Sarau
Independentista
Vuit anys de gresca... i compromís!
Dissabte 4 d'octubre
A partir de les 8 del
vespre: - TIRADES POPULARS DE BITLLES: amb l'equip del Club de Bitlles Igualada - FUTBOL SALA: partit amistós entre el JIMMY JAZZ i els POLACOS de Mollet del Vallès - TALLER DE BALLS DE BOT |
A
les 10 de la nit SOPAR POPULAR: pa de pagès amb tomàquet, assortit de formatges i embotits de la terra, galetes d'Inca amb sobrassada, vi i aigua, postres de músic amb mistela de Xaló |
A les 11 de la nit |
A partir de la 1 UF! Gran espectacle d'animació musical, de ritmes trepidants, amb gags còmics i de circ a càrrec de VATUA L'OLLA (+) Fi de festa amb GRESCA CATALANA, una interessant selecció de la nostra música dels darrers trenta anys. Un "revival" per riure i ballar fins ben entrada la matinada (+) |
El
sarau comptarà, com és habitual, amb altres actuacions,
salutacions i sorpreses
|
Per raons d'organització i d'espai (si no us voleu quedar sense tiquet pel sopar), és important que en feu la RESERVA el més aviat possible.
Telèfon i
correu electrònic d'informació i reserves:
93 803 34 26 i jimmyjazz@igualada.vilaweb.com
El PREU dels tiquets
pel sopar i la gresca és de:
- 18 € per a la gent de l'Anoia i de
la resta de comarques del Principat.
- 12 € per als qui es desplacin de
les comarques del sud, de ponent, del nord i de les illes.
Tots els assistents al Sarau rebran també un
CD-Rom commemoratiu del 75è aniversari de la Constitució de l'Havana
Per qui vingui després del sopar, hi haurà un bo d'ajut de 5 € (amb consumició) per col·laborar amb les despeses del Sarau.
Igualment, tothom qui porti el Carnet de Nacionalitat Catalana rebrà un obsequi, havent sopat.
Hi haurà un espai reservat per a parades informatives i de material (Freecatalonia.com, Lliga Anticolonial, Correllengua...).
Hi haurà servei de bar amb begudes de la terra (aigua de València, pomada, burret, mesclat...).
Aquest sarau és possible per la col·laboració, entre d'altres, d'Òmnium Cultural-Anoia, la Penya Bon Rotllo i vàries colles d'amics i patriotes.
Lloc del Sarau: pistes exteriors cobertes de Les Comes (Polígon).
|
||
Nascut l'any
1876 al Vendrell, ha estat un dels més grans compositors i intèrprets
de la nostra cultura. Artista de fama internacional, va tenir una forta
vinculació amb les associacions obreres, ja que contràriament
al que es coneix, Casals va tenir sempre una gran sensibilitat per acostar
la música al poble. Durant la seva vida, va protagonitzar diverses actuacions públiques de denúncia de l'ocupació franquista de Catalunya, com l'exili voluntari del seu país o el discurs davant les Nacions Unides, fruit d'una actitud política que anhelava la llibertat al seu poble. Pau Casals va morir ara fa 30 anys a l'exili, a Puerto Rico, lluny de la seva terra estimada, en veure com aquesta encara restava sotmesa a la dictadura franquista. (Amunt) |
![]() |
|
||
![]() |
En Miquel Grau era un jove d'Alacant que va morir assassinat mentre penjava cartells de la convocatòria de la diada del 9 d'Octubre. El 6 d'octubre de 1977, un militant de Fuerza Nueva li va llançar un cossiet que li provocà la mort. L'enterrament fou tota una demostració de la prepotència i de la intolerància feixista, ja que les forces de la policia impediren el record a Miquel, en un funeral que es convertí en una gran demostració de força del moviment d'oposició al franquisme. El grup Al Tall, dedicà una de les seves cançons més emotives a la memòria de Miquel Grau. (Amunt) |
|
||
Nascut a Guinea
Equatorial el 1929, fou un dels personatges més interessants de la
nostra cultura. Poeta, narrador, traductor, actor i autor teatral, és
un dels referents de la història recent a Mallorca i a tot el país.
Figurarà sempre en un lloc molt destacat com a intèrpret i
com a autor, en la represa de la cançó i en el renaixement
de la cultura popular a les Illes. Fou un home de profundes conviccions patriòtiques que expressava en totes les manifestacions artístiques que professava, en la música, en la brillantor de les paraules o en l'enginy del seu caràcter. Va transmetre l'esperit de lluita i de coratge dels que mai no transigeixen, però va haver de viure situacions d'oblit i marginació a causa de les seves conviccions, fins la seva mort el 15 de febrer del 1995. (Amunt) |
![]() |
BIEL
MAJORAL Nascut a Algaida el 1950, és un profund coneixedor de la música popular de Mallorca, que sempre s'ha estimat més la immediatesa del contacte amb el seu públic a la fredor mediàtica dels enregistraments discogràfics. El seu repertori aplega la memòria musical de l'illa: romanços, tonades, havaneres, gloses, ... transmesos a través de les generacions, però també interpreta composicions pròpies inspirades en l'obra de poetes contemporanis d'arreu de la nació catalana, com Guillem d'Efak, del qual musicà el poema que donà nom al seu primer enregistrament Vou veri vou per no dormir (1997). També ha editat el disc Temps, temps, temps (2000) i ha col·laborat amb diversos cantants. Les cançons de Biel Majoral tenen com a distintiu un inconformisme característic d'un artista compromès amb les nostres arrels. |
BARTOMEU
MESTRE |
L'ASSEMBLEA DE L'HAVANA |
"He rebut una informació de la Societat de Beneficència
de Naturals de Catalunya, ara anomenada Casal Català de l'Havana, sobre
una celebració que tindrà lloc aquesta tardor en commemoració
de la fructuosa visita que va fer a aquell bellíssim país el president
Macià. Això es va esdevenir el 1928, fa doncs 75 anys, i va ser
allà on Macià va crear el Partit Separatista Revolucionari i s'hi
va aprovar el Projecte de Constitució Provisional de Catalunya, amb el
concurs, entre d'altres, de Ventura Gassol i Josep Conangla". Isabel-Clara
Simó, Avui, 7 de maig del 2003. (Amunt)
AGUSTÍ
BARRERA Nascut a Mataró l'any 1941, va militar al Front Nacional de Catalunya i actualment és dirigent del CADCI. És historiador especialitzat en l'estudi de la guerra 36-39, i ha col·laborat amb diversos llibres, com en Homenatge al President Companys, El Llamp, 1983, i ha escrit diversos articles en revistes especialitzades. Al Sarau ens parlarà de la importància, avui com abans, de dotar-nos d'una constitució, enlloc de marejar la perdiu amb estatuts mediocres. |
ELS
MARINERS DEL CANIGÓ Varen néixer l'any 1993 i fou el primer grup d'havaneres del nord de Catalunya. Navegant a bord d'un vaixell imaginari anomenat "Canigó", per tal de cantar havaneres a tot arreu del món, varen ser presents al festival internacional de l'Havana el novembre de l'any 2000, on varen obtenir el premi especial del jurat. |
L'AVI QUIM NO VA ANAR A CUBA
L'Avi
Quim no va anar a Cuba,
Cuba és terra de valents.
No volen ser més d'Espanya,
volen fer-se independents.
Què se'ns ha perdut a Cuba,
perquè hi hem de dar la sang?
No us mogueu, no, fills del poble!
Digueu que no, catalans!
L'Avi
Quim no va anar a Cuba,
no volgué fer-hi el soldat
Cuba és una terra lliure,
té dret a la llibertat!
No us embarqueu cap a Cuba,
que hi vagin els de Madrid.
Nosaltres mar i muntanya,
i una rosa al mig del pit.
L'ESTAT ESPANYOL, ACUSAT |
Arran de les tortures patides per diversos militants independentistes l'any
1992, després de la famosa Operació Garzón, un grup dels
afectats ha denunciat l'Estat espanyol per tortures al Tribunal d'Estrasburg.
A finals del mes de novembre es realitzarà la vista, però el fet
d'arribar fins a les institucions europees és ja tot un triomf pels qui
foren víctimes de la tortura. (Amunt)
|
||
![]() |
Personatges emmascarats i enfundats dins de vestuaris sorprenents que ompliran el Sarau d'imaginació, colors i música. Reviuen el vell circ de carrer amb idees i esperit frescos, amb originals arranjaments de la música mediterrània d'ara i sempre interpretada amb els instruments més nostres. (Amunt) |
GRESCA CATALANA |
La gresca catalana és un concepte sorgit de les nostres cançons
de sempre. Tenint com a eix la llengua catalana, ens permet passar una bona
estona escoltant multitud de grups i cançons que ens transportaran a
una altra època i que ens faran recordar la nostra història recent.
Es repassen els "clàssics" de la cançó i del
rock català, cançons infantils, de musicals, de taverna, de les
festes populars, fins a les propostes més actuals. (Amunt)
Com
arribar fins Igualada? - Per la carretera N-II, agafeu qualsevol de les sortides d'Igualada (la 555, 556, 557...) en direcció cap al centre ciutat - En transport públic des de Barcelona: disposem d'una línia de tren! Consulteu els horaris a la pàgina dels Ferrocarrils de Catalunya. El tren surt cada hora, des de les sis del matí fins les deu de la nit. |