L'alienació - Karl Marx

Com més intensament treballa l'obrer més poderós esdevé el món dels objectes que crea enfront d'ell i més pobra esdevé la seva vida interior, menys es pertany a ell mateix. És el mateix que en la religió. Com més l'home atribueix les pròpies qualitats a Déu, menys en conserva ell mateix. L'obrer posa la seva vida en l'objecta, i la seva vida no li pertany ja a ell, sinó a l'objecte. Per això com més gran és la seva activitat, menys posseeix. La part del seu treball encarnada en el producte ja no li pertany. Com més gran és aquest producte, doncs, més es redueix l'obrer. L'alienació del treballador respecte al seu producte significa no solament que el seu treball esdevé un objecte, adquireix una existència pròpia, sinó que existeix al marge d'ell, independentment, és aliè a la persona, se li enfronta com un poder autònom. La vida que ell ha donat a l'objecte se li enfronta com una força aliena i hostil.
(...)
Tanmateix, l'alienació no apareix solament en el resultat, sinó també en el procés de producció, en l'activitat productiva...
En què consisteix l'alienació del treball? En primer lloc en el fet que el treball és exterior a l'obrer, no és una part de la seva natura i, per tant, no es realitza amb el seu treball sinó que es nega, té una sensació de malestar i desemparança i no de benestar, no desenvolupa lliurement la seva energia física i mental sinó que s'esgota físicament i es degrada mentalment. Per tant, l'obrer només es retroba, només se sent bé fora del treball. Per tant, l'obrer només es retroba, només se sent bé fora del treball. El seu treball no és voluntari sinó imposat, és un treball forçat. No és la satisfació d'una necessitat sinó un mitjà per a satisfer altres necessitats. El seu caràcter alienat es veu clarament pel fet que quan desapareix la compulsió física o d'altre tipus, hom l'evita com una plaga. Finalment, el caràcter alienat del treball per al treballador apareix també en el fet que no és el seu treball sinó un treball per a una altra persona, que en el treball no es pertany a ell mateix sinó a una altra persona.
De la mateixa manera que en la religió l'activitat espontània de la fantasia humana, del cervell i del cor humans, reacciona independenment, és a dir, com a activitat aliena dels déus o dels dimonis, sobre l'individu, l'activitat de l'obrer no és la seva activitat espontània. És l'activitat d'altri, una pèrdua de la seva pròpia espontaneïtat.

Manuscrits econòmico-filosòfics