| afda |
Niubò aposta per crear un “lobby” de l’esport català a l’estranger
Després d'aconseguir una primera i important fita amb el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge, la secretaria general de l'Esport de la Generalitat vol anar més enllà. L'àrea que encapçala Rafael Niubò preveu la creació d'un Consolat de l'Esport Català, que "permeti crear una xarxa de gent del país arreu del món per millorar la promoció de l'esport català a l'estranger". La secretaria general de l'Esport ha començat a posar les bases d'actuació per aconseguir que l'esport català arribi a la seva maduresa i desenvolupi amb plenitud les seves capacitats. "S'ha acabat la travessa pel desert de l'esport català, des d'ara no té ni límits ni fronteres i va a totes", assegura Niubò, que defineix l'esmentat Consolat com un "lobby" a l'estil del que tenen altres països. I és que afirma que hi ha molts catalans en primera línia mundial i des del govern mai no se'ls ha reconegut. La idea doncs, és reconèixer el mèrit dels esportistes i guanyar-los per la causa de l'esport català, disposant d'una "xarxa de dirigents catalans arreu del món". (Tribunacatalana.org)
Bon cop d'estic
Recapitulem.
La Comissió Executiva de la Federació Internacional de Patinatge
ha reconegut oficialment la Federació Catalana com a membre de ple dret.
Les seleccions catalanes tenen via lliure per a deixar estar les costellades
reivindicatives de cada Nadal al Palau Blaugrana o al pavelló de les
Comes (les del Camp Nou i de l’Estadi Olímpic Lluís Companys
continuaran, de moment) i competir internacionalment en condicions d’igualtat
amb qualsevol altre país.
No
és cap fenomen artificial, ni cap conspiració de despatxos, allunyada
de la vida diària dels esportistes, tal com ho volen vendre des dels
despatxos polítics (ara sí) de Madrid. L’hoquei patins, la
nau insígnia de la Federació Catalana de Patinatge, té
una extraordinària implantació al Principat i dificultats per
a arrelar a Espanya, tot i els intents d’expansió fets. Dades: la
Federació Catalana controla 800 llicències i 700 equips. I 16
dels 20 equips de l’Ok Lliga (l’antiga Divisió d’honor)
són del país. És d'aquí que han sortit dirigents
de primer nivell, decisius en el procés d'aquests últims mesos.
En el moment del reconeixement, el president de la Federació Espanyola,
el de la Federació Internacional, i el seleccionador espanyol parlen
català.
Els missatges
més crispats que arriben de Madrid fan pensar que l’admissió
de Catalunya ha estat una traïció de primera magnitud i una situació
anòmala, excepcional i inèdita. Però això no és
pas veritat. Portugal va admetre amb normalitat el reconeixement de les federacions
de Moçambic, Angola i Macao, quan, els anys 70, encara eren colònies
portugueses. Moçambic i Angola ja són independents. Macao ha passat
a dependre de l’administració xinesa, sota un règim especial
d’autonomia, però la Xina ha acceptat amb naturalitat l’existència
de la Federació xinesa i la de Macao. Espanya, no. El govern xinès
ha estat pràctic: d’hoquei, gairebé no n'hi ha al país,
i la tradició a l’antiga colònia portuguesa és llarga
i profunda. El govern espanyol, en canvi, fa servir a la desesperada tots els
recursos públics a l'abast per invalidar el reconeixement català
a l’Assemblea de la Federació Internacional que s’ha de reunir
a la tardor. Fins ara l’Assemblea no ha invalidat mai un acord de l’òrgan
executiu. Potser el costum ja ens ha fet immunes a escandalitzar-nos d'aquesta
mena d’actituds, però voldria subratllar que es tracta d’una
institució pública de primer nivell, un govern de la Unió
Europea, que esmerça diners per invalidar una decisió sobirana
d’una institució privada d’abast mundial.
Juan Antonio
Gómez Angulo deixa de ser secretari d’estat de l’Esport. És
ell qui va protagonitzar una escena grotesca a Sidney, per una interpretació
de l’himne de Riego abans d’un partit de Copa Davis entre Austràlia
i Espanya, i és ell qui s’ha posat en contacte amb els delegats
de l’Assemblea de la FIRS per convèncer-los que votin contra el
reconeixement de la Federació Catalana. El seu substitut és Jaime
Lissavetsky, un dirigent del PSOE que a la primera entrevista concedida a un
mitjà de comunicació va voler exhibir els seus coneixements esportius,
però va ser incapaç de recordar ni un sol nom de cap jugador en
actiu de l’Ok Lliga. Doncs bé, aquest serà l’encarregat
de gestionar la situació.
Passi què
passi, el pas endavant és irreversible, si més no en un aspecte.
Si el nou govern espanyol manté la línia de Gómez Angulo
i prova de boicotar el reconeixement de les seleccions catalanes, ens farà
tant de mal com un cop d'estic al ventre, sí. Però també
deixarà veure clarament quin és el model de l’Espanya plural
que defensa (el govern i el partit que li dóna suport). I, a sobre, sols
ens deixarà un únic camí possible. Si no podem ser Escòcia,
Macao o les Illes Fer-Òer, haurem de treballar per ser la Gran Bretanya,
la Xina o Dinamarca. Jordi
Borda. (VilaWeb)
Per una selecció catalana de rugbi
La
pàgina rugbycatala.org
ha encetat una campanya de suport pel reconeixement de la selecció catalana
oficial de rugbi. L’objectiu és que la majoria de la societat civil
catalana recolzi aquest esport, que es va començar a practicar abans
a Catalunya que a Espanya, com passa molt sovint.
Rugbycatala ha preparat un manifest
per què tothom s'hi pugui adherir. En finalitzar la campanya, que aproximadament
durarà dos o tres mesos, s'enviarà el manifest a la Federació
Internacional de Rugby Amateur (FIRA) amb la llista de totes les adhesions.
Precisament, la FIRA celebra enguany la seva assemblea anual a Palma de Mallorca
el 18 i 19 de juny i serà un bon moment per traslladar al plenari d’aquest
organisme la candidatura per la oficialitat de la Selecció Catalana de
Rugbi.
Els jugadors del Barna Work IHC, amb Catalunya
El Diari d'Igualada publica el divendres 2 d'abril un interessant reportatge sobre com han rebut els jugadors del Barna Work Igualada la notícia de l'oficialitat de la selecció catalana. Entre d'altres, es recullen les opinions del porter Jaume Llaverola, el capelladí Sergi Montferri, la iguladina Marta Soler, el seleccionador d'hoquei en línia Jordi Llorach... Ací podeu llegir-ne un bocinet.
Quart Catalunya-Brasil de la història
Catalunya
i Brasil s'enfrontaran
per quarta vegada en la història el proper 25 de maig al Camp Nou, i
sembla que l’equip brasiler hi alinearà totes les figures, amb la
idea de preparar la Copa
Amèrica que es disputarà el mes de juliol al Perú.
Ambdues nacions es van enfrontar per darrera vegada el 2002, quan Brasil va
guanyar per 1-3, segons es pot consultar al web
de la federació. Uns quants anys abans, el 1934, ja s'havien vist les
cares, quan Catalunya va guanyar per 2-1 al camp de les Corts i va empatar a
dos al camp Vista Alegre de Girona. Per tant, el partit d'aquest any servirà
de desempat, al qual la Penya Bon Rotllo organitzarà autocars des d'Igualada
per assistir-hi.
Les
reaccions que provoca la notícia no es fan esperar. Per una banda, jugadors
i jugadores que fins al moment venien representant a la selecció espanyola
manifesten la seva satisfacció: "el cent per cent dels jugadors
ens decantarem per Catalunya" afirma per exemple Jaume Llaverola, o "si
he de triar, jo ho tinc claríssim: hi aniré amb els ulls tancats
perquè sóc català" diu el també jugador de
l´Igualada H.C. David Busquets; l´opinió pública,
bona part dels polítics i el món de l´esport al Principat
mostren també la seva alegria: el FC Barcelona per exemple, emet ràpidament
un comunicat públic de felicitació.
D´altra banda, més enllà de ponent, la notícia és
rebuda amb sorpresa inicial i incredulitat; ràpidament però, la
maquinària de l´imperi es posa en marxa: el dimarts dia 30 de març
el Consejo Superior de Deportes (CSD) anuncia que impugnarà davant el
Comité Olímpic Internacional i l´Associació General
de Federacions Esportives la decisió, obre un expedient disciplinari
a la Federació Catalana i aconsegueix alhora la dimissió del president
de la Federació Espanyola de Patinatge, el català Antoni Martra,
el qual es veu superat pels esdeveniments i és acusat de complicitat
amb la Federació Catalana de Patinatge per bona part dels mitjans de
comunicació espanyols (i espanyolistes?). El PSOE, el partit del futur
govern espanyol, el mateix que fa gala de la seva concepció plurinacional,
i amb el qual certs nacionalistes/catalanistes i progressistes hi estan il·lusionats,
s´afanya ràpidament a titllar-ho tot de disbarat, atreviment i
reclama la unitat esportiva d´Espanya i les seves federacions a través
de Carme Chacón i José Blanco, seguint l'opinió dels seus
col·legues del PP.
Més enllà d´aquesta notícia i de les reaccions que
provoca però, creiem que cal destacar l´actitud de David Moner,
president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC); Rafael
Niubó, secretari general d´Esports de la Generalitat, i Ramon Basiana,
president de la Federació Catalana de Patinatge entre d´altres.
Aquests, anteposant la seva dignitat nacional i política a les possibles
repercussions posteriors que pogués comportar la independència
esportiva de les seleccions de patinatge, escolten per fi la veu d´una
societat civil que temps enrera havia recollit més de 500.000 signatures
i que ha omplert sempre els partits de costellada que jugava Catalunya, reclamant
el dret a ser esportivament tan normals com ho són Holanda, Escòcia
i Malta.
Ja en poden prendre bona nota de la seva actitud els nostres dirigents polítics
i esportius, que tan sovint continuen demanant allò que mai no ens donaran,
com antigament les colònies reclamaven a la metròpoli. La llibertat
d´escollir ser normal és un dret, no un privilegi que ningú
ens hagi de retornar!
Des de la Penya Bon Rotllo de les seleccions esportives a l´Anoia, una
entitat amb més de dos anys de vida i més de 500 socis, que va
néixer precisament per donar suport al reconeixement internacional de
les seleccions esportives catalanes (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó),
creiem que hem fet un pas molt important; malgrat tot, resta encara un llarg
camí per recórrer: un camí però, per si algú
en dubtava, que si volem l´escriurem nosaltres mateixos. (Carta
enviada als mitjans de comunicació el 30/3/04)
La
Federació Catalana de Patinatge va oferir al comitè executiu de
la Internacional (FIRS) la proposta d'organitzar els Mundials de totes les especialitats
del patinatge a Barcelona el 2008. La idea està avalada per l'ajuntament
i la Generalitat. Es calcula la presència de 5.000 atletes a aquesta
cita històrica.
"És una proposta seriosa i innovadora, serien uns Jocs Olímpics
del patinatge", va confirmar ahir a aquest diari Isidro Oliveras, president
de la Federació Internacional. La catalana vol presentar seleccions en
totes les modalitats d'aquest esport tan arrelat a Catalunya.
"Els nostres estatuts no imposen cap limitació de tipus geogràfic
o polític. Són estatuts molt amplis", explica Oliveras, que
es va mostrar sorprès per l'expedient obert ahir a la federació
catalana i també per la impugnació dels acords de Miami per part
del CSD. "A nosaltres només ens importa l'esport,
que és un joc. Que els polítics s'ocupin de la política
i deixin en pau la gent de l'esport".
FEDERACIÓ
INDEPENDENT
Davant la decisió del CSD d'impugnar davant del Comitè Olímpic
Internacional (COI) i davant de l'Associació General de Federacions Internacionals
Esportives els acords aprovats per la FIRS el 27 de març a Miami, Isidro
Oliveras es va mostrar sorprès per aquest fet. "Em
fa la sensació que el CSD no pot opinar sobre aquest tema, perquè,
desgraciadament, no som un esport olímpic i, per tant, el COI no té
potestat sobre nosaltres. Nosaltres ens regim per la nostra reglamentació
i, en aquest sentit, som una federació internacional independent".
El president de la FIRS entendria més lògic que el CSD influeixi
en la federació espanyola perquè presenti un recurs contra les
decisions de Miami. "La internacional estudiarà el seu escrit amb
serietat i rigor. A més, entenc que vulguin presentar una impugnació",
va dir.
SENSE OPOSICIÓ
Tot sembla indicar que la federació catalana serà
nou membre de la FIRS el mes de novembre que ve en l'assemblea general,
a què assisitran 104 federacions i que se celebrarà a Fresno (Estats
Units). "Aquest congrés no ha tombat mai una decisió de la
comissió executiva", adverteix Oliveras. "El comitè
executiu va estudiar detingudament els estatuts. No ens hem deixat ni una coma,
perquè no volem que, poc després de dictaminar un acord, se'ns
digui que està fora de la llei. La gent que forma
aquesta comissió és seriosa i no vol fer el ridícul".
La FIRS ha firmat un conveni de cooperació amb la federació catalana
i la Generalitat per al foment del patinatge en països en vies de desenvolupament.
Aviat el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat rebrà alguns atletes de
federacions amb poca tradició en aquest esport. Si l'assemblea de novembre
aprova l'entrada de la federació catalana, l'organisme que presideix
Ramon Basiana es convertirà en la segona federació més
important de la FIRS després de la dels Estats Units. (El
Periódico).
Davant un possible enfrontament entre Espanya i Catalunya -cosa que no es podrà
produir fins a la segona fase-, el director general d'Esports, Guillermo Jiménez,
va assegurar ahir que això no serà possible "mentre no es
canviï la llei de l'esport [espanyola]". "No sé quina
de les dues no participarà en el pròxim Mundial, però totes
dues, no", va afirmar. "L'acord de la FIRS no s'acull a dret i crec
que els organismes internacionals ens donaran la raó", va afegir.
En l'últim Mundial, Espanya es va classificar vuitena, una posició
bastant versemblant pel potencial que té, bastant per sota encara de
les grans seleccions: Estats Units, Canadà, Txèquia, Rússia
i els països nòrdics. (Avui)
La
Federació Catalana de
Patinatge és acceptada de forma oficial com a membre independent
en la seva federació internacional. Catalunya competirà oficialment
en les quatre modalitats esportives de la federació.
La Federació Catalana de Patinatge ha estat acceptada divendres al vespre
a Miami (EUA) com a membre oficial de la Federació
Internacional de Patinatge (FIP). Això significa que els equips d'hoquei
patins, d'hoquei en línia, de patinatge artístic i de patinatge
de velocitat de la federació catalana podran participar a tots els efectes
i de manera oficial en totes les competicions internacionals en representació
de Catalunya.
Fins ara algunes seleccions d'esports minoritaris, com el kòrfbal,
havien estat reconegudes de manera oficial. Les diverses seleccions de patinatge
són, tanmateix, les primeres d'un esport de massa que aconsegueixen ser
reconegudes. Tot i que el reconeixement final no arribarà fins a la reunió
del Buró Central de la Federació Internacional, al novembre, a
partir d'avui la selecció catalana d'hoquei ja pot participar de manera
oficial en qualsevol competició. Molt probablement Catalunya jugarà
al campionat mundial B, ja que és una selecció nova i ha de guanyar
el seu pas al mundial A. Aquest mundial es farà a Macau, a la Xina, l'octubre
vinent. (VilaWeb)
Les
reaccions de la caverna...
La Razón: Los
nacionalistas exigen que la «independencia» de la selección
de hockey llegue al resto de disciplinas
La Razón: La
Federación Catalana de Patinaje aprovecha un vacío legal para
poder independizarse
La Razón: Cataluña,
cerca y lejos
La Razón: El
hockey
La Razón: La
Federación Catalana de Patinaje aprovecha un vacío legal para
poder independizarse
El Mundo: La
FIRS reconoce a Cataluña para que compita como selección
El Mundo: Las
Federaciones Catalanas consideran que es un "valioso precedente"
Libertad Digital: La
Federación Internacional de Patinaje reconoce a Cataluña como
"selección nacional"
Marca: La
Federación Vasca de Patinaje solicita también su admisión
Internacional
Marca: David
Cáceres: "Si tuviera que jugar, lo haría con la selección
catalana"
As: En
carreras, Navarra compite junto a España
