http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_votaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_b_1186c.htm
....1861c
Y Porth Catalaneg / La Porta Catalana de la Web
..........0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web
...............1006c
Geiriaduron / Diccionaris
.................... 1809c Geiriaduron yn Gatalaneg / Diccionaris en
català
........................Y Tudalen Hwn / Aquesta Pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 2005-06-08 |
B, b [bii ] substantiu femení
1 segona lletra de
l'alfabet romà de vint-i-sis lletres
..1 a, 2 b, 3 c, 4 d 5 e, 6 f,, 7 g,
8 h, 9 i, 10 j, 11 k, 12 l, 13 m, 14 n,
15 o, 16 p, 17 q, 18 r, 19 s, 20 t,
21 u, 22 v, 23 w, 24 x, 25 y, 26 z
1 segona lletra de l'alfabet gal·lès de vint-i-nou lletres
..1 a, 2 b, 3 c, 4 ch, 5 d, 6 dd 7 e,
8 f, 9 ff, 10 g, 11 ng, 12h, 13 i, 14
j, 15 l, 16 ll, 17 m, 18 n, 19 o, 20 p,
21 ph, 22 r, 23 rh, 24 s, 25 t, 26 th,
27 u, 28 w, 29 y
Baal [baal] substantiu masculí
1 Baal = deu semític de la fertilitat
2 Baal = un déu fals
3 Brenhinoedd 16:32 Ac efe a gododd allor i Baal yn nhy Baal, yr hwn a
adeiladasai efe yn Samaria 16:33 Ac Ahab a wnaeth lwyn, a wnaeth
fwï iddigo Arglwydd Dduw Israel na holl frenhinoedd Israel a fuasai o'i flaen
ef
Reis 16:32, 33..........
ETIMOLOGIA: gal·lès < grec < hebreu ba'al = mestre
baban [bâ
-ban] substantiu masculí
PLURAL babanod [ba-
bâ -nod]
1 nadò, bebè
2 iaith babanod llenguatge de nens petits
3 nadó = nova ventura, empresa nova
Roedd y baban newydd yn dod rhagddo'n gampus yn ei ddwylo diogel
El nou nadó prosperava meravellosament a les seves mans segures
ETIMOLOGIA: gal.lès baban < maban (mab = fill, nen) + (-an,
sufix diminutiu] sota l'influència de la paraula anglesa babe = nadó
babanaidd [ba-
bâ -nedh] adjectiu
1 infantil
ETIMOLOGIA: (baban = nadò) + (-aidd sufix per formar adjectius)
babandod [ba-
ban-dod] substantiu masculí
1 infantesa
ETIMOLOGIA: (baban = nadò) + (-dod sufix per formar substantius)
babaneiddiwch [ba-ba-neidh-yukh]
substantiu masculí
Gal·les del Nord
1 comportament infantil; = comportament més propi d'un infant, no digne d'un
adult
ETIMOLOGIA: (babanaidd = infantil) + (-i-wch sufix per formar
substantius)
babanladdiad [ba-ban-
ladh-yad] substantiu masculí
PLURAL babanladdiadau
[ba-ban-ladd- ya-de]
1 infanticidi = mort donada a un infant, sobretot acabat de néixer
ETIMOLOGIA: (baban = nadò) + mutatió suau + (lladdiad =
assassinat)
babanleiddiad [ba-ban-
leidh-yad] substantiu masculí
PLURAL babanladdiadau
[ba-ban-leidd- ya-de]
1 infanticidi = un que mata un infant
ETIMOLOGIA: (baban = nadò) + mutatió suau + (lleiddiad = assassí)
Y Babell Lên [ø
bâ-belh leen] substantiu femení
1 Eisteddfod el pavelló de la literatura, lloc per lectures de literatura, i
xeradades subre literatura i autors
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutació suau + (pabell = carpa) +
mutació suau + (llên = literatura)
babi, PLURAL: babis [BA bi, BA
bis] (m) bebe, infant
bacbib, PLURAL: bacbibau [BAK
bib, bak BI be] (f) gaita
bacbibiwr, PLURAL: bacbibwyr [bak
BIB yur, bak BIB wir] (m) gaiter
bach (1) [BAAKH] (adj) petit
- 'bach o (Sud) [BAKH] (m) una mica
o
bach (2), PLURAL: bachau [BAAKH,
BA khe] (f) ganxo
bach a dolen [baa kha DO len] (m) gafet i gafeta
bachan (Sud) [BA khan] (m) tio (= home, tipus, individu)
bachgen, PLURAL: bechgyn [BAKH
gen, BEKH gin] (m) noi
bachu [BÂ khi] (m)
1 agafar amb ganxo
2 ei bachu hi marxar
‘agafar-la (amb ganxo)’ (ei = seva) + mutació aspirada + (bachu =
agafar amb ganxo) + (hi (d’)ella)
bacwn [BA kun] (m) cansalada, beicon
bad, PLURAL: badau [BAAD, BA de]
(m) bot, barca
bad achub [baad A khib ] (m) llanxa de socors; barca salvavides
baddon, PLURAL: baddonau [BA
dhon, ba DHO ne] (m) bany
baddonau [ba DHO ne] (npl) piscina, banys
bae, PLURAL: baeau [BAI, BEI e]
(m) badia
baedd
[bâidh] substantiu masculí
PLURAL baeddod
[bei -dhod]
1 verro, marrà
baedd cenfaint (qv) marrà per criança kept for breeding
gofyn baedd (truja) desitjar el marrà
2 obsolet lluitador valent, guerrer valent
3 baed = baedd coed (qv) o baedd gwyllt (qv) porc senglar;
també un símbol heràldic
Ar y sêl gyfrin gwelir baedd o dan goeden al segell particular es veu un
porc senglar sota un arbre
4 baedd coed (qv) o baedd gwyllt (qv) porc senglar
(Bíblia) baedd o’r coed = porc senglar
Salmau 80.8 Mudaist winwydden o’r Aifft..., Salmau 80.13 Y baedd o’r
coed a’i turia, a bwystfil y maes a’i pawr
ETIMOLOGIA: ?
NOTA: (1) An obsolete plural form is beidd (2) In South
baedd cenfaint [bâidh ken-vent] substantiu masculí
PLURAL baeddod
cenfaint [bei -dhod ken-vent]
1 marrà per criança kept for breeding
ETIMOLOGIA: ‘marrà (de) ramats’ (baedd = marrà) + (cenfaint =
ramat de pòrcs)
baedd coed [bâidh kôid] substantiu masculí
PLURAL baeddod
coed [bei -dhod kôid]
1 porc senglar
ETIMOLOGIA: ‘marrà (de) bosc’ (baedd = marrà) + (coed = bosc)
baedd gwyllt [bâidh gwilht] substantiu masculí
PLURAL baeddod
gwyllt / gwylltion [bei -dhod gwilht / gwølht-yon]
1 porc senglar
ETIMOLOGIA: ‘marrà salvatge’ (baedd = marrà) + (gwyllt =
salvatge)
NOTA: la forma literària fa servir un adjecti plural gwylltion però hi
ha uma tendència de fer servir un adjectiu singular després d’un substantiu
plural (gwyllt)
bàg, PLURAL: bagiau [BAG, BAG
ye] (m) bossa
- bag llaw [bag LHAU] (m) bossa de
mà
- bag ysgol [ba GØ skol ] (m)
cartera d'anar a col·legi
bagét, PLURAL: bagéts [ba GET,
ba GETS] (m) pa de barra
bagl, PLURAL: baglau [BA gal, BA
gle] (f) crossa
baglu [BA gli] (v) ensopegar
bai, PLURAL: beiau [BAI, BEI e]
(m)
1 culpa
peidio â gweld bai ar no culpar algú (“no veure culpa sobre”)
Paid â gweld bai arno fe No’l culpis
Arnat ti roedd y bai i gyd Va ser
totalment la teva culpa
2 defecte (de caràcter)
nid haelioni yw ei fai mawr
no es pot dir que la generositat és el seu gran defecte
3 (Gal·les del Sud) cwympo ar eich bai,
(Gal·les del Nord) syrthio ar eich bai
admetre que us heu equivocat, reconeixer el vostre error ("caure sobre la
vostra culpa")
baich, PLURAL: beichiau [BAIKH,
BEIKH-ye] (m)
1 càrrega
2 diffygio dan faich caure sota una
càrrega
Y Bala [ø BA la] (f) 1 poble, Gal·les del Nord ('desguàs de llac)
mapa de la ciutat a: http://www.gwead.cymru.org/uwchradd/berwyn/cymru.htm
bal
[ bal] adjectiu
1 (cavall) clapa blanca al front
2 (adjectiu) (cavall) de clapa blanca al front
ceffyl bal cavall de clapa blanca al
front
Hi ha una font anomenada Ffynnon y
Ceffyl Bal (“font del cavall amb clapa”) damunt el poble de Blaengwynfi
(comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: gal.lès bal <
britànic *bal- < indoeuropeu *bhel (= brillar)
De la mateixa arrel britànica: bretó: bailh
(=clapa blanca al front d’un cavall)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès ball
(= taca)
balch [BALKH] (adj) orgullós
balchder [BALKH der] (m) orgull
balwn, PLURAL: balwns [ba LUUN,
ba LUUNS] (m) globus
banadl (Sud: bana'l) [BA na døl,
BA nal] (pl) 1 ginesta (en general) 2 ginesta (com a material) Vegeu banhadlen
banana, PLURAL: bananas [ba NA
na, ba NA nas] (m) platan
banc, PLURAL: banciau [BANGK,
BANGK ye] (m) banc
band, PLURAL: bandiau [BAND,
BAND ye] (m) conjunt
baner, PLURAL: baneri [BA ner,
ba NE ri] (f) bandera
banhadlen [ban- had -len] substantiu
femení
PLURAL banadl [ba -na-døl]
1 Spartium junceum arbust de ginesta
ETIMOLOGIA: gal.lès banadl < britànic *banatl-
còrnic banall (= ginestes), bretó banal, balan (=
ginestes);
francès balai (= escombra) çes d’una paraula gal·la
NOTA: (1) També banadl > banal [ba-nal]
(2) i també banadl > banal [ba-nal] > balan [ba-lan]
ETIMOLOGIA: Penult syllable form banadl
(= broom) + (-og suffix) <
British *banatlâk-
From the same British root: Cornish banalleg,
Breton banallek < British
banhadlog [ba- nhad -log] adjectiu
1 ple de ginestes
2 (substantiu femení) ginestar = lloc on abunden les ginestes
Es troba en noms de llocs i noms de camps
3 Gellifanadlog nom de lloc de Senghneydd (comarca de Caerffili)
y gelli fanhadlog ‘bosquet de ginestes’ (y = article definit) + mutació
suau + (celli = bosquet) + mutació suau + (banhadlog = ple de
ginestes)
ETIMOLOGIA: gal.lès (banhadl-, forma de la síl·laba penúltima de banadl
(= ginesta) + (-og sufix) < britànic *banatlâk-
de la mateixa arrel britànica: còrnic banalleg, bretó banallek
NOTA: (1) Gal·les del Nord - col·loquialment banadlog [ba-nad-log]
(2) Gal·les del Sud banalog - col·loquialment [ba-na-log]
(3) banadlog de vegades com a forma estàndard, ometint la ‘h’
Bannau
Brycheiniog [ba ne brø KHEIN yog] (pl)
'els pics de Brycheiniog', zona muntanyosa del sud-est (Ffoto / foto)
bannod, PLURAL: banodau [BA nod, ba NO de] (f) article definit (y, yr)
bant (= i bant) [BANT] (adv) des d'aquí (lit: "al sot")
bar, PLURAL: barrau (1) [BAR, BA
re] (m) 1 bar (establiment de begudes) 2 barra = peça metàl·lica 3 cos
d'advocats
bar, PLURAL: barrau(2) [BAR, BA
re] (m) (topònims) cim; vegeu Berwyn
bara [BA ra] (m)
1 pa
- bara brith [ba ra BRIITH] (m) pa
de panses
- bara haidd [ba ra HAIDH] (m) pa
d'ordi
- bara menyn [ba ra ME nin] (m) pa
amb mantega
2 fan fara plural faniau bara furgoneta de pa
bara caws
[ bâ-ra kaus] substantiu masculí
1 pa i formatge
2 Bedyddiwr Bara Caws (sobrenom)
Baptista Escocès (“baptista (de) pa (i) formatge”)
ETIMOLOGIA: (bara = pa) + (caws= formatge)
NOTA: Forma alternativa: bara a chaws (pa
+ i + formatge); també bara chaws, amb pèrdua de la “a”
bara croyw [bâr-ra kroiu]
substantiu masculí
1 pa alís, pa sense llevat
Gwyl y Bara Croyw Pascor del Jueus, festa d’una setmana (ara vuit dies)
que comemora el lliurament dels Israelites de esclavitud a Egipte
ETIMOLOGIA: (bara = pa) + (croyw = sense llevat)
barbwr, PLURAL: barbwyr [BAR
bur, BARB wir] (m) barber
barcty
[ bark -ti] substantiu masculí
PLURAL barctai
[ bark -tai]
1 adoberia
ETIMOLOGIA: (barc- arrel de barcio = adobar pells) + mutació suau +
(-ty = casa, edifici) > barc-dy > barcty
barcud, PLURAL: barcudiaid [BAR
kid, bar KID yed] (m) milà
bardd, PLURAL: beirdd [BARDH,
BEIRDH] (m)
1 poeta
2 gogynfardd poeta gal.lès
dels segles XII al XIV
( go- prefix, = bastant ) + mutació
suau + ( cynfardd = primer poeta)
barddoniadur
[ bar-dhon-yâ-dir] substantiu
masculí
PLURAL barddoniaduron
[ bar-dhon-ya-d^-ron]
1 guia per poetes
William Williams (1814-1869), ‘Creuddynfab’, de Creuddyn, Llandudno (comarca de
Conwy), va publicar “Y Barddoniadur Cymmreig” (“la guia gal·lesa de poesia”) a
l’any 1855
ETIMOLOGIA: (barddon--, arrel de barddoniaeth = poesia) + (-i-adur sufix nominatiu, que indica un
llibre)
barddoniaeth [bar DHON yeth] (f) poeta /
poesia
bardd talcen slip [bardh TAL ken SLIP] (m) poetastre, poeta dolent
("poeta de front caigut")
barf, PLURAL: barfau [BARV, BAR
ve] (f) barba
barforwyn, PLURAL: barforwynion [bar
VO ruin, bar vo RUIN yon] (f) cambrera = mossa de taverna
bargen, PLURAL: bargeinion [BAR
gen, bar GEIN yon] (f) ganga
bargod [bar -god] substantiu masculí o femení
PLURAL bargodion [bar- god
-yon]
1 volada, soladissa, ràfec = part de la teulada que sobresurt del pla d'una
façana
2 (comarca de Dinbych) costat d'un bosc
3 volada d'un penyasegat, marge de riu
4 obsolet frontera, zona fronterera
.....(1) Nant y Bargod riera de frontera
El “cwmwd” (divisió) del territori de Senghennydd es trobava a la zona entre
els rius Taf i Rhymni al sud-est de Gal·les. Aquí hi ha dues rieres amb el
mateix nom Nant y Bargod. Totes dues sorgeix a la terra alta entre les
ciutats de Rhymni i Merthytudful. Una va cap a l’est i finalment s’uneix amb el
riu Rhymni, i l’altra va cap a l’oest, i s’uneix amb le riu Taf.
Es diferencien afegint les noms dels rius on s’aboquen - Nant Bargod Rhymni
("(la) riera (de) (l’) àrea limítrofa (que va al riu) Rhymni"), i Nant
Bargod Taf ("(la) riera (de) (l’) àrea limítrofa (que va al riu)
Taf").
La riera oriental va d’aprop del poble de Fochriw, baixant pel costat del poble
de Y Deri, i s’uneix al riu Rhymni a Aberbargod ("(la) confluència
(de la riera) Bargod) (i el riu Rhymni)"). La ciutat de Y Bargod
(qv) es troba sobre un turó a l’oest d’aquest lloc.
La riera occidental va d’aprop de Pownd Ras Las. Sorgeix a Blaen Bargod
("(la) font (de) (la riera) Bargod"). Va cap al poble de Bedlinog,
passant per davant una granja que es diu Cwmbargod (“(la) vall (de la
riera) Bargod"). Segons el mapa, aquesta vall - Cwm Bargod- es troba més avall de la granja..
Entre Bedlinog a Trelewis hi ha Craig Fargod ("(el) precipici
(sobre la riera) Bargod"). D’aquest venen els noms de dues granges - Craigfargod,
i Pencraigfargod ("(el) final (de) Craig Fargod, el lloc aprop de
Craig Fargod"). Segueix per Trelewis fins al riu Taf al poble de
Mynwentycrynwyr. A Trelewis hi ha Heol Glyn Bargod ("(el) carrer
(de) (la) vall (de la riera) Bargod")
Alguns d’aquests noms tenen una grafia errònia "Bargoed" en comptes
de "Bargod". Al sud és normal que un diftong final 'oe' a la llengua
parlada se simplifica com 'o'. Per exemple, 'cyfoeth' (riquesa) seria 'cyfoth'.
En noms amb 'coed' (= bosc) com a element final es veu el mateix canvi. Glasgoed (bosc verd) > Glasgod,
Trawsgoed (a través + bosc) > Trawsgod, Hirgoed (bosc llarg) > Hirgod. Un
exemple al cosatat d’Aber-dâr és Llwytgoed (bosc gris) > Llwytgod (de fet,
hi havia altres canvis al dialecte local fins a la forma Llycod).
Encara que la paraula bargod encara s’utlitza, amb el sentit de ‘ràfec’
semble que es pensava que la síl·laba final era una reducció de 'coed', i com
que els topònoms en general s’escriuen en gal·lès literari més que segons la
pronunciació local, es va adoptar la forma ‘Bargoed’, i s’explicava com a
"el bosc del cim’, (bar = cim) + mutació sau + (coed = bosc)
– una explanació plausible, però errònia.
.....(2) Blaenbargod nom d’una granja 5km al sud de Llangeler SN3739
(comarca de Caerfyrddin)
5 edrych dan fargod eich llaw posar-se la mà al front (per protegir-se
de la llum del sol) ("mirar sota el ràfec de la vostra mà")
6 gwennol y fargod ("oreneta del ràfec") (:ç)delichon
urbicas(ç:) = oreneta cuablanca. Nom alternatiu de gwennol y bondo
(també = "oreneta del ràfec")
7 dwr bargod = gotes d'aigua que cauen de la teulada ("aigua (de)
ràfec")
dan fargod ei llaw
gwennol y fargod
ETIMOLOGIA: bargod < bargawd (bar = cim) + mutació suau
+ (cawd, element desconegut, possiblement = costat, cantó)
Y Bargod [ø bar -god] substantiu femení
1 (ST1499) poble del comtat de Caerffili, Gal·les del sud-est; la forma local
és Y Byrgod [bør god].. Vegeu bargod
de l'entrada anterior
Població (1961): 8.835; proporció de gal.lesoparlants (1961): 10%
Població (1971): 8.700; proporció de gal.lesoparlants (1971): 6%
NOTA: la forma local Bargod > Byrgod
indica la reducció normal al sud de la 'oe' final a 'o', i la reducció inusual
de la 'a' de la síl·laba tònica a la vocal neutra 'y'. Sembla que avui en dia
la forma errònia Bargoed ésla forma usual en gal·lès
bargodiad
[bar-god-yad] substantiu masculí
PLURAL bargodiadau
[bar-god-yâ-de]
1 volada d'un penya-segat, marge de riu
ETIMOLOGIA: (bargod-, arrel del verb
bargodi = sobresaltar) + (-iad sufix)
bar gwin [bar GWIIN] (m) bar de vi
bargyfreithiwr, PLURAL:
bargyfreithwyr [bar gø VREITH yur, bar gø VREITH wir] (m) advocat
barlys [BAR lis] (pl) ordi
barlysyn [bar LØ sin] (m) llavor d'ordi
barman, PLURAL: barmyn [BAR man,
BAR min] (m) cambrer (bar) , bàrman
barn, PLURAL: barnau [BARN, BAR
ne] (m) opinió (Nord: m, Sud: f)
barnu [BAR ni] (v) opinar, jutjar
barnwr, PLURAL: barnwyr [BAR
nur, BARN wir] (m) jutge
Barselona [bar se LO na] (f) Barcelona
barugog
[ ba- rî -gog] adj
1 (Gal·les del Nord) gebrat
2 gwydr barugog vidre esmerilat
ETIMOLOGIA: barug- < barrug = gelada) + (-og sufix per formar adjectius)
bas [BAAS] (adj) poc profund
basa [BA sa] (v) seria (nord-oest)
basach [BA sakh] (v) serieu (nord-oest)
basach chi [BA sa khi] (v) serieu (nord-oest)
basa chi = basach chi [BA sa khi] (v) serieu (nord-oest)
basa fo [BA sa vo] (v) seria ell (nord-oest)
basan (ateb - nhw) [BA san] (v) sí (que ells serien) (nord-oest)
basan (ateb - ni) [BA san] (v) sí (que ells seriem) (nord-oest)
basan nhw [BA sa nu] (v) ells serien (nord-oest)
basan ni [BA sa ni ] (v) seriem (nord-oest)
basat [BA sat] (v) sí (que tu series) (nord-oest)
basat ti [BA sa ti] (v) series (nord-oest)
base [BA se] (v) sí (que ell/ ella seria) (nord-est)
basech [BA sekh] (v) sí (que serieu) (nord-est)
basech chi [BA se khi] (v) serieu (nord-est)
base fo [BA se vo] (v) ell seria (nord-est)
base hi [BA se hi] (v) ella seria (nord-est)
basen [BA sen] (v) sí (que ells/elles serien) (nord-est)
basen [BA sen] (v) sí (que seriem) (nord-est)
basen nhw [BA se nu] (v) ells/elles serien (nord-est)
basen ni [BA se ni] (v) seriem (nord-est)
baset [BA set] (v) sí (que tu series) (nord-est)
baset ti [BA se ti] (v) series (nord-est)
basg, PLURAL: Basgiaid [BASK,
BASK yed] (m) basc
basged, PLURAL: basgedi [BA
sked, ba SKE di] (v) cistell
basgeg [BA skeg] (f, adj) basc (llengua)
basle [ bas -le] (;;substantiu
masculí
PLURAL basleoedd
[ bas-le-oedd ]
1 lloc d’aïgües biaxes
Basle ym mhlwyf Llangynfelyn, Ceredigion
yw Traeth Maelgwn
Traeth Maelgwn (“la platja de Maelgwn”) són aïgües baixes de la parròqui de
Llangynfelyn (de la comarca de) Ceredigion
ETIMOLOGIA: (bas = poc profund) +
mutació suau + (lle = lloc)
basn, PLURAL: basnau [BA san, BA
sne] (v) escudella
baswn [BA sun] (v) sí (que jo seria) (Nord)
baswn i [BA su ni] (v) jo seria (Nord)
bataliwn, PLURAL: bataliynau [ba
TAL yun, ba tal YØ ne] (m) batalló
bàth, PLURAL: bàths [BATH,
BATHS] (m) bany
bàth adar [bath A dar] (m) bany per a ocells
bathdy
1 casa de moneda
un lle sy byth yn brin o arian ydi bathdy Llantrisant ger Caerdydd
un lloc que no li falta diners mai és la casa de moneda de Llantrisant a prop
de Caerdydd
bathrwm, PLURAL: bathrwms [BA
thrum, BA thrums] (m) cuarto de bany
Batus
[ ba -tis] substantiu masculí
PLURAL Batus
[ ba -tis]
(Gal·les del Nord)
1 (col.loquial) baptista
Batus Bach baptista escocès
Y Batus Bach sobrenom de David Lloyd
George (1863-1945, primer ministre de l’estat anglès 1916-1922)
Does dim aheuaeth... yn ôl... erthygl
bryfoclyd Lloyd George yn y Daily Express fod y Batus Bach wedi swyno gan
garisma Hitler (Golwg 10 03 94)
No hi ha cap dubte ... segons... un article incisiu per Lloyd George al
Daily Express que el “Batus Bach” havia estat captivat per el carisma de Hitler
2 (col.loquial) y Batus (plural)
= els baptistes
ETIMOLOGIA: anglès baptist (=
baptista)
baw [BAU] (m)
1 brutícia
baw o ddyn yw e és una merda d’home
2 baw ci merda de gos
baw cw^n merda de gossos
3 bod yn faw i gyd estar cobert de
brutícia (“estar tot brutícia”)
4 rhad fel baw baratíssim
bod yn rhad fel baw ser baratíssim
“barat com brutícia / merda” (rhad =
barat) + (fe = com) + (baw brutícia / merda)
bawcoed
[ bau -kod] plural
(Gal·les del Sud)
1 bawcod branques i branquetes
caigudes, sobretot després d’una tempesta, usades com a llenya
ETIMOLOGIA: “deixalles d’arbres” (baw
= deixalles, brutícia) + (coed =
bosc, arbres, llenya, fusta) > baw-cóed > báwcoed
bawd, PLURAL: bodiau [BAUD, BOD ye] (f)
1 polze
troi eich bodiau girar els polzes
bechan [bâ –khan] adjectiu
1 forma femenina de bychan (=
petit)
Normalment amb la forma fechan (amb mutació suau [b] > [v]; hi
ha mutació suau de la consonant inicial si és mutable que segueix un substantiu
femení
Graigfechan (la) roca petita (poble SJ/1454 de la comarca de
Dinbych)
Llanfair Fechan (la) ‘Llanfair’ petita (= església de la santa Maria).
poble SH6874 de la comarca de Conwy
Nedd Fechan (la) branca petita del riu Nedd (al sud-est del país)
bechan [bê -khan] substantiu
femení
1 nena petita
Roedd y taid yn chwarae pip-po efo’i wyres ieuangaf. Cuddiai ei wyneb y tu
ôl i bapur newydd a gofyn 'Lle mae Taid?' Pan fyddai’n symud y papur ac yn
dweud, 'Dyma fo', byddai’r fechan yn chwerthin nes
bydd hi'n wan
L’avi jugava ‘amagar’?? amb la eva neta més jove. Amagava la seva cara darrere
un diari i demanava “Ón és l’avi?” Quan movia el diair i deia “És aquí!” la
nena petita es reia fins que quedava dèbil (de tant riure)
2 mechan i ‘la meva petita’, carinyo, carinyet
(a) a una nena petita (b) a amant / esposa
= fy mechan i, fy (= la meva) + mutació nasal + (bechan) + (i
= (de) mi)
ETIMOLOGIA: ús substantival de l’adjectiu bechan, forma femenina de bychan (= petit)
Bechan [bê -khan] substantiu
femení
1 Afon Bechan = riu del districte de Maldwyn (comarca de Powys) SO/0798
ETIMOLOGIA: (el) riu (anomenat) Bechan; aparentment bechan, forma femenina de bychan (= petit). Si
fós “el riu petit” seria “(yr) Afon Fechan”
bechgyn (plural de bachgen) [BEKH
gin] nois
be-chi'n-galw,
bechingalw [ be-chin-ga-lu ] pronom
1 dallonses
2 dallonses (per evitar una paraula considerada grollera)
Ma e'n dipyn bach o boen yn y bechingalw
3 (Gal·les del Sud) cony
ETIMOLOGIA: “(pa) beth (yr) (ych) chi yn (ei) galw” què li dieu (pa = quin) + mutació suau + (peth = cosa) + (yr partícula d’enllaç) + (ych
chi esteu vos) + (yn partícula
d’enllaç) + (ei = seu, de substantiu
femení) + (galw = cridar, dir-li)
becso [BEK so] (v) amoïnar-se
bedd, PLURAL: beddau [BEEDH, BE
dhe] (m)
1 tomba
2 ysbeiliwr beddau saquejador
de tombes
beddargraff
[be- dhar -graf] substantiu masculí
PLURAL beddargraffiadau
be-dhar-graf- yâ -de]
1 inscripció d'una làpida
ETIMOLOGIA: (bedd = tomba) + (argraff = inscripció)
Bedd Arthur [beedh ar-thir] substantiu
masculí
1 tomba 5km a l’oest de Crymych (comarca de Penfro)
ETIMOLOGIA: la tomba d'en Artur (bedd = tomba) + (Arthur = Artur)
Y Beddau [ø bê -dhe] substantiu
femení
1 ST0585 localitat de la comarca de Rhondda-Cynon-Taf
2 ST/1487 localitat de la comarca de Caerffili
ETIMOLOGIA: y beddau = ‘les tombes’ (plural de bedd = tomba)
beddrod
[bedh -rod] substantiu masculí
PLURAL beddrodau
bedh- ro -de]
1 tomba
1 anodd rhyngu bodd bedlemod és difícil complaure captaires (perquè
sempre pensen que un donatiu podria haver sigut més) ("(és) difícil
complaure captaires")
ETIMOLOGIA: forma de bedlam = captaire
Bedd Taliesin
[beedh ta-li-e-sin]
1 SN6791 localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del Sud-oest
("(la) tomba (d'en) Taliesin")
bedd wedi ei
wyngalchu [beedh we-di-i-wøn-gal-khi] substantiu
masculí
1 persona hipocrítica (literalment = sepulcre emblanquinat); expressió de la
Bíblia (Mateu 23:27)) (beddau wedi eu gwyngalchu = sepulcres
emblanquinats)
(ai de vosaltres, escribes i fariseus farsants, que sou com sepulcres
emblanquinats, que per fora semblen bonics, però per dintre són farcits d'ossam
de morts i de tota podridura!)
2 alguna cosa que té bon aspecte però és corrumput adins
ETIMOLOGIA: "un sepulcre després del seu emblanquinar" (bedd = sepulcre) + (wedi = després) + (ei = el seu) + mutació suau + (gwyngalchu
= emblanquinar)
Bedd y Cawr
[beedh ø kaur]
1 SJ0172 localitat de la comarca de Dinbych (Gal·les del Nord-est)
("(la) tomba (de)l gegant")
be 'di
1 Gal·les del Nord (pa beth
ydyw > beth ydi > be 'di, de vegades escrit bedi) què és...?
bedlema
[bed- le -ma] verb
1 vagar
Lle buost ti'n bedlema c'yd? On eres tot aquesta estona? (per algú que
triga més que el normal per fer un encàrrec ("On has estat vagant tant de temps?")
ETIMOLOGIA: vagar < vagar com a captaire (BEDLEM = captaire) + (-A)
bedlemes
[bed-le-mes] substantiu femení
PLURAL bedlemesau
[bed-le- me -se]
1 obsolet captaire (dona); see bedlem
ETIMOLOGIA: (bedlem = captaire) + (-es)
Bedlinog
[ bed- lî-nog]
1 SO0901 localitat de la comarca de Merthyrtudful;
Població 1961 3,992 (26% gal·lesoparlant), 1971 4,050 (13% gal·lesoparlant)
Proporció de gal.lesoparlants: 26% (1961); 13% (1971)
bedlwyn
[bed -luin] substantiu masculí
1 bosc de bedolls. Vegeu bedwlwyn
bedo [BE do] (m) nom (mascle) ; forma diminutiva de Maredudd; cognaom
anglicitzat (ap) Bedo > "Beddoe" BE dou, "Beddoes" BE
douz
bedol
[ bê-dol ] substantiu femení
1 forma amb mutació suau de pedol =
ferradura
y bedol = la ferradura
Bedr [be -der]
1 forma amb mutació suau de Pedr = sant Pere
Llanbedr / Llambed [lhan-bedr, lham-bed] (l’) església
(dedicada a) Pere
Gwyl Bedr la festa de Pere (juny 29)
Ffynnon Bedr Font de Sant Pere, (“(la) font (de) Pere”)
1 (substantiu femení) bosc de bedolls;
(a) Tynyfedw la granja del bosc de
bedolls
(b) Cefn y Fedw
‘turó dels bedolls / del bosc de bedolls’ lloc de Rhiwabon. Nom anglès ‘Ruabon
Mountain’
bedw [BE du] (pl) bedolls
Bedw
[ be-du ] substantiu femení
1 bedolls, bosc de bedolls
(a) Y Fedw el bosc de bedolls
(b) Tynyfedw la granja del bosc de
bedolls
(c) Cefn y Fedw
‘turó dels bedolls / del bosc de bedolls’ lloc de Rhiwabon. Nom anglès ‘Ruabon
Mountain’
bedwen
[ bed-wen] substantiu femení
PLURAL bedw
[ be-du ]
1 bedwen Betula pendula
bedoll
bedwen arian Betula pendula
bedoll platejat
Heol Bedw nom de carrer, Y Porth
(comarca de Rhondda Cynon Taf)
Heol y Bedwhirion nom de carretera,
Bedwellte (comarca de Caerffili) (‘bedolls alts / llargs’)
Glynbedw nom de carrer, Llanbradach
(comarca de Caerffili) (‘vall (de) bedolls’)
Bedwarian carrer de Bryntirion, Pen-y-bont ar Ogwr
2 bedwen lwyd plural bedw llwydion (:ç)Betula pubescens(ç:)
També: bedwen gyffredin plural bedw cyffredin (:ç)Betula pubescens(ç:)
3 corfedwen plural corfedw Betula nana
4 bedwen haf pal de maig
dawns y fedwen haf ball del pal de
maig
5 bédwlwyn, or bedlwyn bosc de bedolls, bedollar
Heol y Bedlwyn carrer de Tredegar
Newydd (county of Caerffili) (“Bedwlyn Road”)
6 llwyn bedw bosc de bedolls,
bedollar
Llwynbedw
(1) nom de carrer, Pen-coed, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
(2) nom de carrer, Fforest-fach, comarca d’Abertawe
7 bedwos petits bedolls
Bedwas poble de la comarca de
Caerffili < ‘bedwos’
8 Penbedw ‘promontori dels bedolls’
nom gal·lès de Birkenhead, Península de Wirral, Anglaterra
9 (substantiu femení) bosc de bedolls; Tynyfedw
la granja del bosc de bedolls
10 Penrhiwfedwen
“pen rhiw y fedwen” = cim de la vessant del bedoll
(Cens, Llangynfelyn 1851: Troedrhiwfedwen / Thomas Jones / Born in (nascut a)
Llanfihangel Genau’r Glyn Head of Household (cap de família) / Married (casat)
/ Age 78 / Pauper, farrier (pobre, ferrer) )
11 Twynbedw
nom de carrer de Y Porth (comarca de Rhondda Cynon Taf) twyn y bedw = ‘turó del
rierol anomenat Carno’
12 (qualificant) de bedoll, fet de fusta de bedoll;
gwialen fedw plural gwialenni bedw vara de bedoll (per
castigar)
ETIMOLOGIA: (bedw = bedolls) + (-en sufix per formar substantius
singulatius); bedw < britànic *betw- < celta < indoeuropeu *gwet-
De la mateixa arrel britànica: còrnic bedhow
(= bedolls), bretó bezv (= bedolls),
De la mateixa arrel hibèrnica: irlandès: beith,
plural beitheanna (= bedoll,
bedolls), escocès beith , plural beithean (= bedoll, bedolls)
Cf llatí betula (= bedoll), bitûmen (= quitrà) (> francès béton = ciment)
NOTA: Gal·les del Sud-est bedwan, bedwin
Bedwyr [BED wir] (m) nom (mascle)
bedydd [BE didh] (m) baptisme
bedyddio [be DØDH yo] (v) batejar
bedyddiol
[ be-dødh-yol ] adj
1 baptismal
2 batejat
neb byw bedyddiol ni una ànima, ningú
(“ningú viu (i) batejat”)
ni + yr un creadur byw bedyddiol ni
una ànima, ningú (“ni... l’una criatura viva batejada”)
Doedd yno'r un creadur byw bedyddiol
Ni havia ni una ànima allà
ETIMOLOGIA: (bedydd-, arrel del verb
bedyddio = batejar) + (-iol, sufix per formar adjectius)
bedyddiwr
[ be-dødh-yur ] substantiu
masculí
PLURAL bedyddwyr
[ be-dødh-wir]
1 baptista = un que fer baptismes
Ioan Fedyddiwr Sant Joan Baptista,
un dels deixebles de Jesucrist
2 Bedyddiwr baptista = membre d'una
de les esglésies no-conformistes dins del protestantisme
Addoldy y Bedyddwyr = (la) capella
dels baptistes
Bedyddiwr yr Alban Baptista Escocès
Bedyddiwr Bara Caws (sobrenom)
Baptista Escocès (“baptista (de) pa (i) formatge”)
ETIMOLOGIA: (bedydd-i-, arrel de bedyddiwr = batejar) + (-i-wr sufix = home)
Bedyddwyr
[be-dødh-wir]
1 baptistes; plural de Bedyddiwr
(qv)
Befan
[ bê-van ]
1 Cognom. Grafia anglesa: “Bevan”
ETIMOLOGIA: ‘fill d’en Joan’ Befan
< ab Efan (ab = fill) + (Efan,
variant de Ifan = Joan)
Begw [BE gu] (f) nom (femení) ; forma diminutiva de Marged
(Margarida)
beibl [BEI bil] (m) Bíblia
beibl teuluol [BEI bil tei LI ol] (m) la Bíblia de la família
beic, PLURAL: beiciau [BEIK,
BEIK ye] (m) bici
beic modur [beik MO dir] (m) moto
beidr [bei -dir] substantiu
femení
1 (comarca de Penfro i la part meridional de la comarca de Ceredigion) sendera,
camí
Pen-feidr pen y feidr – capdamunt del camí (nom de granja, Y Ferwig
SN1849 - Ceredigion)
ETIMOLOGIA: de l’irlandès (d’una forma antiga de l’irlandès modern bóthar
= camí, carretera)
NOTA: hi ha una variant amb substitució de m en comptes de b – meidr
Això ocurreix en altres paraules – la confusió resulta per què b and m
have a soft-muated form with [v] – feidr, and the wrong radical
consonant becomes general
(1) bainc > mainc (= bench)
(2) bath > math (= type)
(3) benyw > menyw (= woman)
(4) Banon > Manon (woman’s name)
beili
[beili ] substantiu masculí
PLURAL beiliau bei- li -e]
1 Gal·les del Sud-est era, pati davant d'una casa de camp
1 muralla exterior d'un castell
2 Gal·les del Sud-est Y Beilïa [ø bei-li-a] nom de les
muralles del castell de Llantrisant
3 pati d'un castell
4 mwnt a beili ("terraplè i pati") - tipus de castell tipic
dels invasors normans - demaunt d'un munt es construia una torrassa en un pati
evoltat per una muralla
ETIMOLOGIA: anglès bailey < francès 1300- baille = pati
tancat, del verb bailler = incloure < baile = estaca,
fortificació < llatí baculum = pal
NOTA: La paraula existeix a l’anglès cambrià (la forma de gal·lès amb
influències de la llengua gal·lesa dels anglesoparlants) the back beili
= el pati de darrera. “Go and
wash the back beili down” Ves a netejar el pati de darrera. De ‘The
Valley Phrasebook’ d’una web dedicada a la vall de Sirhywi.
(http://www.geocities.com/jenks436)
beic
mynydd [beik MØ nidh] (m) "mountain
bike"
beirdd [BEIRDH] (*) - plural de bardd
beirniad, PLURAL: beirniaid [BEIRN
yad, BEIRN yed] (m) 1 crític 2 adjudicador
beirniadaeth [beirn YA deth] (f) crítica
beirniadu [beirn YA di] (v) criticar
beiro, PLURAL: beiros [BEI ro,
BEI ros] (m) boli, bolígraf
beisicl, PLURAL: beisicls [BEI
si køl, BEI si køls] (m) bicicleta
bele [
be-le ] (;;substantiu masculí
PLURAL beleod
[ be-lê-od]
1 marta, mart = animal del genus Martes, àgil, amb un cos prim, i una cua
espesa
bele’r coed (Martes martes. Té pell
de marró focs i una taca grocena a la garganta.
2 blew bele pell de marta
ETIMOLOGIA: britànic < celta < bhelewo-
< bhel (= blanc, brillant).
Cf llatí fêlês (= gat, marta), com
en català ççfelíççç < llatí fêlînus
< fêlês
Beljan [ bel-jan ] (;;substantiu masculí
PLURAL Beljans
[ bel-jans]
1 belg
NOTA: forma col·loquial; a la llengua estàndard és Belgiad [belg-yad]
ETIMOLOGIA: anglès Belgian (= belg)
bellach [BE
lhakh] (adv) ara
belman [ bel-man ] substantiu masculí
1 (obsolet) cridador (que avisa de la seva arribada amb campana i que crida
anuncis als ciutadans)
Forma estàndard: crïwr tref
ETIMOLOGIA: anglès bellman (bell = campana) + (man = home)
belongio
[ be-long-yo ] verb
(Gal·les del Sud)
1 blongid i pertanyer
2 blongid i (membre de família) ser
parent de
ETIMOLOGIA: anglès belong < (be- prefix intensificador) + (long- = llarg) “arribar a”. Cf alemany Belangan (= demandar)
NOTA: (1) Col·loquialment blongo,
blongid, blonged
(2) També: Transactions of the Carmarthenshire Antiquarian Society Part 5; t125
M H Jones April 1906
Dimetian Dialect blyngad = pertanyer
bêm [
beem] substantiu masculí
PLURAL bemau,
bemydd [ be-me, be-midh ]
Gal·les del Sud-oest (Ceredigion,
Caerfyrddin)
1 biga
ETIMOLOGIA: anglès beam, ara [biim],
però la paraula gal·lesa manté la pronunciació anglesa antiga < anglès antic
“beam” (= arbre), cf alemany der Baum
(= arbre)
benbaladr
[ ben- pa -la-dør] adj
1 mutació suau de penbaladr = tot,
d’un cap a l’altre
Normalment a l’expressió Cymru benbaladr
tot Gal·les
Glasenwau Gogleisiol o Gymru Benbaladr
Sobrenoms divertits d tot Gal·les (article de Llafar Gwlad (=‘parla (de) país’,
tradició oral,), Gwanwyn (= Primavera) 1985
drwy’r wlad benbaladr a tot el país
bendigedig [ben di GE dig] (adj)
fantàstic, boníssim
bendith, PLURAL: bendithion [BEN
dith, ben DITH yon] (m) benedicció
bendithio [ben DITH yo] (v) beneïr
benfelen [
ben- vê-len]
1 mutació suau de penfelen, forma
femenina de penfelyn (= “cap groc”,
de cavells grocs)
Elen Benfelen
a'r Tair Arth Rinxols d’Or i els Tres
Óssos
Benllech [BEN lhekh] (f) poble del nord-oest
benthyca [ben THØ ka] (v) 1 demanar préstec 2 deixar (una cosa) a algú
benthyg [BEN thig] (m) préstec
benyw, PLURAL: benywod [BE niu,
be NIU od] (f) dona
ber
[ ber] fsubstantiu masculí
PLURAL berrau
[ be-re]
1 (obsolet) cama; sobreviu en unes expressions fixes, per exemple
mae wedi estyn y fer s’ha mort (“ha
estirat la cama”)
ETIMOLOGIA: ??
*ber
[ber]
1 element celta i britànic (= portar) trobat en vàries paraules; de la mateixa
arrel indoeuropea que l'anglès to bear
= portar, grec pherein = to portar
aber = confluència, estuari
adfer = restuarar
arfer = practicar
cymer = confluència
diabred = denegar
diferu = gotejar
gofer = fossa, rierol
berf, PLURAL: berfau [BERV, BER
ve] (f) verb
berfa, PLURAL: berfâu [BER va,
ber VAI] (f) carreta
berfedd
gaeaf [ber-vedh gei-a ] adverbi
1 al cor de l'hivern, al ple de l'hivern,
ETIMOLOGIA: ‘centre (del) hivern’ (perfedd = mig, centre) + (gaeaf
= hivern). Frases adverbials en gal·lès s’indiquen per la mutació suau de la
primera consonant de la primera paraula, per tant perfedd > berfedd
berfeddion y nos
[ber-vedh-yon noos] adverbi
adv
1 durant la nit
ETIMOLOGIA: ‘centres (del) nit’ (perfeddion, plural de perfedd =
mig, centre) + (nos = nit). Frases adverbials en gal·lès s’indiquen per la
mutació suau de la primera consonant de la primera paraula, per tant perfeddion
> berfeddion
Berfeddwlad
[ø ber-vedh-wlad] substantiu femení
1 territori medieval situat entre els països de Powys i Gwynedd; després es
coneixia com Gwynedd Is Conwy. Consisitia en quatre ‘kántrevs’’ (cantrefi) -
Dyffryn Clwyd, Rhos, Rhufoniog, Tegeingl.
ETIMOLOGIA: (y = article definit) +
mutació suau + (perfeddwlad =
territori mig, territori tampó); (perfedd
= mig) + mutació suau + (gwlad =
país)
beriau [ber-yai] substantiu
femení
PLURAL berieuau [ber-yei-e]
1 (obsolet) jou curt
ETIMOLOGIA: (ber, forma feminí de byr = curt) + (iau
(substantiu femení) = jou)
berieuus [ber-yei-is] adjectiu
1 (obsolet) de jou curt
1 Hi ha un exemple possible de l’ús de l’adjectiu berieuus com a
substantiu plural amb sufix plural -au > berieuusau (= els del
jou curt, els bous de jou curt) en un nom (perdut) de camp de Caer-dydd.
.John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de
Caer-dydd) (1889-1911), nota com a nom de camp
“Dwy Erw yr Byriousa"
a l’any 1709 " a la parròquia de Llan-daf.
L’interpreta com Dwy Erw’r Berieuusau (que escriu ‘dwy-erw-y byrieuwysau’) – i
el tradueix com “les dues acres dels bous de jou curt”.
berieuus > l’ús de l’adjectiu com a substantiu plural amb sufix
plural -au > berieuus
ETIMOLOGIA: (beriau = jou curt) + (-us sufix per formar
adjectius) = jou)
NOTA: La forma local del sud-est podria ser regularment Byriousa com a
la forma de l’any 1709
...(a) Pèrdua d’una síl·laba degut a la contracció de ‘eu-u’ [be-ri-ei-i-se]
> [be-ri-ei-se]
...(b) -au final > -a és normal al sud-est,
...(c) él diftong -eu a la síl·laba penúltima > -ou- [oi] al
sud de Gal·les,
...(d) la subsitució de la vocal neutra en una primera síl·laba pertònica (amb
el resultat y [ø]) és tambés un tret del sud.
berth
[berth] adjectiu
1 (obsolet) bonic
Magent hi yn anwyl, anwyl,
Fel rhodd ferth o ddwylaw Duw
(“Tanybryn”, poema de Twynog (1912))
La van criar amb carinyo
Com un regal bonic de Deu
ETIMOLOGIA: de l’arrel *bherøg- (= brillant), d’on també és l’anglès bright
(= brillant); també an gal·lès a la paraula composta prydferth (= bonic)
- pryd (= aspecte) + mutació suau + (berth)
NOTA: també amb la forma merth (= bonic) – canvi b > m,
que es veu en altres paraules yn gal·lès. La confusió ocurreix amb substantius
femenins i amb adjectius perquè la mutació de tant [b] com [m] és [v] f;
benyw (= dona), també menyw; ben (= carro), també men,
etc
berwi [BER wi] (v) bullir
Berwyn [BER win] (m) 1 nom de muntanya ("cim blanc"; d'un nom
britànic amb elements que a la llengua moderna són 'bar' = cim + 'gwyn' =
blanc)
Y Bermo
[ø ber-mo] substantiu femení
1 ciutat de la comarca de Gwynedd; forma estàndard: Abermaw [a-ber-mau]
Població: 2.104 (1961); proporció de gal.lesoparlants: 58% (1961)
2 parròquia d'aquest indret
ETIMOLOGIA: Y Bermo < Abérmo < Abérmaw < Aber-maw
< Aber-mawdd "estuari (del
riu) Mawdd"
(1) El nom actual del riu és Mawddach,
amb un sufix -ach
(2) maw < mawdd; La pèrdua d'una [dh] final és veu en altres paraules en
gal·lès - Dewi = David, antigament Dewydd, ohono = d'ell, < ohonodd;
cf el topònim Abérffraw
(3) canvi d'accent - Abérmaw [a-ber-mau] < Aber-maw [a-ber-mau]. Un
cas similar és Aber-ffraw > Abérffraw
(4) Abérmo < Abérmaw Col·loquialment un diftong final [au] se simplifica en una
vocal [o]. També en el cas Abérffro
< Abérffraw
(5) Y Bermo < Abérffro. La primera vocal [a] perd la
qualitat, i es fa neutra, i es confón amb l'article definit "y".
També en el cas Y Berffro < Abérffro
NOTA: El nom anglès és "Barmouth", una remodelació de "Y
Bermo" per fer un nom que semla anglès. Per casualitat l'element final
"mo" suggereix 'mouth' (= boca, estuari), és a dir, el sentit del
primer element 'aber'. "Bar" pot ser perque en anglès el nom gal·lès
havia estat "barmo" (-er- en paraules anglesos s'ha fet generalment
-ar- a Anglaterra, sinó als Estats Units. Per tant
"Modern Place-names in Great Britain and Ireland" (Adrian Room, 1983)
l'autor cita Lewis (1849) que explica que s'havia adoptat el nom anglès 119
anys abans, a l'any 1768 'at a meeting of the masters of the vessels belonging
to the port, when, in consideration of the increase in shipping, it was deemed
expedient to have an English name inscribed upon the sterns of the vessels.'
(en una reunió dels mestres dels vaixells que pertanyien al port, quan, com a
conseqüència de l'augment de l'activitat marítima, es considerava oportú tenir
un nom anglès inscrit a les popes dels vaixells)
berwedd-dy [ber-wedh-di] substantiu
masculí
PLURAL berwedd-dai [ber-wedh-dai]
1 (Gal·les del Sud-est) cerveseria
ETIMOLOGIA: (berwedd-, arrel de berweddu = fer cervesa) + mutació
suau + (ty = casa)
NOTA: També brywedd-dy; vegeu bryweddu
berweddu [ber-wê-dhi] verb
1 (Gal·les del Sud-est) fer (cervesa)
berman berweddu llevat de cerveseria
Job sydd yn breweddu’i
hunan Job fa la seva
pròpia cervesa
(Hanes Tonyrefail - Atgofion
am y Lle a’r Hen Bobl.
Thomas Morgan. 1899, Caerdydd. Tudalen 105; d’una cançó local que refereix al
taverner del poblet de Llanwynno)
ETIMOLOGIA: berweddu < *byrweddu < bryweddu < briweddu
(briw < anglès to brew = fer cervesa) + (-eddu,
aparentment una terminació en imitació de cordeddu = torçar)
briweddu > *bryweddu < (obscuració de la vocal pretònica,
tret molt estès del gal·lès del sud-est) > byrweddu (metathesis) >
berweddu (possiblement l’influència de berwi = bullir)
NOTA: També bryweddu , breweddu (e en lloc de y)
bet [
bet ] substantiu femení
PLURAL betiau
[ ]
1 posta
ETIMOLOGIA: anglès bet;
possiblement < better (= millor)
beth [BEETH] (interr) què
bethan [BE than] (f) nom (dona) ; forma diminutiva de Elízabeth
beth bynnag [beeth BØ nag] (adv) tot i això
Bethcar [beth-kar]
1 (Antic Testament) lloc a l’oest de Mizpeh fina a on els israelites van
perseguir els Filistins
Samuel-1 7:11 A gwyr Mizpah a aethant o Mispa, ac erlidiasant y
Philistiaid, ac a’u trawsant hyd oni ddaethant dan Bethcar
Samuel-1 7:11 ...
Hi ha un carrer Heol Bethcar (nom oficial: Bethcar Street) a Glynebwy,
comarca de Blaenau Gwent
ETIMOLOGIA: hebreu, = casa del xai
beth sydd
[ beeth siidh]
1 Què és / està / hi ha (+ frase preposicional)
Beth sydd gennych yn ateb? Quina és la seva resposta?
2 Què és / està / hi ha (+ adverb)
Beth sydd acw? Què hi
ha allà?
beth sy'n bod [beeth sin BOOD] (frase) que passa?
beth yw'ch oed chi? [beeth iukh OID khi] (frase) quants anys tens?
Beti [BE ti] (f) nom (dona) ; forma diminutiva de Elízabeth
betio
[ bet-to] verb
1 apostar
ETIMOLOGIA: (bet = aposta) + (-io); bet < anglès bet
possiblement < better (= millor)
Betsan [BET san] (f) nom (dona) ; forma diminutiva de Elízabeth
Betws [BE tus] (m) (topònims) església (de l'anglès antic BEED HUUS, casa
de l'oració)
beudy, PLURAL: beudai / beudái [BEI
di, BEI dai / bei DAI] (m) establa
Beuno
[ bei-no ] substantiu masculí
1 nom d'home
Sant relacionat amb el poble de Clynnog Fawr, (Gal·les del nord-oest). Es
diu que va néixar al marge del riu Hafren en el regne de Powys, i va ser educat
al regne de Gwent, a la ciutat de Caer-went.
2 Gwyl Feuno (“la) festa (de)
Beuno”). Sant de Clynnog Fawr, Gal·les del nord-oest
3 (SO3031) Llanfeuno (poble del racó
de la regió de Gwent dintre d’Anglaterra). A la vall del riu Olchon damunt la
ciutat de Y Fenni. Nom anglès: Llanveynoe.
Gwyl Feuno (“la) festa (de) Beuno”)
Abril 21
ETIMOLOGIA: ??
beunydd [BEI nidh] (adv) cada dia
biau [BI e] (v) és el que té - fi biau hwn això és meu ("jo és el que
té aquest")
bìb
[ bib ] substantiu masculí o
femení
PLURAL bibiau
[ bib -ye]
1 pitet = tovalló per posar sota la barbeta d’un infant que menja
2 pitet = part superior de granota de treball
ETIMOLOGIA: anglès bib < anglès
mitja bibben (= beure), probablement
del llatí bibere (= beure; és a dir,
també l’arrel de la paraula catalana ‘beure’)
bid [biid
] substantiu femení
PLURAL bidiau, bidau [bid -ye, bi-de]
Gal·les del Sud-est
1 bardissa = tanca feta d'arços
2
.....(1) Cae’r Fid Foel (“(el) tancat (de) la bardissa rasa”, de la
tanca sense bardissa) Nom perdut de camp de Caer-dydd.
Segons John Hobson Mathews
(Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd)
(1889-1911):
“CAE'R VID VOL... In the parish of Saint John Baptist, on the road leading to
Cathays (1749)” (a la parròquia de Sant Joan Baptista, a la carretera que va
cap a Cathays, any 1749). La forma local seria Cää’r Fid Fool
(a) cae > sud caa > sud-est cää;
(b) moel > sud mool
.....(2) bid ffawydd bardissa de faig
Twyn y Fid Ffawydd (“(el) turó (de) la bardissa (de) faig”) turó de Deri
(comarca de Caerffili)
..... (3) Fidgelyn granja situada a la carretera de Cilfynydd i
Llanfabon (comarca de Caerffili)
y fid gelyn = la bardissa de grèvols
(y = article definit) + mutació suau + (bid = bardissa) + mutació
suau + (celyn = (adjectiu) grèvol)
.....(4) el lloc anomenat Gelli-fud al costat de Glyn-llan /
Melin-ifan-ddu és probablament Gelli-fid < Gelli’r-fid (el
bosquet de la bardissa)
(gelli = bosquet, forma de celli amb mutació suau usada com a
forma radical) + (yr article definit) + mutació suau + (bid =
bardissa)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic (*bit- = tallar) < cèltic
VEGEU: bidog (= baioneta), Gelli'r-fid (topònim), gwyddfid
(= xuclamel)
*bid [
biid ] -
1 element (= tallar, picar) que es troba en gal·lès modern a les paraules
(1) bid (=bardissa = tanca feta
d'arços)
(2) bidog (= punyal, baioneta)
(3) gofid (= aflicció, tristesa)
bidog, PLURAL: bidogau [BI-dog,
bi-DÔ-ge] (f)
1 baioneta
rhoi blas y bidog i’r gelyn lluitar l’enemic a cops de baioneta (“donar el gust de la baioneta
a l’enemic”)
bìl, PLURAL: biliau [BIL,
BIL ye] (m) factura
bili-ffw^l
[ bi-li fuul ] substantiu masculí
1 chwarae bili-ffw^l fer el ximple
ETIMOLOGIA: ‘Guillemet (l’)idiota’ (bili
< Bili < anglès Billy. forma afectuosa de William) + (ffw^l = idiota)
bìn, PLURAL: biniau [BIN, BIN
ye] (m) 1 caixa 2 arca 3 galleda
bìn
sbwriel [bin sbur-yel] substantiu masculí
PLURAL biniau
sbwriel [bin-ye sbur-yel]
1 galleda de les escombraries
ETIMOLOGIA: (bìn = galleda) + (sbwriel / ysbwriel = escombraries)
NOTA: forma completa: bin ysbwriel
bioleg [bi O leg] (f) biologia
bisgeden, PLURAL: bisgedi [bi
SKE den, bi SKE di] (f) galeta
bisgïen, PLURAL: bisgis [bi SKI
en] (f) galeta (Sud)
bisgïen wenith trwyddo [bi SKI en WE nith TRUI dho] (f) galeta de farina
integral ("galeta de blat a través")
bisgisen, PLURAL: bisgis [bi SKI
sen] (f) galeta (Sud-oest)
biswail [BIS-wel] (m)
1 excrement del bestiar, fem
Exodus 29:14 Ond cig y bustach, a'i
groen, a'i fiswail, a losgi mewn tân, o'r tu allan i'r gwersyll; aberth dros
bechod yw
Exodus 29:14 ....
Leviticus 4:11 Ond croen y
bustach, a'i holl gig, ynghyd â'i ben, a'i draed, a'i berfedd, a'i fiswail
Leviticus 4:11 ...
Leviticus 16:27 A bustach y pech-aberth, a bwch y pech-aberth, y rhai a dygwyd
eu gwaed wneuthur cymos yn y cysegr, a ddwg un i'r tu allan i'r gwersyll; a hwy
a losgant eu crwyn hwynt, a 'u cnawd, a'u biswail,
yn tân
Leviticus 16:27 ...
Numeri 19:5 A llosged un yr amser yn ei olwg ef; ei chroen, a'i chig, a'i
gwaed, ynghyd â'i biswail, a lysg
efe
Numbers 19:5 ..
2 Pwllybiswail lloc de la
parròquia de Llaneirwg (Pwll-y-Biswael, Kelly’s Directory of Monmouthshire,
1901) “bassa dels fems”)
3 maer y biswail a l'época medieval,
agent del senyor que és l'encarregat de la terra "majordom dels fems' (de
bestiar)"
ETIMOLOGIA: La primera síl.laba és probalament bu- (= vaca). Cf còrnic busel
(= fem, excrement de bestiar)
Biwmaris [biu MA ris] (m) ciutat
(Nord-oest)
blacmel
[blak-mel] substantiu masculí
1 xantatge
ETIMOLOGIA: anglès blackmail; cf terrabaixès (idioma de les terres
baixes d'Escòcia)
mail = tribut, impost; paga, lloguer; < anglès antic mâl <
nors antic mâl = parla, acord;
cf norueg MÅL = parla, BOKMÅL = noruec estàndard
blacmelio
[blak-mel-yo] verb
1 fer xantatge a
ETIMOLOGIA: (blacmel = xantatge) + (-io, sufix per fer verbs)
NOTA: Gal·les del Sud blacmelo (amb -o, típic del sud, en
comptes de -io)
blacmeliwr
[blak-mel-yur] substantiu masculí
PLURAL blacmeilwyr
[blak-mel-wir]
1 xantatgista
ETIMOLOGIA: (blacmêl = xantatge) + (-i-wr sufix, = agent)
NOTA: Gal·les del Sud blacmelwr (amb pèrdua de la [y] a
l'inici de la síl·laba final, típic de la llengua del sud)
blacowt
[blak -out]substantiu masculí
PLURAL blacowts
[blak -outs]
1 apagada de llums, o el fet d’evitar que les llums d’un edifici siguin
visibles des de fora, com a a mesura defensiva en temps de guerra
doedd yna ddim blacowt yn y dre y pryd hynny
en aquella època no hi havia cap apagada de llums a la ciutat
2 apagada = període de temps durant la qual es fan aquestes mesures
3 (anglicisme) desmai = pèrdua de consciència; la paraula formal és llewyg
ETIMOLOGIA: anglès blackout (black = negre) + (out = fora,
apagat)
blaen [BLAIN] m PLURAL blaenau [BLEI-ne], i en alguns
sentits blaenion [BLEIN-yon]
1 part més extrema d'una cosa com una corda, un pal, una cigarra
blaen rhaff [blain HRAAF] = punta de corda;
blaen ffon [blain FON] = punta de pal;
gwasgodd flaen ei sigarét rhwng bawd a bys
[GWA-skodh VLAIN ø si-ga-RET rhung BAUD a BIIS]
va estrènyer la punta de la cigarreta entre el dit gros i l'índex
2 punta aguda
blaen nodwydd [blain NO-duidh] = punta d'agulla
blaen draenen [blain DREI-nen] = punta d'espina
blaen cyllell [blain KØ-lhelh]= punta de ganivet
blaen cleddyf [blain KLE-dhiv]= punta d'espasa
3 component agut d'un objecte compost
blaen saeth [blain SAITH] punta de fletxa
4 la punta del peu, d'un dit, del nas
ar flaenau ei bysedd [ar VLEI-ne i BØ-sedh] (ella) al les
puntes dels dits
ar flaen ei thafod [ar VLAIN i THA-vod] (ella) a la punta de
la llengua
ar flaen ei thrwyn [ar VLAIN i THRUIN] (ella) a la punta del nas
ar flaenau ei draed [ar VLEI-ne i DRAID] (ell) de puntetes - "sobre
(les) puntes (de)ls seus peus"
6 punta d'una sabata
ar flaenau traed ei esgidiau [ar VLAI-ne TRAID i e-SKID-ye] a
les puntes de les seves sabates - "a (les) puntes (de les) peus (de) les
seves sabates"
7 Gal·les del Nord blaen troed [blain TROID] puntada de peu
8 part superior; blaen ysgub [Ø-skib]= part superior d'una garba,
9 (riu) font, regió alta d'un riu; hi ha molts topònims amb aquest sentit;
Blaendulais [blain DI-les], etc
10 blaenau = part superior d'una vall, vessant de la capçalera
d'una riera o riu
ym mlaenau Dyffryn Tywi [ø MLEI-ne DØ-frin TØ-wi] a la part
superior de la vall del riu Tywi
Ffordd Blaenau'r Cymoedd [fordh BLEI-ner KØ-modh] "(la) carretera
(de les) capçaleres (de) les valls", eix transversal del sud-est del país,
a la terra alta de Morgannwg i Gwent
10 blaenau terra alta d'una contrada; hi ha alguns exemples de
noms amb aquest sentit a la toponímia gal·lesa
Blaenau Ffestiniog [BLEI-ne fe-STIN-yog];
Blaenau Gwent [BLEI-ne GWENT]
De vegades és fa el contrast amb la terra baixa, la bro [BROO];
Blaenau Morgannwg [BLEI-ne mor-GA-nug] la terra alta (de la regió de)
Morgannwg; la part baixa costanera és Bro Morgannwg [BROO mor-GA-nug] la
terra baixa de Morgannwg;
Observeu també aquesta divisió de la parròquia de Llanwenog, a la comarca de
Ceredigion, Gal·les de Sud: Blaenau Llanwenog [BLEI-ne lhan-WE-nog] la
part alta de la parròquia de Llanwenog; Bro Llanwenog [BROO lhan-WE-nog]
la part baixa de la parròquia de Llanwenog
11 Gal·les del Nord iniciativa;
Does dim blaen ynddo fo [doi stim BLAIN øn-dho vo] = no té
iniciatives
12 capdavanter, persona involucrada en activitats;
mae hi'n dipyn o flaen gyda phethau yn y pentre
[mai hin DI-pin o VLAIN gø-da FE-the øn ø PEN-tre]
ella és molt parcipitativa a les activitats del poble - "ella és molt
capdavantera amb coses al poble"
13 (modificant) de davant, davanter, primer;
dannedd blaen [DA-nedh VLAIN] dants de davant;
sedd flaen [seedh VLAIN] seient de davant
14 blaen, com a adjectiu postnominal, pot portar la terminació
d'adjectiu superlativa -af;
blaenaf, blaena' [BLEI-na] capdavanter, més destacat
15 Bíblia comandament, liderat
Diótreffes, yr hwn sydd yn chwennych y blaen yn eu plith hwy (Bíblia
1620, 3 Io. 9)
[di-O-tre-fes ør hun siidh øn KHWE-nikh ø BLAIN øn i PLIITH hui]
Diotrefes, desitjós d'ocupar-hi el primer lloc (Tercera Epístola de Sant
Joan, 9)(Bíblia catalana 1968)
16 precedència, primacia, iniciativa; antelació d'una cosa respecte a
una altra en el temps; achub y blaen ar (rywun) [A-khib ø BLAIN ar
RIU-in] = anticipar (avançar-se a una altra en l'execució d'una cosa)
17 blaenion = la primera part
blaenion llaeth [BLEIN-yon LHAITH]
primer llet d'una vaca;
o flaenion eich toes yr offrymwch deisen yn offrwm dyrchafael (Bíblia
1620, Nu. 15.20)
[o VLEIN-yon øch TOIS ør o-FRØ-mukh DEI-sen øn O-frum dør-KHA-vail]
Del primer que pastareu, presentareu una coca en tribut (Nombres 15,20)(Bíblia
catalana 1968)
18 o flaen preposició [o VLAIN] davant
19 ymláen adverbi [ø MLAIN] endavant
FORMES REGIONALS:
Gal·les del Nord: "blaun"
Gal·les del Sud: "blaan", "blään"
ETIMOLOGIA:
Gal.lès blaen < britànic < cèltic *blakn-
Cognats: les formes de les altres llengües britàniques venen d'una variant *blekn-
< *blakn-:
Còrnic bleyn = punta, part superior,
Bretó blein = cim
De la mateixa arrel cèltica: irlandès bléin = cimengonal; cavitat; cala
VEGEU (seràn entrades al diccionari complert):
ac felly yn y blaen, achub y blaen ar, arian blaen, ar y blaen,
blaen ac ôl, blaenaf, blaenau, blaenau traed, blaen bys, blaen cad,
blaen cyllell, blaenddant, blaenion llaeth, blaen llanw, blaen tafod,
ceffyl blaen, dannedd blaen, o flaen, o'r blaen, rhag blaen,
ymláen, ymláen-llaw
blaenaf [BLEI na] (adj)
1 més destacat
2 o’r radd flaenaf capdavanter
Blaenafon [blai NA von] (m) poble (Sud-est)
Blaenaman [blai NA man] (m) poble (Sud-oest)
Blaenannerch [blai NA nerkh] (m) poble (Sud-oest)
blaenau, PLURAL: y [ø BLEI ne]
(m) poble (Sud-est)
Blaenauffestiniog [blei ne fe STIN yog] (m) poble (Nord-oest) ("les
terres altes de la zona de Ffestiniog")
Blaenau-gwent [blei ne GWENT] (m) poble (Sud-est) ("les terres altes
de Gwent")
Blaenau
Morgannwg [blei-ne mor- ga -nug]
1 la terra alta de Morgannwg (més o menys la terra alta al sud de Ffordd
Blaenau'r Cymoedd (la Carretera de les fonts de Morgannwg) de Castell-nedd a
Merthyrtudful).
ETYMOLOGIA: (la) terra alta (de) Morgannwg
(blaenau = fonts, terra alta) + (Morgannwg, regió del sud-est, antic
regne) (a::)
NOTA: Bro Morgannwg és la part
baixa, a la costa; (la) terra baixa (de) Morgannwg
blaenbost
[ blein -bost] substantiu masculí
PLURAL blaenbyst
[ blein -bost]
(Gal·les del Nord)
1 pal de porta
ETIMOLOGIA: "pal de davant" (blaen
= davant ) + mutació suau + (post =
pal)
blaen bys [blain BIIS] (m) punta del dit
Blaen-ffos
[ blain- foos ]
1 Vegeu Blaen-y-ffos
blaenor, PLURAL: blaenoriaid [BLEI
nor, blei NOR yed] (m) diaca (de capella noconformista)
blaen saeth [blain SAITH] (m) punta de fletxa
Blaen-waun
[ blain-wain]
1 (SN3953) localitat de la comarca de Ceredigion, Gal·les del Sud-oest
2 (SN2327) localitat de la comarca de Caerfyrddin, 17km al nord-oest-oest de la
ciutat de Caerfyrddin
ETIMOLOGIA: “blaen y waun” “(el) cap (de)l camp de l’erm” (blaen = cap, part de dalt) + (y
= el, la, els, las) + mutació suau + (gwaun
= erm, camp de l’erm). En topònims, aquest article d’enllaç es perd sovint.
blaenwr, PLURAL: blaenwyr [BLEI
nur, BLEIN wir] (m) davanter (de rugby)
Blaen-y-cae
[ blain-ø- kai ]
1 Blaen Y Cae Cemetery, Randolph, Columbia County, Wisconsin (al nord-est de
Madison i a l’oest de Beaver Dam) 433642N 0890043W
ETIMOLOGIA: “(el) cap (de)l tancat” (blaen
= cap, part de dalt) + (y = el, la,
els, las) + (cae = tancat, camp)
“(the) top (of) the field” (blaen =
top) + (y = the) + (cae = field)
Blaen-y-coed
[ blain-ø- koid ] X
1 (SN3427) localitat de la comarca de Caerfyrddin, 10km al nord-oest de la
ciutat de Caerfyrddin
2 nom de carrer de Y Radur, Caer-dydd
ETIMOLOGIA: “(el) cap (de)l bosc” (blaen
= cap, part de dalt) + (y = el, la,
els, las) + (coed = bosc)
“(the) top (of) the wood” (blaen =
top) + (y = the) + (coed = wood)
Blaen-y-ffos [ blain-ø- foos ] X
1 (SN1937) localitat de la comarca de Penfro, Gal·les del Sud-oest
ETIMOLOGIA: “(el) cap (de) la fossa” (blaen
= cap, part de dalt) + (y = el, la,
els, las) + (ffos = fossa, fossa que
marca un límit)
NOTA: El nom tambés es troba com a Blaen-ffos.
En topònims, aquest article d’enllaç es perd sovint
Blaen-y-fro
[ blain-ø- vroo ]
1 nom de carrer de Pen-coed, comarca de Pen-y-bont ar Ogwr
ETIMOLOGIA: “(el) cap / marge (de) “Y Fro” o la terra baixa” (blaen = cap, part de dalt) + (y = el, la, els, las) + mutació suau +
(bro = terra baixa). Y Fro (la terra baixa) és el nom
popular de Bro Morgannwg (la terra
baixa de Morgannwg). El poble de Pen-coed és situat al lloc on la terra alta de
Morgannwg comença
Blaen-y-llyn [ blain-ø- lhin ]
1 nom de carrer del poble de Y Ddraenen-wen, comarca de Rhondda Cynon Taf
ETIMOLOGIA: “(el) cap (de) la bassa” (blaen
= cap, part de dalt) + (y = el, la,
els, las) + (ffos = bassa)
“(the) top (of) the pool” (blaen =
top) + (y = the) + (ffos = pool, lake)
blaguryn, PLURAL: blagur [bla GI rin, BLA gir] (m) brotó
blaidd, PLURAL: bleiddiaid [BLAIDH,
BLEIDH yed] (m) llop
blaidd mewn croen defaid [blaidh meun kroin DE ved] (m) un llop vestit
d'ovella
blas [BLAAS] (m)
1 gust
cael blas ar [kail BLAAS ar] (v)
agradar, treure profit de ("aconseguir gust sobre")
mae blas sebon ar y bara el pa té gust de sabó (“hi ha (el) gust
(de) sabó sobre el pa”)
2 rhinflas (menjar) essència =
substància oliosa (rhin = essència)
mutació suau + + (blas = gust)
blasbwynt [BLA spwint] (m) papil·la gustativa
blasu [BLA si] (v) tastar
blasus [BLA sis] (m) saborós, deliciós
blawd [BLAUD] (m) farina
- blawd barlys [blaud BAR lis] (m)
farina d'ordi
- blawd can [blaud KAN] (m) farina
blanca (Sud-est)
- blawd ceirch [blaud KEIRKH] (m)
farina de civada
- blawd codi [blaud KO di] (m)
farina amb bicarbonat
- blawd gwenith [blaud GWE nith] (m)
farina de blat
- blawd gwyn [blaud GWIN] (m) farina
blanca
- blawd llif [blaud LHIIV] (m)
serradures ("farina (de) serra")
- blawd plaen [blaud PLAIN] (m)
farina sense bicarbonat
- blawd rhyg [blaud RHIIG] (m)
farina de sègol
ble [BLEE] (interr)
1 on?
Davant d’un verb, amb la partícula d’enllaç y / yr (Ble y... / ble yr-...), però generalment s’omet
Ble cest di dy eni? On vas néixer? (< ble y cest...)
bleddyn [BLE dhin] (m) nom (mascle)
blewog [BLEU og] (adj) pelut
blewyn, PLURAL: blew [BLEU in,
BLEU] (m) 1 pèl 2 bri
blewyn amrant, PLURAL: blew amrant [bleu
in AM rant, bleu Am rant] (m) pestanya
blin [BLIIN] (adj) 1 penedit 2 enfadat
- mae'n flin gennyf [main VLIIN ge
ni] (frase) ho sento
blinedig [bli NE dig] (adj) cansat
blinfyd
[ blin-vid] substantiu masculí
1 adversitat, tribulació
Diarhebion 31:7 Yfed efe, fel yr
anghofio ei dlodi; ac ac un na feddylio am ei flinfyd mwy.
Proverbs 31:7 .....
ETIMOLOGIA: (blin = tediós) +
mutació suau + (byd = món, situació)
blino [BLI no] (v) 1 cansar 2 cansar-se
blinwaith
[ blin-waith] substantiu masculí
1 feina tediosa
y
mae y gwaith o olchi aur yn flinwaith i’r eithaf; yn llafur anhyfryd, afiach,
ac anghysurus.(Y Traethodydd 1851 t353)
La tasca dde rentar l’or és una tasca extremadament tediosa; una feina poc
agradable, insaludable i incòmode
ETIMOLOGIA: (blin = tediós) +
mutació suau + (gwaith = feina)
blodeuo [blo DEI o] (f) florir
blodwen [BLOD wen] (f) nom de dona = "flor" (més aviat passat de
moda; típic de les generacions de principis de segle)
blodyn (blodeuyn) [BLO din, blo DEI in] (m) flor
bloedd [blôidh] substantiu
femení
PLURAL bloeddiau,
bloeddiadau [bloidh-ye, bloidh-yâ-de]
1 crida
bloeddiadau gwerthwyr y papurau newyddion
els crits del venedors dels diaris
2 crit de comanda
nid oedd eisiau chwip na bloedd i yrru y ceffylau am y gwyddent y ffordd yn
dda
no calia ni fuet ni crit per conduir els cavalls perquè coneixien bé la
carretera
3 literari cadfloedd crit de guerra
ETIMOLOGIA: britànic < celta; cf irlandès bladhair (= cridar)
NOTA: al sud bloedd > bloodd
bloeddio [bloidh -yo] verb
1 cridar
2 m cridar
ETIMOLOGIA: (bloedd = crida) + (-io sufix verbal)
bloeddiwr [blôidh-yur] substantiu
masculí
PLURAL bloeddwyr
[bloidh-wir]
1 un que crida
ETIMOLOGIA: (bloedd- arrel de bloeddio = cridar) + (-i-wr
sufix d’agent)
bloesg [BLOISK] (adj) indistinct
- siarad yn floesg [SHA rad øn
VLOISG] (v) (pronunciació) indistint; pronunciar la 's' com a 'th'
blonged
[ blo -nged] v
(Gal·les del Sud)
1 blonged i pertanyer
2 blonged i (membre de família) ser
parent de
ETIMOLOGIA: anglès belong. Vegeu
belongio
NOTA: També: blongo, blongid. La forma estàndard és perthyn
blongid
[ blo -ngid] v
(Gal·les del Sud)
1 blongid i pertanyer
2 blongid i (membre de família) ser
parent de
ETIMOLOGIA: anglès belong. Vegeu belongio
NOTA: També: blongo, blonged. La forma estàndard és perthyn
blongo
[ blo -ngo] v
(Gal·les del Sud)
1 blongo i pertanyer
2 blongo i (membre de família) ser
parent de
ETIMOLOGIA: anglès belong. Vegeu belongio
NOTA: També: blonged, blongid. La forma estàndard és perthyn
blyngad [
blø -ngad] v
(Gal·les del Sud-oest)
1 blyngad i pertanyer
2 blyngad i (membre de família) ser
parent de
ETIMOLOGIA: anglès belong. Vegeu belongio
blows, PLURAL: blowsiau [BLOUS,
VLOUS ye] (f) brusa
blwch penseli [bluukh pen SE li] (m) plomer = capsa on es guardan les
plomes
blwydd [BLUIDH] (f) any d''edat
blwyddyn [BLUI dhin] (f) 1 any 2 curs
blwyddyn dreth [blui dhin DREETH] (f) any fiscal (d'Hisenda)
blymonj, PLURAL: blumonjus [blø
MONJ, blø MON jøs] (m) (mena de crema o flan)
blynedd; tair blynedd [BLØ nedh; tair BLØ nedh] (pl) anys (després de
numeral) ; tres anys
blynyddoedd [blø NØ dhodh] (pl) anys
bnafyd
[ bnâ-vid] verb
1 (Gal·les del Nord) fer mal
ETIMOLOGIA: ??
bo [BOO] (v) (ella, ell) sigui, estigui
bob [BOOB] (adj) en adverbis, forma de 'pob' = cada
bob amser [boob AM ser] (adv) cada vegada
bob blwyddyn
ADVERBI / ADVERB
[boob blui dhin]
1 cada any
ETIMOLOGIA: frase amb mutació suau (p > b) que denota la funció adverbial; pob = cada; + blwyddyn = any
bob dydd [boob DIIDH] (adv) cada dia
bob hyn a hyn [boob HIN a HIN] (adv) de tant en tant
bob tro [boob TROO] (adv) cada vegada
bob wythnos [boob UITH nos] (adv) cada setmana
bob yn
fodfedd [ boob øn vod -vedh] adv
1 pam a pam
palu'r ardd bob yn fodfedd cavar el jardí pam a pam
ETYMOLOGY: (pob = cada) + (yn = en) + mutació suau + (modfedd = polzada). Mutació suau de la consonant
inicial d’una frase adverbial p >
b
bob yn
llam [ boob øn lham ] adv
1 cynyddu bob yn llam augmentar a
passos de gegant
ETYMOLOGY: (pob = cada) + (yn = en) + (llam = salt). Mutació suau de la consonant inicial d’una frase
adverbial p > b
boch, PLURAL: bochau [BOOKH, BO khe] (f) galta
bocs, PLURAL: bocsus [BOKS, BOK
sis] (m) capsa, caixa
bocs teganau [boks te GA ne] (m) caixa de joguines
bod [BOOD] (v) ser, estar
- beth sy'n bod? [BETH sin BOOD]
(frase) què passa?
- bod ar fin [BOOD ar VIIN] (v)
esatar a punt (de)
boda, PLURAL: bodaod [BO da, bo
DA od] (f) aguilot
bod â
1 tenir
bod â'ch calon yn eich gwaith tenir el vostre cor en la vostra feina
bod â'ch pen i lawr tenir inclinat el cap
bod â'ch pryd ar (rywbeth) have your heart set on
bod â'ch gofal yn fawr am cuidar molt
bod â'ch golwg ar tenir al punt de mirada?? (tenir l’intenció de
comprar, ser atret per (algú) , etc)
bod â'ch llygad ar have one's eye on (intend to buy, etc; be attracted
to)
bod â’ch llygad ar eich cyfle estar a l’aguait per quan es presenti una
oportunitat
bod â'ch llygad ar eich ysgwydd estar
a l’aguait
bod â'ch llygad dros eich ysgwydd
estar a l’aguait
bod â'ch pen i lawr ser de cap per avall (lit: estar amb el vosta cap
per avall)
bod â'ch wyneb yn ôl i'ch cartrefestar
dirigint-vos cap a casa
bod â gair da i (rywun) parlar bé
d’algu
bod â gair go dda i (rywun) parlar
bastant bé d’algu
bod ag eisiau (rhywbeth) ar (rywun) voler
bod ag ofn (peth neu rywun) tenir por de (alguna cosa / algú)
bod â gormod o heyrn yn y tân voler tocar masa tecles
bod â'r allu (i...) ser capaç de
bod â'r rhyddid i (wneud rhywbeth) tenir la llibertat de (fer alguna
cosa)
bod ar eich drwg
[ bood ar økh druug-]
1 estar fent mailifetes
mae’r brain ar ‘u drwg heddiw eto
els corbs estan fent les seves malifetes una vegada més aviu
ETIMOLOGIA: (bod =estar) + (ar = el vostre) + (drwg = maldat).
bod byw ac iach
[ bood biu aag yaakh]
1 “ser viu i amb salut”
Os bydda i fyw ac iach si a Deu
plau, si Déu ho vol
Mi ddo i nôl ’ma eto y flwyddyn nesa, os bydda i fyw ac iach
Tormaré aquí un altre cop l’any que vé, si Déu ho vol
ETIMOLOGIA: (os = si) + (byw = viu) + (ac = i) + (iach =
saludable)
bodd [BOODH] (m) 1 plaer, satisfacció 2 disposició, voluntat
- wrth ei fodd [urth i VOODH]
(frase) ben content
boddháu [bodh HAI] (v) satisfer
boddi [BO dhi] (v) afogar-se
Bodedern [bo DE dern] (m) poble del Nord-oest
bodiau
[ bod -ye]
1 polzes; forma plural de bawd = polze, dit gros
bodio [BOD yo] (v) fer autostop
bodlon [BOD lon] (adj) content
bodloni [bod LO ni] (v)
1 estar disposat
2 bodloni ar yr ail orau
acceptar el segon millor
bod ti a tithau rhwng [bod TII a TI the rhung] (v) tutejar ("ser tu i
tu també entre")
bod yn
bleser [ bood øn ble
-ser]
1 ser un plaer
Roedd yn bleser darllen ei erthygl
Era un plaer llegir el seu article
ETIMOLOGIA: (bod = ser) + (yn partícula d’enllaç) + mutació suau +
(pleser = plaer)
bod yn
drist [ bood øn drist]
1 ser trist
Roedd yn drist meddwl beth fydd dyfodol
ein gwlad És trist pensar quin serà el futur del nostre país
ETIMOLOGIA: (bod = ser) + (yn partícula d’enllaç) + mutació suau +
(trist = trist)
bod yn
ynfyd wallgo’ [bood øn øn-vid
walh-go]
1 estar furibund (“anar boig dement”)
ETIMOLOGIA: (bod = star) + (yn partícula predicative) + (ynfyd adjectiu = boig, dement) +
mutació suau + (gwallgof = adjectiu
= boig, dement)
boed [boid] (v)
1 sigui
2 boed hindda neu ddrycin tant si plou com si fa sol
mi ddof boed hindda neu ddrycin vindré tant si plou com si fa sol
boed hindda neu ddrycin [ boid hin-dha nei dhrø-kin] adverbi
1 tant si plou com si fa sol
mi ddof boed hindda neu ddrycin vindré tant si plou com si fa sol
ETIMOLOGIA: “sigui bonança o tempesta” (boed
= sigui) + (hindda = bonança, bon temps)
+ (neu = o) + (drycin =
tempesta, mal temps)
boeler
[ boi -ler] substantiu masculí
PLURAL boelerau,
boeleri, boelrydd [ boi- lê
–re, ri, ridh]
1 caldera (per fer vapor per operar turbines o donar calor)
2 caldera (per subministrar aigua calenta per una casa)
3 gwneuthurwr boelerau fabricant de
calderes
ETIMOLOGIA: anglès boiler (boil = bullir) + (-er sufix de dispositiu), < llatí bullîre (= fer bombolles) < bulla
(= bombolla)
boelerdy [
boi- ler –di] substantiu masculí
PLURAL boelerdai
[ boi- ler –dai]
1 lloc de calderes d’una empresa
ETIMOLOGIA: (boeler = caldera) +
mutació suau + (ty^ = casa)
bogail [bô
-gel] substantiu masculí o femení
PLURAL bogeiliau
[bo-geil-ye]
1 llombrígol, melic, guixa (la forma col·loquial és botwm bol (nord) / botwm
bola (sud) = botó de la panxa)
Diarhebion 3
(7) Na fydd ddoeth yn dy olwg dy hun: ofna yr Arglwydd, a thyn ymaith oddi wrth
ddrygioni
(8) Hynny a fydd iechyd i'th fogail, a mêr i'ch esgyrn
Proverbis 3
(7) ...
(8) ...
Eseciel 16:4 Ac am dy enedigaeth, ar y dydd y'th anwyd ni thorrwyd dy fogail, ac
mewn dwfr ni'th olchwyd i'th feddalhau: ni'th gyweiriwyd chwaith â halen, ac
ni'th rwymwyd â rhwymyn
Ezekiel 16:4 ....
2 protuberància al mig d'un escut
3 botó, part central d'una roda del la qual venen els raigs / les brèndoles;
normalment la paraula usada és both
4 llinyn bogail corda umbilical
, llinyn y bogail la corda umbilical
5 toriad y bogail tallar la corda
umbilical (dir d'alguna maldat en un a persona, una tendència de cometre actes
criminals que és típica dels pare i avantpassats de la psersona) ("estava
allà a l'hora de tallar la corda umbilical")
6 syllu ar eich bogail mirar-se el
melic
ETIMOLOGIA: bogail < bogeil, que era una forma singular
basada en la forma plural bogeiliau.
Historicament la forma singular era bogel.
Paraula del britànic.
Còrnic begel (= melic), bretó begel (= melic)
Cf llatí buccula (= corretja de
galta; protuberància al mig d'un escut), forma diminutiva de bucca (= boca)
De buccula > francès boucle > anglès buckle (= sivella)
NOTA: masculí al nord (y bogail),
femení al sud (y fogail) Colloquial
spelling of bogail - bogel, bogal.
Al sud-oest de Gal·les la forma plural és bogeiliau
> bogeile, bogile
bol [bol ] substantiu
masculí
PLURAL boliau bol -ye]
Gal·les del Nord, i gal·lès estàndard: al sud de Gal·les bola
1 panxa, ventre, tripa
2 panxa (d'animal)
Matthew 12:40 Canys fel y bu Jonas dridiau a thair nos ym mol y morfil
Matthew 12:40 ..............
3 estomac = sac del canal alimentari on el menjar es guarda per digerir
ma' 'i lyged yn fwy na'i fola ('els seus ulls són més grans que el seu
estomac', ha pres més menjar del qual és capaç de menjar
4 Gal·les del Sud bod gyda chi lond bola o ofn, teni/ cucs
("haver-hi amb vos panxa plena de por")
5 un am ei fol / ei bol [iin am i vol ] golafre ("persona
per la seva panxa")
6 bod gennych dân yn y bol estar ple d'energia, determinació ("foc
dins la panxa")
7 obsolet bossa
Amb aquest sentit a la paraula dyrnfol = 'bossa per a la mà', guant de
cuiro per podar tanques d'arbustos, amb un espai per els dits junts i un altre
per el polze
(dyrn- < dwrn = antigament 'mà', ara 'puny') + mutació suau +
(bol = barriga, bossa)
8 llond eich bol l'estomac ple ("(la) plenitud (de)l vostre
estomac")
bwyta llond eich bol menjar força
9 llond eich bol el límit de la vostra paciència ("(la) plenitud
(de)l vostre estomac")
cael llond bol o estar fart de
10 tywyll fel bol buwch ddu molt fosc; 'fosc com la panxa d'una vaca
negra'
també: tywyll fel bol buwch, o senzillament fel bol buwch
11 topònims maresma; (l'evolució sembla ser 'cavitat' > 'maresma') cf
cest
Bolgoed localitat de la comarca de Abertawe ("maresma, pantà +
bosc").
Bolros localitat de South Herefordshire, Anglaterra; ("maresma,
pantà + terra alta"). el nom anglpes és una tradcucció directa del
gal·lès: "Bellymoor"
Rhos-y-bol SH/4288 localitat i parròquia al costat d'Amlwch, Ynys
Môn; ("(la) terra alta (de) la maresma, (de)l pantà")
Cors y Bol SH/3885 pantà d'Ynys Môn; ("(el) pantà (de) la
maresma")
12 comarca de Ceredigion bola at un afany per ("panxa /
estomac envers")
does da fi ddim bola ato fe a mi ell no m'agrada
VOC-Y a||0021|||a VOC-Z
13 profunditat, mig
Jona 2:2 Ac a ddywedodd, O'm hing y gelwais ar yr Arglwydd, ac efe a'm
hatebodd; o fol uffern y gwaeddais, a chlywaist fy llef
Jonah 2:2 .......
14 comarca de Ceredigion bola berfedd (qv)
15 Gal·les del Sud bola coes (qv) panxell / ventre de la cama
("ventre / panxa (de) cama")
16 (peix) ouera, llet
bol caled ouera
bol meddal llet
bol llaith llet Gwynedd, Ceredigion
bol llibin llet, Ceredigion ('dèbil, flàccid')
bol gronell ouera Ceredigion (grawn = gra, + -ell
sufix)
16 bol clawdd part baixa d'un tanca d'arbustos, peu d'una tanca
cyn gynhysed â neidr ym mol clawdd ("tan calent com una serp al peu
d'una tanca d'arbustos")
ETIMOLOGIA: gal.lès bol < *bolgh < britànic bolg-
De la mateixa arrel britànica: còrnic bolghenn (= tavella), bretó bolc'henn
(= tavella)
De la mateixa arrel cèltica : irlandès bolg (= panxa, bossa; plural boilg
= manxa);
Del gal bolg- > llatí bulga (= bossa) > francès boulge
= (bossa, bossa de cuiro) (francès modern bouge = protuberència)
La paraula francesa és l'origen de dues paraules en anglès
(1) bulge (= bony)
(2) i de la forma diminutiva de boulge (bougette) (=bosseta) és
l'anglès budget (= pla financer)
Paraules relacionades en germànic de la mareixa arrel Indoeuropea són belly
< anglès antic belig, belg (= bossa) < anglès antic belig, belg
(= bossa); d'aquí també surt bellow, i la forma plural bellows (= manxa)
.
La parual relacionada en alemany és der Balg pell, pell de serp; la
forma plural die Bälge = manxa.
Del sentit de 'manxa' de l'arrel hi ha en sanskrit barhi = boll, pellofa
- bol cwrw [bol KU ru] (m) panxa
gran de beure massa cervesa ("panxa de cervesa")
bom
[ bom ] substantiu femení
PLURAL bomiau
[ bom -ye]
1 bomba
gollwng bom ar llençar una bomba
sobre
bom niwcliar bomba nuclear
ETIMOLOGIA: anglès bomb (= explosive
device) < francès bombe <
italià bomba, probablament llatí bombus < grec bombos (soroll d’un tambor, etc, d’origen imitatiu)
NOTA: també substantiu masculí
bôn
braich [ boon braikh ]substantiu
masculí
1 biceps
1 força física
mandral a bôn braich oedd hi y dyddiau
hynny dan ddaear cosa d’un pic i la força físicia en aquells dies sota la
terra (= a la mina)
dulliau bôn braich coacció, coerció
(“mètodes (de) biceps”)
ETIMOLOGIA: “base (de) braç” (bôn =
base) + (braich = braç)
Y
Bonc-ddu [bongk dhii] substantiu femení
1 nom de carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam)
ETIMOLOGIA: ‘la vessant negra’ (y = article definit) + mutació suau + (ponc
= vessant) + mutació suau + (du = negre)
boncyff, PLURAL: boncyffion [BONG
kiff, bong KØF yon] (m) tronc
boneddiges, PLURAL: boneddigesau [bo
ne DHI ges, bo ne dhi GE se] (f) senyora
boneddigion [bo ne DHIG yon] (npl) noblesa
bonheddig [bon HE dhig] (adj) noble
bonheddwr, PLURAL: bonheddwyr [bo
NHE dhur, bo NHEDH wir] (m) senyor
bônt [boont] verb
1 (ells) siguin
y mae’r boblogaeth oll, o ba genedl bynnag y bônt, yn cael hwyl ar
eisteddfod yr Wladfa
tota la població, sigui quina sigui la seva nacionalitat, s’ho passa bé a
l’eistèdvod de Y Wladfa
Y Bont-faen [ø bont vâin] substantiu
femení
1 SS/9974 localitat de la comarca de Bro Morgannwg (Gal·les del Sud-est).
Una pronunciació local era Bom-ffään [bom fään].
Nom anglès "Cowbridge" ("pont de la vaca")
2 parròquia d'aquest lloc
(1961) població: 1.025; proporció de gal.lesoparlants: 6%
(1971) població: 1.150; proporció de gal.lesoparlants: 6%
3 com a punt de referència – en afegiments a topònims
Llanfihangel y Bont-faen (per diferenciar-lo de molts altres llocs de
nom Llanfihangel)
Llandochau’r Bont-faen (per diferenciar-lo de Llandochau Fach,
aprop de Penárth)
4 SN/0233 localitat de la comarca de Penfro, Gal·les del Sud-oest
5 parròquia d'aquest lloc
ETIMOLOGIA: "el pont de pedra" (y = el) + mutació suau + (pont
= pont) + mutació suau + (maen = pedra)
y Bontnewydd [ø bont NEU idh] (f) nom de poble ('el pont nou'
bord, PLURAL: bordydd [BORD, BOR
didh] (f) taula (Sud)
borden
[ bor –den] substantiu masculí
PLURAL bordiau
wal [ bord-ya]
1 borden wal plural bordiau wal sòcol, entornpeu
ETIMOLOGIA: (bord = tauló) + (-en sufix diminutiu)
bord gron, PLURAL: bordydd crynion [bord GRON, BOR didh KRØN yon] (f) taula redona
(tan al Nord com al Sud, encara que 'bord' és un mot meridional)
bore, PLURAL: boreuau [BO re, bo
REI e] (m) matí
- bore da [bo re DAA] (frase) bon
dia
- yn fore [øn VO re] (adj) d'hora;
yn fore = (adv) d'hora
- yn y bore [øn ø BO re] (adv) al matí
boreddydd
[ bo- rê -dhidh] substantiu
masculí
1 arcaic alba; matí.
Boreddydd, yr ugeinfed o Ebrill, 1840
El matí del dia vint d’abril del 1840
ETIMOLOGIA: (bore = matí) + mutació
suau + (dydd = dia)
NOTA: També boreuddydd (= borau +
dydd)
boreuddydd
[ bo- rei -dhidh] substantiu masculí
1 arcaic alba; matí. Vegeu See boreddydd
ETIMOLOGIA: (boreu < borau = matí) + mutació suau + (dydd = dia)
bòs [ bos ] substantiu masculí
PLURAL bosus
[ bo –sis]
1 cap, 'khefe'
Fi yw’r bos Sóc jo que mana!
Mae’r bòs am i mi weithio’n hwyr El
‘khefe’ vol que treballi tard
ETIMOLOGIA: anglès d’Anglaterra boss
< anglès americà boss <
holandès baas (= mestre)
botanydd, PLURAL: botanyddion [bo TA nidh, bo ta N) DH yon] (m) botànic
botwm, PLURAL: botymau [BO tum,
bo TØ me] (m) 1 botó 2 fitxa (de joc)
botwm bol [bo tum BOL] (m) (nom popular) meluc, llombrígol ("botó (de
la) panxa")
bracty
[brak -ti] substantiu masculí
PLURAL bractai
[brak -tai]
1 malteria = lloc on es converteix l'ordi en malt
2 cerveseria = fàbrica de cervesa
3 ceverseria = empresa amb fàbrica de cervesa
ETIMOLOGIA: (brag- arrel de bragu = fer malt, fer cervesa) +
mutació suau + (ty = casa) > brág-dy > bracty
NOTA: També bragdy
bradwr, PLURAL: bradwyr [BRA dur, BRAD wyr] (m) 1 traïdor 2 (vaga) esquirol (Nord)
braenar
[ brei -nar] substantiu masculí
PLURAL braenarau
[ brei- na -re]
1 terra en guaret = terra llaurada i deixada sense sembrar per tal que se les
matin a les males herbes
bod yn fraenar estar en guaret
2 malatia de bestiar que causa que menjin coses insòlites – terra, pedres, roba
estesa, etc
3 gana poc natural
roedd y ddau fachgen wedi bwyta fel
petai branar arnyn nhw
els dos nois menjaven com si els afligís una gana poc natural
ETIMOLOGIA: l’element braen pot
tenir alguna cosa a veure amb bryn
(= turó, muntanyeta), i bron (= pit,
turó). Però segons Joan
Coramines (ZCP 25 1956 p49) “braenar, a fallow field, coming from an older
BRAKNA_RO < BRAKNO 'rotten', which comes in turn from the IE root MRK-
'mire'
'humid thing'... braña, already attested in the 8th century and usual in
Galicia, Northern Portugal, Asturias and Santander, means 'a swampy or boggy
place, a humid meadow'. It reappears in
in the form 'braina' meaning 'a field of cereals whose ears have not yet
formed’... It is clear that 'braña' comes... from a Celtic BRAKNA 'humid
meadow'” (braenar, camp en guaret, d’una forma més antiga BRAKNA_RO < BRAKNO
'podrit', que en el seu torn és de l’arrel indoeuropea MRK- 'fang'
'cosa humit'... braña, ja vista al segle 8 i usual a Galicia, Portugal
Meridional, Asturies i Santander, vol dir ‘lloc pantanós o fangós, prat humit’
. Torna a reaparéixer al nordoest de Catalunya amb la forma 'braina' amb el
sentit de 'camp de cereals que encara no tenen formades les espigues’... Queda
clar que 'braña' vé... d¡’una paraula celta BRAKNA 'prat humit’”
En altres llengües celtes: bretó: breinar
(= terra en guaret), irlandès: branar
(= terra en guaret)
NOTA: una variant of braenar és branar [brâ-nar]. Es troba al topònim Mynydd
Branar (“terra alta del guerat”), a prop de Dolwen, Baecolwyn (comarca de
Conwy)
braenaru
[ brei- nâ -ri] verb
1 deixar (una terra) en guaret
1 braenaru'r tir ar gyfer obrir la
porta (per / a) (“deixar la terra en gauret per”)
ETIMOLOGIA: (braenar = guaret) + (-u sufix per formar verbs)
braf [BRAAV] (adj) esplèndid
brag
[braag] substantiu masculí
PLURAL bragau
[brâ-ge]
1 malt = ordi germinat i assecat; un ingredient de la cervesa
bregyn un gra de malt
cwrw brag cervesa de malr d’ordi
brag gwenith malt de grans de blat
bracty lloc de germinar grans; cerveseria
odyn frag forn de malt
cerwyn frag / cerwyni brag cubell de malt / cubells de malt
bragwr (qv) cerverser
gwneud brag fer malt
troi’n frag (grans) esdevenir malt
2 brag gwlyb malt remullat = barreja de aquests grans remullats en aigua
calenta d'on s'extreu el malt
mwydo brag remullar el malt
trwytho brag remullar el malt
3 dwr brag el líquid del malt remullat
4 clwyd frag = reixa per assecar malt
5 finegr brag = vinagre de malt
wisgi brag = whiskey de malt
llaeth â brag llet amb malt
torth frag / torthau brag pa de malt / pans de malt
ETIMOLOGIA: gal.lès brag < britànic *brak- < cèltic <
indoeuropeu *merq (= podrir)
de la mateixa arrel britànica: còrnic brag (= malt)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès braich (= malt)
Cf llatí: marcor = putrefacció
bragu
[bra -gi] verb
1 fer cervesa
2 fer malt
ETIMOLOGIA: (brag = malt) + (-u sufix per fer verbs)
bragwr
[bra -gur] substantiu masculí
PLURAL bragwyr
[brag -wir]
1 cerveser
2 y bragwyr els cervesers, les empreses de cervesa
ETIMOLOGIA: (brag = malt) + (-wr sufix d’agent)
braich, PLURAL: breichiau [BRAIKH,
BREIKH ye] (f) braç
- fraich ym mraich [vraikh ø MRAIKH]
(adv) de bracet
- nerth braich ac ysgwydd [nerth BRAIKH
ag Ø skuidh] (adv) amb tota la seva força (" (de) força (de) braç i (d'')
espatlla
Braid [BRAID] (f) nom de santa catòlica - Brígida;
- Llansanffráid [lhan san FRAID] (f) església de Santa Brígida (en molts
topònims del període normand)
braidd
[ braidh ] adv
1 amb prou feines
braidd byth gairebé byth
2 gairebé
braidd neb gairebé ningú (qv)
braidd dim gairebé res (qv)
3 prou, una mica, bastant
(a) amb bod - braidd yn + adjectiu
ma hi braidd yn oer allan heddiw Fa
una mica fred fora avui
braidd yn hwyr [braidh øn HUIR] (adv) una
mica tard
(b) també després d’un adjectiu: oer
braidd una mica fred
mae’n mddangos braidd yn anhygoel
sembla mentida (“sembla una mica increïble”)
a) before YN + adjective: braidd yn oer
4 o'r braidd a penes
o’r braidd y medr hi ddarllen a
penes sap llegir
o’r braidd ’mod i’n eich nabod a
penes us conec
o’r braidd rw i’n eich nabod a penes
us conec
o’r braidd ‘mod i’n am un dim arall
a penes no penso en cap altra cosa
ETIMOLOGIA: gal.lès braidd <
britànic; la paraula equivalent en bretó és bre (= dolor, esforç, dificultat)
braidd
ddim [ braidh dhim ] pronom
1 gairebé res
does gen i braidd ddim ar ôl gairebé
no me’n queda
ETIMOLOGIA: (braidd = escassament) +
(ddim = alguna cosa, res)
braidd neb
[ braidh neeb ] pronom
1 gairebé ningú
ddaeth braidd neb no va venir gairebé ningú
Fu yno braidd neb ddoe ahir no hi va
haver gairebé ningú
ETIMOLOGIA: (braidd = escassament) +
(neb = algú, ningú)
brain [BRAIN] (npl) (plural de brân = corb)
braint, PLURAL: breintiau [BRAINT,
BREINT ye] (f) privilegi
bran [BRAN] (m) segó
brân, PLURAL: brain [BRAAN,
BRAIN] (f)
1 corb
- brân dyddyn, PLURAL: brain tyddyn [braan DØ dhin, brain TØ
dhin] (f) cornella (corvus corone)
- brân goesgoch, PLURAL: brain coesgoch [braan GOI skokh, brain
KOI skokh] (f) 'corb camaroja' (pyrrhocorax pyrrhocorax)
2 traed brain peus de corbs
mae ganddo ysgrifen fel traed brain
la seva esciptura és il·legible (“té la escriptura com a peus de corbs”)
Branwen [BRAN wen] (m) 1 nom de dona 2 el
segon dels quatre contes del 'Mabinogi'
bras
[braas ] adjectiu
PLURAL breision [breis -yon]
1 (terra) fèrtil, ric
gwlad fras país fèrtil
gwelem yr afon fawr yn dirwyn drwy y dyffryn bras podem veure el gran
riu serpejant per la vall fèrtil
2 (sou, salari) gran
enillent gyflogau breision o'r BBC
guanyaven grans salaris de la BBC
3 bras o ple de
I ffwrdd â ni drwy ddyffryn prydferth Conwy - dyffryn bras o hanes ein gwlad
ens vam posar en camí per la vall bonica de(l riu) Conwy - una vall plena de la
història del nostre país
4 (estimació, càlcul) aproximat
bras amcan càlcul aproximat
ar fras amcan segons un càlcul aproximat
bydd cost y daith, ar fras amcan, rywle rhwng £800 a £1,000 (wyth gant o
bunnau a mil o bunnau) el preu del viatge serà, aproximadament, entre vuit-centes
i mil lliures
mesuriadau breision / mesuriadau bras dimensions aproximades,
mesures aproximades
braslun esborrany
cyfieithiad bras traducció aproximada
5 (cultiu) gros
tes Gorffennaf, ydau brasaf (dita) calor del juliol, cereals grossos
6 (collita) abundant
cael cynhaeaf bras tenir una bona collita (també amb sentit figuratiu:
fer-se ric d'alguna activitat)
7 byd bras vida còmoda
cael byd bras viure una vida de comoditat ??
8 Gal·les del Sud-oest (gent) arrogant, que es dóna importància
mae e’n un bras és un home que es
dóna importància
mae hi’n un fras és una dona que es
dóna importància
9 Gal·les del Nord groller
siarad yn fras parlar d'una manera grollera ENG-Z
geirfa fras vocabulari groller
siarad bras ús d'expressions grolleres
iaith fras llenguatge grollera
10 general, sense entrar en detalls
disgrifiad bras descripció general
11 yn fras a grans trets
wel dyna hi'r stori'n fras am hen chwarel y pentra
doncs bé això és la història a grans trets de l'antiga pedrera del poble ENG-Z
12 (pols, farina, grava, etc) gros, gruixut
blawd gwenith wedi ei falu'n fras farina de blat molt en particles
gruixuts
tywodyn bras gra de grava
graean bras = pedres de platja pedregosa
graean bras = shingle
13 (teixit) bast
brethyn bras teixit ?bast
barclod bras davantal bast
14 (llana, raspall, etc) grofullut?
gwlân bras = coarse wool
brwsh bras = raspall ??bast
baco bras tabac ?bast
pren bras ei raen fusta de fibra grossa
edau fras fil ?bast
15 pesca pysgodyn bras peix d'aigua dolç que no és de la família
dels salmons;
pysgota bras pesca d'aquests
16 obsolet (persona, animal) gros;
exemples en epitets del gal·Lès medieval: Adda Fras = Adam Gros
Eseia 11:6 a'r blaidd a drig gyda'r oen, a'r llewpart a orwedd gyda'r myn; y
llo hefyd, a chenau y llew, a'r anifail bras, fyddant ynghyd, a bachgen bychan
a'u harwain
Isaiah 11:6 .....
Beibl 1620
17 gogor bras sedàs de forats grans
18 glo bras carbó en forma de grans pedres
19 (carn) gras
cig bras carn grassa
asen fras costella grasa
Ffrio sleisen o gig moch gwyn a bras fregir na llesca de carn de porc
blanca i grassa
20 (pas) gran
cam bras = gran pas
camau breision = grans passos; bons progressos
21 (lletra) majúscula
llythyren fras = majúsucula ("lletra grossa"), plural llythrennau
bras o llythrennau breision
22 print bras tipus grans
llyfr print bras llibre de tipus grans (pels lectors de vista dolenta)
mewn teip du bras = amb lletres gruixudes
23 glaw bras pluja de grans gotes
24 com a substantiu plural (breision)
= animals grassos
Salmau 66:15 Offrymaf i ti
boethoffrymau breision, ynghyd ag arogl-darth hyrddod; aberthaf ychen a bychod.
Sela.
Salms 66:15
25 (Gal·les del Nord) (mar) mogut
26 map bras = esbós de mapa
27 (teixit) aspre
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic bras bretó bras = gran,;
irlandès bras (paraula literària; = gran; ràpid) La paraula celta era
relacionada amb el llatí grossus (= gros)
NOTA: breison (forma plural) (bras = abundant, gras) + (sufix plural -ion, que condiciona un canvi a la
vocal anterior a > ei)
brasgamu [bra SKA mi] (v) caminar
amb passos llargs
braslun
[ bras -lin] substantiu masculí
PLURAL brasluniau
[ bras- lin -ye]
1 esbós
2 braslun gyrfa (“esbós (de) carrera
(laboral)”) = currículum
ETIMOLOGIA: (bras = general) +
mutació suau + (llun = imatge)
brat, PLURAL: bratiau [BRAT, BRAT ye] (m) davantal
brath, PLURAL: brathau [BRATH, BRA the] (m)
1 mossegada
2 gwaeth eich cyfarth na’ch brath
crida molt i no mossega; una persona pot estar molt enfadat però no
complirà les seves amenaces
(ella) gwaeth ei chyfarth na’i brath
(ell) gwaeth ei gyfarth na’i frath
(gwaeth = pitjor) + (eich = el vostre) + (cyfarth = lladruc) + (na = que) + (eich) + (brath =
mossegada)
braw [BRAU] (m) espant
brawd, PLURAL: brodyr [BRAUD,
BRO dir] (m)
1 germà
2 Frodyr! Germans! (forma amb
mutació suau de brodyr, que serveix
com a vocatiu )
Philipiaid 4:8 Yn ddiwethaf, frodyr, pa bethau bynnag sydd wir, pa bethau bynnag
sydd onest, pa bethau bynnag sydd gyfiawn, pa bethau bynnag sydd bur, pa bethau
bynnag sydd hawddgar, pa bethau bynnag sydd ganmoladwy, od oes un rhinwedd, ac
od oes dim clod, meddyliwch am y pethau hyn.
Carta als de Filipos 4:8 ......
brawddeg, PLURAL: brawddegau [BRAU
dheg, brau DHE ge] (f) frase
brech, PLURAL: brechau [BREEKH,
BRE khe] (f) erupció cutània
brechdan, PLURAL: brechdanau [brekh
DAN, brekh DA ne] (m) entrepà
brechdan agored [brekh dan a GO red] (f) llesca de pa (amb mantega i
melmelada, etc)
brechdan - brechdan gig [brekh dan GIIG] (f) entrepà de carn
brech goch [brekh GOOKH] (f) xarampió
brechiad, PLURAL: brechiadau [BREKH
yad, brekh YA de] (m) inoculació
brechu [BRE khi] (v) inocular
brech y cwn [breekh ø KUUN] (f) ronya, sarna
brecwast
[ brec -wast] substantiu masculí
PLURAL brecwastau
[ brek-wa-ste]
1 esmorzar
2 brecwast Ffrengig esmorzar
continental ("esmorzar francès")
3 gwely a brecwast llit i esmorzar
ETIMOLOGIA: gal.lès brecwast és de
l'angñès breakfast (break = trencar) + (fast = dejuni). És possiblement d'una
forma dialectal anglesa breakwast
< breakfast; sinó, és
possiblement brecwast < *brecfast [brek-vast] < anglès *breakvast
< breakfast (al sud-est
d'Anglaterra [f] sovint es feia [v], com la dialecte de Somerset fins avui amb
alguns parlants de més edat)
brefu [BRE vi] (v) bramar
breichiau [BREIKH ye] (*) - plural de braich = braç
breichled, PLURAL: breichledau [BREIKH
led, breikh LE de] (f) braçalet
Breiddin [BREI dhin] (f) muntanya del Nord-est a la frontera amb Anglaterra
breision
[ brei -shon] adj
1 forma plural de bras = abundant,
gras
2 com a substantiu plural = animals grassos
Salmau 66:15 Offrymaf i ti boethoffrymau breision, ynghyd ag arogl-darth hyrddod;
aberthaf ychen a bychod. Sela.
Salms 66:15 ...
ETIMOLOGIA: (bras = abundant, gras) +
(sufix plural -ion, que condiciona
un canvi a la vocal anterior a > ei)
brenhindy
[ bre-nhin-di ] substantiu
masculí
PLURAL brenhindai
[ bre-nhin-dai]
1 casa del rei, palau
Daniel 4:30 Llefarodd y brenin, a dywedodd, Onid hon yw
Babilon fawr, yr hon a adeiledais i yn frenhindy yng nghryfder fy nerth, ac er
gogoniant fy mawrhydi?
Daniel 4:30 .....
ETIMOLOGIA: (brenhin- forma
de la síl·aba penútlima de brenin =
rei) + mutació suau + (ty^ = casa)
brenhines, PLURAL: breninesau [bre NHI nes, bre ni NE se] (f) reina
brenhinllys [
bre-nhin-lhis] substantiu femení
1 (Bíblia) palau
Daniel 8:2 Gwelais hefyd mewn gweledigaeth, (a bu pan
welais, mai yn Susan y brenhinllys, yr hwn sydd o fewn talaith Elam, yr oeddwn
i,) ie, gwelais mewn gweledigaeth, ac yr oeddwn i wrth afon Ulai.
Daniel 8:2 ......
ETIMOLOGIA: (brenhin- forma de la
síl·aba penútlima de brenin = rei) +
mutació suau + (llys = cort) > *brenhín-lys > brenhinllys
brenhinol [bre
NHI nol] (adj) real
brenin, PLURAL: brenhinoedd [BRE
nin, bre NHI nodh] (m) rei
brest, PLURAL: brestiau [BREST,
BREST ye] (f) 1 pit 2 cim de turó (amb forma de mamella)
bresychen, PLURAL: bresych [bre
SØ khen, BRE sikh] (f) col
brethyn [BRE thin] (m) teixit
brethyn cartref [bre thin KAR tre] (m) teixit casolà
breuddwyd, PLURAL: breuddwydion [BREI
dhuid, brei DHUID yon] (f) somni
- breuddwyd gwrach [brei dhuid
GWRAAKH] (f) desitj impossible ("somni (de) bruixa")
- Breuddwyd Macsen Wledig [BREI
dhuid MAK sen WLE dig] (m) ("el somni del comandant Magnus") vegeu: Mabinogion
[ma bi NOG yon]
- Breuddwyd Rhonabwy [BREI dhuid rho
NA bui] (m) ("el somni d'en Rhonabw¡") vegeu: Mabinogion [ma bi NOG
yon]
breuddwydio [brei DHUID yo] (v) somiar
breuddwydiwr, PLURAL: breuddwydwyr [brei
DHUID yur, brei DHUID wir] (m) somniant
breweddu [brø- wê -dhi] verb
1 (Gal·les del Sud-est) Vegeu berweddu (fer cervesa)
bri [BRII] (m) 1 renom 2 respecte
Briafael
[bri-a-vel] substantiu masculí
1 (obsolet) nom d'home
2 nom de sant gal.lès; forma hipocorística: Brïog (primer síl.laba bri-
+ sufix -og), Tyfrïog (ty- = teu,
antigament com a prefix per formar noms hipocorístics).
Llandyfrïog (església de Tyfrïog)
ETIMOLOGIA: gal.lès Briafael < *Briafáil < *Brigho-mhaghl < britànic *Brigo-magl-os,
com en gal.lès modern bri (=
respecte, estimació), que correspon a irlandès brí (= força, valor); i l’element mael trobat en vàris noms de pilamascles (= gran home, líder, cap),
relacionada amb el llatí magnus (=
gran)
Tyfrïog (ty- = teu, antigament com a prefix per formar noms hipocorístics) +
(Brïog primer síl.laba bri- < Briafael, + sufix diminutiu -og)
briallen, PLURAL: briallu [bri A
lhen, bri A lhi] (f) primavera (planta) (primula vulgaris)
bricsen, PLURAL: brics [BRIK
sen, BRIKS] (f) totxo
Bríd
[briid] substantiu femení
1 deessa irlandesa del foc, la fertilitat, i l'agricultura
2 la patrona d’Irlanda, en segon lloc després del patró Pádriag. Es diu que va
néixar a Lú (453-523) (és a dir, a l’època del sant Pádriag). Festa: 1 febrer
brifo [BRI vo] (v) fer mal
brig, PLURAL: brigau [BRIIG, BRI
ge] (m) part de dalt
brigâd [bri-gaad] substantiu femení
PLURAL brigadau
[bri-gâ-de]
1 brigada = soldats sota una oficial general
2 grup organitzat de persones, formació
brigâd dân cos de bombers
ETIMOLOGIA: brigâd < anglès brigade < francès < italià
antic brigata (= tropa) < brigare (= lluitar)
brigâd dân [bri-gaad daan] substantiu femení
PLURAL brigadau
tân [bri-gâ-de taan]
1 brigâd dân cos de bombers
ETIMOLOGIA: traducció de l'anglès ‘fire brigade’ (= cos de bombers); (brigâd
= brigada) + mutació suau + (tân = foc)
brigadydd [bri-gâ-didh] substantiu masculí
PLURAL brigadwyr
[bri-gad-wir]
1 general (general de brigada)
ETIMOLOGIA: (brigâd = brigada) + (-ydd = sufix per indicar una
persona)
brigdrawst
[ brig -draust] substantiu
masculí
PLURAL brigdrawstiau
[brig- draust -ye]
1 passarel·la; camí elevat conre un escenari, o a través d’un carrer connectant
edificis
2 passarel·la = plataforma sobre la qual passen models en un saló de la moda
Bu sêr rygbi Cymru yn cerdded y
brigdrawst yn sioe ffasiwn Tenovus yn Llanelli yn ystod yr Esiteddfod
Genedlaethol
Les estrelles del rugby gal·lès passaven sobre la passarel·la al saló de la
moda de Tenovus (entitat benèfica contra el càncer) a
(la ciutat de) Llanelli durant l’Eisteddfod Genedlaethol (‘Jocs Florals
Nacionals’)
ETIMOLOGIA: ‘biga de dalt’ (brig
= part de dalt) + mutació suau + (trawst
= biga)
brigwyn
[ brig -win] adj
1 (ona) amb cresta blanca
tonnau brigwyn ones de cresta blanca
2 (cervesa) amb espuma blanca a sobre
3 de cavells blancs
4 (substantiu masculí) (Gal·les del Nord) espuma que es veu al mar agitat
5 (substantiu masculí) (Gal·les del Nord) tipus de molsa blanca de la muntanya
ETIMOLOGIA: (brig = part de dalt,
cresta) + mutació suau + (gwyn =
blanc)
brigyn, PLURAL: brigau [BRI
gin, BRI ge] (m) branquilló
brithyll, PLURAL: brithyllod [BRI
thilh, bri THØ lhod] (m) truita
- brithyll y don [bri thilh ø DON]
(m) sorellet ("truita de l'ona")
briwgig
[ briu -gig] substantiu masculí
1 carn picada
ETIMOLOGIA: (briw = picat ) +
mutació suau + (cig = carn )
briwllyd [ briu -lhid] adj
1 (Gal·les del Sud) (pa) engrunadís
ETIMOLOGIA: (briw = fragments) + (-llyd sufix adjectival)
briwsiona [briu SHO na] (v) engrunar
briwsioni [briu SHO ni] (v) engrunar
briwsionllyd
[ briu- shon -lhid] adj
1 (pa) engrunadís
ETIMOLOGIA: (briwsion = engrunes) +
(-llyd sufix adjectival)
briwsionyn, PLURAL: briwsion [briu
SHO nin, BRIU shon] (m) engruna
bro, PLURAL: bröydd [BROO, BRO
idh] (f) regió, zona
Brochfael
[ brokh- vel] substantiu
masculí
1 nom d'home
2 Pwllbrochfael SO5301 “la bassa
d’en Brochfael” poble al marge oriental del riu fronterer Gwy, (el costat
anglès) 8km al nord de la ciutat de Cas-gwent. Nom anglès: Brockweir
ETIMOLOGIA: (broch = tumult) +
mutació suau + ( mael = líder)
brodio [BROD yo] (v) brodar
brodorol [
bro- do -rol] adj
1 indígena, nadiu
2 y Cymry brodorol els gal.lesos
indígenes d'una regió (en contraposició als gal.lesos immigrats d'una altra
contrada o als anglesos immigrats)
3 iaith brodorol llengua
autòctona
1 natiu, lloc de naixament de
Y
mae Eirinwg yn wlad frodorol un o'r rhai mwyaf enwog o'r Seintiau Cymreig, sef
Dyfrig Sant. (Eirinwg, cylchgrawn Cymru 1915)
Eirinwg és el país nadiu d’un dels sants méws famosos dels sants gal·lesos, és
a dir Sant Dyfrig
ETIMOLOGIA: (brodor = nadiu) +
mutació suau + (-ol sufix per formar
adjectius)
brodwaith [BROD waith] (m) brodat
brodyr
[brô-dir]
1 germans; forma plural de brawd (=
germà)
broga
[ bro -ga] substantiu masculí
PLURAL brogaod,
brogáid, brogáed [bro-gâ-od,
bro-gaid, bro-gaid ]
1 (Gal·les del Sud) granota (:ç)Rana temporaria(ç:)
broga melyn granota groga
mor ddifater â broga melyn bach tan
indiferent com una petita granota groga
broga du granota fosca
grifft y broga ous de granota
bwyd y broga (Ceredigion) bolet
(“menjar de la granota”)
2 Hi ha una granja anomenat Pwllyfroga
(la) bassa (de) la granota, amb aparentment broga com a substantiu femení) al sud del poble de Cilái Uchaf,
comarca d’Abertawe
ETIMOLOGIA: broga < froga < anglès mitjà dialectal vrogge < frogge Cf alemany der Frosch
(= la granota)
(1) A Anglaterra del sud-oest [f] inicial > [v]
(2) En gal·lès, es tractava la [v] inicial com a consonant amb mutació suau, i
es va fer una forma amb una “b” radical
NOTA: (1) tambés ffroga < anglès frogge
(2) a Gal·les del Nord és llyffant melyn
broetsh [ broich] substantiu femení
PLURAL broetshis [broi-chis]
1 afiblall
ETYMOLOGY: anglès brooch <
francès broche < llatí vulgar *broca < llatí brochus (= que projecta)
brogar [brô-gar] adjectiu
1 que estima per el districte on hom viu o és originari
ETIMOLOGIA: (bro = districte) + (-gar, sufix = ‘amb amor
envers’). La base nocional de la paraula a continuació brogarwch. Si
existeix brogar (no en tinc exemples) seria tret de la forma composta brogarwch
amb la pèrdua del sufix
brogarwch [bro- ga -rukh] substantiu
masculí
1 amor per el districte on hom viu o és originari
ETIMOLOGIA: Primera exempl a l’any 1912, segons el Geiriadur Prifysgol Cymru
(University of Wales Dicitionary) (brogar = que estima la seva contrada)
+ (-wch, sufix per formar substantius abstractes
brolgar [BROL gar] (adj) jactanciós
brolgi, PLURAL: brolgwn [BROL
gi, BROL gun] (m) persona jactanciosa
broli, PLURAL: brolis [BRO li,
BRO lis] (m) paraigües
brolian [BROL yan] (v) vanagloriar-se (continualment)
brolio [BROL yo] (v) vanagloriar-se
- ei frolio ei hun [i VROL yo i
HIIN] (v) vanagloriar-se
broliwr, PLURAL: brolwyr [BROL
yur, BROL wir] (m) persona jactanciosa
1 bron, PLURAL: bronnau [BRON, BRO ne] (f) mamella, pit
2 bron, PLURAL: bronnydd [BRON, BRO nidh] (f) turó (amb forma de mamella)
3 bron - [bron] (adv) gairebé
- bron yn barod [bron øn BA rod] (*)
gairebé a punt
Bro Machno [broo makh -no]
1 el districte al voltant del riu Machno SH8053 (El riu sorgeix 4km al nord-est
de Blaenau Ffestiniog i passa per Penmachno per unir-se amb el riu Conwy a
Betws-y-coed). Un dels sixanta escons del consell comarcal és per el conseller
que representa “Bro Machno / Betws-y-coed”.
ETIMOLOGIA: (bro = districte) + (Machno = nom de riu)
bron â
[bron aa] adv
1 gairebé, quasi, amb prou feines
mae e bron â (+ verbnom) està
gairebé, va de poc que (de vegades senzillament bron, amb la pèrdua de â)
bu hi bron â pheidio â dod va anar
de poc que ella no vingués
bu e bron â chwympo va anar de poc
que ell no caigués
roedd hi bron â marw anar de poc que
ella no morís
roedd hi bron â disgyn va anar de
poc que ell no caigués / es desmaiés
rw i bron ffaelu â symud amb prou
feines em puc bellugar
roeddwn i bron â marw o eisiau chwerthin
> oon i bron marw ishe hwerthin
em moria de desig de riure
mae bron â bod yn barod està quasi a
punt
rw i bron â gorffen y traethawd he
quasi acabat la tesi
ETIMOLOGIA:
NOTA: (bron = gairebé) + (â = amb)
bronfraith, PLURAL: bronfreithiaid [BRON vreth, bron VREITH yed] (f) tord comú
bronnoeth [BRO noth] (adj) de pits descoberts
bronnog [BRO nog] (adj) de pits grans
Bro Ogwr [broo oo-gur] substantiu femení
1 ‘la contrada del riu Ogwr’
Yn 1995 cynhaliwyd Gwyl Cerdd Dant Cymru Bro Ogwr yn Ysgol Gyfun Bryntirion
A l’any 1995 el Festival de Música de l’Arpa (celebrat aquell any a) Bro Ogwr
es va fer a l’institut de Bryntirion Cafodd Menter Bro Ogwr ei sefydlu yn
Hydref 1998 gan griw o wirfoddolwyr lleol yn dilyn Eisteddfod Pen-coed 1997
El Centre per a la promoció de la llengua gal·lesa de Bro Ogwr
ETIMOLOGIA: (“(la) contrada (del riu) Ogwr” (bro = contrada) + Tegid
= nom de riu)
Bronwen [BRON wen] (f) nom de dona
Bro'r
Cymry [broor køm-ri] substantiu femení1 districte dels
gal·lesos (en un territori dividit entre habitants gal·lès i anglès)
ETIMOLOGIA: (bro = districte) + (y = article definit) + (Cymry
= gal·lesos)
Bro Tegid [broo tee-gid] substantiu femení
1 ‘la contrada del llac Tegid’, la zona al voltant de la ciutat de Y Bala a Gal·les
del Nord (ubicada a la sortida del llac conegut com a Llyn Tegid, en anglès
‘Bala Lake’)
Llyfrgell Bro Tegid Nom de la biblioteca pública del pobe d’Y Bala
ETIMOLOGIA: (“(la) contrada (del llac) Tegid” (bro = contrada) + (Llyn)
Tegid = nom de llac)
brown [BROUN] (adj) marró
brud [ briid ] substantiu masculí
PLURAL brudiau
[ brid -ye]
1 (normalment amb ‘t’ – brut, plural
brutiau) història, cronologia
(1) Y Brutiau Cymraeg Les Cròniques
gal·leses
(2) Brut y Tywysogion Crònica dels
prínceps (gal·lesos) = una traducció en gal·lès medieval d’un text llatí perdut
“Cronica Principum Wallie.” El text va ser escrit a finals del segle 1200 al
monestir de Ystrad Fflur (Strata Florida), de la comarca de Ceredigion.
Brut y Brenhinedd Crònica dels reis.
Traducció gal·lesa del text llatí c. 1136 “Historia Regum Britataniae” per en
Sieffre o Fynwy (Jofre de Mynwy). Hi ha unes sis o set diferents traduccions,
la primera es remunta a selge 1200.
(3) Brut y Brytaniaid Crònica dels
britànics, nom donat a alguns del les versions de Brut y Brenhinedd
(4) Brut Gruffudd ab Arthur nom
donat a la compilació de textos medievals “Myvyrian Archaiology of Wales”
(1801) a una versió traduïda llarga de Brut
y Brenhinedd
Brut Tysilio nom donat a la compilació
de textos medievals “Myvyrian Archaiology of Wales (1801) a una versió traduïda
curta de Brut y Brenhinedd. Es
pensava erròniament que l’autor original era Tysilio.
Brut y Saeson Crònica dels reis
saxons.
2 profecia (aquest sentit es va evolucionar perquè les cròniques tenien
elements profètics)
cywyddau brud poemes vaticinatoris
Lefiticus 20:27 Gwr neu wraig a fo
ganddynt ysbryd dewiniaeth, neu frud, hwy a leddir yn farw; â cherrig y
llabyddiant hwynt; eu gwaed fydd arnynt eu hunain.
Leviticus 20:27 ..... .
ETIMOLOGIA: gal·lès < francès brut
< llatí Brutus. Ve del nom
“Brutus de Troia” , un personatge mític que era suposadament el primer rei dels
britànics. L’expressió francesa “Roman de Brut” (història de Brutus) va
esdevenir senzillament “Brut” (història de Brutus), i d’aquí volia dir
“crònica, història” en general. La paraula va entrar en el gal·lès i tenia el
sentit “crònica de l’illa de la Gran Bretanya” o “crònica de Gal·les”.
cf Marcus Junius Brutus 85?BC-42BC, un dels assassins de Jul Cesar; llatí brûtus = pesta, estúpid, irratcional; i
d’aquí català “brut”.
NOTA:
brudiwr
[ brid -yur] substantiu masculí
PLURAL brudwyr
[ brid -wir]
1 mag
Daniel 5:7 Gwaeddodd y brenin yn groch am ddwyn i mewn
yr astronomyddion, y Caldeaid, a'r brudwyr: a llefarodd y brenin, a dywedodd
wrth ddoethion Babilon, Pa ddyn bynnag a ddarlleno yr ysgrifen hon, ac a
ddangoso i mi ei dehongliad, efe a wisgir â phorffor, ac a gaiff gadwyn aur am
ei wddf, a chaiff lywodraethu yn drydydd yn y deyrnas.
Daniel 5:7 The king cried aloud to
bring in the astrologers, the Chaldeans, and the soothsayers. And the king
spake, and said to the wise men of Babylon, Whosoever shall read this writing,
and show me the interpretation thereof, shall be clothed with scarlet, and have
a chain of gold about his neck, and shall be the third ruler in the kingdom.
ETIMOLOGIA: (brud = profecia)
+ (i-wr, sufix = ‘home’)
Brulhai
[bril -hai] feminine noun
1 SO2469 poble de la comarca anglesa de of Hereford-and-Worcester, 8km
al nord-est de la ciutat frontera gal·lesa d'Y Gelligandryll o (forma curta) Y
Gelli
ETIMOLOGIA: Adaptació del nom anglès “Brilley”.
brut [ briit ] m
1 Vegeu brud
brwd [BRUUD] (adj) apassionat, ardent, entusiasta
brwdfrydedd [brud VRØ dedh] (m) entusiasme
brwnt [BRUNT] (adj) brut (Sud)
brwsh, PLURAL: brwshus [BRUSH,
BRU shis] (m) escombra/raspall
- brwsh dannedd [brush DA nedh] (m)
raspall de les dents
- brwsh gwallt [brush GWALHT] (m)
raspell dels cabells
brwshio [BRUSH yo] (v) escombrar
brwydr, PLURAL: brwydrau [BRUI
dir, BRUI dre] (f) batalla
brwydro [BRUI dro] (v) lluitar
brwynen
[ brui -nen] substantiu femení
PLURAL brwyn
[ bruin ]
1 jonc
2 jonc com a material per fer cistelles, catifes, seients de cadires, etc
3 fel brwyn = (cames) dèbils de
genolls
4 Brwynen-las ‘jonc verd’ nom de
carrer de Bryn-coch, Castell-nedd
ETIMOLOGIA: (brwyn = joncs) + (sufix
singulatiu -en); brwyn < britànic.
De la mateixa arrel britànica: còrnic broennenn
(= jonc), bretó broenenn (= jonc),
brych 01 [briikh]
adjectiu
1 amb taques, pigallat
cilfilyn brych gyddfir yw'r jiráff
la girafa és un ruminant pigallat de coll llarg??
cath frech gat tigrat, gat pigallat
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *brikk- < celta ; la forma femenina
brech < *brikk-â
bretó: brec'h (verola)
de la mateixa arrel cèltica : irlandès breac (pigallat), escocès breac
(pigallat), manx breck (pigallat)
NOTA: forma feminina brech [breekh] , forma plural brychion
[brøkh-yon]
brych 02 [briikh] substantiu masculí
PLURAL brychau
[brø -khe]
1 gra (a la pell)
(Gal·les del Nord) brychau haul pigues
2 taca, defecte
pigo brychau trobar defectes
Hawdd pigo brychau és fàcil trobar defectes (en comptes de lloar el que
és bo en una persona, una obra, etc)
Nid yw'r llyfr newydd heb ei frychau el nou llibre no és sense els seus
defectes
3 brychau gwlân : Gal·les del Nord-oest flocks of sheep
4 peix variegat (comarca de Ceredigion) brych y dail truita
marina (“truita (de) les fulles”)
ETIMOLOGIA: Vegeu brych (adjectiu) – el substantiu era originalment un
adjectiu
NOTA: També formes amb -yn; (1) brychyn [brø-khin] (-yn
com a sufix diminutiu), (2) hi ha una forma singular basada en el plural: brycheuyn
[brø-khei-in] (brychau + -yn) (-yn com a sufix singulatiu)
brych
03 [briikh] substantiu masculí
PLURAL brychod
[brø -khod]
1 placenta
bwrw'r brych expulsar la placenta
(comarca de Ceredigion
2 (Gal·les del Nord-oest) edrych fel brych persona amb aspecte que fa
pena
3 bwrw'r crwt bant a chadw'r brych llençar una cosa bona amb les
dolentes, eliminar els avantatges a l’hora d’eliminar els desavantatges
(“llençar el nadó i guardar la placenta”)
Maent yn honni fod rhoi arwyddion dwyieithog yn yr adeilad yn rhy ddrud, ac
yn awgrymu defnyddio rhai uniaith Saesneg. Mae’r ateb yn hawdd – archebu’r arwyddion
o gwmni sy ddim yn codi crocbris amdanynt. Cadw'r brych a lluchio’r babi fyddai
peidio â gosod arwyddion dwyieithog
Diuen que posar rètols bilingües al’edific és massa car i suggereixen fer
servir rètols només an anglès. La solució és senzilla – fer l’encàrrec per als
rètols d’una empresa que no cobra un preu altíssim. No usar rètols bilingüesto
és eliminar els avantatges a l’hora d’eliminar els desavantatges
4 ocell variegat
brych y fuches (qv) Motacilla alba = cuereta blanca (“(del) lloc
de munyir”)
brych y cae (qv) Prunella modularis = pardal de bardissa (“(del)
camp”)
brych y coed (qv) Turdus viscivorus = mistle thrush (“(del)
bosc”)
brych y coed (qv) Turdus viscivorus = mistle thrush (“(of) the
wood”)ENG-Z
ETIMOLOGIA: Vegeu brych (adjectiu) – el substantiu era originalment un
adjectiu
Brycheiniog [brø KHEIN yog] (f)
regió del sud-est
bryd
[ briid ] substantiu masculí
PLURAL brydiau
[ brød -ye]
1 ment
Brenhinoedd-1 8:17 Ac yr oedd ym mryd
Dafydd fy nhad adeiladau ty i enw Arglwydd Dduw Israel
Reis-1 8:17 ..... .
2 desitg
Wele'n sefyll rhwng y myrtwydd /
Wrthrych teilwng o'm holl fryd / Er o ran yr wy'n ei 'nabod / Ef uwchlaw
gwrthrychau'r byd / Henffych fore! / Caf ei weled fel y mae (Cwm Rhondda)
Mireu dret al mig dels murtres / l’objecte digne de tot el meu desitg / Encara
que el conec només en part / més que l’objectes del món / Saludo el matí! /
Podré veure-lo tal com és (del cant religiós “Cwm Rhondda”)
3 bod â'ch bryd ar tenir ganes de
Euthum i mewn i'r siop ddillad â'm bryd
ar ddysgu rhai gwersi mewn steil
Vaig entrar en la botiga de moda amb ganes d’aprendre lliçons sobre l’estil
4 mynd â'ch bryd ser-li la cosa més
interessant (“anar a,b la vostra ment”)
Uchelgais 'nhad oedd imi fod yn glerc banc
Fues i 'rioed isho bod. Barddoniaeth oedd yn mynd 'mryd i.
Mon pare volia que fós oficinista de banc. Jo no volia ser-ho. La poesia era
allò que m’interessava.
5 hyfryd agradable
(hy- = prefix intensificador ) +
mutació suau + (bryd = ment)
6 awyddfryd zel, entusiasme
Rhufeiniaid 8:19 Canys awyddfryd y
creadur sydd yn disgwyl am ddatguddiad meibion Duw
Romans 8:19 ......
Philipiaid 1:20 Yn ôl fy awyddfryd a'm
gobaith, na'm gwaradwyddir mewn dim, eithr mewn pob hyder, fel bob amser, felly
yr awron hefyd, y mawrygir Crist yn fy nghorff i, pa un bynnag ai trwy fywyd,
ai trwy farwolaeth.
Carta als de Filipos 1:20 .....
(awydd-, y = [ø], < awydd y = [i], = desitg) +
mutació suau + (bryd = ment,
intenció)
7 mawrfrydig magnànim (mawr = gran) + mutació suau + (bryd = ment) + (-ig sufix adjectival)
8 rhyddfrydol liberal (rhydd = lliure) + mutació suau + (bryd = ment) + (-ol sufix adjectival)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *bret-
De la mateixa arrel britànica: còrnic brez
(= ment, intenció),
De la mateixa arrel celta: irlandès breith
(= decisió, judici)
brygowthwr
[ brø- gou -thur] substantiu
masculí
PLURAL brygowthwyr
[ brø- gouth -wir]
1 un que parla en un to excitat i sorollosament
2 Brygowthwr ‘Ranter’, individu d’un
moviment anglès al voltant de l’any 1650 que rebutjava la predstinació i creia
en la salvació universal i la liberació de totes restriccions legals i morals
ETIMOLOGIA: (brygowth- arrel de brygowthian = parlar excitadament) + (-i-wr sufix = home)
bryn, PLURAL: bryniau [BRIN,
BRØN ye] (m)
1 turó
..3 Y
Bryn [ ø brin ]
1 nom curt de topònims amb bryn coma
primer element
Y Bryn = Brynaman
2 Y Bryn nom oficial d’alguns
indrets que segurament tenia una forma més llarga antigament
(1) SN5400 localitat de Llanelli (comarca de Caerfyrddin)
(2) SS8192 localitat de Castell-nedd ac Aberafan (de ?Bryngyrnos, turó dels pilons de pedres.) El carrer principal és
Heol Bryngurnos (“Bryngurnos Street” al mapa)
(3) SO2985 localitat del sud de Shropshire, Anglaterra, 5km al nord de Colunwy
(anglès “Clun”)
(4) localitat de Y Fenni, comarca de Mynwy
(5) locality in Pont-llan-fraith, county of Caerffili
ETIMOLOGIA: “el turó” (y article
definit) + (bryn = turó)
brys [BRIIS] (m) pressa
- ar frys [ar VRIIS] (adv) de pressa
Brynach [BRØ nakh] (m) nom d'home
Bryn
Athyn [brin â-thin]
1 topònim, Pennsylvania, que remonta als voltants de 1890. Bryn Athyn a la part oriental de Montgomery County de l'estat
de Pennsylvania era el centre d'una comunitat Swedenborgà, i no era conegut com
a lloc d'imigració gal·lesa. El nom segons diuen vol dir "Turó (de la)
Cohesió", però no s'utilitza la paraula 'athyn' en gal·lès.Quan es
buscaven noms per aquest nou poble, El Bisbe William F Pendleton no estava
content amb cap de les suggerències fetes. Va dir a un tal Mr S H Hicks que li
agradaven els noms gal·lesos, i el fet era que Mr. Hicks era nascut a Gal·les.
Li va portar un diccionari de gal·lès al bisbe, que va anar per feina per
buscar un nom que podria suggerir 'la unitat', i va trobar les paraules 'bryn'
per 'turó' (que sabia probablament del nom 'Bryn Mawr') i 'athyn', amb el
sentit de 'tenacious, cohesiu, estirant'. Per desgràcia el diccionar era
"El Diccionar de la Llengua Gal·lesa" d'en William Owen Pughe - un
dels diccionaris més extens de qualsevol llengua per l'època (c 1800, amb una
reimpressió el 1832). Però moltes paraules del diccionari, recollides
suposadament de les obres de poetes medievals i la llengua parlada, eren formes
inventades. I una d'aquestes era 'athyn', que havia fet a partir del verb
'tynnu' (= estirar). Per tant
brynau [brø -ne] 1 grafia
incorrecte per brynnau, plural (forma sudenca) de bryn = turó. La
forma estàndard és bryniau
Bryncelyn [brin- ke -lin]
1 SJ/1876 localitat de la comarca de Y Fflint, 1km al nord de Treffynnon (a
mapes en llengua anglesa amb la grafia errònia Bryn Celin)
2 SH6079 localitat aprop de Llangoed a la comarca de Môn
3 com a nom de carrer:
...(1) carrer de Maes-teg (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
... (2) carrer de Llwynbrwydrau, (comarca d’Abertawe)
... (3) carrer de Pontardawe (comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
ETIMOLOGIA: ‘(el) turó (de)ls grèvols’ (bryn = turó) + (y article
definit) + (celyn = grèvols)
Brynbuga [brin BI ga] (f) poble del
sud-est
Bryn-drain [brin DRAIN] (f) districte de Caer-dydd
bryn
dioddef [ brin-di- ô
-dhe] substantiu masculí
1 patíbul
2 Bryn Dioddef turó de Castellnewydd
Emlyn (comarca de Caerfyrddin). Nom anglès: Adpar Hill
Bryndioddef districte d’aquest turó
ETIMOLOGIA: “turó (de) patir” (bryn
= turó) + (dioddef = patir)
Brynfab
[ brøn -vab] substantiu masculí
1 Thomas Williams, nascut a Cwmaman, Aber-dâr (1848-1927), poeta i escriptor,
era granjer durant la majoria de la seva vida a Eglwysilan a prop de Caerffili,
autor de “Pan oedd Rhondda’n bur” (1912) (Quan la vall de Rhondda era pura –
una descripció de la vall abans de la industrializació)
ETIMOLOGIA: ‘fill del turó / dels
turons’ (pregunta – perquè era de “Y Bryniau / Y Brynna” – “els turons” - que
era el nom abans de la terra alta de Morgannwg?) (bryn- [ø] < bryn
= turó) + mutació suau + (mab = fill)
Bryngwran [brin GU ran] (f) poble del
nord-oest
Bryn
Hedydd [brin hê -didh]
1 topònim, “turó de l’alosa / terrola (Alauda arvensis)”
Nom d’un escola primària de la ciutat de Y Rhyl (comarca de Dinbych, Gal·les
del Nord)
Ysgol Gynradd Bryn Hedydd
ETIMOLOGIA: bryn yr ehedydd; (bryn = turó) + (yr = article
definit) + (ehedydd = alosa); (1) en noms del tipus “substantiu
qualificat + article definit + substantiu qualificador” és freqüent l’omissió
de l’article en topònims; (2) hedydd és ehedydd amb la pèrdua de
la primera síl·laba. Aquesta pèrdua de la primera síl·laba sobretot amb
substantius és força general en gal·lès
Brynhedydd
[brin hê -didh]
1 (LL57 3HR) Nom de carrer de Bangor: Brynhedydd
Vegeu l’entrada anterior. Topònims que refereixen a cases i pobles (i nomes de
carre amb forma de noms de cases i pobles) s’escriuen com una sola paraula
Brynheulog [brin- hei -log]
1 nom de casa
casa a Brynna (comarca de Rhondda Cynon Taf)
2 nom de carrer
(1) Yr Eglwysnewydd, Caer-dydd
(2) Pen-twyn, Caer-dydd
(3) Heol-y-cyw SS9484
(comarca de Pen-y-bont ar Ogwr) ENG-Z
(4) Treherbert (comarca de
Rhondda Cynon Taf)
(5) Ton-du SS8984 (comarca de
Pen-y-bont ar Ogwr)
(6) Ystradgynlais SN7810
(comarca de Powys)
(7) Llanharan ST0083(comarca
de Rhondda Cynon Taf)
(8) Aberpennar ST0499 (comarca de Rhondda Cynon Taf)
(4) Treherbert (county of
Rhondda Cynon Taf)
(5) Ton-du SS8984 (county of
Pen-y-bont ar Ogwr)
(6) Ystradgynlais SN7810 (county
of Powys)
(7) Llanharan ST0083(county
of Rhondda Cynon Taf)
(8) Aberpennar ST0499 (county of Rhondda Cynon Taf)
3 nom de poble
(1) poblet SS8594 (comarca de Pen-y-bont
ar Ogwr) a l’oest dels pobles de Bryn-cae / Llanharan
(2) poblet al costat de Caerau (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
ETIMOLOGIA: y bryn heulog = el turó assolellat (y = article definit) + (bryn
= turó) + (heulog = assolellat)
Brynhyfryd
[ø brin- høv -rid]
1 nom de casa
2 nom de carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam)
3 localitat d’Abertawe SS6595
ETIMOLOGIA: el turó agradable / bonic (y
= article definit) + (bryn =
turó) + (hyfryd = agradable)
Topònims que refereixen a cases i pobles (i nomes de carre amb forma de noms de
cases i pobles) s’escriuen com una sola paraula
Bryniau Clwyd [brøn ye KLUID] (pl)
turons de Clwyd
Bryniau’r
Cymry [brøn-yer køm -ri] plural
1 nom gal·lès d’un antiga colònia gal·lesa que avui en dia es diu Welsh Hills,
de Granville, Licking County, estat d’Ohio.
Pan gyrhaeddodd y cw^ch Newark, yr oedd yn tywyllu nos Iau. Derbyniwyd ni
gan y Cymry yno yn garedig. Aeth fy nghyfeillion i'r wlad, llettyais inau yn y
dref. Aethym gydâ chyfaill i ymweled â hwynt dranoeth. Gorphwysasom y diwrnod
hwnw, a theimlem ein hunain yn flinedig iawn. Tranoeth, buom yn
cadw society yn Nghapel Saron ar
Fryniau y Cymry. Dydd Sul, y 23ain, pregethodd y Brodyr yno am 10 a 2; ac am 6
yn Newark, yn Nghapel y Bedyddwyr Seisonig,
(Y Cyfaill o’r Hen Wlad yn America (Cyfrol 3, 1840, page 140)
Quan la barca va arribar a Newark, ja feia fosc al vespre de dijous. La
gent gal.lsa d’aquell indret ens van rebre amb amabilitat. Els meus amics van
anar al camp, i jo allotjava a ña ciutat. Aquell dia ens vam descansar i ens
sentiem molt cansats. L’endemà vam celebrar un servei religiós a l’Església de
Saron als Turons Gal.lesos. El diumenge, el dia 23, els Germans van predicar a
les 10 i a les 2; i a les 6 a Newark, a l’Església baptista de llengua anglesa.
NOTA: El districte va ser fundat per Thomas Philipps i el seu soci Theophilus
Rees. Havien arribat amb les seves families de Gal.les el 1795 i havien viscut
durant poc temps a Beulah a prop de Ebensburg, comtat de Cambria, Pennsylvania.
Thomas Philipps va néixer el 1735 a Llandeilo, comtat de Caerfyrddin (anglès:
Carmarthen), i va morir a l’edat de 77 / 78 maig 20, 1813 als Turons
Gal.lesos. La terra, amb una àrea d’aproximadament dos mil acres, va ser
comprat de Sampson Davis un gal.lès de Philadelphia, que tenia al voltant de
3,000 acres en allò que és avui el racó del nordest de Granville Township. El
1801 John Rees, fill de Theophilus Rees, es va instal.lar aquí per construir
una cabanya i per netejar una part de la terra per cultivar-la, abans de
l’arribada de membres de la seva família, que van arribar el 1802. (Informació
12 09 2002 www.geocities.com/welshfolk) Theophilus Rees va ser un dels nou
membres a la carta fundadora de l’Església baptista particular (Particular
Baptist Church) de Granville el setembre 4, 1808 (Informació 12 09 2002 www.carthage.lib.il.us/community/churches/primbap/FamHist-LickingOH.html)
ETIMOLOGIA: (bryniau = turons, ,
plural of bryn = turó) + (y article definit) + (Cymry = gal·lesos)
Brynmelyn [brin- mê -lin]
1 granja 1km al sud-est de Pen-rhiw-fawr SN7410 (comarca de Castell-nedd ac
Aberafan)
ETIMOLOGIA: y bryn melyn “el turó groc” (y = el) + (bryn = turó)
+ (melyn = groc)
Y Brynna [ø brø -na]
1 Vegeu Y Brynnau
Y Brynnau [ø brø -ne]
1 poble de la comarca de Rhondda Cynon Taf SS9883
El nom local (que també és la forma oficial) és Brynna (al sud-est, la –au
final es pronuncia [a])
ETIMOLOGIA: ‘els turons’ ?del nom dels turons aquí anomenats Brynnau Gwynion
‘truons blancs’ (el nom local name seria ‘Brynna Gwynnon’)
Brynoffa
[brin- o -fa]
1 (1) nom de carrer de Rhosllannerchrugog (comarca de Wrecsam)
(2) nom de carrer de Coed-poeth (comarca de Wrecsam)
(3) nom de districte al costat occidental de Rhos-ddu (comarca de Wrecsam) i
també nom de carrer aquí
ETIMOLOGIA: ‘el turó d’Offa’ (bryn =
turó) + (Offa). El sentit és ‘turó
damunt de la Fossa d’Offa’ [O fa]. Aquest era rei (757-796) del regne anglès de
Mercia, i segons la tradició va fer construir una fossa de demarcació entre el
seu regne (de terrenys conquerits als gal·lesos) i els territoris que quedaven
en mans dels gal·lesos. 1300 anys després la fossa encara existeix. i encara es
diu 'Clawdd Offa', la fossa d'en Offa
Bryn Seion [brin-sei -on]
1 la muntanya de Sió, sobre la qual és situada Jerusalem
2 nom d’església noconformista (alguns noms de esglésies s’escriuen Brynseion en comptes de tenir els
elements separats)
Bryn Seion nom d’una església Congregacionalista church, ara
interdenominacional, at Beavercreek, Oregon, USA (17 milles al sud-est de
Portland),, establerta al juny 1884, i considerada l’església gal·lesa més
antiga de la costa oest dels Estats Units
http://www.wapnw.org/brynseion.htm
Heol Bryn Seion nom de carrer de Rhymni (comarca de Caerffili)
ETIMOLOGIA: “(el) turó (de) Sió” (bryn = turó) + (Seion = Sió). La
paraula bryn (= turó) ha subsituït mynydd (= muntanya) – a la
Bíblia la frase és sempre mynydd Seion. Probablament Bryn Seion es tracta d’una traducció de
l’anglès “Mount Zion”.
Eseia 8:18 Wele fi a’r plant a roddes yr Arglwydd i mi, yn arwyddion ac yn rhyfeddodau
yn Israel; oddi wrth Arglwydd y lluoedd, yr hwn sydd yn trigo ym mynydd Seion
Isaiah 8:18 .....
NOTA: De vegades hi ha esglésies amb el nom Bryn Zion (qv). La forma Zion
és la de la Bíblia anglesa
Bryn Zion
[ bri-nø- zei -on]
1 nom d’església noconformista; “a muntanya de Sió”, sobre la qual és situada
Jerusalem
(1) Bryn Zion Church, Mount Gilead (entre Columbus i Mansfield, a Ohio) 403322N
0750404W
(2) Bryn Zion Church, Mifflin (comtat de Iowa, Wisconsin) 424952N 090211W
(3) Bryn Zion Cemetery, Kenton (Delaware) 391416N 0753912W
NOTA: Un nom híbrid. Bryn Seion és
la forma correcta en gal·lès i que s’utilitza a la Bíblia gal·lesa Zion és la forma trobada a la Bíblia
anglesa.
Brynsiencyn [brin SHENG kin] (f) topònim - poble de l'illa de Môn
..1 brys [briis]
substantiu masculí
1 pressa
mae arno-i frys tinc pressa
beth yw'r brys mawr arnoch-chi heddiw? perquè tens tanta pressa avui?
ar frys amb pressa, rapidàment
mewn brys amb pressa, rapidàment
ar frys gwyllt amb molta pressa (“sobra pressa salvatge”)
heb frys sense pressa
does dim brys no hi ha pressa
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < celta *brst-; irlandès bras
= ràpid
..2 brys [briis]
adjectiu
1 d’emergència
gwaith brys emergency work
Mae angen gwneud gwaith brys ar yr argae i gadw’r môr allan o’r pentref
cal fer obres d’emergència per tenir el mar fora del poble
cymorth brys = emergency aid
2 yr oriau brys les hores punta
3 sosban frys, plural sosbenni brys olla a pressió
4 archeb frys comanda ràpida
ETIMOLOGIA: vegeu brys (substantiu)
brysio [BRØ sho] (v) fer pressa
Brython
[brø -thon] substantiu masculí
PLURAL Brythoniaid
[brø-thon-yed ]
1 brità = individu pertanyent a la branca britònica dels pobles cèltics;
proto-gal·lès
yr Hen Frythoniaid els antics
britans
2 gal·lès (nom poètic pels gal.lesos - els britans eren els avantpassats dels
gal.lesos)
Y Brython (1) revista (1853-1863)
publicat per en Robert Isaac Jones “Alltud Eifion” del poble de Porthmadog; (2)
una altra revista del mateix nom (1906-1939) fundada per en Hugh Evans per a la
comunitat gal·lesa de Liverpool, i posteriorment per tot Gal·les
Cymdeithas y Brython societat fundada per Michael Daniel Jones
al voltant de 1850 per ajudar emigrants gal.lesos destinats ale Estats Units “la
societat dels britans”
Aelwyd Brythoniaid y Graig “la
‘llar’’ (lloc de trobada de l’organització Urdd Gobaith Cymru) dels britans de
la Penya’. Organització establerta per soldats joves gal·lesos destinats a
Gibraltar a la Segona Guerra Mundial (Pàgina 24 “Cerddi ac Atgofion Twm
Bethel”, T H Jones, 1976)
ETIMOLOGIA: gal.lès Brython <
britànic *britton-es (nom de tribu)
Welsh Brython < *britton-es (tribal name)
NOTA: de la paraula gal·lesa – la paraula irlandesa Breathnach = ‘brità’ (+ sufix -ach)
A Irlanda, on hi havia una forta colonització gal·lesa, de tropes gal·lesos al
sou dels invasors anglesos, l'epitet irlandès Breathnach és avui en dia un cognom (anglicitzat com a
"Brannagh"; o traduit com a "Walsh")
Brythoneg
[ brø- thô -neg] substantiu
femení
1 britànic (= llengua); la llengua celta dels pobles que habitaven l'illa de
(Gran) Bretanya fins a les invasions desl pobles germànics al segle 5
2 gal·lès (= llengua) De vegades 'Brythoneg' es fa servir amb aquest sentit al
segle 1800. I de vegades amb la forma Brythonaeg
[brø-thô-naig] per que se suposava
que hi hagués un sufix -aeg que
volia dir 'llengua' en comptes de -eg,
ela consequència d'entendre malament la composició de la paraula Cymraeg = llengua gal·lesa, and the
influence of the word Hebraeg =
Hebrew. Alguns escriptors insistien en posar -eg enlloc de -aeg
Mae yn y brif-ddinas lawer o gannoedd o Gymry, ond nid oes dros ugain, un
amser, yn ymgyfarfod yn ystafell y Cymreigyddion; mae cannoedd ohonynt yn rhy
falch a choeglyd i ymunaw â'u brodyr llafurus, er cadw a choethi yr hen
Frythonaeg
Seren Gomer 1835. "Diffyg Gwladgarwch yn Mhlith y Cymry, ac Adfeiliad y
Gymraeg"
Hi ha a la capital (= Londres) molts centenars de gal·lesos, però no hi ha més
que vint que es reuneixen a la sala dels Cymreigyddion (= una associació per
promoure interest en història i literatura). Centenars d'ells són massa
orgulloses i sobergs per reunir-se amb els seus germans diligents per mantenir
i refinar la venerable llengua britànica (= gal·lès)
Seren Gomer 1835 ("La Manca de Patriotisme entre els Gal·esos, i la
Decadència de la Llengua Gal·lesa")
ETIMOLOGIA: (Brython = britànic,
person de parla britànica) + (-eg,
sufix per fer substantius que indiquen llengües)
Brython Rhufeinig [brø thon rhi VEI nig]
(m) britó romanitzat
brywedd-dy [brø- wedh -di] substantiu
masculí
1 (Gal·les del Sud-est) Vegeu berwedd-dy (cerveseria)
bryweddu [brø- wê -dhi] verb
1 (Gal·les del Sud-est) Vegeu berweddu (fer cervesa)
bu
[bii] substantiu femení1 vaca, bou ; no existeix com a paraula independent
en gal·lès modern, però found es troba en certes paraules compostes i
derivatives
buarth = corral (garth = tancat)
buddel estaca – a la qual es lliga una vaca a l’estable (delw =
estaca, imatge, idol)
Buellt districte de la comarca de Powys ‘pastura de vaques’ (gwellt
= pastura, herba)
bugail = pastor (segon element relacionat amb cail = ramat
d’ovelles)
bugloddio = (vaques) remenar la terra amb les banyes + (cloddio =
cavar)
buwch = vaca
ETIMOLOGIA: gal.lès bu- < britànic *bow- < celta < indoeuropeu
*gwou-
en altres llengües celtes: còrnic bow- (= vaca / vaques en paraules
compostes – bowji = estable, etc), còrnic antic biw (= vaca);
primer element de bugh (= vaca), bretó – primer element de buoc’h
(= vaca) irlandès bó (= vaca);
llatí bôs / bovis (= vaca), (i d’aquí anglès bovine (= boví),
català bou, boví;
altre llengües - grec bous
cf també anglès butter < anglès antic butere < llatí buutyrum
< grec bouturon < bous (= vaca), turos (= formatge)
buan [BI-an] (adj)
1 ràpid
Dyna fuan yr â’r amser
heibio Com vola el
temps
buarth
[bî -arth] substantiu masculí
PLURAL buarthau
[bi-ar-the]
1 corral = lloc tancat en el qual se situen els edificis d’una granja, i on
sovint laes gallines poden anar lliurament
Steddfod y Buarth nom jocós de la fira agrícola de Llanelwedd (com que
és un certamen anual per tot Gal·Les, com és l’eistèdvod nacional) (“(l’)
l’eistèdvod (de)l corral”)
2 wy buarth ou de granja, ou de corral ("ou {del} corral")
3 buarth dodefnod corral (de gallines, oques, ànecs)
4 tancat davant un edifici
buarth siop saer tancat davant d’un taller de fuster, buarth y siop
saer el tancat davant el taller del fuster
buarth melin tancat davant un molí, buarth y felin el tancat
davant el molí
buarth ysgol un pati d’escola, buarth yr ysgol el pati de
l’escola
ar fuarth yr ysgol al pati de l’escola
buarth chwarae pati de jugar
buarth tafarn pati d’una taverna; buarth y tafarn el pati de la
taverna
(parvis: enclosed court in front of a building, esp. a church)
5 obsolet tancat per munyir vaques
6 obsolet tancat per ovelles, porcs, cabres, o altres animals
buarth moch tancat de porcs
7 obsolet tancat per vaques extraviades
8 obsolet lloc de reunió; reunió
9 Topònim Y Buarth districte de la ciutat d’Aberystwyth
ETIMOLOGIA: (bu = vaca) + mutació suau + (garth = tancat);
còrnic buorth (= tancat de vaques) (bu + gorth); cf irlandès gort
= tancat, llatí hortus = hort, grec khortos
buast ti = buost ti [BI a sti] (v) vas
ser / estar (Nord)
buches
[bi -khes] substantiu femení
PLURAL buchesau
[bi-khe-se]
1 ramat de vaques
buches laeth = ramat de vaques de llet
ffermwr yn galw ar ei fuches o gae i'w godro
el granjer cridant el seu ramat de vaques del camp per munyir-les
buches arddyst ramat certificat lliure de malalties deteminades – pe
exemple, tuberculosi bovina
2 pleta on hom munyeix les vaques;
també amb aquest sentit a la toponimia menor
per exemple, Y Fuches-wen [ø vî-khes wen] = “la pleta blanca”
(lloc de les afores del poble de Ponterwyd, Ceredigion
buches ddefaid lloc on es munyeixen ovelles
brith y fuches [briith ø VI-khes] “ocell blanc i negre de la pleta”, nom
popular de la cuereta blanca (:ç)Motacilla alba yarrelli(ç:); nom estàndard: siglen
wen
ETIMOLOGIA: (buch- = vaca) + (-es = sufix col·lectiu – cf. llong
= barca, llynges = flota)
buchod [BI khod] (npl) vegeu: buwch
budd-dâl, PLURAL: budd-daliadau [BIDH
dal, bidh dal YA de] (m) pensió
- budd-dâl analluedd [BIDH dal a na
LHU edh] (m) pensió de minusvàlid
- budd-dâl diweithdra [BIDH dal di
WEITH dra] (m) atur - pensió d'aturat
- budd-dâl gwragedd gweddwon [BIDH
dal GWEDH won] (m) pensió de viuda
- budd-dâl plant [BIDH dal PLANT]
(m) (pagament per families grans)
- budd-dâl salwch [BIDH dal SA lukh]
(m) pensió de malaltia
- budd-dâl tai [BIDH dal TAI] (m)
pagament per al lloguer
buddel
[bi -dhel] substantiu masculí
PLURAL buddelydd
[bi-dhê-lidh]
1 estaca – a la qual es lliga una vaca a l’estable
ETIMOLOGIA: buddel < buddelw (bu = vaca) + mutació suau
+ (delw = estaca; imatge, idol)
buddiannau
[ bidh-ya-ne]
1 interessos; forma plural de buddiant
Buddug [BI dhig] (f) nom de dona (Victòria)
buddugol [bi DHI gol] (adj) victoriós
buddugoliaeth, PLURAL:
buddugoliaethau [bi dhi GOL yeth, bi dhi gol YEI the] (f) victòria
budr [BI dir] (adj) brut
budreddi
[bi- drê -dhi] m
1 brutícia
2 brutícia = material salaç
Pam mae rhaid i ni wylio rhyw hen fudreddi fel hyn ar y teli?
Per què hem de mirar brutícia així a la televisió?
3 pwll o fudreddi placesentina, podrimener (“bassa de brutícia”)
4 el vici
ymdrybaeddu mewn budreddi viure en el vici
ETIMOLOGIA: (budredd = brutícia) + (sufix -i)
Buellt [BI elht] (f) divisió
medieval de Gal·les del sud-est
bues i [BI e si] (v) vaig ser / estar
buest ti [BI e sti] (v) vas ser / estar
bugloddio
[bi- glodh -yo] verb
1 (vaques) remenar la terra amb les banyes
2 districte de Mawddwy (comarca de Gwynedd) fer malbé els tancats d’arbustos
amb les banyes
ETIMOLOGIA: (bu- = vaca) + mutació suau + (cloddio = cavar)
buoch chi [BI o khi] (v) vàreu ser / estar
buodd e [BI o dhe] (v) va ser / estar (ell)
buodd hi [BI o dhi] (v) va ser / estar (ella)
buodd o [BI o dho] (v) va ser / estar (ella) (Nord)
buon nhw [BI o nu] (v) van ser / estar
buon ni [BI o ni] (v) vàrem ser / estar
burum [BI rim] (m) llevat
busnes, PLURAL: busnesau [BI
snes, bi SNE se] (m)
1 empresa
2 assumpte
-Sut galla i ddweud wrtho? -Ych busnes
chi yw hynny, ebe Jac
-Com li puc dir? -Això és assumpte teu, va dir en Jac
Wrth gwrs, ’dyw e ddim o musnes i, ond...
Per cert, no és res que m’importi, però...
3 negocis
agored ar gyfer busnes (cartell)
obert (malgrat les obres, les vacances, etc) (“obert per negocis”)
cyfuno busnes â phleser ?combinar
els negocis amb el plaer
busnesa [bi SNE sa] (v) maneflejar
buwch, PLURAL: buchod [BI ukh,
BI khod] (f) vaca
buwch
goch gota [biukh gookh go
-ta] substantiu femení
PLURAL buchod
coch cwta [ bu-khod kookh
ku -ta]
1 marieta
Fuwch fach gota – glaw neu hindda?
Os daw glaw, cwympa o’m llaw;
Os daw haul, hedfana!
(Endevinar el temps)
Marieta – pluja o bon temps?
Si vindrà pluja, cau de la meva mà
Si vindrà sol, vola!
ETIMOLOGIA: “vaca vermella de cua tallada, vaca vermella sense cua” (buwch = vaca) + mutació suau + (coch = vermell) + mutació suau + (cota, forma femenina de cwta = curt; de cua tallada)
bwa, PLURAL: bwâu [bua, bu AI]
(m)
1 arc
bwa a saeth [BU a a SAITH] (m) arc i
fletxa
2 ffenestr fwa finestra ampitadora
bwbach [bû -bakh] nom masculí
PLURAL bwbachod
[bu- bâ -khod]
1 Gal.les del Sud-est bwbach tarfu espantaocells
("follet (de) destorbar, espantar")
bwced, PLURAL: bwcedi [BU ked, bu KE di] (f) galleda, poal
- bwced a rhaw [BU ked a RHAU] (*)
galleda i pala
bwch
[buukh ] substatniu masculí
PLURAL bychod bø -khod]
1 buc; mascle de certs animals
2 (= bwch danas) cabirol (:ç)Capreolus capreolus(ç:)
3 (= bwch gafr) boc, cabró
Numeri 7:88 A holl ychen yr aberth hedd oedd bedwar ar hugain o fustych,
trigain o hyrddod, trigain io fychod, trigain o hesbyrniaid
Numeri 7:88 .... -Z
4 bwch cwningen plural bychod cwningod = conill mascle
5 Gal·les del Sud per indicar la desgana, la resistència es diu fel
bwch i odyn ("com un boc al forn"), mor anodd â chael bwch i
odyn ("tan difícil â portar un boc al forn")
6 bychod Dinbych malnom donat als habitants d'aquesta ciutat, capital de
la comarca de Dinbych ("(els) bocs (de) Dinbych")
7 blingo'r bwch vomitar ("escorxar el boc")
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *bukk- < cèltic
de la mateixa arrel britànica: còrnic boc'h = boc, bretó bouc'h =
boc
en celta hibernià
escocès: boc = boc
la paruala anglèsa "buck" és del celta cèltic > germànic *BUKKAZ
> anglès antic bucca = boc
bwch danas
[ buukh dâ-nas ] substantiu
masculí
1 mascle de la daina (Dama dama)
ETIMOLOGIA: "boc (de) daina" (bwch
= boc) + (danas = cabirol).
NOTA: també bwch y danas, bwchadanas
also bwch y danas, bwchadanas
bwcio [BUK yo] (v) reservar
bwgan, PLURAL: bwganod [bu gan, bu GA nod]
1 esperit
ty^ bwgan casa encantada (“casa (d’)
esperit”)
bwgan brain, PLURAL: bwganod brain [bu
gan BRAIN, bu GA nod BRAIN] (m)
1 espantaocells
2 ty^ bwgan casa encantada
bwl [buul] substantiu
masculí
PLURAL bylau [bø -le]
1 bola, botxa
2 objecte rodó
3 pom (de porta)
Es fa servir al sud-oest amb la forma bwlyn
fel bwlyn amb forma de pom
4 pom a la punta del corn d’una vaca o d’un toro per evitar que es causin
ferides
5 bw^l o bwlyn (Gal·les del Sud) boixa d’una roda de carro
6 (obsolet) bala de canó
7 Ynys-y-bw^l ST0594 poble de la comarca de Rhondda Cynon Taf
El capellà anglicà Glanffrwd (William Thomas) va néixer a Ynys-y-bw^l a l’any 1843,
i va publicar les seves memòries a l’any 1888 “Plwyf Llanwyno, yr Hen Amser, yr
Hen Bobl, a’r Hen Droion” (La parròquia de Llanwyyno, els vells temps, i la
gent i els successos d'aquella època)
Dichon mai natur a sefyllfa ddaearyddol y lle roddodd yr enw i Ynys-y-bw^l.
Fodd bynnag, gellid yn naturiol ddywedyd Ynys-y-pwll. Gelwir ef yn Saesneg “
La situació i característica geogràfica probablament va donar el nom
Ynys-y-bw^l (“el prat de la bola”). Però es podia dir naturalment “Ynys-y-pwll”
(“el prat de la bassa”). En anglès es diu ‘Bowling Grenn’. (la gespa del joc de
boles). No sé qui va donar-li un nom anglès. Però sens dubte es va equivocar.
El lloc havia estat “Ynys-y-pwll” des de la Creació, però va ser en un períoda
bastant recent que s’hi va començar a jugar boles. Per tant no tinc que donar
les gràcies a ningú per donar-li un nom anglès. Però el nom Ynys-y-bw^l es va
fer servir per tota la zona – fins a Tai’r Plwyf (“les cases de la parròquia”)
i altres llocs del voltant
ETIMOLOGIA: anglès boule (= bola de fusta) < francès boule
< llatí bulla (= objecte rodó, bombolla); francès modern boule
= bola, esfera; boule de neige = bola de neu; bola d’un joc de bols;
bola de bitllar; el joc de “boule”.
(1) anglès mitjà boule és en anglès modern bowl (=bola de fusta),
to bowl (= rotllar una bola de fusta; tirar una pilota en criquet)
cf terrabaixès (‘Scots’, llengua germànica d’Escòcia) 'bool' (= bola del joc de
bols), que ha mantingut la pronunciació francès amb ‘u’.
(2) La forma plural de la paraula francesa boule es va manllevar a
l’anglès com a boules (= joc de França que es juga amb pilotes de metall
sobre terra poc anivellada)
(3) La paraula llatina bulla > llatí medieval bulla (= segell
afegit a una bul·la butlla papal, document lliurat pel Papa) > bulla
(= mateix sentit), i bull (= butlla, document lliurat pel Papa); també
en terminologia mèdica bulla (= botllofa)
bwla [bu -la] substantiu
masculí
PLURAL bwlaon [bu- la -on]
1 toro
1 Gal·les del Sud-est jònec, bravell
ETIMOLOGIA: anglès mitjà bule < escandinau. (en anglès modern, bull
[bul])
bwletin, PLURAL: bwletinau [BU
le tin, bu le TI ne] (m) botlletí
Bwlgareg [bul GA reg] (f / adj) 1 bulgar (llengua)
Bwlgaria [bul GAR ya] (f) Bulgària
bwlyn [bu -lin] substantiu
masculí
1 (Gal·les del Sud-est) toro petit; jònec, bravell
ETIMOLOGIA: anglès (bull = toro) + (-yn sufix diminutiu)
bwlyn [bu -lin] substantiu
masculí
PLURAL bwlynnau, bylau [bu-lø-ne, bø-le]
1 (Gal·les del Sud) pilota petita
2 (Gal·les del Sud) boixa de roda (de carro)
bwlyn cart (county of Ceredigion) boixa de roda de carro
3 (Gal·les del Sud) pom de porta
Rhoddodd ei law ar y bwlyn va posar la seva mà sobre el pom
4 (Gal·les del Sud) cosa rodona, cosa que s’asembla un pom
bwlyn sain regulador de volumen
(forma estàndard: rheolydd sain)
5 pom a la punta del corn d’una vaca o d’un toro per evitar que es causin
ferides
ETIMOLOGIA: (bwl = bola) + (-yn sufix diminutiu)
Y
Bwmfallt [ø bum-valht] substantiu femení
1 SS5694 localitat 9km a l'oest
d'Abertawe a la carretera de Pen-clawdd
Nom anglès: Poundfald / Poundffald
bwncath, PLURAL: bwncathod [BUNG kath, bung KA thod] (m) aguilot
bwrch
[ burkh ] substantiu masculí
PLURAL byrchau
[ bør -khe]
1 municipi (amb corporació i privilegis atorgats per carta reial)
1 Cf també el topònim Niwbwrch (comarca
de Môn) de l’anglès “Newburgh”, ara Newborough. Va ser una ciutat de colonistes
anglesos establerta després de la desfeta militar dels reis gal·lesos
ETIMOLOGIA: anglès mitjà burgh <
anglès antic burh. A la toponímia
anglesa com a bury, borough i a Escòcia com a burgh. Cf anglès antic beorgan (= aixoplugar), alemany die Burg (= castell)
bwrdd, PLURAL: byrddau [BURDH,
BØR dhe] (m)
1 taula
- bwrdd adar [burdh A dar] (m) taula del jardí per posar-hi aliments pels
ocells
- bwrdd coffi [burdd KO fi] (m)
taula baixa
- bwrdd diferu escorredor
- bwrdd du [burdh DII] (m) pissara
- bwrdd gwisgo [burdh GWI sko] (m)
tocador
- bwrdd hysbysiadau [BURDH hø spøs
YA de] (m) tauló d'anuncis
- bwrdd ysgrifennu [burdd skri VE
ni] (m) taula d'escriure
“gwasanaeth wrth y bwrdd”
(rètol de restaurant) serevei de cambrer / cambrera ??
2 junta
3 entitat
bwri-
[bû-ri] verb
1 l'arrel del verb bwrw = tirar.
bwriaf = llenço, tiro
bwriad = intenció
2Croniclau 30:14 A hwy a gyfodasant, ac
a fwriasant ymaith yr allorau oedd yn Jerwsalem; bwriasant ymaith allorau yr
arogl-darth, a thaflasant hwynt i afon Cidron
2Cronicles 30:14 ...
bwriad, PLURAL bwriadau [BUR yad, bur YA de] (n) intenció
bwriadol [bu ri A dol] (adj) intencionat
bwriadu [bu ri A di] (v) pensar (fer)
bwriwr
[ bur -yur] substantiu masculí
PLURAL bwrwyr
[ bur -yur]
1 fonedor (de ferro)
bwriwr haearn fonedor de haearn
ETIMOLOGIA: (bwri-, arrel
del verb bwrw = tirar, pegar) + (-wr, sufix per formar substantius =
‘home’)
bwrw [BU ru] (v) llençar
- bwrw annwyd [bu ru A nuid] (v)
treure de sobre un refredat ("llençar refredat")
- bwrw eira [bu ru EI ra] (v) nevar
- bwrw glaw [bu ru GLAU] (v) ploure
bws, PLURAL: bysus / bysiau [BUS,
BØS; BØ sis / BØS ye] (m) autobus
- gorsaf y bysiau [GOR sav BØS ye]
(f) estació d'autobuses
bwthyn, PLURAL: bythynnod [BU
thin, bø THØ nod] (m) caseta
bwthyn gwyliau [BU thin GUIL ye] (m) caseta de vacances
bwyd, PLURAL: bwydydd [BUID, BUI
didh] (m) menjar (bwydydd = aliments)
- mae eisiau bwyd arna i [mai I she
BUID ar nai] (*) tinc gana
bwydlen, PLURAL: bwydlenni [
BUID len, buid LE ni ] (f) menú
- bwydlen y diwrnod [BUID len ø di
UR nod] (f) menú
bwydlysieuwr, PLURAL: bwydlysieuwyr [buid
løs YEI ur, buid løs YEI wir] (m) vegetarià (bwydlysiau = verdures)
bwydo [BUI do] (v) alimentar
bwyell
[ bui -elh] substantiu femení
PLURAL bwyeill
[ bui eilh]
1 destral
gosod y fwyell ar wraidd y drwg tallar un mal d’arrel (“posar el dstral a l’arrel
del mal”)
bwyell ddeufin destral de dos caps
bwyell ryfel destral de guerra
ergyd bwyell cop de destral
dan y fwyell (despeses, serveis)
amenaçat amb restricció (projece) amenaçat amb terminació
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic < cèltic; en altres llengües celtes bretó:
bouc’hal (= destral petit),
irlandès: biail (= destral petit)
NOTA: Formes parlades: també al Sud bwell
[bu-elh]; al Nord bwyallt, gwyallt, a la zona de Maldwyn al centre del païs wyallt; a la
comarca de Ceredigion: wyell, wyall,
gwyall També hi ha una forma plural bwyelli
[bui-ê-lhi]
bwyell gam [ bui–elh gam] substantiu
femení
PLURAL bwyeill cam [ bui-eilh kam]
1 adz (Englandic: adze) = tool for shaping wood
ETIMOLOGIA: (bwyell = destral) +
mutació suau + (cam = torçat)
bwyell gig
[ bui–elh giig] substantiu femení
PLURAL bwyeill
cig [ bui-eilh giig]
1 (tallar carn) picoladora, tallant
ETIMOLOGIA: (bwyell = destral) +
mutació suau + (cig = carn)
bwystfil [ buist -vil] substantiu masculí
PLURAL bwystfilod
[ buist- vî -lod]
1 bèstia, animal salvatge
2 monstre, humà que actua d’una manera cruel
Os caiff bwystfil fel Efan Blaen-cae ei
grafangau ynot... si un monstre com Efan Blaen-cae et posés les seves
urpes...
bwystfil o ddyn home cruel (“bèstia
d’home’)
3 bwystfil y maes animal salvatge
Genesis 2:19 A'r ARGLWYDD Dduw a luniodd
o'r ddaear holl fwystfilod y maes, a holl ehediaid y nefoddd, ac a’u dygodd at
Adda, i weled pa enw a roddai efe iddynt hwy: a pha fodd bynnag yr enwodd y dyn
bob peth byw, hynny fu ei enw ef.
Genesis 2:19
Salmau 80.8 Mudaist winwydden o’r
Aifft... (80.13) Y baedd o’r coed
a’i turia, a bwystfil y maes a’i pawr
Psalms 80.8 ...
ETIMOLOGIA: (bwyst = bestia ) +
mutació suau + ( mil = animal)
gal.lès bwyst- < llatí bêstia (= bèstia)
bwyta [BUI ta] (v) menjar
1 (Bíblia) bwyta’r Pasg menjar el Pascor Ioan 18:28 Yna y
dygasant yr Iesu oddi wrth Caiaffas i’r dadleudy; a’r bore ydoedd hi; ac nid
aethant hwy i mewn i’r dadleudy, rhag eu halogi; eithr fel y gallent fwyta’r
pasg
John 18:28 ....
bwyta gwellt
eich gwely [ bui-ta gwelht økh gwê-li]
1 viure al dia “menjar la palla del vostre llit”
ETIMOLOGIA: (bwyta = menjar) + (gwellt = palla) + (eich = el vostre) + (gwely
= llit)
bwyty [BUI ti] (m) restaurant
bychan [BØ khan] (adj)
1 petit, petitó
- Fychan [VØ khan] (m) cognom
2 ar raddfa fechan a petita
escala, en miniatura
bychan a
mawr [ bø-khan maur] substantiu masculí
1 fychan i mawr (amb mutació suau en
aposició) tan els grans com els petits
Diwrnod mawr yn hanes y teulu yw’r
cyfarfod blynyddol, ac edrychir yn mlaen ato gan bob aelod
o hono, fychan a mawr, gyda’r boddhad mwyaf digymysg.
La reunió anual és un gran dia a la història de la família, i se l’esperaa per
cada membre, tan es grans com els petits, amb gran satisfaccó (“la satisfacció
més gran absolut”)
ETIMOLOGIA: ‘petit i gran’ (bychan =
petit) + (a = i) + (mawr = gran)
bychod [BØ khod] (pl) vegeu: bwch
byd, PLURAL: bydoedd [BIID, BØ
dodh] (m)
1 món
2 hawddfyd comoditat,
felicitat, prosperitat
bydd [BIIDH] (v) serà / estarà
bydd a [BII dha] (v) serà / estarà (ell) (Sud-est)
bydd e [BII dhe] (v) serà / estarà (ell)
bydded
[bø -dhed] verb
1 que hi hagi, que hi sigui, que hi estigui
(forma imperativa de la tercera persona singular del verb bod = ser, estar)
bydded i'r hen iaith barháu (l'himne
nacional de Gal·les)
que duri el gal.lès ("que-sigui a-la vella llengua continuant")
1 bydded goleuni sigui la llum! fiat
lux!
Genesis 1:3 A Duw a ddywedodd, Bydded
goleuni, a goleuni a fu
Genesi 1:3 Déu digué: sigui la llum. I la llum fou.
NOTA: també boed, bid
bydd hi [BIIDH] (v) serà / estarà (ella)
bydd o [BII dho] (v) serà / estarà (ell) (Nord)
byddach [BØ dhakh] (v) serieu, estareu
byddach chi [BØ dha khi] (v) serieu, estareu
bydda fo = byddai ef [BØ dha vo] (v) seria / estaria ell (Nord-oest)
bydda hi [BØ dhai ] (v) seria / estaria ella (Nord-oest)
bydda i [BØ dhai] (v) seria / estaria jo
byddai [BØ dhe] (v) serà / estarà (ell/ella)
byddan [BØ dhan] (v) sí que seran / estaran
byddan [BØ dhan] (v) sí que serem / estarem
byddan nhw [BØ dha nu] (v) seran / estaran (ells / elles)
byddan ni [BØ dha ni] (v) serem / esterem
byddar [BØ dhar] (adj) sord
- mud a byddar [MIID a BØ dhar] (*)
sord-mut
byddat [BØ dhat] (v) series / estaries (Nord-oest)
byddat ti [BØ dha ti] (v) series / estaries (Nord-oest)
bydde [BØ dhe] (v) seria / estaria (ell / ella)
byddech [BØ dhekh] (v) serieu / estarieu
byddech chi [BØ dhe khi] (v) serieu / estarieu
bydde fe [BØ dhe ve] (v) seria / estaria (ell)
bydde fo [BØ dhe vo] (v) seria / estaria (ell) (Nord-est)
bydde hi [BØ dhei ] (v) seria / estaria (ella)
bydden [BØ dhen] (v) serien / estarien
bydden nhw [BØ dhe nu] (v) serien / estarien
bydden ni [BØ dhe ni] (v) seriem / estariem
byddet [BØ dhet] (v) series / estaries
byddet ti [BØ dhe ti] (v) series / estaries
byddi [BØ dhi] (v) seràs / estaràs
byddi di [BØ dhi di] (v) seràs / estaràs
byddin, PLURAL: byddinoedd [BØ
dhin, bø DHI nodh] (f)
1 exèrcit
2 gyrru byddin ar ffo desfer un excèrcit
3 anhrefnu byddin causar desordre en
un exèrcit enemic
byddwch [BØ dhukh] (v) sereu /
estareu
byddwch chi [BØ dhu khi] (v) sereu / estareu
byddwn [BØ dhun] (v) serem / estarem
byddwn ni [BØ dhu ni] (v) serem / estarem
bydysawd [bø DØ sawd] (m) univers
byngalo, PLURAL: byngalos [BØN
ga lo, BØN ga los] (m) casa d'una planta
byr [BIR] (adj) cort
byrddaid, PLURAL: byrddeidiau [BØR
dhed, bør DHEID ye] (m) plenitud d'una taula
byrger, PLURAL: byrgers [BØR
gør, BØR gørs] (m) hamburguesa
byrgoes [BØR gos] (adj) de cames curtes
byrgorn
[bør -gorn] adjectiu
1 de banyes cortes
gwartheg byrgorn vaques de banyes
cortes
da byrgorn Gal·les del Sud vaques de banyes cortes
ETIMOLOGIA: (byr-, forma de sil·laba
penúltima de byr = cort) + mutació
suau + (corn = corn)
byrst
[ børst ] substantiu masculí
PLURAL byrstiau
[ børst -ye]
1 rebentada
ETIMOLOGIA: anglès burst < anglès
antic berstan, paraula relacionada
amb anglès break = trencar
bys, PLURAL: bysedd [BIIS,
BØ sedh] (m)
1 dit
- bys bawd [biis BAUD] (m) dit gros
- bys troed [biis TROID] (m) dit del
peu
2 mynd rhwng eich bysedd escapar-vos
dels dits
bysedd [BØ sedh] (pl) vegeu: bys
bysiau [BØS ye] (pl) vegeu: bws
byth [BITH] (adv)
1 mai
2 per sempre més
Esra 9:12 fel y cryfhaoch, ac y
mwynhaoch ddaioni y wlad, ac y gadawoch hi yn etifeddiaeth i'ch meibion byth
Esdras 9:12 ....
3 bod byw byth viure per sempre
Bydd ei enw fyw byth el seu nom
viurà per sempre
4 para byth durar per sempre
ei enw a bery byth el seu nom durarà
per sempre
5 bod byth mewn coffadwriaeth deixar
un record inesborrable (“ser per sempre en comemoració”)
Salmau 112:6 Yn ddiau nid ysgogir ef byth: y cyfiawn fydd byth mewn
coffadwriaeth.
Salms 112:6 .... .
byth bythoedd
[ bith bø-thodh ] adv
1 mai mai
2 Gwlad Byth
Bythoedd (terra que no existeix, terra dels que estan a la lluna de
València)
ETIMOLOGIA: (byth =
sempre) + (bythoedd plural de byth)
bythynnod [bø THØ nod] (pl) vegeu: bwthyn
byw [BIU] (v)
1 vuire
- yn byw [øn BIU] (v) viu
- yn fyw [øn VIU] (adv) en directe
- yn ’y myw [øn ø MIU] (frase) (mai)
de la vida
2 hyd y ddau ddiwrnod olaf y bu fyw
fins als útims dos dies de la seva vida
Gobeithiai gael adferiad hyd y ddau ddiwrnod
olaf y bu fyw
Esperava recuperar-se de la seva malaltia (“esperava aconseguir recuperació”)
fins als dos dies últims que estava amb vida (“va viure”)
3 bod byw byth viure per sempre
Bydd ei enw fyw byth el seu nom
viurà per sempre
4 bod mewn hawddfyd viure en
còmodament
bywiog [BIU yog] (adj) vivaç
bywoliaeth [biu OL yeth] (f) vida
- ennill ei fywoliaeth [biu OL yeth]
(*) guanyar-se la vida
bywyd
[bø -uid] substantiu masculí
PLURAL bywydau bø- ui -de]
1 vida = condició que distingeix animals i plantes d’objectes inorgànics
gwyddorau bywyd ciències de la vida
2 (cristianisme) la vida eternal
Gair y Bywyd la Paraula de la Vida, el missatge cristià que descriu el
comportament i la creença correctes per assolir una vida al cal després de la
mort
L’expressió és troba dues vegades al la Bíblia
Epistol Cyntaf Cyffredinol
Ioan yr Apostol 1:1 Yr hyn oedd o’r dechreuad, yr hyn aglywsom, yr hyn
awelsom â’n llygaid, yr hyn a edrychasom arno, ac a deimlodd ein dwylo am Air y
bywyd
John-1 1:1 That which was from the beginning, which we have heard, which we
have seen with our eyes, which we have looked upon, and our hands have handled,
of the Word of life;
Philipiaid 2:16 Yn cynnal gair y bywyd; er gorfoledd i mi yn nydd Crist, na
redais yn ofer, ac na chymerais boen yn ofer
Philippians 2:16 Holding forth the word of life; that I may rejoice in the day
of Christ, that I have not run in vain, neither laboured in vain.
Philipp
Siop Gair Y Bywyd nom d’una llibreria cristiana de
Christian SN6212 (comarca de Caerfyrddin)
Pren y Bywyd L’Arbre de la Vida, un de dos arbres especials del Jardí de
terrenal (l’altre era l’Arbre de Coneixement del Bo i e¡ de la Maldat. Menjant
le fruit de l’Arbre de la Vida feria immortal l’Home, i del fruit de l’Arbre de
Coneixement del Bo i e¡ de la Maldat el feria conscient de l’existència
d’aquest dos conceptes. Adam i Eva reben un instrucció de Déu de no menjar el
fruit de cap d’aquests arbres però desobeiexen l’ordre i menjen el fruit
prohibit de l’Arbre de Coneixement del Bo i e¡ de la Maldat. Déu els expulsa
del jardí terrestal per evitar que cedeixin a la temptació de nou i
transgressin menjant el fruit de l’Arbre de la Vida.
Genesis 2:9 9 A gwnaeth yr Arglwydd Dduw i bob pren dymunol i'r golwg, a
daionus yn fwyd, ac i bren y bywyd yng nghanol yr ardd, ac i bren gwybodaeth da
a drwg, dyfu allan o’r ddaear.
Genesis 2:9 ...
Genesis 3:22 Hefyd yr Arglwydd Dduw a ddywedodd, Wele y dyn sydd megis
un ohonom ni, i wybod da a drwg. Ac weithian, rhag iddo estyn ei law, a chymryd
hefyd o bren y bywyd, a bwyta, a byw yn dragwyddol: (3:23) Am hynny yr Arglwydd Dduw a'i hanfonodd ef allan o ardd
Eden, i lafurio'r ddaear, yr hon y cymerasid ef ohoni. (3:24) Felly
efe a yrrodd allan y dyn, ac a osododd, o’r tu dwyrain i ardd Eden, y ceriwbiaid,
a chleddyf tanllyd ysgydwedig, i gadw ffordd pren y bywyd
Genesis 3:22 – 3:24 ...
y bywyd sydd i ddod la vida eternal (“la vida que vindrà”)
y bywyd arall la vida eternal (“l’altra vida”)
y bywyd tu hwnt i’r llen la vida eternal (“la vida mñes enllà de la
cortina”)
bywyd tragwyddol vida eterna
3 life = persona (en enumerar els morts
d’un accident, d’una guerra, etc parlant de ‘vides perdudes / salvades’)
collwyd bywydau lawer es van
perdre moltes vides
achub bywyd / achub bywydau salvar vides
Achub Bywyd Beistonna
salvar vides del
surfing
Mae 'na fwy nag un
ffordd o achub bywyd Hi ha més d’una manera
de salvar una vida
4 existència, la rutina i customs de persones d’un ambient determinat
bywyd academaidd
la vida de la universitat
5 vida = coses vives
bywyd gwyllt animals (“vida salvatge”)
bywyd llysieuol plantes (“vida vegetal”)
6 vida – llargada de l’existència d’una persona, animal, etc
yn ei fywyd a la seva vida
ar hyd ei fywyd durant la seva vida
yn ystod ei fywyd durant la seva vida
rhod bywyd el cicle de la vida
daeth trobwynt mawr yn ei fywyd va arribar una gran cruïlla (?) a la
seva vida
Trueni oedd ei golli mor
gynnar yn ei fywyd
era una llàstima perdre’l tan jove (“tan aviat dins la seva vida”)
7 vida = existència
mae bywyd yn hyfryd yn y fro ma la vida en aquesta àrea és molt
agradable
am fywyd! quina vida més bona!
dyna beth yw bywyd braf! vida més bona!
dyma’r bywyd vida més bona!
byw bywyd braf viure una vida feliç
mewn bywyd sifil la vida de civil
gwneud bywyd yn rhwyddach fer més fàcil la vida
gwneud eich bywyd yn boen o'r mwyaf fer la vostra existència un gran
calvari
Tydi bywyd yn gymhleth, 'dwch És molt dura la vida, no? (Nord)
cael bywyd go ddiflas tenir una vida bastant desagradable
Bywyd Ben i Waered - Cipolwg ar fywydau rhai o'r Cymry sydd wedi ymfudo i
Awstralia
La Vida de cap per avall – una mirada a les vides dels gal·lesos que van
emigrar a Austràlia
Dymunaf bob llwydd a bendith i chwi yn eich bywyd a'ch cartref newydd
“Us desitjo cada èxit i benedicció en la vostra nova vida i llar”)
roedd y tri oedd yn cyfrif yn ei bywyd – ei dau fab a’i gwr - wedi
eu cipio oddi arni o fewn ychydig fisoedd
les tres persones que tenia importància a la seva vida – els seus dos fills i
el seu marit – els va perdre en el període d’uns pocs mesos
gwella bywyd i'r
henoed millorar la
vida per la tercera edat
byw bywyd i'r eithaf viure intensament
byw eich bywyd eich hun viure la vostra pròpia vida
bywyd ar ôl ysgol la vida després de acabar a l’escola
Nid wy'n gofyn bywyd
moethus, Aur y byd na'i berlau mân
No demano una vida luxosa, (ni) or del món ni les petites perles (Cant religiós
– Calon Làn / Cor Pur)
8 vida = l’existència fins ara, del náixement fins ara
ar hyd fy mywyd durant la meva vida
9 vida = l’existència contrastada amb la mort
perygl bywyd perill per la vida, perill de mort
mater o fywyd a marwolaeth un assumpte de la vida o la mort
am eich bywyd = for dear life, as if one's life depended on it, trying
to save one’s life (also am eich einioes, am ei hoedl)
10 vida = allà que queda de la vida d’una persona / animal, etc
rhoi’ch bywyd dros rywun sacrificar la vostra vida per algú
byddai’n berygl bywyd iddi wneud hynny fer allò seria arriscar la vida
ar boen eich bywyd arriscar la vida
digon am eich bywyd arriscar la vida
fe fyddai’n ddigon am eich bywyd grosi’r afon fel y mae hi heddiw
Esterieu arriscant la vida creuant el riu com està avui
yswiriant bywyd assegurança de vida
gad fy mywyd imi perdoni’m, no em mati (“deixi la meva vida a mi”)
am weddill eich oes per la resta de la seva vida
11 vida – representació gràfica del món visual
bywyd llonydd natura morta
tebyg i fywyd conforme a la realitat, igual com en la vida real
12 afició, activitat que hom fer amb entusiasme, activitat a la qual on
consagra l’existència
Darllen oedd ei fywyd, ar hèth a hindda, a thrwy sbectol un lens...
La lectura era la seva afició, hivern i estiu, i amb un monocle
13 vida = una part determinda de l’existència
bywyd rhywiol vida sexual
bywyd teuluol vida de família
14 vida = biografia
Bywyd Blodwen Jones la vida de Blodwen Jones
Bywyd y Bugail la vida del pastor
15 vivacitat
Bachgen llawn bywyd oedd Siôn Siôn wasera un noi ple de vivacitat
roedd yna gryn dipyn mwy o fywyd yn y rhaglenni newydd yn y gyfres
hi havia molta més vida als nous programes de la sèrie
1 bywyd newydd nova vida, reinvigoració
Bywyd newydd i'r hen iaith una nova vida per la llengua nadiu
16 vida = activitat social
bywyd nos vida nocturna
bywyd cymdeithasol vida social
17 estil de vida
Mi 'roedd bywyd yr ysgol yn sobor o ddof a diniwad o'i gymharu â bywyd yr
hogia' ar y ffermydd o gwmpas. Hwnnw oedd y bywyd i mi (t11 'R wy'n Cofio /
Yr Hen Was / 1963)
La vida de l’escola era molt aburrit i innocent comparada amb la vida dels nois
del les granges. Allè era la vida per mi
Nod yr amgueddfa werin yw
cyflwyno bywyd a diwylliant gwerin Cymru dros y canrifoedd
L’objectiu del museu de la vida popular és presentar la vida i cultura de la
generalitat a través dels segles
18 vida = cultura i tradicions d’un poble
Ni fu Seisnigaeth erioed yn fwy peryglus i brydferthwch a gwerth y bywyd
Cymreig nag ydyw heddiw. (Gwr y Dolau neu Ffordd y Troseddwr / W Llewelyn
Williams 1899 t3)
L’anglesitat no ha estat mai tan perillós a la bellesa i valor de la vida
gal·lesa com ho és avui
19 llyfr y bywyd el llibre de la vida – el registre del
cel que conté els noms dels elegits
Philipiaid 4:3 Ac yr ydwyf yn dymuno
arnat tithau, fy ngwir gymar, cymorth y gwragedd hynny y rhai yn yr efengyl a
gydlafuriasant à mi, ynghyd â Chlement hefyd, a'm cyd-weithwyr eraill, y rhai y
mae eu henwau yn llyfr y bywyd.
Carta als de Filipos 4:3 ....
20 dechrau bywyd newydd fer vida nova
21 deddf parhâd bywyd llei de
conservació pròpia
22 aberthu eich bywyd er mwyn...
(rhywbeth) sacrificar la vostra vida
per a (alguna cosa)
23 tebyg i fywyd go iawn realista,
que sembla viu (“semblant a vida de debò”)
ETIMOLOGIA: gal·lès < britànic *biwot-
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
1186 Y Geiriadur Gweol ('el diccionari de la web') - diccionari de gal·lès i
català per catalanoparlants. El gal·lès és una llengua celta, pròpia del País
de Gal·les, però fa mil cinc cent anys era la llengua de tota l'illa de la Gran
Bretanya, abans de l'arribada dels invasors irlandesos al nord (on van crear
Escòcia) i els invasors germànics (que van crear la seva nació d'Anglaterra a
les terres celtes conquerides). Té mig milió de parlants a Gal·les, i
probablament mig milió més fora de Gal·les
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page
from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CATALUNYA-CYMRU