Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants

http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_cr_1188c.htm

........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Y Gwe-eiriadur Cymraeg a Chatalaneg
Un diccionari en línia de gal·lès per a catalanoparlants

CR- (crac, crachach, etc)

Adolygiad diweddaraf - darrera actualització 2005-06-08

cr- [-]
1 contracció de (k + vocal + r)
(1) Caradog (nom d’home) > Cradog (d’aquí surt el cognom Cradog (“descendent d’en ap Caradog”), en anglès “Craddock”)
(2) Carannog (nom d’home) > Crannog (en el topònim Llangrannog = església de Crannog)
(3) cerydd (gal·les antic) > crydd (gal·lès modern) (= sabater)

crac, craciau [KRAK, KRAK ye] (m) esquerda

crachach [KRA khakh] (pl) la burgesia gal·lesa que imita la llengua i costums anglesos ("crostes petites" -ach = sufix diminutiu i despectiu)

crachen, crachennau [KRA khen, kra KHE ne] (f) crosta (de ferida)

crafangus [ cra-va-ngis ] adjectiu
1 pesseter
ETIMOLOGIA: (crafang-, arrel de crafangu = urpar) + (-us sufix adjectival)

craffu [KRA fi] (v) "craffu ar" = observar intentament

cragen, cregyn / cragennau [KRA gen, KRE gin / kra GE ne] (f) carculla, petxina

craig, creigiau [KRAIG, KREIG ye] (f)

1 penyal, precipici

2 roca

3 bod mor sefydlog â’r graig ser tan ferm com una roca

Craig Berth-lwyd [ kraig berth-luid ]
1 turó de la comarca de Merthyrtudful, al sud de Treharris ST 0996
2 Craig-berth-lwyd districte aquí
ETIMOLOGIA: craig y berth lwyd - ‘el turó de la casa anomenada Berth-lwyd’ (craig = roca) + (y article definit) + mutació suau + (perth = bardissa) + mutació suau + (llwyd = gris)
NOTA: escrit “Graig Berthlwyd” al segle 1800.

Craig Ddu [ kraig -dhii]
1 SH/7010 penya-segat del districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd)
2 SH/6152 penya-segat del districte de Dwyfor (comarca de Gwynedd)
3 penya-segat de Castell ar Alun (comarca de Bro Morgannwg)
4 penya-segat d’Aberogwr (comarca de Bro Morgannwg)
ETIMOLOGIA: roca negra; (craig = roca) + mutació suau + (du = negre)
NOTA: Vegeu també la forma amb l’article definit (Y) Graig Ddu

crair, creiriau [KRAIR, KREIR ye] (m) relíquia

craith [ kraith ] substantiu femení
PLURAL creithiau [ kreith -ye]
També: creithen [krei-then] (craith) + (-en, sufix diminutiu)
1 cicatriu, marc deixat per una ferida, una cremada
Roedd ganddo graith fawr o'r glust dde at ei ên
He had a big scar from his right ear to his chin

2 cicatriu = memòria d'una experiència dolorosa
fe dorrodd fy nghalon ac mae'r graith yn aros o hyd
va trencar el meu cor i el cicatriu encara hi és
darllennais yr hen lythyrau y bore 'ma ac mae'r hen graith wedi'i hagor eto
vaig llegir les velles cartes aquest matí i el vell cicatriu s'ha obert de nou

3 craith brech o craith y frech = clot de verola

4 sargit (en una peça de roba de llana)

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
De la mateixa arrel britànica: : bretó kleizenn (= cicatriu)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès créacht (= ferida)

cranc, crancod [KRANGK, KRANG kod] (m) cranc

cranclyd [ krangk -lid] adjectiu
1 maniàtic, excèntric
ETIMOLOGIA: (cranc = persona eccèntrica) + (-lyd, sufix adjectiu)

crancsiafft [ krangk -shaft] substantiu femení
PLURAL crancsiafftiau [ krang-shaft-ye ]
1 cigonyal

ETIMOLOGIA: anglès crankshaft (crank antigament = rodet de fil, < anglès antic) + (shaft = eix) < anglès antic sceaft (= pal); alemany der Schaft (= mànec de destral); paraula relacionada amb llatí scâpus (= pal), grec skeptron (= pal)

crand [ krand ] adjectiu
1 majestuós, impressionant
Yng nghanol tref Livorno yn yr Eidal saif ty crand lle bu teulu Thomas Lloyd yn byw, a hwnnw bellach yw canolfan clwb tenis Livorno
Al mig del ciutat de Livorno a Itàlia hi ha una casa majestuosa on vivia la família de Thomas Lloyd, i aquella ara és el club de tennis de Livorno
aros mewn gwestyau crand estar-se en hotels de luxe
2 (hotel, cotxe, etc) de luxe, luxós
aros mewn gwestyau crand estar-se en hotels de luxe

3 (situació) fabulós, boníssim
(Gal·les del Nord)

4 (roba) ostentós
dillad crand roba ostentosa
actorau ac actoresau wedi ymgasglu yn eu dillad crand i ganmol eu gilydd
Actors i actrius reunits per complimentar-se
gwisgo'n grand empolainar-se
merched yn gwisgo hetiau crand dones que porten barrets elegants

5 (aspecte) elegant

6 impressionant, innecessàriament ornat
pam y mae'r Sais mor awyddus i gael geiriau crand am bethau bob dydd?
per què els anglesos són tan insistents en buscar paraules tan ornates per coses de cada dia?

7 excel·lent = que dóna una bona oportunitat per
Blynyddau yn ôl yr oedd Abertawe'n lle crand am ddrama
fa anys Abertawe era un bon lloc per actuacions teatricals

8 (accent anglès) impressionant, que pertany als nivells més alts de la societat
mae elfen gref o snobeiddiwch ym Mrs Jones Pant-mawr ac mae hi wastad yn siarad Saesneg gydag acen grandiach na'r Saeson eu hunain
hi ha un element molt fort d'esnobisme en la Sentyora Jones de Pant-mawr i sempre paral anglèa amb un accent més majestuós qure no pas els anglesos mateixos

ETIMOLOGIA: gal·lès crand < grand < anglès grand < francès antic grand = gran < llatí grandis = gran

crasu [KRA si] (v) 1 cuinar, torrar 2 eixugar

craswellt [ kras -welht] substantiu masculí
1 herba seca
mor sych â chraswellt odyn tan sec com a herba seca (per calentar un) forn
ETIMOLOGIA: (cras = sec) + mutació suau + (gwellt = herba)

creadur, creaduriaid [kre A dir, kre a DIR yed] (m) 1 criatura (animal) 2 pobret (y cr’adur!)

creawdwr, creawdwyr [kre AU dur, kre AUD wir] (m) creador

crech [ krech ] adjectiu
1 forma feminina de crych (= arrugat, arrissat, agitat)
(1) Com a primer element en paraules compostes amb un element principal femení
crechwen (= somriure de menyspreu), < gwên (= somriure)
(2) Adjectiu després d’un substantiu femení – grech.
ffrwd grech torrent agitada

crechwen [ krekh -wen] substantiu femení
PLURAL crechwenau [ krech-wê-ne]
1 riallada
2 somriure de menyspreu
ETIMOLOGIA:
(crech, forma feminina de crych = arrissat, arrugat) + mutació suau + (gwên = somriure, somrís)

Credig [KRE dig] (m) (col·loquialment) nom d’home = Caredig

credu [KRE di] (v) creure

credyd, credydau [KRE did, kre DI de] (m) crèdit

crefydd, crefyddau [KRE vidh, kre VØ dhe] (m) religió

crefft, crefftau [KREFT, KREF te] (f) 1 art 2 ofici (d’artesà)

crefftwr, crefftwyr [KREF tur, KREFT wir] (m) artesà

crefydd, crefyddau [KRE vidh, kre VØD dhe] (f) religió

crefyddol [kre VØ dhol] (adj) religiós

creigiau [KREIG ye] (pl) vegeu: craig

creigiog [kreig -yog] adjective
1 rocós
2 Y Mynyddoedd Creigiog Les Muntanyes Rocoses
ETIMOLOGIA: (creig- < craig = roca) + (-iog sufix per formar substantius)

creignant [kreig -nant] substantiu masculí
1 reira amb llit de roques
ETIMOLOGIA: (creig-, forma de síl·laba penúltima de craig = roca) + (nant = riera)

Creignant [kreig -nant] substantiu femení
1 SJ2535 localitat de la comarca de Shropshire, Angalterra, a la frontera gal·lesa a prop de Llangollen / Y Waun / Croeoswallt
ETIMOLOGIA: Vegeu l’entrada anterior

creiriau [KREIR ye] (pl) vegeu: crair

creision [KREI shon] (pl) vegeu: cras

creisionyn yd, creision yd [krei SHO nin IID, KREI shon IID] (m) floc de blat d’indi

crempogen, crempogau [krem PO gen, krem PO ge] (f) crep

creon, creonau [KRE on, kre O ne] (m) llapis de cera

creu [KREI] (v) crear

Creuddyn [KREI dhin] (f) topònim

creulon [KREI lon] (adj) cruel

creulondeb [krei LON deb] (m) crueltat

creu ymwybyddiaeth o [krei øm ui BØDH yeth o] (v) conscienciar

crib, cribau [KRIIB. KRI be] (mf) Nord: (m) , Sud (f) 1 pinta 2 serra, cim (de muntanyeta)

cribiad [ krib -yad] substantiu masculí
PLURAL cribiadau [ krib- yâ -de]
1 (acció) pentinada
rhoi cribiad i’ch gwallt fer una pentinada als cabells
ETIMOLOGIA: (crib-, arrel de cribo = pentinar) + (-i-ad sufix per formar substantius)

cribin [ krî -bin] substantiu femení (també un substantiu masculí)
PLURAL cribiniau [ kri- bin -ye]
1 Gal·les del Nord rascla (de la sega d'herba); al sud és rhaca
2 Gal·les del Nord garrepa

ETIMOLOGIA: (crib = pinta) + (-in, sufix)

cribiniad [ kri- bin -yad] substantiu masculí
PLURAL cribiniadau [krii-bin- ya -de]
(Gal·les del Nord)

1 rasclada, acció de rasclar; rhoi cribiniad i to rake, to give a raking to
2 rasclada = allà aplegat amb un cop de la rascla

ETIMOLOGIA: (cribin = rascla) + (-iad)

cribo [KRI bo] (v) pentinar

criced [KRI ked] (m) criquet

crimog [ kri -mog] substantiu femení
PLURAL crimogau [kri- mô -ge]
1 canya (de la cama)
2 obsolet protector de la canya de la cama
3 obsolet cama; i com a extensió d'aquest sentit, s'aplica a accidents geogràfics: cresta, crestall

ETIMOLOGIA: (crimp = fràgil) + (-og)

crimogio [ kri- mog -yo] verb
1 William Owen-Pughe, al seu diccionari de 1793/1803, diu -"crimmogiaw" (traduit de l'anglès) "fer puntades de peu. És un divertiment dels homes de la comarca de Penfro; fan trobades per aquest motiu, on acudeixen degudament preparats amb sabates gruixudes amb claus sobresalten dels costats ". La forma meridional és més aviat crimogo [kri-mô-go]

ETIMOLOGIA: (crimog = canya de la cama) + (-io, sufix per formar verbs)

crimp (1) [ krimp ] adjectiu
1 dur, cruixent rhostio yn grimp rostir fins que sigui cruixent; bara saim wedi ei ffrio'n grimp pa fregida (en greix de multó / bou / porc) fins que sigui cruixent
2 godro'n grimp munyir fins que la vaca, etc, quedi seca; (figuratiu) esplotar (diners, idees d'algú) fins que no en quedi
3 sec; sych grimp (sych = sec) + mutació suau + (crimp = cruixent) més sec que una banya
4 sec (de la boca després d'ingerir massa alcohol)
5 Gal·les del Nord llosgi'n grimp fer cendres alguna cosa, quedar completament carbonitzat
ETIMOLOGIA: anglès crimp = fràgil, cruixent < anglès antic gecrympan = cargolar-se, enrullar-se

crimp (2) [ krimp ] substantiu masculí
PLURAL crimpiau [ krimp -ye]
1 tall esmolat, fil esmolat
2 cresta, crestall; Y Crimpia' ("les crestes" – forma local de crimpiau – al nord-oest de Gal·les una –au es pronuncia com a -a) lloc de Capelcurig (Gwynedd, Gal·les del nord-oest); Nant y Crimp ("riera de la cresta") riera de Pont-lliw (comarca d' Abertawe, Gal·les del sud-est),
3 Gal·les del Nord persona garrepa; hen grimp 'di hwnnw el de que parles és un garrepa acabat

ETIMOLOGIA: de l'adjectiu crimp = fràgil, cruixent

crimpen [ krim -pen] substantiu femení
1 Gal·les del Nord garrepa (dona); crimpyn garrepa (man)
2 Gal·les del Sud-oest coca de civada cuit fins que sigui ben dura

ETIMOLOGIA: ( crimp = fràgil, cruixent; garrepa ) + (-en)

crimpio [ krimp -yo] verb
1 verb sense objecte Gal·les del Nord socorrar-se, socarrimar-se (davant del foc)
2 verb amb objecte Gal·les del Sud-oest airejar la roba davant el foc
ETIMOLOGIA: ( crimp = fràgil, cruixent; sec ) + (-io)
NOTA: formes locals: Gal·les del Sud crimpio > crimpo

crimpyn [ krim -pin] substantiu masculí
1 alguna cosa marcida (per la calor); llosgi'n grimpyn (del sol): fer marcir-se (alguna cosa) ("cremar en una cosa cruixent / fràgil")
2 Gal·les del Nord garrepa (home); crimpen garrepa (dona)
ETIMOLOGIA: ( crimp = (substantiu) garrepa, (adj) fràgil, cruixent) + (-yn)

Y Crindai [ø krin -dai] -
1 localitat de la comarca de Casnewydd (barri de la ciutat de Casnewydd, on antigament hi havia una casa pairal Y Crindai) ST3089
ETIMOLOGIA: probablament 'cases amb sostre de palla pansida / joncs pansits', forma plural de crindy

crindir [ krin -dir] substantiu masculí
PLURAL crindiroedd [ krin- dî-rodh ]
1 terra seca
ETIMOLOGIA: (crin = pansit, sec) + mutació suau + (tir = terra)

cringoch [ krin -gokh] adjectiu
1 (persona) de cavells vermells arrissats dyn cringoch home pelroig
2 (cavells) vermells i arrissats mwng o wallt cringoch cabellera vermella
3 (guineu) vermell, amb pell vermella

ETIMOLOGIA: (crin = pansit, arrissat) + mutació suau + (coch = vermell)

crindy [ krin -di] substantiu masculí
PLURAL crindai [ krin -dai]
1 obsolet casa amb sostre de palla o ajoncs; vegeu el topònim 'Y Crindai'

ETIMOLOGIA: probablament 'casa de sostre de palla pansida / joncs pansits'; (crin = pansit, sec) + mutació suau + (ty = casa)

Crindy [ ø krin -di] -;;)
1 sobrenom de la taverna 'The Bull's Head' de Walbrook, Londres, on una associació literària els Gwyneddigion de gal·lesos exiliats es reunien al finals dels 1700 i principis del 1800

ETIMOLOGIA: (crin) + mutació suau + (ty = casa, taverna). Els membres de l'associació li deien al tavarner Y Crin [kriin] , i per tant el sentit és 'Ca'n Crin'. El malnom pot ser o 'pansit' (de l'aspecte del taverner), o pot ser de la seva falta de generositat, perquè també té el sentit de 'garrepa'

crinjio [ krinj -yo]
(verb sense objecte)
1 anglicisme encongir-se de fàstic mi fydda i'n crinjio bob tro y bydda i yn gweld y rhaglen honno m'encongeixo de fàstic cada vegada que veig aquell programa
ETIMOLOGIA: anglès cringe = encongir-se de fàstic < anglès antic cring(an) = rendir-se en una batalla

crinllys [ krin -lhis] substantiu femení
PLURAL crinllys [ krin -lhis]
1 paraula literària violeta; violetes
ETIMOLOGIA: (crin-, aparentment del grec krinon = lliri) + mutació suau + (llys = planta) > *crinlys > crinllys

crist croes y Beibl [krist krôis ø bei-bil]
1 col·loquialment cris' croes y Beibl; dit a algú que dubta que és veritat allò que diueu; = t'ho juro!

ETIMOLOGIA: "la creu de Jésus de (la portada de) la Bíblia"; gal·lès < anglès mitjà Cris'-cross, Crist-cross = la creu de Jesucrist (Crist, anglès modern Christ = Jesucrist) + (cross = creu)

crist croes, tân poeth [crist krôis taan pôith] -;;)
1 col·loquialment cris' croes tân poeth; dit a algú que dubta que és veritat allò que diueu; = t'ho juro! ("

ETIMOLOGIA: "la creu de Jésus, foc calent"; gal·lès < anglès mitjà Cris'-cross, Crist-cross = la creu de Jesucrist (Crist, anglès modern Christ = Jesucrist) + (tân = foc) + (poeth = calent)

crino [KRI no] (v) pansir-se

crïo [KRI o] (v) 1 llorar

Crist [KRIST] (m) Jesucrist

Cristion, Cristnogion [KRIST yon, krist NOG yon] (m) cristià

criw, criwiau [KRIU, KRIU ye] (m) equip

crïwr [krî -ur] substantiu masculí
PLURAL crïwyr [krî -wir]
1 cridador
2 crïwr tref cridador (que avisa de la seva arribada amb campana i que crida anuncis als ciutadans) IOH
També: belman (de l’anglès ‘bellman’, home amb una campana)

ETIMOLOGIA: (cri- arrel de crïo = cridar) + (-wr sufix d’agent, = ‘home’)

criws [krius] substantiu masculí
Gal·les del Sud
1 emborratxament
bod ar y criws estar fent gresca i borratxant-se
ETIMOLOGIA: criws < carws [ka-rus] < anglès carouse < francès < francès mitjà
carouse < alemany (dialectal) gar ûs (= gar aus trinken plenament + fora + beure, beure’s-ho tot)

Croateg [kro A teg] (f / adj) croat (llengua)

croc [krok] substantiu masculí
PLURAL crocs [kroks]
1 hen groc (persona vella) carrossa, vellot
hen groc dioglyd el vellot gandul
2 hen groc cavall vell i inútil
3 hen groc cotxe vell
ETIMOLOGIA: anglès crock (= persona vella i inútil /animal vell i inútil /cosa vella i inútil; antigament ovella decrèpita ) < terrabaixès (d'Escòcia), probablament holandès kraak (= persona decrèpita, animal decrèpit); paraula relacionada amb la paraula noruega krake (= animal malaltís),

croen, crwyn [KROIN, KRUIN] (m) pell

croes, croesau / crwys [KROIS, KROI se / KRUIS] (f)

1 creu
- croes Geltaidd, croesau Celtaidd [krois GEL tedh, kroi se KEL tedh] (f) creu celta
- y Groes Goch [ø grois GOOKH] (f) la Creu Roja
2 Y Groes Sanctaidd La Santa Creu
Eglwys y Groes Sanctaidd Església de la Santa Creu

(nom d’una església de Llanor, Gwynedd)

croesair, croeseiriau [KROI sair, kroi SEIR ye] (m) mots encreuats

croesawu [kroi SAU i] () acollir

Croescwrlwys [kroi SKUR luis] (f) districte de Caer-dydd

croesewl [ kroi -seul] substantiu femení
1 (Gal·les del Sud-est) cruilla Vegeu croesheol [krois-heul]

croesfa, croesféydd [KROIS va, krois VEIDH] (f) pas (de vianants)

croesfan, croesfannau [KROIS van, krois VA ne] (f) pas (de vianants)
- croesfan reilffordd, croesfannau rheilffordd [KROIS van REIL fordh, krois VA ne RHEIL fordh] (f) (ferrocarril) pas a nivell
- croesfan zebra [KROIS van ZE bra] (f) pas zebra

croesfwa [krois- vû -a] substantiu femení
PLURAL croesfwâu [krois-vu-ai]
1 ballesta

ETIMOLOGIA: calc de l’anglès ‘crossbow’ (croes = creu) + mutació suau + (bwa = arc)

croesfwäwr [krois-vu-â-ur] substantiu femení
PLURAL croesfwäwyr [krois-vu-â-wir]
1 ballester

ETIMOLOGIA: (croesfwa = ballesta) + (-wr sufix = home)

croesffordd, croesffyrdd [KROIS fordh, KROIS firdh] (f) cruïlla, quatre cantons

croesheol [krois-heul, kroi-seul] substantiu femení
PLURAL croesheolydd [krois- heu –lidh, kroi-seu-lidh]
(Gal·les del Sud)
1 cruilla - la intersecció de dues carreteres o dos carrers
Lle ofnadwy am ysbrydion oedd Croesol Rhiw Felan yn Nhonyrefail
La cruilla de Rhiw Felan al poble de Tonyrefail era un lloc perillós per (torbar) esperits
(1) Penygroesheol (“(el) final (de) la cruïlla”). Nom de carrer de Trelewis (Treharris, comarca de Merthyrtudful) (amb grafia errònia “Pen-y-Groes Heol”)
(2) Croesheol y Sblot lloc de la comarca de Bro Morgannwg on Heol y Wig (la carretera de Wig) creua la carretera de Sain Dunwyd cap a Llanfihangel y Bont-faen (“(la) cruïlla (de)l Sblot”) – (Y Sblot = nom d’una granja a la carretera de Sain Dunwyd)
(3) Croesol Tyn-y-bryn la cruïlla de Tyn-y-bryn; lloc de Tonyrefail
Dyna Dic yn tynu ein sylw at ganwyll gorff yn dod oddiwrth Groesol Tyn-y-bryn tua’r Waun-rhydd (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 60)
Dic va cridar la nostra atenció a una espelma de mort (llum a la foscor que antigament es penseva que era la flama d’una espelma d’un seguici mortuori fantasmal, presagi d’una mort iminent) que venia de Croesol Tyn-y-bryn (la cruïlla de la granja de Tyn-y-bryn) en direcció a Y Waun-rhydd.
2 cruilla - una de les quatre branques d’una cruilla Dim on un ty oedd ar Donyrefail y pryd hynny. Roedd yn sefyll yn nghanol y Pentre, lle y mae pedair o groesheolydd - un yn arwain i’r Cymer, un arall i Lantrisant, un arall i Glynogwr, a’r llall i Gwm Elái, ac yn arwain i’r Bont-faen.
(Addasiad o ddarn yn “Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen Bobl”, Thomas Morgan, 1899, Caerdydd. Tudalen 46)
Només hi havia una casa a Tonyrefail en aquella època. Era situada al mig del poble, on hi ha quatre camins – un que va cap a Cymer, un altre cap a Llantrisant, un altre cap a Glynogwr, i un altre cap a Cwm Elái, i endavant cap a Y Bont-faen.
Croesheolydd granja al sud de Rhiwderin, al costat del sud-oest cap a Pen-y-lan
(?la forma local és segurmanent Croesewlydd)
ETIMOLOGIA: (croes = creu, froma del signe + o de la lletra x) + (heol = carrer, carretera)
NOTA: Col·loquialment al sud-est és
(1) croesol / y groesol [kroi –sol / ø groi -sol] o
(2) croesewl / y groesewl [kroi –seul / ø groi -seul].
(3) També sense la mutació suau – y croesewl [ø kroi -seul]

croesi [KROI si] (v) creuar

croesi'r bont [kroi-sir bont]
1 passar pel pont
2 passar pel pont - dit dels aprenents de gal·lès que passen a ser capaços de parlar amb fluidesa
3 fe groeswn ni'r bont honno pan ddown ni ati hi mirarem el problema en un moment oportú ("passarem pel pont quan hi arribarem")

croeslin [kroes -lon] substantiu femení
PLURAL croesliniau [krois-lin-ye]
1 diagonal

ETIMOLOGIA: (croes = arrel de creosi = creuar ) + mutació suau + ( llin = línia )

..1 croeso [ kroi -so] substantiu masculí
1 benvinguda
noswaith dda a chroeso (presentador de la ràdio, TV) bona nit i benvinguts
croeso cymysg una benvinguda no unànima
Croeso cymysg a fu i’r datganiad la declaració va tenir un acollida variada??
croeso tlawd benvinguda poc entusiasta
croeso oeraidd benvinguda poc entusiasta
croeso oerllyd benvinguda poc entusiasta

2 croeso! (sigues) benvingut / benvinguda / benvinguts / benvingudes! (salutació a algú que arriba en un lloc i que es rep amb molt de gust)
Molt freqüent als indicadors i els rètols del país. Amb topònims, hi ha mutació suau (de les nou consonants inicials c p t / g b d / m ll rh) després de la preposició i (= a)
Cymru: Croes i Gymru! Benvinguts a Gal·les
Caernarfon: Croeso i Gaernarfon Benvinguts a Caernarfon
Pwllheli: Croeso i Bwllheli Benvinguts a Pwllheli
Tregaron: Croeso i Dregaron Benvinguts a Tregaron
Gartholwg: Croeso i Artholwg Benvinguts a Gartholwg (“Church Village”)
Bangor: Croeso i Fangor Benvinguts a Bangor
Dinbych: Croeso i Ddinbych Benvinguts a Dinbych (“Denbigh”)
Merthyrtudful: Croeso i Ferthyrtudful Benvinguts a Merthyrtudful
Llandudno: Croeso i Landudno Benvinguts a Llandudno
Rhuthin Croeso i Ruthin Benvinguts a Rhuthin
Y Drenewydd: Croeso i’r Drenewydd Benvinguts a Y Drenewydd (“Newtown”)
Y Trallwng: Croeso i’r Trallwng Benvinguts a Y Trallwng (“Welshpool”)

3 croeso i bawb tots hi sou convidats
4 benvinguda = ceremònia de benvinguda
fel rhan o groeso swyddogol y Maoriaid com a part de la benvinguda dels maoris
5 Bwrdd Croeso Cymru Direcció de Turisme de Gal·les (“Junta de la Benvinguda de Gal·les”)
Y Bwrdd Croeso la Direcció de Turisme
6 Croeso Chwe-deg Naw (“La benvinguda de seixanta-nou”)
Celebració organitzada pel govern anglès a l’any 1969 per l’Investidura del príncep anglès Charles Windsor com a Príncep de Gal·les al castell de Caernarfon
7 rhoi croeso i (rywun) donar la benvinguda a algú
8 parod eich croeso acollidor (“preparat la vostra benvinguda”)
llawn croeso acollidor (“ple (de) benvinguda”)
9 parti croeso’n ôl festa del retorn a casa (“festa (de) benvingut tornat”)
10 does dim croeso i chi yma aquí no us volem
(“no hi ha cap benvinguda per a vos aquí”)
mae croeso i chi bob amseer sereu benvingut sempre
(“hi ha una benvinguda per a vos sempre”)
11 can croeso iddo ei wneud està lliure de fer-ho; que ho provi! ("cent benvingudes a ell per fer-ho")
gya
12 mynd yn hyfach na'ch croesoabusar de l’acolliment d’algú (“esdevenir més agosarat que la vostra benvinguda”)
aros yn hwy na'ch croeso no robar mai l’hora d’anar-se’n ("quedar més llarg / més temps que la vostra benvinguda”)
13 mae croeso ichi alw si truqueu, sereu benvinguts
14 â chroeso no hi ha cap inconvenient
â phob croeso no hi ha cap inconvenient

15 â chroeso per merèixer (per afirmar una petició per un favor)
16 mawr ei groeso d’una gran acceptació
llyfr fydd yn fawr ei groeso un llibre que tindrà una gran acceptació
17 croeso i chi i... (amb ironia, d’algúna cosa que no val gaire que pertany a un altre, com si se la regalés al mateix propietari)
Aflwyddiant mawr yw tim cenedlaethol y Saeson. Fel ag y mae pethau, croeso iddynt i'w tîm!
La selecció nacional anglesa és un gran fracàs. Tal com són les coses, que es quedi!
18 Croeso Nom de casa, hotel, etc
bydd croeso yn aros yn y bryniau
we'll keep a welcome in the hillsides

19 croeso i poder
Croeso iddo ddo i ‘ngweld i unrhyw dro Pot venir a veure’m quan vulgui
ETIMOLOGIA: croeso < croesaw. Etimologia desconeguda. Possiblement una paraula derivada de croes (= creu)

2 croeso [KROI so] (v) sigues benvingut

croesol [ kroi -sol] substantiu femení
1 (Gal·les del Sud-est) cruilla Vegeu croesheol [krois-heul]

crog [KROOG] (adj) penjat

crogi [krô -gi] verb
verb amb objecte
1 penjar = matar algú penjant-lo
2 penjar = matar algú penjant-lo com un càstig

Esther 2:23 A phan chwilwyd y peth, fe a gafwyd felly: am hynny y crogwyd hwynt ill dau ar bren. Ac ysgrifennwyd hynny mewn llyfr cronicl gerbron y brenin.
Esther 2:23 .....
Crogai ei fam ta hynny'n elw iddo “penjaria la seva àvia si allà fós un benefici er ell”

crogi delw o rywun penjar algú en efigie
3 (obsolet) crucificar
4 cael eich crogi = morir penjat ("rebre el vostre penjar")
5 mynd i'ch crogi = fer coses que inevitablement portaran un càstig ("anar al vostre penjar")
6 crogi eich hun ("penjar + vostre + un"), penjar-se més correctament eich crogi eich hun ("vostre + penjar + (de) vostre + un")
7 quedar penjat, suspès
Wedi'r ddamwain ar y bont, roedd y lori yn crogi uwch law y ffordd brysur o dan y bont
després de l'accident sobre el pont, el camió quedava penjat damunt una carretera molt transitada sota el pont
8 penjar a la paret
hen lun a grogasai ei nain yn y parlwr
una antiga pintura que la seva àvia havia penjat a la cuina
8 penjar / ser penjat entre dos suports
hamoc a grogai rhwng dwy goeden
hamaca que quedava penjada entre dos arbres
10 crogi, diberfeddu a chwarteru penjar, treure els budells i tallar els membres
crogi a darnu penjar i tallar els membres i el cap
Rhoddodd y gwarchodlu yno yr hen Spenser i’r frenhines. Crogwyd a darnwyd ef, a rhoddwyd ei gnawd i gwn. El seguici va donar Spenser a la Reina. Va ser penjat i tallat (en trossos) i la seva carn va ser donada a gossos

11 quedar suspés (porta) d'un pilar
crogir y llidiart wrth fachau haearn yn awr, ond gynt troai ar ei gorddyn wrth wden
la porta ara se suspendeix de ??xarneres de ferro però anteriorment es girava sobre els pivots mitjançant baguetes de vímet

12 crocbren patíbul (crog-, arrel de crogi = penjar) + mutació suau + (pren = pren)
13 Gal·les del Nord dos i'th grogi!
que et pengin! ("ves-te a penjar")

Cyngor y Dre! Aed i'w crogi!
l'Ajuntament. Que els pengessin!

14 Gal·les del Sud cer i grogi! que et pengin! ("ves a penjar / a ser penjat")
15 mae llawer ffordd i ladd ci heblaw ei grogi hi ha moltes maneres d'assolir una finalitat, només hem de pensar en el problema ("hi ha moltes maneres de matar un gos a més de penjar-lo")
16 ar eich crogi encara que us pengessin
rwi'n addo ar 'y nhrogi na weda i air wrth neb
Juro encara que em pengessin que no diré a ningú ("prometo tot i el meu penjar no diré a ningú") (= per estalviar-me d'un penjament)

17 tros eich crogi, dros eich crogi encara que em pengessin
a i ddim i'w weld o dros 'y nghrogi! no aniré a veure'l encara que em pengessin (= per estalviar-me d'un penjament)
Juro encara que em pengessin que no diré a ningú ("prometo tot i el meu penjar no diré a ningú")

ETIMOLOGIA: (crog = patíbul) + (-i, sufix per formar verbs); crog < britànic < llatí *croc-em (= creu)
De la mateixa arrel britànica: còrnic krog (= suspensió); bretó krougañ (= penjar)

croglith [KROG lith] (f) (Bíblia) Sant Joan, 18-29 - versos de la crucifixió (crog = creu, llith = lectura)
- Dydd Gwener y Groglith = divendres sant ("divendres (de) (la) lectura (sobre la) creu/crucifixió")

crombil [krom-bil] substantiu femení
PLURAL crombiliau [krom-bil-ye]
1 (ocell) pap
2 ventre
fe aeth e i lawr i’r dafarn i gael rhyw ychydig o gwrw yn ei grombil
Va baixar a la taverna per introduir una mica de cervesa al seu ventre
hel yn eich crombil farcir-se amb menjar (“ajuntar al vostre ventre”)

3 el més pregon de..., el cor de
daeth hen wr o grombil y siop
un home vell va venir de la fondària de la botiga
yng nghrombil y ddaear
a les profunditats de la terra ??
bachodd bump o fygiau o grombil y cwpwrdd
va treure cinc tasses de les profunditats de l’armari
fflat newydd sy tua deng munud o waith cerdded o grombil y ddinas
pis nou que és a deu minuts a peu del centre de la ciutat
yng nghrombil y coed al bell mig del bosc

ETIMOLOGIA: (crom = forma femenina de crwm = corbat) + mutació suau + (pil = pell, pap d’ocell)

cromlin [crom -lin] substantiu femení
PLURAL cromliniau [krom-lin-ye]
1 linia corbada (en un gràfic)
2 amgrwm convex
cromlin amgrwm línia convexa
ceugrwm concau
cromlin geugrwm línia concava

ETIMOLOGIA: (crom = forma femeninia de crwm = corbat) + mutació suau + ( llin = línia )

cronglwyd [krong-luid] substantiu femení
PLURAL cronglwydi [krong-lui-di]
1 obsolet encanyissat del sostre
2 obsolet sostre

Genesis 19:8 Wele, yn awr, y mae dwy ferch gennyf fi, y rhai nid adnabuant wr; dygaf hwynt allan atoch chwi yn awr, a gwnewch iddynt fel y gweloch yn dda; yn unig na wnewch ddim i'r gwyr hyn; oherwydd er mwyn hynny y daethant dan gysgod fy nghronglwyd i
Genesis 19:8 ...

Mathew 8:8 A'r canwriad a atebodd ac a ddywedodd, Arglwydd, nid ydwyf deilwng i ddyfod ohonot dan fy nghronglwyd: eithr yn unig dywed y gair, a'm gwas a iacheir
Matthew 8:8 ...

ETIMOLOGIA: cronglwyd [kro-ngluid] < “cróng-glwyd” [krong-gluid] < “crón-glwyd” [kron-gluid] < cromglwyd [krom-gluid] (crom, forma feminina de crwm = encorbat) + mutació suau + (clwyd = encanyissat). Hi havia confusió entre crwm / crom (= corbat) i crwn / cron (= rodó); i la combinació n-g, com en el topònim Bangor) es va fer ng, com a la paraula llong; una altre exemple d'aquest canvi és dan|gos (= mostrar) (n-g) que al nord és diu dangos (ng)

cropian [KROP yan] (v) arrosegar-se (Nord) ; Sud = crepian

crosewl [ kro -seul] substantiu femení
PLURAL crosewlydd [ kro-seu-lidh]
(Gal·les del Sud-est)
1 cruïlla; vegeu: croesheol
Croesheolydd granja al sud de Rhiwderin, al costat de la carretera de Pen-y-lan
(no tinc constància de la forma local, però és segurmanent Crosewlydd)

crosol [ kro -sol] substantiu femení
(Gal·les del Sud-est)
1 cruïlla; vegeu: croesheol

croten, crots [KRO ten, KROTS] (m) noia (Sud)

crotes, crotesi [KRO tes, kro TE si] (f) noia (Sud)

1 croth, crothau [KROOTH, KRO the] (f) matriu

2 croth (y goes) [kroot ø GOIS] (f) panxell de la cama ("matriu de la cama")

crud, crudau [KRIID, KRI de] (f) bressol

crug, crugiau [KRIIG, KRIG ye] (m) puiget
crwban, crwbanod [KRU ban, kru BA nod] (m) tortuga
- crwban môr, crwbanod môr [kru ban MOOR, kru BA nod MOOR] (m) tortuga de mar

1 crwca [kru -ka] adjectiu
1 geperut, gepic
hen wraig grwca una vella dona geperuda

2 torçat
trwyn crwca nas aguilenc
3 pont grwca pont de vianants arquejat

..........Rhyd y bompran grwca
..........Pw welas ti'n mynd drwa? (= pwy a welaist ti yn mynd drwodd?)
..........Dy gariad di, lliw blota'r drain, (= lliw blodau’r drain)
..........Fel cambric main o'r India
Versicle de forma ‘Triban’, del sud-est de Gal·les, segle 1800

..........El gual del pont de vianants arquejat
..........Qui vas veure traverssant-lo?
..........El teu estimat, el color de les flors de l’arç
..........Com tela fina cambra de l’Índia
4 ffon groca, plural ffyn crwca = bastó corbat (per a jocs com el hocei)
5 Cae Crwca nom de camp de Llangrallo (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr). Camp amb un pujolet o túmul

NOTA: la forma feminina és croca, i també crwca
ffon groca = bastó curvat, pompren grwca pont de vianants arquejat

ETIMOLOGIA: anglès mitjà croke (= anglès modern crook) < noruec krokr (= ganxo)

crwm [krum] adjectiu
1 corb, tort
2 (persona) inclinat, corbat
3 en paraules compostes o formes derivades masculines com a primer element crym-
..... 1) cryman = falç
.....(2) crymedd = curvatura
.....(3) crymffast = noi
.....(4) crymgledd = sabre (“espasa corbada”)
.....(5) crymlyn = llac corbat
També el verb crymu = corbar

4 en paraules compostes femenines com a primer element crom-
.....(1) crombil (ocell) pap (crom = forma femenina de crwm = corbat) + mutació suau + (pil = pell, pap d’ocell)
.....(2) cromfach parèntesi
.....(3) cromgell volta
.....(4) cromlech dolmen
.....(5) cromlin línia corbada (eg d’un gràfic)
5 amgrwm convex
cromlin amgrwm línia convexa
ceugrwm concau
cromlin geugrwm línia concava
6 cefngrwm geperut
7 (nas) aguilenc

ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic kromm (= corbat), bretó kromm (= corbat)
De la mateixa arrel cèltica : irlandes crom (= corbat)
grec kramb- (krambeê = planta amb feulles arrugades, com una col)
cf tirbaixès (Escòcia) crummock = pal amb cap corbat < escocès (gaèlic) cromag (= ganxo)

NOTA: forma feminina: crom, plural crymion

crwn, crynion [KRUN, KRØN yon] (adj) rodó

crwner [kru -ner] substantiu masculí
PLURAL crwneriaid [kru- ner -yed]
1 jutge de primera instància = oficial de la llei que fa una enquesta post-mortem per investigar morts que són sota sospita o la consequència d’un accident. Històricament era un oficial de la comarca o municipi que tenia la funcció de conservar actes de judicis i per protegir bens reials. Una responsibilitat que té avui que ha sobreviscut d’aquesta antiga responsibilitat és decidir si un ‘tresor trobat’ (per exemple, bosses de monedes antigues enterrades, artefactes d’antigues tombes) son la propietat de la Corona o del descobridor
NOTA: També col·loquialment crowner [krou-ner]

ETIMOLOGIA: anglès mitjà [kruu-ner] crowner < francès d'Anglaterra [ko-ruu-ner] corouner oficial de la Corona < (coroune = corona) + (-er sufix d'agent); < llatí corona (= corona). Francès modern couronne (= corona)

crwst, crystiau [KRUST, KRØST ye] (m) crosta (de pa)

crwt / crwtyn, crwts [KRUT / KRU tin, KRUTS] (m) noi (Sud)

crwydro [KRUI dro] (v) vagar

crwyn [kruin]
1 pells; forma plural de croen

crwynwr [krui -nur] substantiu masculí
PLURAL crwynwyr [kruin-wir]
1 comerciant de pells
ETIMOLOGIA: (crwyn = pell) + (-wr sufix d'agent)

crwys [kruis] substantiu femení
(Gal·les del Sud)
1 obsolet (com a substantiu femení o masculí) y crwys / y crwys = la creu, el crucifix
2 obsolet y crwys = les creus, els crucifixos. El substantiu singular (crwys = creu)s'entenia després com a substantiu plural (crwys = creus), i es va formar un nou substantiu croes, imitant les paraules nadius (gal·lès < britànic < celta)
.....(1) oen = xai (plural wyn = xais), i
.....(2) croen = pell (crwyn = pells).
3 Hi ha alguns topònims al sud de Gal·les amb crwys però no és del tot clar en alguns casos si es tracta d’una forma singular o plural
(1) Y Crwys (comarca d'Abertawe) (“les creus”) (nom anglès: Three Crosses - les tres creus)
(2) Pant-y-crwys (Craig-cefn-parc, comarca d'Abertawe) (“(el) sot (de) les creus”) (El poeta Crwys (William Crwys Williams 1875-1968) era de Craig-cefn-parc),
(3) Bwlch-crwys (“(el) coll (de) les creus”) (aprop d'Aber-porth, comarca de Ceredigion),
(4) Heol y Crwys (“(la) carretera (de) la granja ‘Crwys’”). Carrer de Caer-dydd.
4 En algunes expressions: tan eich crwys (no és clar si es tracta d’una forma singular o plural) exposat el cadàver d'una persona (literalment: sota la seva creu; és a dir, 'amb un crucifix posat damunt el cadàver', o possiblement 'amb els braços en creu')
Al llibre "Hanes y Byd a'r Amseroedd" (Història del món i els temps) (1718, 1721) l'autor Simon Thomas diu. Fe ddywedir pan fo farw un, fod y cyfryw un "dan ei grwys" Canys felly yr oedd y Ddefod gynt, sef, wneuthur Crwys (hynny yw Croes)... a'i gosod a'r {sic} y Corph hyd oni osodid mewn daiar : Es diu que es mori una persona que aquesta està "dan ei grwys" (sota la seva creu). Perquè així era el costum antigament, el el qual era fer una "crwys" (és a dir, una creu)... i posar-la sobre el cos fins que és posés dins la terra.
Studies in Welsh Grammar and Philology (Estudis de gramàtica i filologia gal·leses) / Samuel J. Evans / Caerdydd / cap data (1925?) (Tudalen / Page 222) Dan ei grwys literally 'under his cross' is a familiar expression in South-west Wales for a body between death and burial. The phrase is to be explained by reference to the habit of placing a cross over the corpse to prevent the approach of the Evil One, who might otherwise spirit it away, (Tudalen / Page 63) "Y mae dan ei grwys" is a familiar expression in South-west Wales for a body between death and burial. The expression recalls a Roman Catholic custom (Tudalen / Pàgina 222) Dan ei grwys, literalment 'sota la seva creu' és una expressió molt coneguda a Gal·les del Sud-oest per un cos entre la mort i l'enterrament. S'explica la frase com a referència a la pràctica de posar una creu damunt el cos per evitar l'aprocimació del Dimoni, que altrament podria fer-lo desaparèixer (Tudalen / Page 63) "Y mae dan ei grwys" és una expressió molt coneguda a Gal·les del Sud-oest per un cos entre la mort i l'enterrament. L'expressió recorda un costum catòlic.
També: tan y crwys = sota les creus (o la creu), tan grwys = sota creus (o una creu)

ETIMOLOGIA: gal.lès *kruis < krughs < britànic *kruks < llatí crux = creu

Y Crwys [ ø kruis ]
1 (SS5794) localitat de la comarca d'Abertawe, literalment 'les creus'. Segons els anglesos, 'Three Crosses' (tres creus)

crych [ kriikh ] substantiu masculí
PLURAL crychiau [ krøkh -ye]
1 ondulació de l’aigua
(Gal·les del Sud) berwi yn grychiau / “yn griche” bullir violentment
2 aigua agitada d’un riu, lloc del riu d’aigua poc profunda
3 una imperfecció en una pissara
4 cabell-arrisat = algú de cabells arrisatr
Crych Elen (“cabell-arrisat (de Dolydd) Elen”) era el pseudònim del poeta Thomas Lloyd (1841-1909). Nascut a Liverpool, el seu pare era anglès i la seva mare una gal.lesa de Dolwyddelan. Quan va morir el seu pare, Thomas Lloyd va anar a viure a casa de la seva àvia a Tyn-y-fron, Dolwyddelan. Era l’autor de una cançó que es va fer a finals del segle 1800, Y Bwthyn Bach To Gwellt (2la caseta de sostre de palla”). Va emigrar als Estats Units, i va ser enterrat a Fair View Cemetery, Slatington, Pennsylvania. See the article in Welsh: Crych Elen – Cerddor o Gymro yn cael ei gofio ar y We (“a Welsh musician commemorated on the Internet”) / Iwan Hughes / Y Faner Newydd 15 / Blwyddyn 2000 / tt32-33

ETIMOLOGIA: de l’adjectiu crych (= arrugat, arrisat)
NOTA: La forma plural al sud té -au en comptes de -iau - crychau; col.loquialment la penúlitma síl.laba y [i], en comptes d’esdevenir y [ø], no canvia, per tant crichau; i el sufix final -au és [e] al sud-oest, [a] al sud-est - criche / cricha

crydd, cryddion [KRIIDH, KRØDH yon] (m) sabater

cryf, cryfion [KRIIV, KRØV yon] (adj) fort

cryman [krø-man] substantiu masculí
PLURAL crymanau [krø-ma-ne]
1 falç = eina per tallar l'herba o els cereals
2 esporgadora = eina amb tall llarg i punt corbat per tallar les branques
3 falç = símbol del labor agrícola a la insignia comunista; y morthwl a'r cryman el martell i el falç
4 comparació: mor gam â chryman dit d'alguna cosa corbada, com a l'esquena d'algú ("tan corbat come un falç ")
5 comparació: ar ffurf cryman amb forma de falç heol ar ffurf cryman un carrer amb forma de falç
6 Gal·les del Sud-oest dalen gryman (forma indefinida), dalen y cryman (forma definida) Plantago lanceolata
ETIMOLOGIA: gal.lès cryman (crym-, forma penúltima de crwm = corbat) + (-an)
De la mateixa arrel britànica: còrnic krommenn = falç, bretó krommenn = corba
De la mateixa arrel cèltica : irlandès cromán = (anatomia) cadera, (mecànica) cigonyal

cryman cau [krø-man kâi] substantiu masculí
1 esporgadora, eina per tallar branques
ETIMOLOGIA: (cryman = falç) + (cau = tancar, fer una tanca)

cryman medi [krø-man mê-di] substantiu masculí
1 falç ("falç de segar")
ETIMOLOGIA: (cryman = falç) + (medi = segar)

cryman perthi [krø-man per-thi] substantiu masculí
Gal·les del Sud
1 esporgadora, eina per tallar branques
ETIMOLOGIA: "falç (de) tanques" (cryman = falç) + (perthi = tanques)

cryman taro [krø-man tâ-ro] substantiu masculí
Gal·les del Nord
1 falç
ETIMOLOGIA: "falç (de) copejar" (cryman = falç) + (taro = copejar, pegar)

crymanbig ddu [krø-man-big dhii] substantiu femení
PLURAL crymanbigau du / duon [krø-man-bi-ge dii / dî-on]
1 Ornitologia Plegadis falcinellus ibis
ETIMOLOGIA: "(ocell) negre (del) bec amb forma de falç"

(cryman = falç) + mutació suau + (pig = bec)

crymedd [krø -medh] substantiu masculí
PLURAL crymeddau [krø- mê -dhe]
1 curvatura = la part corbada d'una cosa;

crymedd y ddaear = la curvatura de la Terra
ETIMOLOGIA: (crym-, forma penúltima de crwm = corbat) + (-edd)

crymffast [krøm -fast] substantiu masculí
PLURAL crymffastiau [krøm- fast -ye]
Gal·les del Nord
1 noi;
pan oeddan ni'n grwmffastiau quan erem nois
2 crymffastiau nois i noies
3 crymffast o hogyn pallard, xicotàs
4 brètol, trinxeraire;
y crymffast digywilydd! el trinxeraire impertinent!
5 ovella jove de gran mida
VARIANTS: crwmffast, crynffast, crwmffost
ETIMOLOGIA: gal.lès crymffast < crynffast (cryn-, forma penúltima de crwn = rodó) + (ffast, paraula desconeguda)

crymffastes [krøm- fas -tes] substantiu femení
PLURAL crymffastesau [krøm-fas- te -se]
Gal·les del Nord
1 noia; xicotassa
ETIMOLOGIA: (crymffast = noi) + (-es, sufix per indicar una femella)

crymgledd [krøm -gledh] substantiu masculí
PLURAL crymgleddyfau [krøm-gle-dhø-ve]
1 sabre
ETIMOLOGIA: (crym-, forma penúltima de crwm = corbat) + mutació suau + (cledd = espasa)

crymlyn [krøm-lin] substantiu masculí
PLURAL crymlynnoedd [krøm-lø-nodh]
1 llac corbat
ETIMOLOGIA: (crym-, forma penúltima de crwm = corbat) + mutació suau + (llyn = llac)

cryn [KRIN] (adv) força, considerable

crynfryn [ krøn -vrin] substantiu masculí
(1) Rhes Crynfryn nom de carrer, Aberystwyth (rhes = fila de cases)
(2) Crynfryn granja 2km sud-sud-oest de Cynwyl Elfed
ETIMOLOGIA: (cryn-, forma penúltima de crwn = rodó) + mutació suau + (bryn = turó)

crynhói [krø NHOI] (v) recollir

crynu [KRØ ni] (v) tremolar
Rwi'n crynu i gyd ('estic tremolant tot')
LOCAL VARIANTS: al sud també cyrnu [kør ni] (metatesi)
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic; còrnic "krena" = tremolar, bretó "krenañ" = tremolar

crys, crysau [KRIIS, KRØ se] (m) camisa
- crys nos [kriis NOOS] (m) camisa de nit (d’home)

crysbais, crysbeisiau [KRØ sbes, krø SPEIS ye] (f) justacòs
- crysbais weu, crysbeisiau gweu [KRØ sbes WEI, krø SPEIS ye GWEI] (f) justacòs (fet amb punt de mitja)

crys dur [kriis diir] substantiu masculí
PLURAL crysau dur [krø-se diir]
1 cota de malles
ETIMOLOGIA: ‘camisa (d’) acer’ (crys = camisa) + (dur = acer)

crystyn, crystiau [KRØ stin, KRØST ye] (m) rosegó

crythwr [krø -thur] substantiu masculí
PLURAL crythwyr [krøth-wir]
ETIMOLOGIA: cryth-, forma de síl·laba penúltima de crwth = violí) + (-wr sufix d’agent)

cudd [ kiidh ] substantiu masculí
1 amagar; amagatell
cadw yn y cudd mantenir-se amagat
bod ynghûdd estar amagat

adjectiu

2 amagat
Bu'n uchelgais gudd gennyf ymuno â’r llynges fasnachol va ser una ambició secreta meva allistar-me a l’armada mercantil

3 secret =, clandestí, fent servir mètodes amagats
cudd-weithredwr agent secret
heddlu cudd policia secreta
gwasanaeth cudd servei secret
ETIMOLOGIA: < britànic *koud-;

també en bretó kuzh (= amagat; amagatall) (e-kuzh = en secret)

cuddio [KUDH yo] (v)

1 amagar
2 Ofer cuddio’ch pen yn y tywod no serveix amagar el cap dins la sorra
3 ymguddio amagar-se

cuddliw [kidh -liu] substantiu masculí
PLURAL cuddliwiau [kidh-liu-ye]
1 camuflatge = forma de desfressa?? el la qual un èsser adopta el color i textura del seu entorn i sembla ser-ne una part
ETIMOLOGIA: (cudd-, arrel de cuddio = amagar) + mutació suau + (lliw = color)

cuddliwio [kidh-liu-yo] verb
1 camuflatjar = desfressar(-se) adoptant el color i textura de l'entorn i semblant ser-ne part
ETIMOLOGIA: (cuddliw = camuflatge) + (-io, sufix per formar un verb)

cuddliwiol [kidh-liu-yol] adjectiu
1 de camuflatge = relacionat amb la coloració que amaga un animal i el protegeix de depreadors
ETIMOLOGIA: (cuddliw = camuflatge) + (-iol, sufix per formar adjectius)

cudd-weithredwr [ kiidh weith-rê-dur] substantiu masculí
PLURAL cudd-weithredwyr [ kiidh weith-red-wir]
1 agent secret
ETIMOLOGIA: (cudd = amagat ) + mutació suau + ( gweithredwr = operari, agent)

cudd-ymosodiad [kiidh ø-mo-sod-yâ-de] substantiu masculí
PLURAL cudd-ymosodiadau [kiidh ø-mo-sod-yad]
1 emboscada
ETIMOLOGIA: (cudd = amagat) + (ymosodiad = atac)

cuddwisg [kidh -wisk] substantiu femení
PLURAL cuddwisgoedd [kidh-wis-kodh]
1 desfressa
bod mewn cuddwisg anar desfressat
ETIMOLOGIA: ‘vestit d’amagar-se’ (cudd-, arrel de cuddio = amagar, amagar-se) + mutació suau + (gwisg = vestit)

cufydd [ki-vidh] substantiu masculí
PLURAL cufyddau [ki-vø-dhe]
1 “cúbit”, mesura antiga de la largada de l’avantbraç
Daniel 3:1 Nebuchodonosor y brenin a wnaeth ddelw aur, ei huchder oedd yn drigain cufydd, ei lled yn chwe chufydd; ac efe a'i gosododd hi i fyny yng ngwastadedd Dura, o fewn talaith Babilon.
Daniel 3:1 .....
Genesis 6:14 Gwna i ti arch o goed Goffer; yn gellau y gwnei yr arch, a phyga hi oddi wrth mewn ac oddi allan â phyg.
(6:15) Ac fel hyn y gwnei di hi: tri chan cufydd fydd hyd yr arch, a deg cufydd a degain ei lled, a deg cufydd ar hugain ei huchder.
Genesis 6:14-15 .....
ETIMOLOGIA: gal.lès cufydd < *cufyd < britànic < llatí cubitum = colze; mesure de la llargada de l’avantbraç

cul, culion [KIIL, KIL yon] (adj) estret

culfan [kil -van] substantiu masculí
PLURAL culfannau [kil- va -ne]
1 lloc estret
2 estrictura
ETIMOLOGIA: (cul = estret ) + mutació suau + (man = lloc)

culfarn [kil -varn] substantiu masculí
PLURAL culfarnau [kil- va -ne]
1 intolerància, fanatisme
2 (adjectiu) intolerant
ETIMOLOGIA: (cul = estret ) + mutació suau + (barn = opinió)

culfedd [kil -vedh] masculine noun
PLURAL culfeddau [kil-vê-dhe]
1 (paraula literària) tomba estreta
Fe ddaw hon o'i chulfedd unig - yn gorph,
Mewn gwisg anllygredig;
Er marw, draw Mary drig,
Yn flodyn dwyfoledig
(d'una col·lecció de versos de pedres lapidàries - Englynion Beddau Dyffryn Ogwen - d'en J Elwyn Hughes, 1979)
Vindrà de la seva toba estreta - un cos
en vestit sense corrupció
tot i morir, la Maria viu més enllà
una flor sanctificada
ETIMOLOGIA: (cul = estret) + mutació suau + (bedd = tomba)

culfor, culforoedd [KIL vor, kil VO rodh] (m) estret

Culhwch ac Olwen [KIL hukh ag OL wen] (m) ("En Culhwuch i na Olwen") vegeu: Mabinogion [ma bi NOG yon]

cunnog [ki -nog] substantiu femení
PLURAL cunogau [ki- no -ge]
(Gal·les del Nord)
1 galleda (per munyir)
ETIMOLOGIA: probablament de l'irlandès; en irlandès modern cuinneog = churn
NOTA: hi ha també una forma diminutiva: cunogyn substantiu masculí [ki-nô-gin]
there is also a diminutive form: cunogyn substantiu masculí [ki-nô-gin]

cunnog laeth [ki-nog lâith] substantiu femení
PLURAL cunogau llaeth [ki-nô-ge lhâith]
(Gal·les del Nord)
1 galleda (per munyir)
ETIMOLOGIA: (cunnog = galleda) + mutació suau + (llaeth = llet)

cunnog odro [ki-nog o -dro] substantiu femení
PLURAL cunogiaid godro [ki-nô-ge o -dro]
(Gal·les del Nord)
1 galleda (per munyir)
ETIMOLOGIA: (cunnog = galleda) + mutació suau + (godro = munyir)

cunogyn [ki- nô -gin] substantiu masculí
Vegeu: cunnog
ETIMOLOGIA:

cupreswydden [ki-pres- wi -dhen] substantiu femení
PLURAL cupreswydd [ki- pres -widh]
1 xiprer
ETIMOLOGIA: (cupres- xiprer) + mutació suau + (gwydden = arbre); < llatí cyparrisus < grec kuparissos

Cupros [ki -pros] substantiu femení
1 Xipre
ETIMOLOGIA: grec Ky^pros

cur [kiir] substantiu masculí
PLURAL curiau [kir -ye]
1 Gal·les del Nord dolor
2 Gal·les del Nord cur yn y pen mal de cap;
mae gen i gur yn y pen tinc maldecap ("tinc un dolor al cap")
3 batec, pulsació
4 obsolet batalla
ETIMOLOGIA: gal.lès cur < britànic < llatí kûra= cura, atenció, tractament; de la mateixa arrel britànica: bretó kur = acció de pegar

curad [ki -rad] substantiu masculí
PLURAL curadiaid [ki- rad -yed]

1 a l'església anglicanan, capellà ajudant
2 sacerdot anglicà que és l'encarregat d'una parròquia; també curad mewn gofal ("sacerdot + en + cura, repsonsibilitat)

ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès mitjà curat (anglès modern curate) < llatí cûrâtus < cûra = cura espiritual
NOTA: També: ciwrad

curadiaeth [ki- rad -yeth] substantiu femení
PLURAL curadiaethau [ki-rad- ye -the]
1 l'ofici d'un capellà ajudant
daliodd guradiaeth Llanegryn am chwarter canrif tenia l'encàrrec de la parròquia de Llanegryn durant un quart de segle
ETIMOLOGIA: (curad = capellà (ajudant)) + (-iaeth)

curadur [ki- ra -dir] substantiu masculí
PLURAL curaduron, curaduriaid [ki-ra- dî -ron, ki-ra- dir -yed]
1 persona que és el responsable dels objectes d'un museu; de vegades, el mateix que el director del museu
ETIMOLOGIA: adaptació de la paraula llatina curator (usada en anglès amb el sentit de director de museu / cap de les exposicions de museu), segons els canvis experimentats per manlleus llatins al gal·lès a través del britànic; cûrâtor = persona que té cura < cûrâre = tenir cura < cûra = cura

curfa [kir -va] substantiu femení
PLURAL curféydd, curfaoedd [kir- veidh, kir-va-odh]
(Gal·les del Nord)
1 pallissa, cops de bastó
2 càstig, pallissa com a càstig, cael curfa = donar cops per castigar
3 pallissa = derrota
ETIMOLOGIA: (cur-, arrel de curo = pegar) + (-fa sufix = acció)

Curig [KI rig] (m) nom d’home

curo [KI ro] (v)

1 pegar, copejar

2 derrotar

curo rhywun ar ei dir ei hun derrotar algú fent servir les mateixos tàctiques (“derrotar algú a la seva terra pròpia”)

4 curo’ch drwm dros ??reunir suport per (“pegar el seu timbal per”)

curo dwylo [ki ro DUI lo] (v) aplaudir

cusan, cusanau [KI san, ki SA ne] (m) petó

cusanu [ki SA ni] () fer un petó, fer petons

cusanu o dan yr uchelwydd [ki SA ni o dan ør i KHEL uidh] () fer un petó sota el vesc (tradició nadalenca - es penja el vesc al sostre, i qualsevol que es posa a sota - sovint sense adonar-se’n - pot rebre un petó de qualsevol altre)

’cw (acw) [KU] (adv) allà (lluny)

cwar [kwar] substantiu masculí
PLURAL cwarrau, cwerrydd [kwa -re, kwe -ridh]
1 Gal·les del Sud-est pedrera
Clos y Cwarra street name in Llanbedr y Fro (“(l’) atzucac (de) les pedreres”) < cwarrau = pedreres
Heol y Cwar (‘Quarr Road’) carrer de Clydach, comarca d’Abertawe
Cwarclydach districte de Clydach (“(la) pedrera (de) Clydach”)
Cwar Melyn (“(la) pedrera groga”) pedrera damunt Blaenrhondda (comarca de Rhondda Cynon Taf)
Cwar Du (“(la) pedrera negra”) pedrera damunt Blaenrhondda (comarca de Rhondda Cynon Taf)
Cwar yr Offeirad (“(la) pedrera (del) capellà”) pedrera damunt Blaen-cwm (comarca de Rhondda Cynon Taf)
ETIMOLOGIA: gal.lès cwar < anglès dialectal quarr = pedrera; vegeu chwarel
NOTA: cf cwarre (Gal·les del Sud-oest), chwarel (Gal·les del Nord, Gal·les Central); cwarel (zona de Preseli, de la comtat de Penfro) NOTA:
cf cwarre (South-west Wales), chwarel (North Wales, Central Wales); cwarel (district of Preseli, in the county of Penfro)

Y Cwar [ø kwar ] -
1 localitat de Merthyrtudful (de la comarca del mateix nom) (Nom anglès: "The Quar")
ETIMOLOGIA: "la pedrera"

cwarel [ kwa -rel] substantiu masculí
PLURAL cwareli [ kwa-rê-li ]
Gal·les del Sud
1 pedrera
.....(1) John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911), nota un lloc Coed y Cwarel (1840) a la parròquia de Tredelech (Caer-dydd)
.....(2) Penycwarel (“(el) límit / cim (de) la pedrera”) Una granja del poble d’Ynys-ddu (comarca de Caerffili) i també un carrer del voltant (Heol Penycwarel ‘Pen-y-Cwarel Road’)

ETIMOLOGIA: cwarel < anglès quarrel < francès antic quarriere de *quarre < llatí quadrâre – (= quadrar) .
(1) dissimulació en anglès – la seqüència r-r > r-l
(2) francès modern. carrière (= pedrera)

NOTA: al Nord cwarel [kwa-rel] > chwarel [khwa-rel]. Aquesta forma nordenca es considera la forma estàndard en gal·lès modern. És una substantiu femení

cwarelwr [ kwa-rê-lur] substantiu masculí
PLURAL cwarelwyr [ kwa-rel-wir]
Gal·les del Sud
1 pedrer
ETIMOLOGIA: (cwarel = pedrera) + (-wr sufix = ‘home’)

cwato [kwa -to] verb
Gal·les del Sud
1 amagar
Yr oedd hi’n cwato'i harian mewn hen focs te ar y seld
amagava els seus diners en una vella capsa de te damunt l’armari de coberts
2 amagar-se
1 chwarae cwato jugar a l’acuit (al nord: chwarae cuddio)
2 refugiar-se, buscar aixopluc
aeth i gwato rhag y glaw va anar a buscar aixopluc de l apluja
ETIMOLOGIA: cwato < (cwat- < anglès dialectal quat = amagar) + (-o sufix per fer verbs)

cwbl [ ø ku -bul] pronom
1 tot
y cwbl neu ddim tot o res
Dyna’r cwbl Això és tot
Ond nid dyna'r cwbl o bell ffordd però això no és tot, ni de lluny
bron y cwbl ohonynt gairebé tots d’ells
o gwbl en absolut
dim o gwbl de cap manera
wedi'r cwbl al cap i al fi
ETIMOLOGIA: y cwbl (nom) < cwbl (adjectiu)

cwblhau / cwpla [ku bul HAI / KU pla] (v) acabar

cwch [KUUKH, KØ khod] (m) barca (Nord)

cwch pysgota [kuukh pø SKO ta] (m) barca pesquera

cwcw [ ku -ku] substantiu femení
PLURAL cwcwod [ ku-kû-od]
Gal·les del Sud
1 Cuculus canorus = cucut
Cwmygwcw nom de granja, Llanhenwg, comarca de Mynwy (“(la) vall (de)l cucut”)
ETIMOLOGIA: imitació del crit de l'ocell. Cf. irlandès cu-cú!, bretó koukoug, francès: coucou

cwcwallt [KU kwalht] (m) banyut

cweryla [KWE ril] (v) discutir

cweryl, cwerylon [KWE ril, kwe RØ lon] (m) disputa, raons

cwestiwn, cwestiynau [KWE stiun, kwe STIØ ne] (m) pregunta

cwfaint [ku -vent] substantiu masculí
PLURAL cwfennoedd, cwfeiniau [ku-ve-nodh, ku-vein-ye]
1 convent de monges
2 ysgol gwfaint escola de monjes ("escola + convent")
ETIMOLOGIA: gal.lès cwfaint < cwfeint < cwfent < anglès couvent, covent < francès (francès modern couvent) < llatí convent- = convenció < convenîre junt + venir

cwis, cwisiau [KWIS, KWIS ye] (m) concurs (de preguntes)

cwlltwr, cylltyrau [KULH tur, kølh TØ re] (m) (arada) rella (llatí CULTRUM)

cwlwm, cylymau [KU lum, kø LØ me] (m) nus

cwm, cymoedd [KUM, KØ modh] (m) vall

Cwm-brân [kum BRAAN] (f) Vegeu: Cyngor Sir Fynwy

Cwmbreg [KUM breg] (f) (llengua celta de la zona de Cumbria (Anglaterra) i el sud d’Escòcia fins al segle 11)

Cwmclydach [kum Ø dakh] (f) Vegeu: Cyngor Bwrdeistref Sirol Rhondda-Cynon-Taf

cwmni, cwmnïau [KUM ni, kum NI e] (m) empresa
- cwmni adeiladu [KUM ni a dei LA di] (m) cooperativa immobiliària
- cwmni buddsoddi ymddiriedaethol [KUM ni bidh SO dhi øm dhi ri e DEI thol] (m) societat fiduciària
- cwmni datblygu [kum ni dat BLØ gi] (m) empresa constructora
- cwmni hedfan [kum ni HED van] (m) aerolínia
- cwmni yswiriant [kum ni ø SWIR yant] (m) empresa d’assegurances

cwmpas, cwmpasoedd [KUM pas, kum PA sodh] (m) abast, extensió

Cwm Rhondda [kum hron-dha]
1 vall de Gal·les del sud-est, dins la qual són les localitats de Porth i Trehafod; amb forma de lletra Y, amb una bifurcació major a l'esquerre (Tynewydd, Treherbert, Treorci, Pentre, Ystrad-dyfodwg, Tonypandy, Trealaw) i una de menor de la dreta (Maerdy, Glynrhedyn, i Ynys-hir). Les branques s'ajunten a Y Porth. Per sota hi ha el poble de Trehafod. El riu Rhondda desemboca en el riu Taf a la ciutat de Pont-ty-pridd
ETIMOLOGIA: "(la) vall (del riu) Rhondda" (cwm = vall) + (Rhondda = el riu Rhondda)
NOTA: també: y Rhondda (yn y Rhondda = a la vall del riu Rhondda)

Cwm Rhondda Fach [kum hron-dha vaakh]
1 vall oriental del riu Rhondda, on són les localitats de Maerdy, Glynrhedyn, i Ynys-hir
ETIMOLOGIA: "(la) vall (del riu) Rhondda Fach" (cwm = vall) + (Rhondda Fach = el petit riu Rhondda)

Cwm Rhondda Fawr [kum hron-dha vaur]
1 vall occidental del riu Rhondda, dins la qual són les localitats de Tynewydd, Treherbert, Treorci,
y Pentre, Ystrad-dyfodwg, Tonypandy, i Trealaw
ETIMOLOGIA: "(la) vall (del riu) Rhondda Fawr" (cwm = vall) + (Rhondda Fawr = el gran riu Rhondda)

Cwm-sgwt [ kum- sgut ]
1 (ST0591) localitat a Trehafod, (comarca de Rhondda Cynon Taf), Gal·les del sud-est
Nom alternatiu: Pwllhywel

2 nom per qualsevol poblet allunyat o sense importància les activitats del qual no tenen cap interest general
Cwmsgwt a'r Bondo Cwmsgwt a'r Bondo (bondo = ràfec, volada, soladissa; un altre nom per un poble sense importància o interés)

(Maent) yn gorfodi cynulleidfa eang Radio Cymru i wrando ar eu 'chats' bach cyfforddus ar bolisiau addysg cyngor Cwmsgwt a'r Bondo (Cymro 05 07 95)
Obliguen que l’audiència ampla de Radio Cymru escolti els seus petits discursos còmodes sobre les polítiques d’ensenyament de Cwm-sgwt i Y Bondo

3 nom per representar qualsevol poble o ciutat en exemples de formularis amb els buits omplits on cal posar un nom concret
Man cyfarfod: (e.e Festri Capel Tabernacl, Cwm-sgwt)
Lloc de trobada: (per exemple, sala de trobades (“Vestuari”) de l’Església ‘Tabernacl’, a Cwm-sgwt

”Fe raddiais yn ddiweddar o Brifysgol Cwm-sgwt gyda gradd yng Ngweinyddiaeth Fusnes".
Em vaig llicenciar recentment a la Universitat de Cwm-sgwt en Administració de Negocis”
ETIMOLOGIA: possiblement “vall de la cascada” – aparentment cwm y sgwd [skuud] (cwm = vall) + (y article definit) + (sgwd = cascada)

NOTA: Aquest nom escrit també (incorrectament) Cwmsgwt, i Cwmscwt

cwmwd, cymydau [KU mud, kø MØ de] (m) "veïnat", subdivisió d’un ‘cantref’ ("centenar")
- Cwmwd Deuddwr [ku mud DEI dhur] (f) "veïnat" del nord-oest (divisió del "centenar" de Gwrtheyrnion)
- Cwmwd Isaf [ku mud I a] (f) "veïnat" del nord-oest (divisió del "centenar" de Arllechwedd)
- Cwmwd Uchaf [ku mud I kha] (f) "veïnat" del nord-oest (divisió del "centenar" de Arllechwedd)

cwmwl, cymylau [KU mul, kø MØ le] (m)

1 núvol
2 Gorsedd y Cwmwl muntanya al sud del pobñe de Trevelin a les Andes d’Argentina “(el) tron (de)l núvol” (gorsedd = tro) + (y el, article definit) + (cwmwl = núvol)

Cwmygwcw [ kum-ø-gu-ku] substantiu masculí
1 nom de granja, Llanhenwg, comarca de Mynwy
ETIMOLOGIA: (“(la) vall (de)l cucut”) (cwm = vall) + (y = article definit) + mutació suau + (cwcw = cucut)

Cwm-ynys-gau [kum ø-nis gâi]
1 ST 2899 localitat de la comarca deTorfaen
Forma local: Cwm-ynys-gou, Cwm-sgou
2 circumscripció electoral d'aquesta localitat amb conseller al consell comarcal de Torfaen
ETIMOLOGIA: "la vall del prat (fluvial) tancat" (cwm = vall), (ynys = prat fluvial, illa), + mutatació suau + (cau = tancat)
NOTA: Al sud, en moltes monosíl·labes amb au a la llengua estàndard, es conserva a la llengua col·loquial l'antiga pronunciació amb ou [ôi], per tant Ynys-gou [ø-nis gôi]. Al sud hi ha molts topònims on l'element ynys davant d'una síl·laba accentuada s'escorça en s, que explica la forma Cwm-sgou. La forma 'anglesa' és "Cwmynyscoy", que indica la forma local, però gou després de la s s'ha interpretat coma a [skoi], ignorant la mutació suau amb [g]

cwn [KUUN] (pl) vegeu: ci

cwna [ku -na] verb
1 (gossa) = estar en zel; Vegeu cyna

cwn Ebrill [kuun e-brilh]
vegeu ci Ebrill

cwningen [ ku-ni-ngen] substantiu femení
PLURAL cwningod [ ku-ni-ngod]
1 conill = Oryctolagus cuniculus animal de la falmília de llebres
cyw cwningen plural cywion cwningod = conillet, cria de conill
bwch cwningen plural bychod cwningod = conill mascle
cwningen fenyw plural cwningod benyw = conill femella
twll cwningen plural tyllau cwningod = cau de conills
cwt cwningen plural cytiau cwningod = gàbia de conills

2 conill (amèrica del nord) Sylvilagus floridanus

3 (Bíblia) hírax, mamífer pertit de l’ordre Hyracoidea, d’àfrica i algunes terres del mediteraani; cames curtes, orelles curtes, cua curta.
Diarhebion 30:26 Y cwningod nid ydynt pobl rymus, eto hwy a wnant eu tai yn y graig
Proverbis 30:26 ....

4 cwningen fôr plural cwningod môr peix conill??

ETIMOLOGIA: cwningen < (cwning = conill) + (-en sufix diminutiu);
cwning < anglès obsolet coning (= conill)
NOTA: Al sud hi ha firmes amb g inicial –
(1) gwningen [gu-ni-ngen],
(2) gweningen [gwe-ni-ngen],
(3) gwiningen [gwi-ni-ngen]
Al sud-est gwningan (conill) , y wningan (el conill)

cwninger [ ku-ni-nger ] substantiu femení
PLURAL cwningeroedd [ ku-ni-ngê-re]
1 conillera = (1) terra tancada per criar conills; (2) forats de connils en terra oberta
Y Gwninger topònim freqüent
Tir Cwninger (nom perdut de Yr Eglwysnewydd, Caer-dydd) Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911): "Tireconynger"... Forty-one acres in the demesne land of the lordship of Whitchurch (1492)”(41 acres de la terra del finca del senyoriu de Yr Eglwysnewydd)

2 cwning-gaer [ku-ning-gaer] una reformació de la paraula degut a la suposició que es tracta de (cwning = conill) + mutació suau + (caer = fortalesa)

ETIMOLOGIA: gal.lès cwninger < anglès conyger (= conillera)

cwningwr [ ku-ni-ngur] substantiu masculí
PLURAL cwningwyr [ ku-ning-wir]
1 persona que té cura d’una conillera
1 un que caça conills amb trampes
ETIMOLOGIA: (cwning = conill) + (-wr sufix d’agent, ‘home’)

cwnstabl, cwnstabliaid [KUN sta bøl, kun STABL yed] (m) 1 (història) governador d’un castell 2 grau bàsic de policia

Cwnsyllt [KUN sølht] (f) topònim (localitat del Nord-est)

cwota, cwotâu [KWO ta, kwo TAI] (m) quota

cwpan, cwpanau [KU pan, ku PA ne] (m) tassa
- cwpan coffi [ku pan KO fi] (m) tasse de cafè
- cwpan te [ku pan TEE] (m) tassa de te
- cwpan wy [ku pan UI] (m) ouera

cwpanaid [ku- pa -ned] substantiu masculí
PLURAL cwpaneidiau [ku-pa-neid-ye]
NOTA:
(1) (Gal·les del Sud) substantiu masculí (y cwpanaid); (Gal·les del Nord) substantiu femení (y gwpanaid)
(2) la forma col.loquial és paned
cwpanaid > cwpaned (reducció del diftong de la síl·laba final) > paned (pèrdua de la primera síl·laba). A Gal·les del nord-oest (una zona amb ‘a’ final en comptes de ‘e’ ) > panad
(3) de vegades cypanaid amb ‘y’ en comptes de ‘w’

1 tassa = el capacitat o el contingut d'una tassa
(Gal·les del Nord) cwpanaid o de una tassa de te
(col·loquialment paned o de, panad o de, paned, panad
Ti isio panad? (a wyt ti eisiau cwpanaid (o de)) voldries una tassa de te?

ETIMOLOGIA: (cwpan = tassa) + (-aid sufix que indica ‘capacitat’)

cwpaned, ’paned [ku PA ned] (f) vegeu: "cwpanaid"

cwpla [KU pla] (v) acabar (Sud)

cwplach [KU plakh] (pl) parell (Sud)

cwpwrdd, cwpyrddau [KU purdh, ku PØR dhe] (m) armari
- cwpwrdd cornel [ku purdh KOR nel] (m) armari de racó
- cwpwrdd dillad [ku purdh DI lhad] (m) armari (rober)
- cwpwrdd rhew [ku purdh RHEU] (m) congelador
- cwpwrdd tridarn [ku purdh TRI darn] (m) armari (de tres seccions)

cwr, cyrion [KUR, KØR yon] (m) racó

cwrdd (â) [KURDH a] (v) trobar-se (amb)

Cwrdeg [KUR deg] (f / adj) kurd (llengua)

cwrensyn du, cwrens duon [ku REN sin DII, ku REN sin DI on] (f) grosella negra

cwrs, cyrsiau [KURS, KØRS ye] (m) curs = sèrie de lliçons
- cwrs carlam [kurs KAR lam] (m) curs accelerat d’aprenatge

cwrt, cyrtiau [KURT, KØRT ye] (m) lliça = clos davant la porta d’una masia 2 pista (de tenis, etc)
- cwrt tenis [kurt TE nis] (m) pista de tenis

cwrw [ ku -ru] substantiu masculí
PLURAL cwrwau, cyrfau [ ku-rû-e, kør-ve]
1 cervesa
peint o gwrw una pinta de cervesa (= mig litre)
hanner peint o gwrw una mitja pinta de cervesa
cwrw potel cervesa en ampolla
potel gwrw, plural poteli cwrw ampolla de cervesa (per contenir cervesa)
potelaid o gwrw bottle of cervesa ampolla de cervesa (ampolla plena de cervesa)
cwrw mwyn cervesa dolça
cwrw chwerw cervesa amarga
peint o chwerw una pinta de cervesa amarga
cwrw melyn cervesa blanca, cervesa amarga (“cervesa groga”)
cwrw du ceevesa negra (forta)
cwrw coch cervesa vermella
cwrw sinsir cervesa de gengibre
cwrw cartref (‘cervesa (de) casa) cervesa feta a casa
cwrw danadl cervesa d’ortigues
cwrw brwd cervesa amb sucre i espècies afegits i escalfada
cwrw bach (‘cervesa petita’) cervesa de graduació baixa
cwrw gwan (‘cervesa dèbil’) cervesa de graduació baixa
casgen gwrw, plural casgenni cwrw baril de cervesa
cwrw casgen cervesa de baril
cwrw o’r gasgen cervesa de pressió
bod golwg cwrw ar semblar begut, que s’ha begut molta cervesa
gardd gwrw, plural gerddi carw = jardí de cervesa, jardí de taverna
gwydryn cwrw got de cervesa
mwg cwrw got (amb nança) de cervesa
pot cwrw pitxell de cervesa
jwg cwrw gerro de cervesa
staen cwrw taca de cervesa
ôl cwrw taca de cervesa
neuadd gwrw sala de cervesa
arian cwrw peles per comprar cervesa
pres cwrw peles per comprar cervesa
bol cwrw (North), bola cwrw (South) panxa gran de beure massa cervesa ("panxa de cervesa")
cwrw oen (obsolete) (‘cervesa de xai’), cervesa beguda al dia d’equilar les ovelles
cwrw cadarn cervesa forta
Cwmrhydycwrw la vall de Rhyd y Cwrw, ‘el gual de la cervesa’, rebatejat al segle 1800 per tal d’eliminar la paraula cwrw (considerada offensiva per partidaris de l’abstinència de beguddes alcohòliques) com a Cwmrhydyceirw – Rhyd y Ceirw = ‘el gual dels cérvols’.
cwrw Adda (‘(la) cervesa (d’) Adam) = aigua

2 mat cwrw estalvis (de cervesa)

3 afraid gwahodd at gwrw da (‘(és) innecessari invitar a bona cervesa’) si una cosa és bona correrà la veu

4 mae’r gwir yn y cwrw in vino veritas (“la veritat és en la cervesa”)

ETIMOLOGIA: gal.lès cwrw < cwrwf < *cwryf < *cwrf < britànic *korm
De la mateixa arrel britànica: còrnic korev (= cervesa), bretó koref (= cervesa)
De la mateixa arrel cèltica: irlandès coirm (= cervesa; festa de beure; concert)
Cf llatí cremor, , grec kourmi

cwter [ ku -ter] substantiu femení
PLURAL cwteri, cwterydd, cwterau [ ku-te-ri, -ridh, -re]
1 regueró, cuneta
cwter gwsg desguàs d’un camp (“desguàs dormint”)
cwter garthu desguàs al darrere d’un establa (“desguàs (de) netejar”)
gwag y gwter la premsa sensacionalista
...un o afonydd mwyaf prydferth Ewrop, sef y Rhine (sic, = Rhein). Y mae Tafwys mewn cymhariaeth fel cwter, a Thywi deg fel llond bwced o dd#r (“Seneddwr ar Dramp” Rhys J Davies 1935)
Un dels rius més bonics d’Europa, és a dir el Rin. El Tàmesis en comparació és com un desguàs, i el riu bell Tywi com una galleda d’aigua

2 Y Gwter-fawr (“el gran desguàs”) antigament (segle 1800) el nom del poble de Brynaman SN7114 (comarca de Caerfyrddin)
Pwll y Gwter una mina de carbó que hi havia aquí, oberta l’any 1855 (“(la) mina (de)l desguàs”)

2 Pant y Cwteri (“(el) sot (dels) reguerons”) nom d’un sot aprop del poble d’Aberogwr (comarca de Bro Morgannwg)

4 y gwter la cuneta (figuratiu, per indicar la destitució)
treio ei godi ef o’r gwter intentar aixecar-lo de la cuneta

ETIMOLOGIA: cwter < gwter < anglès gutter < francès antic goutire < goute (= gota) < llatí gutta (= gota). Modern French goutte (= gota), goutière (= cuneta, tortugada)
NOTA: s’entenia la g- inicial com a mutació suau de c-, i conseqüentment es va sorgir una forma radical cwter

cwrwgl, cyryglau [KU rug, kø RØ gle] (m) barca portàtil dels pescadors dels rius en forma de closca de tortuga

cwsg [KUSK] (m)

1 son
2 trymgwsg son profund (trwm = pesat ) + mutació suau + ( cwsg = son)

bod mewn trymgwsg dormir profundament

cwsmer [ku -smer] substantiu masculí
PLURAL cwsmeriaid [ku- smer -yed]
1 client, persona que vol comprar alguna cosa en una botiga o d'una empresa
2 client = persona que compra regularment en una botiga o d'una empresa, o que fa servir els serveis d'un banc
3 client d'una taverna; holl gwsmeried y dafarn tots els clients de la taverna
4 ar fesur cwsmer (roba) fet a mida ("sobre mesura (de) client")
ETIMOLOGIA: Welsh cwsmer < cwstmer < English customer < (custom) + (-er); custom < 1200- French costume < Latin consuêtûdô = get used to < suêscere = be used to

cwsmera [ku SME ra GØ da] (v) "cwsmwera gyda..." = comprar a ca’n...

cwstard [KU stard] (m) salsa de farina de blat d’indi, llet, sucre i vainilla per als púdins
- cwstard mewn crwst [KU stard meun KRUST] (m) pastís - crosta de farina amb ‘cwstard’

cwt, cytiau [KUT, KØT ye] (m) cort de porcs
- cwt moch, cytiau moch [kut MOOKH, KØT ye MOOKH] (m) cort de porcs

cwta [KU ta] (adj) curt

cwter, cwteri [KU ter, ku TE ri] (m) regueró

cwteuo [ku- tei -o] verb
(Gal·les del Nord)
1 escurçar
2 (cua de cavall, de gos) escurçar, tallar
3 escurçar-se
mae'r dydd yn cwteuo el dia es fa més curt

ETIMOLOGIA: (cwta = curt) + (-o = sufix verbal). Es pensava que l'arrel era cwtau (moltes paraules al nord amb -au final estàndard són col·loquialmet -a (nord-oest), -e (nord-est). Aparentment se suposava que cwta era d'una forma original cwtau, que a la síl·laba penúltima és cwteu-
NOTA: col·loquialment cwtuo [ku-tî-o]

cwtiad, cwtiaid [KUT yad, KUT yed] (m) corriol

cwt ieir [kut yeir] substantiu masculí
1 gallinera
1 gwifren cwt ieir; weiren cwt ieir filferrada de malla hexagonal ("filferro de gallinera")
ETIMOLOGIA: "cabanya (de) gallines", (cwt = cabanya) + (ieir = gallines)

cwtsh [kutsh ] substantiu masculí
1 lloc per guardar les coses
Gal·les del Sud cwtsh dan stâr lloc tancat sota l'escalera
Gal·les del Nord cwtsh tatws lloc per guardar les patates
2 barraca
Gal·les del Sud cwtsh glo cobert per guardar el carbó
3 amagatall
4 ym mhob cwtsh a chornel en cada amgatall i racó
5 cwtsh o cwtsh ci gossera, canera
Al cens de l’any 1841 una casa del poble de Penárth (comarca de Bro Morgannwg) es diu Cwtsh y Cw^n (escrit “Cwtch y Cwn”) (“(el) cau (de)ls gossos”, la gossera)

6 Y Cwtsh lloc de la vall de Rhondda Fach, entre Pont-y-gwaith i Ynys-hir
(17 Mehefin 1797) (William Thomas Howel a Jennet John) “Y rhai olaf hyn oedd fy nhad-cu a’m mam-gu, neu fel y dywedwn yn y gogledd, fy nhaid a’m nain, tad a mam fy nhad; priodasant, ac aethant i fyw i’r Cwtch, ac yno, fel dengys y registers y bedyddiwyd amryw o’r plant.”
(17 juny 1797) (William Thomas Howel i Jennet John) Aquests últims eren el meu “tad-cu” (avi) i la meva “mam-gu” (àvia) , o com diuen al nord, el meu “taid” i la meva “nain”, el pare i la mare del meu pare; es van casar, i van anar a viure a Y Cwtsh, i allà, com mostren els registres (parroquials), es van batejar molts dels fills
(De: “Llanwynno - Yr Hen Amser, yr Hen Bobl a'r Hen Droeon” = Llanwynno – el vell temps, i la vella gent i els vells incident. Any de publicació: 1888. Autor: Glanffrwd (William Thomas 1843-1890)
7 Y Cwtsh granja a Heol y Goedlan, Pen-rhiw-fawr SN7410 (comarca de Castell-nedd ac Aberafan) (al mapa de l’Ordnance Survey amb una grafia semi-anglictzada ‘cwtch’)

ETIMOLOGIA: anglès couch [*kuch] < [kuuch] < anglès mitjà couche = sofà; nínxol, racó < 1400- francès couche = llit < coucher = estirar-se < collocâre = arreglar < (con- = amb) + (locâre = posar). La forma moderna en anglès és couch [kauch] < [kuuch] (amb el canvi regular de la vocal llarga [uu])

cwympo [KUIM po] (v)

1 caure

2 Fuwch fach gota – glaw neu hindda?
Os daw glaw, cwympa o’m llaw;
Os daw haul, hedfana!
(Endevinar el temps)
Marieta – pluja o bon temps?
Si vindrà pluja, cau de la meva mà
Si vindrà sol, vola!

cwynfan [KUIN van] (v) lamentar

cwynfanllyd [kuin VAN lhid] (adj) gemegós

cwynfanus [kuin VA nis] (adj) planyívol

cwyno [KUI no] (v) queixar-se

cwyr [KUIR] (m) cera

cwyren [KUI ren] (f) espelma prima

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

1188 Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i probablament mig milió més fora de Gal·les

·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CATALUNYA-CYMRU