Sarau Independentista
Vuit anys de gresca... i compromís!
Dissabte 4 d'octubre

 

A partir de les 8 del vespre:
- TIRADES POPULARS DE BITLLES: amb l'equip del Club de Bitlles Igualada
- FUTBOL SALA: partit amistós entre el JIMMY JAZZ i els POLACOS de Mollet del Vallès
- TALLER DE BALLS DE BOT
A les 10 de la nit
SOPAR POPULAR: pa de pagès amb tomàquet, assortit de formatges i embotits de la terra, galetes d'Inca amb sobrassada, vi i aigua, postres de músic amb mistela de Xaló

A les 11 de la nit
SOBRETAULA:
- "Pau Casals, un català universal", en motiu dels 30 anys de la seva mort. Repàs de la seva personalitat a càrrec de l'escriptora valenciana Gemma Pasqual, i interpretació de les obres Sant Martí del Canigó i El Cant dels Ocells, a càrrec de joves violoncel·listes d'Igualada (+)
- "Miquel Grau, per guanyar la llibertat, quants germans han de caure?" Interpretació de la cançó A Miquel Grau d'Al Tall, a càrrec de l'elxana Núria Agulló i Blasco (+)
- "Guillem d'Efak, em pensava que m'havíeu oblidat". Glosa sobre la figura d'en Guillem d'Efak i selecció de poemes, a càrrec d'en Biel Majoral i Bartomeu Mestre (+)
- "La Constitució de l'Havana". Parlament i presentació del CD-Rom commemoratiu a càrrec d'Agustí Barrera i d'Oriol Falguera, membres de la Comissió del 75è. aniversari. -Cantada d'havaneres de Cuba i Catalunya a càrrec dels Mariners del Canigó (+)
- "L'Estat espanyol al banc dels acusats". Presentació de la campanya pel judici a Estrasburg sobre les tortures de 1992, a càrrec del manresà David Martínez (+)

A partir de la 1
UF! Gran espectacle d'animació musical, de ritmes trepidants, amb gags còmics i de circ a càrrec de VATUA L'OLLA (+)
Fi de festa amb GRESCA CATALANA, una interessant selecció de la nostra música dels darrers trenta anys. Un "revival" per riure i ballar fins ben entrada la matinada (+)
El sarau comptarà, com és habitual, amb altres actuacions, salutacions i sorpreses

Per raons d'organització i d'espai (si no us voleu quedar sense tiquet pel sopar), és important que en feu la RESERVA el més aviat possible.

Telèfon i correu electrònic d'informació i reserves:
93 803 34 26 i jimmyjazz@igualada.vilaweb.com

El PREU dels tiquets pel sopar i la gresca és de:
- 18 € per a la gent de l'Anoia i de la resta de comarques del Principat.
- 12 € per als qui es desplacin de les comarques del sud, de ponent, del nord i de les illes.
Tots els assistents al Sarau rebran també un CD-Rom commemoratiu del 75è aniversari de la Constitució de l'Havana

Per qui vingui després del sopar, hi haurà un bo d'ajut de 5 € (amb consumició) per col·laborar amb les despeses del Sarau.

Igualment, tothom qui porti el Carnet de Nacionalitat Catalana rebrà un obsequi, havent sopat.

Hi haurà un espai reservat per a parades informatives i de material (Freecatalonia.com, Lliga Anticolonial, Correllengua...).

Hi haurà servei de bar amb begudes de la terra (aigua de València, pomada, burret, mesclat...).

Aquest sarau és possible per la col·laboració, entre d'altres, d'Òmnium Cultural-Anoia, la Penya Bon Rotllo i vàries colles d'amics i patriotes.

Lloc del Sarau: pistes exteriors cobertes de Les Comes (Polígon).


PAU CASALS
 
Nascut l'any 1876 al Vendrell, ha estat un dels més grans compositors i intèrprets de la nostra cultura. Artista de fama internacional, va tenir una forta vinculació amb les associacions obreres, ja que contràriament al que es coneix, Casals va tenir sempre una gran sensibilitat per acostar la música al poble.
Durant la seva vida, va protagonitzar diverses actuacions públiques de denúncia de l'ocupació franquista de Catalunya, com l'exili voluntari del seu país o el discurs davant les Nacions Unides, fruit d'una actitud política que anhelava la llibertat al seu poble.
Pau Casals va morir ara fa 30 anys a l'exili, a Puerto Rico, lluny de la seva terra estimada, en veure com aquesta encara restava sotmesa a la dictadura franquista. (Amunt)
El violoncelista català Pau Casals

 

MIQUEL GRAU
 
Miquel Grau

En Miquel Grau era un jove d'Alacant que va morir assassinat mentre penjava cartells de la convocatòria de la diada del 9 d'Octubre. El 6 d'octubre de 1977, un militant de Fuerza Nueva li va llançar un cossiet que li provocà la mort. L'enterrament fou tota una demostració de la prepotència i de la intolerància feixista, ja que les forces de la policia impediren el record a Miquel, en un funeral que es convertí en una gran demostració de força del moviment d'oposició al franquisme. El grup Al Tall, dedicà una de les seves cançons més emotives a la memòria de Miquel Grau. (Amunt)


GUILLEM D'EFAK
 
Nascut a Guinea Equatorial el 1929, fou un dels personatges més interessants de la nostra cultura. Poeta, narrador, traductor, actor i autor teatral, és un dels referents de la història recent a Mallorca i a tot el país. Figurarà sempre en un lloc molt destacat com a intèrpret i com a autor, en la represa de la cançó i en el renaixement de la cultura popular a les Illes.
Fou un home de profundes conviccions patriòtiques que expressava en totes les manifestacions artístiques que professava, en la música, en la brillantor de les paraules o en l'enginy del seu caràcter. Va transmetre l'esperit de lluita i de coratge dels que mai no transigeixen, però va haver de viure situacions d'oblit i marginació a causa de les seves conviccions, fins la seva mort el 15 de febrer del 1995. (Amunt)
Guillem d'Efak

 

BIEL MAJORAL
Nascut a Algaida el 1950, és un profund coneixedor de la música popular de Mallorca, que sempre s'ha estimat més la immediatesa del contacte amb el seu públic a la fredor mediàtica dels enregistraments discogràfics. El seu repertori aplega la memòria musical de l'illa: romanços, tonades, havaneres, gloses, ... transmesos a través de les generacions, però també interpreta composicions pròpies inspirades en l'obra de poetes contemporanis d'arreu de la nació catalana, com Guillem d'Efak, del qual musicà el poema que donà nom al seu primer enregistrament Vou veri vou per no dormir (1997). També ha editat el disc Temps, temps, temps (2000) i ha col·laborat amb diversos cantants. Les cançons de Biel Majoral tenen com a distintiu un inconformisme característic d'un artista compromès amb les nostres arrels.

BARTOMEU MESTRE
Nascut a Felanitx l'any 1952, Bartomeu Mestre és un coneixedor i estudiós de la cultura popular catalana. Ha publicat diversos assajos sobre la cançó (...com un aleig enmig de la calitja, Crònica de la cançó catalana, 1987 i Balada de Guillem d'Efak, 1997) i sobre cultura popular (La identitat reeixida, 2002, Cent anys d'història de Balears,..) . Té tres grans aficions: somiar, pensar i estimar, i sota aquestes premisses ens presentarà al Sarau la figura de Guillem d'Efak, de la qual n'és un profund coneixedor.


L'ASSEMBLEA DE L'HAVANA



"He rebut una informació de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, ara anomenada Casal Català de l'Havana, sobre una celebració que tindrà lloc aquesta tardor en commemoració de la fructuosa visita que va fer a aquell bellíssim país el president Macià. Això es va esdevenir el 1928, fa doncs 75 anys, i va ser allà on Macià va crear el Partit Separatista Revolucionari i s'hi va aprovar el Projecte de Constitució Provisional de Catalunya, amb el concurs, entre d'altres, de Ventura Gassol i Josep Conangla". Isabel-Clara Simó, Avui, 7 de maig del 2003. (Amunt)

75 anys de l'assemblea de l'Havana

AGUSTÍ BARRERA
Nascut a Mataró l'any 1941, va militar al Front Nacional de Catalunya i actualment és dirigent del CADCI. És historiador especialitzat en l'estudi de la guerra 36-39, i ha col·laborat amb diversos llibres, com en Homenatge al President Companys, El Llamp, 1983, i ha escrit diversos articles en revistes especialitzades. Al Sarau ens parlarà de la importància, avui com abans, de dotar-nos d'una constitució, enlloc de marejar la perdiu amb estatuts mediocres.
ELS MARINERS DEL CANIGÓ
Varen néixer l'any 1993 i fou el primer grup d'havaneres del nord de Catalunya. Navegant a bord d'un vaixell imaginari anomenat "Canigó", per tal de cantar havaneres a tot arreu del món, varen ser presents al festival internacional de l'Havana el novembre de l'any 2000, on varen obtenir el premi especial del jurat.

 

L'AVI QUIM NO VA ANAR A CUBA

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
Cuba és terra de valents.
No volen ser més d'Espanya,
volen fer-se independents.
Què se'ns ha perdut a Cuba,
perquè hi hem de dar la sang?
No us mogueu, no, fills del poble!
Digueu que no, catalans!

L'Avi Quim no va anar a Cuba,
no volgué fer-hi el soldat
Cuba és una terra lliure,
té dret a la llibertat!
No us embarqueu cap a Cuba,
que hi vagin els de Madrid.
Nosaltres mar i muntanya,
i una rosa al mig del pit.


L'ESTAT ESPANYOL, ACUSAT



Arran de les tortures patides per diversos militants independentistes l'any 1992, després de la famosa Operació Garzón, un grup dels afectats ha denunciat l'Estat espanyol per tortures al Tribunal d'Estrasburg. A finals del mes de novembre es realitzarà la vista, però el fet d'arribar fins a les institucions europees és ja tot un triomf pels qui foren víctimes de la tortura. (Amunt)


VATUA L'OLLA
 
El grup d'animació Vatua l'olla al Sarau del 2000 Personatges emmascarats i enfundats dins de vestuaris sorprenents que ompliran el Sarau d'imaginació, colors i música. Reviuen el vell circ de carrer amb idees i esperit frescos, amb originals arranjaments de la música mediterrània d'ara i sempre interpretada amb els instruments més nostres. (Amunt)

GRESCA CATALANA



La gresca catalana és un concepte sorgit de les nostres cançons de sempre. Tenint com a eix la llengua catalana, ens permet passar una bona estona escoltant multitud de grups i cançons que ens transportaran a una altra època i que ens faran recordar la nostra història recent. Es repassen els "clàssics" de la cançó i del rock català, cançons infantils, de musicals, de taverna, de les festes populars, fins a les propostes més actuals. (Amunt)


Com arribar fins Igualada?
- Per la carretera N-II, agafeu qualsevol de les sortides d'Igualada (la 555, 556, 557...) en direcció cap al centre ciutat
- En transport públic des de Barcelona: disposem d'una línia de tren! Consulteu els horaris a la pàgina dels Ferrocarrils de Catalunya. El tren surt cada hora, des de les sis del matí fins les deu de la nit.