http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_ce_1187c.htm
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia CE- (cebáb, cebystr, etc) |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
cebáb
SUBSTANTIU
MASCULÍ
PLURAL: cebabau [ke ba be],
també col·loquialment / cebabs [ke babz]
1 broqueta
cebáb sbeisiog broqueta picant
(col·loquialment, cebáb sbeisi)
shish-cebáb shish-kebab
ETIMOLOGIA: de l'anglès 'kebab' < turc < àrab 'kabab'
cebystr,
cebystrau [KE bist, ke BØS tre] (m) cabestre;
- beth gebyst’ (Nord)
= què dimonis...
Cedewain [ke DEU en] (f) topònim; divisió (‘centenar’) del Nord-est
cedor
gelc [ke-dor gelk]
substantiu femení
Gal·les del Nord
1 pèls de l'aixella
ETIMOLOGIA: (cedor = pèl púbic) +
mutació suau + (celc = amagat)
cedor y wrach
[ke-dor ø wraakh] substantiu femení
1 vegeu cedowrach
cedor
[ke -dor] substantiu femení
PLURAL cedorau
[ke- do -re]
1 pèls púbic
llau cedor polls del pèls púbic
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
bretó: kezhour,irlandès: caithir
NOTA: vegeu cedowrach = belladona
cedorol
[ke- do -rol] adjective
1 púbic
ETIMOLOGIA: (cedor = pèl púbic) + (-ol = sufix per formar adjectius)
cedowrach
[ke- dou -rakh] substantiu femení
1 Atropa belladonna =
belladonna
ETIMOLOGIA: cedowrach < cedor y wrach (pèl púbic (de) la bruixa
NOTA: codwarth (un variant d'aquesta
paraula)
cedr
[ke der] substantiu masculí
1 cedre; vegeu cedrwydden
ETIMOLOGIA: (any 1600-) gal·lesització del llatí cedrus = cedar
Cedron
[ke -dron]
1 Kedron - un barranc sota la muralla oriental de Jerusalem; petita
riera que té el seu origin a prop de Jerusalem, i passa per la vall de
Iehosophat fins a la seva desembocadura al Mar Mort
Ioan 18:1 Gwedi i'r Iesu ddywedyd y
geiriau hyn, efe a aeth allan, efe a'i ddisgyblion, dros afon Cedron, lle yr
oedd gardd, i'r hon yr aeth efe a'i ddisgyblion
Joan 18:1 .....
1 nom de capella (per exemple, in Nanmor, near Beddgelert) (se li va
donar aquest nom perquè la capella era al marge d'una petita riera)
NOTA: A la Bíblia, hi ha nou exemples d'aquesta riera amb el nom Cidron (qv)
cedrwydden Líbanus
[ke- drui-dhen li-ba-nis] substantiu femení
PLURAL cedrwydd
Líbanus [ke -druidh li-ba-nis]
1 cedre de Léban, Cedrus
libani
ETIMOLOGIA: (cedrwydden = cedre) + (Líbanus = Léban)
cedrwydden [ke- drui -dhen] substantiu
femení
PLURAL cedrwydd
[ke -druidh]
1 cedre
ETIMOLOGIA: (cedr = cedre) + mutació
suau + (gwydden = arbre)
Cedweli [ked WE li] (f) topònim; divisió
(‘centenar’) del Sud-oest
cedyrn
[ke -dirn] adjectiu
1 forma plural de l'adjectiu cadarn
= fort.
Els adjectius plurals en gal·lès
també s'utilitzen com a substantius plurals - y cedyrn = els forts
cedyrn rhyfel guerrers forts (“forts (de) guerra”)
Y Cefan
[ø ke -van]
1 forma del sud-est del nom Y
Cefn.
Aquest és una forma curta de noms que tenen cefn (= turó) com a primer element:
(1) Cefncoedycymer, (2) Cefncribwr
Ma fa'n byw ar y Cefan Viu a
Cefncoedycymer, etc
NOTA: cefn > cefen [ke-ven] al sud. A
Gal·les del sud-est, una e final es
fa a, per tant cefan. Dialectalment hi pot haver la palatització de la c i existeix (o existia) Y Ciefan
ceffyl, ceffylau [KE fil, ke FØ le] (m) cavall
cefn, cefnau [KE ven, KEV ne] (m) esquena
cefn [KE-ven] m PLURAL cefnau [KEV-ne]
1 esquena (part
posterior del cos huma)
2 esquena (part correspondent d'animal)
3 esquena (part d'una peça de roba)
4 esquena (columna vertebral)
5 rere = part posterior; cefn y teledu [KE-ven
ø te-LE-di] darrere del televisor
6 fons, darrere (espai
interior situat al la part posterior d'un armari, cotxe, etc); cefn y
ty [KE-ven ø TII tii] el
fons de la llar
7
rere (espai exterior situat a la part exterior d'una casa, pati, hort); dwy'n
mynd allan i'r cefn [duin mind A-lhan ir KE-ven] vaig fora al darrere (NOTA: a
Gal.les del Sud, es forca comú l'anglicisme bac, de l'angles 'back', en comptes
de cefn)
8 respatller (part d'una cadira on recolza l'esquena)
9 dors (d'un full de paper, foto, etc)
10 suport (persona que ajuda una altra); roedd hi yn gefn i'w
hen fam [roidh hin GE-ven iw hen VAM] ella era el suport de la seva vella mare
11 llom, turó; tambe
com a element força comú a la toponímia (Y) Cefn Coch [ø KE-ven KOOKH] el llom vermell
12 cavallo (llom
de terra entre dos solcs)
13 Bíblia llom
ample cultivat entre dos solcs
Gan ddyfrhau ei chefnau a gostwng ei rhychau (Bíblia 1620,
Salm. 5.10) [gan dhøvr-HAI i KHEV-ne a GO-stung i RHØ-khe] regant els terrossos i cavant els solcs
(Salms 5,10) (Bíblia catalana 1968)
14 mig; gefn nos [GE-ven NOOS] a plena nit
15 (adj) de
darrere, posterior; yn y rhes gefn [øn ø hrees GE-ven] a l'ultima fila.
Formes parlades:
cefn Gal.les del Nord cefn [KEVN] / Gal.les del Sud cefen
[KE-ven] / al sud-oest (la contrada de Preseli) cewn [KEUN] / al
sud-est Morgannwg a Gwent cefan [KE-van]. Forma literària - com a
Gal·les del Nord
cefnau forma general cefne [KEV-ne] / al nord-oest i al sud-est
(Morgannwg a Gwent) cefna [KEV-na]
Etimologia: gal.lès < britònic *KEMN- = esquena
Formes emparentades: bretó kein = esquena.
Cefnbychan [ ke-ven- bø
-khan]
1 localitat de Wrecsam. Nom anglès: Newbridge
ETIMOLOGIA: y cefn bychan = ‘el turó petit’ (y = article definit) + (cefn
= esquena, turó) + (bychan = petit)
cefnder ("ce’nder"), cefnderwyr [KEVN der, KEN der; kevn DER wir]
(m) cosí
cefndir, cefndiroedd [KEVN dir] (m) rerefons
cefn
gwlad [ke-ven gwlaad] substantiu masculí
1 pagès, les zones rurals
yng nghefn gwlad a pagès
byw yng nghefn gwlad viure a pagès
yng nghefn gwlad Cymru a les zones
rurals de Gal·les
Un o synau cyfarwydd yr haf yng nghefn
gwlad Cymru yn y dyddiau a fu
oedd crawcian y rhegen yr yd
Un dels sons usuals de les zones rurals de Gal·les en altres temps era els
gralls de la guatlla maresa
Deddf Bywyd gwyllt a Chefn Gwlad (=
llei per a la preotecció del medi ambient) “llei de la fauna i les zones
rurals”)
rheolau cefn gwlad el codi de pagès
(recomenacions i prohibicions per visitants a les zones rurals – portar lligats
els gossos, no fer foc, no deixar obertes les portes dels camps, etc)
nid yw cefn gwlad yn Baradwys Ddaearol o
bell ffordd
les zones rurals no són un paradís sobre Terra en absolut
ETIMOLOGIA: “(l’) esquena / la columna vertebral (del) país” (cefn = esquena) + (gwlad = pagès)
cefnllif
[kevn -lhi] substantiu masculí
1 diluvi, torrent; vegeu cenllif
cefnogi [kev NO gi] (v) suportar, donar suport
Cefnycastell [KE ven ø KA stelh] (f) topònim ("turó del castell")
Cefn y
Fedw [kevn-ø-ve-du]
1 lloc de Rhiwabon. Nom anglès ‘Ruabon Mountain’
ETIMOLOGIA: ‘turó dels bedolls / del bosc de bedolls’ (cefn = esquena, turó) + (y
article definit) + mutació suau + (bedw
bosc de bedolls)
ceg, cegau [KEEG, KEE ge] (f) boca
cegid
[ kê-gid]
1 Vegeu cegiden = cicuta
cegiden
[ ke-gî-den] feminine noun
PLURAL cegid
[ kê-gid]
1 Conium maculatum = cicuta
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic
de la mateixa arrel britànica: còrnic kegez
(= cicuta), bretó kegid (= cicuta)
cegiden leiaf
[ ke-gî-den lei-av] feminine noun
PLURAL cegid
lleiaf [ cê-gid lhei-av]
1 y gegiden leiaf cicuta
menor Aethusa cynapiumñ; nom alternatiu de gwyn
y cloddiau "(flor) blanca de les bardisses"
ETIMOLOGIA: "cicuta menor"(cegiden
= cicuta) + mutació suau+ (lleiaf =
més petit)
Cegidfa
[ ke-gid-va ] substantiu femení
1 SJ2211 localitat del nord de Powys, a prop de Y Trallwng.
Nom forester: Guilsfield
2 escó al consell comarcal de Powys per aquesta localitat
Població: 852 (1961)
Proporció de gal.lesoparlants: 14% (1961)
ETIMOLOGIA: "hemlock place", place where hemlock grows (cegid = hemlock) + (-fa suffix, = place)
cegidog
[ ke-gî-dog ] adjectiu
1 abundant en ciutes
2 substantiu femení lloc abundant en ciutes
3 SH9775 Cegidog antic
nom de Llan-sain-siôr, entre Abergele a Chinmel (comarca de Conwy)
4 SJ2556 Afon Cegidog =
riu de la comarca de Wrecsam, 6km alnord de la ciutat de Wrecsam, que cau al
riu anomenat Afon Alun, al sud del poble de Cefn-y-bedd
ETIMOLOGIA: (cegid = cicuta) + (-og sufix adjectival, freqüent amb noms
de plantes)
cegin, ceginau [KE gin, ke GI ne] (f)
cuina
- cegin fach, ceginau bach [KE gin
VAAKH, ke gi ne BAAKH] (f) cuina petita (segona cuina)
- cegin gefn, ceginau cefn [CE gin
GE ven, ke gi ne KE ven] cuina del fons (segona cuina)
ceglyn
[ ke- glin] substantiu masculí
PLURAL caglau
[ ka -gle
1 excrement (d'ovella o de cabra)
2 Meirionnydd, districte de la comarca de Gwynedd bergant
ETIMOLOGIA: (cagl = excrement) + (-yn, sufix diminutiu); el sufix ha
condicionat el canvi de vocal a >
e
1 cei [KEI] (v) pots (vegeu "cael")
2 cei, ceiau [KEI, KEI e] (m) moll
ceibr [ kei -bir] substantiu
femení
PLURAL ceibrau [ cei -bre]
1 biga, cabiró
Penrhiwceibr topònim – pen rhiw’r ceibr (‘cim de la vessant / del turó
del cabiró’)
ETIMOLOGIA: gal.lès ceibr < britànic < llatí *caprio < caper
(= cabra)
De la mateixa arrel britànica: còrnic keber (= biga, capiró), bretó kebr
(= biga, capiró);
Cf francès chevron < caprionem (= biga)
Cf irlandès cabar (= pal, capiró)
Cf llatí capreoli – cabres petites, dos trossos de fusta per formar
cabirons
NOTA: forma diminuitiva: ceibren, plural ceibrenni
ceibren,
ceibrenni [KEI bren, kei BRE ni] (f)
1 biga, cabiró
Penrhiwceibr topònim – pen rhiw’r
ceibr (‘cim de la vessant del cabiró, del tiró del cabiró’). Probablament
indica el lloc d’on s’obtenia troncs per fer bigues
2 ceibren cafn biga de la
depressió on dues vessants d’un sostre s’ajunten
ceidwad, ceidwaid [KEID wad, KEID wed] (m) guàrdia
- ceidwad parc [keid wad PARK] (m)
guàrdia d’un jardí o parc públic
ceiliagwydd
[keil- ya -guidh] substantiu masculí
PLURAL ceiliagwyddau
[keil-ya- gui -dhe]
1 oca mascle
2 terme de menyspreu: idiota sorollós
3 mis y clacwydd
"(el) més (de) l'oca mascle" el novè més de la gestació quan un marit
es queda a casa per atendre la seva dona
NOTA: Formes col·loquials són Gal·les del
Nord clagwydd, Gal·les del Sud clacwydd i clacwdd
ETIMOLOGIA: (ceiliag, forma de ceiliog = ocell mascle) + mutació suau
+ (gwydd = oca); de la mateixa arrel
britànica: còrnic keliogoedh = oca
mascle
ceiliog
[keil -yog] substantiu masculí
PLURAL ceiliogod
[keil- yô -god]
1 gall
2 mascle d'un ocell;
ceiliog cwcw = el cucut mascle
("mascle (de) cucut")
ceiliog colomen colom mascle
("mascle (de) colom")
ceiliog colomen male pigeon, cock
pigeon ("male-bird (of) pigeon")
3 parella dominant en una relació
pa un ai'r gw^r ynteu'r wraig yw'r
ceiliog? quina parella és el dominant - el marit o la dona?
("quin si el marit o la dona és el gall?")
4 Gal·les del Sud-est "ciilog" faldiller
5 mor sionc â cheiliog ar
bolyn 'tan àgil com un gall sobre una barra'
6 mor iach â'r ceiliog 'tan
saludable com un gall'
7 gall = emblema de l'estat francès; i sobretot com a símbol de
l'equip de rugby
NOTA: Gal·les del Sud ceilog, ciilog
ETIMOLOGIA: gal.lès ceiliog < ceiliawg < britànic *kaljâk-os < cèltic.
De la mateixa arrel britànica: còrnic keliog
(= gall), bretó kilhog (= gall).
En irlandès: coileach (= gall). Cf
grec kaleo (= cridar), anglès to low (= mugir)
- ceiliog hwyad, ceiliogod hwyad [KEIL
yog HUI ad, keil YO god HUI ad] (m) ànec mascle
- ceiliog y rhedyn [KEIL yog ø RHE
din] (m) llagost
ceiloca
[kei- lô-ka] verb
Gal·les del Sud-est
1 empaitar les dones, fer de faldiller
ETIMOLOGIA: forma del sud-est de ceilioga
(ceiliog = ocell mascle, gall) + (-a, sufix per formar verbs)
NOTA: també ceiloca > ciiloca [kii-lô-ka]
ceilysyn
[ kei- lø -sin] substantiu
masculí
PLURAL ceilys
[ kei -lis]
1 bitlla
ETIMOLOGIA: ceilys < d'una forma
més antiga de l'anglès kails =
bitlles, plural de kail; d'una arrel
germànica (com a les paraules semblants en nederlandès kegel = bitlla, alemany Kegel
= bitlla, i en francès (d'una paraula germànica) quille = bitlla)
ceimiad
[ keim -yad] substantiu masculí
PLURAL ceimiaid
[ keim -yed]
1 (obsolet) campió, heroi
2 (obsolet) person
destacada, persona eminent; als epitets de dos sants celtes,
Elian Geimiad, Beuno Geimiad
"Elian eminent, Beuno eminent"
ETIMOLOGIA: ceimiad < ceimhiad < *ceimp-iad (camp = proesa) + (-iad sufix de persona)
ceimion [ keim -yon] adjectiu
1 forma plural de cam = torçat
2 pennau ceimion "caps torçats", "caps
baixats" malnom per metodistes calvins a la zona d'Arfon de la comarca de
Gwynedd, Gal·les del nord-oest
garrau ceimion cames tortes
ETIMOLOGIA: cam + sufix plural -ion; la ‘i’ del sufix causa el
canvi de la vocal a > ei
cein- (1)
[ kein ] adjectiu
1 forma penúltima de cain
= bonic
cein- (2)
[ kein ] substantiu masculí
1 topnímia forma penúltima de *cain
= carena. Vegeu Ceinmerch
ceinach
[ kei -nakh] feminine noun
PLURAL ceinachod,
ceinych [ kei-na -khod, kei-nikh]
1 (obsolet) llebre
ETIMOLOGIA: (cein = ?llebre) + (-ach, sufix) < *kasnî; cf alemany hase
= llebre
ceinachgi
[ kei- nakh-gi ] substantiu
masculí
PLURAL ceinachgwn
[kei-nakh-gun]
1 (obsolet) llebrer
ETIMOLOGIA: (ceinach) + mutació suau
+ (ci = dog ); primer exemple de
l'any 1850
ceiniog, ceiniogau [KEIN yog] (f)
1 penic
2
peiriant ceiniogau (“màquina (de)
penics”) màquina papadiners
Ceinmeirch
[ kein-meirkh ]
1 divisió (cwmwd / ‘kúmud’) del kàntrev de Rhufoniog (del país de
Gwynedd Is Conwy, Gal·les del nord-est)
Ocurreix avui com a Cinmeirch [ kin-meirkh] al nom Llanrhaeadr yng Nghinmeirch (‘el lloc anomenat Llanrhaeadr /
església de la cascada al ‘kúmud’ (districte) de Cinmeirch’). SJ0863 4km al
sud-est de Dinbych a la carretera de Rhuthun.
ETIMOLOGIA: (‘(la) serra (dels) cavalls’)
(cein = esquena, serra) + (meirch = cavalls, plural de march = cavall)
Ceinwedd [KEIN wedh] (f) nom de dona
Ceinwen [KEIN wen] (f) nom de dona
1
ceir [ ceir ] verb
1 (forma impersonal, temps present-futur de cael = rebre, aconseguir)
2 ‘es rebrà’ hi ha, hi haurà
blew geifr, glaw geir (= glaw a
geir) Dita de temps – núvols cirrus porten la pluja (‘pèls de cabres, [és]
pluja que es rebrà’)
ni cheir y melys heb y chwerw no hi
ha felicitat sense tristesa, la vida és la felicitat barrejada man la tristesa
(‘no es rebrà el dolç sense l’amarg’)
2 ceir
[ keir ]
1 cotxes, plural de car
(= cotxe)
ceirch [KEIRKH] (pl) civda
ceirchen, ceirch [KEIR khen] (f) gra de civada
ceiriosen, ceirios [kei ri O sen] (m) cirera
Cei'r
Llechi [keir lhê -khi]
substantiu masculí
1 topònim, Caernarfon ("moll de les lloses")
ceirw [KEI ru] (pl) vegeu: carw
ceisio [KEI sho] (v) intentar
celain
[ke -len] substantiu femení
PLURAL celanedd,
celaneddau [ke-la-nedh, ke-la-nê-dhe]
1 cos mort, cadàver
Jeremeia 31:40 a holl ddyffryn y celaneddau, a'r lludw, a'r holl feysydd,
hyd afon Cidron, hyd gongl porth y meirch tua'r dwyrain, a fydd sanctaidd i'r
Arglwydd;
Jeremiah 31:40.....
Genesis 15:11 A phan ddisgynnai yr adar
ar y celaneddau, yna Abram a’u tarfai hwynt.
Genesis 15:11 .....
·····
syrthio’n gelain caure mort
saethu (rhywun) yn gelain matar (algú) a trets
2 marw gelain mort i ben mort
"mort com un cadàver" - (marw = dead) + soft mutation + (celain
= corpse)
3 celanedd (qv) = pila de cadàvers; matança
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
En irlandès collainn (= cos, persona)
NOTA: celaneddau és un plural doble (-edd) + (-au)
celanedd
[ke-lâ-nedh]
1 cadàvers; plural de celain
2 de vegades com a substantiu femení; pila de cadàvers, massacre;
crueltat
Eiseia 33:15 Yr hwn a rodia mewn cyfiawnder, ac a draetha uniondeb, a wrthyd
elw trawster, a ysgwydo ei law rhag derbyn gwobr, a gaeo ei glust rhag clywed
celanedd, ac a gaeo ei lygaid rhag edrych ar ddrygioni
Isaiah 33:15 ...
chwythu bygythiadau a chelanedd ?expirar amenaces i matannça
Actau 9.1 A Saul eto yn chwythu bygythiadau a chelanedd yn erbyn disgyblion yr
Arglwydd, a aeth at yr archofferiad,
Acts 9:1 ... ,
3 North Wales bod yn glana chwerthin rebentar-se de
riure (="ser cadàvers (de tant) riure)"
glana < clana (= c'lana') < celanadd < celanedd
(cadàvers)
celf, celfau [KELV, KEL ve] (f) art
- celf a chrefft [KELV a KHREFT] (-)
arts i oficis
celfi [KEL vi] (pl) mobles; plural de "celficyn"
celficyn, celfi [kel VI kin, KEL vi] (m)
1 moble (Gal·les del Sud)
2 fan
gelfi furguneta de
mudances (Sud)
celfyddyd, celfyddydau [kel VØ dhid, kel vø DHØ de] (m) art
Celfyn [KEL vin] (m) nom d’home (adaptació de nom anglès)
cell, cellau [KELH, KE lhe] (f) cèl·lula
celli geirios, cellïoedd ceirios [KE lhi GEIR yos] (f) hort de cireres
cellwair [KELH wer] (v) fer broma
Celt, Celtiaid [KELT, KELT yed] (m) celta
Celtaidd [ kel -tedh] adjectiu
1 celta = dels celtes moderns (gal·lesos, còrnics, bretons,
irlandesos, escocesos, manx)
Yr Undeb Celtaidd La Lliga Celta -
organització que promou la independència dels països celtes i la restauració de
les seves llengües autòctones com a llengua principal del país
2 Y Môr Celtaidd el mar
celta, entre Gal·les i Irlanda
3 celta = dels antics celtes
3 celta = relacionat amb l'estudi de les cultures celtes i les llengües
celtes
Astudiaethau Celtaidd Filologia celta
4 celta = d'un estil propi dels celtes
telyn Geltaidd arpa celta
ETIMOLOGIA: (Celt = celta) + (-aidd sufix per formar adjectius)
Celteg
[ kel -teg] substantiu femení
1
celta = la llengua celta que es parlava en una àrea extensa d'Europa fa dos
cents anys; va sobreviure només a les illes del nord-est d'Europa continental,
on es dividida en dos grups - britànic (oriental - gal·lès, còrnic, bretó) i
hibèrnic (occidental - irlandès, escocès, manx); també es diu 'Celta P' per la
branca oriental i 'Celta Q' per la branca occidental. Moltes paraules amb 'q'
inicial en celta va conservar l'inicial en hibèrnic, encara que avui en dia és
[k], i al grup britànic es va fer [p]. Per example, 'cap' en gal·lès és 'pen' i
en irlandès 'ceann'.
2 celta (adjectiu) = de la llengua celta
ETIMOLOGIA: (Celt = celta) + (-eg sufix per formar substantius i
adjectius per indicar una llengua determinada)
celwydd, celwyddau [KE luidh, ke LUI
dhe] (m)
1 mentida
celwydd pob gair és tot mentida
2
heb air o gelwydd de veritat “sense
una paraula de mentida”
VARIANTS LOCALS: Al nord-oest celwyddau
> clwydda [klu i dha];
al
sud celwydd > celwdd [ke
ludh]
ETIMOLOGIA: britànic
celwyddgi [ kel- uidh -gi] substantiu masculí
PLURAL celwyddgwn [ kel- uidh
-gun]
(Gal·les del Sud)
1 mentider
mae e’n gythraul o gelwyddgi és un gran mentider
ETIMOLOGIA: (celwydd = mentida) + mutació suau + (ci = gos; també
per a persones en paraules compostes de menyspreu)
celwyddog[ kel- ui -dhog] adjectiu
1 mentider
mae e’n ddiawl celwyddog és un fill de puta mentider
celynllwyn
[ ke- løn -lhuin] masculí
1 Ilex aquifolium = grèvol, arbust perennifoli
de fulles espinoses i fruits vermells
Talycynllwyn nom de granja de
Pontarddulais (comarca de Abertawe) , antigament Talyc’lynllwyn < Talycelynllwyn(“límit
de l’arbust de grèvol”) (Place-names in and around the Bont, (‘topònims dins i
al voltant de Y Bont’) Deric John, 1999)
ETIMOLOGIA: (celyn = grèvols) +
mutació suau + (llwyn = arbust,
bosquet) > *celyn-lwyn > celynllwyn (amb pèrdua de la mutació suau)
cemais [KE mes] (m) (topònims) 1 corba de riu [2 corba de la costa
cemeg [KE meg] (f) química
cen-
[ken]
1 forma de cefn [ke-ven] en la pronunciació d'algunes
paraules compostes on és el primer element:
Cefn-coed > Cen-coed (topònim – carena del bosc)
cefnrhaff > cefnraff > cenraff > cendraff
(tira de l’esquena de l’ormeig d’un cavall)
cefnffordd < cenffordd (carretera de carena)
cefnfro > cenffro (part de la platja damunt de el marc de la
marea on es deixen les barques)
cefnfor > cenfor (oceà)
cefnlli > cefnlli (diluvi, torrent)
Cefn-tre-baen > Cen-tre-baen > Pentre-baen (topònim
– la carena de la granja de Tre-baen)
Y Genllor < Cefn-lle-oer (topònim – la carena del lloc fred)
-cen [ cen ]
1 sufix diminutiu femení, que correspon al sufix masculí -cyn
hanercen (comarca de Penfro) naneta
ffolcen ximpleta
botgen (obsolet) plolze petit
(bawd = polze; bawd + cen > ‘bawd-gen’ > ‘bod-gen’ > ‘botgen’)
cenau,
cenawon [KE ne, ke NAU on] (m) 1 cadell
[2 (Nord) bergant
cenedl, cenhedloedd [KE ne døl, ken HED lodh] (f) nació
cenedlaethau [ke ned LEI the] (pl) vegeu: cenhedlaeth
cenedlaethol [ke ned LEI the] (adj) nacional
cenedlaetholwr
[ke-ned-lei-tho-lur] substantiu
masculí
PLURAL cenedlaetholwyr
[ke-ned-lei-thol-wir]
1 nacionalista = algú que vol defensar drets nacionals amenaçats
d’anul·lació per un estat invasor, o que vol recuperar plenament els drets
nationals anul·lats o no permesos per un estat ocupant
2 nationalist, 'expansionista' = algú que creu en la superioritat
d’un estat i la seva cultura dominant i el seu dret d’incorporar altres nacions
al seu territori, eradicar les seves llengües i cultures, i imposar els seus
valors lingüístics i culturals; expansionisme
ETIMOLOGIA: (cenedlaethol =
nacional) + (-wr = persona, man);
imitació de l'anglès nationalist
from (national) + (-ist)
cenfaint, cenfeiniau [KEN vent, ken VEIN ye] (f) ramat
cengl
[ke-ngel] feminine noun
PLURAL cenglau
[keng-le]
Gal·les del Nord = cengal (oest), cengel (est) [ke-ngal, ke-ngel]
Gal·les del Sud = cingel (est), cingal (oest) [ki-ngel, ki-ngal]
1 cingla = faixa, corretja o corda per a assegurar l'albarda o la
sella per sota el ventre; tynháu'r gengl
estrènyer la cingla (al cavall) (IEC)
2 comarca de Môn llacio'r
gengal [ge-ngal] fer una pausa
durant la feina; fer vacances de la feina ("afluixar la cingla")
3 cengl main dit d'algú molt sec ("madeixa prima")
4 madeixa = fil tret de l'aspi o de qualsevol altre aparell sobre el
qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment i plegat de manera que no
s'embullin les voltes les unes amb les altres; troca (IEC)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí *cin'gla < cíngula (= cinturó)
< cingere posar un cinturó.
cenglog [ keng -log]
adjectiu
1 (vaca) amb ratlles buwch
genglog
ETIMOLOGIA: (cengl = madeixa) + (-og)
cenglu
[keng-li] verb
1 cinglar = assegurar la sella o l'albarda (d'una bèstia) amb la
cingla (IEC)
(Hen Déstament) Jeremeia 46:4 Cenglwch y meirch, ac ewch arnynt, farchogion;
sefwch yn eich helmau, gloywch y gwaywffyn, gwisgwch y llurigau
Jeremeia 46:4 ...
2 fer madeixes
ETIMOLOGIA: (cengl = cingla,
madeixa) + (-u, sufix per foermar
verbs)
cenglwr
[keng-lwr] substantiu masculí
PLURAL cenglwyr
[ kengl-wir]
1 ?? capsa rodona amb un eix al voltat del qual es rotlla una
manguèra o un cable per gauradar-la ??
cenhadaeth
[ken-ha-deth] feminine noun
PLURAL cenadaethau
[ke-na-dei-the]
1 Religió missió = grup de persones enviat per una església a un
altre país per promoure una religio i fer feines socials
2 Diplomàcia missió diplomàtica = grup de persones enviat per un
estat a un altre país per representar-lo
3 Comerç missió comercial = grup de persones enviat per una
empresa a un altre país per promoure-la
4 llysgenhadaeth ambaixada (llys = cort) + mutació suau + (cenhadaeth = missió)
ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la
síl·laba penúltima < cennad (forma
original de la síl·laba penúltima, influida per la h- orgànica a la paraula canhiad-,
forma de la síl·laba penúltima caniad =
(obsolet) permís )
cenhades [ken-ha-des] substantiu femení
PLURAL cenadesau
[ke-na-de-se]
1 missionera
ETIMOLOGIA: (cenhad-, forma de la
síl·laba penúltima < cennad =
missió) + (-es, sufix d'agent
femení)
cenhadfa
[ken-had-va] feminine noun
PLURAL cenhadféydd
[ken-had-veidh]
1 missió = lloc / edificis de la missió
ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la
síl·laba penúltima < cennad =
missió) + (-fa, sufix = lloc)
cenhadol
[ken-ha-dol] adjectiu
1 missioner = que fa una missió
ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la
síl·laba penúltima < cennad =
missió) + (-ol, sufix per formar
adjectius)
cenhadon
[ ke- nha -don]
NOTA: Forma plural de cennad, i
també cenhadwr
cenhadu
[ken-ha-di] verb
1 treballar com a missioner
ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la
síl·laba penúltima < cennad =
missió) + (-u, sufix per formar
verbs)
cenhadwr
[ken-ha-dur] substantiu masculí
PLURAL cenhadon,
cenhadwyr [ken-ha-don,
ken-had-wir]
1 missioner
ETIMOLOGIA: cenhad-, forma de la síl·laba
penúltima < cennad = missió) + (-wr, 'home', sufix d'agent)
cenhedlaeth
[ ke- nhed -leth] feminine noun
PLURAL cenedlaethau
[ ke-ned- lei -the]
1 generació
2 generació = persones de aproximadament la mateixa edat; ; pobl o'm cenhedlaeth = gent de la meva
generació
1 generació = una mesura de temps - la vida
mitjana d'una generació, diferència mitjanan entre dues generacions
(vint-i-cinc o trenta anys);
genhedlaeth yn ôl fa una generació
ers cenedlaethau fa generacions
Buont yn ceisio cael ateb i hyn ers cenedlaethau
fa generacions que han cercat una resposta a això
cenedlaethau lawer o brofiad
moltes generacions d'experiència
3 generació - un pas de l'evolució d'un animal o planta
4 generació = període de desenvolupament
tecnològic que es diferencia d'un períoda anterior perquè té característiques
abans desconegudes
ETIMOLOGIA: (cenhedl-,
forma de la síl·laba penúltima < cenhedlu
= propagar) + (-aeth, sufix per
formar substantius)
cenhedliad [ke- nhedl
-yad] substantiu masculí
1 procreació
2 propagació
3 concepció (d'un nen)
ETIMOLOGIA: (cenhedl-, forma de la
síl·laba penúltima < cenhedlu =
propagar) + (-iad, sufix per formar
substantius)
cenhedlig
[ ke- nhed -lig] adjectiu
1 (obsolet) pagà
2 substantiu masculí (obsolet)
pagà
ETIMOLOGIA: (cenhedl-, forma de la
síl·laba penúltima < cenedl =
nació / gènere / (obsolet) família )
+ (-ig, sufix per formar adjectius)
cenhedloedd
[ ke- nhed -lodh] plural
1 = generacions Vegeu cenedl
Y Cenhedloedd
Unedig [ ø ke- nhed -lodh i-ne-dig ] -
1 Les Nacions Unides
cenhedlu
[ ke- nhed -li] v
verb sense objecte
1 procrear = crear criatures
verb amb objecte
2 (home) engendrar una criatura
cenhedlu a magu teulu engendrar i
pujar una família
3 engendrar
Job 38:28 A oes dad i'r glaw? neu pwy a
genhedlodd ddefnynnau y gwlith?
Job 38:28 .............
4 (dona) concebre, quedar embarasaada amb
cenhedlu plentyn concebre una
criatura
5 engendrar, motivar, causar
William Owen-Pughe a'i dylwyth a
genhedlodd erthylod o eiriau megis "merchaid" a "ciwaid" yn
lle "merched" a "ciwed
Va ser William Owen-Pughe i els seus seguidors que van crear les formes
bastardes de les paraules "merchaid" i "ciwaid" en lloc de
"merched" i "ciwed"
6
atalydd cenhedlu anticonceptiu
("cosa que impedeix la concepció")
7 rheoli cenhedlu mètode
contraceptiu ("regular la concepció")
Hebrews 11:11 Through faith also Sara herself received strength to conceive
seed, and was delivered of a child when she was past age, because she judged
him faithful who had promised.
Hebrews 11:12 Therefore sprang there even of one, and him as good as dead, [so
many] as the stars of the sky in multitude, and as the sand which is by the sea
shore innumerable.
propagate
ETIMOLOGIA: (cenhedl-, forma de la
síl·laba penúltima < cenedl =
nació / gènere / (obsolet) família )
+ (-u, sufix per formar verbs)
cenhedlwr
[ ke- nhed -lur] substantiu
masculí
PLURAL cenhedlwyr
[ ke- nhedl -wir]
1 progenitor
ETIMOLOGIA: (cenhedl-, forma de la
síl·laba penúltima < cenhedlu =
propagar) + (-wr, 'home', sufix
d'agent)
cenhinen
[ ke- nhî -nen] feminine noun
PLURAL cennin
[ ke-nin ]
1 Allium porrum = porro
2 el porro com a símbol nacional de Gal·les (probalament perquè el
blanc i el verd eren els colors dels líders tribals gal·lesos)
3 mor lased â'r cennin ("tan
verd com els porros")
cenhinen Bedr
[ ke- nhî-nen be-der] feminine noun
PLURAL cennin
Pedr [ ke-nin pe-der]
1 narcís (narcissus pseudonarcissus)
2 aquesta flor com un símbol nacional de Gal·les
3 Llanbedr y Cennin (SH7569) poble de la comarca de Conwy ("la
'Llanbedr' dels porros"; Llanbedr = l'església de Sant Pere)
ETIMOLOGIA: britànic *kannin-,
en còrnic kinenn (= api), kinenn ewinek (= all), bretó kignen (= all),
en irlandès cainnean (= porro)
ETIMOLOGIA: "(el) porro (de) (Sant) Pere") (cenhinen = porro) + mutació suau + (Pedr = Sant Pere)
cenlli
[ken -lhi]
1 diluvi; vegeu cenllif
1 esparver; vegeu cenlli goch
cenllif
[ken-lhi] substantiu masculí
1 diluvi, torrent
roedd y nant yn rhuthro yn gefnllif gwyllt ar ôl y storm
la riera era un torrent furiós (“es precipitava com a torrent furiós”) després
de la tormenta
Maesygenlli (“(el) camp (de)l torrent”) nom de carrer de Caersws
(comarca de Powys) (apparentment cenlli = torrent, però vegeu també also
cenlli goch)
2 ruixat, aiguat
bod yn genlli = ruixar
ar ôl hanner awr a chenlli'r storm yn arafu...
després de mitja hora quan el ruixat de la tormenta disminuia
dywedodd wrthym iddi fod yn genlli drwy'r wythnos
ens va dir que havia plogut a bots i barrils durant tota la setmana
3 Llwybr Cenllif lloc a l’est de Dolgellau a la comarca de Gwynedd
(nom en mapes anglesos: Torrent Walk)
< “llwybr y cenllif” = (el) camí (de)l torrent
( llwybr = camí ) + ( y = article definit) + ( cenllif = torrent)
ETIMOLOGIA: (cefn = esquena) + mutació suau + (llif = fluix,
corrent) > cefnlif > cefnllif (pèrdua de la mutació) > cenllif
(pèrdua de la [v] final, normal amb paraules polisíl·labes en gal·lès
col·loquial) > cenlli (pèrdua de la [v] de cefn, ocurreix en
altres paraules de dues síl·labes on és el primer element en una paraula
composta. Vegeu cen-)
NOTA: també femení > y genllif
cenlli goch
[ken-lhi gookh] substantiu femení
Gal·les del Nord
1 esparver
ETIMOLOGIA: (cenlli = esparver) + mutació suau + (coch =
vermell);
cenlli < cefnlli < cefnllif; possiblement < cefnlliw
“(ocell) (d’) esquena colorat”); (cefn= esquena) + mutació suau + (lliw
= color) > cefnliw > cefnlliw (pèrdua de la mutació) > cefnlli
(pèrdua de la [w] final, com en les paraules heddiw / heddi (avui), tanlliw
/ tanlli (de color de flama), etc > cenlli (pèrdua de la [v] de cefn,
ocurreix en altres paraules de dues síl·labes on és el primer element en una
paraula composta. Vegeu cen-)
cenllysg [KEN lhisk] (m) calamarsa
(Nord)
- bwrw cenllysg [BU ru KEN lhisk]
(v) caure pedra (Nord)
cenllysgen [ken LHØ sken] (f) pedra = gra de glaç
cennad [KE nad] () enissari, contacte
cennin [KE nin] (pl) vegeu: cenhinen
cer [KER] (v) ves (vegeu "mynd")
cerbyd, cerbydau [KER bid, ker BØ de] (m) vehicle
cerbyd
[ker -bid] substantiu masculí
PLURAL cerbydau
[ker- bø -de]
1 vehicle
2 carruatge, diligència, carrossa, cotxe
cerbyd â phâr carruatge de dos
cavalls
Y Cerbyd a'r Meirch (nom de taverna)
El Carruatge i els Cavalls
yn Nhafarn y Cerbyd a'r Meirch a la
taverna " El Carruatge i els Cavalls"
3 carrossa, carro romà
cerbyd rhyfel carro de guerra
cerbyd rhyfel Rhufeinig carro de
guerra romà
4 vagó
cerbyd trên vagó de ferrocarril
5 autocar
Cerbydau Caelloi "Caelloi
Motors", empresa d'autocars de Pwllheli (amb ortografia correcta seria Cae-lloi, amb guionet)
6 saer cerbydau
persona que fa carrosseries (de cotxes, camions, vagons de ferrocarril)
7 ffordd gerbyd
(història) carretera de diligències
8 ôl-gerbyd (camió) trailer (part posterior que es remolca)
(ôl = rere) + mutació suau + (cerbyd = vehicle)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < irlandès (irlandès modern carbad = carrossa);
cf celta *karbant-, en gal karpent (= vehicle de guerra).
Manllevat al llatí com a carpentum
(= carro), i d'aquí la paraula llatina carpentarius
(= fabricant de carros); d'aquí vé el francès charpente = (edifici) carrossa d'edifici; (cos) cossatge,
complexió; (discurs, novel·la) estructura; charpenter
= formar fusta, construir; (discurs, novel·la) estructurar; charpenterie fusteria, taller de fuster,
magatzem de fusta; charpentier =
fuster; l'anglès carpenter (=
fuster), amb [k] en comptes de [sh], és del normand
cerbyty
[ker-bø-ti] substantiu masculí
PLURAL cerbytai
[ker-bø-tai]
1 cotxera
ETIMOLOGIA: (cerbyd = vehicle) +
mutació suau + (ty = casa) > cerbyd·dy > cerbyty (d-d > t)
NOTA: També coetsiws < anglès
"coachhouse"
cerdd, cerddi
[KERDH, KER dhi] (f) poema
- cerdd dant [kerdh DANT] (f) música
d’arpa
cerdded [KER dhed] (v) caminar
cerddor, cerddorion [KER dhor, ker DHOR yon] (m) músic
cerddorfa, cerddorféydd [ker DHOR va, ker dhor VEIDH] (f) orquestra
cerddoriaeth [ker DHOR yeth] (f) música
cerddorol [ker DHO rol] (adj) musical
cerddwr, cerddwyr [KER dhur, KERDH wir] (m) vianant
cerdyn, cardiau [KER din, KARD ye] (m) 1 fitxa [2 cartolina
cerdyn
atgoffa [ker –din at- gô-fa] substantiu masculí
PLURAL cardiau
atgoffa [ kard-ye at- gô-fa]]
CAT-Y recordatori, postal per recordar d'una bibliorteca per dir que ha passat
els temps del préstec d'un llibre, d'un metge o dentista per dir que toca una
revisió periòdica, etc CAT-Z
ETIMOLOGIA: "tarjeta
(de) recordar", ("cerdyn"
= tarjeta) + ("atgoffa" = recordar)
cerdyn banc [ ker -din bangk] substantiu masculí
PLURAL cardiau
banc [ kard-ye bangk]
1 tarjeta bancària; tarjeta lliurada per un banc que guaranteix al
destinari d'un taló que el banc pagarà tot l'import fins a una quantitat
concreta
ETIMOLOGIA: "tarjeta (de) banc", ("cerdyn" = tarjeta) + ("banc" = banc)
cerdyn byrddio
[ ker -din børdh-yo] substantiu masculí
PLURAL cardiau
byrddio [ kard-ye gvørdh-yo]
1 tarjecta d'embarcament = identificació per un passatger que
embarca en una barca o avió
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès boarding
card "tarjeta (d') embarcar"; (cerdyn = tarjeta) + (byrddio
= embarcar)
NOTA: Cerdyn byrddio és la forma
estàndard. Al sud, carden
fyrddio
NOTE: Cerdyn byrddio is the standard
form. In the south, carden fyrddio
- cerdyn
catalog [ker din KA ta log] (m) fitxa (de
catàleg)
cerdyn coch
[ ker -din kookh ] substantiu masculí
PLURAL cardiau
coch, cardiau cochion [ kard-ye
kookh, kard-ye kokh-yon]
1 (futbol) tarjeta vermella = tarjeta mostrada per l'arbitre a un
jugador com a ordre de marxar del camp després de cometre una infracció o infraccións
de les regles del joc; dangos y cerdyn
coch = mostrar la tarjeta vermella (al jugador)
ETIMOLOGIA: traducció
de l'anglès red card "tarjeta
vermella")
NOTA: Cerdyn coch és la forma
estàndard. Al sud, carden goch
- cerdyn cofnodi [ker din kov NO di] (m) fitxa
cerdyn cyfarch [ ker -din
kø-varkh ] substantiu masculí
PLURAL cardiau
cyfarch [ kard-ye kø-varkh]
1 recordatori, felicitació (de Nadal, aniversai. casament, etc)
ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès greeting
card "tarjeta (de) saludar"; (cerdyn = tarjeta) + (cyfarch
= saludar)
NOTA: Cerdyn cyfarch és la forma
estàndard. Al sud, carden gyfarch
cerdyn debyd
[ ker -din de-bid] substantiu masculí
PLURAL cardiau
debyd [ kard-ye de-bid]
1 targeta de cobra automàtica ???, targeta electrònica que es pot
fer per pagaments i que automàticament treu l'importper pagar del compte del
titular de la tageta i el transfereix a compte del que ha de rebre el pagament
ETIMOLOGIA: "tarjeta
(de) dèbit"; traducció de l'anglès debit
card "tarjeta (de) dèbit"; (cerdyn = tarjeta) + (debyd = dèbit)
NOTA: Cerdyn debyd és la forma estàndard. Al Sud, carden ddebyd és possible
cerdyn glanio [ ker -din glan-yo] substantiu masculí
PLURAL cardiau
glanio [ kard-ye glan-yo]
1 tarjecta de desembarcament = identificació per un passatger que
desmbarca d'una barca o avió
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès landing
card "tarjeta (d') desembarcar"; (cerdyn = tarjeta) + (glanio
= desembarcar)
NOTA: Cerdyn glanio és la forma
estàndard. Al sud, carden lanio
- cerdyn
mynegai [ker din mø NE ge] (m) fitxa =
cartolina de catàleg, cèdula
cerdyn
pen-blwydd [ ker -din
pen-bluidh] substantiu masculí
PLURAL cardiau
pen-blwydd [ ker -din
pen-bluidh ]
1 tarjeta d'aniversari
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès birthday card "tarjeta (d')
aniversari")
NOTA: Cerdyn pen-blwydd és la
forma estàndard. Al sud, carden
ben-blwydd
cerdyn post [ ker -din post]
substantiu masculí
PLURAL cardiau
post [ ker -din post ]
1 tarjeta postal
2 cerdyn post darluniadol
tarjeta postal
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès postcard "tarjeta postal")
NOTA: Cerdyn post és la forma
estàndard. Al nord post > pôst.
Al sud, carden bost
cerdyn priodas [ ker -din pri-ô-das]
substantiu masculí
PLURAL cardiau
priodas [ kard-ye pri-ô-das ]
1 cerdyn priodas tarjeta
de felicitació de casament ("postal / tarjeta de casament")
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès wedding
card "tarjeta (de) priodas")
NOTA: Cerdyn priodas és la forma
estàndard. Al sud, carden briodas
cerdyn siec [KER din SHEK] (m) targeta bancària
cerdyn
ymwéld [ ker -din øm-weld ] substantiu masculí
PLURAL cardiau
ymwéld [ kard-ye øm-weld ]
1 tarjeta de visita
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès visiting
card "tarjeta (de) visitar")
NOTA: Cerdyn ymwéld és la forma
estàndard. Al sud, carden ymwéld
cered [kê-red] verb
Gal·les del Sud
1 forma de cerdded = caminar, anar
2 bod ar gered estar de viatge
rhoi ar gered fer funcionar, engegar
3 Ceredigion substantiu masculí pressa
Beth yw’r cered sy arnat ti? Per què vas tan de pressa? (“Quina és la
pressa que és sobre teu?”)
ETIMOLOGIA: cerdded amb la pèrdua de la consonant [dh]
Cered
[ke-red] substantiu masculí
1 ‘menter iaith’ (centre per promoure la llengua gal·lesa) que serveix
la comarca de Ceredigion. Establert l’octubre 2000, basat al poble de
Felin-fach
http://www.mentrau-iaith.com/mentrau/ceredigion/cymraeg/ceredigion.shtml
ETIMOLOGIA: joc de paraules - és l’abreviatura de Ceredigion (vegeu Cered.),
i també la forma meridional de cerdded = caminar. A la comarca de
Credigion cered també té el sentit de ‘pressa’, ‘intensa activitat’
(vegeu cered)
Cered. [ke-red]
1 abreviatura de Ceredigion (nom de comarca / regió / antic
regne)
Ceredigion [ke re DIG yon] (f) 1 comarca del sud-oest [2 regne antic
cerflun
[ kerv -lin] substantiu masculí
PLURAL cerfluniau
[ kerv- lin -ye]
2 esculptura
ETIMOLOGIA: (cerf-, arrel de cerfio = grava, esculptar) + mutació
suau + (llun = imatge
cerfluniaeth [kerv LIN yeth] (f) esculptura] (ofici)
cerflunydd, cerflunwyr [kerv LI nidh, kerv LIN wir] (m) esculptor
Ceri [KE ri] (mf) 1 (f) topònim [2 (f) nom de dona [3 (m) nom d’home
Ceridwen [ke RID wen] (f) nom de dona
cern [kern] substantiu femení
PLURAL cernau
[ker -ne]
1 pòmul
roedd ganddo gernau uchel tenia pòmuls alts
1 Brenhinoedd 22.24 Ond Sedseceia mab Cenaana a nesaodd, ac a
drawodd Michea dan ei gern, ac a ddywedodd, Pa ffordd yr aeth ysbryd yr
Arglwydd oddi wrthyf fi i ymddidan â thydi?
1 Reis 22.24 ...
2 comarca de Môn gwneud cern (vaca, brou) fel un gest
amenaçador amb el cap
3 cernflew (qv) patilles
4 cerngoch (qv) de patilles vermelles. Cerngoch era el
pseudònim del poeta John Jenkins, del segle dinou del poble de Llanfihangel
Ystrad de la comarca de Ceredigion
5 cernwyn (qv) de patilles blanques
6 cernod (qv); cernen (qv); cerniad / cernad
(qv); plantofada, cop al pòmul
7 vessant de muntanya
8 racó
Plâs Pengwern mewn cern, mîn coed (1790 Twm o’r Nant)
la casa pairal de Pengwern en un racó, (al) marge (d’un) bosc
ETIMOLOGIA: gal.lès cern < britànic *kern-a < cèltic *kern-â
de la mateixa arrel britànica: bretó kern (= cim; coroneta del cap)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès cearn (= racó)
NOTA: Segons una carta al diari Western Mail 06 06 1983 s’usa gern en
anglès cambrià per ‘pòmul i costat de la cara’
Cernyw [KER niu] (f) Cornualles
Cernyweg [ker NIU eg] (f) 1 còrnic (llengua) 2 (adj) còrnic (llengua)
cerpyn, carpiau [KER-pin,
KARP-ye] (m)
1 drap
2 (Gal·les del Sud) (col·loquial) yn eich carpau gorau ben mudat
("en els vostres millors draps")
cerrig [KE rig] (pl) pedres; plural de "carreg"
Cerrig Ceinwen [Ke rig KEIN wen] (f) topònim ("pedres de na
Ceinwen")
Cerrigllwydion [ ke-rig-lhuid-yon]
1 poblet damunt Pont-rhyd-y-fen a la vall d’Afan (comarca de
Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: y cerrig llwydion = “les pedres grises” (cerrig = pedres,
plural de carreg = pedra) + (llwydion forma plural de llwyd
= gris)
certh [KERTH] (adj) (obsolet)
(llatí: certus) vegeu: "coelcerth" (= foguera)
cerwyn, cerwyni [KE ruin, ke RUI ni] (f) tina, cossi
cesail
[ke-sel] feminine noun
PLURAL ceseiliau
[ke-seil-ye]
1 aixella
2 Gal·les del Sud cymer gip
dan dy gesail dy hun mirar els teus propis defectes abans de condemnar els
defectes d'altri ("dona un cop d'ull sota la teva pròpia aixella")
3 dan eich cesail (ocell)
sota l'ala ("sota la vostra aixella"); iâr â'i phen dan ei chesail gallina amb el cap sota l'ala
4 aixelleró = peça de la camisa que correspon a l'aixella
5 poced gesail butxaca
interior (d'una americana, etc) ("butxaca (de) aixella")
6 Gal·les del Sud cesail
morddwyd entrecuix, engonal ("aixella (de) cuixa")
ces
dillad [kees dî-lhad] substantiu
masculí
PLURAL cesys
dillad [ke-sis dî-lhad]
1 maleta
també: siwtces
ETIMOLOGIA: (ces = bossa) + (dillad = roba)
cesair
[ ke -ser] n pl
(Gal·les del Sud)
1 calamarsa Vegeu ceseiren
Cesar
[ ke -sar] substantiu masculí
1 Iwl Cesar Juli Cèsar
2 telwch chwithau yr eiddo
Cesar i Gesar al Cèsar, el que és del Cèsar
ETIMOLOGIA: Cesar < Llatí Caesar
VEGEU: Iwl Cesar
cesar
[ ke -sar] -
1 Gal·les del sud-est - forma local de cesair = calamarsa
Vegeu ceseiren
Cesaraidd
[ ke- sa -redh] adjectiu
1 cesari; genedigaeth
Gesaraidd ??naixement cesari
toriad Gesaraidd secció cesària ??
ceseiren
[ ke-sei-ren ] feminine noun
PLURAL cesair
[ ke -ser]
(Gal·les del Sud)
1 pedra, calamarsa; = gra de glaç
2 cesair calamarsa, pedra
3 bwrw cesair pedregar,
caure calamarsa, calamarsejar ("tirar pedres")
4 cawod o gesair
pedregada, calamarsada ("xàfec de calamarsa")
5 ceseirio pedregar
ETIMOLOGIA: ceseiren = (cesair = calamarsa) + (-en = sufix singulatiu)
cesair < ceseir < britànic ??*kastri
< *??*kad-tri
De la mateixa arrel britànica: còrnic (keser)
= calamarsa,
bretó kazarc'h = calamarsa (amb
influència d' erc'h = neu)
De la mateixa arrel celta: irlandès: casairneach
= calamarsa
NOTA: ortografia informal: ceser. A
Gal·les del Sud-est és cesar [ke-sar]
ceseirio
[ ke-seir-yo ] v
(Gal·les del Sud)
1 pedregar ("ceseiro")
ETIMOLOGIA: (cesair = calamarsa) + (-io, sufix er formar verbs)
ceser
[ ke-ser ]
1 Grafia informal de cesair
= calamarsa. Vegeu ceseiren
cestyll [KE stilh] (pl) plural de "castell"
cethr [KE ther] (m) (obsolet)
clau, llança (llatí CENTRUM)
ceudod [KEI dod] (m) cavitat
ceufron
[ kei -vron] feminine noun
PLURAL ceufronnau,
ceufronnydd [ kei- vro
-ne, -nidh]
1 vessant enfonsada
Toponíms:
(1) Y Geufron (SJ2142) localitat de
la comarca de Dinbych
(2) Y Goufron granja al nord del
poble de Llanfihangel Brynpabuan, comarca de Powys (a mapes anglesos com a
“Goyfron”)
ETIMOLOGIA: (ceu- forma de la
síl·laba penúltima de cau- = buit) +
mutació suau + (bron = turó)
NOTA: Al sud “ceu-“ es pronuncia o es pronunciava generalment com a “cou-“; per
tant coufron, Y Goufron
ceugrwm
[ kei -grum] adjectiu
1 concau
2 amgrwm convex
cromlin amgrwm línia convexa
ceugrwm concau
cromlin geugrwm línia concava
ETIMOLOGIA: (ceu- forma de la
síl·laba penúltima de cau- = buit) +
mutació suau + ( crwm = corbat)
NOTA: forma feminina: ceugrom,
plural ceugrymion
ceugwm
[ kei -gum] substantiu masculí
PLURAL ceugymoedd
[ kei- gø -modh]
1 barranc estret
ETIMOLOGIA: (ceu- forma de la
síl·laba penúltima de cau- = buit) +
mutació suau + (cwm = vall )
(ceu- penult syllable form of cau- = empty) + soft mutation + (cwm = valley )
ceunant [ kei -nant] substantiu
masculí
PLURAL ceunentydd [ kei-nan-tidh]
1 gorja = pas estret entre cingleres
ETIMOLOGIA: gal.lès 'vall cava', (ceu-, forma penúltima de cau =
buit) + (nant = vall) < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic kownans (= gorja), com al topònim
Pennkownans (“part alta de la gorja”), en anglès “Kynance”
NOTA: (Gal·les del Sud) Aquí la eu es pronuncia / es pronunciava ou.
Per tant counant [ koi nant]
Ceunant [ kei -nant]
1 SH/5361 localitat de la comarca de Gwynedd
2 Counant [ koi nant] granja 6km ssw de Llanboidy
SN2123 (comarca de Caerfyrddin)
.....(1) Aquesta és una pronunciació sudenca de ceunant. Més exemples
d’aquesta característica a ou
.....(2) Amb una grafia amb interferències de l’anglès als mapes també hi ha oy
en comptes de ou – “Coynant”
ETIMOLOGIA: Vegeu l’entrada anterior
cewri [KEU ri] (pl) vegeu: cawr
ch
ch
1 de l'anglès gh
Algunes paraules gal·leses amb ch
són manlleus de l'anglès de l'època quan el so gh [gh] encara existia en anglès
(a) Brychdwn = Broughton, lloc de la
comarca de Bro Morgannwg
(b) Cnicht = nom de muntanya del
districte de Meirionnydd (comarca de Gwynedd) (de l’anglès ‘knight’ = cavaller)
(c) dracht = glop; i el verb basat
en aquest drachtio = beure
Halchdyn Halghton (comarca de
Wrecsam)
(d) fflachdar (Gal·les del Sud) cwympo’n fflachdar = fer un tombarella
< anglès dialectal “flaughter” = fer una tombarella
(e) Halchdyn = poble de la comarca
de Wrecsam (del topònim anglès "Halghton")
(f) Niwbwrch = poble de la comarca
de Ynys Môn (de l’anglès "new + burgh", = "nova ciutat")
(g) slachdar (= brutícia) <
anglès slaughter (= matança)
(h) Sychdyn Soughton, lloc de la
comarca de Y Fflint
2 En algunes paraules en gal·lès que són manlleus de l'anglès ha
subsituït l'anglès [sh] fflach =
flaix < anglès "flash"
llach = fuetada < anglès
"lash"
fflwch = abundant < anglès
“flush”
chaiff
[ khaiff ] verb
1 de ni chaiff, no
aconseguirà, no rebrà, no podrà
(ni partícula negativa + mutació
espirant + caiff, temps
present-futur tercera persona singular del verb cael)
chaiff neb mo'i dwyllo fe ningú pot
enganyar-lo ("no podrà ningú res del seu enganyar")
chi [KHII] (pronom) vos, vosaltres, vostè, vostès
chi mod = rych chi’n gwybod [khi MOD] (frase) sabeu
chithau [KHI the] (pronom) vosaltres també
chwaer, chwiorydd [KHWAIR, khwi O ridh] (f) germana
chwaith [KHWAITH] (adv) tampoc
chwalu [KHWA li] () escampar
chwalwr
[ khwâ -lur] substantiu masculí
PLURAL chwalwyr
[ khwal -wir]
1 (Gal·les del Nord) chwalwr
gwair, o senzillament chwalwr:
dispositu per estendre fenc per secar-lo
2 chwalwr chwedlau algú que xafardeja
3 chwalwr llongau
desballestador de vaixells
ETIMOLOGIA: (chwal-, arrel de chwalu = destruir, estendre) + (-wr sufix d’agent)
chwannen
[ khwa -nen] feminine noun
PLURAL chwain
[ khwain ]
1 puça
2 cyn pen chwinciad chwannen
al têmps de dir un crëdo (“abans del final del picar d’ull d’una puça”)
3 chweina = buscar puces
4 achub chwannen a cholli
croen buwch
5 chwannen ddw^r plural chwain dw^r (“puça d’aigua”)
6 chwannen y traeth “puça
de la platja”, nom d’insecte
7 chwain y gof espurnes
de ferro candent que es martelleja (“puces del ferrer”)
8 lladd chwannen â gordd
(“matar una puça amb un mall”) matar mosques a canonades , fer servir mesures
completament disproporcionades per tractar un problema
9 achub chwannen a cholli
croen buwch (“salvar una puça i pedre una pell de vaca”) dedicar massa temps
i esforç a allò que no té import+ancia, i com a consequència perdre allò que es
veritablement important
ETIMOLOGIA: gal.lès chwain < chwein < britànic *skond-
Còrnic hwannenn, plural khwannennow (= puça), bretó: c'hwennenn plural c'hwen (= puça)
NOTA: (1) Gal·les del sud-oest chw-
> hw- (chwannen, chwain)
(2) Gal·les del sud-est chw- > hw- > w- (wannan, wain)
chwant, chwantau [KHWANT, KHWAN te] (m) desitg
chwap, wap [WAP] (adv) de seguida
chwaraeon [khwa REI on] (pl) vegeu: chwarae
chwaraewr gwyddbwyll [khwa rei ur GUIDH builh] (m) escaquista, jugador
d'escacs
chwardd-
[ khwardh ] verb
1 arrel del verb chwerthin
= riure
chwarddais = vaig riure
chwarel [ khwa-rel ] substantiu
femení
PLURAL chwareli, chwarelau [ khwa-rê-li,
-le]
Gal·les del Nord
1 pedrera (de pedres per construir)
2 pedrera (de pisarres per teulades)
3 ardal chwareli zona de pedreres
ETIMOLOGIA: chwarel < cwarel < anglès quarrel <
francès antic quarriere de *quarre < llatí quadrâre –
(= quadrar) .
(1) dissimulació en anglès – la seqüència r-r > r-l
(2) la seqüència cw- es va fer (a Gal·les del Nord) chw-
(3) francès modern. carrière (= pedrera)
NOTA: Al sud hi ha vàries formes amb cw- (1) cwarel, (2) cwar,
(3) cware
chwart
[khwart] substantiu masculí
PLURAL chwartiau
[khwart-ye]
1 quart de galó = 1,136 litres
gwin diflas gwerth hanner can ceiniog y chwart
vi insípid que valia (l’euqivalent de) cinquanta penics per dos litres
1 chwysu cwartiau suar litres
ETIMOLOGIA: anglès quart < francès antic quarte < llatí quartus
(= un quart)
NOTA: A Gal·les del Sud no s’ha fet el canvi cw- > chw-,
i aqui és dir cwart [kwart]
chwarter
SUBSTANTIU MASCULÍ
PLURAL: chwarteri [khwar te
ri]
1 quart
VARIANTS LOCALS: Al sud (chw > cw)
cwarter, cwarteri [kwar ter,
kwar te ri]
ETIMOLOGIA: 1500- anglès "quarter" < francès "quartier"
< llatí "quartârius" = quarta part < "quartus" =
quart
chwarthor
[ khwar -thor] substantiu masculí
o femení
PLURAL chwarthorion,
chwarthorau [ khwar-thor-yon,
khwar-tho-re]
També hi ha les formes hwarthol [hwar-thol], gwarthol [gwar-thol]
Also the variants hwarthol [hwar-thol], gwarthol [gwar-thol]
1 porció de carn (cuixa, mitjana, etc)
2 Ceinewydd, comarca de Ceredigion hwarthol o oen = cuixa de xai
3 comarca de Penfro hwarthol
o gig maharen = cuixa d'moltó
4 chwarthor tir (obsolet) quarta part d'un cérvol que
reclama el propietari de la terra on es va ser caçat (tir = terra)
ETIMOLOGIA: chwarthor < chwarthawr < llatí quartârius, pars quartâria = quarta
part
NOTA: Col·loquialment hi ha també una forma amb dissimulació – la seqüèncias
r-r es fa r-l
Chwarthor > chwarthol; i aquesta forma és la base de les variants col·loquials hwarthol [hwar-thol] (al sud-oest la chw-
inicial queda simplificada com a hw-),
i gwarthol [gwar-thol] (amb gw- en
lloc de chw-)
chwe [KHWEE] (nm) sis (+ substantiu)
- chwe munud [khwee MI nid] (--) sis
minuts
chwech [KHWEEKH] (n) sis
chweched [KHWE khed] (adj) sisè
chwedloniaeth [khwed LON yeth] (f) mitologia
Chwefrol [KHWEV rol] (m) = CHWEFROR
Chwefror [khwev-ror] substantiu masculí
1 febrer
bob mis Chwefror cada mes de febrer
ym mis Chwefror al febrer
ETIMOLOGIA: gal·lès Chwefror < Chwefrawr < britànic *swebr’âr
< llatí mensis februârius (= mes de febrer, el més d’expiació) < februa
(= festa d’ d’expiació). (La ‘s’ inicial es difícil d’explica sinó és un
vestigi de la paraula mensis). Vegeu s per molts exemples
similars
Còrnic Hwevrer (= febrer), bretó C’hwevrer (= febrer).
(1) com en el cas de la
paraula Ionor < Ionawr, i en moltes altres paraules en gal·Lès
modern, un diftong final aw s’ha reduit a la vocal senzilla o
(2) És interessant notar que l’anglès February s’ha reformat segons la
forma original llatina, i ha substituït anglès mitjà Feverer <
francès antic < llatí februârius
NOTA: (1) Col·loquialment hi ha també una forma amb dissimulació - la
seqüèncias r-r es fa r-l (Chwefror > Chwefrol). En aquest cas
no és estàndard. Dialectalment ocurreix també amb
chwarthol < chwarthor (= porció de carn), però és estàndard en
cornel (de l’anglès corner), i es veu també al topònim Hirael
(de Hirerw)
(2) El feber tambés es diu y mis bach (el mes petit, el mes curt)
01 Chwefror (y cyntaf o Chwefror) Gwyl Sanffráid (Sanffred) festa de la Brígida
02 Chwefror (yr ail o Chwefror) Gwyl Fair y Canhwyllau =
(‘festa de Maria de les espelmes’) la Purificació de la Verge Maria - es
beneien espelmes en aquest dia day)
03 Chwefror (y trydydd o Chwefror)
04 Chwefror (y pedwerydd o Chwefror)
05 Chwefror (y pumed o Chwefror)
06 Chwefror (y chweched o Chwefror)
07 Chwefror (y seithfed o Chwefror)
08 Chwefror (yr wythfed o Chwefror)
09 Chwefror (y nawfed o Chwefror) Gwyl Deilo = festa de Teilo
(sant gal·lès)
10 Chwefror (y degfed o Chwefror)
11 Chwefror (yr unfed ar ddeg o Chwefror)
12 Chwefror (y deuddeg o Chwefror)
13 Chwefror (y trydydd ar ddeg o Chwefror)
14 Chwefror (y pedwerydd ar ddeg o Chwefror) Gwyl Fálentin (festa de Valentí)
15 Chwefror (y pymthegfed o Chwefror)
16 Chwefror (yr unfed ar bymtheg o Chwefror)
17 Chwefror (yr ail ar bymtheg o Chwefror)
18 Chwefror (y deunawfed o Chwefror)
19 Chwefror (y pedwerydd ar bymtheg o Chwefror)
20 Chwefror (yr ugeinfed o Chwefror)
21 Chwefror (yr unfed ar hugain o Chwefror)
22 Chwefror (yr ail ar hugain o Chwefror)
23 Chwefror (y trydydd ar hugain o Chwefror)
24 Chwefror (y pedwerydd ar hugain o Chwefror) Gwyl Fathias (festa de Maçià)
25 Chwefror (y pumed ar hugain o Chwefror)
26 Chwefror (y chweched ar hugain o Chwefror)
27 Chwefror (y seithfed ar hugain o Chwefror)
28 Chwefror (yr wythfed ar hugain o Chwefror)
29 Chwefror (y nawfed ar hugain o Chwefror)
chwerw ei
flas [KHWE ru i VLAAS] (adj) de gust
amarg
chwilen
[ khwî -len] feminine noun
PLURAL chwilennod,
chwilod, chwilsod [ khwi-le-nod,
khwî-lod, khwil-sod ]
1 escarabat
2 obsessió, idea eccèntrica
mae chwilen yn ei ben està obsedit
per un idea fixa ("té un escarabat / una idea disbaratada al seu
cap")
mae chwilen yn ei gorun està obsedit
per un idea fixa ("té un escarabat / una idea disbaratada al seu coronell")
ETIMOLOGIA: (chwil = escarabats) + (-en sufix singulatiu); gal·lès chwil < britànic < celta *swei =
girar
còrnic hwilenn = escarabat, bretó c'hwil = escarabat
chwildaith
[ khwil -daith] feminine noun
PLURAL chwildeithiau
[ khwil-deith-ye]
1 viatge de reconeixement (per recollir informació sobre un enemic)
Nodau o Chwildaith Filwraidd, o Gaer
Lavenworth, yn Missouri, i San Diego, yn Califfornia
(Traethodydd 1851; traducció del títol anglès del llibre “Note of a Military
Reconnoisance, from Fort Lavenworth, in Missouri, to San Diego, in California”)
ETIMOLOGIA: (chwil-, arrel de chwilio = cercar) + mutació suau + (taith = viatge)
chwilfriw
[ khwil -vriu] adjectiu
1 esmicolat
un gnoc fach ddamweiniol a dyna'r plât
gwerth dros £7,000 yn chwilfriw
un toc petiti accidental i el plat d'un valor de £7.000 va quedar esmicolat
2 bwrw (rhywbeth) yn chwilfriw mân
tirar (alguna cosa) i fer-ne miques
Un gnoc fach ddamweiniol a dyna'r plât gwerth dros £7,000 yn chwilfriw
Un toc petit accidental i el plat d'un valor de £7.000 va quedar esmicolat
Fe fwriodd y watsh yn chwilfriw mân ar lawr cadarn y palmant
Va (tirar i) fer-ne miques del rellotge contra la superfície dura de la vorera
3 malu’n chwilfriw fer
miques
malu’n chwilfriw mân fer miques
4 (idea, teoria) darnio'n
chwilfriw destrossar, esmicolar,
ETIMOLOGIA: (chwil = giravoltant) + mutació suau + (briw = esmicolat)
chwilfriwio [ hwil-vriu-yo
]
verb amb objecte
1 fer miques
2 destruir (una idea)
rhaid chwilfriwio'r syniad mai hen iaith
gapelig yw'r Gymraeg
hem de destruir l'idea que el gal·lès és una llengua antiga adient només per le
scapel·les
verb sense objecte
1 fer-se miques
ETIMOLOGIA: (chwilfriw = fet miques) + (-io, sufix per formar
verbs)
chwilio (am) [KHWIL yo] (v) buscar
chwilod
[ khwî -lod] -
1 escarabats; forma plural de chwilen
chwilota [ khwi-lo-ta] verb
1 (obsolet) cercar escarabats (una gallina,
o un altre ocell) Per una altra paraula que refereix a gallines o ocells egeu
l'entrada vegeu cachiad ñ(= cagada; el
temps durant el qual un ocell caga; un instant)
2 remoure-ho, remanar, furgar
Yr oedd ef yn chwilota'n swnllyd am y
siswrn yn y ddrôr
estava remanant sorollosament al calaix per les tisores
ETIMOLOGIA: chwilota < chwilod-ha (chwilod = escarabats) + (-ha sufix per formar verbs, amb el
sentit de 'col·leccionar, cercar')
Bretó: c'hwileta = buscar insectes
chwilotwr
[ khwi-lo-tur] substantiu masculí
1 (persona o dispositiu) cercador
ETIMOLOGIA: (chwilota = cercar) + (-wr sufix per formar substantius, =
‘home’)
chwilotydd
[ khwi-lo-tidh] substantiu
masculí
1 (Informàtica) cercador
ETIMOLOGIA: (chwilota = cercar) + (-ydd sufix per formar substantius)
chwiorydd [khwi O ridh] (pl) plural de "chwaer"
chwydu [KHUØ di] (v) vomitar
chwynnyn, chwyn [KHWUI nin, KHWUIN] (m) mala herba
chwys [KHWIIS] (m) suor, transpiració
chwyslyd [KHWØ slid] (adj) suat, suós
chwythydd eira, chwythyddion eira [KHWØ thidh EI ra, khwø THØDH yon EI ra]
(m) màquina de treure eira amb bufador??
chymerwn i ddim [khø mê-run i dhim] v
1 no agafaria
Chymerwn i mohono am bris yn y byd
no ho vull ni regalat, no l’accepteria ni regalat
(“No agafaria res d’ell per preu al món”)
ETIMOLOGIA: ni
chymerwn i (ni particúla
negtaiva, que es perd al nivell col·loquial) + mutació aspirada + (cymerwn jo agafaria, < cymryd = agafar) + (i = jo)
ci, cwn [kii, kuun] (m)
1 gos
- ci defaid, cwn defaid [kii DE ved,
kuun DE ved] (m) gos d’atura
- ci heddlu [kii HEDH li, kun HEDH
li] (m) gos policia
- ci hela, cwn hela [kii HE la, kuun
HE la] (m) gos de caça
- ci poeth, cwn poeth [kii POITH,
kuun POITH] (m) ‘hot dog’, saltxitxa dins un panet
- ci ysgyfarnog, cwn ysgyfarnog [kii
ø skø VAR nog, kuun ø skø VAR nog] (m) llebrer
2 y Ci Mawr (”el gran gos”) Canis
Major
3 per casualitat hi ha una síl·laba final -ci en algunes paraules tretes de l'anglès -
mwnci = mono, donci = ase, twrci =
gall d'indi. Aquest element s'ha identificat amb ci (= gos) com que hi ha formes plurals amb cwn (= gossos)
mwncïod, mwncwn, mwncwns
(l'última amb el sufix anglès pluralitzador -s afegit a una forma nadiu plural) (= monos)
twrcïod, twrcïaid, tyrcwn (=
galls d'indi)
però doncis (*doncwn no ocurreix. tret de com una forma humorísitica
possiblement)
4 amb substantius composts com a sufix amb mutació suau -gi,
per formar noms amb to de desaprovació
bolgi = golut ('gos de panxa') (bol = panxa)
cachgi = covard ('gos de merda') (cachu = cagar)
celwyddgi = mentider ('gos de mentida') (celwydd = mentida)
chwiwgi = bergant, lladre ('gos de volta') (chwiw = volta)
gwenwyngi = persona jelosa, persona ?queixosa complaining
cilgi = covard (cilio = fugir)
Gal·les del Sud annibengi = persona deixada (anniben = deixat)
clapgi
5
amb substantius composts com a sufix amb mutació suau -gi, en noms de tipus de gos, o
d’animals o peixos considerats semblants a gossos
(1) corgi gos de bestiar (cor- = petit)
(2) daeargi = terrier (daear = terra )
(3) dyfrgi = llúdria (:ç)Lutra
vulgaris(ç:) (dwfr = aigua)
(4) gweilgi oceà (però antigament
‘llop’)
(5) gwenci = ermini (de gweinc-gi < gwanc = golafreria)
(6) maelgi (:ç)Squatina squatina(ç:)
àngel (mael = malla, xarxa )
(7) morgi = bastina (môr = mar; ‘gos (de) mar’)
ci adar
[ kii â -dar] substantiu masculí
PLURAL cw^n adar
[ kuun â-dar]
1 gos perdiguer
ETIMOLOGIA: “gos (d’) ocells’” (ci =
gos) + (adar = ocells, plural de aderyn = ocell)
ci Affganaidd
[ kii af- gâ nedh] substantiu masculí
1 gos afganès = gos de caça, gran, pèls llargs sedosos, i un floc al
cap
ETIMOLOGIA: “gos (d’) ocells’” (ci =
gos) + (aAffganaidd = afganès)
y ci a gerddo a
gaiff [ ø kii aa gerdh aa gaif ] adjectiu
1 (‘El gos que camina aconsegeueix’) si no busces, no en trobaràs;
si no fas cap esforç, no aconseguiras allò que vols
ETIMOLOGIA: (y = article
definit) + (ci = gos) + (a = que) + mutació suau + (cerddo =
(subjunctiu) ell camini < cerdded = caminar) + (a = és ell
que) + mutació suau + (caiff = ell aconsegueix / ell aconseguirà)
cïaidd
[ kî -edh] adjectiu
1 brutal, cruel
bu farw yn sgil ymosodiad cïaidd va
morir després d’un atac brutal
ETIMOLOGIA: (ci = gos) + (-aidd sufix per formar substantius)
ciamocs
[ kya mocs]
1 capricis; Vegeu: giamocs
cian [ kyan
]
1 llauna (Gal·les del Nord-oest)
cian o lager una llauna de lager
Vegeu: can
Cian [ kî
-an] substantiu masculí
1 nom d'home; nom de monjo britó de l’església celta (era un nom (obsolet), que només es trobava a la
toponímia; però recentment s’ha fet dervir de nou com a nom de pila)
2 Llangïan SH2928
localitat de la zona de Dwyfor (comarca de Gwynedd)
ETIMOLOGIA: “petit guerrer” (ci = gos,
guerrer, heroi) + (-an sufix
diminutiu)
ciando
[ kyan -do] substantiu masculí
1 gossera (Gal·les del Nord-oest)
Vegeu: cando
ci Annwfn [ kii a-nuvun ] substantiu masculí
PLURAL cw^n
Annwfn [ kuun a-nuvun]
1 (tradició popular); gos de l’infern; Vegeu: cw^n Annwfn
ci arffed
[ kii ar -fed] substantiu masculí
PLURAL cw^n
arffed [ kuun ar-fed]
1 gos nanell
ETIMOLOGIA: “gos (de) falda” (ci =
gos) + (arffed = falda)
cib [
kiib ] substantiu masculí
PLURAL cibau
[ kî -be]
1 pellerofa, pellofa
Brenhinoedd-2 2:42 A daeth gw^r o
Baal-salisa, ac a ddug i w^r Dduw o fara blaenffrwyth, ugain torth haidd, a
thywysennau o y^d newydd yn ei gibau. Ac nid oedd dim niwed yn y crochan.
Kings-2 4:41 ......
2 taflu fel cibau i'r moch, tractar amb menyspreu, “tirar als porcs
com pellofes”
3 clova d’ou, closca d’ou
cyfri'r cywion yn eu cibau
estar massa segur de l’èxit d’un negoci abans de temps
(“comptar pollets dins les closques”)
4 topònims:
Bwlchycibau; SJ1717 localitat de la zoona
de Maldwyn (comarca de Powys)
Afon Cib (Ffair-fach, Ceredigion;
aquí hi ha Blaen-cib (blaen = font
d’un riu), Cwm-cib (cwm = vall), Tre-gib (tre = granja)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí cûpa
De la mateixa arrel britànica: bretó kib
= baina
NOTA: També una forma diminutiva: cibyn
ci bach
[ kii- baakh ] substantiu masculí
PLURAL cwn bach
[ kuun- baakh ]
1 cadell, gosset ("gos petit")
2 flor pen ci bach
(:ç)antirrhinuí majus(ç:) = conillet ("cap (de) cadell")
ci bendith y
mamau [ kii ben-dith o ma-me ] substantiu masculí
PLURAL cw^n
bendith y mamau [ kuun ben-dith
o ma-me]
1 (tradició popular) gos de les fades
ETIMOLOGIA: ‘((el) gos (de) (la) benedicció (de) les mares’; (ci = gos), (bendith = bendicció) (y
= article definit), (mamau = mares,
< mam = mare)
cibddall
[ kib -dhalh] adjectiu
1 mig cec
2 (figuratiu) curt de vista, poc provisor, incapaç de veure la
veritable situació o les conseqüències probales d’una acció
ETIMOLOGIA: (cib = pellerofa,
pel.lícula ) + mutació suau + (dall
= ceg); és a dir, cec de cataractes, “(a causa) d'una pel.lícula (que cobreix
l'ull )”
cibddallineb
[ kib-dha- lhi -neb] substantiu
masculí
1 ceguesa parcial
2 (figuratiu) miopia, curta vista – incapaçitat de veure les
conseqüències probales d’una acció
ETIMOLOGIA: (cibddall = mig cec) + (-ineb = sufix). Cf dallineb (= ceguesa)
E
cibell
[ kiî -belh] feminine noun
PLURAL cibellawr
[ ki- bê -lhaur]
1 (obsolet) pell, closca
ETIMOLOGIA: gal.lès < britànic < llatí cûpella; bretó kibell =(
bany)
ciblys
[ ki -blis] substantiu masculí
PLURAL ciblysiau
[ ki- bløs-ye ]
1 llègum
ETIMOLOGIA: (cib = pellerofa ) +
mutació suau + ( llys = planta )
Cibwr [KI bur] (f) divisió medieval
(‘veïnat’ del ‘centenar’ de Senghennydd)
cibwts
[ ki- buts ] substantiu masculí
PLURAL cibwtsau
[ ki- but –se]
1 kibbutz = granja col·lectiva d’Israel que pertany a tots els seus
membres
ETIMOLOGIA: anglès < hebreu kibbutz
< hebreu modern qibbûs (=
trobada)
cibyn
[ ki -bin] substantiu masculí
PLURAL cibynnau,
cibau [ ki-bø-ne, kî-be ]
1 baina
2 (Gal·les del Nord-oest) mesura d’àrids = aproximadament 18
litres
3 (Gal·les del Nord-oest) vaixell que conté aproximadament 18
litres
ETIMOLOGIA: (cib = pellerofa ) + (-yn = sufix diminitiu )
cic [
kik ] mf
PLURAL ciciau
[ kik -ye]
1 puntada de peu
rhoi cic i donar una puntada de peu
a (yn + part del cos)
rhoddodd gic iddo yn ei din li va
fer una puntada de peu al cul
cael cic yn eich tin rebre una
puntada de peu al cul
2 acció de fer una puntada de peu a una pilota
3 mètode determinat de fer una puntada de peu a una pilota
cic adlam (rugby) puntada a una
pilota que es deixa anar de les mans abans que arriba a terra
4 mena de puntada determinada per l’àrbitre
cic gosb penalty
5 efecte potent immediata d’una beguda
diod a chryn gic ynddi una beguda
amb un efecte potent immediata
6 impacte
Sut mae gwneud pregeth â thipyn o gic
ynddi?
Com s’escriu un sermó amb una mica d’impacte?
ETIMOLOGIA: anglès kick < anglès
mitjà < escandinau
cicaion [ ki-kei-on ] eg
PLURAL cicaionau
[ ki-kai-ô-ne]
1 arbre, o la palma de Jesucrist (Palma Christi) o carabassera
Jona 4:6 A'r ARGLWYDD DDUW a
ddarparodd gicaion, ac a wnaeth iddo dyfu dros Jona, i fod yn gysgod uwch ei
ben ef, i'w waredu o'i ofid: a bu Jona lawen iawn am y cicaion. (4:7) A'r Arglwydd
a baratôdd bryf ar godiad y wawr drannoeth, ac efe a drawodd y cicaion, ac
yntau a wywodd.
Jonas 4:6 ...
ETIMOLOGIA: gal.lès <
hebreu
cicio dros y
tresi [ kik-yo dros ø tre-si ]
1 rebel·lar-se
cicio eich
sodlau [ kik-yokh sod-le ]
1 estar-se sense fer res, comptar les mpsques (“donar puntades de
peu als talons”)
cicio nyth cacwn
yn ei ben [ kik-yo niith ka-kun yn i ben]
1 fer se problemes a si mateix (“donar una puntada de peu al cap
d’un vesper”)
ci cadno
[ kii kad-no ] substantiu masculí
PLURAL cw^n
cadno [ kuun kad-no]
1 (Gal·les del Sud) gos guineuer
ETIMOLOGIA: “gos (de) guineu” (ci =
gos) + (cadno (Gal·les del Sud) =
guineu)
cicio
[ kik -yo] verb
1, donar una puntada de peu a, donar una guitza a
2 moure endavant amb una puntada de peu o a
puntades de peu
cico’r bêl donar una puntada de peu a la pilota, xutar la pilota
cae cicio camp de futbol ,
3 ferir amb puntades de peu
cicion nhw e pan oedd ar lawr
el van donar cops de peu quan estava a terra
4 (verb intransitiu) (cavall) donar guitzes
Roedd yr eboles honno yn afreolus ac yn cicio
Aquella poltra era díficil de controlar i donava guitzes
5 derrotar
(Gêm rugby) Fe gawson ni ein cico gan y Saeson unaith eto
(Partit de rugby) Vam ser derrotat pels anglesos un a ltre cop
ETIMOLOGIA: (cic = puntada de peu,) + (-io sufix per formar
verbs)
NOTA: Al sud, cicio > cico
ciconia, ciconiaid [ki KON ya, ki KON
yed] (f) cigonya
ci defaid m cwn defaid
1 nid wrth ei enw y mae prynu ci defaid
ci Ebrill [ kii e-brilh]
1 Gal·les del Nord-oest cwn
Ebrill curleres ("gossos (d') abril") (dels seus crits a la
primavera)
Cidron
[ki-dron]
1 Kedron - un barranc sota la muralla oriental de Jerusalem; petita
riera que té el seu origin aprop de Jerusalem, i passa per la vall de
Iehosophat fins a la seva desembocadura al Mar Mort
(1) Brenhinoedd-1 2:37 Canys bydd, y
dydd yr elych allan, ac yr elych dros afon Cidron...
Reis-1 2:37 .....
(2) Brenhinoedd-1 15:13 Ac efe a
symudodd Maachah ei fam o fod yn frenhines, oherwydd gwneuthur ohoni hi ddelw
mewn llwyn; ac Asa a ddrylliodd ei delw hi, ac a'i llosgodd wrth afon Cidron
Reis-1 15:13 .....
(3) Brenhinoedd-2 23.6 Efe a ddug allan
hefyd y llwyn o dy yr Arglwydd, i'r tu allan i Jerwsalem, hyd afon Cidron, ac
a'i llosgodd ef wrth afon Cidron, ac a'i malodd yn llwch, ac a daflodd ei lwch
ar feddau meibion y bobl
Reis-2 23:6 .....
(4) Brenhinoedd-2 23:12 Yr allorau
hefyd, y rhai oedd ar nen ystafell Ahas... a ddistrywiodd y brenin, ac a'u
bwriodd hwynt i lawr oddi yno, ac a daflodd eu llwch hwynt i afon Cidron
Reis-2 23:12 .....
(5) Croniclau-2 15:16
A'r brenin Asa a symudodd Maacha ei fam o fod y frenhines; oherwydd gwneuthur
ohoni ddelw mewn llwyn; ac Asa a dordodd ei delw hi, ac a'i drylliodd, ac a'i
llosgodd wrth afon Cidron
Cronicles-2 15:15 .....
(6) Croniclau-2 29:16 A'r offeiriaid a
ddaethant i fewn ty yr Arglwydd i'w lanhau ef, ac a ddysgasant hwy yr holl
fryntni a gawsant hwy yn nheml yr Arglwydd, i gyntedd ty yr Arglwydd. A'r Lefiaid a'i cymerasant, i'w ddwyn ymaith allan i
afon Cedron
Cronicles-2 29:16 .....
(7) Croniclau-2 30:14 A hwy a
gyfodasant, ac a fwriasant ymaith yr allorau oedd yn Jerwsalem; bwriasant
ymaith allorau yr arogl-darth, a thaflasant hwynt i afon Cidron
Cronicles-2 30:14 .....
(8) Jeremeia 31:40 a holl ddyffryn y
celaneddau, a'r lludw, a'r holl feysydd, hyd afon Cidron, hyd gongl porth y
meirch tua'r dwyrain, a fydd sanctaidd i'r Arglwydd;
Jeremiah 31:40 .....
(9) Samuel-2
Samuel-2
.....
NOTA: Al llibre
de Ioan (Joan) 18:1 la riera es diu Cedron
(qv)
cig [KIIG] (m)
1 carn
2
pelen gig, PLURAL pelenni cig pilota, mandonguilla
cigyn [KI
gin] (m) tros de carn
cigfran, cigfrain [KIG vran, KIG vrain] (f) corb (corvus corax)
cigymwrthodwr, cigymwrthodwyr [ki gø mor THO dur, ki gø mor THOD wir] (m)
persona que no menja carn, vegetarià
cigysol [ki GØ sol] (adj) carnívor
cil (1) [ kiil ] substantiu masculí
PLURAL ciliau [ kil -ye]
1 esquena
2(obsolet) retirada,
fugida, evasió;
ar gil = fugint,
gyrru ar gil = fer fugir
3 (en certes paraules compostes amb el sentit de 'resta')
cilran (obsolet),
cilcyn (obsolet),
cilyn (Gal·les del Sud)
4 (en certes paraules compostes amb el sentit de 'cala')
cilfa (obsolet),
cilfach
cilan ((obsolet); existeix a
la topnímia)
5 (en certes paraules compostes amb el sentit de 'situat al fons’)
cilddant = queixal; cf irlandès 'cúlfhiacail' = queixal(cúl = esquena) +
(fiacail = dent); també anglès 'back tooth';
yng nghil = al darrere de, que segueix
yn sgil = darrere, al seient de darrere; com a consequència de; cf
irlandès “marcaíocht ar gúla” – anar (a cavall) al seient de darrere; (sgil
< isgîl < is + cil)
6 (obsolet) (eina) el
cantó que no talla, cantó sense tall, esquena; cf irlandès “cúil scine” =
esquena de ganivet
7 corner;
cil y llygad = racó de l’ull;
cil y foch ((obsolet)e) = racó
de la boca;
cil y pentan = racó de lla xemeneia
8 (en certes paraules compostes i frases) (menjar que un remugant
regurgita del primer estomac per mastegar);
cnoi cil = remugar; reflexionar;
cilfil = ruminant;
cildrói (obsolet) = fer girar
a la boca, mastegar
cilgnói = mastegar
9 racó, retirat, lloc allunyat
També en topònims:
Cilowain, Cinmel (antigament Cilmael), Ciliau Aeron;
Cil y Fwyalch – nom de melodia (Racó de la Merla);
algunes paraules compostes –
cilfach = racó,
cilan ((obsolet), i topònims)
= racó; cf irlandès “cúlán” = lloc aïllat;
cilfan (obsolet) = racó;
en certes paraules compostes = aïllat;
cilffordd / cilheol = (obsolet)
carretera aïllada, carretera secundària (ffordd = road);
cilbant = sot aïllat, amagat (pant = sot);
cf certs topònims – cil com a prefix + mutació suau + nom d’accident
geogràfic
Cilfynydd (mynydd = muntanya), Cilgoed (coed =
bosc)
(cf el topònim anglès d’origen gal·lès antic – “Culcheth”, “Culgaith”)
Cf exemples semblants en irlandès “cúlaon” = racó d’un camp, “cúláisean” =
racó, “cúlraid” = lloc aïllat, amagat
10 part de dalt de darrere d’una arpa, on hi ha les cordes curtes
cilddant cord triple, una de les cordes curtes d’una arpa
un o’r tannau manaf yng ghil y delyn una de les cordes més petites de la
part de dalt de l’arpa
11 (topònims) (South Wales) font d'un riu
Cilhepste = la font del riu Hepste,
Cil-laswg
12 (obsolet) nuca,
clatell; però aquest sentit sobreviu a la paraula composta gwegil =
nuca, clatell
(gwo- prefix preposicional = sota) + mutació suau + (cil = nuca,
clatell)
13 minvament de la lluna;
cil y lleuad = minvament de la lluna;
cilgant = creixent, quarter final de la lluna;
ar gil = minvant;
cf irlandès “tá cúl ar an ngealach” ‘hi ha minvament (‘cúl’) sobre la lluna’
14 (en certes paraules compostes) costat;
cilbost = (Gal·les del Nord) muntant de porta de tanca;
cil haul = ubac, obaga, bagueny, indret al camp que reb molt poca llum
del sol
cilolwg = mirada cap al costat, de reüll (cf irlandès “cúlamharc” =
mirada cap al costat, ‘costat + mirada);
cilgell / cilbarth (obsolet)
= habitació del costat;
cildrem (obsolet) = mirada cap
al costat,
15 espai fet quan alguna cosa és parcialment oberta
cil y drws = part darrera de la porta; l’espai entre el muntant i la
porta;
agor cil y drws i rywun / agor y drws i rywun obrir la porta per
algú
cilagored = (porta) mig oberta
mae’r drws yn gilagored la porta és mig oberta
cil dwrn = mà mig oberta
cildwrn = propina
16 reculant – al verb cilio = retirar-se, moure cap enrere
(al mateix que l’irlandès “culaigh, ag culú” = retirar-se);
cilio yn ei garn - go back on one's word ('retreat into one's hilt')
ETIMOLOGIA: gal.lès cil < britànic < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic kil (= racó, esquena), bretó kil
(= dors d’un objecte)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès cúl (= esquena)
paraula vinculada a l'arrel cèltica: llatí cûlus (català cul)
cildrói [kil DROI] (v) retirar-se
cildwrn, cildyrnau [KIL durn, kil DØR ne] (m) propina
cildyn
[ kil -din] adjectiu
1 (obsolet) tossut
Diarhebion 2:15 Y rhai sydd â'u ffyrdd
yn geimion, ac yn gildyn yn eu llwybrau
Proverbis 2:15 Tenen camins tortuosos i vies perdedores
ETIMOLOGIA: (cil = nuca; reculada;
racó, angle) + mutació suau + (tyn =
tossut)
ciledrych
[ kil- e -drikh] verb
1 ciledrych ar mirar de
reüll, llançar una mirada
2 ciledrych dros eich ysgwydd
glance over your shoulder
3 ciledrych i'r chwith
llençar una mirada a l'esquerra
ETIMOLOGIA: (cil = racó, angle) + (edrych = mirar)
ciledrychiad
[kil-e- drøkh -yad] substantiu
masculí
PLURAL ciledrychiadau
[ kil-e-drøkh- yâ -de]
1 una mirada de reüll
ETIMOLOGIA: (ciledrych = mirar de
reüll) + (-iad = sufix per formar
substantius)
Cilelái [ kiil-e- lai ]
1 localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf. Pronunciació local:
Cileli [kiil-e-li]
ETIMOLOGIA: "font (del riu) Elái" (cil = font d'una riera)
cilfa
[ kil -va] feminine noun
PLURAL cilféydd,
cilfaoedd [ kil-veidh,
kil-vâ-odh]
1 cala
ETIMOLOGIA: (cil = racó) + (-fa = lloc)
cilfach
[ kil -vakh] feminine noun
PLURAL cilfachau
[ kil- vâ -khe]
1 racó; lloc apartat
chwilio am gilfach gudd yn yr ogof
buscar un racó amagat a la cova
gadael y teganau mewn gwahanol gilfachau
yn y lolfa deixar les joguines en varis llocs / racons de la sala d'estar
2 racó (per activitats especials)
cilfach Siôn Corn ar y llawr isaf el
racó de Papa Noel a la planta baixa (de la botiga)
3 Paisatge racó, retirat, lloc allunyat
Y Gilfach-goch ("el racó
vermell") poble de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf
4 cala
also: cilfach fôr
Gilfach yr Halen (= cilfach yr
halen) ("(la) cala (de) la sal) namnom d'una cala de Ceredigion (la
mutació de c > g és poc usual en un nom d'aquest tipus)
Ond pan gyda’r llanw dychwelaf / I’r
gilfach, er gwell ac er gwaeth, / Bydd Gwylan, a’i llygad yn llonnach, / Yn
sefyll ar leithder y traeth
Pereo quan torno amb la marea / a la cala, pel bé o pel mal, / allà hi haurà
Gwylan, amb els seus ulls més alegres / Dreta a la mullena de la platja. Del
poema ‘Gwylan’ per en Eifion Wyn (de “Telynegion Maes a Môr”, any 1908)
5 (edifici) intercolumni
cilfach lwytho lloc de carregar i
descarregar
cilfach barcio lloc d'aparcament
designat per un cotxe
6 cilfach barcio (a la carretera)
apartador, desviació d’aparcament
ETIMOLOGIA: (cil =
racó) + mutació suau + (bach = racó, corba)
cilgant [kil -gant] substantiu masculí
PLURAL cilgantau
[kil-gan-te]
1 mitja lluna
2 mitja lluna = símbol de l’Islam
Y Cilgant Coch La Mitja Lluna Roja, equivalent de l’organització la Creu
Roja en països musselmans
3 carrer de cases adossades amb la mateixa façana que té forma
corbada
4 carrer en forma de mig cercle
(noms de carrers) Y Cilgant - nom de carrer de Caerdydd
ETIMOLOGIA: (cil = racó; minvant) + mutació suau + (cant =
cercle, perifèria) (neologisme del segle 19)
Cilgerran [kil-ge-ran] substantiu
femení
1 SN1942 localitat de la comarca de Penfro, Gal·les del
Sud-oest
2 una parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: ?
cilgi [kil -gi] substantiu masculí
PLURAL cilgwn
[kil -gun]
1 covard, persona que fuig; sobretot a la dita
iach cilgi drannoeth millor fugir que lluitar; un covard escapa la mort
(“(és) saludós (un) coward l’endemà”)
cilgi parod un covard empedreït
ETIMOLOGIA: ‘gos que fuig’ (cil, arrel de cilio = escapar-se,
fugir) + mutació suau + (ci = gos)
cilo, cilos [KI lo, KI los] (m) kilo
cilydd [KI lidh] (m) 1 (obsolet)
company 2 ei gilydd = l’un a/amb/etc l’altre
cim [ kim ] substantiu
masculí
1 (topònims d’Arfon a la península de Llyn, comarca de Gwynedd)
terra comuna
(1) Y Cim SH 4452 a Brynaerau,
Dyffryn Nantlle a la comarca de Gwynedd, on hi ha també Pont y Cim (el
pont de Y Cim) i Efail y Cim (la ferreria de Y Cim)
(2) Y Cim a Porth Ceiriad, Aber-soch SH/3128 de la peninsula de Llyn
(comarca de Gwynedd)
(3) Y Cim al peu de la muntanya anomenada Mynydd Cilan SH/2924, al sud
de Bwlchtocyn i Sarn-bach la peninsula de Llyn (comarca de Gwynedd)
(4) Y Cim Lewis Morris, a “Plans of Harbours, Bars, Bays and Roads in
St. George’s Channels” (1748) (Plànols de ports, barres, badies i carreteres
dels Canals de Sant Jordi’) nota “Kim” aprop de Porth Dinlláen SH/2741. Porth
Dinlláen és una cala aprop de Morfa Nefyn, de la peninsula de Llyn (comarca
Gwynedd)
Hi ha també formes derivides amb
aquest element cim + l’afegiment s’un element de significat desconegut -ne
(a) cimne > cinme (qv)
(b) cimne > cimdde > cimdda (qv)
(c) cimne > cimle (qv) > cimla (qv)
ETIMOLOGIA: cim = d’origen desconegut
cimdda [ kim -dha] substantiu
masculí
(1) Y Cimdda terra comuna de Llan-daf (Caer-dydd)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “Cymdda Bach / Cymla Bach. (the
little common.) In the parish of Llandaff (1730.) A small thatched cottage at
Llandaff Yard.” (la terra
comuna petita. Una casa petita de sostre de palla a la tanca de Llan-daf)
(2) Y Cimdda terra comuna de Y Rhath (Caer-dydd)
Segons John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911): “Cyndda, or Cymdda, or Cymla Bach. A
small thatched house which stood on the side of
(casa petita de sostre de palla que era situada al costat del carrer de
Pen-y-waun, a la cantonada del carrer de Ninian, al costat del Parc de Rhath.
El nom és gal·lès i vol dir “la terra comuna”. A l’any 1653 es desgrivia la casa
com a finca amb terra en pat terra comuna, a la senyoria de Llys-tal-y-bont )
(3) Y Cimdda terra comuna de Tre-lai (Caer-dydd)
John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911) inclou un vers de Twm Llewelyn, Llantrisant que es mofa
del componista de versos (tribannau) Siemsyn Twrbil (James Turberville), que
vivia a Tre-lai:
Siemsyn Twrbil smala / A godwyd ar y Cimdda / Rwyt wedi dysgu iaith dy fam /
A honno gan y gwydda
Shemsyn Twrbil divertit que es va criar a la terra comuna; has après la llengua
de la mare, de les oques
English name: Ely Common
(4) Y Cimdda terra comuna de Llantrisant (Rhondda-Cynon-Taf)
Nant Cymdda Bach rierol entre Llantrisant a Beddau (comarca de Rhondda
Cynon Taf)
(5) Y Cimdda lloc de Llan-gan SS/9577 (comarca de Bro Morgannwg), al
sud-est de Pen-y-bont ar Ogwr, segons Geiriadur Prifysgol Cymru, pàgina 482
(6) Coed y Cymdda nom de bosc a l’est del poble de Gwenfô (comarca de
Bro Morgannwg)
(7) Y Cymdda SS/9183 terra comuna al sud de Y Sarn (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr)
Y Cymdda nom de carrer al costat d’aquest lloc
ETIMOLOGIA: A Gal·les del Sud una [e] final es fa [a]. Per tant cimdda
< cimdde, que en el seu torn < cimne,
El canvi -ne > -dde es veu també a shimne (= xemeneia)
> col·loquialment shimdde
cimdde [ kim -dhe] substantiu
masculí
1 terra comuna. Es troba a la toponimia del sud-est amb la forma cimdda
o cymdda.
Vegeu cimdda.
ETIMOLOGIA: cimdde < cimne.
El canvi -ne > -dde es veu també a shimne (= xemeneia)
> col·loquialment shimdde
Cimne és (cim = terra comuna) + (-ne, element desconegut)
cimla [ kim -la] substantiu
masculí
1 terra comuna
2 topònims:
.....(1) Y Cimla SS/7696 poble de la comarca de Castell-nedd ac
Aberafan, al costat oriental de la ciutat de Castell-nedd. Del nom de la terra
comuna aquí, que al mapa té el nom tautològic “Cimla Common”
Heol y Cimla (“Cimla Road”) carretera de Castell-nedd a Y Cimla
..... (2) Waun Cimla, terra oberta a l’est de Mynyddcynffig (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr) = gwaun y cimne – (“el) prat (de) la terra comuna”)
..... (3) Y Cimla Llan-daf (Caer-dydd). Vegeu Cimdda
..... (4) Y Cimla Y Rhath (Caer-dydd). Vegeu Cimdda
ETIMOLOGIA: A Gal·les del Sud una [e] final es fa [a]. Per tant cimla
< cimle, que en el seu torn < cimne, El canvi -ne
> -le és probablament fruit d’una confusió amb el sufix -le,
< lle (= lloc). Cimne és (cim = terra comuna) + (-ne,
element desconegut)
cimle [ kim -le] substantiu
masculí
PLURAL cimleydd, cimleoedd [ kim-lê-idd,
-odh]
1 terra comuna
2 Y Cimle place between Llanfaelrhys SH2126 and Rhiw, in the
Llyn peninsula, county of Gwynedd
(la forma local seria Cimla, com que al nord-oest tota [e] final es fa
[a] )
ETIMOLOGIA: cimle < cimne. El canvi -ne > -le
és probablament fruit d’una confusió amb el sufix -le, < lle
(= lloc). Cimne és (cim = terra comuna) + (-ne, element
desconegut)
El canvi -ne > -le es veu també a shimne (= xemeneia)
> col·loquialment shimle
cimne [ kim -ne] substantiu
masculí
1 terra comuna; ocureix en vàries formes a la toponomia gal·lesa
2 variant: cimle (qv)
El canvi -ne > -le es veu també a shimne (= xemeneia)
> col·loquialment shimle
3 variant: cimne > cimle > cimla (qv)
4 variant: cimne > cimdde (qv)
El canvi -ne > -dde es veu també a shimne (= xemeneia)
> col·loquialment shimdde
5 variant: cimne > cimdde > cimdda (qv)
ETIMOLOGIA: (cim = terra comuna) + (-ne sufix de sentit
desconegut )
cingroen
[ kin -gron] substantiu femení
PLURAL cingrwyn
[ kin -gruin]
1 ou del diable, Phallus impudicus, un fong que fa una forta
pudor, i té forma d’un penis en erecció
2 en expressions per descriure una forta olor desagradable
drewi fel y gingroen fer un pudor
que empesta (“fer un pudor com l’ou del diable”)
bod mor ddrewllyd â'r gingroen (“ser tan pudorós com l’ou del diable")
2 Gal·les del Nord expressió de menyspreu per algú
Dw i'n malio dim am yr hen gingroen
afiach
No m'importa aquell tros de ruc ("el vell ..??? malalt")
ETIMOLOGIA: (cin = drap,
peça) + mutació suau + (croen = pell)
NOTA: la pronuciació literària és [kin-groin];
la pronunciació col·loquial [kin-gron]
també s'escriu cingro'n. Al nivell
col·loquial la reducció a la síl·laba final oe > o és típic
cinio echwydd
[ kin-yo e-khwidh ] substantiu masculí
1 (ara (obsolet), però en
ús a la zona de Blaenau Morgannwg al sud-est de Gal·les fins al segle 1900)
dinar
ETIMOLOGIA: cinio (= dinar), echwydd (= tarda)
cinio ysgol [KIN yo Ø skol] (m) (dinar de l’escola pels alumnes)
Cinmeirch
[ kin-meirkh]
1 Ocurreix al nom Llanrhaeadr
yng Nghinmeirch (‘el lloc anomenat Llanrhaeadr / església de la cascada al
‘kúmud’ (districte) de Cinmeirch’). SJ0863 4km al sud-est de Dinbych a la
carretera de Rhuthun.
Vegeu Ceinmeirch
ciosg, ciosgau [KI osg, ki O ske] (m) quiosc
ciplun
[ kip -lin] substantiu masculí
PLURAL cipluniau
[ kip-lin -ye ]
1 instantània
ETIMOLOGIA: (cip- = mirada; arpada)
+ mutació suau + (llun = imatge)
ciprys [ki-pris]
verb
1 contendre amb
ciprys ag angau contendre amb la
mort
ETIMOLOGIA: ??
NOTA: també ciprws
citbag,
citbags [KIT bag, KIT bags] (m) bolic (de
militar)
Citi [KI ti] (f) nom de dona (forma diminutiva) (Catarina)
ciw, ciwiau [KIU, KIU ye] (m) cua
ciwdod, ciwdodau [KIU dod, kiu DO de] (f) tribu, clan, nació
ciwed [KI wed] (f) gentussa
ciwi, ciwis [KI wi, KI wis] (m) kiwi
cl-
[-]
1 contracció de (k + vocal + l) sobretot yn gal·lès col·loquial
calandrio (= calcular) > clandro
Calan Mai > Clame (= primer dia de maig)
caledu (= endurir(-se)) > cledu
caledwch (= duresa) > cledwch
caletaf (més dur) > cleta
caletir (= tir dur; en tòponims)
> cletir
caletwr (= aigua dura – és a dir,
violent; en noms de rieres) > cletwr
calonnau (= cors) > clonna
ceiliagwydd (= oca mascle) >clacwydd
celanedd (= cadàvers) > bod yn glana chwerthin (= fer un fart
de riure )
celwyddgi (= mentider) > clwddgi
Celynnog (= lloc de grèvols) > Clynnog (= topònim)
colomen (= colom) > clomen
cwlwm (= nus; grapat de avellanes)
> clwm
cyflogi (= llogar, emplear) > clogi
cylymau (nusos, grapats) > clyme
2 La combinació tl al
començament de certes paraules en gal·lès col·loquial pot esdeveir cl [kl]
cwlwm (= knot; cluster of nuts) >
clwm
cyflogi (= to employ, to hire) > clogi
cylymau (knots, clusters) > clyme
(1) tlawd (= pobre) > clawd
(2) tlws (= bonic) > clws
(3) Talerddig (= bom de poble de la
comarca de Powys) > T’lerddig
> Clerddig
claddfa,
claddféydd [KLADH va] (f) cementiri
claddu [KLA dhi] (v)
1 enterrar
2 gadwch i ni ei chladdu hi deixem córrer el
tema
claf, cleifion [KLAAV, KLEIV yon] (*) 1 (adj) malalt 2 (m) pacient, malalt
c'lagwydd / clagwydd
[ kla -gwidh] substantiu masculí
(Gal·les del Sud))
1 Vegeu: ceiliagwydd =
oca mascle
C'lamai / Clamai
[kla-mai] substantiu masculí
VegeuCalan Mai = el dia ú de maig
ETIMOLOGIA: Calan Mai /Calanmái > Cala-mái > Cla-mái
> Clá-mai (canvi d’accent)
C'lame /
Clame [kla-me] substantiu
masculí
VegeuCalan Mai = el dia ú de maig
ETIMOLOGIA: Calan Mai /Calanmái > Cala-mái > Cla-mái
> Clá-mai > Cláme reducció col·loquial del diftong
final “ai” > vocal “e”
C'lanmai /
Clanmai [klan-mai] substantiu
masculí
VegeuCalan Mai = el dia ú de maig
ETIMOLOGIA: Calan Mai /Calanmái > > Clan-mái > Clán-mai
(canvi d’accent)
Clarach [KLA rakh] (f) topònim - poble
del Nord-oest
clarinét, clarinetau [kla ri NET, kla ri NE te] (m) clarinet
clas [KLAAS] (m) classe (col·loquial) (= dosbarth)
Clas ar Wy [klaas ar UI] (f) topònim (Sud-est)
clasur
[ kla -sir] substantiu masculí
PLURAL clasuron
[ kla-sî-ron]
1 clàssic - una de les obres estàndards sl al literatura romana o
grega
2 Y Clasuron, Els
Clàssics - assignatura universitària - la literatura dels romans i els antics
grecs
3 clàssic = una obra de la qualitat més alta en literatura o art
Bellach
y mae'r emyn "O Fab y Dyn, Eneiniog Duw" yn glasur
Ara el cant "O Fill de l'Home,l'Ungit de Déu" és un clàssic
ETIMOLOGIA: paraula creada el
1850 (clas = primera síl.labe de
l'anglès classic) i la síl·laba
final (-ur) de les paraules awdur (= autor), doethur (= doctor). La paraula classic
< llatí classicus del primer
ordre < classus (= divisió,
ordre)
clawdd
[ klaudh ] substantiu masculí
PLURAL cloddiau,
cloddion [ klodh -ye,
-yon]
1 fossa
Luc 6:39 Ac ef a ddywedodd ddameg
wrthynt: a ddichon y dall dwyso'r dall? oni syrthiant ill dau yn y clawdd?
Luke 6:39 .....
2 (obsolet) la terra apilada de cavar un forat
3 terraplà a les vores d'un camp, on s'hi posa una tanca viva
clawdd yr ardd = paret del jardí o
de l'hort; tanca de terra amb arbustos
clawdd cerrig = paret de pedres
clawdd moel = paret de terrosos
(literalment “paret calba / nua”)
clawdd pridd = paret de terra
4 tanca, clos = tanca de terra amb terrosos, pedres i arços
5 barrera en un estuari
Mae'r adarwyr wedi condemnio'r cynllun i
adeiladu clawdd ar draws aber yr afon Gonwy
Els ornitòlegs han condemnat la proposta de construir una barrera a través de
l'estuari del riu Conwy
també: morglawdd (môr = mar) + mutació suau + (clawdd = barrera)
6 eistedd ar y clawdd ("seure
al la tanca"), eistedd ar ben y
clawdd ("seure al damunt de la tanca"),
nedar i guardar la roba no declarar-se partadari de cap de dues opcions,
desviar la questió
7 Mae'r mwyar duon gorau bob
tro ar yr ochr arall i'r clawdd no quedar-se satisfet amb allà que tens,
pensar que les coses van millor en un altre lloc ("les millors mores són
sempre a l'altre costat de la tanca")
8 (empresa) mynd i'r clawdd,
fallar, ser un fracàs ("anar a la fossa, anar a la paret")
9 Gorau cymydog, clawdd ("el
millor veí és una tanca") una tanca evita massa tracte amb els veins,
permet la intimitat
10 dic al llarg d'un riu per evitar inundacions
11 fossa i dic per delimitar territoris; frontera
clawdd terfyn = dic de delimitació
Vegeu Clawdd Offa, Caron Uwch Clawdd
12 taflu i'r clawdd
llençar (al pou), ("llençar a la fossa")
Er mwyn ymddangos yn fwy Seisnig mae ein
plaid genedlaethol wedi taflu'r iaith Gymraeg i'r clawdd
Per tal de semblar més anglès el nostre partit nacional ha tirat la llengua
gal·lesa a la fossa
13 gweirglodd (= prat)
< gweirglawdd (gweir, forma penúltima de gwair =
herba, fenc) + mutació suau + (clawdd =
tanca, lloc tancat)
14 tanca (els arbustos)
clawdd drain arços que fan de tanca
clawdd gwrych arços que fan de tanca
15 cysgu fel y clawdd dormir cum un tronc ("dormir com una tanca
d'arbustos")
16 llwyd y clawdd
(:ç)Prunella modularis(ç:) pardal de bardissa ("(ocell) gris (de) la tanca
d'arbustos")
17 al fons de la tanca:
ym môn y clawdd (bôn = base, soca)
yng nghlais y clawdd (clais = fossa)
yn nhin y clawdd (tin = cul)
Gal·les del Sud ym mola'r clawdd
(bola = panxa)
18 (obsolet) mina, pedrera
cloddfa pedrera
19 cloddfa pedrera, mina
(clawdd = mina, fossa) + (-fa sufix = lloc)
20 mwnglawdd mina (mwn = mineral) + (clawdd = mina, fossa)
també: mwynglawdd
21 Gal·les del Nord (zona de Penllyn, i la vall del riu
Clwyd, Gal·les del nord-ouest)
22 arglawdd terraplè de
ferrocarril o canal
arglawdd y rheilffordd el terraplè
del ferrocarril
arglawdd y gamlas el terraplè del
canal
23 gwrthglawdd terraplè
d'una fortalesa
24 cloddio = cavar
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *klâd-
De al mateixa arrel britànica: còrnic kledh
(= fossa, tanca), bretó kleuz (=
fossa, tanca)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès cladh
(literari) fossa
NOTA: als dialectes hi han diverses paraules que
es fan servir per indicar una tanca indicar una tanca. Al sud-oest clawdd és la paraula usual. Al sud-est perth és la forma usual. Al centre del
país diuen shetin, i al nord gwrychen
Clawdd
Offa [ klaudh o-fa ]
1 fossat gairebé continu que va de Prestatyn al nord fins al riu Gwy
als voltants de Trefynwy al sud. Va ser construit al segle 8, segons la
tradició per ordre del rei anglià Offa (regnava 757-796) per delimitar el seu
territori de Mercia, originalment terres gal.leses, de les terres encara en
mans dels gal.leses. 1300 anys després la fossa encara existeix. i encara es
diu 'Clawdd Offa', la fossa d'en Offa
2 mynd dros Glawdd Offa =
anar a Anglaterra
3 Clawddoffa nom de
carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam) (‘Clawdd Offa’)
ETIMOLOGIA: ‘el turó d’Offa’ (bryn =
turó) + (Offa). El sentit és ‘turó
damunt de la Fossa d’Offa’
Més informació (an anglès) a http://www.borderdisc.com/mag/offasdyke.htm
clawr, cloriau [KLAUR, KLOR ye] (m) 1 portada 2 tapa
- clawr caled [klaur KA led] (m)
(llibre) coberta de cartró ("portada dura")
- clawr gwyddbwyll [klaur GUIDH
builh] (m) escaquer
- clawr meddal [klaur ME dhal] (m)
(llibre) coberta de paper ("portada tova")
cleber, clebrod [KLE ber, KLE brod] (f) xafarderia
1 cledd [ kleedh ]
substantiu masculí
PLURAL cleddyfau
[ kle- dhø -ve]
1 (gal·lès literari, sobretot en poesia) espada. La paraula normal
és cleddau (col·loquialment cledde), i també cleddyf (col·loquialment cleddy)
ceidwad y cledd (Eisteddfod)
portador de l’espasa
2 També s’utilitza cledd
en algunes paraules compostes
cleddbysgodyn peix espasa (pysgodyn cleddyf és una forma menys
literària)
crymgledd = simitarra (cleddyf pengam és una forma menys
literària)
ETIMOLOGIA: probablament una forma escorçada de cleddyf (= espasa)
2 cledd
[ kleedh ] substantiu masculí
1 (obsolet) esquerra. Es troba en gal·lès modern en la
paraula gogledd (go-, gwo- = prefix intensificador) +
mutació suau + (cledd = ma
esquerra); el nord era a l'esquerra quan una persona mirava cap a l'est, en
direcció del sol creixent. Cognats britànics: bretó gwalez = vent del nord, vent de costat.
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic *kli-iâ < *klei (=
plegar)
De la mateixa arrel britànica: còrnic kledh
(= esquerra), a-gledh (= a l’esquerra), bretó kleiz (= esquerra)
Cognats de cledd al les llengues
hibèrniques: irlandès clé = mà
esquerra, escocès clì = (adjectiu)
esquerrà
cleddyf, cleddyfau [KLE
dhiv, kle DHØ ve] (f)
1
espasa
2 cleddyf deufin espasa de dos talls
cledr
[ cle-der ] feminine noun
PLURAL cledrau
[ cle -dre]
NOTA: També una forma diminutiva cledren
(cledr + sufix diminutiu -en), plural çcledrennau, cledrenni
1 (obsolet) pal
2 (obsolet) pal que indica
la terminacó d'un territori
3 carril, rail (de ferrocarril)
cledrffordd (obsolet) ferrocarril (ara rheilffordd)
codi’r cledrau aixecar / treure els
rails
gosod cledrau posar carrils
peiriant gosod cledrau màquina de
posar carrils
rhedai'r trên bach ar gledrau deunaw
modfedd eu lled
el tren anava sobre un carril de divuit polzades d’amplada (“sobre carrils
divuit polzades la seva [d’ells] amplada”)
trên un gledren monorail
2
palmell
cledr y llaw / cledren y llaw el
palmell de la mà
yr wyf fi’n gyfarwydd â nhw fel cledr fy
llaw
els conec molt bé (“com el palmell de la meva mà”)
yng nghledr ei law al seu (d’ell)
palmell
Brenhinoedd-1 18:44 A’r seithfed waith y
dywedodd efe, Wele gwmwl bychan fel cledr llaw gw^r yn dyrchafu o’r môr
Reis-1 18:44 .....
Samuel-1 5:4 Codasant hefyd yn fore
drannoeth; ac wele Dagon wedi syrthio i lawr ar ei wyneb, gerbron arch yr
Agrglwydd; a phen Dagon, a dwy gledr ei ddwylo, oedd wedi torri ar y trothwy;
corff Dagon yn unig a adawyd iddo ef.
Samuel-1 5:4 .....
3
(Gal·les del Sud) cledren = cop de
puny
cledro = batre
cledrad (< cledriad) = pallissa
cledrwr = persona amb tendència de
donar pallisses
4 (heraldia) pal = ratlla vertical al mig d’un escut, normalment un
terç de l’amplada de l’escut
ETIMOLOGIA: bretó kler / kleren (=
canya de canyissada) < klezr /
klezrenn; irlandès cliothar (paraula
literària) (= aixopluc), cleathóg (=
pal, ), cleathchur (paraula
literària) (= palisade)
cledren [ kle -dren] substantiu femení
1
Vegeu cledr
cleien
[ klei -en] substantiu femení
(Gal·les del Sud)
1 terra argilosa
Heol Gleien (= heol y gleien, ?la
carretera de la terra argilosa ) carrer de Cwm-twrch Isaf (comarca de Powys )
2 tros d'argil
ETIMOLOGIA: (clei-, forma penúltima
de clai = argil) + (-en, sufix per fer substantius
singulars de substantius amb sentit col·lectiu )
cleilyd
[ klei -lid] adjectiu
1 fangós
Daniel 2:41 A lle y
gwelaist y traed a'r bysedd, peth ohonynt o bridd crochenydd, a pheth ohonynt o
haearn, brenhiniaeth ranedig fydd; a bydd ynddi beth o gryfder haearn, oherwydd
gweled ohonot haearn wedi ei gymysgu â phridd cleilyd.
Daniel 2:41 .....
ETIMOLOGIA: (clei, forma de la
síl·laba penúltima de clai = argila)
+ (-lyd sufix per formar adjectius,
= ‘ple’)
clemio [KLEM yo] (v) passar gana
clerc, clercod [KLERK, KLER kod] (m) oficinista
Cletwr [KLE tur] (f) nom de riu
Clic y
Bont [ klik ø bont] substantiu femení
1
("(la) colla (de)l Pont”, és a dir de la ciutat de Pont-y-pridd) una colla
de poetes i músics d'aquest lloc dels voltants al del segle 1800. Alguns de la
colla eren els següents:
Carnelian (Coslett Coslett, 1834-1910)
Dewi Haran (David Evans, 1812-1885),
Dewi Wyn o Esyllt (Thomas Essile Davies, 1820-1891),
Glanffrwd (William Thomas, 1843-1890),
Myfyr Morganwg (Evan Davies, 1801-1888),
clip papurau, clipiau papurau [klip pa PI re, KLIP ye pa PI re] (m) clip
clir [kliir] (adj)
1 lliure (d’impdiments)
gadael ffordd glir deixar espai
suficient per al pas de les persones
clítoris
[ kli to-ris] substantiu masculí
PLURAL clitorisau
[ kli-to- ri-se]
1 clítoris
ETIMOLOGIA: anglès clitoris < nou
llatí < grec kleitoris; cf grec kleien (= tancar)
cliw
[ kliu ] substantiu masculí
PLURAL cliwiau
[ kliu -ye]
1 pista (= cosa que ajuda trobar una resposta)
dyma gliw bach i ti et dono una
pisteta
ETIMOLOGIA: anglès clue (= pista)
(ara [kluu] però abans [kliu]); < clew
(= cabdell; cabdellar) < anglès antic "cliewen" (=cabdellar)
cloc larwm [klok LA rum] (m) despertador
clociwr
[ klok -yur] substantiu masculí
PLURAL clocwyr
[ klok -wir]
1 rellotger, fabricant / reparador de rellotges
ETIMOLOGIA: (cloc = rellotge) + (-i-wr sufix d’agent)
clocsio mynd [kloks yo MIND] (v) anar ràpid
cloddio [KLODH yo] (v) cavar
cloddiwr, cloddwyr [KLODH yur, KLODH wir] (m) sapador = militar del cos
dels enginyers
cloff [KLOOF] (adj) coix
clog
[ kloog ] feminine noun
PLURAL clogau
[ klô -ge]
1 (topònims) roca; precipici
Y Glog
(1) granja damunt Ynys-y-bw^l (i més amunt hi ha Twyn y Glog, turó del precipic, o turó de la granja “Y Glog”)
(2) Llanfyrnach, comarca de Penfro
Clog y Frân roca del corb, comarca
de Penfro
Clogau’r Mynydd Du (“roques de la
Muntanya Negra”) a la frontera oriental de la comarca de Caerfyrddin
Clog Fertyn (Mertyn = ??) Comarca de
Y Fflint
2 clogfaen (m) gran pedra
(col·loquialment, carreg fawr, maen mawr)
(maen = pedra)
clogwyn (m) cara de pedrera;
precipici. Probablement de clogfaen
clogfryn (m) precipici. (bryn =
turó)
Clogfryn nom d’una granja de la
comarca de Penfro, entre Aberaeron i Hengynyw
3 (obsolet) crani (an
gal·lès modern, crani és penglog
‘pedra de cap’)
ETIMOLOGIA: Gal·lès < britànic < celta comú. Còrnic klog (= precipi) irlandès cloch (= pedra)
c'logi / clogi [ klo -gi]
1 Vegeu: cyflogi = llogar
c'lomen / clomen
[ klo -men] substantiu femení
PLURAL c'lomennod
/ clomennod [ klo- me
-nod]
1 colom; una forma col·loquial de colomen amb contracció de la síl·laba pretònica
NOTA: les formes contreactades col·loquials s'escriuen també clomen, clomennod
clos
[ kloos ] substantiu masculí
PLURAL closau
[ kloo -se]
1 pantalons
clos pen-glin pantalons que arriben
als genolls
clos dwyn fale pantalons de golf
("pantalons de robar pomes")
2 troi eich clos obrir la
bragueta
cael eich dal yn troi clos baixar
els pantalons ("baixar rodolant els pantalons")
3 troi eich clos a chael pisiad fer
una pixada ("baixar els pantalons i fer una pixada")
dyma droi'i glos a chael pisiad tawel y
tu ôl i gar yr heddwas
i va fer un riu tranquilment adarrere el cotxe del policia
4 troi clos anar de
ventre, fer de ventre
Prif achos clwy'r marchogion ydy gwthio
gormod wrth droi clôs
La principal causa de hemorroides / morenes és forçar massa fent de ventre
ETIMOLOGIA: anglès close forma
col·loquial (i antigament forma estàndard) de clothes (= roba), < anglès antic clâthas, plural de clâth (=
tela);
de la mateixa arrel germànica és alemany das
Kleid (= vestit), die Kleider (=
roba)
clos Dafydd Jôns [kloos gwi-dhel] substantiu masculí
1 Penmachno (comarca de
Conwy) trossos de cel blau després de pluja i un indici de bon temps.
Literalment "pantalons d'en Dafydd Jôns", probablament d'un
personatge local amb pedaços als pantalons)
ETIMOLOGIA: (clos = pantalons) + (Dafydd Jôns = nom + cognom)
clos Gwyddel
[kloos gwidhel] substantiu masculí
1 Ysbyty-ifan (county of
Conwy) trossos de cel blau després de pluja i un indici de bon temps.
Literalment "pantalons d'irlandès", probablament dels pantalons amb
pedaços dels treballadors irlandesos que van construir els ferrocarrils a Gal·les
ETIMOLOGIA: (clos = trousers) + (Gwyddel = Irishman)
closet pridd
[klo-set priidh] substantiu femení
PLURAL closeti
pridd, closetau pridd [klo-
se-ti, klo- se-te priidh]
1 latrina, comuna on es cobreixen els excrements amb terra o cendres
ETIMOLOGIA: (closet = armari,
lavabo) + (pridd = terra)
clown
[kloun] substantiu masculí
PLURAL clowniau,
clowns [koun -ye, klouns]
1 pallasso
rhyw ddyn yn gwisgo dillad clown
algun home amb roba de pallasso
2 persona que es comporta d'una manera poc assenyada
paid actio fel clown, wnei di? no't
comportis com a pallasso
3 pwy'r yw'r clown bach
seimllyd sydd yn sefyll dros y Torïaid?
qui és aquell pallasso llepaculs que és candidat del partit conservador?
ETIMOLOGIA: anglès clown = pallasso,
antigament = pagès; probablament del baix alemany
1 clun, cluniau [KLIIN, KLIN ye] (f)
cuixa
2 clun, cluniau [KLIIN, KLIN ye] (m) (topònims) prat
2 clust, clustiau [KLIST,
KLIST-ye] (m)
1
orella
2 pen a chlustiau “cap i orelles”
siarad ar draws pen a chlustiau
xerrar com una mallerenga / com una cotorra
clust
llygoden y felin [ klist lhø-gô-den
ø vê-lin ] substantiu masculí
PLURAL clustiau
llygoden y felin [ klist-ye
lhø-gô-den ø vê-lin]
1 Cerastium tomentosum
ETIMOLOGIA:
(1) "clust y llygoden del molí " (of) the mill".
(2) Clust y llygoden "orella (de)l ratolí" - nom de planta;
(3) (clust = orella) + (llygoden = ratolí) + (y = el) + mutació suau + (melin = molí)
clustogi [kli-stô-gi] verb
1 entapisser
ETIMOLOGIA: (clustog = coixí) + (-i sufix per formar substantius
abstractes) (provoca el canvi de la vocal de la síl·laba penúltima a > e – afecció vocàlica)
clwb cant
[ klub kant ] substantiu masculí
PLURAL clybiau
cant [ kløb-ye kant]
1 un sorteig amb un màxim de cent membres per captar fons per un
organització sens ànim de lucre o un partit polític
Dyma enwau enillwyr Clwb Cant Cyfeillion
Cymru-Ariannin dynnwyd ym Mhwyllgor Gwaith y Gymdeithas ym mis Mai
Aquests són els noms del "Club de Cent" dels Amics de Gal·les i
Argentina escollits (al sorteig) a (la reunió de) la Commissió Executiva de
l'Associació al maig
ETIMOLOGIA: "club (de) cent" (clwb = club) + (cant =
cent)
clwb golff [klub GOLF] (m) club de golf
clwb
heicio [ klub heik-yo] substantiu masculí
PLURAL clybiau
heicio [ kløb-ye heik-yo]
1 club d'excursionistes
ETIMOLOGIA: "club (de) caminar"
clwstwr, clystyrau [KLU stur, klø STØ re] (m) ram (de flors) ; grup (de
cases)
clwt, clytiau [KLUT, KLØT ye] (m) 1 drap 2 parcel·la de terra
Clwt-y-bont [klut ø BONT] (m) topònim (parcel·la del pont)
1 Clwyd [ kluid ] substantiu femení
1
SJ0549 Afon Clwyd = riu del nord-est
de Gal·les
2 Clwyd (1974-1996)
durant 22 anys, una comarca del Nord-est amb el nom del riu - era una
conglomeració de les antigues comarques de Y Fflint i Dinbych, restaurades en
1996
3 De-orllewin Clwyd
(South-west Clwyd), Gogledd-orllewin
Clwyd (North-west Clwyd) = districtes electorals amb un diputat cadascú al
parlament anglès
ETIMOLOGIA: gal.lès clwyd = encanyissat,
utulitzat com a trampa per peixos
2 Clwyd
[ kluid ] substantiu masculí
1 nom d'home (del nom de riu)
clwyd
[ kluid ] feminine noun
PLURAL clwydi
[ klui -di]
1 encanyissat = conjunt de canyes entreteixides, reixa , utilizada oer
fer una tanca d'ovelles
cau (rhywbeth) â chlwydi tancar amb
tanques
rhoi clwydi am posa tanques al
voltant
2 Gal·les del Sud-est porta = peça (de fusta etc) per tancar
l'obertura d'una tanca o jardí; reixa, cleda
3 Gal·les del Sud-est obertura d'una tanca
4 Gal·les del Sud (antigament) porta = peça (de fusta etc)
per tancar un camí al costat d'una caseta de peatge
Y Glwyd = localitat a Y Drenewydd,de
Rhymni (comarca de Caerffili)
5 Gal·les
del Nord, barrella = canya per a servir de jóc als ocells, perxa, lloc
d'ajocar-se de les gallines
6
(atletisme) obstacle = marc de fusta per saltar
ras glwydi cursa d'obstacles
neidiwr clwydi corredor de cursa
d'obstacles
7 obstacle baix per que els cavalls el saltin wen unes formes de
curses de cavalls
8 tanca per transportar
clwyd fawn = reixa per portar torba
9 tanca sobre el qual es lligava un criminal per arrossegar-lo al
lloc d'execució
10 llwybr clwydi camí
d'encanyissats, camí a trav´és de terra pantanosa amb encanyassits com a base
11 entreteixit de vegetació
bod yn un glwyd, bod yn un glwyden, bod yn glwydi
estar entreteixit, embolicat, en una pila entreteixida
12 clwyd bladur =
recipient de vímets entreteixits etc per portar dalla
13 clwyd frag = reixa per
assecar malt
14 (obsolet) encanyissat
utilitzat com a trampa per atrapar peixos en un riu o riera - vegeu el nom de
riu Clwyd
15 Gal·les dels Sud-est torglwyd
= porta (tor-, arrel de torri = trencar) + mutació suau + (clwyd = porta)
16 (obsolet) cronglwyd = sostre < cron-glwyd < cromglwyd (crom, forma
feminina de crwm = encorbat) +
mutació suau + (clwyd =
encanyissat).
17 Vegeu l'entrada separada per a la forma diminutiva clwyden (clwyd + -en)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *klêt-â
< cèltic *kleit-â
De la mateixa arrel britànica: còrnic kloez
= tanca, reixa, bretó kloued =
tanca, ??grada
De la mateixa arrel cèltica: irlandès cliath
= hurdle com al nom de la capital d'Irlanda, Baila Átha Cliath, la masia del gual dels encanyissats (per atrapar
peixos)
També celta > llatí vulgar *clêta
> francès claie = tanca, català cleda = corral, tanca d'ovelles
clwyden
[ klui -den] feminine noun
PLURAL clwydenni
[ klui-de-ni]
1 tanca
2 entreteixit de vegetació?
bod yn un glwyden ser entreteixida
(vegetació)
3 capa
clwyden o iâ = capa de gel
clwyden o rew = capa de gel
clwyden o faw = capa de brutícia
ETIMOLOGIA: (clwyd = encanyissat) +
(-en = sufix diminutiu)
clwydo
[ klui -do] verb
1 (ocells) anar a jòc, ajocar-se
bod wedi clwydo ser a jóc
2 mynd i glwydo
(ocell) anar a jóc;
(persona) (sentit jocós) anar a jóc = retirar-se a dormir
Roedd hi'n hanner awr wedi un arnaf yn
mynd i glwydo neithiwr
No vaig anar al llit fina a quarts de dos ahir a la nit ("eren quarts de
dos sobre meu anant a jóc")
2 clwydo yn ei gilydd entreteixir-se
ETIMOLOGIA: (clwyd =
encanyissat) + (-o = sufix per
formar verbs)
clybiau [KLØB ye] (pl) vegeu: clwb
clymblaid
[ kløm -blaid] feminine noun
PLURAL clymbleidiau
[ kløm-bleid-ye]
1 coalició de partits polítics
ETIMOLOGIA: (clym-, forma penúltima
de clwm = vinculat ) + mutació suau
+ (plaid = partit)
clymu [KLØ mi] (v)
1 lligar
2
clymu rhywun draed a dwylo lligar
els peus i les mans d’algú
clystyrau [klø STØ re] (pl) vegeu: clwstwr
clytiau [KLØT ye] (pl) vegeu: clwt
cn-
La cn- inicial té vàries explicacions:
(1) existeix en paraules nadius i per tant existia en britànic i celta; moltes
d’aquestes paruales ténen les seves equivalents en irlandès amb cn-
1 cnaif (= acció
d’esquilar; toisó); cneifyn (=
toisó) cneifio (= esquilar)
(irlandès cnaí (= corrosió)
2 cnau (= avetllanes i
altres fruits secs), cneuen (=
avetllana); irlandès cnó (= avetllana)
3 cnawd (= carn)
4 cnewyllyn (= centre)
5 cnicyn (= percussor,
par d'una arma de foc que copeja la càpsula de cartutx per detonar-la)
(probablement < cnycyn < cnwc (= bony; tros; turó)
6 cnith (= picar),
paraula probablement relacionada amb cnoi
7 cnoccho, cnuchio, cnycho,
cnychio (= cardar, fel el coït)
8 cnoi (= mossegar)
9 cnu (= toisó) irlandès cnúmh (= escorça, pell) és possiblement
la mateixa paraula
10 cnud (= canilla (de
llops)) (possiblement de la mateixa arrel que cnwd)
11 cnwch (= turó) Irish cnoc (= turó)
12 cnwd (= conreu);
irlandès cnuas (= fruits secs)
13 cnwff / cnwffyn (= tros) < cwlff (= tros)
14 cnyw (= poltre)
(possiblement una forma de cenau =
cadell)
(2) Poden ser paraules
manllevades de l’anglès
1 cnac (= truc, malifeta
d’un cavall) < anglès knack (=
capacitat)
2 cnaf (= brètol) <
anglès knave (=brètol)
3 cnap (= pujolet;
ebrietat) < anglès cnap ( = tros,
piló) < cnaepp (= cim); cnapan (= pilota de fusta dura) de la
mateixa arrel, amb el sufix diminuitiu nadiu -an
4 cnec (= pam!; pet) <
anglès knack (= so – crac! clic!)
5 Y Cnicht (nom de
muntanya) < anglès knight (=
cavaller)
6 cnocio (= picar) <
anglès knock; de la mateixa arrel, cnocell = picot (amb sufix gal·lès -ell)
7 cnol (= turó) <
anglès knoll (=turó)
8 cnot (= nus) <
anglès knot; també cnotyn (= nus; llit al jardí per cebes)
9 cnùl (= toc de mort)
d’una paraula de l’anglès mitjà relacionada amb knell (= toc de mort)
10 cnwb / cnwbyn (= protruberància; home gros)
< anglès knob; també cnwpa, bony d’un bastó stick
(3) paraula escurçada, amb
la p+erdua d’una síl·laba
1 Caernarfon
(ciutat del nord-oest) > ccC’narfon,
C’nafron
2 canél (= canal; Gal·les
del sud-est; d’una variant anglesa de ‘canal’) > cnel
3 canwyllbren (= candeler
(per aguantar una candela)) > cnwyllbren
4 ceiniogwerth (= el que
té el valor d’un penic) > cnegwerth
5 y cenau bach! (= el diable! el brètol! ‘el petit cadell’) > y cena bach > y cna bach
6 cenawes (= noia
dolenta) > c’nawes
7 cwynosfwyd (= sopar)
> c'nysfwyd
8 cyfnither (= cosina)
> cnither
9 cynaeafa (= recollir)
> c’nafa
10 cynhaeaf (= collita)
> c’naea,c’nua
11 cynhebrwng (=fúnebre)
> cnebrwn
12 cynhesol (= que
escalfa) > cnesol
13 cynhesu (= escalfar)
> cnesu
14 cynhordy (= casa de
portal) > cnordy
15 cynrhonyn (= viró,
cuc) > cnonyn
16 cyrnadu (= udolar)
> c’nadu
(4) altres
1 Cneset (= parlament d’Israel) < hebreu
2 cnwc (= turó) <
irlandès cnoc
cnaf, cnafon
/ cnafiaid [KNAAV, KNA von / KNAV yed]
(m) bergant
Cnarfon
[ knar -von] substantiu femení
1
forma col·loquial de Caernarfon (qv)
cnicyn
[kni-kin] substantiu masculí
PLURAL cniciau
[knic-ye]
1 percussor, par d'una arma de foc que copeja la càpsula de cartutx
per detonar-la
ETIMOLOGIA: aparantment una variant de cnycyn
[knø-kin] = 'petit bony' (cnwc = bony; turó) + (-yn = sufix diminutiu)
cnoc, cnociau
[KNOK, KNOK ye] (m) cop
cnocell, cnocellau [KNO kelh, kno KE lhe] (f) picot
cnocer
[ kno-ker] substantiu masculí
PLURAL cnoceri
[ kno-kê-ri]
1 trucador, picaporta
ETIMOLOGIA: anglès knocker < knock (= picar, copejar) < anglès
antic cnocian (= picar, copejar)
NOTA: també cnocar
cnocio [KNOK
yo] (v) copejar
cnoes [ knôis
] v
1 va mossegar; preterit, tercera persona singular cnoi = mossegar
cudyn o'r ci a'ch cnoes "uns
pels del gos que us va mossegar", l'idea que una ressaca deprés dde beure
en excès es pot alleujar mitjançant més begudes alcohòliques
NOTA: També cnodd. Cf ffodd / ffoes va fugir, trodd / troes va girar, rhodd / rhoes va donar, clodd / cloes va tancar amb clau, etc
cnol
[knol] substantiu femení
PLURAL cnoliau
[knol -ye]
1 (obsolet) (però existeix
en topònims) turó, pujol
Y Gnol [ø gnol] (1) localitat de
Rhymni (comarca de Caerffili) (2) localitat de Castell-nedd (comarca de
Castell-nedd ac Aberafan)
Com a clol al topònim Top-y-glol ("(el) cim (de)l
turó"), a prop de Moelfre Isaf, 8km al sud-est d' Abergele (comarca de
Conwy)
ETIMOLOGIA: anglès mitjà knoll (=
turó) {knol} (en anglès modern sense
la k inicial - {nol} < anglès
antic cnoll {knol};
cf terrabaixès (llengua d'Escòcia) know
(= turó);
De la mateixa arrel germànica; alemany die
Knolle (= bulb, cabeça), die
Knollnase (= nas bulbós)
cnu [knii]
substantiu masculí
PLURAL cnuoedd [knî-odh]
1 toisó
2 llana esquilada
Barnwyr 6:37 Wele fi yn gosod cnu o wlân
yn y llawr dyrnu: os gwlith a fydd ar y cnu yn unig, a sychder ar yr holl
ddaear; yna y caf wybod y gwaredi di Israel trwy fy llaw i, frl y lleferaist.
Judges
Barnwyr
Judges
Job 31:20 Os ei lwynau ef ni’m
bendithiasant, ac oni chynhesodd efe gan gnu fy nefaid i
Job 31:20 .....
Salmau 72:6 Efe a ddisgyn fel glaw ar gnu
gwlân; fel cawodydd yn dyfrhau y ddaear,
Psalm 72:6 .....
3 hen ddafad yng nghnu oen
bach ("vella ovella en la pell d'un xaiet"), persona vella que
vol amagar la seva edat portant roba de l'estil dels joves
4 y Cnu Aur el Toisó d’Or
5 cnu'r ddafad farw =
alguna cosa que una persona té de les possessions d’una persona morta (‘(el)
toisó (de) l’ovella morta’)
aros am gnu'r ddafad farw (“esperar
el toisó de l’ovella morta”) esperar la mort d’algú per poder tenir els seus
béns
ETIMOLOGIA: bretó kreoñ (=
toisó) < kneoñ
irlandès cnúmh (= escorça, pell)
possiblement és una paraula relacionada
NOTA: també cnuf, plural cnufiau [kniiv, kniv-ye], i una forma
diminutiva cnufyn [knî-vin]
cnuchiad
[knikh-yad] substantiu masculí
PLURAL cnuchiadau
[knikh-yâ-de]
1 copulació
ETIMOLOGIA: (cnuch-, arrel de cnuchio = cardar) + (-iad, sufix per formar substantius)
cnucho [KNI kho] (v) fotre, cardar
cnuf
[ kniiv] v
1 (= cnuf) toisó
ETIMOLOGIA: cnu + f final no etimològica; cf. hy atrevit > hyf
cnufio [kniv
-yo] v
1 (Gal·les del nord-oest) enfarcellar un toisó
després d’esquilar una ovella
ETIMOLOGIA: (cnuf = toisó) + (-io, sufix per formar verbs)
cnùl [knil]
substantiu masculí o femenení
PLURAL cnuliau [knil –ye]
1 toc de mort
canu cnùl (campana) tocar a mort
yr oedd cloch yr eglwys yn canu cnùl
la campana de l’església tocava a mort
2 cnùl clust xiuleig a
les orelles coma a premonició d’una mort
3 cadw cnùl queixar-se
sense parar
ETIMOLOGIA: anglès mitjà knul <
anglès antic knyll;
cf holandès knal (= patam, espetec
del tro, explosió, tret de pistola; alemany knüllen (= rebregar (material)
NOTA: també clul (n > l)
cnulio
[knil -yo]
1 (verb sense objecte) tocar a mort
1 (verb amb objecte) fer sonar el toc de mort
ETIMOLOGIA: (cnùl = toc de mort) +
(-io sufix per formar verbs)
cnychio [KNØKH yo] (v) fotre, cardar
cnychu [KNØ khi] (v) fotre, cardar
cnychu dwrn [knø khi DURN] () masturbar, masturbar-se
cnydiau [KNØD ye] (pl) vegeu: CNWD
coc oen [kok OIN] (m) malparit ("penis de xai")
coch y berllan [KOOKH ø BER lhan] (m) pinsà borroner (pyrhhula pyrrhula)
cochion [ koch -yon] adjectiu
1 forma plural de coch (= vermell)
Coed Cochion (topònim) (“(els) arbres vermells, (el) bosc vermell”)
Grisiaucochion (“the) red steps”)
nom de carrer de Bangor (LL57 4YN)
2 (substantiu) y cochion els vermells, els que porten el
color vermell (per exemple, un equip de futbol)
ETIMOLOGIA: coch + sufix plural –ion
cocni,
cocnis [KOK ni, KOK nis] (m) londinenc,
‘Cockney’ (anglès = ou de gall)
cocyn hitio [KO kin HIT yo] (m) cap de turc
cod, codiau [KOOD, KOD ye] (m) escrot
codi [KO di] (v) fer aixecar(-se)
codi pais
ar ôl piso [kô-di pais ar ool pi-so]
1 fer alguna cosa quan ja és massa tard i inútil
ETIMOLOGIA: ("aixecar vestit després de pixar") (codi = aixecar) + (pais =
vestit) + (ar ôl = després) + (piso = pixar)
codi pais cyn
piso [kô-di pais kin pi-so]
1 fer primer el que s'ha de fer primer, no deu començar la casa pel
teulat
ETIMOLOGIA: ("aixecar vestit abans de pixar") (codi = aixecar) + (pais =
vestit) + (cyn = before) + (piso = pixar)
codiad,
codiadau [KOD yad, kod YA de] (m) augment
codwr, codwyr [KO dur, KOD wir] (m) persona que aixeca / s’aixeca; bore
godwr = persona que es llevanta de bon matí
- codwr morgais [ko dur MOR ges] (m)
creditor hipotecari
coeca [KOI ka] (m) vegeu: coetgae
coecia [KOIK ya] (m) vegeu: coetgae
coed [KOID] (pl) vegeu: coed
coedallt [ koid -alht] substantiu
femení
1 vessant amb arbres
ETIMOLOGIA: (coed = bosc, arbres) + (allt = turó)
Y Coed Cadw
[ kôid ka-du] substantiu masculí
1 nom d’un bosc de Clawdd-coch (comtat de Bro Morgannwg)
ETIMOLOGIA: “(y) coed cadw” ‘(el) bosc preservat’ (?amb el sentit de ‘bosquet
d’on es tallen els abres de tant en tant per fer servir la fusta’) (coed
= bosc) + (cadw = preservar; preservat)
coed cae / Coed Cae [ koit -ga] substantiu
masculí
1 ortografia incorrecte de coetgae; aquest error és frequent
en la toponímia
coeden, coed [KOI den, KOID] (f)
1
arbre
2
"coed" = arbres, bosc
3 bod fel dail y coed ser molt nombrós
(“ser com les fulles dels arbres”)
coedfron [ koid -vron] substantiu
femení
1 turó boscós
ETIMOLOGIA: (coed = bosc, arbres) + mutació suau + (bron = turó)
coedfryn [ koid -vrin] substantiu
masculí
1 turó amb arbres
ETIMOLOGIA: (coed = bosc, arbres) + mutació suau + (bryn = turó)
Coed Helen [ koid he-len]
1 literalment “(el) bosc (de na) Helena”, localitat de Caernarfon. Originalment
però era “Coed Alun”, “(el) bosc (de) Alun’ (?nom de rierol).
”The Coed Helen Estate at Caernarfon was originally Coed Alun and is still
so called in popular speech; the name was changed to bring in the Helen legend”
(A Short Introduction to the Study of Comparative Grammar (Indo-European) T.
Hudson Williams 1935 t.9).
“La finca de Coed Helen de
Caernarfon era originalment Coed Alun i encara popularment es diu així; es va
canviar el nom per incorporar la llegena de Helen” (Breu Introducció a l’Estudi
de Gramàtica Comparativa (Indo-europea) T. Hudson Williams 1935 t.9).
Aquesta “Helen” era Elen Luyddog (“Elen dels hosts”, llu = host, exèrcit),
d’una família noble de Segontium (la ciutat roman on avui és Caernarfon). Es va
casar amb Macsen Wledig (Magnus Maximus), nascut a la península ibérica, que va
esdevenir comandant de l’exèrcit romà a l’illa de la Gran Bretanya i qui a
l’any 383 dC va anar a Roma on va destituir Gratià i va fer-se Imperador, es es
va convertir en cristià. Es diu que Elen va tornar a Gal.les després de la mort
de Macsen cinc anys després, a l’any 388 dC.
L’història es va preservar en “Breuddwyd Macsen Wledig” (“(el) somni (de)
Magnus (el) líder”), escrit al voltant de l’any 1400 i que forma part de la
col.lecció de dotze històries gal.leses medievals conegudes com “Y Mabinogion”.
Un acte notarial an anglès
El nom “Elen”’ s’ha perpetuat a Caernarfon al nom de carrer “Ffordd Santes
Helen” (carrer de Santa Helena), i popularment es troba al topònim Sarn Helen
(“camí de n’Helena, calçada de n’Helena”), nom donat a varis trams de la
carretera romana entre Caernarfon i Caerfyrddin
coedlan,
coedlannau [KOID lan, koid LA ne] (f) 1
bosc 2 (noms de carrers) avinguda
Coed-y-brain
[ koid ø brain ]
1 localitat de Llanbradach, a la comarca de Caerffili
Heol Coed-y-brain carrer de
Llanbradach (en mapes anglesos com a “Coed-y-Brain Road”)
També Cwrt Coed-y-brain carrer de
Llanbradach (en mapes anglesos com a “Coedybrain Court”)
ETIMOLOGIA: ‘bosc dels corbs’ (coed
= bosc) + (y = article definit) + (brain = corbs, plural de brân = corb)
Coed-y-go
[ kôid ø goo]
1 localitat del poble de Croesoswallt (Oswestry), de la comarca
anglesa Swydd Amwythig (Shropshire)
ETIMOLOGIA: "coed
y gof" ("(el) bosc (de)l ferrer")
(coed = bosc) + (y = el) + (gof = ferrer).
Al nord de Gal·les la [v] final es perd en moltes monosíl·labes, per tant gof > go
NOTA: Als mapes anglesos amb la grafia parcialment anglicitzada Coed-y-Goe
Coed y Milwr [ kôid ø mî-lur] substantiu
masculí
1 (nom perdut?) bosc de Caer-dydd, segons John Hobson Mathews (Mab
Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911)
“COED-Y-MILWR (the soldiers’ wood.) North-east of Pen-y-lan.”
(el bosc dels soldats). Al nord-est de Pen-y-lan.
ETIMOLOGIA: (“(el) bosc (de)l soldat”) (coed = bosc) + (y = el) +
(milwr = soldat)
Coed y Mynach
[ koid ø mø-nakh]
1 Capel Coed y Mynach
‘(la) capella (de) Coed y Mynach’ SO3402 poblet 4km al nordoest de Brynbuga
(comarca de Mynwy) Nom anglès: Monkswood
ETIMOLOGIA: ‘(el) bosc (de)l monjo’, (coed
= bosc) + (y = article definit) + (mynach = monjo)
coegfalch
[ koig -valkh] adjectiu
1 vanitós
wedi ei gwisgo yn goegfalch vestit
d’una manera ostentosa
ETIMOLOGIA: (coeg =
blind; vain) + soft mutation + (balch =
proud)
coegfalchder [ koig-valh-der]
substantiu masculí
1 vanitat
ETIMOLOGIA: (coeg = cec; vanitós) +
mutació suau + (balchder = orgull)
coelcerth
[ koil -kerth] feminine noun
PLURAL coelcerthi
[ koil-ker-thi]
1 foguera – gran foc per celebrar un fet
cynnau coelcerth encendre una
foguera
gwneud coelcerth fer una foguera
2 (antigament) foguera de
.....(1)
Nos Galan Mai (festa que celebra a
l’inici dels sis mesos d’estiu) (ara abril 30 - maig 1) o
.....(2)
de Nos Galan Gaeaf (festa que
celebra a l’inici dels sis mesos d’hivern, (ara novembre 30 - octubre 1)
3 foguera = gran foc que serveix com a senyal
4 foguera = foc per cremar deixalles
gwneud coelcerth o fer una foguera
de
A pha waeth gennyf fi os bydd y plant yn
gwneud coelcerth o’m dyddiaduron ar ôl i mi gau fy llygaid?
I a mi què m’importa si els meus fills facin una foguera dels meus dietaris
després de la meva mort (‘després de tancar els meus ulls’)?
5 coelcerth angladdol
pira
ETIMOLOGIA: (coel = auguri) + (certh = cert, segur), és a dir ‘auguri
segur, senyal segur; certh <
llatí certus (= cert)
NOTA: forma col·loquial: coelceth (pèrdua
de la ‘r’), i coelcath a les zones
‘a’
coelcerthu [ koil-ker-thi
] verb
1 llençar al foc, cremar
Dylid coelcerthu pob copi o'r cylchgrawn
hynny
S’hauria d’incinerar cada exemplar d’aquella revista
ETIMOLOGIA: (coelcerth = foguera) +
(-u sufix per formar verbs)
1 coes [ kôis ] feminine noun
PLURAL coesau
[ koi-se]
1 cama, membre d'un animal o insecte
2 cuixa d'animal com a menjar
coes cyw cuixa de pollastre
coes ffowlyn cuixa de pollastre
coes eidion cuixa de bou
coes gwedder cuixa de moltó
coes oen cuixa de xai
3 estyn eich coesau (1)
estirar les cames, fer una volta; (2) desentumir les cames
4 coesen, coesgyn (qv)
tija d'una planta
5 varis noms per una cama de fusta:
coes bren ("cama (de)
fusta")
coes glec ("cama (de)
clic")
coes gorcyn ("cama (de)
suro")
6 coes osod cama
artificial (“cama (de) posar”, gosod = posar)
7 codi'ch coes ar (gos)
aixecar la pota, orinar
cododd y ci ei goes ar bostyn y giât
el gos va orinar sobre el brancal de la porta
8 cymryd y goes
arrancar-se a córrer ("agafar la cama")
9 sefyll ar un goes estar
dret sobre una cama ???
10 does ganddi yr un goes i
sefyll arni no té ni un argument a favor seu ("no té ni una cama per
estar dreta sobre ella")
11 Gal·les del Nord yr hen
goes > rhen goes (tractament)
dona
Paid â gwylltio, rhen goes - jôc oedd hi
no t'enfadis, dona - era una broma
12 ungoes d'una cama, que té una cama
bwrdd ungoes (Nord), bord ungoes (Sud)
taula d'una pota
ETIMOLOGIA: gal.lès coes <
coys < coghs < britànic *koksa
< llatí coxa
(= cuixa, maluc); català cuixa és de
la mateixa paraula llatina
cf coxa > llatí vulgar *coxînus (= coixí pel maluc) >
francès antic coussin > anglés cushion (= coixí)
2 coes, coesau [KOIS, KOI se] (m) mànec
- coes matshen [kois MA chen] (f)
llumí (la fusta)
coet-
[ koit ] -
1 forma de coed (= bosc,
pren) davant b, d, ff, g, *gh,
h en paraules compostes
coeta (= coed·ha) recollir llenya
(-ha = sufix)
coetgae (= coed·gae) camp amb tanca
de bardisses (cae = tancat)
coetgen (= coed·gen) liquen d'arbres
(cen = liquen)
coetgi (= coed·gi) (obsolet) gos salvatge (ci = gos)
coetir (= coed·dir) terra boscosa
(tir = terra)
coetref (= coed·dref) masia del bosc
(tref = masia)
coetrych (= coed·ghwrych) bardissa
de tanca de camp (gwrych = hedge)
coetwch (= coed·hwch) truja salvatge;
meuca (hwch = truja)
coety (= coed·dy) casa del bosc;
cabanya amb llenya (ty = house)
coetgae [koit-ge] substantiu
masculí
PLURAL coetgaeau [koit-gei-e]
1 tancat = terreny clos d'una tanca feta de fusta o d'arbústies
2 (Gal·les del Sud-est) pastura aspre de terra alta, pastura
d‘ovelles
3 (toponímia) coetgae es troba a la toponimía menor; és molt
freqüent al sud-est. Sovint amb lae grafies errònies ‘Coedcae’, ‘Coed Cae’; a
causa d’això, s’explica per alguns que no són conscients de que es tracta de
‘coetgae’ com a forma de ‘coed y cae’ (el) bosc (de)l camp
(1) Lôn Coecia nom de carretera de Llanllyfni, comarca de Gwynedd; lôn y
coetgae = (el) camí (de)l camp; (vegeu la nota a continucació sobre
pronunciacions locals)
(2) Ocurreix com a nom de camp a l’any 1636 a Llangrallo (comarca de Pen-y-bont
ar Ogwr) ”Koitga” (vegeu la nota a continucació sobre pronunciacions
locals)
(3) (Y) çCoetgae nom
de carrer, Glynebwy, comarca de Blaenau Gwent (“Coed
Cae”).
Also (Y) Coetgae Uchaf
(“Upper Coedcae”) (= de dalt) i (Y) Coetgae Isaf (“Lower Coedcae”) (= més
baix)
(4) (Y) Coetgae nom
de carrer, Gelligaer (“Coedcae”)
(5) (Y) Coetgae nom
de carrer, Pontardawe (“Coedcae”)
(6) (Y) Coetgae nom
de carrer, Caerffili (“Coed Cae”)
(7) (Y) Coetgae nom
de carrer, Tredegar Newydd (“Coed Cae”)
(8) topònim (ara perdut)
de Caer-dydd. Segons John Hobson Mathews
“COED-CAE... A copyhold tenement in the manor of Llystalybont (1673.) (tinença acreditada de la senyoria de
Llystalybont, any 1673)
(9) Penycoetgae poble entre Pont-ty-pridd i Llantrisant (límit del
‘coetgae’); Heol Penygoetgae carretera que arriba al poble de la
direcció de Llantrisant
(10) Coetgae-du granja al costat de Penygoetgae (du = negre)
(11) Heol Danycoetgae carrer de Pont-ty-pridd (“Dan-y-Coedcae Road”)
(sota el ‘coetgae’)
(12) Coetgae-mawr (mawr = big) granja a la carretera Heol Ddu
(‘carretera negra’), aprop de Tonyrefail
(13) Tynycoetgae (la) granja (de) la pastura; lloc de Cefncoedycymer
(comarca de Merthyrtudful)
(14) (Y) Coetgae granja de Werntarw SS9684 (comarca de Pen-y-bont ar
Ogwr)
(15) (Y) Coetgae SN7508
localitat de la comarca de Castell-nedd ac Aberafan
(16) (Y) Coetgae SO2009
localitat de la comarca de Blaenau Gwent
(17) (Y) Coetgae SO2608
localitat de la comarca de Torfaen
ETIMOLOGIA: coetgae < cóed-gae (coed = arbres) +
mutació suau + ( cae = tancat; camp)
NOTA: (1) sud-est: coetga [koit-ga], coeca koi-ka];
(2) nord-oest coecia [koik-ya],
(3) nord-est cwitie [kwit-ye]
coeth [KOITH] (adj) pur
coetian
[ koit-yan] verb
1 vegeu coetio
coetio
[ koit-yo] verb
1 tirar anells de fusta o ferro a un palet posat a la terra per
intentar encerclar-lo) .
ETIMOLOGIA: (coet-, de coeten = anell de ferro) + (-io sufix per formar verbs)
NOTA: also coetian, amb el sufix -ian en comptes de -io
coetir
[ kôi -tir] substantiu masculí
PLURAL coetiroedd
[ koi-tî-rodh]
1 terra amb arbres
mae rhaid ehangu'r coetir llydandail yng
Nghymruç
cal extendre la terra amb arbres de fulles amples de Gal·les
ETIMOLOGIA: coetir < coettir < coed+dir < (coed =
bosc ) + mutació suau + ( tir =
terra )
coetiwr
[ koit-yur] substantiu masculí
PLURAL coetwyr
[ koit-wir]
1 jugador de "coetio" (tirar anells de fusta o ferro a un
palet posat a la terra per intentar encerclar-lo)
ETIMOLOGIA: (coet-i, arrel del verb coetio = jugar amb anells de ferro) + (-wr sufix = 'home')
coetsio
[ koits-yo] verb
1 tirar anells de fusta o ferro a un palet posat a la terra per
intentar encerclar-lo) . (La forma estàndard és coetio, or coetian)
clwb coitsio club de jugar als
anells
ETIMOLOGIA: (coets = anells de
ferro) + (-io sufix per formar
verbs)
coetsiwr
[ koits-yur] substantiu masculí
PLURAL coetswyr
[ koits-wir]
1 jugador de "coetio" (tirar anells de fusta o ferro a un
palet posat a la terra per intentar encerclar-lo) . (la forma estàndard és coetiwr, plural coetwyr)
ETIMOLOGIA: (coets-i, arrel del verb
coetsio = jugar amb anells de ferro)
+ (-wr sufix = 'home')
coetsiws
[koi -chus] substantiu masculí
1 cotxera
ETIMOLOGIA: coetsiws < anglès
"coachhouse"; vegeu -ws
coety, coetai [KOI ti, KOI tai] (m) casa del bosc ("coed" = bosc
+ "ty" = casa)
cof, cofion [KOOV, KOV yon] (m) memòria
coffr
[ kô -for] substantiu masculí o
femení
PLURAL coffrau
[ ko-fre]
1 cofre = caixa forta de grans dimensions per guardar-hi diners i
bens valuosos
2 gran caixa; cosa que s’assenbla una gran caixa
ymddangosai’r pren gwely fel coffor neu
gist
el marc del llit semblava una caixa o cofre
argae coffor pantà amb forma de
cofre
coffor dderi cofre de roure
coffor te = caixa de te ENG-Z
forma col.loquial: coffor
3 tresoria (també com a plural: coffrau)
yng nghoffrau'r brenin a la tresoria
del rei
yn y cyfnod canoloesol bu’r coffr
gwladol yn y Berffro
a l’època medieval la tresoria del país era a Y Berffro
mae Llywodraeth yr Ariannin wedi
cyhoeddi nad oes arian ar ôl yn y coffrau
El govern d’Argentina ha declaratr que no queden diners a la tresoria
4 coffr cryf caixa forta
ETIMOLOGIA: anglès coffer <
anglès mitjà coffre < francès
antic < llatí
cophinus (= cistell) < grec kóphinos (= cistell). En francès modern
coffre (= caixa); les coffres de l’État = la tresoria
NOTA: també s'escriu coffor
cofgolofn [ kov- go lovøn] feminine noun
PLURAL cofgolofnau
[ kov-go-lov-ne ]
1 monument = pilar per commemorar una persona o un esdeveniment
ETIMOLOGIA: (cof- = memòria, record
) + mutació suau + ( colofn =
columna
ETIMOLOGIA: (cof = memòria, record ) + (nod = apunt, nota)
cofgolofn ryfel, cofgolofnau rhyfel [kov go LO von RØ vel, kov go LOV ne
RHØ vel] (f) monument als caiguts
cofio [KOV yo] (v) recordar
cofiwch chí [ kov yukh khii]
1 cal admetre, tanmateix, no obstant
Roedd y rhaglen yn un ddiddorol iawn ac yn werth ei gweld. Cofiwch chí,
roeddwn yn anghytuno'n chwyrn â nifer o bethau a gafodd eu dweud
Era molt interessant el programa, i valia la pena de veure-lo. No obstant, no
estaba d'acord amb moltes coses
que van dir
ETIMOLOGIA: cofiwch forma present-futura (segona persona plural) de cofio
(= recordar) + afegiment pronominal chi (= vos)
cofl [ kovl ] substantiu femení
PLURAL coflau [ kov -le]
1 falda
yng nghofl a l’abraçada de
2 abraçada
yng nghofl a l’abraçada de
côl yng nghôl aabraçant-se
3 llast
4 (Gal·les del Sud-est) côl (obsolet) fetus
ETIMOLOGIA: Desconeguda, però segurament < britànic < celta. En irlandès
hi ha una paraula semblant cúal (= llast)
NOTA: També: côl [kool]
coflaid [ kov -led] substantiu
femení
PLURAL cofleidiau [ kov-leid-ye]
1 braçat, braçada, allò que es pot portar a les braces
coflaid fach a'i gwasgu'n dynn ‘una petita braçada i estrènyer fort’ –
consell perquè es porti només una quantitat raonable i ben agafada
2 coflaid go iawn o una gran quantitat de
cawsom ni goflaid go iawn o rew ac eira yr wythnos hon
vam tenir molta neu i gelada aquesta setmana
3 coflaid o ddyn = home gras
llond eich cofliad = gran, gras (gran la vostra braçada’)
asiantaeth fachu newydd ar gyfer bobl sy'n llond cowlad ac yn ei chael yn
anodd dod o hyd i bartneriaid o'r un maintioli
Un agència de contactes per persones grasses que tenene dificultats de trobar
parelles de la mateixa mida
4 estimat, estimada
ETIMOLOGIA: (cofl = falda, pit) + (-aid, sufix substantival que
indica el contingut )
NOTA: també cofled, cowled, cowlad, cowliad
coflech [ kov -lekh] substantiu
femení
PLURAL coflechau [ kov- le -khe]
1 placa commemorativa
Ar y goflech honno gwelir enw Jenkin Evans
En aquell plac es veu el nom de Jenkin Evans
ETIMOLOGIA: (cof = memòria, record ) + mutació suau + (llech =
llosa )
cofnod
[ kov -nod] substantiu masculí
PLURAL cofnodion
[kov- nod -yon]
1 nota, apunt
2 entrada, nota en un registre
Yn ôl cofnod byr yng nghofrestr
claddedigaethau Plwyf Conwy ar gyfer y flwyddyn 1895..
Segons una nota al registre d'enterraments per a la Parròquia de Conwy per
l'any 1895...,
2 cofnodion historial;
cofnodion treth historial dels
impostos pagats per un contribuent
3 cofnodion actes (d'una
reunió);
cofnodion y pwyllgor actes de (la
reunió de) la comissió
llyfr cofnodion llibre d’actes
4 cofnod troseddau
antecedents penals
ETIMOLOGIA: (cof = memòria, record ) + (nod = apunt, nota)
cofnodi [ kov-nô-di] verb
1 apuntar
2 notar = fer un apunt de l’existència d’alguna cosa
Edrychais yn ofer mewn sawl geiriadur am y gair “bosh” a dim ond ar ôl cael
fy nghyfeirio at eiriadur arbenigol ar dafodiaith Morgannwg a Gwent y
daeth y gair i'r fei. Fe'i cofnodwyd yn... Hengoed....; Llangan, ym Mro
Morgannwg; Penderyn, ger Merthyr....
Vaig mirar sense èxit en
molts diccionaris per la paraula “bosh” i només després de ser referit a un diccionari
especialista sobre el dialecte de Morgannwg i Gwent va sortir la paraula a la
llum. Va ser notada a Hengoed; Llan-gan, a Bro Morgannwg; Penderyn, aprop de
Merthyr.... (Cymro 01 11 89)
3 (jutjat) inscriure = posar a les actes de tribunal
cofnodwyd rheithfarn o hunanladdiad ar y claf
es va inscriure un veredicte de suicidi del malalt
4 indicar
ma’r peiriant yn cofnodi swm y dwr mewn pridd
el dispositiu indica la quantitat d’aigua al sol
5 mewngofnodi (informàtica) entrar amb contrasenya
6 commemorar
seremoni i gofnodi gosod carreg sylfaen Sefydliad y Glowyr Oakdale yn 1916
una ceremònia per commemorar posar la primera pedra de l’Institute dels Miners
d’Oakdale a l’any 1916
ETIMOLOGIA: (cofnod = nota, apunt) + (-i sufix per formar verbs)
cofnodiad [ kov-nod-yad] substantiu
masculí
PLURAL cofnodiadau [ kov-nod-yâ-de]
1 apunt, nota
ETIMOLOGIA: (cofnod-, arrel del verb cofnodi = notar) + ( -iad
sufix per formar un substantiu)
cofnodwr [ kov-nô-dur] substantiu
masculí
PLURAL cofnodwyr [ kov-nod-wir]
1 persona que apunta informació
2 persona que fa les actes d’una reunió
ETIMOLOGIA: (cofnod-, arrel del verb cofnodi = notar) + ( -wr
sufix per indicar un agent)
cofnodydd [ kov-nô-didh] substantiu
masculí
PLURAL cofnodyddion [ kov-no-dødh-yon]
1 dispositiu que fa càlculs i guarda les dades de transaccions
cofnodydd arian caixa registradora
2 Vegeu cofnodwr
ETIMOLOGIA: (cofnod-, arrel del verb cofnodi = notar) + ( -ydd
sufix per indicar un agent)
cofrestr, cofrestrau [KOF re ster,
kov RE stre] (f) registre
cofrestredig
[ kov-res-trê-dig] adjectiu
1 registrat, llistat en un registre
elusen gofrestredig societat
benèfica registrada
nyrs gofrestredig infermera /
infermer amb coneixement de l’estat – persona formada per fer tot tipus de infermeria
i que ha aprovat els exàmens necessaris
ETIMOLOGIA: (cofrestr-, arrel de cofrestru = registrar) + (-edig)
cog, cogau [KOOG, KO ge] (m) cucut
coginio [ko GIN yo] (v) cuinar
coin
[ koin ] substantiu masculí
1 talu i rywun yn ei goin ei
hun pagar algú amb la mateixa moneda ("pagar algú en la seva pròpia
moneda")
2 Gal·les de Sud-est gwneud
coin piwr fer un dineral de calerons ("fer moneda pura")
ETIMOLOGIA: anglès coin < francès
coin (= encuny per fer monedes) <
llatí cuneus (= falc)
coino arian
[ koi-no ar-yan] verb
(Gal·les del Sud)
1 fer una fortuna
ETIMOLOGIA: "encunyar diners"; coino
= forma meridional de coinio (coin < anglès to coin = encunyar,) + (-io
= sufix per formar verbs)
coiote
[ koi- o -te] substantiu masculí
PLURAL coiotes
[ koi- o -tes]
1 coiot = gos salvatge de les planes d'Amèrica del nord
ETIMOLOGIA: anglès coyote <
castellà < nahuatl koyotl
cojen [ ko
-jen] f
PLURAL cojis
[ ko -jis]
1 (Gal·les del Nord) cony
ETIMOLOGIA: ??
NOTA: Nord-oest: cojan
coleg, colegau [KO leg, ko LE ge] (m) 1
col·legi 2 universitat
Y Coleg ar y Bryn, y [ø KO leg ar ø BRIN] (m) Universitat de Gal·les a
Bangor ("la Universitat a dalt del turó")
coleg addysg [KO leg A dhisk] (m) escola per formar professors
coleg diwynyddol [KO leg di wi NØ dhol] (m) col·legi de teologia
Y Coleg ger y Lli, y [ø KOO leg ger ø LHII] (m) Universitat de Gal·les a
Aberystwyth ("la Universitat al marge del mar")
Coleg
Madlen [ ko-leg mad -len] substantiu masculí
1 Magdalen (Móodlïn) College, de l'Universitat d'Oxford, Anglaterra
2 Magdalene (Móodlïn) College, de l'Universitat de Cambridge,
Anglaterra
ETIMOLOGIA: ‘(el) col·legi (de) (Maria) Magdalena’ (coleg = col·legi) + (Madlen
= Magdalena)
coleg milwrol [KO leg mi LU rol] (m) col·legi militar
coleg technegol [KO leg tekh NE gol] (m) escola d’arts i oficis
coleg y brifysgol [KO leg ø bri VØ skol] (m) col·legi d’una universitat
federal
Coleg yr Iesu [KO leg ør YE si] (m) "col·legi d’en Jesucrist", el
col·legi de la Universitat d’Oxford on tradicionalment els gal·lesos estudiaven
colej [KO lej] (m) (col·loquial -
[anglicisme]) col·legi
coler, coleri [KO ler, ko LE ri] (f) coll (de roba)
Colin [KO lin] (m) nom d’home – Nicolau
coll
[ kolh ] adjectiu
1 perdut = que ara no es troba
eiddo coll lost property; també eiddo colledig
2 perdut, amb el qual s’ha perdut el contacte
hen gyfaill coll amic perdut
3 perdut = condemnat a la perdició
enaid coll lost soul
4 perdut = que no es pot recuperar
cyfle coll oportunitat perduda
ETIMOLOGIA: coll = arrel del
verb colli (= perdre)
colledwr
[ko- lhê -dur] substantiu masculí
PLURAL colledwyr
[ko- lhed -wir]
1 perdedor
2 empresa que perd diners
3 insolvent, persona que no pot pagar els seus creditors
ETIMOLOGIA: (colled = pèrdua) + (-wr = sufix d'agent. 'home')
Collen [KO lhen] (f) nom de santa
(Llangollen - ciutat del nord-est)
collen, cyll [KO lhen, KILH] (f) avetllaner
colli [KO lhi] (v) perdre
colofn, colofnau [KO lo von, ko LOV ne] (f) columna
colomen, colomennod [ko LO men, ko lo ME nod] (f)
1 colom
2 colom
= símbol de pau
colomen
ddychwel [ ko-lo-men dhøch-wel] feminine noun
PLURAL colomennod
dychwel [ ko-lo- me -nod døkh-wel]
1 colom sinistrat a tornar al seu colomar quan es posa en llibertat
?? ("colom (de) tornar")
colomen Fair
[ ko-lo-men vair] feminine noun
PLURAL colomennod
Mair [ ko-lo- me -nod mair]
1 Streptopelia turtur tórtora ("colom (de) (la Verge)
Maria"); nom estàndard; turtur
colomen fenyw
[ ko-lo-men ve -niu] feminine noun
PLURAL colomennod
benyw [ ko-lo- me -nod be -niu]
1 colom femella ("colom femella")
NOTA: també: colomen fanw
colomen glai
[ ko-lo-men glai ] feminine noun
PLURAL colomennod
clai [ ko-lo- me -nod klai]
1 plat de tir; disc de fang cuit, propulsat a l'aire per un
dispositiu de llençament, i que serveix com a blanc per escopetes
cystadleuaeth saethu colomennod clai competició de tir amb plats de tir
colomen las
[ ko-lo-men laas ] feminine noun
PLURAL colomennod
gleisioni [ ko-lo- me
-nod glei-shon]
(South-east Wales)
1 Columba palumbus = tudó ("colom blau"); gal·lès
estàndard ysguthan
colomen negesi [ ko-lo-men ne-ge-si] substantiu femení
PLURAL colomennod
negesi [ ko-lo- me -nod
ne-ge-si ]
1 colom missatger ("colom (de) missatges")
colomen wryw
[ ko-lo-men uç -riu] feminine noun
PLURAL colomennod
gwryw [ ko-lo- me -nod gu -riu]
1 colom mascle ("colom mascle")
colomen wyllt
[ ko-lo-men wilht,] feminine noun
PLURAL colomennod
gwyllt, colomennod gwylltion [ ko-lo- me -nod gwilht, gwølht-yon ]
1 Columba oenas = xixella ("colom salvatge /
silvestre")
colomen y graig [ ko-lo-men
ø graig] feminine noun
PLURAL colomennod
y graig [ ko-lo- me -nod
ø graig ]
1 Columba livia = colom roquer ("colom (de) la
roca")
colomen
[ko- lo -men] feminine noun
PLURAL colomennod
[ ko-lo- me -nod]
1 Ornitologia colom, ocell de la família Columbidae
2 colom (domesticat per fer carreres, exposicions, més gran que
l'ocell salvatge)
colomen ddychwel = colom que torna
al punt d’origen (“colom (de) tornar”) (qv)
3 dona que va ben vestida però que té una casa molt bruta i descuidada;
és una al·lusió al plumatge elegant del colom i la seva niu aparentment
desorganitzada i la colomassa d'una colònia de coloms
hen g'lomen yn 'i thy yw honno
la seva casa és una porqueria ("és una (vella) coloma a casa seva")
fel y golomen elegant i mudat però
amb la casa bruta
4 ceiliog colomen colom,
mascle de colom ("gall (de) colom")
5 colomen wryw colom,
mascle de colom ("colom mascle")
6 colomen fenyw coloma, femella de colom ("colom femella")
7 iâr golomen coloma,
femella de colom ("gallina (de) colom")
8 comparació:
(1) mor ffyddlon â cholomen i'w chell
("tan fidel com un colom a la seva cel·la")
(2) mor ddiniwed â’r golomen
tan innocent com un xai (“tan innocent com la coloma”)
Edrychai Twmi mor ddiniwed a'r
golomen, ond dywedid fod nid ychydig o gyfrwysder y sarff ganddo hefyd (’S Lawer
Dydd / W. Llewelyn Williams
/ 1929 / tudalen 39)
Tom semblava tan innocent com una coloma però es deia que tenia molta de
l’astúcia de la serp (“que hi havia ni [tan sols] una mica de l’astúcia d la
serp amb ell”)
9 griddfan fel colomen
doldre com un colom
Eseia 38:14 Megis garan neu wennol,
felly trydar a wneuthum; griddfenais megis colomen; fy llygaid a ddyrchafwyd i
fyny; O Arglwydd, gorthrymwyd fi; esmwythâ arnaf
Isaiah 38:14 ....
10 cwb colomennod
(col·loquialment cwb c'lomennod)gàbia
per guardar coloms
11 ras golomennod carrera
de coloms
12 y Golomen, el Colom,
la manifestació de l'Esperit Sant; símbol de l'Esperit Sant
Joan 1:32 Ac Ioan a dystiolaethodd, gan
ddywedyd, Mi a welais yr Ysbryd yn disgyn megis colomen, o'r nef...
Joan 1:32 I Joan va testimoniar amb aquestes paraules: He vist l'Esperit que,
com un colom, baixava del cel...
13 colom = símbol de la pau (del colom envia per Noè de l'arca
Genesi 8:8 - 8:12)
Genesis 8:11 A'r golomen a ddaeth ato ef
ar brynhawn; ac wele ddeilen olewydden yn ei gylfin hi, wedi ei thynnu
Genesi 8:11 I, a hora baixa, el colom tornà cap a ell i vet aquí que portava al
bec una fulla tendra d'olivera.
14 bridiwr colomennod
colombòfil, persona que cria coloms
15 cymdeithas cadw colomennod
societat colombòfila ("associació (de) criar / tenir coloms")
16 tarfu'r colomennod
provocar un enrenou ("inquietar els coloms")
NOTA: col·loquialment es perd la vocal entre c i l colomen > c'lomen / clomen [klo-men], plural: colomennod > c'lomennod
/ clomennod [klo-me-nod]
ETIMOLOGIA: gal.lès (colom) + (-en);
colom < britànic *kolomm- < llatí *colomba < columba;
còrnic kolommenn (= colom), bretó koulm (= colom)
colomendwll [ ko-lo-men-dulh]
substantiu masculí
PLURAL colomendyllau
[ ko-lo-men- dø -lhe]
1 cella de colomar
ETIMOLOGIA: "colom-forat" (colomen
= colom) + mutació suau + (twll =
forat)
NOTA: també twll colomen, plural: tyllau colomen)
colomendy
[ ko-lo-men-di] substantiu
masculí
PLURAL colomendai
[ ko-lo-men-dai]
1 colomar
ETIMOLOGIA: "colom-casa" (colomen
= colom) + mutació suau + (ty^ =
casa)
Colwyn [KOL win] (f) riu del Nord-oest
cómedi [KO me di] (m) comèdia
comic, comics [KO mik, KO miks] (m) tebeo
comin, comins [KO min, KO mins] (m) terreny comunal, comú
cómodor
[ ko -mø-dor] substantiu masculí
PLURAL comodoriaid
[ ko-mø-dor-yed]
1 comodor = oficial de la marina amb graduació més un capità i menys
d'un contraamirall
2 president d'un club de vela
Cafodd cómodor ei labelu'n droseddwr am geisio
cynorthwyo cyd-longwr
Un president d'un club de vela es va titular com a lladre per intentar un altre
mariner
ETIMOLOGIA: anglès commodore
< holandès commandeur <
francès commander = manar, comandar
< llatí (com prefix intensiu) + (mandâre = manar )
NOTA: També: comodôr [ko-mø-door]
cómpliment
[ kom -pli-ment] substantiu
masculí
PLURAL cómpliments
[ kom -pli-ments]
1 Col·loquial compliment
ETIMOLOGIA: anglès compliment <
francès < italià < castellà cumplimiento
< cumplir = completar, fer allà
que ès adient
concro [KONG kro] (v) conquistar
congl [KO ngol, KO ngle] (f) racó, cantonada
consgript, consgriptiaid [KON skript, kon SKRIPT yed] (m) recluta, un
cridat a files
cont, contiau [KONT, KONT ye] (f) 1 vagina 2 (ofensiu) malparit
contract, contractau [KON trakt, kon TRAK te] (m) contracte
contractwr amaethyddol, contractwyr amaethyddol [kon TRAK tur a mei THØ
dhol, kon TRAKT wir a mei THØ dhol] (m) contractista agrícola (persona que fa
feines especialitzades amb maquinària especialitzada a les granjes)
contralto, contraltos [kon TRAL to, kon TRAL tos] (mf) contralto
Conwy [KO nui] (f) Vegeu: Cyngor Bwrdeistref Sirol Conwyy
copa, copâu [KO pa, ko PAI] (f) cim
copi, copïau [KO pi, ko PI e] (m) copi
copïo [ko PI o] (v) copiar
copis [ko -pis] substantiu masculí
PLURAL copisiau
[ko- pis -ye]
Gal·les del Sud
1 bragueta (lloc d’obrir els pantalons, amb botons o amb cremellera)
ETIMOLOGIA: gal.lès copish < anglès codpiece; en el seu origen
als segles 1400 i 1500 una bossa que tapava els genitals d’un home, part de les
calces o pantalons, ajuntat amb llaços.
(1) anglès mitjà cod (= bossa, escrot) < anglès antic codd (=
bossa; pellofa)
(2) (piece = peça)
NOTA: La pronunciació col·loquial és copish [co-pish], plural copishe
[ko-pi-she]. Al sud, una s davant o després de la vocal i
es fa sh, i el sufix plural -iau > -e (i al sud-est, -a)
copog,
copogod [KO pog, ko PO god] (f) puput
copr [KO por] (m) coure (metall)
cor
[ kor ]
1 Vegeu = cordd. En
paraules compostes
(1) atgor (= equip de llaurar)
(2) corlan (= cleda d’ovelles)
(3) gosgordd seguici, comitiva
(4) gweithgor (= executive
committee)
(5) gwelygordd (= llinatge)
(6) rheithgor (= jurat)
(7) trefgordd (= poble)
côr, corau [KOOR, KO re] (m) coral
corachaidd
[ ko- ra -khedh] adjectiu
1 de nan, com un nan
seren gorachaidd estel nan
corachedd
[ ko- ra -khedh] substantiu
masculí
1 condició de creixement tallat??
ETIMOLOGIA: (corach = nan) + (-edd sufix per formar substantius abstractes)
côr
cymysg [ koor kø -misk]
substantiu masculí
PLURAL corau
cymysg [ kô-re kø -misk]
1 coral de dones i homes
Mae pedwar o gorau cymysg Ynys Môn a
Gwynedd yn dod at ei gilydd yn Eglwys Gadeiriol Bangor i godi arian ar gyfer
canolfan gerdd
Quatre corals de (les comarques de) Ynys Môn i Gwynedd es reuneixen a la
Catedral de Bangor per recaptar fons per un centre de música
ETIMOLOGIA: (côr = coral) + (cymysg = mixt)
corcyn
[ kor -kin] substantiu masculí
PLURAL corciau
[ kork-ye]
1 suro = tap per tancar una ampolla, un baril, etc
twll corcyn forat de baril que es
tanca amb suro
ETIMOLOGIA: (corc = tap) + (-yn sufix)
cordd
[ kordh ] substantiu masculí
PLURAL corddau
[ kor -dhe]
1 tribu (obsolet)
2 familia, clan (obsolet)
3 multitud (obsolet)
4 En paraules compostes com a cordd
/ cor
(1) atgor (= equip de llaurar)
(2) corlan (= cleda d’ovelles)
(3) gosgordd seguici, comitiva
(4) gweithgor (= executive
committee)
(5) gwelygordd (= llinatge)
(6) rheithgor (= jurat)
(7) trefgordd (= poble)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic korios (= exèrcit)
gal: Gaulish: (1) trikor- (a la
forma llatina tricorî) = els tres
exèrcits, com al nom de districte bretó Treger,
i (2) petrukor- (a la forma llatina petrucorî) = els quatre exèrcits (sobreviu
al nom “Peirigòrd” , una divisió de l’antiga regió de Guiana d’Occitània, a
l’est de la cutat de Bordèu (Bordèus).
Paraula relacionada amb alemany das Heer
(= l’exèrcit), anglès antic here (=
exèrcit), anglès modern to harry (=
destruir una ciutat en temps de guerra), Hereford
(= topònim; ciutat d’Anglaterra occidental, “gual de l’exèrcit”)
cordyn, cordiau [kor din, kord ye] (m) corda
cordyn ffenestr, cordiau ffenestr [kor din FE nest, kord ye FE nest] (m)
corda de finestra de guillotina
corf [ korv ] substantiu
femení
PLURAL corfau [ kor -ve]
1 vegeu corf (= pom, puny – part elevat al la part de davant
d’una sella; precipici boscós al costat d’un riu)
2 pom, puny – part elevat al la part de davant d’una sella
3 (topònims, Gal·les del Sud) precipici boscós al costat d’un riu
....(1) Y Gorof Ystradgylais (“el precipici”)
.... (2) Gwarygorof lloc dfe la parròquia de Caeo, comarca de
Caerfyrddin (“(el) clatell (de)l precipi”, és a dir, el lloc damunt el the
precipici)
.... (3) Caeau'r Gorof looc de Llanwynno (comarca de Rhondda Cynon Taf)
(“(els) camps (de)l precipici”)
4 (Lleis gal·leses) parell de columnes que divideixen una sala un
una secció de dalt i una de baix
ETIMOLOGIA: probablament del britànic < llatí corb- (= cistell);
corbeille ornament cisellat que representa un cistell de fruites o flors
< corbeille (= cistell) < llatí corbucula (= cistell petit)
< corbis (= cistell).
Anglès antic hearpe (= arpa);
alemany die Harfe (=arpa) ;
rus korobit (= tórcer).
NOTA: spoken colloquial: corof [kô-rov]
corfedwen
[ kor- ved -wen] feminine noun
PLURAL corfedw
[ kor- ve -du]
1 corfedwen plural corfedw (:ç)Betula nana(ç:)
ETIMOLOGIA: (cor- = petit) + mutació
suau + (bedwen = bedoll )
corff, cyrff [KORF, KIRF] (m)
1 cos
helpu eich corff defecar (“ajudar el vostre cos”)
2 nau = part llarga central d’una
església de la porta occidental fis a la part oriental on hi ha l’altar
yng nghorff yr eglwys a la nau de
l’església
corffdy, corffdai [KORF di, KORF dai] (m) dipòsit de cadàvers
corfforaeth, corfforaethau [kor FO reth, kor fo REI the] (f) ens
corgi
[ kor -gi] substantiu masculí
PLURAL corgwn
[ kor -gun]
1 corgi = gos petit bestiar de Dyfed al sud-ouest de Gal·les, gos
vaquer
2 corgi Ceredigion ("corgi (de la
regió de) Ceredigion") = corgi amb cua llarga
3 corgi Penfro ("corgi (de la regió de) Penfro") =
corgi amb cua curta o cua tallada
4 (insults, renys) dimoni, bergant, pillet; també equival a insults
més forts - merda, malparit; normalment amb
hen (= vell, però també suggereix el disrespecte)
o bach (petit, també amb ús disrespectiu)
Y corgi bach! el bergant! (parlant d'una tercera persona, o adreçant una
persona)
Wyr y corgi bach hwnnw ddim sut ... el dimoni aquell no sap com......
Gal·les
del Sud-est 'Ren gorgi shag i ti (yr hen gorgi yr un sut ag yr wyt ti) ("el vell corgi la
mateixa forma com ets tu") ets una merda!
Y corgi bach drwg iddo fe (d'un nen) el pillet dolent! ("el petit
corgi dolent a ell")
5 comparacions: mor sarrug â chorgi tan sorrut / malgenuït com un corgi
NOTA: col.loquialment, també el plural corgwns,
és a dir la forma plural corgwn amb
el sufix plural anglès -s afegit
La gossa és diu gorast
Corgi és una de les poques paraules
gal·leses que es coneix internacionalment
ETIMOLOGIA: "gos
petit" (cor-, prefix = nan;
petit) + mutació suau + (ci = gos)
corhwyaden, corhwyad [kor hui A den, kor HUI ad] (f) xarxat comú (anas crecca)
córidor, coridorau [KO ri dor, ko ri DO re] (m) corredor
corlan, corlannau [KOR lan, kor LA ne] (f) pleta = lloc per tancar ovelles
corlan chwarae [kor lan KHWA re] (f) lloc de jugar dels nens petits en
forma de corral
Corlannau, y [ø kor LA ne] (f) topònim
cornel, corneli / cornelau [KOR nel, kor NE li, le] (fm) cantó, cantonada,
racó (Nord: f, Sud: m)
cor- [KOR] (prefix) petit (corgi, etc)
corn [KORN]
1 ull de poll
sathru ar gyrn rhywun, sengi sathru ar
gyrn rhywun trepitjar l’ull de poll a algú, ofendre algú
Pwy sy wedi sathru ar dy gyrn di?
Qui t’ha trepitjat l’ull de poll?
cornant
[kor-nant] substantiu masculí
PLURAL cornentydd [kor-nen-tidh]
1 rierol petit
ETIMOLOGIA: (cor-, prefix = petit) +
(nant = riera)
coron, coronau [KO ron, ko RO ne] (f) corona
coroni [ko RO ni] (v) coronar
Coronwen [ko RON wen] (f) nom de dona (infreqüent, segle 1800)
corryn, corynnod [KO rin, ko RØ nod] (m) aranya (Sud)
cors, corsydd [KORS, KOR sidh] (f) pantà, terreny fangós
Corseg [KOR seg] (f / adj) cors (llengua)
cors o annwyd [kors o A nuid] (f) refredat (gran)
corswennol, corswenoliaid [kors WE nol, kors we NOL yed] (f) fumarell
corun, corunau [KO rin, ko RI ne] (m) coronell
corunfoel
[ko-rin-voil] adjectiu
1 tonsurat = amb la coroneta afeitada, com amb els monjos de certs
ordres
mynach corunfoel un monjo tonsurat
ETIMOLOGIA: (corun = coroneta) +
mutació suau + (moel = calb, pelat)
cosb, cosbau [KOSP, KOS pe] (f) càstig
cosbi [KO spi] (v) castigar
costio [KOST yo] (v) costar
costus [KOS tis] (adj) costós, car
cot, cotiau [KOT, KOT ye] (f) abric
- cot ddyffl, cotiau dyffl [kot DØ
føl, kot ye DØ føl] (f) abric curt i gruixut amb caputxa
- cot fawr, cotiau mawr [kot VAUR,
KOT ye MAUR] (f) abric (gruixut) ("abric gran")
- cot law, cotiau glaw [kot LAU, KOT
ye GLAU] (f) abric (contra la pluja)
- cot wlân, cotiau gwlân [kot WLAAN,
KOT ye GWLAAN] (f) abric (de llana)
Cothnais
[ koth –nais, -nes]
1 Penrhyn Cothnais John
O’ Groats (a dalt de tot d’Escòcia)
O Bentir Cothnais hyd Ben Tir Cernyw
de John O’Groats d’Escòcia a Penn an Wlaz (Land’s End) de Cornualles
ETIMOLOGIA: (penrhyn = península) +
(Cothnais = Caithness, enw ardal, forma
escandinau del nom autòcton Cataibh (= Sutherland), amb ‘ness’ = nas,
península)
cotio
[ kot -yo] verb
(Gal·les del Nord)
1
castrar (una femella) – (truja, vedella)
ETIMOLOGIA: probablament (anglès to cut
= tallar, castrar) + (-io = sufix per
formar verbs )
cotwm,
cotymau [KO tum, ko TØ me] (m) cotó
Counant [ koi nant] substantiu
masculí
1 granja 6km ssw de Llanboidy SN2123 (comarca de Caerfyrddin)
NOTA: Pronunciació sudenca de ceunant (= gorja). Vegeu altres exemples a
ou. Amb una grafia amb interferències de l’anglès hi ha oy en
comptes de ou – “Coynant”
cownter
[koun -ter] substantiu masculí
PLURAL cownteri
[koun- te -ri]
1 taulell = taula de botiga per fer la compra
nid oedd neb y tu ôl i’r cownter
no n’hi havia ningú darrere el taulell (no n’hi havia ningú per despatxar els
clients)
gwerthu dan y cownter vendre de sota mà (vendre productes d’una manera
amagada, sovint amb preu elevat, perquè són escassos, o la seva venda és
il·legal)
2 taulell = taula d’un banc per fer negocis
3 secció al costat d’una caixa en una gran botiga
ugeiniau o bobl yn pori wrth y cownteri cylchgronau yn y siopau mawrion
molta gent mirant les seccions de revistes a les grans botigues
4 taulell = taula llarga d’un bar o cafeteria sobre la qual se
serveix el menjar i les begudes
5 fitxa = disc metàl·lic que serveix com a moneda (per fer funcionar
una màquina vendedora, un torniquet, una dutxa, el pany d’un WC, etc)
6 fitxa = disc que es fa servir en un joc de taula
ETIMOLOGIA: anglès counter < francès comptouer < llatí computâre
(= computar) < (com- = amb, putâre = pensar)
cowtsh
[ kouch ] substantiu masculí
PLURAL cowtshus
[ kou -chis]
1 sofà
ETIMOLOGIA: anglès couch < 1400-
francès couche = llit < coucher = estirar-se < collocâre = arreglar < (con- = amb) + (locâre = posar)
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
1187
Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i català per
catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País de Gal·les,
però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran Bretanya,
abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear Escòcia) i
els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a les terres
celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i probablament mig
milió més fora de Gal·les
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page
from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CATALUNYA-CYMRU