biografia

Hom podria pensar que antiherois és més que un espectacle post-porno o un grup musical que imita l'elektroclash, i que antiherois és un moviment, que atrau cada dia més i més gent, contagiant-la a través de la música, a través de la lírica, a través de la parafernalia postpetardamangasoviètica. Però el cert és que no és un moviment ni preten ser-ho, ja que un moviment té data de caducitat, antiherois es manté en perpetua gestació, redefinint-se i transformant-se a cada pas que fa i així mai es mor. El que avui et sembla vulgar, pretensiós i despreciable en les nostres maneres, demà podria ser superpopular, glamurós i envejable, però com a antiherois, no podem permetre que la fama ens consumeixi, per això estem en continua mutació; ens refugiem en la vulgaritat, abraçant la mediocritat, despreciant la popularitat.

L'únic requisit per ser antiheroi és tenir la valentia suficient per voler ser-ho. Antiheroi és aquell que es lleva de bon matí i està fart de la seva vida alienant i decideix que la vida no és una enfermetat mortal de transmissió sexual, ell demana molt més, ell vol exprimir la vida al màxim, no vol seguir sent un extra en la societat, un personatge anònim i gris, fruit de l'inèrcia i l'acceptació del poder establert. I així esdevé DIVA -maquiavèlics plans començen a prendre forma en el seu cap, en el seu cor i en el seu sexe- perquè malgrat la seva aparent modèstia, ella sap que ara és protagonista de la seva vida. Ja no implora llastimosament el dret a ser especial; el pren amb la certesa que el món no podrà seguir rodant sense ella, perquè l'esdevenir DIVA és la plena il.luminació narcisista. Antiherois és un exèrcit de DIVES cada dia més poderós, que no espera ingènuament la revolució, ÉS la revolució.