La Senyera
Senyera és el nom de la bandera de Catalunya, està formada per un camp d'or
amb quatre faixes roges. Està documentada des de l’any 1082 com la bandera
dels comtes de Barcelona
El senyal dels pals (la bandera de les quatre barres) apareix per primer cop
damunt de l’escut de Ramon Berenguer IV. Es tractava d’un senyal de llinatge.
Però el país, a poc a poc, se l’anirà fent seu, fins a esdevenir una les
primeres banderes nacionals. Així doncs, la bandera catalana és una de les
banderes nacionals més antigues d’Europa, i per tant, també, una de les més
antigues del món.
Al principi eren els emblemes del Casal de Barcelona, però el rei Pere el Cerimoniós ordenà més tard que fossin exclusives de la Casa Reial. Foren molt aviat tingudes com a pròpies pel Principat i pels Regnes de València i Mallorca. Al segle XVIII, la nostra bandera ja era assumida pels catalans com la bandera del poble. Després de la derrota de l’11 de setembre de 1714, el rei borbó Felipe V en limità l’ús i no deixà utilitzar-la en cap organisme dels Països Catalans
Les barres continuaren, però, mantenint-se en els escuts d’armes de les ciutats de Barcelona, València i Mallorca, però partides en dos quarters, i també en d’altres ciutats catalanes. En temps de la Renaixença, el símbol de la bandera fou adoptat i difós pels moviments nacionalistes arreu dels Països Catalans, apareixent com a símbol patriòtic a molts periòdics de l’època. El Modernisme, fins i tot, la utilitzà com a element decoratiu en els edificis i a les senyeres dels orfeons. La Mancomunitat de Catalunya la prengué com a emblema oficial l’any 1914, i la Generalitat de Catalunya el 1931. Tant al 1923 com al 1939 la bandera catalana va ser prohibida i la seva exhibició perseguida per les autoritats espanyoles.
Les quatre barres figuren en les armes personals de Ramon Berenguer IV, en les armes del Casal de Barcelona, i, per concessió reial, en els escuts de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vic, Perpinyà, Mallorca, Alacant, Castelló de la Plana i València. El símbol de les quatre barres catalanes flameja també en altres contrades del món. Figuren també a ciutats com Osca, Terol, a Sardenya i a Sicíla (que foren regnes catalans), i també a les armes de Provença, de Foix, de Beath, de Milhau...
La bandera catalana més antiga és la que es conserva a l’Ajuntament de València, la qual és anomenada Penó de la Conquesta que, en senyal de rendició, fou hissat pels sarraïns de València el 28 de setembre de 1238.
L’octubre de 1738 (31 anys després de la desfeta a Almansa), la ciutat de València va fer brodar una nova senyera, en honor de les festes del cinqué centenari de la conquesta de la ciutat. La nova senyera groga amb els quatre pals vermells, no tenia ni el color blau, ni cap altre color. Són històriques la senyera que ofrenaren les dones catalanes a la Unió Catalanista l’any 1891, a la qual el poeta Joan Maragall dedicà la seva poesia La Nostra Bandera; i la senyera de l’Orfeó Català (també del 1891), que té himne propi: El Cant de la Senyera. Una altra bandera històrica és la que els catalans d’Amèrica oferiren el 1922 a la Mancomunitat de Catalunya, i que desaparegué misteriosament poc després de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923.
També desaparegueren misteriosament totes les banderes que lluïren les tropes catalanes en la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714. Totes aquestes banderes i estandarts foren seguits de ben a prop durant l’època de la República, però totes les gestions que es portaren a terme per tal de localitzar-les i recuperar-les foren inútils. Actualment en algun lloc de l’Estat Espanyol resten aquelles banderes que ens foren robades com a botí de guerra i com a senyal de victòria.
El Penó de la Conquesta és la bandera conservada més antiga d'Europa (1238). Correspon al penó que hissaren els moros en senyal de rendició de la ciutat de València (en la torre d'Alí Bufat, hui part de l'església del Temple) a l'exèrcit de Jaume I. Prèviament se l'havien donada els conqueridors, perquè això feren. Les seues mesures reals són espectaculars, i es conserva al Museu Històric Municipal de la ciutat de València. Vegem com ens conta el propi Rei En Jaume a la seua Crònica l'episodi del seu hissament: "E quan vim la senyera sus en la torre, descavalcam del cavall, e adreçam-nos vers orient, e besam la terra, e donam gràcies a Déu per la gran mercè que nos havia feita".
Enllaços interessants:
Sobre la senyera al País Valencià http://www.antiblavers.info/pages/introducciF3/bandera.php
Article d'Armand de Fluvià, sobre l'origen de la bandera catalana, el qual
desmunta la teoria dels
historiadors revisionistes espanyols que afirmen que la senyera és aragonesa
(en format PDF) http://www.racocatala.cat/cat1714/d/bandera.pdf
On comprar-la?
http://www.productesdelaterra.cat/product_info.php?cPath=65_57&products_id=1336&rel=raco
Si tens més informació sobre la senyera o has detectat algun error siusplau contacta amb mi.