Us donem la benvinguda al web de la Penya Bon Rotllo!

Enllaços per seguir la cacicada de Fresno

· Plataforma Fresno'04
· Selecció catalana d'hoquei patins
· Esportcatalà
· Igualada Hoquei Club (lamevaweb.info)
· elsesports.net

Arriba el Sarau Independentista!

El cafè-bar Jimmy Jazz organitza, un any més, el Sarau Independentista, que aplegarà a Igualada el bo i millor de la cultura dels Països Catalans: xerrada sobre l'Alguer, sobre els fets del Sis d'Octubre, sopar (pa amb tomàquet i embotit, galetes d'Inca amb sobrassada, fruits secs del camp de Tarragona, figues de Fraga, dàtils d'Elx...), concert amb De Calaix i Marcel Casellas i la Principal de la Nit So Insistent, i Gresca Catalana fins altes hores de la matinada! El preu del tiquet és de 18 Euros. Per a més informació...

Rebuda multitudinària a la selecció campiona del món d'hoquei

Prop de 4.000 aficionats han rebut amb eufòria la selecció catalana d'hoquei, que dissabte va proclamar-se campiona del Mundial B de Macau. Els jugadors han arribat amb un autobús descobert a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, que era ple a vessar de banderes estelades. Els jugadors i tècnics han entrat, enmig dels crits de l'afició, al Palau de la Generalitat, on els han rebut el president Pasqual Maragall i el conseller en cap Josep Bargalló. Després de l'acte institucional, els jugadors han sortit al balcó, on han estat aclamats pels milers d'aficionats. Alguns jugadors, com el porter Víctor Agramunt, han agafat el micròfon i s'han dirigit als concentrats, a qui han agraït el suport, i han cridat visques a Catalunya i a l'hoquei. Després, tots junts, els jugadors i els aficionats congregats a la plaça han cantat 'Els Segadors'.
El president del Barça Joan Laporta, que també era a Sant Jaume, ha confirmat que s'homenatjarà la selecció al Camp Nou.
Catalunya, Anglaterra i Andorra s'han classificat per jugar l'any que ve al Mundial A. El 26 de novembre, amb tot, la selecció catalana ha de rebre la ratificació internacional a Fresno (EUA). (VilaWeb, 25/10/04)

No es musica

FRANCESC-MARC ÁLVARO (LA VANGUARDIA 25/10/04) La arrolladora victoria de la selección catalana de hockey patines en el Mundial B es fruto de algo que se escapa a la comprensión de todos aquellos que sólo aceptan el mundo dado por descontado. Es algo que desmiente rotundamente a docenas de comentaristas empeñados en certificar -desde hace años- la llegada de la Catalunya posnacional y el fin del legítimo sentimiento de identificación de la gente con su país. Es también una sonora bofetada contra los propagandistas tristes de una sociedad catalana de la que debería extirparse el debate sobre la identidad en beneficio exclusivo de un aséptico debate entre derechas e izquierdas (españolas, por supuesto). Agramunt, Freixes, Casalí, Anguita, Bagés, Edo, Busquets, Rodri, Cáceres, Tibau y el seleccionador Camps han roto con su gesta las falaces teorías de todos aquellos que se dedican a despreciar, ridiculizar y criminalizar la idea de una Catalunya que se exprese en el mundo libremente como tal.
El prestigioso historiador Josep Termes ha escrito que Catalunya "es un milagro en la Europa contemporánea". "Porque desde hace 200 o 300 años -dice-, excepto los grandes pueblos que tienen un gran Estado detrás, los otros pueblos han sido deglutidos, como el pez chico, en el mar, comido por el pez grande. Catalunya es un ejemplo histórico, una supervivencia curiosa, obviamente conflictiva y extraña, la supervivencia de un pueblo tozudo". Una tozudez que los políticos pueden animar o disimular pero que no controlan completamente, porque está más allá de las circunstancias de los gobiernos, de los partidos y de los líderes. Por eso el president Maragall no ha tenido más remedio que pasarse por Macao a hacerse la foto, al igual que Carod y Mas. Lo que da fuerza y presencia al hockey catalán (además de muchos esfuerzos personales bien aplicados) es la tozudez y la convicción de una parte importante de ciudadanos de Catalunya que no se resignan, y que no tienen complejos, por mucho que los catequistas de la España feliz tilden peyorativamente de "música para patriotas" todos los símbolos que no cuadran con sus esquemas legitimadores del statu quo.
Con las selecciones deportivas catalanas está ocurriendo algo muy parecido a lo que pasó cuando se intentaba poner en marcha TV3, que tuvo inicialmente en contra a los grandes demócratas del gobierno socialista de González. Los mismos argumentos que entonces utilizaban para prohibir una televisión catalana se desempolvan ahora para evitar que Catalunya exista en los foros deportivos mundiales. Gentes de derecha e izquierda (¡tan iguales cuando defienden las esencias de España!) se ponían y se ponen histéricos cuando se rompe el mapa previsible. Si se trata de una televisión antropológica o de hacer partidos de costellada,nos lo toleran. Si vamos en serio, estamos condenados.
Pero lo peor de todo son aquellos catalanes que, asumiendo las tesis centralistas con más celo que sus formuladores, se sienten cómodos y bien pagados en la condición de indígena dócil al servicio del amo blanco. Son los que tildan de payasada las selecciones catalanas y reclaman -sin disimular la demagogia- que no perdamos el tiempo y hablemos de escuelas, hospitales y carreteras, mientras celebran los triunfos de la selección sacrosanta de España. Ellos no son españolistas, dicen, sólo simples habitantes del mundo dado por descontado.
Lo de TV3 fue muy importante para Catalunya, nadie lo duda. Y lo que ha empezado en Macao también lo es. La prueba evidente de ello son los nervios incontrolados de la cúpula del deporte oficial español y las bromas penosas de los que tienen el alma colonizada.

A Fresno, per la porta gran

CATALUNYA, 6
ANGLATERRA, 0
Catalunya: Agramunt, Busquets, Rodri, Tibau (1) i Cáceres (2) -equip inicial-; Anguita, Casalí (1), Bagès (2) i Edo.
Anglaterra: Wells, Taylor, Hasking, Austin i Pearce -equip inicial-; Anson, Wheatley, Waddingham i Barker.
Gols: 1-0, m. 3: Tibau; 2-0, m. 17: Bagès; 3-0, m. 18: Casalí; 4-0, m. 27: Bagès; 5-0, m. 32: Càceres; 6-0, m. 33: Càceres.
Àrbitres: Manuel da Luz (Macau) i Francesc Xavier Roca (Andorra). Cap targeta.
Pista: Fòrum de Macau. 1.000 espectadors.

"Que bonic que és ser un país normal". La frase, simple però plena d'emoció i contingut, apareixia ahir a Macau al telèfon mòbil de Josep-Lluís Carod-Rovira segons després que Els segadors sonessin -amb tota la lletra- i el capità de la selecció catalana d'hoquei, Iván Tibau, recollís el trofeu de campions del món de categoria B. El missatge li acabava d'enviar el president del Parlament, Ernest Benach, i el líder d'ERC no podia dissimular els ulls humits, que reflectien l'emoció continguda i plena de satisfacció.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, també va acudir a la cita i juntament amb Carod i la reduïda, però ahir molt sorollosa, colònia catalana de la propera Hong Kong, carregada de senyeres i estel·lades, ho van celebrar a la pista amb jugadors, tècnics, aficionats i convidats en el que va ser l'inici d'una festa inoblidable, que entra dins la història de l'esport català amb lletres d'or com aquella en què Catalunya va guanyar el seu primer títol oficial.
A 14.000 quilòmetres de casa, al llunyà Orient, l'equip català va completar ahir a la pista tota una demostració del seu potencial esportiu, amb 70 gols a favor i només un en contra, sense cap derrota, i amb una autoritat i una netedat que no fan altra cosa que proporcionar una càrrega addicional de legitimitat a la Federació Catalana de Patinatge en el seu objectiu de ser ratificada com a membre de la FIRS en l'assemblea de Fresno del 26 de novembre.
La selecció catalana va aixecar la copa de campions després de derrotar Anglaterra per 6-0, lluny dels onze gols que Catalunya va fer a l'equip anglès en la primera fase. Ahir, però, hi havia nervis a la pista. Els jugadors, que coneixien el ressò que la selecció ha tingut a Catalunya, van sortir molt tensos, malgrat un gol inicial de Tibau, i Anglaterra va demostrar també que és un equip amb futur al posar en dificultats la defensa catalana en més d'una ocasió, tot i que al final el caseller anglès es va quedar a zero.
Després d'uns minuts d'imprecisió i precipitació, Jordi Camps va ordenar mantenir la possessió al màxim i tirar pel dret cap a la victòria sense por. Les habituals rotacions de la banqueta catalana van donar resultat i a tres minuts del descans Abraham Bagès, el jugador del Vila-seca, va tornar a ser cabdal en firmar el segon gol amb un xut exterior des del vèrtex de l'àrea. Quim Casalí ho va arrodonir de seguida i Catalunya va arribar al descans amb un 3-0 a favor seu, més que suficient, veient com anaven les coses, per començar la segona part amb total tranquil·litat.
A la represa, tot just començar, Bagès va fer el 4-0, i a partir d'aquí Anglaterra es va enfonsar de forma definitiva i va deixar de practicar la defensa dura i enganxosa del primer temps. Amb diversos jugadors amenaçats de targeta blava, l'equip anglès no va renunciar, però es va tornar més submís. El segon temps va anar ràpid, i només David Cáceres, en dues ocasions, va poder batre Wells, però la feina ja estava feta.
Després del xiulet final, els jugadors es van fondre en una abraçada al mig de la pista i va començar una festa emotiva i merescuda, tant pel joc dels catalans com pel seu comportament d'aquests dies a Macau. El públic i totes les altres seleccions van felicitar esportivament Catalunya. (Avui, 24/10/04)

L'oficialitat de Catalunya és a prop?

Coincidint amb l'inici del mundial de Macau en què la selecció catalana d'hoquei hi participarà com a equip de ple dret, la Penya Bon Rotllo organitza una xerrada amb el Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Rafael Niubò, per debatre sobre el present i el futur de les seleccions catalanes. El pas definitiu cap a la internacionalització de l'esport català és a prop?

Les primeres primeres passes cap al reconeixement de les seleccions catalanes s'han donat en l'hoquei patins, esport de llarga tradició a casa nostra. La selecció catalana absoluta serà plenament reconeguda i podrà jugar partits internacionals? El reconeixement es quedarà en aquesta federació o s'ampliarà a d'altres esports? Niubò en té la resposta.
La xerrada, emmarcada dins els actes del Correllengua 2004, tindrà lloc a Cal Ble el dijous 14 d'octubre, a les 8 del vespre, just dos dies abans que comenci el Mundial B a Macau. En aquest, hi participaran Andorra, Austràlia, Àustria, Catalunya, Corea del Sud, Anglaterra, Japó, Nova Zelanda, Xina, Xina-Taipei i Xina-Macau.

Primer èxit de la selecció d'hoquei patins!

L'equip nacional guanya la final de la Golden Cup davant el Viva Habitat Blanes. De manera sorprenent, el torneig Golden Cup Tarradellas d'hoquei sobre patins que es fa aquest cap de setmana a Blanes (Selva) ha tingut avui al vespre una final catalana. El club amfitrió, el Viva Habitat Blanes, s'ha enfrontat a la final contra la selecció catalana, que debutava en aquesta competició oficial com a selecció internacional independent. La selecció catalana s'ha endut el primer èxit amb una victòria ajustada per 2-3. El Blanes s'havia desfet en semifinals de França (2-1), mentre que Catalunya va aconseguir el pas a la final amb una important victòria contra Itàlia (3-2), l'actual subcampiona del món.
La Federació Catalana de Patinatge va obtenir al març el sí de la federació internacional a poder participar amb equip nacional propi en les competicions oficials. La decisió, a la qual es va oposar el govern espanyol del PP, però no l'actual del PSOE, s'ha de ratificar en la reunió que s'ha de fer a Fresno (EUA) al novembre. Abans, la selecció té previst participar en el Mundial B d'hoquei sobre patins a Macau, del 17 al 23 d'octubre, per buscar bitllet per al Mundial A de l'any vinent. (VilaWeb, 5/9/2004)