AIXÒ ÉS NARCISISME! ... I EL DEMÉS SÓN TONTERIES
Es totalment falsa l'idea de que per ser narcís d'ha de ser perfecte. El consumisme ens ha inculcat l'idea de que l'imperfecció es inacceptable, pero es pot arreglar. A un preu, això si!! Ens han fet creure que serem felicos sent perfectes, amb totes les nostres imperfeccions humanes maquillades, destruides cirurgicament o editades amb el photoshop. Tot i així natres creiem que es molt més sa i ens fa molt més feliços acceptar-nos a natres mateixos tal com som, amb les nostres imperfeccions incloses.
Molts s'han ofès i indignat al veure's a la pagina de narcisisme.tk i ens han respòs amb insults, la qual cosa d'entrada ja ens revela que no tenen sentit de l'humor (pels comentaris irònics que fem a cada narcís) i que no s'accepten a si mateixos com a narcisos (tots sabem que les veritats són doloroses quan te les diu algu altre) d'altra banda no n'haguessin fet cas, senzillament. Tot i així és divertit que un dels afectats justifiqués la seva indignació dient-nos algu com ara "es la envidia cochina que me tienen lo que me da rabia". Es pot ser modest, pero no tant. No acceptar el teu narcisisme es una contradicció, ja que es una manca d'autoestima, i aixo es un obstacle per assolir la plena il.luminació narcisista. Tenir egolog, a mes, demostra que necessites que et diguin lo guapu que ets, dia rera dia, per reafirmar-te i estar segur de tu mateix. L'egolog reflecteix la teva avarícia per la fama, el voler tenir seguidors, que et fa insaciable, sempre en vols més i mai en tens prou, i això et fa infeliç. A part, demostra una falta de modèstia extrema, és com creure's que tens la veritat absoluta, l'estètica perfecta i voler que els altres vulguin ser com tu, vestir com tu. Pero la fama no et farà feliç. Tan sols cal veure l'exemple de Tolstoi, que va assolir el màxim nivell de fama, en què sempre havia somiat, i llavors es va dir "molt bé, i ara què?" i es va sentir tant buit que va estar a punt de suicidar-se.
M'he fixat en que encara no he vist un sol egolog que no sigui apolític, afilosof, no-mitològic, no-psicologic.... i un narcisisme vertader no es pot basar sols en l'imatge i el culte al propi cos. Es tracta de buscar un equilibri entre cos i ment, cultivar cos i ment per assolir un amor fisic i intelectual. Es allo que diuen de "mente sana in corpore sano" o algu aixís. Això si que és narcisisme!! ...i el demés són tonteries.

antiherois, maig de 2006