http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_c_1030c.htm
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia caban
- cazw |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
caban
ffonio, cabanau ffonio [KA ban FOON yo,
ka BA ne FON yo] (m) cabina de telèfon
cábidwl, cabidylau [ka BI dul, ka bi
DØ le] (m) 1 capítol (assemblea eclesiàstica) 2 capitell (de columna)
Cablyd [ka -blid] substantiu masculí
1
dydd Iau Cablyd dijous sant, dia del
lavatori
ETIMOLOGIA: cablyd < irlandès
antic caplat (irlandès modern caplaid) < llatí capittatio = l'acte d'afaitar el cap
(en aquest dia s'els afaitaven els caps als monjos, i s'els renten els peus).
còrnic diyow Chambliz (= dijous sant), bretó deiz iaou Gamblid (= dijous sant)
cabmon [kab
-mon] substantiu masculí
PLURAL cabmyn
[kab -min]
1 conductor de excavadora
2 conductor de cabriolé
3 taxista
ETIMOLOGIA: adaptació de l'anglès cabman
(cab = cabriolé, cabina, taxi) +
(man = home) (amb -mon en comptes de man en gal·lès)
cabôl [ka-bool] substantiu masculí
Gal·les del Nord
1 desordre
ETIMOLOGIA: vegeu cyboli
NOTA: també cybôl, cybolfa
caboledig [ka-bol- lê -dig] adjectiu
1 polit
ETIMOLOGIA: arrel de caboli (=
polir) + (-edig sufix del particle
passat)
cacen, cacenni [KA ken, ka KE ni]
(f) pastís
cach
[kaakh] substantiu masculí
1 merda
ETIMOLOGIA: britànic < celta
de la mateixa arrel britànica: còrnic kagh
= merda, bretó cac'h = merda
de la mateixa arrel hibèrnica: irlandès cac
= merda
cf llatí cacâre = cagar; i d'aquesta
paraula el català cagar, anglès
dialectal cack = merda i cack-handed = esquerrà ("amb la mà
de la merda")
cachad
[kâ -khad] substantiu masculí
Gal·les del Sud
1 Vegeu: cachiad
cachdy
[kakh -di] substantiu masculí
PLURAL cachdai
[kakh -dai]
1 wàter
ETIMOLOGIA: (cach = merda) + mutació
suau + (ty = casa)
cachgi
[kakh -gi] substantiu masculí
PLURAL cachgwn
[kakh -gun]
1 covard
2 persona desagradable
3 iacha' croen, croen cachgi és
millor de vegades fugir que no pas lluitar ("més sana (la) pell, (la) pell
(de) covard")
També:
pen iach yw pen cachgi ("(és)
cap sa que-és (el) cap (de) covard")
iach yw pen cachgi ("(és) sa
que-çes (el) cap (de) covard")
4 comarca de Ceredigion cachgi
bwm, o senzillament cachgi vespa
fel cachgi mewn pot dit d'una
persona cridanera ("com una vespa en un pot")
ETIMOLOGIA: (cach = merda ) +
mutació suau + (ci = gos )
cachgïaidd
[kakh- gî -edh] adjectiu
1 covard
2 baix, vil, infame lamentable
dywedodd mai gweithred cachgiaidd fu
diswyddo'r rheolwr
va dir que l'acomiadament del director va ser un acte infame
ETIMOLOGIA: (cachgi = covard) + (-aidd = sufix per formar adjectius)
cachgïo
[kakh- gî-o] verb
Gal·les del Nord
verb sense objecte
1 ser covard, acollonir-se, espantar-se
Yr oedd arweinydd Rwsia wedi cachgïo ac
wedi ei drechu gan arlywydd ifanc América, Kennedy, meddai rhai
Alguns van dir que el líder de Rúsia s'havia acollonit i que va ser derrotat
per el jove president americà, Kennedy
ETIMOLOGIA: (cachgi = covard) + (-o = sufix per formar verbs)
cachiad
[kakh -yad] substantiu masculí
1 cagada, acte de cagar
2 instant - el temps que dura la cagada (d'una gallina, o ocells en general?);
Gal·les del Nord fydda i ddim dau
gachiad hi seré un moment ("no hi seré dues cagades")
Gal·les del Sud bydda i nôl mwn
cachad vulgar hi seré un moment
("torno en una cagada")
Gal·les del Sud cachad (sense
la consonant i- al principi de la
vocal final - aquesta pèrdua és un tret normal del dialecte de Sud)
ETIMOLOGIA: (cach-, arrel de cachu = cagar) + (-iad = sufix per formar substantius)
cachlyd
[kakh -lid] adjectiu
1 merdós, brut
2 merdós, desagradable
wynebu'r dasg gachlyd o orfod parcio
mewn lle cyfyng rhwng dau gar
tenir davant seu el task merdós d'haver dyaparcar en un lloc estret entre dos
cotxes
ETIMOLOGIA: (cach = merda) + (-lyd = sufix per formar adjectius,
sovint amb matís despectiu)
Cachor
[kâ -khor] substantiu femení
1 SH4751 Afon Cachor = riu d'Arfon
ETIMOLOGIA: el primer element és cach
= merda
cachu [kâ -khi]
verb sense objecte
1 anar de cos, fer caca, cagar
2 maen nhw'n cachu trwy'r un twll
(dit de persones que tenen una relació molt estreta en negocis, la política,
etc pels seus propis interessos) ("caguen pel mateix forat (del
cul)")
verb amb objecte
3 ei chachu-hi fer un merder
d'alguna cosa
ETIMOLOGIA: (cach = merda) + (-u sufix per formar verbs) cf anglès
mitjà kakken = defecar, i també
llatí cacâre < grec kakós = dolent
cachu [kâ -khi] substantiu masculí
1 merda
2 Mae o'n rhy arw i roi croen ei gachu
i'r brain (dit d'algú molt gasiu) ("és massa gasiu per donar la crosta
de la seva merda als corbs")
3 merda = algú que es veu amb menyspreu
Fuon nhw erioed yn credu mewn
Thatcheriaeth, nac mewn unrhyw gachu cyffelyb
No creien mai en Thatcherisme, ni cap merda de semblant
jobsys cachu feines de merda
cachu defaid [kâ -khi dê-ved] substantiu masculí
1 merda d'ovelles
cachu rwtsh
[kâ -khi ruch]
1 una merda
Celfyddyd ta cachu rwtsh yw'r pethau yn
yr oriel 'ma?
Les coses d'aquesta galeria són art o una merda?
cachwr
[ka -khur] substantiu masculí
PLURAL cachwyr,
cachwrs [kakh -wir, ka-khurs]
1 caganer, persona que caga
2 persona repugnant ("caganer")
Yno, yn eu holl ogoniant yr oedd y cocia
wyn, crafwrs, cachwrs a llyfwrs y genedl Gymreig yn croesawu'r prins
Allà, en tota la seva glòria, hi havia els ximplets, els llagoters, les
tifes i els llepaculs de la nació gal·lessa donant la benvinguda al príncep
3 Gal·les del Nord y cachwr uffarn! el malparit! (dit, per
exemple, a algú que et fa una putada) (uffern
/ uffarn = infern)
4 covard
ETIMOLOGIA: (cach-, arrel de cachu = cagar) + (-wr = sufix per formar substantius que indiquen l'agent, 'home' )
caci, cacis [KA ki, KA kis] (m) caqui (palosanto)
cacynen, cacwn [ka KØ nen, KA kun]
(f) vespa
cad
[kaad] substantiu femení
PLURAL cadau
[kâ -de]
1 batalla
mynd i'r gad dros anar a la batalla
per (ajudar) (algú, etc)
mae hanner dwsin o fudiadau cefn gwlad
yn mynd i'r gad dros y ffermwyr
mitja dotzena d'organistacions van a la batalla per (ajudar) els pagesos
2 element de molts noms personals de l'època britànica, alguns del quals han
sobreviscut fins l'època moderna o han estat reutilitzats en temps moderns
Argad, Bodgad, Cadafael, Cadell,
Cadéyrn, Cadfael, Cadfan, Cadfarch, Cadfrawd, Cadlyw, Cadno, Cadog, Cadwal,
Cadwaladr, Cadwallon, Cadwgan, Cadwr, Dingad, Eurgad, Gwengad
3 cadlys 'cort de batalla', del qual
ve pencadlys 'principal cort de
batalla', 'quarter militar', 'oficina principal (d'una empresa, una
administració)'
4 croesgad creuada (croes = creu, símbol cristià) + mutació
suau + (cad)
5 cadbennaeth comandant en cap (cad = batalla) + mutació suau + (pennaeth = líder)
6 catrawd regiment (cad = batalla) + mutació suau + (rhawd = exèrcit)
fawr o gad
7 Gal·les del Nord cad-yng-nghad de punta (amb algú)
8 Gal·les del Nord cad-yng-nghudyn de punta (amb algú)
9 (prefix) cad- fort, poderós; vegeu
cadarn (= fort), Cadnant (= riera forta), cadwydd (= esbarzers, lloc de
esbarzers)
ETIMOLOGIA: gal.lès cad <
britànic *kat- < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic kaz
= batalla, bretó kad = batalla
de la mateixa arrel cèltica : irlandès cath
= batalla
cadach poced [KA dakh PO ked] (m)
mocador
cadair
[ka -der] substantiu femení
PLURAL cadeiriau
[ka-deir-ye]
1 cadira = seient individual
yr oedd ef yn eistedd ar gadair yn ymyl y drws
ell estava assegut sobre una cadira aprop de la porta
cadair blygu cadira plegable (plygu = plegar)
cadair ddwyfraich butxaca (dwyfraich = dos braços)
cadair dreiglo (South Wales) cadira de rodes d’infant (treiglo =
rotllar)
cadair drochi cadira de càstic baixant el malcreant al riu (drochi
= submergir)
cadair drydan cadira elèctrica (trydan = electricitat)
cadair freichiau butxaca (breichiau = braços)
cadair fawr (comarca de Caerfyrddin) butxaca (mawr = gran)
cadair fawr (comarca de Caerfyrddin) gran cadira d’una capella (mawr
= gran)
cadair gefn (Cwm Tawe) butxaca (cefn = esquena)
cadair godi teleseient (codi = pujar)
cadair gynfas deck cadira (cynfas = teixit)
cadair hir cadira llarga (hir = llarg)
cadair olwynion cadira de rodes (olwynion = rodes)
cadair siglo balancí (siglo = gronxar)
cadair uchel cadireta alta (uchel = alt)
cadair wellt cadira amb seient de palla (gwellt = palla)
cadair wiail cadira de canyes (gwiail = canyes)
cadair wrth fwrdd cadira de sala de menjar (wrth = al costat de, bwrdd
= taula)
cadair wthio (Englandic: cadira de rodes d’infant (gwthio =
empènyer)
chwarae newid cadeiriau jugar a canviar de cadira (??) (chwarae =
jugar, newid
saer cadeiriau fabricant de cadires (saer = artesà) = canviar)
2 trona de bisbe en yna catedral
3
(universitat) catedra de catedràtic
4
seient ocupat per el president d’una reunió o debat
cymryd y gadair presidir
5
(toponímia) fortalesa. A la història medieval Breuddwyd Facsen (El somni
d’en Macsen) s’explica com en Macsen va anar a caçar a Caer Fyrddin i des
d’allà al cim de “Y Frevi Fawr” on va fer un campament. A Chadair Facsen y
gelwir y bebyllfa honno hyd heddiw (“I (és) el campament d’en Macsen que es
diu fins avui”)
Cadair Idris / Cader Idris muntanya de la comarca de Gwynedd que
probablamant indica una fortalesa que pertanyia a algun líder de nom Idris,
però segons la tradició popular Idris era el nom d’un gegant
Pencader SN4436 poble de la comarca de Caerfyrddin ‘turó (da la)
fortalesa’ (pen = turó) + (cadair = fortalesa)
6
(toponímia) roca amb forma de cadira; Cadair Arthur, Cadair Fronwen,
etc; cf cf eisteddfa [ei-stedh-va]
(1) Cadair Arthur
(2) Cadair Fronwen
(3) Trwyn y Gader [truin ø gâ-der] SH2993 un cap de
la costa septentrional d'Ynys Môn, 7 kilometres (5 milles) a l'oest de Cemais.
'el nas (cap de terra) (de) la cadira (roca en forma de cadira)'
7
Gal·les del Sud-oest bressol
8
braguer, mamelles
cadair buwch braguer de vaca
9
cadira del ¡pencerdd’ (poeta en cap) de l’aula dun príncep gal·lès o rei
gal·lès
10
(segle 1800) concenció de poetes (en aquest sentit usat per primera vegada per
Iolo Morganwg (1757-1826), poeta i antiquari)
11
cadira atorgada a un bard en un esitèdfod per el poema guanyador (‘awdl’- poema
gal.lès al.literat de metres diferents)
també: cadair eisteddfodol cadira d’eistèdvod
cadair bardd cadira d’eistèdvod, cadira de poeta guanyador
atal y Gadair retenir la cadira, no atorgar la cadira a cap contestant
perquè no hi ha cap poema (‘awdl’) de suficient qualitat
cadair ddu cadira atorgada pòstumanent en una eistèdvod (literalment:
cadira negra, una coberta d’un drap negre com a senyal de dol)
cipio'r gadair guanyar la cadira
12
(península de Llyn, comarca de Gwynedd) mànecs d’arada
13
grapat de branques del mateix tronc
14
grapat de tijes del mateix llavor
Ceredigion y gwenith yn tyfu yn cadeiriau
ETIMOLOGIA: gal.lès cadair < cadeir < britànic < llatí catedra
< cathedra
de la mateixa arrel britànica: còrnic kader (= cadira), bretó kader
(= cadira)
de la mateixa arrel llatina: irlandès cathair (= ciutat; església)
NOTA: forma singular:
(1) literary pronunciation cadair [kâ-dair],
(2) general colloquial form cader [kâ-der],
(3) north-west Wales (an ‘a-final’ area) cadar [kâ-dar] ,
(4) south-east Wales (another ‘a-final’ area) catar [kâ-tar]
forma plural:
(1) pronunciació literària cadeiriau [ka-deir-yau],
(2) sud-oest cadire [ka-dî-re],
(3) centre i nord-est cadeirie [ka-dî-re],
(4) nord-oest cadeiria [ka-deir-ye],
(5) sud-est cadira [ka-dî-ra]
Cadair Arthur
[ka -der ar -thir] substantiu femení
1
nom gal·lès per la roca coneguda com 'Arthur's Seat', a Edinburg
2
lloc de la península de Gwyr, Gal·les del sud-est
ETIMOLOGIA: ‘(la) cadira (d’en) Artur’ (cadair = cadira) + (Arthur =
Artur)
cadair dro [ ka -der
droo ]
-
1 cadira giratòria
ETIMOLOGIA: ‘cadira (de) girar’ (cadair
= cadira) + mutació suau + (tro,
arrel de troi = girar-se)
cadarnle
[ka-darn-le] substantiu masculí
PLURAL cadarnleoedd
[ka-darn-lê-odh]
1 feu; fortalesa
2 feu = lloc on un determinat partit polític o moviment té molta força
Cadarnle Torïaidd oedd Mynwy Mynwy
era un feu del Partit Conservador
Cardarnle Islamyddol yw'r rhan hon o'r
wlad Aquesta zona del país és un feu islamista
3 (llengua gal·lesa) feu - lloc on la llengua gal·lesa és la llengua de la
majoria de la població
Beth am ddyfodol y Gymraeg yn ei
chadarnleoedd? quin és el futur del gal·lès als seus feus?
ETIMOLOGIA: (cadarn = fort ) +
mutació suau + (lle = lloc)
cadeiriau [ka DEIR ye] (pl) vegeu -
see: cadair
cadeirio [ka DEIR yo] (v)
(eisteddfod) atorgar el tro del campió al poeta victoriós
cadeirlan
[ka- deir -lan] substantiu femení
PLURAL cadeirlannau
[ka-deir- la -ne]
1
catedral = església principal d'un diocesi on el bisbe té la seva càtedra
Cadeirlan y Santes Fair la catedra de la Santa Maria(nom d’una catedral
catòlica de la ciutat de Wrecsam)
2 Heol y Gadeirlan carrer de Caer-dydd ("carrer de la
catedral"). La carretera va del centre de la ciutat en direcció de
Llan-daf, anteriorment un poble amb catedral al camp, ara un districte de
Caer-dydd
ETIMOLOGIA: (cadeir-, forma de
la síl·laba penúltima de cadair =
cadira) + mutació suau + (llan =
església)
cadeirydd,
cadeiryddion [ka DEI ridh, ka dei RØDH
yon] (m) president (d'una reunió)
Cadfan [KAD van] (m) nom d'home
cadfarch [kad -varkh] substantiu
masculí
PLURAL cadfeirch
[kad-veirkh]
1 literari cavall de guerra
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) + mutació suau + (march = cavall)
cadfloedd [kad -vloidh] substantiu
masculí
PLURAL cadfloeddiau
[kad-vloidh-ye]
1 literari crit de guerra
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) + mutació suau + (bloedd = crit)
Cadi
[kâ -di] substantiu femení
1 nom de dona (Catrina)
2 en algunes expressions, una noia amb característiques mascles
Gal·les del Sud cadi fachgen, cati fachgen
homenot
Gal·les del Nord cadi bechgyn homenot
3 en algunes expressions, un noi amb característiques femenines
Gal·les del Nord cadi ffan home efeminat
Gal·les del Nord cadi genod noi que prefereix la companyia de noies
cadi merched noi que prefereix la
companyia de noies
cadi Martha home efeminat
ETIMOLOGIA: variant de Cati, forma
afectuosa de Catryn (= Caterina). De
fet, és probablament d'una forma anglès "Kaddy" <
"Katty" < Katharine (hi
havia una tendència en anglès de sonoritzar consonants medials en algunes
paraules)
NOTA: al sud-est, cadi > cati (les primeres consonants "d,
b, g" de la síl·laba final es fan sords "t, p, c" en aquesta
regió)
Cadi Siân Dafydd [ kâ-di shaan dâ-vidh]
1 caragirada, renegada, gal.lesa que abraça els customs dels
anglesos i que rebutja la seva propia llengua i cultura (un equivalent femení
de Dic Siôn Dafydd utilitzat per Emrys ap Iwan al seu escrit “Breuddwyd
Pabydd Wrth ei Ewyllys” (‘el somni d’un papista de com haurien de ser les
coses’) (c. 1890)). (Dic
/ Dick, Richard (fill de) Siôn /John (fill de) Dafydd / David;
(nom d’un personatge d’un poema
ETIMOLOGIA: (Cadi = Cati, Caterina) + (Siân = Joana) + (Dafydd
= David), imitació de Dic Siôn Dafydd, substitució de Cadi com a
nom freqüent per dones com era Dic per homes, i Siân enlloc de Siôn
per que és el nom corresponent per una dona
cadlan
[kad -lan] substantiu femení
PLURAL cadlannau
[kad- la -ne]
1 camp de batalla
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) +
mutació suau + (llan = camp)
cadlanc
[kad -langk] substantiu masculí
PLURAL cadlanciau
[kad- langk -ye]
1 cadet = estudiant d’una escola militar o naval
2 cadet = jove que fa formació per fer-se oficial militar o naval
(cad = batalla ) + mutació suau + (llanc = noi)
ETIMOLOGIA: (cad = battle) + soft
mutation + (llanc = youth, lad,
young man)
cadlas
[kad -las] substantiu femení
PLURAL cadlasau
[kad-la-se]
1 obsolet tancat per jugar alguns
jocs concrets (bols, tenis)
2 pati de masia, corral
3 Gal·les del Nord pati de graner
4 Gal·les del Sud-est; obsolet ball = reunió per ballar
5 Y Gadlas [ø gad-las] (= el corral) periòdic de la zona entre els rius de Conwy
[ko-nui] i Clwyd [kluid] a Gal·les del Nord-oest, al sud
del poble d'Abergele [a-ber-gê-le]
ETIMOLOGIA: cadlas < cadlys = fortalesa. El canvi y > a va ocurrir aparentment degut a l'influència de la 'a' de la
primera síl·laba, de la mateixa manera que les paraules Siarlas (= Carles) < Siarlys,
i taplas (= festa) < taplys
cadle [kad
-le] substantiu femení
PLURAL cadleoedd
[kad-lê -odh]
1 camp de batalla
2 topònims
Cadle, aprop de Fforest-fach
(comarca d'Abertawe)
Bodgadle a la península de Llyn
(comarca de Gwynedd) (bod = casa)
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) + mutació
suau + (lle = lloc)
cadlef
[kad -lev] substantiu femení
PLURAL cadlefau
[kad- lê -ve]
1 crit de guerra / batalla / combat
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) ) +
mutació suau + ( (llef = crit)
:
Cadlew [kad-leu]
1 (obsolet) nom de pila d’home
ETIMOLOGIA: ‘batalla-lleó’, lleó de batalla (cad = batalla) + mutació suau + (llew = lleó)
ETYMOLOGY: 'battle court' (cad [kaad] = battle) (+ soft mutation) (+ llys
[lhiis] = court)
cadlys
[kad -lis] substantiu femení
PLURAL cadlysoedd
[kad- lø -sodh]
1 fossat, vall; campament; es troba als topònim
Y Gadlys,
...(1) Aber-dâr (comarca de Rhondda Cynon Taf, Gal·les del sud-est),
...(2) Llangynwyd (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr, Gal·les del sud-est)
2 pati, tancat; vegeu cadlas
3 pencadlys substantiu masculí 'principal cort de batalla', 'quarter militar',
'oficina principal (d'una empresa, una administració)'
ETIMOLOGIA: (cad [kaad] = batalla) +
mutació suau (+ llys [lhiis] =
cort).
NOTA: En gal·lès modern, llys és un
substantiu masculí, però antigament era femení; en algunes paraules compostes
com ara cadlys encara és femení, a
més d'uns topònims (Llys-wen = (la)
cort blanca, en comptes de Llys-gwyn)
Cadnant
[kad -nant] substantiu femení
1 Afon Cadnant = riu de la comarca
de Gwynedd a prop de Caernarfon SH/4963
2 Afon Cadnant = riu de la comarca
de Conwy a la ciutat de Conwy SH/8654
Ysgol Cadnant nom d'una escola de la
ciutat de Conwy
3 Afon Cadnant = riu de la comarca
de Môn a prop del poble de Porthaethwy SH/5675
ETIMOLOGIA: (cad prefix = fort < cad = batalla) + (nant = riera); el sentit és "riera forta", moguda com en
una batalla
(cad prefix = strong, forceful, <
cad = battle) + (nant = stream); the sense is
"strong stream", with strong movement as in a battle
cadnawes [kad- nau -es] substantiu
femení
PLURAL cadnawesau
[kad-nau- e -se]
Gal·les del Sud
1 guineu (femella)
ETIMOLOGIA: (cadno = guineu) + (-es, sufix per formar substantius
femenins)
cadno
[kad-no] substantiu masculí
PLURAL cadnóid,
cadnawod, cadnawon, cedny
[kad-nô-id, kad-nau-od, kad-nau-on, ked-ni]
Gal·les del Sud
1 guineu
cyfrwys fel cadno llest com un
guineu (al nord: “cyfrwys fel llwynog”)
ETIMOLOGIA: cadno = paraula sudenca
per ‘guineu’
2 guineu (aquest animal caçat com a esport)
hela cadnoaid caçar guineus
1 (durant el dia) temps no fiable - bon temps del matí que probablament es fa
dolent a la tarda
-Ryn ni wedi cael tywydd teg o'r diwedd
-O, cadno yw e
-Tenim bon temps per fi -Oh, no durarà més que el matí ("és un
guineu")
3 (període més d'un dia) temps no fiable
diwrnod cadno
bon dia en una temporada de dies plujosos ENG-Z
4 hys gyda'r ci a hwi gyda'r cadno
ser partidari de cadascú de dos partits enfrontats ("'ves!' amb el gos, i
'anem' amb la guineu")
5persona astuta, persona mùrria, persona garneu
mae'n hen gadno = és una persona amb
molta astúcia ("és una vella guineu")
6 persona poc digna de confiança, persona deslleial (es fa servir per parlants
monolingües d'anglès cambrià al sud "Don't trust him - he's a proper old
cadno" - no fiis en ell, és un 'cadno' de debó
mor ffalsed â'r cadno tan poc fiable
com el guineu, tan fals com el guineu
7 despectiu - persona no honrada, persona vila
(y brenin gormesol) Da gennym i gyd, mi
wn, fod addysg a diwylliant wedi gyrru'r cadno hwnnw i'w ffau am byth
(el rei despòtic) estem tots agraïts, jo sé, que l'educació i la cultura han
enviat aquella guineu / personatge vil al seu cau per sempre més
ETIMOLOGIA: Cadno és en tota
probabilitat un nom de persona (que no existeix en gal·Lès modern) amb un
element final -gno (= conegut,
bonic). Es troben alguns d'aquest tipus incorporats en topònims - Tudno (Llandudno, comarca de Conwy), Beuno (Llanfeuno, de Herefordshire,
comarca d'Anglaterra), Gwyddno
(Porthwyddno, forma més antiga de Y
Borth a la comarca de Ceredigion), Machno
(Afon Machno, riu de la comarca de Conwy, Penmachno - poble al costat d'aquest
riu), Mochno (Cors Fochno, un pantà
de la comarca de Ceredigion). Per més informació sobre aquests noms vegeu -gno. El primer element de Cadno és cad = batalla, del celta kat-,
un element usat amb frequència en noms compostos celtes, i que es veu en noms
gal·lesos com ara Cadwaladr, i Cadfael (i la seva forma hipocorística Cadog).
Possiblement es feiea servir el nom per evitar l'ús del 'nom de debó' de
l'animal. hi ha exemplars en moltes llengues del tabú de fer servir el 'nom de
debó' i d'al·ludir a l'animal mitjançant una forma descriptiva o nom personal.
A Gal·les del Nord una guineu és llwynog,
("(animal) arbustós"), nom que refereix a la cua, de llwyn = arbust. La paraula catalana guineu - té el seu origin en un nom
personal germànic 'Winihild'. A la llengua terrabaixesa d'Escòcia es diu tod (aparentment un nom personal) i
també lowrie (aparentment el nom
personal Lawrence), o una combinació d'aquests lowrie-tod, tod-lowrie.
En anglès 'Reynard' era un nom alternatiu de la guineu, de la història medieval
'Renard la Guineu'. Compareu sobrenoms per a la llebre - y gwta o y gota
("(animal) (de) cua corta"), i el nom estàndard que probablament és
també d'un sobrenom - yr ysgyfarnog -
("orellut", l'animal amb orelles llargues)
NOTA: popularment cadnoaid > cadnöid; i amb metatesi, cedny > cendy; A Gal·les del Sud-est cadno
amb metatesi > canddo / cynddo La forma singular cadnaw és una imitació d'altres
paraules amb -o final que és una
reducció del diftong -aw i que es
queda en derivatius. Per exemple athro
= teacher. Es veu el diftong -aw al
plural athrawon i la forma femenina athrawes (= professora). Per tant
alguns escriptors pensaven que la forma obsoleta athraw era més correta que la forma moderna reduïda athro. (De fat, ja al segle 1400 es veu
un exemple de cadnaw in the 1400s). Cadnaw resulta de l'idea que és la
forma bàsica de cadno, però no és
així. De cadnaw tenim les formes
plurals cadnawon, cadnawod (més
aviat cadnoid, cedny) i la paraula
per la femella dd'aquest animal cadnawes
(més aviat cadnöes). La forma -aw potser tambédeguda a la influència
de la paraula cenau = cadell, guineu
petita, que té el plural cenawon
cadnöes [kad- nô -es] substantiu femení
PLURAL cadnoesau
[kad-no- e -se]
Gal·les del Sud
1 guineu (la femella)
ETIMOLOGIA: (cadno = guineu) + (-es sufix per fer substantius que
indiquen una femella )
NOTA: també cadnawes; a Gal·les del
Nord, llwynoges; al Sud-est, també gast cadno ("gossa (de)
guineu")
cadoediad
[kad-oid-yad] substantiu masculí
PLURAL cadoediadau
[kad-oid-yâ-de]
1 treva
cadoediad dros dro treva provisional
2 armistici
Diwrnod y Cadoediad Dia de
l'Armistici, anniversari de l'armistici signat el novembre 11 1918 que va posar
fi a la Primera Guerra Mundial. Després de la Segona gUerra Mundial es va
subsituir per Sul y Coffa, (diumenge
de la comemoració) (també Dydd y Coffa
dia de la comemoració), el segon diumenge de novembre i per tant el diumenge
més aprop del dia 11 de novembre; en aquest dia es comemora els caiguts de les
dues guerres mundials
3 ceisio cadoediad buscar
una treva
ETIMOLOGIA: (cad = batalla) + (oediad = demora)
Cadog
[kâ -og] substantiu masculí
1 antigament, la forma curta del nom Cadfael
ETIMOLOGIA: (cad-, primer element
del nom Cadfael) + (-og sufix)
Bretó Kazeg
NOTA: Al sud-est Cadog > Catwg. Vegeu Catwg, Llangatwg
cadr
[kadr] adjectiu
1 obsolet bonic
2
obsolet poderós
3
com a element en certs noms de mascles del període britànic: Cedrig, Cedris
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *kat-ro
< *kat- = lluitar.
En bretó és d’ús quotidià amb la forma kaer
= bonic < kazr < britànic
*kat-ro
cadw [KA du]
(v)
1 guardar
2 cadw yn heini [KA du øn HEI ni]
(v) mantenir-se en forma
3 cadw ar rywun encobrir
algú, mentir per tal de no delatar algú
un peth ydi i mi gau fy ngheg am y dwyn
- peth arall ydi i mi gadw ar lofrudd
una cosa és no dir res sobre el robatori – una altra cosa és que jo
encobreixi un assassí
4 cadw dydd yr Arglwydd observar el
sàbat
5 cadw yn y cudd seguir
amagat (“guardar en l’amagat”)
Cadwaladr [kad WA la dar] (m) nom d’home
cadw eich
afraid erbyn eich rhaid [ka
-du økh av-raid er –bin dø hraid ]
1 cadw’ch afraid erbyn ych rhaid
guardar-se una poma per a la set = no desprendre , consumir, etc, totalment una
cosa prevenint una necessitat futura
ETIMOLOGIA: “guardar all`que no es necessita per quan hi hagi necessitat” (cadw = guardar) + (’ch < eich = vostre) + (afraid
(adjectiu) innecessari, (substantiu) coses innecessàries) + (erbyn = contra) + (eich = vostre) + (rhaid =
necessitat)
NOTA: també: cadw’ch afraid at eich raid
(at = cap a)
cadw
golwg ar [ka -du gô -lug ar]
1 tenir els ulls posats a, vigilar, observar ("guardar la vista
sobre")
rhaid cadw golwg ar sut maen nhw'n
gwario arian y trethdalwyr
cal vigilar com gasten els diners dels contribuents
cadwydd
[kad-widh] plural
1 esbarzers, lloc de esbarzers
ETIMOLOGIA: (cad = prefix
intensificador < 'batalla' ) + mutació suau + (gwydd = arbres, arbustos) gal·lès < britànic
De la mateixa arrel britànica: còrnic kazwedh
(com al topònim Porthkazwedh, en
anglès Cadgwith)
cadwyn, cadwynau [KAD win, kad WØ ne] (f)
cadena
cae, caeau [KAI, KEI e] (m) tancat, camp, prat
..1
caead [ kei -ad] verb
1 tancar
ETIMOLOGIA: còrnic keas (= tancar)
..2 caead
[ kei-ad ] substantiu masculí
PLURAL caeadau [
kei- â -de]
1 tapa
rhoi caead ar eich piser fer callar
algú (“posar una tapa al seu gerro”)
Dyna gaead ar ei biser! Això l’ha
fet callar
2 estrep posterior
caead trol estrep posterior de carro
caead cert estrep posterior de carro
caead wagen godi estrep posterior de
?camió bolquet
3 pengaead tancat en un cap
heol bengaead carrer sense sortida
caead cert tailboard of a cart
4 finestró
caead Fenis finestró venecià??
rhoi’r caeadau lan posar els
finestrons
caead rhwyllog persiana (exterior)
5 (Fotografia) obturador
clicied caead gallet de l’obturador
cymflymder caead velocitat
d’obturador
6 caead allan exclusió, tancada,
tancament
7 tapa de bagul (de mort)
8 porta (de tanca)
9 (adjectiu) tancat
llawgaead gasiu (llaw = mà ) + mutació suau + ( caead = tancat )
ETIMOLOGIA: (cae- = arrel de cau = tancar) + (-ad, -ed sufix per formar un participi del passat)
NOTA: Al sud col·loquialment caeëd [kei-ed]
caead rhwyllog [kei as RHUI lhog] (m) persiana
cae chwarae [kai KHWA re] (m) camp d’esports
Y
Cae-glas [ø kâi glaas]
1 nom de casa
2 nom de carrer de Coed-poeth (comarca de Wrecsam)
3 localitat d’Abertawe SS6595
ETIMOLOGIA: el camp verd (y = article definit) + (cae =
camp) + (glas = verd)
Cae-go
[kâi-goo]
1 districte a l’oest de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam)
ETIMOLOGIA: ‘cae’r gof’ (“(el) camp (de)l ferrer”) (cae = camp) + (yr =
article definit) + (gof = ferrer).
La [v] final normalment es perd al nord en paraules d’una sola síl·laba. Per
tant gof > go.
cael ("caal") [KAIL /KAAL] (v)
1 aconseguir; verb auxiliar per expressar la forma passiva
- cafodd ei anfon [ka vodh i AN von]
(*) fou enviat ("va rebre el seu enviar")
2 cael golwg ar mirar
mynd i gael golwg ar y dre anar a mirar la ciutat
cael adferiad [ kail ad-
ver -yad]
1 recuperar la salut
Gobeithiai gael adferiad hyd y ddau ddiwrnod olaf y bu fyw
Esperava recuperar-se de la seva malaltia (“esperava aconseguir recuperació”)
fins als dos dies últims que estava amb vida (“va viure”)
ETIMOLOGIA: (cael = aconseguir) + (adferiad = recuperació)
cael
bachiad [ kail bakh -yad]
1 (pescar) ??tenir una picada
2 (Gal·les del Nord) aconseguir una feina
ETIMOLOGIA: (cael = aconseguir) + (bachiad = afgada)
cael eich haeddiant [ kail økh heidh-yant ]
1 tenir el que hom mereix
cael ei haeddiant llawn am ei syniadau
??tenir el ple reconeixement per les seves idees
ETIMOLOGIA: ‘aconseguir el vostre mèrit’ (cael
= aconseguir) + (eich = el vostre) +
(haeddiant = mèrit, allò que es
mereix)
cael gwared ag annwyd [kail GWA red ag A
nuid] (frase) treure de sobre un refredat
cael hit
[kâil hit] verb
1 fer-se mal, donar-se un cop
2 cael hit ar = donar-se
(l'ulna, etc) un cop contra
cael lle i [ kail lhee
ii]
1 tenir les vostres raons per
cael lle i obeithio tenir les
vostres raons per ser sentir optimista
cael lle i gasglu fod...
assabentar-se del
fet que
Caeo [KEI o] (f) topònim
Caer
[ kâir ] substantiu femení
1 Chester = ciutat d'Anglaterra del Nord-oest, a la frontera gal.lesa. Nom
complert: Caerllion Fawr
Nom llatí: Deva. El nom anglès
Chester (del llatí 'castrum') vol dir 'fortelesa romana'. El nom gal·lès
complert és 'Gran Caerllion' (per diferenciar-se d'un lloc de nom Caerllion al sud de Gal·les). Caerllion = fortelesa de la legió
2 Stryd Caer (la) carretera (que es
dirigeix cap a) Chester, la carretera de Chester. Nom de carretera del poble Yr
Wyddgrug, comarca de Y Fflint
3 Swydd Gaer la comarca de Chester.
En genreal les comarques gal·leses tenen sir
al nom, i les d'Anglaterra tenen swydd.
A totes dues paraules les segueix una inicial amb mutació suau
4 (Gal·les del Nord) (col·loquial) Sir
Gaer la comarca de Chester
ETIMOLOGIA: caer = fortalesa
(romana)
NOTA: Vegeu: Caerllion Fawr
Caer-dydd [kair-DIIDH] (-) capital de Gal.lès (nom anglicitzat: Cardiff)
("la fortalesa romana del costat del riu Taf")
Caereinion [kai REIN yon] (f) topònim - divisió medieval del centre de
Gal·les ("la fortalesa d’en Einion")
Caerfallwch
[ kâir-vâ-lhukh] substantiu
masculí
1 Pseudònim de Thomas Edwards(1779-1858),lexicògraf gal·lès, molt influenciat
pel lexicògraf eccèntric William Owen-Pughe (1759-1835). Va fer llistes de
neologismes sobretot en el camp de la ciència i comerç, i alguns d'aquests són
d'ús general a la llengua contemporània. El seu nom gal·lès Caerfallwch era el
nom del seu lloc de naixment, a Llaneurgain, comarca d'Y Fflint, Gal·les del
nord-est
buddsoddi = invertir
daeareg = geologia
degol = decimal
cyngerdd = concert
hirgrwn = oval
nwy = gas
safon = estàndard
pwyllgor = commité, comissió
Caerfyrddin [kai VØR dhin] (f) topònim - ciutat del Sud-oest ("la
fortalesa romana aprop de Mordin-" (una fortalesa britona - môr = mar, din
= fortalesa al cim d’un turó))
Caer-gaint [kair GAINT] (f) topònim (Canterbury, sud-est d’Anglaterra) ("la
fortalesa romana de Caint (antic regne britó)") Anglès: Canterbury
Caer-grawnt [kair GRAUNT] (f) topònim (ciutat, sud-est d’Anglaterra)anglès:
Cambridge
Caergybi [kair GØ bi] (f) topònim, Gal·les del Nord-oest ("la
fortalesa romana d’en Cybi")
Caerlleon
[ kâir-lhê-on] substantiu femení
1 Vegeu Caerllion Fawr
Caerllion
[ kâir-lhî-on] substantiu femení
1 localitat de la comarca de Casnewydd (El nom anglès és "Caerleon")
ETIMOLOGIA: Caerllion < (caer = fortalesa [romana]) + (llion = llegió); aquest element és <
britànic < llatí legion- < legiônis (forma genitiva = de la
llegió)
Caerllion Fawr
[ kâir-lhî-on vaur] f
1 Chester = ciutat d'Anglaterra del Nord-oest, a la frontera gal.lesa.
També Caerllion i Caer. Una variant de Caerllion és Caerlleon
Swydd Gaerllion comarca de Chester,
Cheshire
Swydd Gaer comarca de Chester,
Cheshire
Sir Gaer (col·loquial) comarca de
Chester, Cheshire
Penri - Addoldy y Bedyddwyr - Caerlleon
(rètol de capella gal·lesa a la ciutat de Chester) ("Penri (nom de màrtir
purità, John Penry 1563-1593) - església dels baptistes - Chester")
ETIMOLOGIA: "Gran Caerllion" per diferenciar-la de la
"Caerllion" de Gal·les del sud-est (Caerllion) + mutació suau + (mawr
= gran). Vegeu l'entrada Caerllion a
dalt
NOTA: Vegeu Caer
Caerloyw [ kair–loi-u] f
1 Gloucester = ciutat d'Anglaterra de l'oest. Nom llatí: Glevum
Swydd Gaerloyw la comarca de
Gloucester
ETIMOLOGIA: "la fortalesa romana de Gloyw"
(caer = fortalesa romana) +
mutació suau + (Gloyw). La paraula gloyw significa ‘brillant’ i era en
aquest cas possiblement el nom d’una riera o una bassa – un exemple d’un
topònim amb aquest element a Wales és Gloywlyn
‘llac brillant’ – un llac de Llanbedr, Gwynedd
Caerlwytgoed
[ kair-luit-goid ] substantiu
femení
1 Lichfield = ciutat d'Anglaterra central (el lloc britànic / romà oringinal
era a Wall, 3km al sud-oest del centre de la ciutat)
ETIMOLOGIA: "el camp romà de Llwytgoed (bosc gris)" .
caer (= fortalesa) + mutació suau +
(Llwytgoed)
Equival a gal·lès modern Llwytgoed (llwyd = gris) + mutació suau + (coed = bosc), amb la sordització?? de
la "d" - llwydgoed > llwytgoed - vegeu t-g
Britànic *lêto-kêt > gal·lès
antic > anglès antic "Lyccid", al qual es va afegir anglès antic
"feld" (= camp)
Caerwedros [kair WE dros] (f) topònim
Caerwyn [KEIR win] (m) nom d’home
cae tatws
[ kae- ta -tus] substantiu
masculí
1 camp de patates
2 (Gal·les del Nord) un yn y cae tatws
a'r llall yn y cae maip no entendre's mútuament, una persona parlant d'un assumpte
i l'altra parlant d'una altra assumpte, i tots dos pensant que estan parlant
del mateix; ("un al camp de patates i l'altre al camp de naps") mae un yn y cae tatws a'r llall yn y cae
maip hi ha un malentès entre ells; no estan parlant De la mateixa cosa
caethiwed [kei THI wed] (m) esclavitud
caethiwus
[kei-thi-wis] adjectiu
1 adictiu
ETIMOLOGIA: (caethiw-, arrel de caethiwo = esclavitzar) + (-us sufix per formar adjectius)
caetsh, caetshus [KAICH, KAI chis] (m) gàbia
caetsh adar [kaich A dar] (m) gàbia d’ocell (s)
caewr
[ kei -ur] substantiu masculí
PLURAL caewyr
[ kei -wir]
1 un que fa or manté les tanques de arbuços al voltant dels tancats i camps
També: plygwr, gwrychwr
2 caewr gwregys fermall de cinturó
ETIMOLOGIA: (cae-, arrel de cau = tancar) + (-wr sufix = home)
cafall [ kâ -valh] substantiu
masculí
1
(obsolet) cavall
2
Cafall nom del gos d’Artur
Carn Cafall (“(la) roca (de) Cafall”), turó de Powys (a la part que era
el comtat de Maesyfed). Aquí es troba una de les Meravelles de l’illa de la
Gran Bretanya (Mirabilia Britanniae) segons ‘la Història dels britànics’
(Historia Brittonum) escrit al voltant de l’any 800 i atribuïda al monjo
Nennius. En una pedra al cim hi ha una petjada del seu gos Cafall de l’època
quan Arthur va caçar el marrà Twrch Trwyth explicat a la història de Culhwch i
Olwen.
ETIMOLOGIA: britànic < llatí câbâllus (= cavall)
..1 caffael [
ka -fel] verb
1 avui en dia cael, tret d'algunus
usos especials, i a la Bíblia gal·lesa tradicional (la traducció d'en William Morgan
al 1588)
NOTE: nowadays cael, except in some
special uses, and in the traditional Welsh Bible (William Morgan's 1588
translation)
2 rebre, trobar; (com a sunstantiu) descobriment, trobada
Mathew 13:45 Cyffelyb yw teyrnas nefoedd
i farchnatwr, yn ceisio perlau teg (13:46) Yr hwn wedi iddo gaffael un perl
gwerthfawr, a aeth, ac a werthodd gymaint oll ag a feddai, a'i prynodd ef
Matthew 13:45 ...
Gwyl Caffael y Groes ("(la)
festa (de) (la) troabada (de) la creu")?Invenció de la Creu, una festa
crisitana del 3 del maig per commemorar la trobada a a l'any 326 per Helena,
mare de Constantí el Gran, d'allò que es deia era la veritable creu
..2 caffael [
ka -fel] participle adjective
1 trobat; plentyn caffael expòsit,
criatura abandonada del qual no s'en sap qui són els pares; (Història) ysbyty plant caffael hospital
d'expòsits, institució per cuidar criatures abandonades
2 imiwnedd caffael imunitat
adquirida
ETIMOLOGIA: caffael (= trobat
aconseguit, adquirit), arrel (és idèntica al verbnom caffael = aconseguir, adquirir, trobar) usada com a participi
passat
..3 caffael
1 (substantiu masculí) adquisició, guany
Yr oedd yr offerynau a arferid i gloddio
am aur yn gyffredin ac anhylaw iawn; ac mae yn debyg nad oeddid yn casglu
hanner y mw^n o’r tir, o eisieu offerynau cyfaddas. Y caffael, at ei
gilydd, a gyfrifid o wns i ddwy y dydd i bob dyn. (Y Traethodydd 1851, t. 351)
Les eines que se servien per cavar l’or eren molt ordinàries i dolentes; i és
ben probable que no van recollir la meitat del mineral de la terra, per falta
d’eines aptes. El guany, en total, es calculava entre una una i dues unces cada
dia per cada home.
caffaelgar
[ ka- feil -gar] adjectiu
1 adquisitiu
ETIMOLOGIA: (caffael = aconseguir,
en gal·les modern cael) + (-gar (sufix adjectival que indica
tendència))
caffaeliad
[ ka-feil -yad] substantiu
masculí
PLURAL caffaeliadau
[ ka-feil- yâ -de]
1 adquisició
bod yn gaffaeliad mawr / bod yn gryn gaffaeliad arribar a ser
molt útil
Fe fyddai’r offeryn ‘na’n gaffaeliad
mawr Aquella eina arribarà a ser molt útil
2 trobada; Gwyl Caffael y Groes ??la
Trobada de la Creu, festival cristià celebrat el 3 de maig per commemorar May
la trobada a Jerusalem al 326 DC per part de na Helena, mare de Constantí el
Gran, de la suposada creu verífica ("(el) festival (de) (la) trobada (de)
la creu")
2 (terme legal) Caffaeliad
puteiniaid obtenció de noies per la prostitució
3 (Bíblia) presa, bens capturats
Eseia 49:24 A ddygir y caffaeliad oddi
ar y cadarn? neu a waredir y rhai a garcherir yn gyfiawn?
(Cf. Y Beibl Cymraeg Newydd / la Nova Bíblia Gal·lesa 1988, on no es fa servir
aquesta paraula: A ddygir ysbail oddi ar
y cadarn? A ryddheir carcharor o law'r gormeswr?)
Isaias 49:24 Potser és arrabassada al fort la presa? O s'escapa el presoner del
terrible?
4 avantatge, ajut; guany; bod yn
gaffaeliad ser un avantatge
Buasai mynegai wedi bod yn gaffaeliad yn
y llyfr bach hwn
Un índex hauria estat un avantatge en aquest petit llibre; bu penodiad Cynan fel Cofiadur yn 1935 yn gaffaeliad mawr i'r Orsedd
L’anomenament de Cynan com a secretari general al 1935 era un gran benefici per
la Gorsedd ('assemblea dels poetes')
ETIMOLOGIA: (caffael = aconseguir,
en gal·les modern cael) + (-iad)
caffaelwr
[ ka-fei -lur] substantiu masculí
PLURAL caffaelwyr
[ ka- feil -wir]
1 algú que obté / procura (alguna cosa)
2 caffaelwr puteiniaid algú que obté
noies per la prostitució
ETIMOLOGIA: (caffael = aconseguir,
en gal·les modern cael) + (-wr = 'home')
caffed
[ kâ -fed] v
1 (de cael) Imperatiu, tercera persona
singular (també caed) que trobi /
acoseguexi / tingui
Samuel-1 1:18 A hi a ddywedodd, Caffed
dy lawforwyn ffafr yn dy olwg. Felly yr aeth y wraig i'w thaith, aca fwytaodd;
ac ni bu athrist mwy
Samuel-1 1:18 ... .
1 Caffed amynedd! estigueu pacient!
(del Nou Testament Caffed amynedd ei pherffaith waith = que la fermesa obri a través d’una acció
perfecta)
Epistol Iago yr Apostol 1.4 Ond caffed amynedd ei pherffaith waith; fel
y byddoch berffaith a chyfan, heb ddiffygio mewn dim.
Carta de Sant Jaume 1:4 .....
caffi, caffis [KA fi, KA fis] (m)
cafeteria
Cafflogion [ka FLOG yon] (f) topònim, divisió medieval del nord-oest
cafn [ ka -van] substantiu
masculí
PLURAL cafnau [ kav -ne]
1
pica = peça de fusta, pedra, etc amb una concavitat per a contenitr líquid, obi
2
abeurador o menjadora
cafn bwyd menjadora
cafn dwr abeurador
cafn buarth menjadora de corral
cafn moch menjadora de porcs
cafn ceffyl abeurador de cavall
Genesis 30:38 Ac efe a osododd y gwiail y rhai a ddirisglasai efe, yn y cwterydd,
o fewn y cafnau dyfroedd, lle y deuai’r praidd i yfed, ar gyfer y praidd; fel y
cyfebrent pan ddelent hwy i yfed
Genesis 30:38 .....
3
gaveta, pastera
4
(Meteorologia)
cafn o wasgedd isel pressió mínima (“(una) pica (de) pressió baixa”)
5
premsa vinera
cafn gwin premsa vinera
melys gwin o gafn arall (“dolç (és el) vi de (la) premsa (d’una) altra
(persona)”)
Job 24:11 Y rhai sydd yn gwneuthur olew o fewn eu parwydydd hwynt, ac sydd
yn sathru eu cafnau gwin, ydynt sychedig
Job 24:11 ....
6
tortugada, canal, canaló
7
rec de molí
cafn y felin el rec del molí
yr oedd yr hen gafn yn ddefnyddiol i gario y dwfr i droi y felin, ond ei fod
yn pydru wrth wneud hyny. (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r
Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 50)
el rec era útil per portar aigua per girar el molí, peró pudria quan ho feia
8
canal
9
piragua, barca feta d’un tronc
10
barca de pas = transbordador fluvial per al pas de viatgers on no hi ha pont
(1) En el topònim Tal-y-cafn (“lloc davant la barca”) on hi havia
antigament un abarca per transportar viatgers a través del riu Conwy
(2) cafn Enlli una barca amb quilla plana usada per transportar viatgers
a través de Swnt Enlli (nom anglès: Bardsey Sound), un estret entre la
península de Llyn i l’illa d’ Enlli (Ynys Enlli) (nom anglès: Bardsey Island)
11
par d’una arpa – caixa de ressonància
12
cafn tor cavitat de la mà
yfed o gafn tor beure de la cavitat de la mà ??
13 catúfol (d’elevador)
14 depressió on dues vessants d’un sostre s’ajunten
ceibren cafn biga d’aquest lloc
ETIMOLOGIA: cf (1) llatí scabere (= rascar). del qual el llatí scabies
(= caspa) > anglès [skéibiiz] scabies (= sarna, ronya)
(2) anglès to shave < anglès antic sceafan, alemany shaben
(= rascar; ratllar (pastanagues))
(3) grec skaphe (= pica, bol, barca), skaptô (=
cavar)
NOTA: cafn és més aviat [kavn] al nord, i cafan [ka-van]
al sud. Cf la pronunciació de cefn (= esquena) - [kevn] al nord,
i cefen [ke-ven] al sud.
cafn [ ka -van] substantiu
masculí
PLURAL cafnau [ kav -ne]
1
pica = peça de fusta, pedra, etc amb una concavitat per a contenitr líquid, obi
2
abeurador o menjadora
cafn bwyd menjadora
cafn dwr abeurador
cafn buarth menjadora de corral
cafn moch menjadora de porcs
cafn ceffyl abeurador de cavall
Genesis 30:38 Ac efe a osododd y gwiail y rhai a ddirisglasai efe, yn y
cwterydd, o fewn y cafnau dyfroedd, lle y deuai’r praidd i yfed, ar gyfer y
praidd; fel y cyfebrent pan ddelent hwy i yfed
Genesis 30:38 .....
3
gaveta, pastera
4
(Meteorologia)
cafn o wasgedd isel pressió mínima (“(una) pica (de) pressió baixa”)
5
premsa vinera
cafn gwin premsa vinera
melys gwin o gafn arall (“dolç (és el) vi de (la) premsa (d’una) altra
(persona)”)
Job 24:11 Y rhai sydd yn gwneuthur olew o fewn eu parwydydd hwynt, ac sydd
yn sathru eu cafnau gwin, ydynt sychedig
Job 24:11 ....
6
tortugada, canal, canaló
7
rec de molí
cafn y felin el rec del molí
yr oedd yr hen gafn yn ddefnyddiol i gario y dwfr i droi y felin, ond ei fod
yn pydru wrth wneud hyny. (Hanes Tonyrefail - Atgofion am y Lle a’r Hen
Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 50)
el rec era útil per portar aigua per girar el molí, peró pudria quan ho feia
8
canal
9
piragua, barca feta d’un tronc
10
barca de pas = transbordador fluvial per al pas de viatgers on no hi ha pont
(1) En el topònim Tal-y-cafn (“lloc davant la barca”) on hi havia
antigament un abarca per transportar viatgers a través del riu Conwy
(2) cafn Enlli una barca amb quilla plana usada per transportar viatgers
a través de Swnt Enlli (nom anglès: Bardsey Sound), un estret entre la
península de Llyn i l’illa d’ Enlli (Ynys Enlli) (nom anglès: Bardsey Island)
11
par d’una arpa – caixa de ressonància
12
cafn tor cavitat de la mà
yfed o gafn tor beure de la cavitat de la mà ??
ETIMOLOGIA: cf (1) llatí scabere (= rascar). del qual el llatí scabies
(= caspa) > anglès [skéibiiz] scabies (= sarna, ronya)
(2) anglès to shave < anglès antic sceafan, alemany shaben
(= rascar; ratllar (pastanagues))
(3) grec skaphe (= pica, bol, barca), skaptô (=
cavar)
NOTA: cafn és més aviat [kavn] al nord, i cafan [ka-van]
al sud. Cf la pronunciació de cefn (= esquena) - [kevn] al nord,
i cefen [ke-ven] al sud.
cafnaid [ kav -ned] substantiu
masculí
PLURAL cafneidiau [ kav-neid-ye]
1
contingut d’una pica / beurador / menjadora, etc
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-u sufix substantival per expressar
‘contingut’)
cafnio [ kav -nyo] verb
1
buidar amb sàssola
2
excavar
3
buidar, cavar
4
buidar amb sàssola
5
enformar amb una gùbia
6
cafnu creuar un riu en una barca
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-io sufix per fer verbs)
cafnog [ kav -nog] adjectiu
1 còncau
to cafnog sostre on la part baixa de dues vessants del sostre s’ajunten
2
enformat amb gúbia
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-og sufix per fer adjectius)
cafnu [ kav -ni] verb
1
vegeu cafnio
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-u sufix per fer verbs)
cafnwr [ kav -nur] substantiu
masculí
PLURAL cafnwyr [ kavn-wir]
1
barquer
ETIMOLOGIA: (cafn = pica) + (-wr sufix = ‘home’)
Cai [KAI] (m) 1 nom d’home 2 sant celta
caib
[kaib] substantiu femení
PLURAL ceibiau
[keib -ye]
1 puntona
2 Gal·les del Nord caib groes puntona de reparador de
camins
3 ceibio fer servir una puntona
4 ceibiwr persona que fa servir una
puntona, manobre
5 gwaith caib a rhaw feina manual
forta ("feina (de) puntona i pala")
6 gwaith caib a rhaw feina bàsica
Y sector wirfoddol sy'n gwneud llawer
o'r gwaith caib a rhaw wrth ddarparu gwasanaethau, cyngor a gofal i bobl Cymru
el sector del voluntarismw fa molt de la feina bàsica en la provisió de
serveis, consells i cuida per a la gent de Gal·les
7 meddw gaib begut com un cep, pet
("begut (com una) puntona" - que posada cap avall pot caure
fàcilment)
8"blwyddyn y tair caib"
(‘l’any dels tres puntones’) l’any 1777 (de la semblança del número 7 a una
picona)
ceibiwr
ETIMOLOGIA: desconegut; l'escocès té una paraula semblant caibe = pala
caiff
[kaif] verb
1 vegeu cael Present Indicatiu:
present-futur singular, tercera persona; aconseguirà, rebrà;
2 fe’i caiff hi! ja ho pagarà
car!(dit d’algú que fa una cosa arriscada o il·legal que inevitablement serà un
fracàs o serà castigat)
cain
[ kain ] -
1 (obsolet) esquena; serra, turó
2 (Toponímia) Ocurreix al nom Llanrhaeadr
yng Nghinmeirch (‘el lloc anomenat Llanrhaeadr / església de la cascada al
‘kúmud’ (districte) de Cinmeirch’). SJ0863 4km al sud-est de Dinbych a la
carretera de Rhuthun
Cinmeirch < Ceinmeirch = serralada de cavalls
(cein- forma de la síl·laba
penúltima de cain = esquena, serra)
+ (meirch = cavalls, plural de march = cavall)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic çkebno-
o çkemno-
còrnic kein (= esquena), bretó kein (= esquena)
cais, ceisiau
[KAIS, KEI she] (m) sol·licitud; intent
cala (calaf), calafau [KA la, ka LA ve] (f) tija
calan
[kâ -lan] substantiu masculí PLURAL
calannau
[ka-la-ne]
1 primer dia d'una temporada
2 primer dia d'una temporada
3 Calan Awst l’ú d’agost, per
commemorar el rescat miraculós
de Sant Pere de la presó; antigament també una festa de la recollita.
(Literalment "calenda (d')agost"). A la ciutat hi ha un carrer
cèntric Heol Awst '(el) carrer de la
festa de l'ú d'agost'
4 Calan Gaeaf = el primer dia de
novembre ("calenda (de) novembre"). La forma col·loquial és Clyngaea [kløng-gei-a] or Glangaea
[glang-gei-a].
Vegeu l'entrada separada
5 Y Calan Cap d'Any ("la
calenda")
Nos Galan la nit de Cap d'Any, el
dia 31 de desembre ("(la) nit (de la) calenda")
Dydd Calan el dia de Nou Any, 1
gener ("(el) dia (de la) calenda")
parti Calan festa de Cap d'ANy
6 Y Calan (adverbi) = a Cap d’Any,
al Dia d e Nou Any
Ocurreix en la dita que refereix a l’extensió del dia després del solstici
hivernal que es fa palpable a partir del Nou Any.
Awr fawr Calan, dwy Wyl Eilian, tair Wyl
Fair
‘gran hora (a la) calenda(“awr fawr y Calan”), dues a la festa d’Eilian, i tres
a la festa de Maria’
és a dir, al Dia de Nou Any (Y Calan) (gener 1), el dia haurà augmentat en una
hora (mitja hora al matí i mitja hora al vespre), dues hores a la festa d’en
Eilian (Gwyl Eilian) (gener 13), i tres hores a la festa de na Maria (Gwyl
Fair) (febrer 2)
7 fore Calan (adverbi) al matí del
dia de Cap d’Any
y rhaglen fore Calan el programa del
matí del dia de Cap d’Any
8 calennig regal de Cap d'Any (als
nens que van de porta en porta cantant cants de Cap d'Any). Vegeu l'entrada
seperada
9 calendr calendari = fulls imresos
amb els mesos, setmanes i dies de l'any exposats. Vegeu l'entrada seperada
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí calandae, paraula relacionada amb calâre = proclamar
Calan Gaeaf
[ka-lan gei-a] substantiu masculí
1 dia de Tots els Sants, 1 novembre
2 (en algunes zones, és (o avui en dia més aviat era) 12 novembre, és a dir al
dia ú de novembre segons l'antic calendari. També Hen Galan Gaeaf (hen =
antic)
3 primer dia de l'hivern, segons el calendari cèltic (fins Calan Mai, el primer
de maig)
ETIMOLOGIA: (la) calenda (de) (l’)hivern.
De la mateixa arrel britànica: còrnic Kalann
Gwav, bretó kala-goañv
Calan Mai [ kâ-lan mai ] substantiu
masculí
1 primer de maig, 1 maig. Les formes col·loquials són basades en un forma
fusionad Calanmai, on l'accent com
és normal és a la síl·laba penúltima; d'aquí les formes sudenques Clanmai, Clamai, Clame [klan-mai, kla-mai, kla-me]
Noswyl Calan Mai Vigília de l’ú de
maig (abril 30)
2 antigament era el dia ú segons l'antic calendari, que ara es diu Hen Galan Mai (hen = old) a
3 primer dia de l'estiu, segons el calendari cèltic (fins Calan Gaeaf, el primer de novembre); antigament es feien fogueres
als cims dels turons
formerly a quarter day in Scotland
ETIMOLOGIA: (la) calenda (del) maig
De la mateixa arrel britànica: còrnic Kala'
Mae, bretó kala-mae
calch [KALKH] (m) guix
caled [KA led] (adj)
1 dur
2 gwargaled tossut
Exodus 32:9 Yr ARGLWYDD hefyd a ddywedodd wrth Moses, Gwelais y bobl hyn; ac
wele, pobl wargaled ydynt
Exodus 32:9 And the LORD said unto Moses, I have seen this people, and,
behold, it is a stiffnecked people.
(gwar = clatell ) + mutació suau + (caled = dur )
caleden
[ ka- lê -den] substantiu femení
PLURAL caledau
[ ka- lê -de]
1 callós
ETIMOLOGIA: (caled = dur) + (-en sufix per formar substantius )
De la mateixa arrel britànica: bretó kaledenn
(= ull de poll del peu)
Caledfwlch
[ ka- led -vulkh] m
1 (mitologia) nom de l'espasa del rei Arthur. Nom llatí: (una forma
distorcionada del nom gal·lès) Caliburnus.
Nom anglès = Excalibur [ek ská li børr]
ETYMOLOGY: "(arma de) tallar amb duresa" (caled = dur ) + mutació suau + (bwlch = tall)
caledfyd [ ka- led -vid] substantiu masculí
1 trifulgues, privació
ETIMOLOGIA: (caled = dur) + mutació
suau + (byd = món, condició)
caletaf (caleta’) [ka LE ta] (adj) el més dur
caletach [ka LE takh] (adj) més dur
call
[ kalh ] adjectiu
Al Sud en monosíl·labes amb -ll la vocal és llarga [kaalkh]
1 savi, sapient, assenyat, enraonat
Call pob ffôl tra tawo (dita) – Els
babaus semblen savis fins que badin boca, els ximplets semblen assenyats fins
que no obrin la boca (literalment "(és) assenyat cada ximplet mentre
calla")
Mae'r calla'n colli weithiau – Fins
i tots els més savis s’equivoquen de vegades (literalment "els més savis
perden (el seu judici) de vegades");
també Mae'r calla weithiau'n colli
y calla’ ’dawo s’ha dit prou (“el
més assenyat sugui callat”)
tawed y calla’ s’ha dit prou (“que calli el més assenyat”)
gair i gall s’ha dit prou (“una
(sola) paraula a un assenyat (és suficient)”)
2 assenyat, sensat
En frases negatives per indicar estupidesa:
(a) Dyw e ddim yn gall – ha begut
l’enteniment, és com una cabra (literalment
"no és assenyat / sensat")
(b) Wyt ti'n gall? – Has begut
l’enteniment? has perdut el seny? (literalment
"ets sensat??")
(c) hanner call adjectiu estúpid, poca-solta (literalment
"mig sensat") A Gal·les del Sud la forma col·loquial és ’narcall [nar-kalh] < hanercall
< hanner call
(d) hanner call a dwl estúpid (literalment
"mig sensat i espés / curt "), o senzillament hanner call
3 yn gall (adverbi) d’una manera
sensata
Siarad yn gall, ddyn, neu cau dy geg
– parla amb seny, bon home, o calla; parla d’una manera sensata, home, o calla
(literally "parla sensatament, home, o tanca la teva boca")
4 call a ffôl tant gent
assenyada com babaus
pob call o ben qualsevol persona
sensata
5 intel·ligent
mae e'n gallach o'r hanner na'i frawd
– és molt més intel·ligent que el seu germà
(literalment "és més intel·ligent de la meitat que el seu germà ")
5 informat
Després d'una explicació que no explica res es diu -
dw i ronyn callach - ara encara ho
entenc menys
(literalment "no estic més informat ni un gra")
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic. Si no és britànic < celta, és del llatí cal'd(us) < callidus (= astut, llest,
experimentat). CALLIDUS = astut, llest, experimentat. La paraula còrnica kall (= astut) és de la mateixa arrel
britànica
NOTA: (Gal·les del Sud) La forma col·loquial té vocal llarga câll [kaalh] (la majoria de paraules monosíl·labes amb –ll final tenen una vocal allargada al
sud):
calon, calonau [KA lon, ka LO ne] (f)
1 cor
2 wrth fodd eich calon que us
agrada moltíssim (“a la satisfacció del vostre cor”)
gwneud gwaith sydd wrth fodd eu calon fer
una feina que li agrada moltíssim
Dyn wrth fodd fy nghalon yw e
És un home tal com a mi m’agraden
calonogi [ka lo NO gi] (v) encoratjar,
animar
calonogol [ka lo NO gol] (adj) encortajador
calsiwm [KALS yum] (m) calci
..2 cam, camau [KAM, KA me] (adj)
1
incorrecte, torçat
2 bwyell gam aixa (bwyell =
destral) + mutació suau + (cam =
torçat)
3 gwargam inclinat, corbat, amb el
cap inclinat (gwar = clatell ) +
mutació suau + (cam = torçat)
..2 cam, camau [KAM, KA me] (m) 1
pas;
- o gam i gam [o GAM i GAM] (adv) de
pas en pas
camadeg [ka MA deg] (f) moment inoportu
camddeall [kam DHI alh] (v) malentendre
cámera
[ ka -me-ra] substantiu masculí
PLURAL camerâu [
ka-me- rai ]
1 màquina fotogràfica per fer fotos
1 màquina fotogràfica per fer imatges de TV
Fe fydd y camerâu teledu yn ffilmio'r digwyddiadau
Les càmeres de televisió filmaran els successos
ETIMOLOGIA: anglès camera < llatí
(= cambra; volta) < grec kamara
camesbonio [ kam-e-spon-yo] verb
1 explicar malament
Pentrecythraul - Mae llawer wedi
camesbonio enw'r pentre hwn
Pentrecythraul - hi ha molta gent que han explicar malament el nom d'aquest
poble
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + (esbonio = explicar)
camfa
[ kam -va] substantiu femení
PLURAL camféydd,
camfâu [ kam-veidh, kam-vâi]
1 escala = escala per a passar una tanca
cael eich dal ar y gamfa queda amb
el cul enlaire
2 (Gal·les del Sud-oest) canfa
canyadissa per tancar un forat en una tanca o pared d'un camp
3 (comarca de Ceredigion) escullera
4 fe awn ni dros y gamfa yna pan ddown
ni ati ho farem al seu temps, ho farem quan ens toqui, no val la pena
imaginar problemes que possiblement no arribaran mai ('anem a través de aquella
escala (per passar la tanca) quan hi arribarem')
[ve aun ni dros ø gam-va ø-na pan dhoun ni a ti]
ETIMOLOGIA: (cam = pas) + (-fa, sufix = lloc)
NOTA: Col·loquialment també hi ha un canvi [v] > [dh] - camfa > camdda
camfa dro
[ kam-va droo ] substantiu femení
PLURAL camféydd
tro [ cam-veidh troo ]
1 torniquet
ETIMOLOGIA: (camfa = escala) +
mutació suau + (tro = gira)
camfaethiad
[kam-veith-yad] substantiu masculí
1 malnutrició
ETIMOLOGIA: (camfaeth-, arrel de camfaethu = alimentar malament) + (-iad= sufix per formar substantius)
camfaethu
[kam-vei-thi] verb
1 alimentar malament
ETIMOLOGIA: (cam = incorrecte, mal)
+ mutació suau + (maethu = nodrir,
alimentar)
camgymeriad
[kam-gø-mer-yad] substantiu
masculí
PLURAL camgymeriadau
[kam-gø-mer-yâ-de]
1
error, errada, equivoc, equivocaió
camgymeriad dybryd error greu
Cred llawer y dyddiau hyn nad yw’r Beibl
a’i neges yn perthnasol iddynt. Camgymeriad mawr ydi hynny Molta gent creu
que no els és adient aquests dies la Bíblia i el seu missatge. És un gran error
2
gwneud camgymeriad rhwng = confondre
(“fer error entre”)
3
mewn camgymeriad per error
ETIMOLOGIA: (camgymer-, arrel de camgymeryd, camgym’ryd = agafar
malament, fer un errar, equivocar-se) + (-iad
sufix per formar substantius)
camgymryd
[kam-gøm-rid] verb
1 errar, equivocar-se
os nad ydw i'n camgymeryd si no
m’equivoco
2
camgymeryd A am B = prendre A per B,
confondre A amb B
Ildiodd y llu Ffrengig a laniodd ym
Mhen-caer, Sir Benfro yn 1797 ar ôl camgymeryd merched lleol yn eu sioliau
cochion a'u hetiau duon Cymreig am filwyr Seisnig
La força francesa que va desembarcar a Pen-caer a la comarca de Penfro a l’any
1797 es va rendir després de prendre les dones locals amb els seus xals
vermells i els seus barrets negres gal·lesos per soldats anglesos
ETIMOLOGIA: (cam = mal)) + mutació
suau + (cymryd = prendre). Aparament
calçat de l’anglès mistake (mis- prefix
= mal) + (take = agafar)
NOTA: També: camgymeryd [kam-gømê-rid]
Camlan [kam
-lan] substantiu femení
1 SH7024 Afon Camlan
= riu de Meirionnydd
2
SH8511 localitat de Mallwyd, Meirionnydd
3 lloc de la mort d’en Artur segons la
tradició – la locació d’aquest és una incògnita. En un “triawd” (estrofa que
recorda tres esdeveniments, tres observacions o tres dites) parla de les tres
batalles sense raó de l’illa de (la Gran) Bretanya (Tri Ofergad Ynys Prydain):
a Chamlan a ddigwyddodd oherwydd cweryl
rhwng Gwenhwyfar a Gwenhwyfach
i Camlan que va passar a causa d’una disputa entre Gwenhwyfar a Gwenhwyfach
4
camlan obsolet batalla
intensa. El nom Camlan de
l’expressió Cad Gamlan (la batalla
de Camlan) fet servir com un substantiu comú
5
comarca de Ceredigion cadgamlan
(1) soroll, fressa; (2) lloc sorollós. L’expressió Cad Gamlan (la batalla de Camlan) fet servir com un substantiu comú
ETIMOLOGIA: Aparantment “marge (de riu) corbat” (cam = corb, corbat) + mutació suau + (glan = marge de riu)
1 camp,
campiau [KAMP, KAMP ye] (m) proesa
- pencampwr [pen KAM pur] (m) campió
2 camp, campiau [KAMP, KAMP ye] (m) encampament
3 camp [KAMP] (m) desert (gal·lès de la Patagonia) (del castellà CAMPO).
També: Y Paith
campfa, campféydd [KAMP va, kamp VEIDH] (f) gimnasi ("proesa-lloc")
campwaith, campweithiau [KAMP waith, kamp WEITH ye] (f) obra mestra
("proesa-obra")
campws, campysau [KAM pus, kam PØ se] (m) campus
camu [KA mi] (v) anar (a passos)
camweddwr
[ cam-wê-dhur] substantiu masculí
PLURAL camweddwyr
[ cam-wedh-wir]
1 malfactor
ETIMOLOGIA: (camwedd = injustícia) +
(-wr, sufix = home)
camystyr
[ kam- ø -stir] substantiu
masculí
PLURAL camystyron
[ kam-ø- stø -ron] 1
sentit equívoc;
camystyr yw hwn a roes y geiriadurwr
William Owen-Pughe i'r gair aquest és un sentit equívoc que el lexicògraf
William Owen-Pughe va donar a la paraula
ETIMOLOGIA: (cam = mal) + (ystyr = sentit)
can
[ kan ] adjectiu
(Gal·les del Sud-est)
1 bara can pa blanc
Nom masculí:
2 farina blanca
3 farina en general
4 (Gal·les del Sud-est) can garw
germen del blat
ETIMOLOGIA: gal.lès can < cann < britànic < *kand-
De la mateixa arrel britànica: còrnic kann
= claror, bretó kann-loar = llum de
la lluna
De la mateixa arrel indoeuropea: llatí candere
= brillar, grec kandaros
VEGEU: bara can, canwyn
cân, caneuon [kaan, ka NEI on] (f) cançó
- cân roc, caneuon roc [kaan ROK, ka
NEI on ROK] (f) cançó de roc
cánabis
[ka-nø-bis] substantiu masculí
1 cànabis
ystor cánabis resina de cànabis, de
les fulles seques i les flors
resin cánabis resina de cànabis, de
les fulles seques i les flors
cyffuriau cyfreithiol fel álcohol a
thybaco, a rhai anhgyfreithlon fel écstasi a chanabis
drogues legals com l'alcohol i el tabac, i unes d'illegals com el l'ècstasi i
el cànabis
ETIMOLOGIA: anglès cannabis <
grec kannabis
caneri, caneris [ka NE ri, ka NE
ris] (m) canari
canfasio [kan VA sho] (v) sol·licitar el vot (anar de cas en casa abans
d’una elecció)
canfod [KAN vod] (v) percebre
cangarw, cangarwod [kang ga RUU, kang ga RUU od] (m) cangur (animal)
cangen, canghennau [KA ngen, ka NGHE ne] (f) 1 branca; 2 oficina de banc
canghellor, cangellorion [ka NGHE lhor, ka nge LHOR yon] (m) canceller
caniatâd [ka ni a TAAD] (m) permissió
caniatáu [ka ni a TAI] (v) permetre
canlyn [KAN
lin] (v)
1
seguir
2 taflu arian da i ganlyn arian drwg seguir invertint diners en un
negoci ruïnós (“llençar bon diner a seguir diner dolent”)
canlyniad, canlyniadau [kan LØN yad, kan løn YA de] (m) resultat;
consequència
canmlwyddiant
[ kan-mluidh-yant] substantiu
masculí
PLURAL canmlwyddiannau
[ kan-mluidh-ya-ne]
1 centenari, centè aniversari
cyfrol a gyhoeddwyd yn 1991 i ddathlu
canmlwyddiant geni Kate Roberts
un llibre que va ser publicat el 1991 per celebrar el centè aniversari del
nèixement de Kate Roberts
2 hanner canmlwyddiant cinquantè
aniversari
ETIMOLOGIA: (canmlwydd = cent anys
d'edat) + (-iant = sufix)
canmol [KAN mol] (v) lloar
canmoliaeth [kan MOL yeth] (f) lloança
Canna [ ka -na
1 Nant Canna rierol de Caer-dydd. Avui en dia el rieol no existeix
però el nom sobreviu com a nom de dsitricte de Caer-dydd, Pontcanna
(pont a través del rierol Canna), i en Treganna, (‘masia (de) Canna)
aparentment un nom modern imitant Pontcanna i utilitzat com a equivalent
de l’anglès Canton (nom d’un districte del costa) (Canna + anglès antic
“tûn” = masia). Antigament el nom gal·lès era Cantwn, una forma del nom
anglès -Z
2 Nantcanna, nom de carrer del poblet de Tre-os (comarca de
Bro Morgannwg)
La Guia de Carrers de l’Ordnance Survey (1995) té ‘Nant Canna’ com el nom del
carrer i ‘Nant Ganna’ com el nom del rierol (al mapa del 1880 indicat mab nom
anglès ‘Llanganna Brook’ ) que va del poblet de Llan-gan per Tre-os i cau al
riu Ewenni
ETIMOLOGIA: (1) (Caer-dydd) desconegut. Possiblement basat en l’adjectiu can
(= blanc), com el rieiol de Merthyrtudful Cannaid (= blanc, brillant)
(2) (Tre-os) Aparentment el nom del sant (Canna) de l’església de Llan-gan
(també coneguda com Llanganna)
cannoedd [KA nodh] (pl) centenars; plural de "cant"
cannwyll, canhwyllau [KA nuilh, ka NHUI lhe] (f) espelma
- cannwyll corff [ka nuilh KORF] (f)
candela de la mort (a la nit, llum de la combustió de gases de material en
descomposició en basses o llacs; es creia que era un presagi de la mort d’un
veí o familiar)
- cannwyll dân, canhwyllau tân [ka
nuilh DAAN, ka nhui lhe TAAN] (f) candela romana
cannydd
[ka -nidh] substantiu masculí
PLURAL canyddion
[ka-nødh-yon]
1 leixiu
ETIMOLOGIA: (cann-, arrel de cannu = posar en llexiu) + (-ydd sufix per formar substantius)
canol, canolau [KA nol, ka NO le]
(m) mig (Sud-est: cenol) [KE nol]
- ar ganol [ar GA nol] (prep) al mig
de (acció)
- Canol Caer-dydd [KA nol kair
DIIDH] (m) Caer-dydd Central (zona de la capital)
- canol y dre [KA nol ø DREE] (f) el
centre de la ciutat
- ynghanol [ø NGHA nol] (prep) al
mig de
canolbarth [ka NOL barth] (m) regió central
- Canolbarth Cymru [ka NOL barth KØM
ri] (m) Gal·les Central
- Y Canolbarth [ø ka NOL barth] (m)
la Regió Central (de Gal·les)
canolbwyntio [ka nol BUINT yo] (v) concentrar-se
canolfan, canolfannau [ka NOL van, ka nol VA ne] (fm) centre
- canolfan chwaraeon, canolfannau
chwaraeon [ka NOL van khwa REI on, ka nol VA ne khwa REI on] (f)
polisportiu
- canolfan dydd, canolfannau dydd [ka
NOL van DIIDH, ka nol VA ne DIIDH] (f) centre social dels avis / minusvàlids
- canolfan hamdden, canolfannau hamdden [ka
NOL van HAM dhen, ka nol VA ne HAM dhen] (f) "centre d’esbarjo"
(esports, classes, club cine, etc)
canolfan
iechyd [ka- nol-van ye -khid] substantiu femení
PLURAL canolfannau
iechyd [ka-nol- va-ne ye -khid]
1
ambulatori; ‘centre de la salut’, edifici on els metges que sserveixen un poble
o barri tenen els seus consultoris i oficines
ETIMOLOGIA: “centre (de) salut” (canolfan
= centre) + (iechyd = salut)
canol-longwr [ka-nol- lo -ngur] substantiu
masculí
PLURAL canol-longwyr
[ka-nol- long -wir]
1
oficial entre un cadet i un sos-lloctinent
ETIMOLOGIA: (canol = mig) + mutació
suau + (llongwr = mariner)
canolog [ka NO log] (adj) central
canolwr, canolwyr [ka NO lur, ka NOL wir] (m) àrbitre
canran, canrannau [KAN ran, kan RA ne] (f) percentatge ("cant" =
cent + "rhan" = part)
canrif, canrifoedd [KAN riv, kan RI vodh] (f) segle
canser, canserau [KAN ser, kan SE re] (m) càncer
- canser y croen [KAN ser ø KROIN]
(m) càncel de la pell
cant [KANT] (m) 1 cent [2 centenar
cantor
[ kan -tor] substantiu masculí
PLURAL cantorion
[ kan-tor-yon ]
1 cantant
Salmau 68:25 Y cantorion a aethant o'r
blaen, a'r cerddorion ar ôl; yn eu mysg yr oedd y llancesau yn canu tympanau
Psalm 68:25 ·····
2 cantant = membre d'una coral
3 (en noms de corals)
Cantorion Teifi "el cantants
(del riu) Teifi"
4 (Història) Cantor Antigament a la
catedral de Tyddewi, cap de del capítol (cos administratiu dels canonges d'una
catedral), després subsituit per el deon
(degà)
5 prif gantor xantre, un que
dirigeix els assistents en un església al cantar
ETIMOLOGIA: del llatí cantor, primer
exemple en gal·lès al segle 14 < canere
(= cantar)
NOTA: també hi ha una forma cantwr
al període modern, amb l'influència del sufix -wr (home)
cantores
[ kan-tô-res ] substantiu femení
PLURAL cantoresau
[ kan-to-rê-se]
1 cantant (dona)
Pregethwyr 2:8 Mi a bentyrrais i mi
hefyd arian ac aur, a thrysor pennaf brehinoedd a thaleithiau; mi a ddarperais
i mi gantorion a chantoresau, a phob rhyw offer cerdd, difyrrwch meibion dynion
Ecclesiastes 2:8 ·····.
ETIMOLOGIA: (cantor = cantant) + (-es, sufix per formar substantius
femenins)
cantorion
[ kan-tor-yon]
1 forma plural de cantor = cantant
cantref
[kan -tre] substantiu masculí
PLURAL cantrefi
[kan- trê -vi]
1 antiga demarcació administrativa
Alguns noms de kàntrevs ecara es veuen a la toponímia com a afegits de noms de
poble
(1) Betws yn Rhos - '(el lloc
anomenat) Betws (que és) en (el kàntrev de) Rhos',
(betws = església)
(2) Betws Cedewain SO/1296 '(el lloc
anomenat) Betws (que és en el kàntrev de) Cedewain',
(3) Caernarfon (Caer yn Arfon) -
Caer en (el kàntrev d’) Arfon), etc.
(Caer = fortalesa romana)
(4) Castellnewydd Emlyn SO/1296 '(el
lloc anomenat) Castellnewydd (que és en el kàntrev de) Emlyn’, (Castellnewydd =
castell nou)
(5) Llanfechain, SJ1820 anteriorment
Llanarmon ym Mechain ('(el lloc
anomenat) Llanarmon (que és) en (el kàntrev de) Mechain'),
(Llanarmon = església de Garmon)
(6) Llanfair Caereinion ('(el lloc
anomenat) Llanfair (que és en el kàntrev de) Caereinion'),
(Llanfair = església de Mary)
(7) Llanfair ym Muallt (anteriorment
Llanfair ym Muellt) ('(el lloc anomenat) Llanfair (que és) en (el kàntrev de)
Buellt'), (en anglès ‘Builth’, una imitació of ‘Buellt’; avui en dia el nom
complet en anglès és ‘Builth Wells’ (= fonts de Builth) per indicar que és un
balneari
(8) Llanrhaeadr ym Mochnant, ('(el
lloc anomenat) Llanrhaeadr (que és) en (el kàntrev de) Mochnant'),
(9) Llan-rhos, anteriorment Llanfair yn Rhos ('(el lloc anomenat)
Llanfair (que és) en (el kàntrev de) Rhos'),
(10) Llansanffráid yn Elfael (‘(el
lloc anomenat) Llansanffráid (que és) en (el kàntrev de) Elfael'
(Llansanffráid = església de Santa Bríd)
(11) Llansanffráid Gwynllw^g (‘(el
lloc anomenat) Llansanffráid (que és) en (el kàntrev de) Gwynllw^g (segons els anglesos ‘Saint Brides
Wentloog’) '
Pen Pumlumon Arwystli ‘el cim de la muntanya amb cinc cims que és en el
kàntrev de Arwystli’ (Pumlumon = cinc cims)
Penrhyn Gwyr (segons els anglesos
‘The Gower Peninsula’) (‘(la) península (del kàntrev de) Gwyr’)
Altres noms s’han restablerts
Ysgol Penweddig, institut de llengua
gal·lesa de la ciutat d’Aberystwyth
ETIMOLOGIA: ‘cent trêvs’, cent granges, àrea de cent masies (can, forma preconsonantal de cant = cent) + (tref = vivenda, casa, masia)
- Cantref
Bychan [KAN tre BØ khan] (f) nom de
divisió medieval: ’centenar’ petit
- Cantref Mawr [KAN tre MAUR] (f)
nom de divisió medieval: ’centenar’ gran
- Cantref Selyf [KAN tre SE liv] (f)
nom de divisió medieval: ’centenar’ de Salamó
- Cantre’r Gwaelod [KAN trer GWEI
lod] (f) ’centenar’ (sub-comarca) mítica sota el mar a la badia davant la
comarca de Ceredigion
canu [KA ni] (v) cantar
canu’n iach i [KA nin YAAKH] () acomiadar-se de ("cantar ‘[que vagi]
en salut’ a")
canwr, canwyr [KA nur, KAN wir] (m) cantant
cap, capiau [KAP, KAP ye] (m) gorra
capel, capeli [KA pel, ka PE li] (m) capel·la
capel
anwes [ka-pel an -wes] substantiu masculí
PLURAL capeli
anwes [ka-pê-li an-wes]
1 església pels parroquians que no poden assistir a l'església
principal que queda massa lluny
Capel Carreg
[ ka-pel
ka-reg]
1 (1) Església de Steuben, New York State
“In 1804 this Union Society (The First Welsh Congregational Society of the Town
of Steuben) had built a log church in Steuben designed to serve also as a
schoolhouse. When this burned,
Christmas night, 1804, a new frame building was erected, which gave way in 1820
to a stone church, known therafter as Capel Careg or more frequently as Capel
Ucha.” (The Welsh in
(2) nom d’una església a prop de Remsen, Estat de Nova York
“The Calvinistic Methodists established the following churches. In 1828 a
church was established known as Pen-y-graig on the road from Remsen to
Boonville, three miles from Remsen village in the town of
ETIMOLOGIA: ‘(la) capella (de) pedra’ (capel
= capella) + (carreg = pedra)
Capel
Coch [ø ka-pel kookh ]
1 nom d’una església de Steuben, Estat de Nova York
“In these ways were the churches weakened and had we their records we might
expect a constant falling-off in the membership. Many of them had to combine
for strength. The Baptist Church of Remsen was the successor to that group
which had left Capel Isel, the
The Baptists also were scattering their churches through this district, though
not in such large numbers. Capel Isel, their first church, was built in Steuben
about a mile and a half west of Remsen village. But it was super-Calvinistic
and those who leaned more toward the Arminian views soon became dissatisfied,
broke away from the old church and established Capel Coch (
(The Welsh in
ETIMOLOGIA: “y capel coch” ‘(la) capella vermella’ (y = article definit) + (capel
= capella) + (coch = vermell)
Capel
Coed y Mynach [ ka-pel koid ø mø-nakh]
1 SO3402 poblet 4km al nordoest de Brynbuga (comarca de Mynwy) Nom anglès:
Monkswood
ETIMOLOGIA: ‘(la) capella (de) Coed y Mynach’ (capel = capella). Coed y
Mynach és ‘(el) bosc (de)l monjo’.
capel Cymraeg
[ ka-pel køm- raig ] substantiu
masculí
PLURAL capeli
Cymraeg [ ka-pê-li køm-râig]
1 capella no-conformista on la llengua ofical és el gal·lès
ETIMOLOGIA: (capel = capella) + (Cymraeg = gal·lès)
Capel Isel
[ ka-pel i-sel]
1 nom d’una església i d’una zona de Steuben, Estat de Nova York
“The Baptists were a little behind the others in organizing their church.
Beginning about 1800, Morgan Williams had preached to them occasionally in
different places, and upon the arrival of Rev. Richard Jones from
ETIMOLOGIA: ‘(l’)esglèsia baixa’ (capel
= església) + (isel = baix)
Capel Nant
[ ka-pel
nant
]
1 nom d’una església a prop de Remsen, Estat de Nova York
“The Calvinistic Methodists established the following churches. In 1828 a
church was established known as Pen-y-graig on the road from Remsen to
Boonville, three miles from Remsen village in the town of
ETIMOLOGIA: “capel y nant” ‘(l’)esglèsia (del) rierol’ (capel =
església) + (y = article
definit) + (nant
= rierol)
capel Pab
[ ka-pel paab ] substantiu masculí
(Gal·les del Nord)
1 esglèsia catòlica
ETIMOLOGIA: capella (de) Papa (capel
= capella) + (Pab = Papa)
caplan,
caplaniaid [KA plan, ka PLAN yed] (m)
capellà
caplaniaeth [ka PLAN yeth] (f) capellania
car, ceir [KAR, KEIR] (m) cotxe
- car cefn codi [kar KE ven KO di]
(m) cotxe ‘hatchback’ ("cotxe (de) (porta de) darrere (de) pujar")
- car heddlu, ceir heddlu [kar HEDH
li, keir HEDH li] (f) cotxe de policia
Caradog [ka RA dog] (m) nom d’home [
cárafan
[ ka –ra-van] substantiu masculí
PLURAL carafanau,
cárafans [ ka-ra-vâ-ne, ka-ra-vans ]
1 caravana = conjunt de mercaders o pelegrins viatjant junts per seguretat,
2 caravana = casa sobre rodes de gitano
3 caravana, remolc – vehicle de vacances, arrossegat per un cotxe
4 caravana, remolc = casa en un parc de caravanes
ETIMOLOGIA: anglès caravan <
italià caravana < pers karwan
NOTA: També carafán [ka-ra-van]
Col.loquialment carifán [ka-ra-van],
North Wales – ciarifán [kya-ra-van], ciari [kya-ri]
carafanio [
ka-ra-van-yo]
1 anar de vacances en una caravana (vehicle de vacances, arrossegat per un
cotxe)
ETIMOLOGIA: (cárafan = caravana) + (-io sufix per formar verbs)
carafanwr
[ ka-ra-va-nur] substantiu
masculí
PLURAL carafanwyr
[ ka-ra-van-wir]
1 persona que fa vacances amb caravana
ETIMOLOGIA: (cárafan- = caravana) +
(-wr sufix = home)
caráff
[ ka- raf ]substantiu masculíPLURAL
caraffau
[ka-râ-fe]
1 garrafa = mena d’ampolla de vidre
ETIMOLOGIA: anglès < francès < italià < castellà garrafa < àrab gharrâfa
(= vaixell per beure)
cárbwncl [ kar –bun-køl] substantiu masculí
PLURAL carbynclau [ kar-bøn-kle]
1 carboncle, rubí
Diarhebion 31:10 Pwy a fedr gael gwraig rinweddol? gwerthfawrocach yw hi
na’r carbuncl
Proverbis 31:10 ...
2 carboncle = infecció de la pell
ETIMOLOGIA: anglès caarbuncle < llatí carbunculus < carbô
(= carbó)
carcas [kar -kas] substantiu masculí
PLURAL carcasau
[kar-ka-se]
1 carcassa = cos d'animal mort
Nid oedd y cig yn cael ei rannu oddi
wrth yr esgyrn ond fod y carcas cyfan yn cael ei falu'n fân fel bod yr esgyrn
yn bowdr
La carn no se separava dels ossos i enlloc d'això la carcassa entera es molia
??a trossos molt petits com que els ossos eren una pols
2 cos humà (humorós o per menyspreuar)
hel dy garcas oddi yma! marxa
d'aquí!
Gal·les del Nord
"recolleu la teva carcassa"
ETIMOLOGIA: gal·lès carcas <
anglès carcase, carcass < francès
mitjà carcasse < italià carcassa, d'origin desconegut.
Subsitueix una forma anterior carkois
carquois = esquelet. (francè modern carcasse
= carcassa (= cos d'animal mort), cos d'un persona viva, esquelet o carcassa
d'una casa o vaixell)
carchar,
carcharau [KAR khar, kar KHA re] (m)
1 presó
2 mynd â rhywun i’r carchar
portar algú a la presó
Aed ag ef i’r carchar Va ser portat
al presó
carcharor
[ kar- kha -ror] substantiu
masculí
PLURAL carcharorion
[ kar-kha- ror -yon]
1 pres, reclús
2 Ynys y Carcharorion illa de Bae
Dulas (la badia de Dulas), Ynys Môn ("(l') illa (de)ls presos")
3 cymryd yn garcharor fer presoner
("agafar com presoner")
Fe'i cymerwyd yn garcharor gan y
Japaneiaid yn Singapore
va ser fet presoner pels japanesos a Singapore
ETIMOLOGIA: (carchar = presó) + (-or = sufix per formar substantius, del
llatí -ârius)
carcharores
[ kar-kha- rô
-res] substantiu masculí
PLURAL carcharoresau [ kar-kha-ro- re -se]
1 presa, reclus a
ETIMOLOGIA: (carcharor = pres) + (-es = sufix per formar substantius
fememins)
carcharor
rhyfel [ kar- kha -ror hrø-vel] substantiu masculí
PLURAL carcharorion
rhyfel [ kar-kha- ror
-yon hrø-vel]
1 presoner de guerra
mae yno hen adeilad fu unwaith yn
fynachlog ac ar ôl hynny'n wersyll i garcharorion rhyfel
hi ha allà un antic edifici que una vegada era un monestir i després d'això un
camp per presoners de guerra
ETIMOLOGIA: (carchar = presó) + (rhyfel = guerra)
carcharu
[ kar- kha -ri] verb
(verb amb objecte)
1 empresonar, tancar a la presó
2 (substantiu masculí) empresonament, detenció
ETIMOLOGIA: (carchar = presó) + (-u = sufix per formar verbs)
cf còrnic karghara = posar a la
presó
Cardi
[kar -di] substantiu masculí
PLURAL Cardis [kar -dis]
1 (motiu) persona de la comarca de Ceredigion
Fel llawer o'i gyd-Gardis... com molts
dels seus companys de Cardis
2 persona d'aquesta comarca vista coma una molt curosa dels diners,
que sort guanyant d'un pacte, que va amb molt compte amb les despeses
(suposadament el caràcter típic de la gent de Ceredigion)
3 gwlad y Cardi 'la terra
del Cardi', la comarca de Ceredigion
Falle ma'r ffaith bo fi wedi cal yn magu
yng ngwlad y Cardi yw e
potser és perquè vaig créixer a la terra dels Cardis
4 (obsolet) Al sud-est de
Gal·les, algú de pagès que havia vingut a treballar a les valles industrials –
no eren de la necessàriament de la comarca de Ceredigion
Cf a Argentina, els castellans
són ‘gallegos’, tot i no ser de Galícia; en gal.lès, els anglesos són Saeson (saxons), tot i que quan el
poble germànic majoritari d l’illa de la Gran Bretanya era els angles
ETIMOLOGIA: Cardi, escurçament de Cardiganshire, fins el 1974 el nom
anglès d'aquesta comarca, quan va ser reintroduit el nom històric gal·lès - Ceredigion (origen de la forma anglesa
"Cardigan"
cardiau [KARD ye] (pl) vegeu: cerdyn
cárdigan, cárdigans [KAR di gan, KAR di gans] (m) cardigan (d’un
aristòcrata anglès Lord Cardigan; la forma anglesa de la comarca gal·lesa
Ceredigion)
cardod [KAR dod] (m) caritat
cardotyn, cardotwyr [kar DO tin, kar DOT wir] (m) captaire
caredig [ka RE dig] (adj) amable
caredigrwydd [ka re DI gruidh] (m) amabilitat
carej
[ka-rej] substantiu femení
PLURAL cárejis [ka-re-jis]
1 vagó de tren
ETIMOLOGIA: anglès carriage <
francès septentrional antic carier
(= portar) < llatí tardà carricâre
(= portar amb carro) < llatí carrus
(= carro) < cèltic; cf gal·lès car
(= trineu) < britànic < cèltic
carejen
[ka-re-jen] substantiu femení
PLURAL cárejis [ka-re-jis]
1 vagó de tren (Gal·les del Nord)
ETIMOLOGIA: (carej = vagó) + (-en sufix diminutiu)
caren [ kâ -ren] substantiu femen-i o
masculí
PLURAL carennod
[ ka- re
-nod]
1 (Gal·les del Nord) dona vella
2 (Gal·les del Nord) caronya
drewi fel hen garen (“fer pudor com
vella caronya”)
3 (comarca de Caerfyrddin) animal escanyolit
4 (comarca de Caerfyrddin) expressió afectuosa per una nena petita
5 (comarca de Caerfyrddin) expressió contemptuosa per un brètol
ETIMOLOGIA: anglès caren, variant
dialectal de carrion (= caronya)
< francès < llatí tardà carônia
< llatí carô, carnis (= carn). En francès modern charogne (= caronya)
cares
[ kâ-res] substantiu
femení
PLURAL caresau [ ka-re-se]
1 parent, dona de la mateixa família
Diarhebion 7:4 Dywed wrth ddoethineb, Fy chwaer wyt ti; galw ddeall yn
gares.”
Proverbs 7:4 .....
Job 42:11 Yna ei holl geraint, a’i holl
garesau, a phawb o’i gydnabod ef o’r blaen, a ddaethant ato, ac a fwytasant
fwyd gydag ef yn ei dy^, ac a gwynasant iddo, ac a’i cysurasant ef, am yr holl
ddrwg a ddygasai yr Arglwydd arno ef: a hwy a roddasant iddo bobo un ddarn o
arian, a phob un dlws o aur.
Job 42:11 ..... .
ETIMOLOGIA: (câr = parent (mascle)) + (-es sufix femení)
carfan, carfanau [KAR van, kar VA
ne] (f) grup, colla, facció
- carfan bwyso, carfanau pwyso [kar
van BUI so, kar VA ne PUI so] () grup de pressió
cariad [cariad] (mf) 1 (m) amor (= emoció); amor meu; amant; nuvi; 2 (f)
amor meu; amant; núvia
cario [KAR yo] (v) portar
carisma
[ ka- ri -sma] substantiu masculí
1 carisma = qualitat especial en una persoan que atreu als altres i els inspira
Mae hi wedi'i mesmereiddio gan ei
garisma a'i rym
Ha esta capturat? per el seu carisma i la seva força
llipryn o Dori heb rithyn o garisma ar
ei gyfyl
Un nul·litat del partit conservador sense ni un pèl?? de carisma
Mae yna fwy o garisma mewn postyn lamp
na sydd gan Ms Jones
Hi ha més carisma en un pal del fanal que el que té Na Jones
2 (Cristianisme) carisma = un poder atorgat per Déu
ETIMOLOGIA: anglès charisma <
llatí ecclesiàstic < grec kharisma
< kharis (= gràcia)
carlamu [kar LA mi] (v) galopar (carw + llamu; carw = cérvol, llamu =
saltar)
carnau [ kar-ne]
1
munts de pedres; túmuls; forma plural de carn
Heol y Carnau street name in Caerffili
Carno
[ kar
-no]
1 Afon Carno = riu del districte de
Maldwyn (comarca de Powys) SO 0193
2 SN 9696 localitat de Maldwyn, aprop de Caer-sws
3 una parròquia d'aquest indret
4 Twyncarno SO 1108 localitat de
Rhymni (comarca de Caerffili) ‘turó del rierol anomenat Carno’ (twyn = turó) + (Carno nom de rierol)
ETIMOLOGIA: L’element principal del nom és probablament carn (= roca)
Carnwyllion
[karn WILH yon] (f) topònim - divisió
medieval del sud-oest
carped,
carpedi [KAR ped, kar PE di] (m) catifa
carpiau [
karp-ye]
1 draps; plural de cerpyn =
drap
NOTA: Al sud carpau > carpe
carrai, careia [KA re, ka REI e] (f) corretja
carreg
[ ka -reg] substantiu femení
PLURAL cerrig [
ke -rig]
1 pedra
cerrig mân codòls ("pedres
petites")
( Gal·les del Nord-oest) fel diawl dan
garreg dit d’una persona que sempre es queixa “com un diable sota una
pedra”
2 pedra utilitzada com a ??projectil
taflu carreg (at) tirar una pedra a
Ioan 8:3 A'r ysgrifenyddion a'r
Phariseiad a ddygasant ato ef wraig, yr hon a ddaliesid mewn godineb... (Ioan 8:5) A Moses yn gyfraith a orchmynodd i ni labyddio'r cyfryw; beth gan hynny
yr wyt ti yn ei ddywedyd? (Ioan 8:6) ...Eithr
yr Iesu, wedi ymgrymu tua'r llawr...
(Ioan 8:7)
...ac a ddywedodd wrthynt, Yr hwn sydd
ddibechod ohonoch, tafled yn gyntef garreg ati hi
Joan 8:3 .....
2 Pwy a sieryd Gymraeg mor bur ag y gall
daflu carreg at ryw bechadur mewn treiglo?
Qui parla gal·lès tan perfectement que pot tirar una pedra al pecador
quant a les mutacions?
3 i'r cwm rhed y cerrig, felly arian i
foneddig (dita) els diners van als rics "(és) a la vall (que) corren
les pedres, de-la-mateixa-manera diners a (un) senyor"
4 pedra = mineral amb forma de pedra
halen carreg barra de sal
5 treiglo pob carreg
investigar a fons ("girar cada pedra")
6 ni fydd carreg heb ei throi no es
deixarà una pedra sense girar??
ni fydd carreg heb ei throi yn
f'ymchwiliad nes cael hyd i'r llofrudd
no es deixarà una pedra sense girar en la meva investigació fins trobar
l'assassí
7 carreg bwdr pedra tova per
blanquejar una llar o esglaó de la porta ("pedra podrida")
8 carreg aelwyd pedra de la llar, pedra
que forma la llar
9 pedra feta servir aom un plint, plataforma
Gerllaw Eglwys Llanllugan ym Mhowys y
mae'r garreg y bu Howel Harris yn pregethu oddi arni
A prop de l'església de Llanllugan a (la comarca de) Powys hi ha la pedra des
de la qual Howel Harris predicva
10 pinyol d'algunes fruites
carreg eirinen pinyol?? de préssec
carreg grawnwin pinyol?? de raïm
11 pedra utilitzada en certs jocs
12 pedra = joia; diamant, etc
13 testicle
14 carreg drws esglaó de la porta, carreg y drws = l'esglaó de la porta
gofala fod carreg dy ddrws dy hun yn lân
no critiqueu la gent per defectes que latres poden veure en tu mateix
("assegura't que el teu propi llindar sigui net")
15 troi'n garreg fer-se pedra
16 carreg ar garreg pedra sobre
pedra
ni adawyd carreg ar garreg no es va
deixar ni una pedra sobre perdra ??
17 pes
Lefiticus 19:36 Bydded i chwi gloriannau
cyfiawn, gerrig cyfiawn, effa gyfiawn, a hin gyfiawn: yr Arglwydd eich Duw
ydwyf fi, yr hwn a'ch dysgais allan o dir yr Aifft
Leviticus 19:36 ....
18 menhir; Tair Carreg (les) tres
pedres / menhirs, a la terra alta entre les ciutats de Merthyrtudful i Rhymni,
Gal·les del Sud-est
19 (topònims) roca, penyasegat; roca la mar
20 carreg fustl càlcul biliar
21 carreg sebon esteatita
22 hel cerrig recollir pedres (per
netejar un camp)
hel gerrig o gae recollir pedres
d'un cmap
23 lladd dau aderyn ag un garreg
heure la mare i els pardalets = assolir un objectiu en doble ("matar dos
ocells amb una pedra")
també: lladd dwy frân ag un garreg ("matar
dos corbs amb una pedra")
24 mor galed â charreg tan dur com
un pedra
mor ddall â'r garreg cec com un talp
("cec com la pedra")
25 carreg fellt pedra de meteorita
("pedra (de) llamps")
26 pedra com a metàfora de manca de sensibilitat, emoció, inabilitat, falta de
voluntat
Teimlai fel pe buasai ei chalon wedi
troi yn garreg ddideimlad
Sentia com si el seu cor s'hagúes convertit en pedra insensible
27 (adjectiu) de pedra
calon garreg sydd ganddi té un cor
de pedra ("(és) (un) cor (de) pedra que-és amb-ella")
glo carreg = carbó dur ("carbó
(de) pedra")
28 cerrig (adjectiu) de pedra, de
pedres
wal gerrig paret de pedres
clawdd cerrig = paret de pedres
chwarel gerrig pedrera
("pedrera (de) pedres")
29 pont garreg pont d’una sola llosa
Hi ha una foto d’un pont
d’aquest tipus al rireol de Nant Cadair, Gwynedd a la web “28th January 2001 -
Cadair Idris”
www.hmallett.co.uk/28012001.html
Pontgarreg (SN3354) localitat
de la comarca de Ceredigion, Gal·les del Sud-oest, a la parroquia de
Llangrannog, 3km a l’est del poble de Llangrannog
30 Capel Carreg ‘(la) capella (de)
pedra’ nom d’una església de Steuben, Estat de Nova York
“In 1804 this Union Society (The First Welsh Congregational Society of the Town
of Steuben) had built a log church in Steuben designed to serve also as a
schoolhouse. When this burned,
Christmas night, 1804, a new frame building was erected, which gave way in 1820
to a stone church, known therafter as Capel Careg or more frequently as Capel
Ucha.” (The Welsh in
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
De la mateixa arrel britànica: còrnic karreg
= pedra (com al topònim An Garreg),
bretó karreg = pedra; la paraula
irlandesa carraig (= roca) és del
britànic
carreg
dafl [ ka –reg davl ] substantiu femení
PLURAL cerrig
tafl [ ke –rig ta -val]
1 pedra de fona
ETIMOLOGIA: (carreg = pedra ) +
mutació suau + (tafl ‘tirat’, arrel
del verb taflu = tirar)
carreg filltir, cerrig milltir [ka reg
VILH tir, ke rig MILH tir] (f) pedra mil·liar
carreg
orchest [ka-reg or-khest] substantiu femení
PLURAL cerrig
gorchest [ke-rig or-khest]
1 roca per aixecar or tirar en concursos de provar la força desl contestants
dyn yn taflu carreg orchest oedd
arwyddlun yr wyl
L'emblema? de la festa era un home que tirava una roca
cartel, cartelau [KAR tel, kar TE
le] (m) cartel
carthffos, carthffosydd [KARTH fos, karth FO sidh] (f) claveguera
cartref [kar-trev] substantiu
masculí
PLURAL cartrefi [kar-tre-vi]
1 casa, llar, domicili = la casa on viu una persona
bod â’ch cartref eich un tenir casa pròpia
rhoi cartref i rywun donar-li a algú un allar
bod yn ail gartref ser una llar quan estigueu vivint en un altre lloc (“ser
una segona llar”)
cyrraedd eich cartref arrivar a casa
newid cartref = canviar de casa
rhedeg cartref portar una casa, tenir cura d’una casa
un garw am ei gartref (mascle), un arw am ei chartref (femella)
algú molt de casa, persona casolona
un hoff o’i gartref (mascle), un hoff o’i chartref (femella) algú
molt de casa, persona casolona
nwyddau i’r cartref productes per a la llar
creu cartref establir una llar
chawlu cartref destruir una llar
di-gartref (adjectiu) sense llar
2 gartref (adverbi) a casa (la mutació suau s’utilitza per
crear adverbials d’altres elements de l’oració)
aros gartref quedar-se a casa
bod gartref ser a casa
gwnewch fel petáech gartref feu com si estigueu a casa
(Gal·les del Sud) gartref cap a casa
mynd gartref anar cap a casa (en gal·lès estàndard mynd adref)
3 oddi cartref fora de casa
mynd oddi cartref anar de casa
gadael eich cartref anar de casa
Gorau Cymro, Cymro oddi cartref (“millor gal·lès, gal·lès fora de casa”)
els gal·lesos són orgullosos de la seva identitat i la seva llengua fora del
païs, però a Gal·lès no els valoren prou
4 lloc d’origen
Mae’r alaw ‘Bedw Gwynion’ wedi ei henwi ar ôl lle yn ardal Dinas Mawddwy, yr
ardal oedd yn gartref i David Roberts, Telynor Mawddwy
La meolodia ‘Bedw Gwynion’ (bedolls blancs) es va dir això d’un lloc de l’àrea
de Dinas Mawddwy, l’àrea que era el lloc d’origen de David Roberts, Telynor
Mawddwy (l’arpista de Mawddwy)
Yr oedd dau fachgen o'm cartref {Craig-cefn-parc} yn yr ysgol yn
Llansawel...
Hi havia dos nois del meu poble d’origen {Craig-cefn-parc } a l’escola de
Llansawel ("Briton Ferry")...
5 (vaixell) lloc d’origen
porthladd cartref port d’origen
6 (Cristianisme) el cel
mynd i dy eich hir gartref anar al cel (“anar a la vostra casa llarga”)
Pregethwr 12:5 Ie, yr amser yr ofnant yr hyn sydd uchel, ac yr arswydant yn
y ffordd, ac y blodeua y pren almon, ac y bydd y ceiliog rhedyn yn faich, ac y
palla chwant; pan elo dyn i dy ei hir gartref, a’r galarwyr yn myned o bob tu
yn yr heol
Ecclesiastes 12:5 .....
7 (adjectiu) fet a casa, casolà
cwrw cartref (‘cervesa (de) casa) cervesa feta a casa
bwyd cartref cuina casolana (“menjar casolà”)
ffilm gartref pel·lícula de casa
bara cartref pa casolà
brethyn cartref tela feta a casa
8 gweithiwr cartref un que treballa a casa
9 Y Siroedd Cartref les comarques al voltant de Londres;
traducció literal de l’anglès ‘Home Counties’. Londres i les comarques del
voltant és la regió més pròspera de l’estat anglès.
10 interior d’un estat (contrastat amb l’exterior)
tollau tramor a chartref duanes i arbitris, tarifes sobre bens importats
i bens produits dins un estat ("tarifes (de l')estranger i (de) casa,
estrangeres i domèstiques")
gwasanaeth cartref servei militar a l’estat i no a l’exterior
amddiffyn cartref defensa d’un país contra un invasor
y Llynges Gartref l’armada que defensa l’estat
newyddion cartref notícies de l’estat
11 cartref yw cartref, er tloted y bo la llar és el lloc
millor (“la llar és la llar, tot i ser tan pobre”)
12 does un man fel cartref ni hi ha cap lloc com la llar
does unman yn debyg i gartref ni hi ha cap lloc com la llar
13 hoff gan bawb ei gartref a tothom li agrada la seva llar
14 habitat
Ar hyd un ochr yr oedd llwyn uchel o goed, cartref llawer colomen
Al llarg d’un costat hi havia un avinguda alta d’arbres, l’habitat de molts
coloms
15 (ferrocarril) arwydd cartref home signal
16 cymorth cartref assistència a la llar per persones velles
o malaltes
cynorthwywr cartref home que assista a la llar per persones velles o
malaltes
cynorthwywraig cartref dona que assista a la llar per persones velles o
malaltes
17 (esport) casa, el terreny o camp propi d’un equip
y cae cartref el camp de casa
y tîm cartref l’equip de casa
chwarae oddi cartref = fer un partit en un camp foraster
18 (Escola) gwaith cartref deures
19 llar = edifici per cuidar els vells, els malalts, els orfans, etc
cartref hen bobl residència de la tercera edat
cartref henoed residència de la tercera edat
cartref plant amddifaid orfenat
cartref plant orfenat
cartref nyrsio residència privada per cuidar els malats o la tercera
edat; residència privada per dones que donen a llum
cartref i droseddwyr ifainc institució per la rehabilitació de joves
delinqüents
cartref troseddwyr institució per la rehabilitació de joves delinqüents
cartref i’r deillion home for the blind
cartref geni residència de maternitat
20 ail gartref casa de vacances, casa secundària
ETIMOLOGIA: La forma esperada seria
*cardref amb la mutació suau del segon element.
...(1) Probablament (câr = parent) + (tref = trêv,
granja).
...(2) Una altra possibilitat és car (= carro) com a primer element.
(b) No hi ha cap terme correspondent en còrnic o bretó.
(c) Cartref és un substantiu masculí; apparentment tref era
originalment masculí. A gal·lès modern tref (= ‘poble’, antigament
‘granja’) és femení, i en parules compostes basades en això; hendref (=
granja de l’hivern), melindref (= poble amb molí), etc.
NOTA: (1) A la llengua popular la [v] final no es pronuncia: cartref
> cartre A Gal·les del Sud cartref > gartref > gatre
(la forma amb mutació suau usada com a forme radical. Al segle 17 gartref va ser presa com a
forma radical (degut a la influència de l’adverbi gartref)
NOTE: (1) in the spoken language the final [v] is not pronounced: cartref
> cartre
(2) In South Wales cartref > gartref > gatre (the
soft-mutated form is used as the radical form. In the 17th century gartref
was taken to be the radical form (from the influence of the adverb gartref)
cartref
plant [ kar-tre plant] substantiu masculí
PLURAL cartrefi
plant [ kar-trê-vi plant]
1 orfenat, lloc per orfans, nens abandonats, nens apartats d'ambients familiars
no adequats
ETIMOLOGIA: "llar (de) nens" (cartref
= llar) + (plant = infants, nens);
traducció de l'anglès children's home
caro
[câro] substantiu masculí
1 estimi; subjunctiu tercera persona singular de caru = estimar
Duw a gâr a'i caro'i hunan (qv)
ajuda i ajudat seràs
caru
[ kâ -ri] verb
(verb amb objecte)
1 amar (persona, animal) caru ei gilydd
= estimar-se (una persona a l'altra)
yr wyf dy garu di t’estimo
Forma col·loquial al sud de Gal·les: (1) rwy’n
dy garu di, o (2) w i’n dy garu di
Forma col·loquial al nord de Gal·les: (1) dw
i’n dy garu di
2 amar = tenir-li afecció, leialtat i respecte; caru iaith eich gwlad estimar la llengua del vostre propi país
3 estimar = tenir una afecció apassionada per, una atracció sexual per, una
altra persona
4 encantar = agradar molt a algú fer alguna cosa
5 Duw a gâr a'i caro'i hunan ajuda i
ajudat seràs
6 a'm caro, cared fy nghi qui
m’estima a mi ha d’estimar el meu gos
Qui me amat, amat et canem meam - si
vols estimar algú, l'has d'estimar amb els seus bons aspectes com els dolents
7 amar = fer l'acte sexual
8 caru â festejar, fer la cort a;
(Gal·les del Sud) caru sha festejar,
fer la cort a
9 llythyr caru carta d'amor
10 stori garu història d'amor
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta;
còrnic kara = estimar; bretó karout = estimar
indoeuropeu kâ- = desitjar
indoeuropeu *kâ-ro- > anglès
antic hoore, anglès modern whore = puta
indoeuropeu *kâ-ro- > llatí kârus = estimat (català modern carícia, caritat)
indoeuropeu *kâ-mo- > sànscrit kâma = amor, desitj, deessa hindú de
l'amor (kâma sûtra, llibre d'amor;
sûtra = fil, llibre de filosofia)
caru
[ kâ
-ri] substantiu masculí
1 (Gal·les de Sud) (en adreçant algú) estimat, estimada dere 'ma, caru bach vine aquí, estimat (a un nen)
2 acte de festejar
3 acte de fer l’amor
carw
[ ka -ru] substantiu masculí
PLURAL ceirw [
kei -ru]
1 cérvol
2carlam galop < carw-lam (carw = cérvol) + mutació suau + (llam = salt)
ar garlam = al galop
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic.
De la mateixa arrel britànica: còrnic karow
= cérvol, bretó karv = cérvol
cf alemany Hirsch = cervól (mascle),
anglès hart [haarrt] = cérvol
(mascle), llatí cervus = cérvol
(d'aquesta paraula llatina ve el català cérvol),
grec keras = banya
carwr, carwyr [KA rur, KAR wir] (m) amant
cas [KAAS] (m) odi
cas [KAAS] (adj) desagradable
- casineb [ka SI neb] (m) odi
casáu [ka SAI] (v) odiar
casäwr [ka-sa-ur] substantiu femení
PLURAL casawyr [ ka- sa-wir]
1 persona que odïa
casäwyr Siôn Tarw els que odïen “Siôn
Tarw” (traducció de l’anglès “John Bull”, una personificació d’Anglaterra),
els que odien els anglesos, anglòfobs
2 Sais-gasäwr anglòfob, persona que odïa
els anglesos
També casäwr Saeson
3 gwreig-gasäwr misògin, home que
odïa les dones
També casäwr gwragedd
4 casäwr priodas misògam
ETIMOLOGIA: (casa- arrel de casáu = odiar) + (-wr sufix = home)
caseg
[ ka -seg] substantiu femení
PLURAL cesig
[ ke -sig]
1 egua
caseg las plural cesig glas o cesig gleision egua grisa
Well gen i fy hun faco Caer, ond pawb at
'i ffansi, fel y
deydodd y dyn wrth roi cusan i'r gaseg (Enoc Huws, gan Daniel Owen; 1891)
Jo mateix prefereixo el tabac (de la ciutat de) Chester, but tothom segons el
seu caprici, com va dir l’home quan va fe un petó a la seva egua
2 Pantygaseg
(ST2599) localitat de la comarca de Torfaen, a 3km a l’oest de la ciutat de
Pont-y-pwl
3 cesig gwynion (“egües blanques”)
ones
4 bod wedi ei gwisgo fel caseg sioe anar
massa ben vestida, anar massa mudada (“ser vestida com una egua en una
exposició / fira”)
5 caseg gyfeb plural cesig cyfeb egua prenyada; també caseg gyfebol plural cesig cyfebol
6 caseg fagu plural cesig magu egua de criar
7 rhawn y gaseg (Hippuris vulgaris)
(planta) (“cabells d’egua”)
8 aseg yn gofyn march egua en zel
9 caseg y ddrycin (“egua de la
tempesta”) (Ornitologia) (:ç)Turdus pilaris(ç:) = griva cerdena
Noms alternatius: socasau llwydion,
sogiar, socasau llwydion
10 neidio caseg felen (“jump a
yellow mare”) = (illa de Môn) jugar a saltar i parar
11 caseg dwy dram (Aber-dâr) dona
molt grasa (“egua (prou gran per estirar) dos vagons (de carbó)”)
12 caseg eira bola de neu (que
augmenta rotllant a terra)
mynd fel caseg eira augmentar sense
parar
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *kasseka
< cèltic
De la mateixa arrel britànica: bretó kaseg
(= egua), còrnic caseg (= egua)
NOTA: (Gal·les del Sud-est i del Nord-oest) casag
caseg eira, cesyg eira [ka seg EI ra, ke sig Ei ra] (f) bola de neu
casgl, casglion [KA skal, KASKL yon] (mf) pila, col·lecció
casgliad (KASKL-yad)
masculí; PLURAL: casgliadau
(kaskl-YA-de)
1
col.lecció = varis objectes recullits; accumulació, piló
2
col.lecció = resultat d’intentar fer un conjunt tan complert com possible de
coses;
casgliad
o ddarnau arian = col.lecció de monedes,
casgliad
o stampiau = col.lecció de segells
3
(Església) col.lecta = acció de recollir diners per a l’Església després d’una
missa; la quantitat recollida;
4
col.lecta = acció de recollir diners, o la quantitat recollida, per pagar el
cost d’una actuació (concert, etc) on hi ha entrada lliure;
5
recollida = l’acció de recollir cartes d’una bústia, o deixalles d’un
contenidor; Dim casgliad ar y Sul = no hi ha recollida els diumenges
(literalment: ‘cap recollida sobre el diumenge’);
6
recaptació = l’acció, o la quantitat recaptada, d’impostos, o de diners de
donants destinada a una causa benèfica
7
compilació = llibre amb materials de vàries fonts recollits; Casgliad
o Ddywediadau Ffraeth = Compilació de dites gracioses;
8
munió (de persones);
9
conclusió = deducció; dod i’r casgliad fod... = arribar a
la conclusió que... (literalment: ‘venir a la col.lecció sent...’);
10
(Gal.les del Nord) abscés =
acumulació de pus
FORMES REGIONALS:
A Gal.les del Sud-est clasgad -
vegeu nota (**) (metatasi), (**) (pèrdua de la ‘i’ semiconsonantal).
casglu [KA skli] (v)
1 recollir
2 cael lle i gasglu fod...
assabentar-se del
fet que
Casgob [KA skob] (f) topònim (poble del
centre de Gal·lès)
cas gw^r
na charo'r wlad a'i maco [kaas
guur naa khâ-ror wlaad ai ma-ko]
1 és un mal home que no estima el país que el va criar
ETIMOLOGIA: (és) odiós (un) home que no estimi el país que el cria
(cas = odiós) + (gwr = home) + (na = que no) + mutació espirant + (caro = ell / ella estimi, tercera persona singular subjunctiu de caru = estimar) + (yr = el) + mutació suau + (gwlad
= país) + (a = que) + (i = el seu) + (maco = crii, tercera persona singular subjunctiu de magu = criar)
Casi [KA si] (f) nom de dona
casineb [ka SI neb] (m) odi
Cas-mael [kas MAIL] (f) topònim
Casnewydd [ka SNEU idh] () ciutat del sud-est de Gal.lès (nom anglicitzat:
Newport] (nyúupoo’t))
casnodyn
[ kas- nô -din] substantiu
masculí
PLURAL casnod [
kas-nod ]
1 (obsolet) peça de llana
2 (obsolet) floc de neu
3 (obsolet) lluentó d’or
4 (Gal·les del Nord) substància llimosa a la superfície d’una bassa
5 Casnodyn nom d’un dels Gogynfeirdd
(poeta gal·lès dels segles XII al XIV).
Era un poeta de la regió de Morgannwg (Gal·lès del sud-est) – apparentment de
Cilfái (a la comarca d’avui en dia d’Abertawe). Una de les seves obres és un
“awdl” (poema al.literat de metres diferents)
per a Madog Fychan de Coetref, a la parròquia de Llangynwyd.
Un que tenia el nom d’aquest poeta era un dels pioners de la colonia gal·lesa
de la Patagònia era en William Casnodyn Rhys, del poble de Y Tai-bach (comarca
de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: casnodyn = (casnod) + (sufix diminutiu -yn). Origen desconegut, però
probablament d’una arrel britànica. Hi ha una paraula semblant en irlandès caisne ( = partícula, fragment)
cas penseli [kaas pen SE li] (m) estoig (de tela o plàstic per llapis)
castell, cestyll [KA stelh, KE stilh] (m) castell
Castell Coch ym Mhowys [ ø ka-stelh
kookh øm mho-wis] substantiu masculí
1
(o Y Castell Coch, sense l’afegiment)
localitat de Powys. Nom anglès: Powys Castle
ETIMOLOGIA: (“el castell roig a (l’antic regne de) Powys”)
(y = el) + (castell = castell) + (coch = roig) + (yn
= a, > ym davant la lletra ‘m’) + mutació nasal + (Powys nom
d’un antic regne i des del 1974 una comarca que a grans trets correspon al
territori del regne)
Castell-nedd [ka stelh NEEDH] (f) ciutat del Sud-est
Castileg
[ ka-stî-leg ] substantiu femení
1 castellà = forma estàndard del dialecte de Castella servida com a llengua
oficial de l'estat espanyol, i altres països
2 castellà = el dialecte de Castella
3 (adjectiu) castellà
ETIMOLOGIA: (Castîl = regió
d'Iberia) + (-eg sufix, indica una
llengua)
castio
[ kast -yo] (verb amb objecte)
1 fer bromes
2 fondre (metall)
3 repartir (papers d’una obra de teatre)
4 assignar (un paper a un actor)
Mae wedi bod yn anodd iawn castio'r
cymeriadau Ha estat molt difícil assignar (els papers dels) personatges
teipgastio typecast = donar a un
actor sempre les mateixos papers
5 (Gal·les dels sud-est) casto =
comptar
ETIMOLOGIA: (cast = tirada, truc) +
(-io sufix per formar verbs)
caswir [KA swir] (m) veritat crua
cat, catiau [KAT, KAT ye] (m) mica
Catalanwr
[ka-ta-la-nur] substantiu masculí substantiu masculí
PLURAL Catalanwyr
[ka-ta-lan-wir]
1 català - normalment Catalaniad (formal) Cátalan
(col·loquial)
catalanwr s’utilitza (any 2000) a l’adreça de correu electrònic d’en Albert
Vergés, català gal·lesoparlant de la vila de Gràcia, Barcelona, Països Catalans
ETIMOLOGIA: (Cátalan < anglès Catalan = català) + (-wr sufix =
home)
y Catalondir [ø ka ta LON dir] () (neologisme) Països Catalans
Cataloneg [ka ta LON neg] (f / adj) català (llengua)
Catalonia [ka ta LON ya] (f) Catalunya
catamarán, catamaranau [ka ta ma RAN, ka ta ma RA ne] (m) catamarà
catâr [ca TAAR] (m) catarro
catelus [ka TE lis] (adj) ric (Sud)
caten, catiau [KA ten, KAT ye] (f) mica
cath, cathod [KAATH, KA thod] (f) gat (Sud: plural = cathau) [KA the]
Cathar, Cathariaid [KA thar, ka THAR yed] (mf) càtar
cathes, cathesau [KA thes, ka THE se] (f) gata
cath fach, cathod / cathau bach [kaath VAAKH] (f) gatet
Cathonnen [ ka-tho-nen] substantiu
femení
1 ST 3790 poble petit de la comarca de Casnewydd, 3km a l’est de
Caerllion, a l’altra banda del riu Wysg.
Nom anglès: Catsash
ETIMOLOGIA: apparentment una traducció del nom anglès: (cath = gat) + (onnen
= freixe)
Cathrin [ ka -thrin] substantiu
femení
1 nom de dona = Caterina, Catelina
ETIMOLOGIA: Cathrin < anglès [ka-thrin] Catherine
catrawd [ ka -traud] substantiu femení
PLURAL catrodau [
ka-trô -de]
1 regiment = unitat militar , cos de soldats, amb coronel
Tra roedd yn y fyddin, roedd yn aelod o gatrawd
y '9th Welsh'
Quan era a l'exèrcit, era membre del regiment '9th Welsh' (nom
anglès pel 'novè gal·lès')
ETIMOLOGIA: catrawd < cadrawd (cad = batalla) + mutació suau + (rhawd = exèrcit). El lexicògraf William Owen-Pughe(1759-1835) té
aquesta paraula com un dels molts neologismes al seu diccionari del 1793
("A Welsh and English Dictionary"). Catrawd és de fet una grafia del gal·lès antic de l aparaula
obsoleta cadrawd = regiment (en
gal·lès antic, en una posició medial, t
podia representar tan [d] com [t]). Si aquesta paraula hagués sobreviscut en
gal·lès modern, hauria la forma cadrod
- el diftong final aw hauria estat
reuit a o, com en les paraules athro (professor, antigament athraw), croesaw (benvinguda, antigament croeso), cinio (sopar,
antigament ciniaw), etc
Catrin [KA trin] (f) nom de dona - Catarina
cau [KAI] (v) tancar
caul
[ kâil ] substantiu masculí
PLURAL ceulion
[ keil –yon ]
1 colada, llet presa
2 (Gal·les del Sud) quall = líquid capaç de quallar la llet, del quart estómac
dels ruminants
caul llo quall d’una vedella
ETIMOLOGIA: gal.lès caul < ceul < coul < British < Latin *câglum < *coâglum < coâgulum
(= quall) < cogo-côgere-coêgi-coactum
(= reunir, ajuntar)
NOTA: A Gal·les del Sud coul [koil]
cawell
[ kau -elh] substantiu masculí
PLURAL cewyll,
cawellau, cawelli [ keu
–ilh, ka-wê-lhe, kau-ê-lhi]
1 cistella
Exodus 29:3 A dod hwynt mewn un cawell, a dwg hwynt yn y cawell, gyda'r
bustach a’r ddau hwrdd.
Exodus 29:3 ....
2 cistell de pescador
3 cawell cimwch (plural: cewyll cimychiaid) llagostera
4 cawell pladur recepta de dalla
5 rhoi cawell i donar carbassa a
6 cael cawell gan rebre carbassa,
portar-se'n carbassa ("rebre una cistella de")
7 cawell asennau tòrax (“cistella
(de) costes”)
cawell yr asennau el tòrax
8 cawell adar gàbia d’ocells
Roedd y parot yn sbecian yn gall drwy
wifrau ei gewyll
El llora mirava amb saviesa pels filferros de la seva gàbia
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < llatí cauella; als altres llengües britàniques còrnic kowell (= cistella, gàbia, rusc), bretó
kavell (= bressol)
cawella
[ kau- ê
-lha]
(verb sense objecte)
1 posar llagosteres
ETIMOLOGIA: (cawell = llagostera) +
(-a sufix per formar verbs)
cawg, cawgiau [KAUG, KAUG ye] (m) bol, escudella
cawgen [KAU gen] (f) = cawg
cawgiaid, cawgieidiau [KAUG yed, kaug YEID ye] (f) plentitud d’un bol
cawio [KAU yo] (v) lligar
cawl [KAUL] (m)
1 sopa
2 tipus de sopa
- cawl cennin [kaul KE nin] (m) sopa
de porros (sopa típic de Gal·les)
- cawl bôn y gwt [kaul boon ø GUT]
(m) sopa de cua de bou
- cawl dall [kaul DALH] (m) sopa
sense greix de carn ("sopa cega") (Sud)
- cawl eildwym [kaul EIL duim] (m)
sopa escalfada una segona vegada
- cawl erfin [kaul ER vin] (m) sopa
de naps (Sud)
- cawl llaeth [kaul LHAITH] (m)
‘sopa de llet’
- cawl llefrith [kaul LHE vrith] (m)
‘sopa de llet’ (Gal·les del Nord)
- cawl moch [kaul MOOKH] (m) embolic
- cawl potsh [kaul POCH] (m) embolic
- cawl Sir Benfro [kaul Siir BEN
vro] (m) sopa del comtat de Penfro (sopa del sud-oest)
3 ei gadael hi rhwng rhywun a’i
gawl deixar que se les compongui tot sol
rhyngddo ef a’i gawl! que se les
compongui tot sol
cawlach
[ kau -lakh] m
1 embolic
gwneud cawlach o fer un embolic
de
ETIMOLOGIA: (cawl = sopa) + (-ach sufix diminutiu de menyspreu)
cawl
eildwym [kaul eil -duim] substantiu masculí
1 sopa escalfada de nou
2 alguna cosa ja ben coneguda i sense
interés, material vell refet per fer-lo semblar nou i original
ETIMOLOGIA: "sopa escalfada de nou" (cawl = sopa) + (eildwym = escalfat de nou)
cawl dall [kaul dalh ]
substantiu masculí
(Gal·les del Sud)
1 sopa sense greix - sopa de la carn més
barata, típica de trebelladores de granja; un símbol de pobresa
ETIMOLOGIA: "sopa cega" (cawl = sopa) + (dall = cec)
cawl
cennin [ kaul ke -nin] substantiu masculí
1 sopa de porros (considerada la sopa
típica de Gal·les)
ETIMOLOGIA: ‘sopa (de) porros’ (cawl = sopa) + (cennin porros, < cenhinen
= porro)
cawlen y môr, cawl y môr [KAU len ø MOOR, kaul ø MOOR] (m) col marina
cawlio [KAUL yo] (v) fer un embolic
cawliwr
[ kaul -yur] substantiu masculí
PLURAL cawlwyr
[ kaul -wir]
1 (Gal·les del Nord) persona que fa malbé les coses
ETIMOLOGIA: (cawl = sopa; ambolic) +
(-i-wr sufix = home)
cawod, cawodydd [KAU od, kau O didh] (f) 1 ruixat [2 dutxa
- cawod o genllysg [ka wod o GEN
lhisk] () pedregada, calamarsada (Nord)
- cawod o gesair [ka wod o GE ser]
() pedregada, calamarsada (Sud)
cawodlyd [kao OD lid] (adj) plujós
cawr, cewri [KAUR, KEU ri] (m) gegant
caws, cawsau [KAUS, KAU se] (m) formatge
1 caws Caerffili [kaus kair FI li] (m)
formatge de Caerffili (formatge del sud-est)
2 bara caws pa i formatge
Forma alternativa: bara a chaws / bara
chaws pa + i + formatge
Bedyddiwr Bara Caws (sobrenom)
Baptista Escocès (“baptista (de) pa (i) formatge”)
cazw, cazws [ka ZUU, ka ZUUZ] (m) (mena
de xiulet)
·····
1030 Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de
gal·lès i català per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia
del País de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa
de la Gran Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on
van crear Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació
d'Anglaterra a les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a
Gal·les, i probablament mig milió més fora de Gal·les
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page
from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CATALUNYA-CYMRU