lesa = persona que viu a Gal·les i es considera gal·lesa
encara que no és nascut a Gal·les i no és de descendència gal·lesa
6 gal·lesa = habitant del 'Hen Ogledd' - el vell Nord, territoris
gal·lesos abans de la invasió dels anglians al voltant del segle 900 , sobretot
Ystrad Clud (avui en dia, Strathclyde en Escòcia) i Rheged (avui en dia,
Cumbria en Anglaterra)
7 Cymraes glân una
gal·lesa fins al moll de l'òs ("una gal·lesa pur")
Cymraes glân gloyw una gal·lesa fins
al moll de l'òs ("una gal·lesa pur i clar")
Cymraes o waed coch cyfa una
gal·lesa fins al moll de l'òs ("una gal·lesa de sang vermella
completa")
8 ...o Gymraes = gal·lesa ("d'un gal·lesa")
tad o Gymraes pare gal·lesa
tad a mam o Gymry a babi o Sais pare
gal·lès i mare gal·lesa i criatura anglès (= anglesoparlant, que no sap
gal·lesa)
9 Cymraes o'r De sudenc
("gal·lesa del sud")
10 Cymraes uniaith gal·lesa
que no sap cap altra llengua, només el gal·lesa
Cymraes di-Gymraeg gal·lesa que no
sap la llengua del seu país ("gal·lesa sense gal·lesa")
11 Cymraes Gymraeg
gal·lesa gal·lesoparlant - una expressió que reflecteix la condició de la
llengua gal·lesa avui en dia, després de segles d'una política d'eradicació, on
quatre de cada cinc habitnats de Gal·les no sap la llengua del seu pís. La
mateixa expressió en un context anglès sonaria molt estrany - "un anglès
anglesoparlant"
12 Cymry Llundain els gal·lesos
de Londres
Cymry Patagonia els gal·lesos de la
Patagònia
ETIMOLOGIA: britànic *kom-brog-issâ > gal·lès Cym|râ|es > Cym|ráes.
Vegeu Cymro per el sentit de *kom-brog-
NOTA: al Sud, la forma Cymreiges és frequent enlloc de Cymraes
Cymréig
[køm REIG] (adj) gal·lès (del país, la
gent; no la llengua)
Cymreigaidd [køm- rei -gedh] adjectiu
1 gal.lès = fent efecte de ser
gal.lès
2 gal·lès de llengua i
caràcter, no anglicitzat
Comarques gal·leses (= no anlicitzades) com ara Ceredigion, Dinbych i Conwy,
i les comarques angleses (anglicitzades) com Casnewydd, Caerffili i Rhondda
Cynon Taf
ETIMOLOGIA: (Cymreig adjectiu =
gal·lès) + (-aidd sufix per formar
adjectius)
Cymreigedig
[køm-reig- ê -dig] adjectiu
1 gal.lèsitzat
ETIMOLOGIA: (Cymreig, arrel de Cymreigio = gal·lesitzar) + (-edig, sufix per formar un adjectiu amb
sentit de participle passat passiu)
Cymreigeiddiad
[køm-rei- geidh -yad] substantiu
masculí
PLURAL Cymreigeiddiadau
[køm-rei-geidh- ya -de]
1 gal.lesització
ETIMOLOGIA: (Cymreigeidd-i-, arrel
de Cymreigeiddio = gal·lesitzar) + (-ad, sufix per formar substantius)
Cymreigeiddio
[køm-rei-geidh-yo]
(verb amb objecte)
1 gal.lesitzar
Nid enw Cymraeg mo 'Rhyl' yn y bôn
ond gair Saesneg wedi ei Gymreigeiddio
'Rhyl' no és un topònim gal·ès en el seu origin sinó una paraula anglesa
gal·lesitzada
ETIMOLOGIA: (Cymreigaidd = gal·lès)
+ (-io sufix per formar verbs)
Cymreiges
[køm- rei -ges] substantiu femení
PLURAL Cymreigesau
[køm-rei-ge-se]
(Gal·les del Sud)
1 gal.lesa
ETIMOLOGIA: (Cymreig adjectiu =
gal·lès) + (-es sufix substantival
per indicar una femella)
Cymreigiad
[køm- reig -yad] substantiu
masculí
PLURAL Cymreigiadau
[køm-reig-yâ-de]
1 gal.lesització, adapció a
lal llengua gal·lesa = acte de donar una forma gal·lesa a una paraula
estrangera
Prin y gellid disgwyl gweld y gair
Cymraeg am "prion" yn ein geiriaduron. Efallai y byddai
"preion" yn gystal Cymreigiad â'r un
No és giare probable que veieu la paraula gal·lesa per "prion" en els
nostres diccionaris. Potser "preion" seria una adaptació tan bona com
qualsevol altra
2 gal.lesització; paraula
adaptada en gal·lès d'una altra llengua
3 traducció al gal·lès
Cyhoeddodd Gymreigiad gan Dyfed o rai o
emynau Sankey, dan y teitl Y Tlws Cerddorol
(El poeta) Dyfed va publicar una traducció gal·lesa d'alguns dels cants
religiosos d'en Sankey, sota el títol de "Y Tlws Cerddorol" (El
tresor musical)
ETIMOLOGIA: (Cymreig-i-, arrel de Cymreigio = gal·lesitzar) + (-ad, sufix per formar substantius)
Cymreigio
[køm- reig -yo] verb
1 traduir al gal.lès
1 gal·lesitzar – (visualment) posar gal·lès als rètols, etc,
(socialment) animar la societat a fer servir la llengua
ymgyrch i Gymreigio
siopau’r dref
campanya per gal·lesitzar les botigues de la ciutat
2 (institució,
administració, negoci) introduir un pla língüístic de gal·lès
ETIMOLOGIA: (Cymreig = gal·lès) + (-io = sufix per formar verbs).
L’adjectiu Cymreig però vol dir
‘gal·lès’ amb els sentits apart de ‘de llengua gal·lesa’ (per aquest sentit,
l’adjectiu és el mateix que el nom de la llengua, Cymráeg)
ETIMOLOGIA: (Cymreig = Welsh) + (-io = suffix for forming verbs). The
adjective Cymreig however means
‘Welsh but without reference to the Welsh language’ (with the meaning of
‘Welsh-language’ the adjective is the same as the name of the language, Cymráeg)
Cymreigiwr
[køm- reig -yur] substantiu
masculí
PLURAL Cymreigwyr
[køm- reig -wir]
1 erudit en la llengua gal·lesa
2 persona amb una gran estime per la llengua i literatura gal·leses
3 gal·lesoparlant
4 ‘gal·lesitzador’ persona que intenta introduir la llengua gal·lesa
en àmbits dels quals queda exclós
Cymreigiwr y gyfraith. Ym marw Syr
William Mars-Jones, collodd Cymru un o’r gwyr cyfraith mwyaf ei ymroddiad i
Gymreigio’r system gyfreithiol yng Nghymru (Cymro 20 01 99)
Gal·lesitzador de la llei. Amb
la mort d’en sir William Mars-Jones el País de Gal·les ha perdut un dels homes
de la llei amb la dedicació més gran a gal·lesitzar el sistema legal de Gal·les
ETIMOLOGIA: (Cymreig- arrel de Cymreigio = gal·lesitzar) + (-i-wr = sufix d’agent)
Cymreigrwydd
[køm- reig -ruidh] substantiu
masculí
1 gal.lesitat
= estat d'ésser gal.lès, les característiques que indica que una persona és ben
gal·lesa – saber parler el gal·lès, utilitzar la llengua sempre a Gal·les,
leiltat al districte i al país, identificació amb el poble de Gal·les, interés
i participació en la vida cultural gal·lesa, o religiosa, o políticia
Yr oedd rhai o'r modelau'n 'priodi'n
dda' chwedl hwythau. Bronwen Pugh yn priodi'r Arglwydd Astor cefnog (ac
anghofio'i Chymreigrwydd yn llwyr) (Cymro 27 04 94)
Algunes models van ‘casar-se bé’, com s’en deien. Bronwen Pugh es va casar amb
el ric lord Astor (i va deixar a banda completament la seva ‘gal·lesitat’)
Sawl gwiath ydym ni wedi gweld cyd-Gymry
oedd yn bleidiol i’r iaith yn ei hieuenctyd yn diosg eu Cymreigrwydd cyn gynted
ag yr oedd gwneud hynny yn fantais i'w gyrfa?
Quantes vegades hem vist compratiotes gal·lesos que eren partidaris de la
llengua al la seva joventut que treuen la seva gal·lesitat tan bon punt que
fer-ho benificiava la seva carrera?
2 llengua
i cultura gal·leses
rhaid achub ar bob cyfle i hybu
Cymreigrwydd
hem d’aprofitar cada oportunitat per promocionar la llengua i cultura gal·leses
3 (comunitat) gal·lesitat, de llengua gal·lesa, i amb mentalitat
gal·lesa
Ac yntau’n lle mor Seisnig erbyn heddiw,
mae’n syndod sylweddoli Cymreigrwydd Cwm-bach Aber-dâr yr adeg honno
Com que és un lloc tan anglès avui, és sorprenent saber la gal·lesitat del
poble d’ Cwm-bach (a prop d’) Aber-dâr en aquell època
ETIMOLOGIA: (Cymreig = gal·lès) + (-rwydd, sufix per formar substantius
abstractes)
Cymreigydd
[køm- rei -gidh] substantiu
femení
PLURAL Cymreigyddion
[køm-rei-gødh-yon]
1 persona amb coneixements
profunds del gal·lès
2 persona amb un gran amor per
la llengua gal·lesa i la literatura gal·lesa
Cyhoeddwyd "Ystên Sioned" yn
1882 gan Silvan Evans. Gwnaeth y Cymreigydd hylon hwn wasanaeth mawr i'r wlad
trwy gyhoeddi'r gyfrol glodwiw hon
Es va publicar "Ystên Sioned" el 1882 per en Silvan Evans. Aquest
amant alegre del gal·lès va fer un gran favor al país amb la publicació
d'aquest llibre lloable
3 (segle 19) Y Cymreigyddion (= una associació per promoure interest en història
i literatura) ("els gal·lesos / els erudits gal·lesos")
Mae yn y brif-ddinas lawer o
gannoedd o Gymry, ond nid oes dros ugain, un amser, yn ymgyfarfod yn ystafell y
Cymreigyddion
Seren Gomer 1835. Diffyg Gwladgarwch yn Mhlith y Cymry, ac Adfeiliad y Gymraeg.
Hi ha a la capital (= Londres) molts centenars de gal·lesos, però no hi ha més
en un moment donat que vint que es reuneixen a la sala dels Cymreigyddion
Seren Gomer 1835 ("La Manca de Patriotisme entre els Gal·esos, i la
Decadència de la Llengua Gal·lesa")
Cymdeithas Cymreigyddion y Fenni
“Abergavenny Welsh Society”, l’associació gal·lesa de la ciutat d’Y Fenni,
establerta l’any 1833
Neuadd y Cymreigyddion Sala dels
‘Cymreigyddion’, lloc de trobada per els socis d’una associació de
Cymreigyddion; hi ha una referència a un lloc així damunt de la taverna del
Llew Gwyn (Lleó Blanc) a Merthyrtudful a l’any 1846
ETIMOLOGIA: (Cymreig adjectiu, =
gal·lès) + (-ydd = sufix per formar
substantius)
Cymro
[køm-ro] substantiu masculí
PLURAL Cymry
[køm-ri]
1 gal.lès = home nascut a Gal·les
cyd-Gymro = gal·lès compatriota
Cymro iaith gyntaf = gal·lès que té
el gal·lès com a llengua materna, gal·lès nadiu
nid oes ond un o'r pedwar tiwtor ar ddeg
yn Gymro iaith gyntaf
només un dels catorze tutors és un gal·lesoparlant nadiu
Cymro uniaith gal·lès que no sap cap altra llengua,
només el gal·lès
Cymro di-Gymraeg ("gal·lès
sense gal·lès, gal·lès sense la llengua gal·lesa”) gal·lès anglicitzat, gal·lès
que no sap la llengua del seu país, que
no sap la llengua auctòctona
Cymro Cymraeg gal·lès
gal·lesoparlant - una expressió que reflecteix la condició de la llengua
gal·lesa avui en dia, després de segles d'una política d'eradicació, on quatre
de cada cinc habitnats de Gal·les no sap la llengua del seu pís. La mateixa
expressió en un context anglès sonaria molt estrany - "un anglès
anglesoparlant"
Cymry Cymraeg - els gal·lesos
gal·lesoparlants
Y Cymry ar wasgar els gal·lesos escampats pel món
Cymry Llundain els gal·lesos de
Londres
2 gal.lès = home de descendència gal·lesa (pares, avis, besavis,
etc)
Nid Sais go iawn mohono. Cymro yw e o
dras - cafodd ei dad-cu ei eni yn Llangynwyd
No és anglès de debó. És gal·lès segons la seva descendència??? - va néixer el
seu avi a Llangynwyd
3 gal.lès = persona que viu a Gal·les i es considera gal·lès encara
que no és nascut a Gal·les i no és de descendència gal·lesa
4 gal.lès = persona
que parla gal·lès
5 gal.lès = habitant del 'Hen Ogledd' - el vell Nord, territoris
gal·lesos abans de la invasió dels anglians al voltant del segle 900 , sobretot
Ystrad Clud (avui en dia, Strathclyde en Escòci) i Rheged (avui en dia, Cumbria
en Anglaterra)
6 Cymro glân un gal·ès
fins al moll de l'òs ("un gal·lès pur")
Cymro glân gloyw un gal·ès fins al
moll de l'òs ("un gal·lès pur i clar")
Cymro o waed coch cyfa un gal·ès
fins al moll de l'òs("un gal·lès de sang vermella completa")
7 nom donat a un gos, o un cavall
'Hwntw' a 'Cymro' oedd enwau ceffylau
Llwyn-brith
Els cavalls de la granja de Llwyn-brith es deien 'Hwntw' (= gal·lès del sud) i
'Cymro' (= gal·lès)
8 (Lleis gal·leses) gal·lès = propietari
9 Bro'r Cymry districte
dels gal·lesos (en un territori dividit entre habitants gal·lès i anglès)
10 ...o Gymro = gal·lès
("d'un gal·lès")
tad o Gymro pare gal·lès
tad a mam o Gymry a babi o Sais pare
gal·lès i mare gal·lès i criatura anglès (= anglesoparlant, que no sap gal·lès)
yr actor o Gymro l'actor gal·lès
Y mae deng mlynedd ar hugain neu fwy ers
i mi weld yr actor o Gymro, Hugh Griffith, yn y ffilm 'Tom Jones'
Fa trenta anys o més des de quan vaig veure l'actor gal·lès, Hugh Griffith, a l
pel·licula 'Tom Jones'
11
tri chynnig i Gymro = ??a la tercera
vencuda ("tres intents per un gal·lès")
12 (vocatiu) Gymry =
gal·lesos, els meus compatriotes gal·lesos
a chofiwch, Gymry, gwlad yw Cymru â
thraddodiad a iaith ar wahân i unrhyw wlad arall ENG-Z
i recordeu, els meus compatriotes gal·lesos, que Gal·es és un país amb una
tradició i una llengua diferent a qualsevol altre país
13 yr hen Gymry els
britànics, els avantpassats dels gal·lesos abans de la conquista dels pobles
alemanys c500-800
Fe ddaethom ni wedyn i Gaer Gorun yr hen
Gymry - 'Corinium' y Rhufeiniaid neu 'Cirencester' y Saeson
Després vàrem arribar a Caer Gorun dels britànics - 'Corinium' segons els
romans o 'Cirencester' segons els anglesos
14 yr hen Gymry, els
gal·lesos en segles passats, els notres avantpassants, gal·lesos en altres
èpoques, els anitics gal·lesos
gwin yr hen Gymry nom humorós per
aigua d'una font ("el vi dels anitics gal·lesos")
Trysorid y 'glain nadroedd', fel y'i
gelwir gan rai, gan lawer o'r hen Gymry.
els 'grans de serps' (un tipus d'amulet) com els deien alguns, eren considerats
un tresor per molts d'els gal·lesos en altres èpoques
15 Cymro o'r De sudenc
("gal·lès del sud")
Cymry o'r De gal·lesos del sud,
sudencs
Cymry o'r De oedd y rhan fwyaf o
drigolion y pentref hwnnw ym Mhennsylfania
la majoria dels habitnats d'aquell poble eren gal·lesos del sud
16 Sais-Gymro gal·lès
anglicitzat, que no sap la llengua auctòctona
(Sais = (home) anglès) + mutació
suau + (Cymro = (home) gal·lès)
y Sais-Gymry els gal·lesos anglesos
17
Cymry Patagonia els gal·lesos de la
Patagònia
18 Gymro el gal·lès, o
gal·lesoparlant.
(mutació suau de Cymro = gal·lès;
els epitets tenien la mutació suau de la primera consonant)
Un epitet de vegades trobat eh registres parroquials, llistes, etc. sembla
estrany que un gal·lès tingués un nom així al seu propi país però possiblement
ve d'yn ambient majoritàriament anglès, com ara les ciutats foritifades, o en
gruos socials bilingües, com la capa de la noblesa que va començar a abandona
la seva llenguag nadiu i fer-se anglesos després de l'anexió de Gal·les a
Anglaterra en 1536. Una família o individu que seguia parlant gal·lès podria
haver ser vist coma a poc usual i per tant havia guanyat aquest epitet.
Exemples d'un nom d'aquest tipus són
(1) Siôn ap Rhys Gymro a la ciutat d'Aberhonddu a l'any 1538,
(2) Gerallt Gymro Gerald el gal·lès,
traducció de "Giraldus Cambrensis", (Gerald de Gal·les), el nom usart
per l'escriptor en llengua llatina Gerald de Barri (c1146-1223), un gal·lès amb
progenitors de la població colonista normanda i de la població gal·lesa
autòctona
19 Cymru (qv) Gal·les, el País de Gal·les
- una variant oertografica de Cymry
= gal·lesos
ETIMOLOGIA: Cymro < britànic kom-brog-os = persona del mateix país,
compatriota; (kom- = junt) + (brog- = country)
(en gal·lès modern kom- sobreviu en
els prefixos cy-, cym-, cyn-;
relacionat amb el prefix llatí co-,
com-, con-) +
en gal·lès modern equival als elements (cym-
prefix) + mutació suau + (bro =
districte)
Bretó: kenvroad, kenvroiz =
compatriota, compatriotes
NOTA: De vegades, al sud-est de Gal·les Cymro
> Cwmro. A la comarca de Penfro
al sud-oest Cymro > Cimro
9
Y Cymro (“el gal.lès”) setmanal en
llengua gal·lesa publicat des del 1932
ETIMOLOGY: Literalment Cymro = ‘compatriota’ < britànic kom-brog-os = persona del mateix país,
compatriota; (kom- = junt) + (brog- = country)
(en gal·lès modern kom- sobreviu en
els prefixos cy-, cym-, cyn-;
relacionat amb el prefix llatí co-,
com-, con-)
En gal·lès modern equival als elements
(cym- prefix) + mutació suau + (bro
= districte)
*Cymfro > Cymro (amb pèrdua de la [v] ).
Bretó: kenvroad, kenvroiz =
compatriota, compatriotes
El nom del país - Cymru (= Gal·les) – és una grafia adaptada de Cymry
(= el poble gal·lès, els gal·lesos) del segle 1500. Es pronuncia igual que Cymry
- [køm ri].
El nom gal·lès de França (Ffrainc) és també un substantiu
plural que indica els habitants - literalment és “(els) francs”, de Ffranc
(franc).
Y Cymro [ø køm-ro] substantiu masculí
1 setmanal en llengua gal·lesa publicat des del
1932 ("el gal.lès")
Cymroaidd
[køm- ro-edh] adjectiu
1obsolet gal·lès
Cymdeithas Gymroaidd
Seren Gomer 1836, tudalen 340
Sefydliad Cymdeithas Gymroaidd yn y Casbach
Mr. Gomer - Gan fod yn ddywenydd o'r mwyaf genych glywed, yn nghyd â'ch plant
gwasgaredig, am y Cymdeithasau Cymroaidd sydd yn cael eu sefydlu, o bryd i
bryd, gan feibion Gomer, yr ydym ni, tua Mynwy, wedi bod yn hir megys yn cysgu
mewn llonyddwch a difaterwch am ein Hiaith a'n cenedl, pan oedd canwyllau yn
cael eu goleuo mewn amryw fanau ar hyd y Dywysogaeth, a thrwy fod y cyfryw
ganwyllau yn taflu ychydig ddefnynau o'r goleu hyd atom ni, trwy gyfrwng y
Cyhoeddiadau clodwiw, deffrowyd rhai o honom er ys tymmor hir yn nghylch codi
Cymdeithas Gymroaidd, ond o herwydd digalondid, yr oeddym yn oedi, ac yn
dysgwyl yn barhaus i ychwaneg o Omeriaid ddyfod i'r golwg; ac o'r diwedd
gwelwyd ychydig rhagor yn deffro ac yn teimlo gwaed Gomeraidd yn curo yn fwy
nerthol yn eu rhedwelïau; ac ar yr 8fed o Ebrill, 1835, ymgynnullodd tua 35 o'r
rhai mwyaf awyddus dros ein Hiaith a'u cenedl, i'r Gwestdy adnabyddus wrth
arwydd y Cerbyd a'r Meirch, yn y Casbach; ac ar yr achos, y Parch. E.
Jones, ac ereill o'r cyfeillion, a areithiasant yn y fath fodd nes peri i'r
wreichionen ag oedd yn y cyfeillion ennyn yn fflam.. Yr ydym y cynnyddu bob
cyfarfod...
Cymro di-Gymraeg
[køm-ro dii gøm-raig] substantiu masculí
PLURAL Cymry
di-Gymraeg [køm-ri...]
1
gal·lès anglès, gal·lès que no sap la llengua del país
2 Cymry di-Gymraeg gal·lesos
anglesos, gal·lesos que no saben la llengua del país
NOTA: El gal·lès es va esdevenir una llengua minoritària a Gal·les al voltant
de l'any 1900. Avui en dia els gal·lesos anglesos, el immigrants anglesos, i
els immigrants de parla anglesa d'altres països són més d 80% de la població de
Gal·les. Una mica menys del 20% són gal·lesoparlants (gal·lesos i immigrants
assimilats). Abans que no resultés aquesta situació anomala, quan la majoria
dels habitants de Gal·les parlava la llengua (i molts d'ells monòglots) no
existia cap expressió especial per els gal·lesos ignorats de la llengua del
país, i a nivell col·loquial es deien 'Saeson' (anglesos, parlants d'anglès). A
nivell col·loquial avui se segueix fent servir aquesta descripció
ETIMOLOGIA: (Cymro = home gal·lès) +
(di-Gymraeg = sense gal·lès)
Cymru
[køm -ri] substantiu femení
1 el País de Gal·les, “Cambria” (nom llatí)
Una nació celta a la part occidental muntanyósa de la zona central meridional
de l’illa de la Gran Bretanya. (‘Celta’ és una definició lingüística – amb el
significat de ‘que parla una llengua derivada del celta comú de l’Europa
continental’, i no és una etiqueta ètnica).
Els gal·lesos, com els còrnics i els bretons, són els sobrevivents dels pobles
britànics que habitaven tota l’illa fins a aproximadament l’any 400 d.C, quan
els invasors germànics van encetar una invasió que va esdevenir un procés de
conquesta que durava uns segles. A la llarga els invasors van ocupar la majoria
dels territoris dels britànics. Els antics regnes germànics es van fusionar, i
un estat unit, Anglaterra, va sorgir.
Els gal·lesos van ser capaços de resistir els atacs dels germànics durant més
de vuit cents anys a la part de l’illa que avui és el País de Gal·les.
Anglaterra va ser conquerida pels normands a l’any 1066. Dos cents anys després
els normands van poder penetrar aquesta últim reducte dels britànics autòctons
i aconseguir dominar-lo.
La Corona (normand-)anglesa reivindicava aquest territori com a propietat seva
en virtut de territori conquerit, i a l’Estatut de Rhuddlan (1284) (una
ciutadella del nord-oest de Gal·les), els dirigents gal·lesos van reconèixer la
dominació (normand-)anglesa de les seves terres.
Dos segles i mig després, al 1536, les terres gal·leses van ser formalment
annexades a Anglaterra. Encara que des d’aquell moment formàven part de l’estat
anglès, van conservar el nom que tenien en anglès durant segles (‘Wales’). El
país va ser considerat com un apèndix regional d’Anglaterra. No tenia cap mena
de govern com a país – s’hi va imposar la mateixa administració comarcal
(“comtats”) que tenia Anglaterra. (De fet, una part del país va tenir aquest
sistema segons els terms pactats a l’Estatut de Ruddlan). El nom del nou estat
era ‘England and Wales’, encara que no implicava cap mena de co-federació
d’iguals.
Sovint avui en dia es parla del ‘Principat de Gal·les’ - de fet, aquesta
expressió ha existit des de l’època de l’Estatut de Rhuddlan - però administrativament no té cap vigència.
És només una descripció d’una pretensió de la familia real anglesa, com que
l’hereu del tron – el fill gran – es diu el ‘Prince of Wales’, (Príncep de
Gal·les), títol que es remunta a l’any 1301 per indicar la supremacia dels
anglesos sobre els gal·lesos després de la desfeta militar dels dirigents
independents de Gal·les.
El nom anglès “Wales” és literalment “els estrangers”, i amb sentit locatiu
“terra dels estrangers”, encara que el sentit és més ben dit “persones que no
parlen una llengua (germànica) com nosaltres, persones que parlen celta”. La
mateixa paraula existeix en alemany modern – a Suïssa, ‘Welsch’ [velsh]
refereix als suïssos francòfons, però quan van rebre aquesta etiqueta per
primera vegada haurien estat parlants del celta (gal), més tard parlants del
llatí després de la conquesta romana de Gal·lia i l’incorporació de les terres
gal·les a l’Imperi romà.
Segons les condicions de l’anexació del 1536, els gal·lesos podien seguir
habitant les seves terres, però patirien discriminació si no adoptarien la
llengua i cultures anglese. Els gal·lesos només podien accedir a posicions dins
l’administració local del seu propi país si eren anglesoparlants. De fet, aquestes
prohibicions van tenir poc efecte lingüísticament. Tot i que la seva llengua va
ser exclosa dels jutjats i de l’administració, els gal·lesos seguien parlant la
seva llengua, i la traducció de la Biblia (a partir del 1588; versió definitiva
al 1620) va enfortir la llengua.
Gal·les no era cap amenaça militar per Anglaterra, i l’estat anglès tenia
altres preocupacions - com ara la subjugació dels escocesos i els irlandesos.
Tot i que la noblessa gal·lesa es va fer progressivament anglesa de
llengua i de pensament després de
l’anexació, la massa de la població va conservar els seus trets com a poble de
cultura celta. L’identitat gal·lesa no es va amenaçar seriosament fins la
segona part del segle 1800, quan el govern anglès va inciar una política de linguicidi
i va començar a aplicar mesures per eradicar la llengua gal·lesa (i les
llengües escoceses i irlandeses), com que es veien les terres celtes com a
terres angleses. La percepció anglesa d’aquesta eliminació va ser més aviat
d’educar aquests súbdits de parla forastera de les illes.
Com a conseqüència de aquesta eliminació sistemàtica de la llengua dels últims
cent anys – un procés que molts gal·lesos havien acceptat i fins i tot
afavorien tot pensant que representava
el ‘progrés’ – no hi ha avui gal·lesos monolingües; tot gal·lès sap
parlar anglès, i només un de cada cinc habitants del país sap la llengua
autòctona.
De fet, per la majoria de gal·lesos avui és montruós que hi puguin haver
gal·lesos monolingües – tot i que ser anglès monolïngue és completament normal,
i també l’existència de pobles monolíngües en països veïns – noruecs, danesos,
alemanys, holandesos, francesos, islandesos, etc és un fet ‘natural’.
Un de cada cinc persones a Gal·les sap parlar gal·lès – però s’ha de notar que
la proporció si només es fan els càculs amb els gal·lesos autòctons és més alta
– hi ha una gran quantitat d’anglesos a Gal·les (segons el cens del 1991,
gairebé un 25% de la població de Gal·les es va néixer fora del país, la gran
majoria anglesos). La majoria d’aquests nouvinguts menyspreuen la llengua i la
cultura dels autòctons. Per ells, Gal·les és una part d’Anglaterra i els
gal·lesos gal·lesoparlants són uns britànics més, però encara no del tot
civilitzats. L’assimilació d’anglesos és molt poc freqüent.
Un altre problema és que molts gal·lesos anglicitzats també veuen la cultura
autòctona amb menyspreu, o almenys no tenen cap desitg que sigui res més que
una relíquia folklòrica. I hi ha una
tendència de part del molts pares gal·lesoparlants (un terç a la comarca
gal·lesa de Gwynedd en aquest moment) de pujar els fills en anglès.
L’immigració continuada d’anglesoparlants i l’èxode de gal·lesoparlants com a
resultat de la política de l’estat anglès que no veu els gal·lesos
gal·lesoparlants com a diferents d’altres ciutadans, de parla anglesa, és un
greu problema en aquest moment – el pitjor que mai han experimentat els
gal·lesos com a nació.
2 y Gymru Rydd, Gal·les Lliure, el futur Páis de Gal·les
lliure i indepemdent, Gal·les lliure de la dominació dels anglesos
gwlad ffraegar a chynhennus iawn fydd y Gymru Rydd (Cymro 24 06 92)
El País de Gal·les Lliure serà un lloc molt contenciós i baralladís
3 y Gymru Gymraeg, Gal·les de llengua gal·lesa; la població
gal·lesoparlant. La part del país, o la secció de la societat gal·lesa, que ha
resistit la imposició de la llengua i cultura angleses
4 Cymru gyfan Cymru gyfan
drwy Gymru gyfan arreu de Gal·les
Roedd yn adnabyddus drwy Gymru gyfan
era conegut arreu de Gal·les
5 (modificant) de Gal·les, situat a Gal·les o per als gal.lesos (no
hi ha mutació suau després de nom feminí)
plaid (f) partit polític
Plaid Cymru = 'el partit de Gal·les', partit nacionalista
prifysgol (f) universitat
Prifysgol Cymru = la Universitat de Gal·les
plant ysgol Cymru els escolars de Gal·les, escolars gal·lesos
6 (modificant) gal.lès, de Gal·les = fet a Gal·les, produit a
Gal·les, de l'estil gal.lès
menyn Cymru = mantega gal.lesa
cynnyrch Cymru fet / fabricat a Gal·les
tramorwyr yn canu clodydd biff Cymru
gent de l'estranger lloant carn de bou de Gal·les
7 Gardd Cymru (= "l'Horta de Gal·les") èpitet de
Bro Morgannwg, la terra baixa costanera de l'est de Caer-dydd
8 yng Nghymru i gyd a tot Gal·les
9
gollwng deigryn dros Gymru fer un
riu (“vessar una llàgrima per a Gal.les”)
ETIMOLOGIA: Cymru < Cymry = gal·lesos. El canvi ortogràfic va
ser introduit al segle 1500 per diferenciar els dos sentits de “població
gal·lesa” i “territori gal·lès”
Cornish: Kembri (=
Gal·les), Breton Kambre (= Gal·les); (són probalament formes tardanes)
En irlandès An Bhreatain Bheag “Petita Bretanya” = Gal·les,
i An Bhreatainn Mhór “Gran Bretanya” = l’illa de (Gran) Bretanya.
Brtenya continental és An Bhriotáin. L’escocès té Cuimridh, una
adaptació del nom gal·lès Cymru.
NOTA: (1) El nom és una forma amb un lleuger canvi ortogràfic de Cymry,
literalment “gal·lesos”, amb el sentit de "Gwlad y Cymry" (la terra
dels gal·lesos). Al segle 1500 “u” i “y”, que originalment representaven sons
differents, es pronuncien totes dues com a “y”. L’ús de la ‘u’ era una
diferenciació ortogràfica úitl per inidcar el país.
(2) La paraula francesa per França - Ffrainc – té un origen semblant -
'francs', el plural de Ffranc 'un franc',
(3) També gal·lès “Sweden” < anglès < escandinau Sweden (= ‘els
suecs’)
(4) Cymru,com tots els noms de països i ciuttas, és un substantiu femení
i per tant hi ha mutació suau de la consonant incial d’un adjectiu següent
rhydd = lliure; Cymru Rydd (qv) Gal·les Lliure
Cymraeg = gall·lès (de llengua); Cymru Gymraeg = Gal·les
gal·lesoparlant
Cymry [KØM ri] (pl) els gal·lesos
cymryd [KØM rid] (v)
1
agafar
- cymryd diddordeb mewn [KØM rid di
DHOR deb meun] (v) interessar-se per
2 cymryd
arnoch ddiofryd tlodi fel el vot de la pobresa
cymudo
[kø- mî -do] verb
1 viatgar regularment entre
dos llocs - com un viatge diari entre la casa i la feina
ETIMOLOGIA: adaptació de la paraula anglesa commute (del llatí commutâre) segons el verb gal·lès mudo = moure, del britànic < llatí mutâre = canviar. (cym- prefix que correspon al prefix llatí com-) + (mud-) + (-o, sufix per fer verbs )
cymudwr
[kø- mî -dur] substantiu masculí
PLURAL cymudwyr
[kø- mid -wir]
1 viatger (que viatja
regularment entre dos llocs - com un viatge diari entre la casa i la feina)
ETIMOLOGIA: (cymud-, arrel de cymudo = viatjar) + (-wr sufix oer formar un substantiu
d'agent)
cymun
[kø -min] substantiu masculí
PLURAL cymunau
[kø- mî -ne]
1 Y Cymun (el nom complert és Y Cymun Bendigaid) Comunió,
santa comunió = acció de la recepció del sagrament de l'eucaristia, la commemoració
de l'Útim Àpat de Jesucrist amb la consecració de pa i vi
derbyn eich cymun cyntaf rebre
la primera comunió
2 santa comunió - nom de culte, servei religiós
Eglwys Sant Eleth (Amlwch) 8am Cymun
Bendigaid (Saesneg) Església de Sant Eleth (Amlwch) 8am Communió Asagrada??
(culte en llengua anglesa) (anunci deYr Herald, 06 08 1994)
3 cwpan cymun copa de la
comunió
4 bwrdd cymun taula de la comunió
5 Gal·les del Sud bord gymun?taula de la comunió
6 Sul y Cymun diumenge de la comunió = qualsevol diumenge on se
celebra la comunió
ETIMOLOGIA: llatí: commûniô
participació general, < commûnis
= comú
Cymun Bendigaid
[kø -min ben-dî-ged] substantiu masculí
1 Communió Sagrada? .Vegeu cymun
cymundeb
[kø-min-deb] substantiu masculí
PLURAL cymundebau
[kø-min-dê-be]
1 comunió = grup religiós amb
les mateixes doctries i pràctiques
Y Cymundeb Anglicanaidd a
Comunió Anglicana
2 amistat, sensacions i
emocions compartides
ETIMOLOGIA: (cymun = comunió) + (-deb)
cymuned
[kø-mî-ned] substantiu femení
PLURAL cymunedau
[kø-mi-nê-de]
1 comunitat
rhan o gymuned Gymraeg Llundain part
de la comunitat gal·lesa de Londres
Cymuned, mudiad a ffurfiwýd yn y
flwyddyn 2001 i amddiffyn y cymunedau Cymraeg
'Cymuned' (= comunitat), un moviment creat a l'any 2001 per defensar les
comunitats de parla gal·lesa
2 gofal yn y gymuned
cuida dintre de la comunitat (per exemple, ajut per malalts mentals que són
capaços de viure dintre de la comunitat en comptes de tancar-los en un
hospital)
3 comú = demarcació administrativa des del 1974, subdivisió d'una
comarca; municipi
ETIMOLOGIA: adaptació de la paraula anglesa community, (cym- = com, uned = unit-)
cymwys [KØ muis] (adj) apte
cymydau [kø MØ de] (pl) vegeu: cwmwd
cymydog, cymdogion [kø MØ dog, køm DOG yon] (m) veí
cymylau [kø MØ le] (pl) vegeu: cwmwl
cymylog [kø MØ log] (adj) nuvolós
cymysgu [kø MØ ski] (v) barrejar
cymysg [KØ misk] (adj) barrejat
cynaniad [kø NAN yad] (m) pronunciació
cynaniadol [kø nan YA dol] (adj) de pronunciar (geiriadur cynaniadol =
diccionari de la pronunciació)
cynanu [kø NA ni] (v) pronunciar
cyn bo hir [kin bo HIIR] (adv) abans de poc
cyn-
[køn]
1 primer element en paraules compostes amb sentit de ‘gos /
guerrer’.
Cf ci (= gos / guerrer), plural cw^n
(1) cyndyn (= tenaç) (cyn-) + mutació suau + (tyn = estret)
(2) cynddaredd (= ràbia) (cyn-) + mutació suau + (dâr = ?marejat) + (-edd sufix substantival)
(3) cynffon (= cua) (cyn-) + (ffon = pal)
(4) cynllyfan (paraula literària: =
corretja de gos) (cyn-) + (llyfan = corda)
(5) cyndy (obsolete; kennel) (cyn-) + mutació suau + (ty = casa)
(6) cyna (also cwna) estar en zel (dir d’una gossa)
(7) Cynon (man’s name) (cyn- = guerrer) + (-on = sufix usat en noms de déus)
cyn [KIN] (prep) 1 abans de 2 tant (cyn wynned â’r eira = tan blanc com la
neu)
- cyn cinio [kin KIN yo] (frase)
abans de dinar
- cyn dloted [kin DLO ted] (adj) tan
pobre
- cyn gynted ag y [kin GØN ted ag ø]
(frase) tan de pressa com
- cyn lleied [kin LHEI ed] (adv) tan
poc
- cyn y [kin ø] (conj) abans que
cynadledda
[kø-nad- lê -dha] verb
1 debatre, xerrar
ETIMOLOGIA: (cynadledd-, arrel de cynhadledd = conferència, debat,
conversa) + (-a)
cynaeafwr
[kø-nei-â-vur] substantiu masculí
PLURAL cynaeafwyr
[kø-nei-av-wir]
1 segador
2 cynaeafwr gwair segador
del fenc
ETIMOLOGIA: (cynaeaf-, forma de la
síl·laba penúlitma de cynhaeaf =
collita) + (-wr sufix d’agent,
‘home’)
cyndadau [køn DA de] (npl) avantpassats
Cyndaf [KØN dav] (m) nom d’home
cyndda [ køn -dha] substantiu
masculí
1 (Topònims, Gal·les del sud-est) terra comuna. Variant
de cimdda (qv)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911):
(1) “Cyndda, or Cymdda, or Cymla Bach. A small thatched house which stood on
the side of
cynddaredd
[køn-dhâ-redh] substantiu femení
1 ràbia
...ebe fo, â'i wyneb yn goch gan
gynddaredd
va dir, amb la seva cara vermella de ràbia
sylweddolodd mai dal yr oedd y meistr yn
ei gynddaredd
s’en va adonar que l’amo encara estava enrabiat (“en la seva ràbia”)
he said, with his face red with rage
2 y
gynddaredd = ràbia
ETIMOLOGIA: (cyn- = gos) + mutació
suau + (dâr = ?marejat) + (-edd sufix substantival)
En bretó kounnar (= ràbia)
L’element dâr també es veu a la
paraula gal·lesa penddaredd
(obsolet) = atordiment, rodament de cap
(pen = cap) + mutació suau + (dâr = ?marejat) + (-edd sufix substantival)
cynddrwg
[køn -dhrug] adjectiu
1 tan dolent, tan greu
nid yw cynddrwg â’i olwg
no és tan dlent com sembla (del seu aspecte)
ETIMOLOGIA: (cyn- < cyn = tan) + mutació suau + (drwg = dolent)
cynfab [ køn
-vab] substantiu masculí
PLURAL cynfeibion
[ køn- veib -yon]
1 (obsolet) fill primogènit
Salmau 89:26 Efe a lefa arnaf, Ti yw fy
Nhad, fy NUW, a Chraig fy iachawdwriaeth. (89:27) Minnau a’i gwnaf yntau yn gynfab, goruwch brenhinoedd y ddaear.
Salms 89:26-7 ......
Genesis 46:8 A
dyma enwau plant Israel, y rhai a ddaethant i'r Aifft, Jacob a'i feibion
Reuben, cynfab Jacob.
Genesis 46:8 .......
ETIMOLOGIA: (cyn- = abans) + mutació
suau + ( mab = fill)
Cynfab [ køn
-vab]substantiu masculí
1 nom d'home
1 Capelcynfab nom de capella a
Cynhordy, a la carretera de Llanymddyfri a Llanwrtud. Nom d’una escla
primària aquí, fundada el 1848 Ysgol
Capel Cynfab. Una nom antiga de la localitat era Llangynfab (llan =
església, + mutació suau + Cynfab).
Vegeu la web de l’escola http://bsd.satproj.org.uk/~capelcyc/, on hi ha un englyn (vers
al·literatiu) d’en Arwyn Evans:
.....Yn
ei hiard yng Nghynghordy - onid da
..........Gweld
bod hwyl, bod Cymry,
..........A
gweld bod hen ysgoldy
..........Yno'n
dal heb droi yn dy^?
(“Al seu pati a Cynhordy – és bo, no?,
Veure que hi ha la diversió / un bon ambient, que hi ha gal.lesos
I veure que hi ha una antiga escola
Allà, no convertida en casa? (allà seguint sense girar en una casa)”)
ETIMOLOGIA: vegeu entrada
anterior
NOTA: Oficialment Capel Cynfab, però
si fós escrit estrictament segons les normes per la toponímia seria així (Capel Cynfab) per la capella i Capelcynfab per la localitat
Cynffig [KØN fig] (f) topònim (Sud-est)
cynffon, cynffonau [KØN fon, køn FO ne] (f) cua
cyngerdd, cyngherddau [KØ ngerdh, kø NGHER dhe] (m) concert
cyngherddau [kø NGHER dhe] (pl) vegeu: cyngerdd
cynghori [kø NGHO ri] (v) aconsellar
cynghrair, cynghreiriau [KØ nghrair, kø NHREIR ye] (f) aliança
cyngor, cynghorau [KØ ngor, kø NGHO re] (m) 1 consell comarcal 2 ajuntament
- Cyngor Bro Morgannwg [KØ ngor broo
mor GA nug] (m) el Consell de Bro Morgannwg ("el pla de (la regió de)
Morgannwg") 33,500 hectàrees; habitants: 119,500; capital: Y Barri
- Cyngor Gwynedd [KØ ngor GWI nedh]
(m) el Consell de Gwynedd (nom de regió, després d’una tribu celta) ; 254,600
hectàrees; habitants: 118,000; capital: Caernarfon
cyngor bwrdeistref, cynghorau bwrdeistref [kø nghor bur DEI strev, kø NGHO
re bur dei STRE vi] (m) 1 consell comarcal foral 2 ajuntament foral
- Cyngor Bwrdeisdref Sirol Blaenau Gwent
[KØ ngor bur DEI strev SI rol blei ne GWENT] (m) el Consell Comarcal Foral
de Blaenau Gwent ("terra alta de la regió de Gwent") ; 10,900
hectàrees; habitants: 73,600; capital: Glynebwy
- Cyngor Bwrdeistref Sirol Caerffili [KØ
ngor bur DEI strev SI rol kair FI li] (m) el Consell Comarcal Foral de
Caerffili ("fortalesa romana de Ffili") ; 28,000 hectàrees;
habitants: 171,000; capital: Ystradmynach
- Cyngor Bwrdeistref Sirol Casnewydd [KØ
ngor bur DEI strev SI rol kas NEU idh] (m) el Consell Comarcal Foral de
Casnewydd ("castell nou") ; 19,056 hectàrees; habitants: 317,700;
capital: Casnewydd
- Cyngor Bwrdeistref Sirol Castell-nedd
Aberafan [KØ ngor bur DEI strev SI rol ka stelh NEEDH a be RA van] (m) el
Consell Comarcal Foral de Castell-nedd Aberafan ("el castell (del riu)
Nedd, l’esturai (del riu) Afan") ; 44,000 hectàrees; habitants: 140,100;
capital: Aberafan
- Cyngor Bwrdeistref Sirol Conwy [KØ
ngor bur DEI strev SI rol KO nui] (m) el Consell Comarcal Foral de Conwy (nom
de ciutat del riu on és situada) ; 112,995 hectàrees; habitants: 110,700;
capital: Conwy
- Cyngor Bwrdeistref Sirol Merthyrtudful
[KØ ngor bur DEI strev SI rol mer thir TID vil] (m) el Consell Comarcal
Foral de Merthyrtudful ("la tomba de la sanat Tudful") ; 11,054
hectàrees; habitants: 60,000; capital: Merthyrtudful
- Cyngor Bwrdeistref Sirol Pen-y-bont ar
Ogwr [KØ ngor bur DEI strev SI rol pe nø BONT a RO gur] (m) el Consell
Comarcal Foral de Pen-y-bont ar Ogwr (el lloc anomenat Pen-y-bont (= "casa
devant el pont") al (riu) Ogwr") ; 28,500 hectàrees; habitants:
130,900; capital: Pen-y-bont ar Ogwr
- Cyngor Bwrdeistref Sirol
Rhondda-Cynon-Taf [KØ ngor bur DEI strev SI rol RHON dha KØ non TAAV] (m)
el Consell Comarcal Foral de Rhondda-Cynon-Taf (noms de tres rius i les seves
valls) ; 42,600 hectàrees; habitants: 240,117; capital: Cwmclydach
- Cyngor Bwrdeistref Sirol Torfaen [KØ
ngor bur DEI strev SI rol TOR vain] (m) el Consell Comarcal Foral de Torfaen
(nom de riu - "trencapedres") ; 16,600 hectàrees; habitants: 90,700;
capital: Pont-y-pwl
- Cyngor Bwrdeistref Sirol Wrecsam [KØ
ngor bur DEI strev SI rol WREK sam] (m) el Consell Comarcal Foral de Wrecsam
(nom anglès gal·lesitzat) ; 50,000 hectàrees; habitants: 123,500; capital:
Wrecsam
cyngor dinas [KØ ngor DI nas] (m) ajuntament (de gran ciutat)
- Cyngor Dinas a Sir Abertawe [KØ
ngor DI nas a siir a ber TAU e] (m) el Consell de la ciutat i la comarca
d’Abertawe ("estuari (del riu) Tawe) ; 37,700 hectàrees; habitants:
230,626; capital: Abertawe
cyngor dosbarth [KØ ngor DO sparth] (m) consell subprovincial (1972-1997)
cyngor sir [KØ ngor SIIR] (m) consell comarcal
- Cyngor Sir Benfro [KØ ngor siir
BEN vro] (m) el Consell de la Comarca de Penfro ("el límit de la terra;
península") ; 158,800 hectàrees; habitants: 117,700; capital: Hwlffwrdd
- Cyngor Sir Caer-dydd [KØ ngor siir
kair DIIDH] (m) el Consell de la Comarca de Caer-ddydd ("fortalesa romana
(al marge del riu) Taf") ; 13,900 hectàrees; habitants: 309,400; capital:
Caer-dydd
- Cyngor Sir Ceredigion [KØ ngor
siir ke re DIG yon] (m) el Consell de la Comarca de Ceredigion ("territori
de Caredig") ; 179,400 hectàrees; habitants: 69,700; capital: Aberaeron
- Cyngor Sir Ddinbych [KØ ngor siir
DHIN bikh] (m) el Consell de la Comarca de Dinbych ("fortalesa
petita") ; 83,875 hectàrees; habitants: 89,200; capital: Rhuthun
- Cyngor Sir Fynwy [KØ ngor siir VØ nui]
(m) el Consell de la Comarca de Mynwy (nom de riu) ; 85,100 hectàrees;
habitants: 84,200; capital: Cwm-brân
- Cyngor Sir Gaerfyrddin [KØ ngor
siir gair VØR dhin] (m) el Consell de la Comarca de Caerfyrddin
("fortsalesa (romana) (aprop del poble britó) (de) Mor-din"
(fortalesa marítima)) 239,800 hectàrees; habitants: 169,000; capital:
Caerfyrddin
- Cyngor Sir Powys [KØ ngor siir POU
is] (m) el Consell de la Comarca de Powys (("el territori dels)
pagesos", d’un nom llatí) 519,700 hectàrees; habitants: 124,200; capital:
Llandrindod
- Cyngor Sir y Fflint [KØ ngor siir
ø FLINT] (m) el Consell de la Comarca de Y Fflint (nom anglès = pedra foguera)
; 43,500 hectàrees; habitants: 145,300; capital: yr Wyddgrug
- Cyngor Sir Ynys Môn [KØ ngor siir
Ø nis MOON] (m) el Consell de la Comarca de l’illa de Môn; 72,000 hectàrees;
habitants: 69,194; capital: Llangefni
cyngor tref [KØ ngor TREE] (m) ajuntament de poble/ciutat
cynhaeaf, cynaeafau [kø NHEI a, kø nei A ve] (m) tardor
cynhemlad [kø-
nhem -lad] substantiu masculí
1 (Cristnogaeth) contemplació = concentració de la ment i l’ànima en
Déu
ETIMOLOGIA: (segle 20) (cynheml-,
arrel de cynhemlu = contemplar) + (-ad sufix per formar noms
abstractes)
cynhemlol [kø-
nhem -lol] adjectiu
1 (Cristnogaeth) contemplatiu = concentrant de la ment i l’ànima en
Déu
ETIMOLOGIA: (segle 20) (cynheml-,
arrel de cynhemlu = contemplar) + (-ol sufix per formar adjectius)
cynhemlu [kø-
nhem -li] verb
1 (Cristnogaeth) contemplar = concentrar la ment i l’ànima en Déu
ETIMOLOGIA: (segle 20) manlleu erudit del llatí contemplor (= contemplar, examinar) (
cynhemlwr [kø-
nhem -lur] substantiu masculí
PLURAL cynhemlwyr [kø-
nheml -wir]
1 (Cristnogaeth) contemplatiu = persona que concentra de la ment i
l’ànima en Déu
ETIMOLOGIA: (segle 20) (cynheml-,
arrel de cynhemlu = contemplar) + (-wr sufix = home)
cynhennau [kø NHE ne] (pl) vegeu: cynnen
cynhwysfawr [køn HUIS vaur] (adj) global
cyn hyned â Methwsela [kin hø-ned aa me-thu-se-la]
-;;)(4::
1 (normalment amb menyspreu) més vell que l’anar a peu, més vell que
els camins, més vell que el pastar
Genesis 5:25 Methwsela hefyd a fu fyw saith mlynedd a phedwar ugain a chant,
ac a genhedlodd Lamech. (
Genesis
ETIMOLOGIA: (cyn = tan) + (hyned = tan vell, < hen =
vell) + (â = amb, que) + (Methuselah = Matasulah, un dels
patriarques, que segons el Testament Vell (Genesis 5:27) va viure 969 anys)
cynhyrchiant [kø-nhørkh-yant] substantiu masculí
1 productivitat
ETIMOLOGIA: (cynhyrch- arrel de la
síl·laba penúltima de cynhyrchu =
produir) + (-i-ant sufix per formar
substantius)
cynhyrchion [kø NHØRKH yon] (pl) vegeu: cynnyrch
cynhyrchu [køn HØR khi] (v) produir
cyni
[kø -ni] substantiu masculí
1 necessitat, privació
mewn cyni en la necessitat
ETIMOLOGIA: cf irlandès sníomh (=
filatura, tensió d’un fil, angoixa). La segona síl·laba de cyni és probablament relacionada a gal·lès nyddu (= filar llana)
cynifer [kø- nî -ver] pronom
1 tants, tantes
cynifer â hynny la mateixa quantitat, tants com aquella quantitat
Yr oedd sôn mawr
drwy’r wlad i gyd am y sawl ddybenai ei gynhaeaf gyntaf, a chedwid ei enw yn
fyw am flwyddyn, o leiaf. Tybiwch fod deg neu bymtheg o ddynion ar y llethr yr
ochr hyn, a’r cwbl yn gwaeddi’n unsain – “Yn fore mi godes i, / Yn hwyr mi
dilynes hi, / O’r diwedd mi ces hi.” Atebid hwy gan gynifer â hynny drachefn ar
y llethr yr ochr arall, y rhai a berthynent i fferm arall – “Beth a ge’st ti?”
A dyna floedd fel taran – “Pen medi!”. (Yn Nyffryn Tywi Sef,
Brasluniau o Fywyd Gwledig. Gan y Parch. D. Rhagfyr Jones, Pontargothi. Cyfaill
yr Aelwyd a’r Frythones. Cyfrol III (cyfres Newydd) 1894. Tudalen 335. Grafia adaptada a l’ortografia actual)
Es parlava arreu del camp sobre el que havia acabat primer la collita, i el
seu nom es recordava tot l’any (“es mantenia durant un any”). Posem per cas que
deu o quinze homes a la vessant d’aquesta banda, i tots criden a l’uníson –
“M’he aixecat d’hora / Me la empaitava tard / Al final la’he aconseguida”.
Rebrien una resposta de la mateixa quantitat (“tants com aquell”) de la vessant
de l’altra banda, que pertanyia a una altra granja– “Que has aconseguit?” I vet
aquí una crida com un tro– “el cap del segar” [Nota: l’últim manat de blat, que
els segadors posarien a terra i hi llencarien els falços]
1 Kynniver Llith a Ban títul de la
traducció (1549) de William Salesbury dels epístoles i dels evangelis; seria cynifer
llith a ban en la ortografia d'avui, (= “tantes lliçons i articles de fe”,
de les primeres paraules del llibre)
ETIMOLOGIA: (cyn = tan) + (nifer = número)
De la mateixa arrel britànica: còrnic keniver
cynilo [kø NI lo] (v) estalviar
Cynllaith [KØN lheth] (m) nom d’home (obsolet) ; topònim Machynllaith (qv)
cynllun, cylluniau [KØN lhin, køn LHIN ye] (m) 1 pla 2 plànol
cynllwyn
NOTA: forma col.loquial amb reducció usual del diftong final wy > w:
cynllwyn > cynllwn [køn-lhun] (2) evolució? persona que
espera fer una ambuscada o robatori > brètol
cynllyfan
[køn-lhø-van] substantiu masculí
PLURAL cynllyfannau
[køn-lhøn-va-ne]
1 (paraula literària) ronsal
ETIMOLOGIA: gal.lès (cyn- = gos) + (llyfan = corda)
De la mateixa arrel britànica: còrnic lovan
(= corda), bretó louan (= corretja)
De la mateixa arrel cèltica: irlandès lomhain
(paraula literària; =,corda, ronsal)
cynnar [KØ
nar] (adj) d’hora
cynnau [KØ ne] (v) encendre
cynnen, cynhennau [KØ nen, kø NHE ne] (f) disputa, conflicte
cynnes [KØ nes] (adj) calent
cynnig [KØ nig] (v)
1 oferir
2
ymgynnig oferir-se
ymgynnig ar gyfer rhywbeth oferir-se
per alguna cosa
cynnwys [KØ nuis] (v) contenir
cynnyrch, cynhyrchion [KØ nirkh, kø NHØRKH yon] (m) 1 (matemàtiques)
producte 2 (comerç) productes
Cynog [KØ nog] (m) nom d’home; topònims; Llangynog.
cynorthwy-ydd
[kø-north-ui-idh] substantiu masculí
PLURAL cynorthwywyr
[kø-north-ui-wir]
1 ajudant
ETIMOLOGIA: cynorthwy-, arrel del verb cynorthwyo = ajudar) + (-ydd
= sufix d’agent)
NOTA: Les normes ortogràfiques no permeten que s’ajuntin dues “y”; per tant van
seperades amb guionet
cyn pen
ychydig o funudau [kin pen ø-khî-dig o am-ser] adverbi
1 uns minuts més tard
ETIMOLOGIA: ‘abans (del) final (d’uns) quants de minuts’ (cyn = abans) +
(pen = cap) + (ychydig = mica) + (o = de) + mutació suau +
(munudau = minuts)
cynradd [KØN radh] (adj) de nivell primari; ysgol gynradd = escola primària
cyntaf / cynta’ [KØN ta] (adj) primer
cyntedd, cynteddau [KØN tedh, køn TE dhe] (m) vestíbul
cyntefig [køn TE vig] (adj) primitiu
cynt [kint] (adj) 1 més ràpid 2 més d’hora
cynulleidfa, cynulleidfaoedd [kø ni LHEID va, kø ni lheid VA odh] (f)
espectadors
cynulliad, cynulliadau [kø NILH yad, kø nilh YA de] (m) reunió, assemblea
cynyddu [kø NØ dhi] (v) augmentar
cynydd [KØ nidh] (m) progrès
cyrfau [ kør -ve]
1 beers; una forma plural de cwrw (= cervesa); també cwrwau
cyrchu [KØR khi] (v)
1 anar a buscar
2
cyrchu at y nod
córrer cap a la meta
Philipiaid 3:14 Yr
ydwyf yn cyrchu at y nod, am gamp uchel alwedigaeth Duw yng Nghrist Iesu.
Carta als de Filipos 3:14 .....
cyrff [ kirf ]
1 cossos; plural de corff (= cos)
cyrhaeddiad [ kør-heidh-yad ] substantiu
masculí
PLURAL cyraeddiadau [ kør-heidh-yâ-de]
1 assoliment, aconseguiment
Nid oes unrhyw wahaniaeth rhwng brodorion Awstralia a’r boblogaeth a ddaeth
o Ewrop o ran maint
yr ymennydd na'r cyraeddiadau deallusol
No hi ha diferància entre els nadius d’Austràlia i la població que va venir
d’Europa pel que fa a la mida del cervell ni la capacitat intel·lectual
(“assoliments intel·lectuals”)
ETIMOLOGIA: (cyrhaedd, forma de la síl·laba penúltima del verb cyrraedd
= arrivar, assolir) + (-iad sufix per formar substantius)
cyri [KØ ri] (m) curry
cyri cyw iâr [KØ ri kiu YAAR] (m) curry de pollastre
cyri llysiau [KØ ri LHØS ye] (m) curry de verdures
cyrion [KØR yon] (pl) vegeu: cwr
y cyrion Celtaidd [ø KØR yon KEL tedh] (pl) la Franja Celta (traducció del
‘Celtic Fringe’, nom despectiu dels anglesos per a les nacions celtes al
voltant d’Anglaterra - Cornualles, Escòcia, Gal·les, Irlanda, Man; però
sobretot Escòcia i Gal·les)
cyrraedd [KØ redh] (v) arribar
cyrsiau [KØRS ye] (pl) vegeu: cwrs
cysgadrwydd [kø-
ska -druidh] substantiu masculí
1 adormiment
ETIMOLOGIA: (cysgad- < cysgadur = sleeper) + (-rwydd suffix for forming abstract
nouns)
cysgu [KØ ski] (v)
1 dormir
cysgu bei [KØ ski BEI] (m) nom
infantil per dormir
cysgu ddydd a nos dormir tot un dia i tota una nit
cysgu yn hwyr [KØ ski øn HUIR] (m)
dormir massa
cyson [KØ son] (adj) constant
cystadleuaeth, cystadleuaethau / cystadlaethau [kø stad LEI eth, kø stad
lei EI the / kø stad LEI the] (f) concura, competició
- cystadleuaeth tynnu rhaff [kø stad
LEI eth t Ø ni RHAAF] (m) pugna entre dos equips que estiren una corda de banda
a banda d’una línia; perd l’equip que es deixa creuar la línia
cystadleuol [kø stad LEI ol] (adj) competitiu
cystadleuydd, cystadleuwyr [kø stad LEI idh, kø stad LEI wir] (m)
competidor
cystadlu [kø STAD li] (v) competir
cystal [KØ stal a] (adj)
1 tan bo ("â" = com)
2 esgus cystal â dim una excusa tan bona com qualsevol altra
Cystennin; Caergystennin [kø STE nin; kair gø STE nin] (m) nom (mascle)
(obsolet) Constantí; Constantinopla
cystrawen, cystrawennau [kø STRAU en, kø strau E ne] (f) sintaxi
cysur, cysuron [KØ sir, kø SI ron] (m) consol
cysuro [kø SI ro] (v) consolar
cyswllt, cysylltau [KØ sulht, kø SØLH te] (m) conecció
cysylltiad, cysylltiadau [kø SØLHT yad, kø sølht YA de] (m) conecció
cysylltu [kø SØLH ti a] (m) conectar ("â" = amb)
cythraul, cythreuliaid [KØ threl, kø THREIL yed] (m)
1 diable
2
cythraul o = intensificador
mae e’n gythraul o gelwyddgi és un
gran mentider
wedi dod dros gythraul o annwyd
??refer-se d’un greu refredat
3 gythrel punyeter, maleït,
de merda
yr ast gythrel la guilla de merda
cythreulig [kø
THREI lig] (adj) diabòlic
cythruddo [kø THRI dho] (v) enutjar, provocar
cytir [ kø -tir] substantiu masculí
PLURAL cytiroedd
[ kø- tî -rodh]
1 terrenys comunals
Nom de carrer de Bangor – “Cyttir Lane” als mapes, presumablament d’una forma
original Lôn y Cytir
2 Y Cytir (SH8715) coster a la comarca de Gwynedd (districte de Meirionnydd)
ETIMOLOGIA: cytir < cyd-dir (cyd- = junt ) + mutació suau + ( tir = terra )
cytuno [kø
TI no a] (v) posar-se d’acord ("â" = amb)
cyw, cywion [KIU, KØU yon] (m) 1 (Nord) cria de molts animals 2 poltre 3 ¡
ocell jove 4 (Sud) pollet, polla petita
cywaith [kø -weth] substantiu masculí
PLURAL cyweithiau
[kø-weith-ye]
1 projecte = acció planificada
ETIMOLOGIA: (cy- prefix = junt) + mutació suau + (gwaith = feina)
cywaith [kø -weth] substantiu
masculí
PLURAL cyweithion
[kø-weith-yon]
1 obsolet col·lega, company, amic
ETIMOLOGIA: (cy- prefix = junt) + mutació suau + (gwaith) <
britànic. L’element gwaith (substantiu femení) (en gal·lès modern =
vegada) vé d’una arrel britànica = moure (vekt-) que equival al llatí vehere
= portar (d’on vehiculum = vehicle).
Gwaith (= vegada) és possiblement el mateix element que gal·lès modern gwaith
(substantiu masculí) = treball
cywarch
[kø -warch] substantiu masculí
1 (planhigyn) Cannabis sativa
= cànem
edau gywarch fil de cànem
pwll cywarch = bassa per tractar
cànem
siencyn cywarch ("Siencyn /
Joanet (del) cànem") nom alternatiu del nom estàndard llinos
werdd (=verdum, verderol)
2 cànabis, marijuana; droga narcòtica de la planta cànabis (en
aquest sentit normalment cánabis en
gal·lès)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic. En bretó koarc'h (= cànem)
NOTA: forma col·loquial: cwarch [ku-arkh]
Cywarch
[kø -warkh] substantiu femení
1
Abercywarch SH8615 districte de Gwynedd ("confluència (del riu)
Cywarch"), Aquí el riu Cywarch entra en el riu Dyfi. El lloc és a 1km al
nord-est de Dinas Mawddwy a la carretera a Llanymawddwy.
2 Afon
Cywarch SH8517 riu de Gwynedd
3 Craig Cywarch la roca (damunt) (del riu) Cywarch
4 Cwm Cywarch la vall del
riu Cywarch
5 Cywarch SH8518 localitat de Gwynedd
6 Glyncywarch SH6034 localitat de la zona
de Meirionnydd (
ETIMOLOGIA: del nom de la planta. Vegeu l'entrada anterior
NOTA: la pronunciació col·loquial del nom és Cwarch [ku-arkh]
cyweirio [kø- weir-yo] verb
verb amb objecte
1 rectificar, endreçar
2 cyweirio'r ford parar
la taula
3 cyweirio corff preparar
un càdaver per a l'enterrament
4 cyweirio'r gwely (1)
fer el llit (2) fer el llit - dit de la neu que cau i que sembla que es quedi a
terra
mae arna i ofn 'i fod o'n cyweirio 'i
wely
temo que la neu està fent el seu llit
5 cyweirio ffordd reparar
una carretera; (figuratiu)
6 comarca de Penfro cyweirio ty donar regals als acabats de
casar-se:
(col·loquialment: cwiro ty)
7 (instrument de músic) afinar
8 (veu) modular
trawsgyweirio = modular
9 cyweirio eich gwallt
pentinar els cabells
10 (xarxa) reparar
Mathew 4:21 Ac wedi mynd rhagddo oddi
yno, efe a welodd ddau frodyr eraill, Iago fab Sebedeus, ac Ioan ei frawd, mewn
llong gyda Sebedeus eu tad, yn cyweirio eu rhwydau...
Matthew 4:21 ...
11 Gal·les del Sud (forat
de mitjó) sargir, reparar
cyweirio twll mewn hosan >
(col·loquialment) cwiro twll miwn hosan
reparar un forat en un mitjó
12 Gal·les del Sud (roba)
reparar
cyweirio dillad >
(colloquial·lment) cwiro dillad
reparar roba
13 Gal·les del Sud
(sabates) reparar
cyweirio esgidiau >
(colloquial·lment) cwiro sgitsha
reparar sabates
14 Gal·les del Sud
(edifici) reparar
cyweirio adeilad >
(colloquial·lment) cwiro adeilad
reparar un edifici
Cronicl-2 24:5 Ac efe a
gynullodd yr offeiriad a'r Lefiaid, ac a ddywedodd wrthynt, Ewch i ddinasoedd
Jwda, a chesglwch gan holl Israel arian i gyweirio ty eich Duw, o flwyddyn i
flwyddyn...
Cronicles-2 24:5 .....
15 Gal·les del Sud
(ferida) tractar
cyweirio'r anaf tractar la ferida
16 Gal·les del Sud (fenc)
fer
cyweirio gwair >
(colloquial·lment) cwiro gwair fer
fenc
17 Gal·les del Sud (pell,
cuiro) adobar
cyweirio lledr >
(colloquial·lment) cwiro lletar
adobar cuiro
18 Gal·les del Sud
espellofar, treure la pellofa de civada
cyweirio ceirch > (col·loquialment)
cwiro cyrch
19 Gal·les del Sud-oest
fer (cervesa)
20 Gal·les del Sud Y cyweirio llaeth quallar llet (afegir
quall per que es qualli):
21 Gal·les del Sud cyweirio ymenyn fer (mantega)
22 Gal·les del Sud cyweirio caws fer (formatge)
cyweirio caws > (col·loquialment)
cwiro caws fer formatge
23 conservar (aliments) amb sal o fumant-los
cyweirio â halen conservar amb sal
Eseciel 16:4 Ac am dy enedigaeth, ar y
dydd y'th anwyd ni thorrwyd dy fogail, ac mewn dwfr ni'th olchwyd i'th
feddalhau: ni'th gyweiriwyd chwaith â halen, ac ni'th rwymwyd â rhwymyn
Ezequiel 16:4 .....
24 Gal·les del Sud castrar
25 Gal·les del Nord
pallissar (spoken form: cweirio)
D'aquí cweir pallissada
rhoi cweir i rywun donar-li (a algú)
una pallissada
26 (Llei gal.lesa) cyweirio
galanas indemnitzar parents d'una persona assassinada
27 atgyweirio (qv) reparar (ad + mutació suau + cyweirio)
ETIMOLOGIA: (cyweir- < cywair = bon estat) + (-io sufix per formar verbs)
Cf irlandès cóirigh = endreçar,
reparar
NOTA: Gal·les del Nord cyweirio >
cweirio; Gal·les del Sud cyweirio > cweiro > cwiro:
cyweirnod
[kø-weir-nod] substantiu masculí(·4·)
PLURAL cyweirnodau
[kø-weir-nô-de]
1 (cerddoriaeth = música) tónica
cyweithas [kø-wei-thas] substantiu masculí
1 obsolet societat = associació
1 cyweithas y cenhedloedd repecte per i aceptació de les
lleis i costums d’altres països
ETIMOLOGIA: (cywaith = amic, col·lega) + (-as sufix) <
britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic kowethas (= associació)
cywestach [kø-
we -stakh] substantiu masculí
1 bacanal
ETIMOLOGIA: (cywest = lle cysgu) + (-ach sufix per formar substantius
abstractes); sinó (cy- = junt) +
mutació suau + (gwestach =
estar-se)
cywiriad
[kø- wir-yad] substantiu masculí
PLURAL cywiriadau
[kø-wir- yâ-de]
1 correcció
ETIMOLOGIA: (cywir-, arrel de cywiro = corregir) + (-i-ad sufix per formar substantius)
cyw iâr,
cywion ieir [kiu YAAR, køu yon IEIR] (m)
polla petita (Nord)
cywilydd [kø WI lidh] (m) vergonya
- gwell angau na chywilydd [gwelh A
nge na khø WI lidh] (*) inscripció als monuments dels caiguts - ‘millor la mort
que la vergonya’
cywir [KØ wir] (adj) correcte
cywiro [kø WI ro] (v) corregir
cywrain [KIU ren] (adj) destre, expert
cywydd
[kø widh] substantiu masculí
PLURAL cywyddau
[kø-wø-dhe]
1 (poesia) forma de poesia
al.literativa amb estrofes de dos versos de set sil.labes - un dels
vint-i-quatre metres tradicionals de la poesia gal.lesa
2 un poema en aquest metre
cywydd win = a sweet cywydd (win= soft mutation of gwin= wine)
3 obsolet - història,
relat (amb aquest sentit fins fa cerca cent anys a Gal·les del Nord)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic; relacionat amb irlandès cuibhiúil (= decent, decorós)
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
1189
Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català
per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de
Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran
Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear
Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a
les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i
probablament mig milió més fora de Gal·les
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page
from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CATALUNYA-CYMRU